Gràcies.
Bé, és curiós, no ho podeu veure, però el Maria... Sí, no ho vull dir, però jo ho dic tot. El Maria Rosà es porta un got d'aigua aquí a l'estudi. És la màgia de la ràdio, podríem dir que és un got de vi, és una copa d'aquestes. Això seria un altre tema. Com ha de ser la copa de vi? Ha de...
Com ha de ser la copa del Cava? Saps? Perquè moltes vegades diu, sí, ha de ser tipus flauta. Jo fa poc vaig llegir una notícia que deia que no, que el Cava no havia de ser amb copa de flauta. Però això ja ho deixarem per més endavant quan arribin les festes. Maria Rosas, què tal? Bon dia. Bon dia. És aigua, sí, sí.
No, no, és aigua, no. A veure, podria ser vodka, algun licor blanco, no? O sigui, perquè des d'aquí no... Bueno, l'aigua, de fet, com que no té olor, tampoc ho sabríem, no? No, però es nota, eh? No crema, no crema. No, clar, però des d'aquí tampoc ho sé. Bé, en tot cas, el Maria Rosas ja sabeu que ve a parlar de vins. Vamos. Más o menos. Perfecte, sí.
Perquè si no podries parlar d'aigua, també. També, també. Saps què passa aquí? Entre canvis de convidats que anàvem parlant i el Robert diu, ostres, el Robert Fernández, el nostre especialista en música, que diu, també se'n fan de cates d'aigua.
Sí, sí, sí. Clar, jo no sé si en una bodega això ho heu fet. No, no ho hem fet, però... Són una miqueta més avorrides. Hombre, por supuesto. Vamos, digo yo, eh? Tampoc n'he fet, eh? Igual que hi ha gent que fa cates d'olis. I has d'estar molt entrenat, eh, també. Per l'aigua? Has d'estar entrenat? Home, no és tan fàcil com sembla. Això vol dir que n'has fet? Em vaig fer fa temps, però fa temps.
Bé, és que el tema d'aigua s'ha anat baixant. Abans sí que hi havia l'aigua de Figi, l'aigua de glaciar, l'aigua de no sé on, i notaves diferències, mineralitats, però bé. Si fos una moda passajera.
On estigui el vi, no? Dius, per què fer cates d'aigua, no? Potser. Bé, doncs, aprofitem que tenim aquí el Maria Rosas, que torna el Rubi al dia a parlar de vins, hi ha diferents èpoques, deia jo abans que havies vingut a fer seccions, ara ja feia bastant, no?
Sí, ara ja era sota encàrrec. Ara sota encàrrec. Me'l vaig trobar l'altre dia i vaig dir... Què? Bueno, de fet, no. De fet, tu em vas veure pel carrer un dia i em vas dir... Ei, podríem tornar a fer... I jo, vinga. I per això estàs aquí. Exacte. I com que fa poc s'ha fet la Fira del Vi, doncs encara que sigui una mica de refilón, m'agradaria que ens diguessis com va anar. Sabem que va ser un exitàs perquè sempre ho és quan es fan coses d'aquestes a la ciutat, però des de dins com s'ha viscut.
Molt bé, sempre patint fins a l'últim moment pel temps, perquè era la variable... Home, tu te'n riuràs, però, clar, tu, saps, el temps... Però, bueno, jo crec que, ja ho vaig comentar, si hagués de firmar, doncs el que va passar va ser ideal. Va ploure, no?, crec que una mica al matí abans d'obrir la fira el diumenge...
Potser a les 9 del matí una cosa així, no vols dir? Sí, obria a les 11, va parar de ploure cap allà a les 10, rozando... Però molt bé, molt bé. Com els darrers, com sempre. Són tres edicions i ja són uns quants anyets. Però molta afluència el divendres, el dissabte va estar tot... Potser el matí va ser una miqueta més tranquilet, però va haver molt bon ambient.
dissabte de tarda-nit, de locura, i diumenge, barmut, tranquil, també. O sigui que, d'adeu. Doncs, ja sabeu, a més, amb aquest passat que tenim a Rubí, quan al vi, doncs, hem de fer coses com aquestes fires. No, i quantes més, millor. Bé, doncs, anem a parlar amb aquesta nova, diguem, temporada de secció del Maria Rosàs. M'has dit que volies parlar de la Varema 2025.
Sí, dic, home, una vegada que es poden parlar de coses positives, dic, saps, home, és veritat, veníem d'anys molt complicats. Clar, parlàvem fa un moment del temps, no?, i de si plou o no plou, i després, clar, la meteorologia també té molt a veure amb després, diguem, la producció.
Moltíssim. I, ostres, després de tres anys molt complicats, i sobretot el 2023 potser va ser un dels anys més complicats, home, saps, parlar d'un any, el 24, d'un any que va ser... Clar, nosaltres el vèiem des del punt de vista, doncs, ostres, brutal, pletòric...
I mires històrics i dius, doncs tampoc n'hi ha apartat. Però és veritat. De fet, estem per sota de la mitjana de... Si fas el calcul de la mitjana entre el 2013 i el 2023, estem per sota d'aquesta mitjana. Però si fas la mitjana d'aquests tres últims anys, estem molt per sobre, que pràcticament un 30-40% per sobre de producció. I si això ho sumes, doncs que va ploure i va fer fred i calor quan va tocar, doncs...
Relativament poques enfermedades, la vinya molt sana, molt bon raïm... Tots bastant contents, en general. I això, quan arriba el consumidor, com es tradueix? Com es tradueix? Això ja una part... Tècnicament hauria de ser positiva. Se suposa que... Per això t'ho pregunto. Dic, clar, vosaltres esteu contents, però...
No, mira, primer perquè no pateixes perquè secar vins segons quins vins. Clar, quan al final, per fer-ho per desgràcia, el vi no és com una Coca-Cola o com un producte manufacturat, sinó que tu tens el que produeix les teves hectàrees o el que tu pots arribar a comprar...
i elabores i produeixes allò i en base allò ho vens durant tot l'any. Fas una previsió, no és que vagis elaborant, saps? A mesura que, ostres, mira, aquest ha anat bé, faré una mica... No ho pots fer, no? Llavors l'avantatge és que no ens quedarem tan curts de tants vins com altres anys, sobretot amb vins blancs, que són els que pateixen una miqueta més i de més, crec que no ens quedarem sense...
L'altre també és que si hi ha més vi, seria interessant que els preus com a mínim no pugessin, saps? Això et preguntava jo com afecta al final al consumidor, clar.
Aquí, al final, el tema del preu sempre és una llei d'oferta i demanda i, a més, si a això també li sumem que el senyor Trump, amb els seus aranzels i els seus moviments comercials, ha deixat en stand-by les exportacions de molts vins catalans, de fet, molts d'ells han deixat d'exportar als Estats Units en base a aquest temor o aquesta incertesa,
Això fa, doncs, o sembla que hi haurà encara més vi per nosaltres, no? Tot i que també països asiàtics estan aprofitant, o Europa. Llavors, espero, doncs, que, com a mínim, el preu no puc que sigui un any d'estabilitat, perquè veníem dos o tres anys enrere de pujades importants, que al final també el que fan és que són barreres d'entrada al món del vi.
Deies que no s'exporten vins catalans o menys? El cas específic dels Estats Units. Segons quins cellers parlin, hi ha cellers que els Estats Units és un pes molt important i segons quins cellers no exporten, per tant això no els afecta. Però sí que és veritat que hi ha alguns països europeus, grans bavadors, països escandinaus,
Holanda, per exemple, és un gran babador d'escomors, doncs això també afecta. I si això li sumem, doncs que, per exemple, amb l'Adeoca hi ha hagut un creixement pràcticament d'un 30% de més quantitat, doncs jo crec que aquest Nadal serà més tranquil i l'any que ve esperem que no haguem de veure molts moviments. Ara tinc curiositat, quins vins catalans van als Estats Units? Molts, pensa que...
Hi ha molts productors petits que si el mercat intern no els absorbeix, ja sigui per preu o de més, han de buscar vigues per vendre-ho. Però preus perquè són més exclusius i aquí no es venen o per què? Bé, al final, segons quins vins, clar, quan tu no ets un monstre, els teus costos són més alts, llavors els teus preus també són més elevats. Llavors hi ha una part del mercat que potser no...
local que no ho interpreta, o no ho sap veure, o no ho valora. Llavors has de buscar alternatives perquè el projecte sigui viable. Els Estats Units estan acostumats a un nivell de vins molt alt a nivell de cost, perquè al final ells són productors de vins, però clar, la seva mà d'obra és americana i llavors els seus vins són d'un preu mig molt més elevat que el d'aquí. Llavors exportar tampoc no hi...
no se'ls percep com a vins molt cars, no?, al seu país. Vols dir que comparant els preus dels vins d'allà amb els vins que es porten des d'aquí, dius, més o menys costen el mateix, no? Correcte. En canvi, si tu vols prendre't un vi de Califòrnia, més o menys correcte, doncs preparar la butxaca. Saps? Però això si te'l veus aquí, vols dir. Clar, clar, clar.
Bueno, i si el veus allà igual, eh? Bueno, clar, a veure, precisament els vins econòmics als Estats Units, pel que jo sé, pel poc que sé, no són... No, no són. No són baratos, o sigui, no, qualsevol vi, eh? De fet, molta gent que ve d'allà, quan aterra aquí, és que això és heavy, eh? I als restaurants, o sigui, es pensen a vegades que el preu per ampolla és el preu per copa.
Perquè ells estan acostumats a pagar 15-20 dòlars per una copa de... Ah, vols dir gent que ve de fora i arriba aquí? Ah, claro, sí, sí. I veure 20 euros, ells es pensen que és la copa, saps? I clar, quan veuen que és l'ampolla... La demanen sencera, no? Diu, sí, sí, traiem-la. Una per cap. Directament. Bé, doncs, anem a fer alguna recomanació de vins? Jo deia al principi del programa que encara queda pel Nadal, però jo què sé...
Si algú vol aprofitar i començar a fer lots per regalar o per tenir a casa, no? Sí, home, mira, jo... Doncs mira, totalment improvisada, no tenia res preparat. Però un dels escomús, en aquest cas va ser un corpinat, que va triomfar molt, va agradar molt a la fira, és del celler Viader. És una de les darreres incorporacions de corpinat. Corpinat és aquest segell de qualitat, no és una denominació d'origen, és un segell de qualitat...
de vins escumosos catalans, del Penedès. Aquí dintre d'aquest grup tenim Recaredo, tenim Llopar, tenim Gramona, tenim concretament 19 cellers ara, entre ells el Viader, que el propietari és l'Eduard Viader,
un noi que va començar el projecte amb 21 anys i va estar com a cap tècnic de Gramona durant 13 o 14. Llavors, són uns escumosos molt fins, molt elegants, molt estil... Bueno, una miqueta aquesta impromptada a Gramona, molt frescos, i que va guanyar un dels grans binaris d'or a escumosos, amb la finca La Llena, que és un escumós del que fa...
2.000 ampolles, 3.000, molt poquetes. Brutal, molt fi, molt elegant, bombolla...
molt integradeta, no se't fa gens pesat, és un d'aquells escumosos que la gent repetia. És anyada 2021, té aquell punt de criança, no? Té la fruiteta encara molt fresca, molt viva, però ja té aquell punt de l'evolució de la criança en ampolla, que el que fa és que li dona aquell punt de bolleria molt controlat, aquella evolució molt xula, molt xula. És que...
el vaig retastar a la fila i també és veritat que quan et trobes amb la gent i el comparteixes és realment quan encara el trobes encara més interessant i també una visita molt xula és un celler molt humil al final és una antiga masia que està reconstruint a mesura que el projecte va creixent va traient alguns calerons per anar arreglant la masia una masia totalment autosuficient no està connectada ni a la llum ni a l'aigua
i un projecte molt corpinat, molt sostenible, molt interessant i que jo crec que donarà que parlar en els propers anys. Això quan acaba, m'estàs dient. Com escomos, ui, no diguis que... Perdó, perdó, com escomos, és que estic desentrenada, eh? Jo soc més de negro. Va, llavors tu que vols un negre. Jo vull un negre, sí.
Doncs mira, Finca Malaveïna, un Empordà... Hombre, ja em sona, eh? Sí? Digues, digues, no te quiero cortar. No, aquest és un vi que podeu trobar a moltíssims llocs, vull dir, és un referent, jo crec, dintre el que és del Seller Paralada...
és el sallet número 1 a l'Empordà, a l'ADEU Empordà, i a Finca Malaveina, que ja és un vi negre de referència, que ja fa temps que l'estan elaborant, doncs cada vegada jo crec que està millor, li estan donant un aport més important de garnatge, més fruita,
s'està adaptant als nous temps, antigament tenia una part més important del cavernet, era un vi més bordalès, i ara s'està tornant un vi més borgonyó, amb més presència de fruita, però que no enganyi, la fruita ja és però és un senyor tros de vi, molt interessant també.
No sé si és aquest que tinc ara, que estic buscant, diu marlot 63%. Té marlot? El que passa és que depèn de l'anyada, perquè... És que clar... L'anyada actual és la 22, si no recordo malament, i ja va reduint les proporcions de marlot i cavernet, per incloure més garnatge carinyera, però mica en mica.
Pas per fusta, té un punt torrat molt interessant, molt xulo, molt complet, és un vi molt complet i que per amants de grans vins negres, d'altres denominacions d'origen del territori, jo crec que és una bona entrada.
Doncs aquest Finca Malaveïna, per a qui els agradi més el... L'Alegre, tu mateixa, no? Sí, sí, sí. Va, molt ràpid, tens un minut per un blanc, va. Un blanc? Eh... Pa, pa, pa, pa, pa...
Jo faria el deliri floral, també de l'Eduard. Va triomfar, ho va petar. Això a la fira? Sí. La gent va encantar. Se'ns van acabar les ampolles. Sí, sí. I no en portaven poques, eh? Explosió amb nas, boca, sec, molt gastronòmic i per a tots els públics. Molt fàcil d'entendre. I no necessites cap excusa. Pots obrir l'ampolla quan vulguis.
Ara mateix, a les 12? Jo ja quasi que arrencaria. Quan facin les notícies al bollatí horari, obrim l'ampolla? Per segons que diguis, quasi millor. Aquest deliri plural, també pel que li agradi el blanc, el tinc aquí davant. 11 euros, em diu. Sí. Està bé. Molt correcte. Fem càmera veïna? 22, crec. No està malament.
Perfecte, doncs, Maria, parlem d'aquí unes quantes setmanes, que s'ha acabat el temps ja, i anem a fer... És ràpid, això. Sí, sí, molt ràpid. Fem altres recomanacions, perquè arribarà ja el Nadal, llavors sí que estarem ja amb els torrons i tot plegat. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. I ara ja sabeu, arriba la informació i després continua la programació de Ràdio Rubí. Que vagi molt bé.