Avui a la secció de solidaritat del Rubí al dia rebem els estudis a la Creu Roja. Ens acompanya el David Bea, que és el tècnic de la Creu Roja, Rubí Sant Cugat i que és l'habitual d'aquesta secció. Bon dia, David, benvingut. Gràcies, bon dia.
que avui ve acompanyat de la Rosa Calbó, que és la vicepresidenta de l'entitat. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I l'Esther Bello, que és una de les voluntàries. Bon dia. Molt bon dia. Amb tots ells parlarem de la situació de la Creu Roja i de les moltes accions que dueu a terme, però deixeu-me començar per la campanya de joguines, que és probablement una de les...
Que feu amb més carinyo i des de fa més temps. Quants anys fa que la Creu Roja a Rubí Sant Cugat fa la campanya de recollida de joguines? Un munt, no? Doncs no ho sé, molts. Jo em fa 15, 16, 17... Ja he perdut una mica el compte. Fins ara els anava comptant, però ara ja no sé que ho faig jo. I abans ja es feia, perquè jo vaig començar...
No sé com vaig entrar, però fa molt temps. No me'n recordo. Expliqueu-nos una mica, és una campanya que molta gent coneix, per tant, s'han de portar o es poden portar joguines a la Creu Roja. Teniu diferents punts de recollida. De fet, Ràdio Rubia ha estat un punt de recollida.
Sí, tenim diferents punts de recollida. El que sí demanem, sisplau, és que les joguines siguin sobretot noves, no sexistes i no bèl·liques. Sobretot noves perquè també els nens que tenen certes necessitats tenen dret a trencar el plàstic de la joguina, no que es trobin en un poder que potser li falta una peça, o que li falta una roda en un cotxe, o que està...
Hi ha algunes que estan bé, però... El dret a trencar el plàstic, estrenar-la, que diguem. M'ha agradat això del dret a trencar el plàstic. Escolta, deies, he perdut el compte, però més de 15 anys. Segur que pots fer una comparativa de com han canviat aquesta campanya per començar.
El de no bèl·liques i no sexistes és una cosa que ara tenim molt clara, però potser fa 15 anys segurament també, però potser fa 30 no. Sí, ara es té molt més clar, sobretot tothom, però la Creu Roja ho ha tingut sempre molt clar, que els nens són nens, i tant dona que siguin nens com nenes, com el que vulguin ser.
I quines altres coses han canviat d'aquesta campanya de recollida? D'una banda, dels que porten i d'altra dels que reben. Si és que ha canviat, eh? Perquè potser la cosa és molt semblant. Sí que ha canviat. Sobretot, referint-nos als que porten, les joguines ara són més noves.
La gent s'ha anat conscienciant el que he dit jo, el dret a trencar el plàstic. N'arriben encara algunes d'usades, però sobretot ens arriba ja molta, molta joguina nova, perquè la gent s'ha anat... Nosaltres hem anat fent difusió, ho hem anat dient, i la gent s'ha anat mentalitzant, ens arriba moltíssima cosa. I en quant als que ho reben, sí que han canviat... Sobretot ha canviat...
Diria l'origen, poder, de la gent. I que abans, quan començàvem, no sabien ni parlar, es pot dir castellà. Jo me'n recordo que els trucava per telèfon i els deia... Mira, ja deia directament en castellà. ¿Puede pasar a buscar los juguetes por la calle Marconi? I em contestaven, sí. ¿Tiene que venir tal día, tal hora? Sí. I la gent no em venia. Llavors vaig afegir-hi una pregunta.
Repítame lo que le he dicho. Sí. Me cachis. No m'han entès, perquè si la pregunta, repítame lo que me le he dicho, em diuen sí, tornem a començar. ¿Me está entendiendo? ¿Hay en su casa alguien que habla castellano? ¿Un hijo mayor? ¿Un hijo alguien? I ho havíem d'anar fent així. Ara, la majoria ja parlen castellà, i si no el parlen, ja tenen qui li parla per ells. I després també ens han canviat l'horigen. Ara ja va estar més...
Gent de Sud-amèrica que parla en castellà. Això de l'idioma o d'aquests entrebancs que et trobaves, segurament no és una anàlisi, no podem fer una anàlisi sociològica, però sí que dóna informació de com els fluxos migratoris que s'han produït a la nostra ciutat. La gent s'ha anat integrant, inclús molts d'aquests que abans no t'entenien, et parlen en català.
Una de les coses que tu preguntaves de què ha canviat, ja no és tan sols regalar joguines o tenir una joguina que tot nen i nena ha a tenir dret, ja no a estripar el plàstic, que també, sinó per la seguretat de tenir un joc segur, però la intenció de la Creu Roja des de fa temps i de Creu Roja Joventut és la joguina educativa, és ensenyar a compartir uns valors, no només tenir una joguina, sinó joguina col·laborativa perquè puguin jugar, i aquestes coses que ara molts es perden, fins i tot un llibre.
Que no tan sols és anar al cotxet amunt i avall, sinó un llibre, ajuts col·laboratius que puguin jugar, amb els germans, germanes que tinguin, sinó amb els amics. Això és l'important i això és el que anem transformant, no? Ensenyem a jugar aquelles coses que es van perdent, doncs, amb aquest joc que hauríem de tornar a recuperar.
Això és una mica el que anava a dir. Els lots estan composats per una joguina, diguéssim, més de jocs de societat, jocs pulders, jocs... Sobretot hi ha un o dos llibres, si podem, perquè no sempre en tenim, i llavors una joguina més... Joguina, que entenem pel que és una joguina. Pel que estàs explicant, i perquè ho sabem...
aquesta campanya és una de les campanyes que us dona més feina. No és que us doni molta feina perquè sigui molt feixuga, etcètera, sinó que mimeu fins al darrer detall, pel que deies, perquè busqueu poder fer un lot que contingui tot, que s'adapti a l'edat, que els lliuraments siguin com han de ser perquè tots els nens tinguin el seu lot de joguines
quan toca, per dir-ho d'alguna manera. Jo crec que avui no ens està escoltant cap nen, però per si de cas... Esperem, esperem. Per si de cas. La veritat és que és una campanya una mica... Són uns dies una mica intensos, de demat i tarda, demat i tarda i cada dia. Detendre gent i alguns problemes, i escoltar també una mica la gent, i és això, una mica...
Vaja, per mi és molt viscuda. Jo és la campanya de les joguines que, vaja, no la vull deixar. Ja tinc 71 anys i, de fet, és l'única que porto a ple rendiment. Parlem de coses pràctiques, del calendari. Heu començat ja, entenc que sí? Avui. Avui comenceu. Sí, estic aquí, però ja tinc gent que està movent joguines perquè primer s'han d'escampar per classificar-les i després es comencen a preparar els lots.
És a dir, que ja es poden portar joguines. On les poden portar, en aquest cas? Jo, quasi fent publicitat de la casa, aquí a Ràdio Rubí mateix. Es poden portar joguines. Un cop vosaltres després veniu a recollir-les, aquells dies sí que són intensos. Moltes vegades els hem compartit amb el David aquests dies de final, final, final.
tothom corrents. Després això ho porteu a un centre on, com deies, feu la classificació i d'on surt el vostre llistat de famílies que necessiten un cop de mà o on els reis us han demanat un cop de mà per anar a aquella casa. Tota la gent
que tenim ve derivada de serveis socials d'aquí de l'Ajuntament de Rubí, i alguns venen derivats directament de Creu Roja, però aquests són els que han arribat a l'últim moment, que els han atès a l'oficina de Creu Roja, però tots ens venen derivats de serveis socials. Serveis socials envia unes llistes i són la gent que nosaltres atenem. I normalment tenim entre 250, al voltant de les 250 famílies, uns quasi 400-500 nens. Déu-n'hi-do.
Data límit per portar joguines o no hi ha límit? No, no hi ha límit, perquè si ens en sobren les guardem per l'any que ve, més que l'aigua. Tenim un petit magatzem que només serveix, el carrer Marconi només funciona durant la campanya de joguines. Aleshores, aquí al carrer Marconi tot el que ens queda d'un any passa a l'altre i ens va bé perquè ara podem començar encara que no ens n'hagin arribat. O sigui, les que ens arriben a l'últim moment les guardem per l'any següent.
insisteixen que han de ser noves, però si els hi porteu, que estan en bon estat, ells les utilitzen. Potser no per aquesta campanya, però sí per una altra cosa, oi? Bueno, això és un tema una mica delicat, perquè Creu Roja només dóna joguines noves.
Les mirem de derivar... No les llancem, eh? Bé, alguna sí, perquè hi ha alguna que no està en condició. Home, si està per llançar-la i algú no l'ha llançat, doncs si passa per Creu Roja abans del contenidor o la deixalleria. Sí, fem tria, perquè m'he trobat diners sense braços, vull dir, m'he trobat de tot.
però normalment mirem de derivar-les cap a... de donar-los una altra vida, però a través d'una altra... d'una altra sortida, que no... Una altra entitat que sí que ho fa. I el que també és important és que vingui sense embolicar, perquè com ha explicat bé la Rosa, el que fem són lots, intentem fer lots més o menys que tots no han de tenir el mateix, però més o menys equilibrats, no? Si hi ha uns regals més grans, després més petits, no? Que més o menys tots facin gots.
Sí, sí, i a més els hem d'obrir perquè a vegades de dintre de paquets embolicats ens hi hem trobat sorpreses.
Per això el que dèiem, és una feinada perquè s'ha de pensar i està tot calculadíssim. Tamany, varietat de joguina, adequat per l'edat... La veritat és que jo fa, parlant de mi, fa 15 anys que ho faig, i ho faig acompanyat de la Lourdes. La Lourdes està a la sala, jo estic més atenent la part administrativa i els problemes de la gent, i la Lourdes està a la sala organitzant la resta de voluntaris...
dient el que s'ha de fer i controlant la preparació dels lots perquè es facin tot de forma més o menys equitativa.
Parlem avui també de voluntariat. Bé, sempre que veniu parlem de voluntariat perquè a totes les entitats us falten sempre voluntaris, però en aquest cas perquè l'Ester ha estat... Anava dir la Fortunada que ha anat al Congrés Nacional de Voluntariat. Es va fer a Navarra els dies 26... No, a Sevilla. A Sevilla. Ah, doncs tenia informació que havia estat a Navarra, deu ser un altre any. Sí, em sembla que feia 9 anys que no es feia aquest...
Es fa cada quatre i jo crec que pel tema de la pandèmia que va caure pel mig, ara feia nou anys que no es feia. I va ser a Sevilla, a finals de novembre.
Explica'ns una mica com va anar, perquè el voluntariat és una qüestió de la qual parlem moltes vegades, però el fet de trobar-vos, entenc que éreu milers de voluntaris de tot l'Estat, suposo que també serveix una mica per compartir experiències i no sé si dir per traçar una mena de full de ruta de cap a on ha d'anar el voluntariat. Sí, de fet, afortunada o no, superafortunada.
Érem 300 voluntaris a part de tota la gent de l'organització. Era para y por los voluntarios. Era un congrés on nosaltres podíem expressar, abocar les nostres necessitats, perquè al final som els que estem en el terreny, com la Rosa molt bé sap, que porta molts més anys que jo, només en porto dos de voluntària.
I era una mica això, va ser molt intens, a part de poder visitar Sevilla, va ser molt intens en quant a feina, dinàmiques de grup i tallers, repartits per tot un hotel en diferents sales, i van sortir moltes coses molt xules.
A part de poder conèixer altres persones d'altres assemblees amb diferents realitats, perquè jo faig tallers de memòria a gent gran aquí a Rubí i faig reforç escolar a Sant Cugat. Però clar, hi ha gent que està a Lanzarote fent acollida de pasteres, o hi ha gent que està en unitats d'emergència, o hi ha gent que està fent preventius en un altre lloc. Clar, no és el mateix.
Les experiències són molt diferents i tots podíem expressar la nostra cosa. Entenc que les experiències són diferents, però si hi ha un fil o un denominador comú, segur que en el positiu i en el negatiu, és a dir, les frustracions moltes vegades... El voler ajudar. Bàsicament, la premissa és aquesta, voler ajudar.
I deia, i les frustracions segur que també són compartides, eh? Tant de bo poguéssim arribar més gent, sigui aquí o a Lanzarote, no? Sí, sí. De fet, jo estic a Rubí, com et deia abans, estic a Rubí, jo soc de Sant Cugat, però estic a Rubí fent el taller de gent gran molt a gust, perquè ja l'altra vegada que vaig venir aquí a la ràdio ja vaig dir que tot el que em donen aquesta gent gran és brutal.
Però perquè no hi havia ningú a Rubí. Faig una crida a la gent de Rubí. Una supercrida a la gent de Rubí. Les roses de Rubí. I ella segur que també la fa. Tu també segur que demanes. Escolteu, sempre fan falta voluntaris. I no sé si ens podem posar exquisits aquí demanant. Però quina mena de voluntaris serien... Per exemple, tu ara ho expressaves, no? Algú que pugui fer aquests tallers de memòria a gent gran, no?
El David. No tant el que poden fer, sinó la franja de disponibilitat que tenen. Perquè la majoria de les activitats es fan d'entre setmana i de matí. Aleshores sí que ens venen molt tipus de gent, sobretot gent que està estudiant, però ens demanen voluntariat o caps de setmana, festius...
Ara mateix aquesta no és la nostra realitat i no tenim molta o gens oferta en aquest aspecte. Però entre setmana i pel matí sí que és on desenvolupem la majoria de les activitats. De tarda es fa alguna, com el reforç escolar o converses en català, que també ho fem de tardes, però al matí, que és quan repartim l'alimentació, quan es fan els tallers de mòbil o d'activitat del projecte de gent gran, que és el...
contra la soledat no volguda, tot això es desenvolupa de matí. Si poguessin demanar l'exquisitesa, és persones que tinguin ganes d'ajudar altres persones, que això és el bàsic, i sobretot amb disponibilitat d'entre setmana i el matí.
Això és més complicat, entenc, perquè moltes vegades, quan veniu aquí o quan venen altres voluntaris, hi ha molta gent que, quan es jubila, es fa voluntari de la Creu Roja o de qualsevol altra entitat. La Rosa feia així, és el teu cas, no? Sí, sí, jo em vaig fer voluntària.
uns deu anys abans de jubilar-me, quan ja els fills eren grans i tal, vaig començar a entrar a dintre del que és la Creu Roja. De fet, a mi em va ser la gran salvació la Creu Roja a nivell personal, també, perquè...
vaig poder anar deixant, diguéssim, el que és el treball de dia a dia de mica en mica. I jo els vaig dir, jo us vindré aquí a fer el que vulgueu. Això sí, a partir de les 10, perquè això d'aixecar-se a les 8, d'entrar a treballar a les 8, s'ha acabat. Vindré des de les 10 fins a l'hora que vulgueu, però no, vindré fins a les 10, podeu disposar de mi.
Clar, però a les 10 és una molt bona hora, oi? Sí, fantàstica. No, i jo puntualment ara no treballo. I aleshores t'ho pots compatibilitzar. Jo faig moltes coses amb el David, n'he fet algunes al matí, però també et permet de si has d'anar a comprar, de si vols anar al gimnàs, però pots fer-ho. Això m'ha agradat. Si vols, pots fer-ho.
Això m'ha agradat, això que deia l'Ester, perquè segur que hi ha molta gent que pensa, ostres, és que tinc poc temps, si a sobre he de fer de voluntari em quedaré... No, segurament pots fer coses per tu mateix i coses pels altres. El dia és molt llarg.
Sí, no direm noms, però hi ha gent que està jubilat i fuig de la dona de fer feines perquè, clar, a casa molesta i ve a fer activitat, o simplement perquè la dona li diu fas nos a casa, ves i ventíla't i fes coses productives per la societat, després ja tornaràs...
Fins i tot hi ha gent que no és ben bé prescripció social, però en èpoques determinades quan quedes sense treball, que estàs a l'atur, doncs tenim gent jove que diu, mira, mentre estigui en aquest procés actiu de buscar feina, jo vull fer coses, jo a casa no em quedo.
I venen a fer coses, això és interessant, fins i tot fa poc vam tenir en època d'estudiants, gent que pel que sigui necessita aprendre un any sabàtic, diu jo necessito fer un any sabàtic, no puc més. Doncs vinc a fer unes coses cap als altres i això va bé perquè el voluntariat tu dones però també reps, diferent manera però també reps.
L'Esther deia que ella rebia molt més del que aportava amb aquests tallers, per exemple. Sí, perquè jo el tema de la gent gran no l'havia contemplat quan vaig decidir fer de voluntària. Jo volia fer coses amb el món dels infants, però hi havia aquesta necessitat aquí a Rubí, vaig dir, d'acord, provem, i ara que les meves nenes i nens no me'ls prengui ningú...
Les teves nenes i nens, una mica grans, eh? Sí, però són com les meves mares i pares. Escolteu, sempre que veniu us demanem que feu crides perquè es necessiten voluntaris, però quines més coses necessita la Creu Roixa? Recordo que en alguns moments ens heu dit que en aquest moment necessitem material d'higiene, o roba d'abric.
en aquests moments tot això està com més cobert i... Clar, saps què passa? Que la pandèmia va canviar moltes coses. Moltes. I una de les coses que a nosaltres ens va canviar en tot el tema de roba, nosaltres ara ja no recollim roba de segona mà perquè tenim grans magatzems com grans productors,
Grans marques que amb els excedents li donen a la plataforma humanitària de la Creu Roja, però molta, molta cosa, i aleshores ella ens la reparteix. I això ens estalvia molt el tenir que triar, que netejar, que entregar roba amb condicions. Per això canviem, la Creu Roja és camaleònica. Igual que nosaltres els voluntaris s'han d'adaptar, els tècnics evidentment també, i l'institució va cobrint necessitats i ens anem adaptant amb...
amb el temps i, com bé dèiem, una de les coses que ens anem adaptant és la inversió poblacional que hi ha, cada vegada ens trobarem gent més gran, nosaltres els propis tècnics i voluntaris anem fent grans, ja comencem a tenir una edat. I hi ha una cosa que la institució, a part de tot el tema de pobresa, d'alimentació, està tractant, comença a ensenyar la pota, que és la soledat no volguda.
i ja no tan sols gent gran, sinó joves. Aquesta, quan et sents sol, encara que no hi siguis, que no ho siguis, nosaltres el que estem intentant és com què fem amb aquest problema, que no només nosaltres, però sí que s'està detectant que ho tenim. I tot això també són regals a la post-pandèmia, tot aquest salut mental que ens va regalar la pandèmia, que ja ens vam fixar molt amb els nens molt petits i amb les persones grans,
però una franja d'edat intermitja que és l'adolescència, que li va fer molt mal, ara estem... comencen a ensenyar la pota, eh?, tots aquests problemes que han tingut.
I aquí necessiteu voluntaris? De quina manera esteu actuant? O voleu actuar en aquest punt? Estem a disposició de tot el que ens demani i vagin detectant. Tot el tema de salut mental infant o juvenil és un problema gran. L'Ajuntament de Rubí té una taula que està treballant molt. Nosaltres hem fet xerrades a instituts sobre la salut mental, les emocions, la gestió de les emocions...
I em podíem fer més si tinguéssim gent que li agradés tractar amb aquest tipus de persones. També traient a passejar gent gran que està a casa, no perquè tingui dificultat a baixar, que també seria un altre projecte xulo a desenvolupar, però simplement a passejar, a parlar. Quan no ho tenen hem entregat fins i tot les alexes, que ara s'ha posat molt de moda.
Però, ostres, el contacte amb les persones és molt millor. Per tant, gent disposada a fer coses entre setmana i pel matí, feina li donarem. Sí, perquè, perdona, això de l'Alexa... Perdona, Rosa. Això de l'Alexa no és anar a connectar a l'Alexa. És estar-te allà una mitja hora xerrant i que t'explica el net, la neta, el menjar, l'he anat a comprar i...
L'Alexa és el suport. És el suport, però tu també estàs allà acompanyant. Jo volia fer ja una última crida. Qui pensi que no té temps o que no disposi de temps, sempre es pot subscriure. La part econòmica també existeix, perquè per fer coses també es necessiten recursos. Aleshores, fer-se soci de Creu Roja també pot ser una bona idea. I desgrava.
Sí. La Rosa sempre pragmàtica, eh? És una vicepresidenta. És perquè anava diari a sortir la vicepresidenta i la part econòmica. No, i la gent jove que es mou per projectes, perquè clar, la Rosa i jo tenim una edat i ens apuntem i fem això cada dimecres o cada dijous, però la gent jove que es mou per projectes, doncs hi ha la campanya de joguines, que s'apuntin a la campanya de joguines, hi ha la campanya de recollida de no sé què, que s'apuntin. Poden, sobretot a les èpoques de vacances,
de Nadal, de Setmana Santa, que no hi ha classes, o que tenen una aturada de la setmana blanca, llavors poden buscar projectes concrets que en aquells dies de disponibilitat per ells poden afegir-se a fer molta cosa. I se'n va un cap a casa. Superguai, sí. I també si algú no és voluntari, però voldria intentar provar-ho
Per exemple, anar a la campanya de joguines, que és una cosa més aviat xula i divertida, i ho vol provar i veure una mica la Creu Roja per dintre, pot fer-ho durant un determinat de temps molt curt, com a col·laborador, se li fa una documentació, ha de signar una documentació, perquè aquí tot va...
molt mirat per qüestió d'assegurances i per qüestió de coses, es firma un compromís de 15 dies, d'una setmana, del que es vulgui, per veure-ho i provar-ho en pròpia pell, no allò de dir, és que m'he compromès i no sé si m'agradarà o no, es pot provar. No us queixareu que no us posen facilitats des de la Creu Roja.
Moltíssimes gràcies, Rosa, Esther, David. Que vagi molt bé aquesta campanya, no només de joguines, sinó de Nadal, que és una època, sobretot per tot el que té a veure amb la solitud que deia el David, especialment sensible. Per tant, que vagi molt bé, que treballeu molt i, per tant, que acompanyeu molt a totes aquestes famílies.
famílies i ens tornem a trobar en unes setmanes. L'any que ve, no? L'any que ve. Ara ja, el 2026. Gràcies als tres. Gràcies. Bon dia.