I ara és moment de xerrar d'habitatge i avui concretament xerrarem del pla territorial sectorial d'habitatge.
el nostre company i tècnic de ProUrsa, Jordi Martínez, que ens explicarà, esper, tots els detalls. Bueno, intentarem almenys fer una aproximació, perquè tots els detalls és complicat, estem parlant d'un document que té més de 500 pàgines, però intentarem els detalls més importants explicar-los aquí.
Molt bé. Quin és el principal motiu, Jordi? Jo ja ent directament, eh? Quin és el principal motiu pel qual la Generalitat ha cleat aquest pla territorial-sectorial d'habitatge? Primer de tot perquè està establert ja en la llei d'habitatge de l'any 2007, la 18-2007, i per una altra banda, degut a la situació en la qual està a Catalunya el mercat de l'habitatge,
que demana una resposta per part de les administracions, la Generalitat va entendre que era necessari establir unes línies marc pels propers 20 anys en el sector de l'habitatge, sobretot en l'àmbit de l'habitatge social.
I per què és necessari un pla a 20 anys vista per garantir l'habitatge a Catalunya? Primer de tot perquè estem parlant d'un tema estructural. L'habitatge és un tema estructural. No es poden fer plans a un, dos anys vista i, per tant, el que es necessita és entendre que, degut a les necessitats i a les necessitats que vindran, hem d'entendre que cada vegada, per exemple, som una societat més complexa, més diferent,
Abans amb un habitatge era normal que hi visquessin 4, 5, 6 famílies. Ara cada vegada necessitem més llars, però només per una raó, o més habitatges per una raó. Cada vegada hi ha més habitatges unipersonals, habitatges en els quals viuen dues persones. Per tant, cada vegada són més persones, però amb unitats familiars més petites. Per tant, hem de plantejar propostes i hem de veure a futur no plantejar només solucions conjunturals, sinó solucions estructurals.
I quins són els dos objectius centrals que aquest pla marca per al 2044? 44, del 24 al 44. Hi ha dos grans objectius o conceptes que hem d'entendre, que és la solidaritat urbana...
i el tema del règim social d'habitatges a Catalunya. La solidaritat urbana afecta només, entre cometes, dic només, a 163 municipis, però que són més del 80% de la població catalana. Imaginem-nos, el 17% dels municipis albergen més del 80% de la població. Entre ells està Rubí, aquests 163 municipis,
I aquests municipis tenen l'obligació, segons el pla, que en l'any 2044 el 15% d'habitatges principals d'aquests 163 municipis siguin habitatges destinats a polítiques socials, ja bé sigui lloguer social, habitatges de protecció oficial, habitatges cedits que les xarxes de mediació social els estan controlant...
habitatges que tinguin un contracte de lloguer per sota del preu de mercat, etcètera. Això són 163 municipis que parlem de la solidaritat urbana. I, per altra banda, un altre dels objectius és que l'any 2044 el 9% dels habitatges principals del Principat de Catalunya siguin habitatges en règim de lloguer social, que són aquells habitatges que estan de lloguer
però que tenen un preu inferior al preu de mercat i, per tant, no es paga allò que hi poden accedir, millor dit, aquelles persones, aquelles unitats de convivència que normalment tenen rendes continuades, tenen ingressos, però que no tenen uns ingressos que els permeten donar resposta al que ofereix el mercat.
I també podríem xerrar d'un mecanisme de mancomunitat veritat? Això es parla. En el cas de la solidaritat urbana, parlàvem dels 163 municipis que tenen una forta demanda d'habitatge...
En aquest cas, els municipis que ho considerin poden mancomunar un projecte i proposar que aquest 15% no es faci només municipi a municipi, sinó mancomunar una proposta en la qual diguin quin és el motiu pel qual es fa això, quines són les raons socials i quin és el benefici,
Perquè posem un exemple, posem que Rubí, Sant Cugat, Terrassa i Sabadell es mancomunen i es decideix que a Rubí només hi haurà el 10% dels habitatges en polítiques socials i a Terrassa n'hi ha el 18%, ens ho inventem. Però es decideix fer un projecte com un tres d'aquestes quatre ciutats, es presenta la proposta, es diu quines són les raons que fan beneficiós aquesta proposta...
I a partir d'aquí, si la Generalitat ho accepta, aquests municipis mancomunats fan un projecte comú en el qual entre aquests municipis sumarien el 15% d'habitatges dirigits a polítiques socials. I aquests projectes mancomunats només es poden presentar durant els primers quatre anys del pla territorial. És a dir, fins al 2028 ja tens per presentar projectes mancomunats.
I aquest 15% varia entre els diferents municipis que estan en àrees de demanda forta i acreditada? En el conjunt d'aquests 163 municipis hi ha d'haver-hi un 15% d'habitatge destinat a polítiques socials. Teòricament, cada municipi ha de tenir el 15%, excepte en els casos que parlàvem de la mancomunitat, que seria el 15% del conjunt de la mancomunitat.
Seria en el conjunt. Pel que fa als temes de política social, lloguer social, per què Catalunya necessita incorporar més de 275.000 habitatges de lloguer social en 20 anys?
Primer de tot perquè tenim una necessitat brutal com a país en l'àmbit dels habitatges de lloguer social, o habitatges ja no només de lloguer, amb polítiques socials. Hem de tenir en compte que a Catalunya no arribem al 2% del parc d'habitatges que siguin habitatges de política social i menys de lloguer social. Quan estem parlant en territoris de la Unió Europea, ja bé sigui, podem posar l'exemple típic d'Àustria, Dinamarca...
o els Països Baixos, en els quals aquests habitatges representen més del 20% del parc d'habitatges. Ho necessitem perquè cada vegada es demostra més la distància que hi ha entre la realitat econòmica de molts ciutadans, de moltes unitats familiars, amb els ingressos, i el que demana el mercat. El mercat demana uns preus que estan molt lluny, i ja no parlem de...
d'aquelles persones que o bé no tenen ingressos o bé que no tenen una feina fixa, sinó estar molt lluny per moltes persones que tenen una situació de feina fixa, que treballen, que tenen uns ingressos constants. Per tant, és important que l'administració pública doni resposta a les necessitats que té la ciutadania. Per tant, és important donar resposta i fer polítiques dirigides a donar resposta a les necessitats que també, per una altra banda,
farien que quan tu més habitatge social poses o més habitatge públic poses al mercat, el que fas també és que els preus baixin, perquè, clar, si ho deixes tot en mans del mercat, el preu te'l regula el mercat. Si tu poses 50 unitats al mercat i a un preu molt més reduït, la gent t'en dirà a anar en aquestes unitats que tu poses al mercat i, per tant, els habitatges privats
hauran de baixar de preu. Per tant, és un win-win per la societat. És a dir, dones resposta a les necessitats i, per una altra banda, pots aconseguir que el preu del mercat baixi. I per què és obligatori que el 50% de les reserves del sol per HPO es destinin a habitatge de lloguer?
El que es fa és, per una raó, primer de tot, per un factor que és important. Si tu tens uns habitatges de règim de lloguer social, el que fas és permetre una...
una mobilització i un moviment per part de la ciutadania que pot accedir a un habitatge, té un temps en un temps marcat, 7, 14, 7 anys normalment, amb contractes de 7 anys, i a partir d'aquell moment aquella família, aquella unitat de convivència que durant 7 anys ha estat pagant uns diners
per sota del preu de mercat, podrà entrar o podrà accedir al mercat de l'habitatge, ja ve sigui de lloguer o de compra, perquè ha estat pagant durant set anys un preu inferior al del mercat i, per tant, ha tingut la possibilitat d'estalviar, cosa que el mercat no... Però, per altra banda, el que fas és mantenir el patrimoni, perquè si posem que...
L'Ajuntament és qui pot fer un edifici d'habitatges, manté aquest patrimoni i dona resposta a la necessitat que ens demana la població. És a dir, jo mantinc els habitatges a la meva propietat, et faig un contacte a tu de 7 anys, d'aquí 7 anys tu has millorat la teva situació, pots buscar-te un habitatge en el mercat privat, i per altra banda, tu...
jo, com a Ajuntament, li puc donar un altre cop resposta a la necessitat que un nou ciutadà em demanda. Per tant, és important això, el fet que sigui un espai rotatiu que doni resposta a les necessitats, no només d'un puntual, sinó a les necessitats que es generen al llarg del temps en la ciutadania. Recordem, per exemple, que hi ha hagut moltes vegades en aquest país que s'han fet promocions d'HPO de compra.
Això dona resposta i beneficia aquella persona que és beneficiada amb aquell immoble, però ja no dones resposta als ciutadans de les següents generacions, perquè aquell immoble passa en mans d'un propietari privat i aquell edifici ja no tornarà a passar en mans de ningú més. Per tant, és important amb el tema de la rotació i de la possibilitat de donar resposta a diferents generacions.
I ja per acabar, quins reptes principals haurà d'afrontar la Generalitat per garantir que aquest pla s'executi correctament fins al 2044? Primer de tot el que s'haurà de fer és treballar amb els diferents actors implicats, tant amb promotors, actors socials,
a constructors, etcètera, i veure i complir, intentar complir amb aquest pacte perquè és un pla que és molt ambiciós. Estem parlant de més de 300.000 habitatges en l'àmbit de la política social en els propers anys. Per tant, és sobretot crear sinèrgies entre diferents administracions, entre actors implicats, perquè tots entenguin la necessitat d'implicar-se en un pla tan ambiciós com és el pla sectorial.
Molt bé, Jordi, moltíssimes gràcies per explicar-nos d'una manera resumida i fàcil en què consisteix aquest pla territorial-sectorial d'habitatge. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia.