Aquesta setmana es presenta el llibre Els Ibers a Rubí, que ja tenim a sobre de la taula. És un llibre adreçat a nens i nenes per explicar el passat iber de la ciutat. Les que ho han materialitzat són la Núria Julià i l'Helena Buixader. Molt bon dia a totes dues. Molt bon dia. Bon dia.
i tot això és un encàrrec del Centre d'Estudis Rubinens, un encàrrec, i a més a més, amb la seva supervisió, per això també ens acompanyen el Quico Buil i el Jordi Vilalta. Molt bon dia. Bon dia. Gràcies. A banda de la presentació del llibre, presenteu també el butlletí del Centre d'Estudis i del grup de col·laboradors. Anem pel butlletí número 91, si no m'equivoco? Sí.
El 91 vam començar ja aquesta aventura l'any 82, crec que va ser, si no recordo malament, i aquest any ja serà el número 91. Llavors aquest número estarà dedicat a l'arxiu fotogràfic del Museu de Rubí.
es presentaran unes 30 imatges seleccionades que són un referent de la història de Rubí. És a dir, la primera imatge serà de 1887, en què hi ha uns treballadors de la fàbrica del vapor vell, i ens arribem a 1962, just abans de la Rierada, en què l'última foto serà la de la piscina de les bases de la seda. Llavors, cada foto tindrà una explicació detalladeta, més o menys, depèn de la informació que tinguem sobre...
l'esdeveniment que està a la fotografia, i això es presentarà, aquest bolletí, demà a l'Auditori Ballonrat a les 6 de la tarda. Després de 91 bolletins, us queden coses per explicar? I tant, hi ha molta cosa, i tinc bastants articles en mente, també, hi ha molts aspectes de la història de Rubí que encara s'han d'explicar, molts punts foscos, molta cosa per estudiar, encara. Llavors sempre estem al darrere d'estudiosos, estem allà
incitant també gent jove, gent que ha treballat els seus treballs de final de carrera, que aviam si poden publicar també resums en el bolletí, estudiosos locals de prestigi també, que tenim moltes coses pendents per publicar encara.
No per aquesta gent del centre d'estudis. Dèiem que, paral·lelament, a la mateixa vegada es presenta també aquest llibre que es diu Els Iversa Rubí, que ja tenim a sobre de la taula, que han materialitzat la Núria i l'Helena, però que és, no sé si dir un invent, una pensada del centre d'estudis, concretament, si no m'equivoco, del Quico, no?
Sí, sí. Va ser una idea meva originalment, però evidentment tot el desenvolupament i tot el que s'ha fet després és tot del centre d'estudis i de l'Helena i de la Núria. Sí, tota la feina realment s'han menjat d'elles dos i hem tingut...
diverses vicissituds, però finalment, després d'un any, ja tenim aquí el conte dels cibers. És el primer d'una trilogia que volem tenir previst, que sortirà després als Romans, que també ja tenim ja mig enllestit, i per últim, l'edat mitjana. No sé si després sortiran més coses, però són tres moments històrics de Rubí com molt, molt relevants a la història, no?
xulíssim el llibre, després podreu recuperar l'entrevista a www.radiorubi.cat i també veureu aquestes fotografies. Un any de feina, perquè clar, una cosa és la part històrica,
allò que tenim i que ha passat a la nostra ciutat i després això, convertir-ho en un llibre que sigui llegible per nens molt petits. És lletra de pal, és a dir que pràcticament podríem dir, podrien alguns nens començar a llegir amb aquest llibre, suposo que era l'objectiu. Expliqueu-nos com va ser des de l'encàrrec o des que vau començar a parlar fins a la materialització.
Com ha anat tot plegat? Comencem per la Núria, que és l'encarregada de la part del text. Doncs mira, es va posar en contacte amb el Quico, va dir que volíem fer això. La primera, l'hi vaig comentant a l'Helena, i la primera, el primer comentari, la primera pensada que vam fer va ser, ostres Pedrin, que d'història nosaltres aquí punxem una mica. Bé, però
Per això estan ells. A partir d'aquí ens van començar a deixar articles, bollatins, ens passaven anotacions... I en base a això vaig fer el primer resum. Quan vam tenir el primer resum es tractava de fer una mica la història, buscar un fil conductor per explicar a la canalla d'una manera planera i amb llenguatge accessible la història una mica dels ibers, des de com era un poblat, quins oficis hi havia, les jerarquies, com també es feien els enterraments...
I la trilogia de contes segueix un mateix patró, que és uns personatges en l'actualitat que parlen del tema, en aquest cas un avi i una neta, que són terrissaires. La neta li pregunta, avi, t'agrada molt fer terrissa? Diu, sí, els nostres avantpassats, i a partir d'aquí aquests personatges actuals
es transformen en ibers. A cada conte matem algú. Això sí. A cada conte matem algú. Matant no matem. Bueno, moren persones, esclar. Això, moren persones. I el segon farem que facin un seguiment de personatges, perquè sigui una trilologia. Vull dir, en el segon seran els protagonistes de la parella jove, i en l'últim suposo que els nens, que ja hauran crescut, però perquè sigui així tot igualedet, els personatges.
Al final una sinergia perfecta, no? Perquè elles deien, nosaltres de història no sabem gaire. I entenc que vosaltres que esteu en un altre nivell traslladar allò que sabeu o que és la història en si a nens tan petits, elles us han ajudat a fer-ho pensant tot això que potser no se us hauria acudit, no? Sí, sí, evidentment. Elles tenen molta experiència en fer comptes
per això vam recórrer elles dues i evidentment totes aquestes experiències són les que hem aplicat al conte. La premissa que teníem nosaltres és que la història
el text i les il·lustracions fossin el més fidedignes possibles tal com era Rubí o tal com tenim documentat els historiadors han explicat en llibres i documents de persones adultes com era Rubí en aquell moment en l'època dels cibers de fet hi ha un dels dibuixos que ens ajuda molt a situar-nos la Riera això mateix
El forn que està situat on estava, a la zona de l'actual Can Fatxó. I entenc que això és el poblat que està més o menys on està el castellara. El castell i després també a Can Fatxó hi havia sitges, entre els dos turonets. Les sitges són els puntets d'allà dalt.
i la tela també creien que podia estar més o menys col·locada aquí. Els detalls, jo els dic, em sap molt greu, però els dic els celebritos, perquè no en surt mai el nom, que és les puntetes que més en donen. Les ànfores tenen que ser així, això tenen que ser així...
Jo he de posar-me al món de la imaginació dels nens, perquè a mi ella els hi deia, però a veure... És un conte. És un conte infantil. No hem viscut a aquella època una miqueta d'imaginació de com anaven vestides les nenes, que la majoria portaven trenes amb les argolles, i he anat buscant molta informació, i creiem que les nenes de Rubí, nenes guapes i bon vi, encara portaven més joies. Crec, eh? El més important per nosaltres també és que els elements...
arqueològics i històrics d'aquella època més importants de Rubí, que són l'estela ibèrica, el fort i verd i el cremadó, el pavater ibèric, doncs aquests tres elements en teníem que sortia. Els protagonistes. Que sortia al conte sí o sí, perquè són elements que després ho poden trobar al Museu del Castell de Rubí o inclús al Museu Arqueològic de Catalunya es poden trobar aquestes peces.
I tot plegat a cava, és que clar, són unes gènies, eh? Perquè hi ha jocs al final. És a dir, que és un llibre interactiu, no? Sí, unes activitats cognitives, senzilletes, perquè la canalla, quan acabi de llegir, pugui fer una mica de resum per saber si ho ha entès o no.
Això hauria d'estar a totes les escoles de Rubí, eh? És un bon material. I també cal dir, que no ho heu comentat vosaltres, és un material únic i pioner, perquè és la primera vegada a Rubí que es fa un conte infantil per explicar la història de la ciutat. Això també té un valor afegit. A part que també ho pot llegir gent nouvinguda que vol aprendre català, a les residències d'avis... I també...
per a les famílies, a nivell de buscar un vincle intergeneracional, doncs buscar un espai que els avis amb els nets, les mares i les nenes, doncs abans d'anar a dormir, un espai de calma, tranquil, per llegir i aprendre. Trobo que si coneixem les nostres rels, doncs podem començar a comprendre una miqueta de... on som ara, no? I tot això ens ha portat al Rubiat Tuval.
Doncs bueno, penso que potser és una bona eina per conèixer... Hi ha molta gent que no coneix Rubí. Parles molta gent i no coneix Rubí. Els cibers, els romans, aquí a Rubí. Aquí a Rubí, sí. Jo, sort ells, m'he informat de moltes coses que no sabia que Rubí era tan important. Més que Terrassa i que Sabadell el que les envolta. Després de Barcelona érem amb nosaltres. És un orgull. Saps allò? Dic, ostres! O on es podrà trobar el llibre?
A les llibreries de Rubí, bàsicament a Racó del Llibre, a Establement Vila Alta, a l'Ombra, i també a Lectors al Tren. I alguna més, no? Potser. L'Onamar, encara que no és el seu, diu que si també agafarà un dipòsit al compte. Hem de comentar també que al compte es pot vendre a sol al compte, però hem fet un pack
amb unes bosses que ha fet d'una empresa d'aquí, d'empresa que és Juruvitex. Són unes bosses amb un dels il·lustracions que considerem molt representativa, que a més a més és la portada del compte, i una capçala de colors, de hobby,
I, abans, tot aquest PAC... El PAC Rubinenc, eh? Sí, també es podrà adquirir, amb un preu també... Bueno, mentirat, el que no vol, perquè el que no pot, tothom podrà, perquè és un preu. A quin preu? No se'l compta, 10 euros. I el PAC sencer, tot són 15 euros. O sigui que... És el regal del... De Nadal. Totalment. També hem d'agrair també al Germans Boada, que ens ha patrocinat la...
gran part de l'edició del compte i també l'Ajuntament de Rubí. És a dir, quasi meitat i meitat. L'Ajuntament de Rubí ens comprarà una sèrie de comptes i amb això tindrem una bona financiació. Després també el senyor Boada, els germans Boada, ens ha donat una...
una suma important per poder finançar-li el compte, també. El que deia, a més, 100% Rubineng. Rubineng. Producte local. Producte de proximitat. Doncs esperem en candeletes la resta de la trilogia, que imagino que trigaran una mica...
ser realitat, no? Volem fer-ho per Sant Jordi i els romans, a veure si arribem a temps. També és una bona data per vendre. La presentació és demà, no sé si ho hem comentat, demà dimecres a les 6 de la tarda, a l'Auditori de la Biblioteca.
Es farà la presentació del compte amb elles dos, amb l'Helena i la Núria. Intentem que hi hagi algun representant de l'Ajuntament, algun regidor. L'únic document confirmat és Jordi Arnaiz. I després també el més emotiu per nosaltres serà que nens d'escoles de Rubí,
faran lectura del conte. Doncs de la Regina Carmeli, de l'escola Ribas i de la Xola. Són les tres escoles que han col·laborat amb nosaltres, portant dos alumnes que faran lectura de diferents pàgines del conte
Serà una bona tarda perquè els pares i els nens vinguin a gaudir del conte. Quan acabem l'acte, posarem en venda per primera vegada els contes i el pack que hem fet nosaltres.
Per anar en família, perquè així, si els nens s'avorrien amb la cosa seriosa, tenen el llibre i a l'inrevés. Si els pares volen anar també a la presentació del bolletí... La presentació del bolletí serà avui, que crec que havia dit per a l'or que seria demà, és avui al Museu Vallonrat, a les 6, i la presentació del conte és demà a la biblioteca, també a les 6. Quedem dos dies de presentacions.
Està la gent del centre d'estudis que no para perquè ens deien, volem aprofitar per parlar de Sant Mus, esteu fent aquestes visites, jo diria pràcticament a la carta i personalitzades a l'ermita de Sant Mus, amb les restriccions crec que teníeu algun problema, però més d'accés, no?
Sí, perquè és que l'ermita de Sant Mús, jo vaig estar llegint el decret i es permet anar a llocs que hagin carreteres asfaltades o camins ben delimitats, que siguin instal·lacions esportives o restaurants, però l'ermita està al final d'una carretereta, que allà no hi ha problema i es pot visitar. Entre l'ermita se surt i ja està. Però no fem cap ruta guiada per el bosc, ni per camins, ni per curriols, això es pot fer de moment.
Però hem vist, perquè esteu molt actius a les xarxes socials, i hem vist visites, el que dèiem, pràcticament a la carta, perquè es veu a un de vosaltres explicant a una parella, a tres, quatre persones, és a dir, és un luxe que et puguin explicar i puguis fer totes les preguntes que vulguis. Això entenc que ho manteniu. Com teniu aquest projecte? Perquè al final això té un objectiu, no? Que no sé si arribarem a veure.
Doncs, bueno, l'objectiu és que l'ermita Samus recuperi el paper que le correspon. No pot ser que una ermita, que és l'única ermita que tenim a Rubí, encara sencera, perquè també s'enginys i s'enginys queden una paret, només queda això, només s'obri un cop a l'any.
o dos com molt. Pels xatos, no? Pels xatos, per la festa de primavera i per la festa de tardor a vegades, no? I això és la nostra idea des de fa un any, que vam començar amb aquest projecte, de, com mínim, un cop al mes, tinguin l'oportunitat, la ciutadania, de poder gaudir de l'Armita, que té unes pintures molt importants barroques, que no se la donen molta importància. L'edifici, sí, no és que siguin... Però les pintures són del segle XVIII,
I llavors tenen molta importància, encara que s'estan fent... S'ha fet un procés, no sé si ho sabeu, s'ha fet un procés de manteniment, i les pintures actualment ens poden gaudir en un estat més o menys bé, no? Però penso que una manera de donar en venda i que fessin més coses a l'ermita és, com a mínim, obrir un cop al mes, i d'aquesta manera, doncs ja...
Ja veien, ja es comencen a preguntar, què fareu, què volem fer? I podem implicar a la parròquia i potser amb les entitats, potser l'Ajuntament, mai se sap, no? En principi, la parròquia, tot passa per la parròquia i ens han donat permís per fer moltes coses. S'ha fet un tractament per part de Pelabel, hem portat mobles a finals del segle XIX, principis del segle XX, que s'han posat a la sacristia, s'ha fet una exposició de fotografies...
I tenim molts plans, però anirem parlant. De moment està previst que s'obri el primer diumenge de cada mes, des de febrer fins a desembre, perquè al gener hi ha tot el tema dels Reis, el cap d'any, i aleshores a l'agost tampoc es faria. Seria febrer fins al juliol i del setembre fins a desembre, el primer diumenge de cada mes.
I jo deia que sou molt actius a les xarxes socials, últimament esteu especialment actius. Entenc que també es tractava de posar-se al dia, és a dir, de poder-se adreçar a la gent en l'idioma que parla ara tothom, que és Instagram, etcètera, etcètera.
En Facebook estem des de fa potser uns 10 anys, si no ho recordo malament, quasi, i tenim 6.000 seguidors, que som l'entitat cultural amb més seguidors que hi ha a Facebook, i després amb el Quico es va posar Instagram, un altre company es dedica a leaks, i al TikTok també estem, o sigui que estem a les més importants. Hi ha moltes, però les més importants són aquestes, i allà estem presents. O sigui que el Facebook és el més important perquè és més antic, i tenim ja 6.000 seguidors, i amb això és una eina molt important per...
per difundir el nostre patrimoni. Cada dia publiquem alguna cosa. Si no hi ha cap dia, a menys que jo me'n vagi de viatge o estigui... Però sempre hi ha els companys que publiquen coses i entre tots fem aquesta labor. Tenim col·laboradors, com la Marcela i com el Carles, que són els que també han durat una empenta amb els vídeos que fan.
I penso que també ha sigut una gran troballa aquesta parella. Encara han trobat feina, o sigui, es podria dedicar molt més a nosaltres, perquè no teníem feina, però han trobat feina afortunadament, i això implica també per nosaltres que no es poden dedicar tant a nosaltres, però igualment estan fent la seva feina i volem agrair per ràdio, ja ho saben, han estat aquí també alguna vegada.
Escolteu, jo deia, tenen molts projectes de cara al 2026, de fet, esteu fent moltes coses. M'apuntaveu que respecte a la Fundació Boschi i Cardallac voleu presentar o heu presentat ja dues qüestions, les festes del carrer Sant Jaume i el curs sobre patrimoni rural de la Macià de Can Balàs. Expliqueu-me...
La Fundació Bosque i Cardallà ja fa temps que col·laborem, especialment vam començar a Sabadell, un centre molt important que es dedica a temes històris, patrimonials, i ells estan fent les fitxes de patrimoni immaterial del Vallès.
Aleshores, de tant en tant, hi ha reunions de representants 600 estudis a tot el Vallès, occidental i oriental, i es proposen fitxes. És a dir, fitxes no vol dir lloc, quatre coses. Una fitxa és un estudi detallat d'un element de patrimoni material com pot ser unes danses, com pot ser unes festes o un menjar fins i tot trípic d'algun lloc.
I aleshores vam proposar cap a Rubí fer-lo a les festes al carrer Sant Jaume. Aquesta fitxa l'ha fet la Natàlia Jiménez, que és historiadora i també la que porta el tema Rubí Guiem i tot això. I aleshores l'ha fet ella i està en procés de ser publicada i possiblement que l'any que ve potser farem un article o alguna conferència, o ja parlarem amb ella, aviam què fem. I quan el tema del patrimoni rural també es vol fer una ponència, també de la Fundació Bosque i Cardallac,
que serà com una mena de curs que es durarà diversos dies amb conferències, com una mena de petit congrés de tema de patrimoni rural, i nosaltres col·laborarem amb la masia de Can Balàs, totes les transformacions que han hagut al llarg del temps, com s'ha transformat últimament en una cooperativa, gràcies a l'acció del Més Arrels, la cooperativa aquesta, i això ho portarà el nostre soci, el Lluís García, que és un expert en un tema de masies bastant important aquí a Rubí i al Vallès.
Una mica com el que deia l'Helena, no? Amb el passat íver i romà són més importants que la resta del Vallès i segurament en patrimoni material també hi ha moltes coses, però no sempre les expliquem, no? O potser les ciutats més grans del Vallès ho expliquen més o sembla que...
Allà hi participen tots els centres d'estudis que volen i ens fem una reuniós de tant en tant i cadascú aporta el seu gra de sorra. Nosaltres estàvem pensant o bé fem els xatos o bé fem el carrer Sant Jaume. No s'havia estudiat fins al xatos i que n'hi ha hagut publicacions. Va ser una idea del Pere Abel també, que la vam adoptar i aleshores ens vam dedicar, farem això, presentarem el projecte de les festes al carrer Sant Jaume i que ho faci la Natàlia i ella va dir que sí, que ho faria i ja estem amb això.
Estem recuperant molt, a través de la vostra entitat, però també ara esmentaves la Natàlia i a través d'iniciatives com aquesta, la història de la ciutat, perquè la sensació de vegades és que la història...
ha de ser una cosa elitista, feixuga, etc. I és tot el contrari, no? Podem fer-la molt pròxima. I de fet, al final, el que s'enamora de la història s'enamora per sempre més. I a més estan adreçats a aquest llibre en concret d'història per la canalla, està adreçat a una edat que també el que es vol impregnar per part de l'entitat és que és despertar la curiositat.
per aprendre, per conèixer la ciutat on vius, per recuperar les tradicions, per divulgar diferents elements, personatges o fets que han passat a Rubí i que són importants de ser recuperats. Jo crec que cada vegada més hi ha entitats i persones a títol particular que treballen
per poder ampliar el patrimoni, tant sigui amb comptes, amb accions o amb activitats? Vosaltres dos se s'adrecen moltes vegades, entitats, col·legis, per fer comptes. Teniu aquesta experiència, teniu els gegants, teniu el Bollum, teniu l'Argina Carmel, i vaig honrat. S'estan especialitzant, eh? Sí, sí. Monopoli, no? Escolta, hi ha una cosa molt important. Ho fan altruistament.
O sigui, no volen cobrar res. D'acord? A l'època que vivim, dues persones que fan aquesta feina i dediquen el temps que està dedicant, perquè té la seva feina a més a més,
que ho facin altruistament, això és molt de destacar. Això vol dir que us reporta altres beneficis, altres salaris, el salari emocional i no només el salari econòmic. La satisfacció de fer coses per rubir, coses que ens agraden. Quedarà una empremta nostra al poble, el dia que no estiguem.
Per la història? Per la història. De nou per la història, clar. Escolteu, abans de marxar, perquè la gent del Centre d'Estudis té un llistat d'activitats que dius, no ens l'acabarem, tornarem a parlar a la tornada de les festes, però com ja estem acabant aquest 2025 i està a punt de començar el 2026, sí m'agradaria que expliqueu que precisament pel 2026 teniu en marxa
un altre projecte perquè el 2026 es complirà el 90 aniversari de l'inici de la Guerra Civil i de moment teniu ja previstes, no sé si amb paraulades o amb data i tot, dues conferències. De moment farem el dia 13 de gener la segona part de la conferència de Rubí i la Guerra Civil en color.
que ho fa el Manel Soler. El Manel Soler és el màxim expert que hi ha a Rubí en Guerra Civil. A més, és escriptor, ha escrit alguna novel·la de tema policia ambientada a Rubí. I t'hauria d'aquesta casa. Sí, exactament. I, bueno, ara s'ha especialitzat en Guerra Civil, d'estar escrivint una novel·la històrica sobre el tema aquest, ambientada també a Rubí. Farà la conferència aquesta el dia 13. Aleshores, també es farà un petit article en el proper bolletí que sortirà el juny sobre els inicis de la Guerra Civil a Rubí.
I, a part del Manel, també hem contactat amb una altra persona, que és una noia que treballa, que és historiadora, que és precisament parella d'un company meu de feina, i que hem estat parlant, la meva parella està fent aquí una tesis sobre el paper de la dona quan havia la batalla de l'Ebre i tot això, i després em va encendre la llum, doncs mira, podria fer una conferència per al...
per al març, el Dia de la Dona, sobre el tema de les dones a la Guerra Civil. Llavors vaig estar parlant amb ell, després se'm va posar en contacte amb ella, es diu Begoña Pérez, i va dir que sí, que es comprometia a fer una conferència sobre el món de la dona a la Guerra Civil, i això tindria lloc al març, cap als voltants de març.
I que més, també estic allà... vull parlar amb alguna persona de l'Orfeotractori de la Vida Quotidiana, que van venir aquí a Rubí per presentar un tema sobre les col·lectivitzacions allà de la CGT. I encara no he parlat amb ells, però tinc intenció de fer-ho. Va ser escriure un WhatsApp, encara no me l'han llegit, però intentaré... Suposo que són gent molt ocupada. Intentaré contactar amb ells per veure si poden fer una conferència també.
que seria ja més entrat a l'any, sobre les col·lectivitzacions. I de moment hi ha això. Igual farem més cosetes a la Guerra Civil. També ja si l'Ajuntament vol fer alguna cosa, també nosaltres ens oferim a col·laborar. Perquè, esclar, això no podem anar també uns per una banda o un per l'altra. Ens agrada anar una mica coordinats, no.
Déu-n'hi-do. I coses que ens deixem i que ens emplacem a que torneu després de les festes a explicar-ho. Moltíssimes gràcies als quatre. Gràcies per venir a explicar-ho, però sobretot gràcies per contribuir al coneixement de la història de la ciutat. Que vagi molt bé la presentació d'avui i de demà.
i que es venguin molts llibres, no per una qüestió econòmica, sinó perquè això voldrà dir que molts nens i nenes aquest Nadal llegiran part de la història de la ciutat. Gràcies als quatre. Gràcies, Belénia.