Els pastorets de Folk i Torres es tornen a representar el casal popular els dies 20, 21, 27 i 28 de desembre. A les 6 de la tarda ja podeu adquirir les entrades. I com ja és tradició, els més petits representen els dimúniets de Laia Borràs dissabte 10 de gener i diumenge 11 de gener, també a les 6 de la tarda. Montse Comellas és la directora del casal popular i ja està amb nosaltres. Hola Montserrat, bon dia.
Hola, bon dia. Tenim també, en aquest cas, a través de la línia telefònica, el Dani Bové, que és el director dels Pastorets. Dani, bon dia, benvingut.
Bon dia. Dèiem ara, abans de començar l'entrevista, és la representació 101. No la representació 101, però comenceu l'any 1. L'any 101, on es van repetir en els pastorets. Segon centenari. O sigui, segon centenari. Aneu a buscar el segon segle de vida dels pastorets o d'aquesta representació. Crec que cap dels tres ho veurem.
Però s'enceta aquesta representació 101 o aquest any 101 de forma diferent? Sempre és diferent, perquè sempre hi ha gent que canvia de paper, gent nova que entra, noves dificultats, nous reptes a tirar endavant. Per tant, sempre és nou. Expliqueu-me quanta gent hi haurà a sobre de l'escenari, perquè...
Els pastorets, dèiem, és una representació, una de les tradicions més arrelades a la nostra ciutat, però sobretot és probablement una de les activitats més ciutadanes, amb més participació de més gent i, a més, amb renovació pràcticament generacional, no?
En el repartiment vaig comptar que passem de 90 persones, però no totes estan a l'escenari el mateix dia. Però és un moviment molt considerable. Clar, i això fa que quan celebreu els 75 anys en el seu dia, els 90 anys, els 100 anys, quan aplagueu a tots els que han participat a Pastorets, al final de vegades teniu 3 i 4 generacions diferents, no? I tant, sí, sí, sí. Aquesta és la gràcia.
Anem a preguntar-li al director com van els preparatius. Queden 15 dies... No, no, no, 15 dies no. Demà ja hi ha la primera representació. Exacte, exacte. Bé, van bé. Molta feina. Ahir vam fer l'últim assaig, ja, el que es diu l'assat general. I sempre hi ha coses a corregir, sempre hi ha coses a arreglar. Però bé, la feina... El camí que hem fet fins arribar fins aquí és...
molt bon ambient de treball i la gent compromesa amb l'obra en aquest cas. Intentarem estar a l'alçada d'uns pastorets centenaris com són els de Rubí. Però bé, molt bé. Alguna novetat, alguna cosa curiosa que puguem saber, a més a més, que es pugui desvetllar? No, a veure, novetats, novetats... Sí que hi ha molt canvi de paper...
I aquest any, doncs, gent que portava molt temps fent papers principals, doncs, ho ha deixat. Llavors, una mica de canvi generacional, sí. Llavors, tot això es nota, és normal. Una persona que porti 20 anys fent el mateix, té una experiència, té un... I ara, doncs, tot això... Tornem a començar de zero, no? Però com vam fer en el seu dia i va funcionar, doncs, aquesta vegada també esperem que funcioni, no? Però canvis, canvis, no, no...
Sempre la coreografia és nova, de les fúries, i alguna petita cosa, però clar, com que hi ha tants canvis, i generacionals, canvis de papers, tampoc no tens un repart assentat, llavors no pots fer massa esmergeries, perquè t'has de centrar molt en els papers, de tirar-ho endavant, que no tenim massa temps per preparar-ho. Quan vau començar a assajar? A finals de setembre vam començar,
Fins ahir. Dos dies a la setmana. Els papers són dobles. Faig un calendari.
Déu-n'hi-do. Són justets per començar un paper. Són justets, però bé, són valents i tiren endavant. Estava pensant, deia el Dani, hi ha molt relleu perquè hi ha gent que feia papers molt importants que els ha deixat de fer. Entenc que la feina de direcció, que diria que la Montse també l'ha feta, no? Sí, sí, sí. La feina de direcció més complicada és adaptar-te a aquella persona que pot...
pot ser tan diferent de la persona que fins ara feia el personatge i tot i que el text estigui escrit i sigui el mateix, clar, és que... Cadascú té un terrenar diferent. I com t'adaptes, no? Exacte, i moltes vegades sí que dius, ostres, aquesta persona està per fer això, faria aquest paper i el farà genial, i efectivament és així, però n'hi ha altres que no, que llavors has de treballar amb aquesta persona, l'has d'intentar que s'adapti ella al paper. No es pot fer un...
O sigui, no estem en situació de fer càstings. Per dir, ostres, vull aquesta persona, aquest perfil, no. Moltes vegades és adaptar-te al que tens. I si veus algú que més que res et fixes molt en compromís, en ambient de treball, en dir, ostres, aquesta persona em complirà, aquesta persona és responsable, doncs, ostres, va, donem-li l'oportunitat. Però clar, s'ha de moldejar i s'ha de treballar.
I us ha passat mai d'algú que es proposa per un paper més senzill perquè no s'atreveix, i quan el veus, o aquella noia o aquell noi, dius, no, no, és que aquest ha de fer un paper principal perquè té fusta de to, no? Perquè dona. Sí, algunes vegades ha vingut una ocasió així, sí, sí. I què passa, aleshores, perquè... Bueno, has d'esperar l'any que ve. Ah!
Si ja li has donat un paper un any, t'has d'esperar la següent edició de Pastorets. És que moltes vegades els assaig, tu veus una cosa que potser la representació no veus, o al revés, que potser els assaig són els dos més, i llavors el dia de les representacions venen amunt,
I et sorprenen, no? Vull dir, tant per positiu com per negatiu, des de les coses, per l'any que ve m'apunto això. Ho apunto i... És a dir, que esteu tota l'estona amb una llibreteta apuntant coses perquè d'un any per l'altre, en recordar-se, deu ser complicat. Sí, sí, sí. Jo soc de la vella escola i segueixo anant amb la llibreta. I tinc una llibreta amb notes i vaig apuntant, sí, sí, això sí.
I a l'inrevés, això segur que ha passat, perquè li ha passat a tothom, eh? Una persona que fa un paper important, que està fantàstic durant els sesaixos, però arriba el dia de la veritat i amb una tila, no? I no dona el que tu esperes que anaria. I què fas? Pateixes. Pateixes, clar. Pateixes i li intentes ajudar al màxim. Un cop hem arribat a aquestes alçades, si veus que no, doncs se l'ha d'apollar, se l'ha d'ajudar,
Tenim apuntadors, tenim maneres perquè ell estigui més tranquil. Llavors és l'únic que podem fer.
La veritat és que a Ràdio Rubia hem tingut la sort de poder anar a veure diguéssim els intríncolis dels pastorets de vegades jo crec que és quasi tan interessant el que es veu a escena que el que passa per darrere perquè clar, compteu d'escenes de persones que han de sortir a escena de vegades repetint que han de fer canvis de vestuari és una bogeria, a quina hora us hi poseu? Comencen a maquillar a les 3 de la tarda
A les 3 de la tarda per sortir a les 6. I en aquells moments m'imagino que ni llebreteta ni res, no, Dani? No, no, també és veritat que la sort que hi ha és que l'equip que hi ha al casal és fantàstic. Som una família, ens portem molt bé, però és cert que, per exemple, els de vestuari, doncs jo sé que a les 5 de la tarda els vestuaris estan repartits. Tothom té el vestuari, tothom es vesteix i maquillatge normalment mitja hora abans
que no hi hagi algun problema, mitja hora abans tothom està a punt. Això et dona tranquil·litat i seguretat. Igual que els tècnics de llums, tenim molt bona relació, tècnics de so i llum, o els tramoyes. No sé quants canvis s'arriben a fer durant l'obra, però són moltíssims.
I en silenci. En silenci i que l'escenari és el que tenim. No podem fer virgueries. No podem girar l'escenari per mostrar una altra cosa. No, no teniu el TNC. És el petit miracle dels pastorets. Exacte. Tot ha de ser com un petit rellotge. Llavors, per sort, tot funciona. I si hi ha algun problema d'última hora, ja hi ha algú altre que ho solucionarà. Vull dir que cadascú fa la seva feina i la fa molt bé. Llavors, això...
Em tenen molta feina, a mi, la veritat. I si no teníeu prou amb tot això, des de fa ja alguns anys heu consolidat també els dimoniets, que també tenen molt públic, no? I aquí sí que m'imagino que és una bogeria, no? Treballar amb aquells actors i actrius...
Una mica menys disciplinats. Però bé, bé, la Laia Borràs se'n surt molt bé. Aquest any l'ajuda molt la Marta Feliu i l'Òscar també. I, bé, se'n surten molt bé. Els tenen superordenats i és fantàstic, la veritat. Sí, sí.
En aquesta ocasió serà dissabte 10 de gener, diumenge 11 de gener a les 6 de la tarda. El públic entenc que moltes vegades repeteix, no? Sí, hi ha gent que sí. Hi ha avis o tiets, o venen un dia els pares i un dia els avis, no sé, però la qüestió és que sempre està ple.
I aquest any els dimoniets estan molt contents perquè van venir d'Infoca a fer un reportatge i aquest dimecres passat es va reproduir per televisió, va ser molt xulo. Clar, fantàstic. Bé, deia, l'any passat era una notícia als pastorets pel centenari i ara també als dimoniets.
Les entrades dels pastorets hem vist que ja estaven a la venda, queden algunes entrades, us hauríeu d'espavilar perquè queden algunes entrades però ja som pràcticament a les portes de la representació i sobretot que la gent agafi vacances i tingui més temps per comprar les entrades. Les dels dimoniets, abans li preguntàvem a la Montse, no estan disponibles però entenem que la setmana vinent ja estaran. Jo penso que la setmana que ve estaran ja.
Perfecte. Doncs ja sabeu, es poden adquirir a través d'internet unes entrades i les altres. Després posarem tots els detalls al nostre web abans d'acabar. Per què s'hauria d'anir d'anar a veure els pastorets del 2025? En primer lloc, per el que he dit abans, és una obra centenària, és una tradició molt arrelada, Rubí,
i que hi posem tots plegats molt esforç. Tot això, al final, el millor premi és que et vinguin a veure, i que s'ho passaran bé. És una obra llarga, però és tradicional, els nanos s'ho passen bé, la gent gran també. Vull dir que totalment aconsellable. Jo, per mantenir les tradicions, i què millor que abans de Nadal, o passant Nadal, veure els pastorets, ostres, és...
És tradicional i és un fet molt destacable aquí, Rubí. Vull dir que val la pena.
L'altre dia el farmacèutic del programa ens deia una de les coses que fa que el Nadal sigui saludable és que feu descans actiu, que volia dir que no ens estiréssim el sofà. Per tant, em sembla que els pastorets són descans actiu. Superactiu, superactiu. Jo hi ves, però vaig arribar a rebentar de casa. Però pels assistents... Els assistents és fantàstic. No els fareu córrer ni res, eh? No, no, no. Se sentaran, estaran tranquils, s'ho passaran bé...
Sentiran alguns acudits, cada any són nous, o sigui que serà fantàstic. Com teniu encara tantes ganes i tanta empenta per mantenir una tradició que, dèiem, la ciutat té 100 anys, però que, en el vostre cas, porteu dècades al capdavant d'aquestes representacions?
No ho sé. Ho saps tu? Ho saps, Dani? No, al final, jo des que tinc 10 anys que hi surto, d'una manera o d'una altra. Llavors ja és una cosa que et fas teva, ja sigui fent un paper petit, un paper gran, o simplement col·laborar amb els decorats, col·laborar amb el que sigui. Ara m'ha tocat, estic a l'època de director, fantàstic, però és una cosa que porto dins.
És que no... Jo els recordo haver anat a veure de petita i els anys que no n'hi van haver jo vaig trobar a faltar molt. Moltíssim. Penso que és un espai que recorda i et fa viure el Nadal d'una altra manera i el fet de tenir un entorn de gent que és tan amical, tan saludable és fantàstic poder viure el Nadal amb un conjunt de persones.
De fet, aquesta és l'essència del Nadal. No només veure una representació sobre la història de Nadal, sinó aquest espai de compartir. Aquest espai de compartir. I si, a més a més, hi ha gent que disfruta, que gaudeix venint-nos a veure, doncs és fantàstic.
Són aquestes tradicions casolanes però que a més ens agraden i després no ens oblidem que molts, però moltíssims, dels actors de Catalunya, d'aquells que ara surten a sèries nacionals, internacionals, resulta que van fer els pastorets al seu poble. I això vol dir alguna cosa, no, Dani? Sí, sí, això és cert.
Vam anar a veure, ara no recordo, hi ha una obra que la van fer al Poligrama, els bons, dels bons, i va sobre els pastorets, vam poder parlar amb els actors a l'acabar i tot plegat, i ells ens explicaven això, i és la història de molts artistes, això és veritat, això és veritat. És la primera manera, i de fet l'expresident de la Generalitat, l'Aragonès també ho va fer,
Clar, jo deia actors i actrius. I personalitats de tots els àmbits. Jo penso que a Catalunya els pastorets estan arrelats... Hi ha entitats que fa 125 anys i més que els estan fent. Aleshores, ha passat moltíssima gent i cada un, un cop s'ha fet gran i s'ha anat gestionant,
el seu camí i l'ha portat on l'ha portat. Hi ha actors, hi ha polítics, hi ha persones del món social, del que sigui. Què em volies dir? Jo et volia llegir un fragment del Pòrtic que penso que és molt maco.
I que tanca això que dèiem del Nadal. Doncs vinga, això acabem. Que recuperin la innocència els que l'han perdut. Obrim de nou el cor, com quan érem infants. Siguem capaços de seure tots en una mateixa taula i amb un bon somriure diguem clar i alt, bon Nadal.
Doncs amb els temps que tenim, potser hem de recordar això més que mai. Dani, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Moltes til·les per demà. Exacte, esperem, esperem. Les estem carregant, les estem carregant. Que vagi molt bé, Montserrat Comelles. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. Un any més. Gràcies. Moltes gràcies.