I avui tornem a tenir una nova secció de la sindicatura de greuges de Rubí. Tenim en nosaltres un dia més la síndic de Rubí, el Carles Alujo. Bon dia i benvingut. Bon dia, Pamela.
Què ens dus avui? De què xerrarem? Explica'ns. Avui fem un pas més per conèixer la sindicatura i la voluntat de la secció d'avui és entrar una miqueta al detall amb els tipus, o sigui, grans trets, els dos grans tipus d'expedients que tenim. Els que s'obren per una visita que ens fa algú a la sindicatura o els cobrim directament la pròpia sindicatura.
Ara vaig a fer-te una pregunta que se m'acaba d'ocorrer. Què tens, més expedients de gent que ve o els que obriu voltros? Clarament els que ve la gent. O sigui, cada persona que ve i que jo considero que el relat que ens porta, que les proves que aporta durant la visita hi pot haver, o hi ha el dubte que hi pugui haver un greu ja, s'obre un expedient.
Per exemple, l'any passat em sembla que vam fer gairebé 90 llargs d'expedients i d'aquests 90 llargs només dos els vam obrir d'ofici per la sindicatura. Per tant, qui marca el dia a dia i els passos que fem és la gent que ens ve a veure.
Molt bé, doncs comencem explicant aquests expedients, el recorregut, com van aquests expedients. Què comencem? Per les persones que venen o per l'altre? Quin vols? Començarem per les persones, perquè bàsicament són dos els tipus d'expedients que obrim. Un, quan ve una persona, un col·lectiu, una entitat, una empresa...
i ens explica quin és el problema que tenen. Si per la documentació que porta veiem que és possible que hi pugui haver un greu ja, doncs acceptem aquest cas i comencem la pròpia tramitació.
Perquè hem de dir que el fet de venir al síndic no fa que s'obri automàticament un expedient. Primer es valora i es decideix si hi ha aquest greuge o no, perquè moltes vegades les persones pensen que hem tingut un greuge i després tampoc no és així, veritat?
Sí, i per tant per això és important acompanyar amb documentació quan algú explica què és el que li ha passat, però després també, ara no recordo, però potser estem en un 40%, un 45% de totes les visites que tenim al cap de l'any,
no comporta en l'obertura de cap expedient, sinó que és un assessorament. Gent que té molt clar el que li ha passat i es vol queixar, però potser resulta que li falta presentar la instància inicial. Alguns altres que han presentat la instància, però encara no han passat els tres mesos que té l'Ajuntament per respondre. D'altres que...
confiaven que potser des de la sindicatura podíem fer alguna cosa, però resulta que si no està directament l'Ajuntament implicat no podem atendre la queixa i potser l'hem de derivar a algun altre servei o a algun altre espai. Per tant, el que sí que té assegurat venir a la sindicatura és que escoltarem a les persones i a partir d'aquí anem derivant cap a un lloc o cap a l'altre.
A veure, que t'he interromput abans. No, tranquil·la. Com és aquest procediment? La gent ve, aporta les proves i a partir d'aquí...
Si considerem que al llarg de la visita està ben explicat el que ha passat i s'han complert els terminis d'haver-se queixat formalment a l'Ajuntament, que hem passat tres mesos i que l'Ajuntament no ha donat resposta, o que dintre d'aquests tres mesos l'Ajuntament ha donat resposta però aquella persona considera que la resposta que li hem donat no s'ajusta al que ella plantejava, a partir d'aquí nosaltres acceptem aquesta queixa i obrim l'expedient.
amb les proves que ens aporta l'adjuntem al document, fem un primer document que és d'admissió de queixa, que deixa constància del dia que ha vingut, una exposició del seu relat, i a partir d'aquí creem un altre document, que és el de requeriment d'informació a l'Ajuntament,
on se li pregunta a l'Ajuntament, se li exposa de què ha anat la visita i quina és la queixa que té la persona. I a partir d'aquí, en funció de cada cas, a vegades amb una pregunta n'hi ha prou, a vegades en fan falta cinc, per acabar de resoldre la situació que ens ha plantejat la persona.
A partir d'aquí, com nosaltres preguntem, l'Ajuntament té per reglament 30 dies per respondre aquestes preguntes que fem i un cop tenim la resposta, que no sempre és dintre d'aquests 30 dies, tenim encara l'opció de repreguntar si arran de la informació que ens facilita l'Ajuntament coneixer algun detall més. Un cop tenim la versió de la persona del primer dia que ha vingut, la resposta de l'Ajuntament
a les nostres peticions, aquí és arribament de resoldre l'expedient i aquí podem tenir des de decidir que no hi ha hagut un greuge i que per tant l'Ajuntament ha actuat correctament,
que sí que hi ha hagut un greuge, que pot ser total o que pot ser parcial, i després també hi ha una tercera via que durant el procés de preguntar sobre aquell cas l'Ajuntament diu és veritat, ho tinc pendent o tenia previst fer això i farem aquesta actuació. Llavors en aquests casos el que fem és que no hi ha ni no greuge ni greuge, sinó que tanquem l'expedient que estava en tràmit
perquè considerem que l'actuació municipal ha atès de bones a primeres la pregunta o la queixa que feia la persona i que, per tant, no cal continuar exprimint més, sinó que es considera tancat en tràmit perquè l'Ajuntament dona resposta al que plantejava la persona. I el termini, no sé si tens un termini mitjà de resolució d'aquests expedients.
Pregunta estrella, eh? Mitjà, mitjà no el tinc, però podem anar tranquil·lament a sis mesos. Hauria de ser amb un, però malauradament costa molt tenir resposta. Per exemple, ara teniu aquí a l'estudi la regidora de serveis socials. Doncs serveis socials és, si no l'únic, dels pocs serveis de l'Ajuntament que respon dintre del termini.
I les vegades que hem tingut queixes relacionades amb serveis socials, dintre del mes hem tingut la resposta. I per tant, per mi aquesta hauria de ser la manera de procedir a tots els serveis. Però és això, per reglament són 30 dies, a la pràctica...
No és això. I després, si em permets, quan ja fem la resolució del cas, quan hem decidit, sobretot quan hi ha un greuge, el reglament ens permet fer uns pronunciaments, que pot ser un advertiment, una recomanació, un suggeriment o un recordatori a l'Ajuntament, per dir, nosaltres considerem que hi ha hagut un greuge amb això, però estaria bé que en altres processos semblants a aquest, en aquest punt es fes aquesta cosa, o recordeu que s'ha vulnerat aquesta qüestió, i per tant, tancar
decidint que hi ha hagut un greuge, però també marcant algun pronunciament per procedir diferent en altres casos per part de l'Ajuntament. Anem ara als expedients que... No sé si vols explicar-me com... Una coseta més, lligat també amb aquests 30 dies que tu deies, o quan tens, o quan tarda l'Ajuntament. Un dels...
un element per poder valorar qualitativament quina és la tramitació que fem dels expedients i per saber si s'ajusta el que diu el reglament, des que vaig entrar a la sindicatura em vaig inventar un índex, que és el sindicatòmetre, i el que fa és valorar la tramitació de l'expedient
què diu el reglament i què és el que ens passa a l'actualitat, o a la realitat. Llavors, aquí el que fem és la típica valoració de 0 a 10, i aquí valorem tres grans aspectes. D'una banda, si s'ha respectat el termini de resposta per part de l'Ajuntament,
si amb la resposta obtinguda n'hi ha prou o necessitem demanar una ampliació de la informació i si en el moment de tancar l'expedient hem de fer un pronunciament o no. Aspectes positius, si la resposta és dintre del termini dona molts més punts, si amb la resposta que se'ns dona de bones a primeres resolem els dubtes que teníem dona molt més punts
I si considerem que al moment de tancar l'expedient no cal fer cap pronunciament, això també dona molt més punts.
Amb els dos anys sencers, perquè jo vaig començar a finals del 22, per tant van ser dos mesos que aquí no vam aplicar aquest criteri, però el 23 i el 24, únicament sobre els expedients tancats, que per tant s'han obert i s'ha tancat la seva tramitació, el 2023 era un 5,5 sobre 10 i el 2024 un 5 sobre 10. Aprovat justet, eh? Molt justet.
Però també hem de tenir en compte que l'any 2023 un terç dels expedients no es van contestar, per tant aquest terç està suspès, i l'any 2024 era un 63% dels expedients que no van rebre resposta. Déu-n'hi-do.
Per tant, aquest 63% està suspès, però el sindicatòmetre que el que vol és el que sí que hem pogut aconseguir començar i acabar, poder-hi posar aquesta valoració. Llavors és un aprovat just, però la majoria suspenen perquè no han respost dintre dels terminis que fixa el reglament.
Més coses. Passam ara als expedients que op la sindicatura, els que s'obren d'ofici. D'ofici. Tècnicament se li diuen d'ofici, que a vegades també ens perdem amb aquests tecnicismes. Aquests són els que obrim a partir, o bé perquè hi ha una reiteració de casos de queixes que ens venen,
i llavors considerem que la temàtica és prou rellevant com per agrupar-les totes amb una i fer una única actuació, un únic expedient, recollint diferents mostres, o d'altres que passi un fet a la ciutat on, des del punt de vista de les sindicatures, consideri que cal demanar informació per procedir diferents o d'una manera diferent en altres casos.
I en aquests, des del 2020, des de finals del 22 fins ara, hem obert quatre expedients impulsats per la sindicatura. El primer d'ells va ser sobre el soroll a la ciutat, perquè vam tenir amb...
amb un any una concentració molt alta de queixes tant de sorolls en equipaments municipals com queixes entre veïns, a nivell d'escala o places públiques, i per tant això ens va motivar aquesta primera actuació. Una altra va ser l'aplicació de la taxa local i comarcal de residus,
Aquí per les manifestacions hi va haver, pels dubtes que hi havia de la ciutadania. Aquesta va ser una actuació conjunta entre la Sindicatura de Greuges de Catalunya i la de Rubí. I després n'hem obert dues més. La primera era per les molèsties que ocasionaven les múltiples activitats que es fan a la Rambla del Ferrocarril.
perquè va haver-hi sobretot una activitat que es va allargar fora del permís que tenia, decibels molt alts, i llavors entrada la matinada encara hi havia sorolls, i per tant ens va arribar aquell cap de setmana moltes queixes relacionades amb aquesta activitat, però clar, aquesta era una que el que feia era colmar el got de moltes activitats que periòdicament va aglutinant la ramla del ferrocarril.
I l'última actuació d'ofici que hem fet ha sigut sobre la gestió de les entrades de la festa major. Arran de les cues que hi va haver a la sala per aconseguir entrades pel concert de Rosario, vaig considerar important poder obrir una actuació d'ofici per mirar a veure què és el que havia passat i que, per tant, quan arribi la festa major de l'any que ve es pugui gestionar d'una altra manera. No sé si tens alguna més en marxa. No.
No, no, no, perquè això són d'aquelles coses que el que sí he après és que tu pots planificar-te, oi, voldria parlar d'aquest tema, o estaria al tanto de no sé què, però al final me n'adono que és la ciutat la que ens marca el dia a dia, ja sigui la gent que ve a veure'ns o perquè ha passat X coses.
i, per tant, m'he adonat que no té sentit voler anticipar-me coses que jo crec que podrien passar i que, per tant, vaig a deixar portar pel que passi en aquell moment i decidir si haig d'actuar o no haig d'actuar. Molt bé, Carles, ens hem quedat sense temps. Moltíssimes gràcies per explicar-nos un dia més els entresijos que diuen en castellà de la sindicatura. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies.