Són dos quarts de dotze del matí. Dèiem que avui estrenàvem secció. Ja ens acompanyen la Rosa Maria Givert i la Núria Lujo. Molt bon dia. Molt bon dia. Bon dia.
Elles ens acompanyaran els dimarts, cada 15 dies, per ajudar-nos a mantenir-nos de forma saludable. I jo deia, aquesta és una secció de salut integral, perquè vosaltres enteneu la salut com això, com un tot. És a dir, el cos, la ment i fins i tot podríem dir l'ànima. I ja explicarem bé el de l'ànima. Ho has dit molt bé.
Però m'agradaria, primer de tot, que ens expliqueu com arribeu vosaltres a aquesta feina que desenvolupeu ara, sobretot les dues sou conegudes, però la Núria Lujo tothom la té ubicada al mercat municipal i diu com és això que ara la Núria Lujo no em vendrà botifarres, però m'equilibrarà els xacres. Explica això, per favor.
Com arribeu a aquesta? Que bona. Quina entrada. Bueno, realment, explicat així és que és la veritat, no? Qui m'hagi seguit o qui no m'hagi seguit, dius, a veure, que se'm trenca el cap, no? Evidentment, això no ha sigut una evolució d'un dia que em vaig aixecar i vaig dir, mira, ara ho veixaré. No. Això ha anat molt, molt, molt, molt progressivament.
Jo realment, amb tota la meva trajectòria familiar, anem a dir-ho així, jo era la quinta generació d'aquest negoci, en el qual realment m'hi vaig dedicar perquè m'agradava molt, i el contacte amb la gent, i realment disfrutava, reia, compartia, molt bé. Però què va passar? Que jo cada equips temps tenia unes baixes importants, és a dir, vam començar amb mig any i vam acabar amb un any i mig.
i cada vegada se'm feia més pesat tota aquesta càrrega. I una d'aquelles vegades no me'n sortia, era un dolor impressionant a l'esquena, i en el qual vaig anar, una de les coses que vaig fer, vaig anar a parar amb ella. Sí, sí, així va ser. I una mica de... ella veia molta a fer consciència, i com ho portes, i què fas, la feina per tu què és. I ara mateix és una iosa, em pesa molt, em costa molt aixecar-me, em costa molt tirar endavant,
i a vegades encara no m'he aixecat i ja no puc, ja veig que em falta aire. Va estar tot en un procés, vaig començar a fer algun curs per entendre què m'estava passant, i amb mica en mica em va estar agradant molt, d'alguna manera vaig tenir la gran sort que no em van etiquetar, és a dir, no vaig prendre pastilles, va anar superbé.
Em vaig aticar jo mateixa, diem que estava perjudicada i que estava molt cansada. Estic perjudicada. Estic molt perjudicada i no em canso de descansar. Ojo, eh? Passava el dia dormint. A partir d'aquí vam començar a fer totes aquestes... a conèixer la causa de què em passava.
I em va apassionar. Vaig dir, ostres, això és així. Vaig entendre moltes coses que a vegades ens preguntem però ni ens parem a tindre contesta. I així va començar tot això. Vaig estar cinc anys abans no vaig fer l'acte de vendre el que és la gotiga.
És a dir, dos de pensament, cinc de projectació, i després vaig dir, bueno, ja està, està aquí. Perquè ens costa molt donar el pas a les coses. Ens costa molt el desapego, la teva família, què en pensarà, què no en pensarà... Després ja ve la gent, que al final dius, next, next, perquè si he d'escoltar tota la gent no seria possible, no?
I ara estic en aquest món i la veritat és que m'apassiona. He vist que puc sortir de quatre parets, que sempre he estat al mercat o a la botiga i deien, això és mi vida, les quatre parets i ja està. I no, no, no.
Hi ha vida Has fet referència als mals d'esquena que quan vas anar a veure la Rosa Maria ho va tenir molt clar jo crec que hi ha molta gent a casa que segur que té de tot tipus però és una de les no sé si dir patologies o dolències que més estan relacionades precisament amb allò que ella deia emportar una allosa, literal
És que tots portem una llosa. O sigui, hi ha una qüestió que és física, és a dir... És física, però com que hi ha una part que és energètica, que està abans del nostre físic, llavors, és el que no veiem, perquè l'energia és la que no la veiem, tots la fem funcionar, perquè ara estem parlant i tot això corre sense veure per on va. Llavors, la cosa va per aquí, de dir, prendre consciència del que portem,
I per què ho portem? I per què hem decidit portar-ho? I al final aquí pots canviar moltes patologies quan t'ho entens per què t'està passant. I la Núria va arribar, jo encara estava a la farmàcia, jo he tingut una farmàcia 25 anys, i va arribar, jo havia fet el trànsit ja de dir, aquí hi ha alguna cosa més que el medicament. I va ser el meu canvi de dir...
Vaig llegir, imagina't, un lletre, un cartell que posava treu les al·lèrgies sense medicaments. I jo vaig dir... I tu, a científica, vas dir... Està molt locos? No, no, però vaig dir, pa allí què vull. Aviam què m'explica. Jo tenia dues al·lèrgies, la de l'olivera i el sorbitol, que em deixaven viure, però uns dies determinats estava malament, no?
Bueno, me'n vaig allà i començo a veure un altre món. I aquí va ser la meva obertura. Vaig dir, jo vull saber més de tot això. O sigui, surto d'aquell curs sense les dues al·lèrgies. Però aquella gent encara hi posaven, doncs, bueno, has de pujar el sistema immun. Comencen a parlar d'altres coses, d'altres complements que has de fer per portar això endavant. Bueno, jo em formo amb això, evidentment. Com o no?
Aquí començo jo a dir què passa amb això, però igual que era una al·lèrgia, podia ser qualsevol altra cosa. I clar, quan venien a mi una al·lèrgia a alguna cosa, la pregunta següent era, però si tinc això també ho podríem treure d'aquesta manera, no? I jo, clar, vaig dir, sí, però ja ho esteu dient vosaltres, o sigui, jo no estic dient aquí que això valgui per tot. I va arribar la mare de la Núria explicant-me...
que com estava ella i tal, i vaig dir, bueno, doncs, té perdidors al riu, què pot passar? I que vingui. I bueno, doncs aquí va ser el nostre començament, no? Jo m'estava, bueno, començant a veure que a part de medicaments, o sigui, que van molt bé per mantenir l'enfermetat, perquè...
La cosa és així. Si un dia et fa molt mal l'esquena, potser t'has d'aprendre. T'has d'aprendre a alguna cosa, jo no dic que no, però estava enfocada en la malaltia i de cop i volta em vaig canviar les ulleres. I vaig dir, hòstia, i si miro la salut? I a partir d'aquell moment comença el meu canvi en aquesta vida, en aquest nou tram que ja fa potser 12 o 15 anys ja.
No vull que se'ns passin dues qüestions. Una, com voleu que us anomenem? És a dir, dic que sou terapeutes, dic que sou... O no voleu tenir una etiqueta? Moltes vegades dient que som facilitadores. Ajudem a que les coses... Facilitem que tu facis la feina, perquè realment qui fa la feina no són nosaltres. Nosaltres ajudem a fer la feina perquè ja l'hem feta. Sabem des de la nostra experiència de quina manera... I t'ajudem.
Una terapeuta moltes vegades té com unes ABCD. Nosaltres els protocols a vegades els passem. Els passem perquè considerem que cada persona és un món. I potser a tu et va una cosa molt bé i a la teva companya li patina tot perquè dius és que no sé què m'estàs explicant.
t'encaixa perfectament, saps? Sí, cada persona té la seva necessitat i quan entren a consulta, cada una pot tenir una patologia més física i potser sí que necessita una complementació d'alguna cosa i una altra ni li parlem que ha de complementar-se amb alguna cosa. Llavors, aquí, clar, és molt diferent. No pots dir, no, fan aquesta tècnica. No, per això no encaixem amb teràpia. Bueno, li vam posar el nom de Renacer,
Per el que deia la gent quan sortia de la consulta. I perquè també anàvem a les nostres lletres. I anàvem a les nostres lletres. Les facilitadores. L'altra cosa que no vull deixar escapar o que no vull que se'ns escapi és que potser la gent quan sent això de...
Quan et fa mal a l'esquena, és una cosa de l'energia. Potser pensen que venim aquí, les tres, a fer una mena de bruixeria o una cosa així. Jo crec que això de les energies cada cop més ho anem interioritzant. Però explicar això, que farem una secció que serà de salut integral, que parlarà de coses que la gent ja coneix,
és a dir, de coses directament tècniques que ja coneix i d'altres que potser no coneix però que tenen una explicació i que a més a més el més important és entendre buscar l'origen del que et passa que de fet en altres...
medicina, sobretot en la medicina oriental, és així. És a dir, en lloc de solucionar problemes, que està molt bé solucionar-los, buscant l'arrel, buscant la causa, perquè el teu cos, entrar cometes, san i sol, o no emmalalteixi, no? És que moltes vegades el que fem és posar, no, moltes, sempre, el que posem és una, bueno,
tapem el problema, no el resolem, perquè no arribem a l'origen. Llavors aquí, clar, quan arribes a l'origen, com diem nosaltres, ostres, es dona la màgia. Per què? Perquè has trobat l'emoció que està portant. No és tot energètic, o sigui, al final som tot un combo, no?
i les energies estan relacionades amb les emocions, les emocions estan relacionades amb el teu cos físic, o sigui, tot va i és, i hi ha molta ciència darrere, o sigui, que no és bruixeria ni molt menys, o sigui, la ciència hi és perquè una emoció desencadena tota una sèrie de neuropèptids en el nostre cos que fan que tu et comportis d'una manera o d'una altra. M'agrada molt l'exemple de l'esquena, perquè l'esquena a més serveix per explicar...
em corregireu, que jo no sóc experta ni facilitadora, serveix per explicar diferents desajustaments emocionals. I la gent ho entendrà molt fàcil. És a dir, gairebé tots tenim algun problema d'esquena, perquè no estan fets per anar pel món caminant amb dos peus. Però, en funció de quin sigui allò que no està estable, tens...
un problema de cervicals o de dorsals o de lumbars. I a més a més la gent ho entendria molt bé si entén que, per exemple, tenim tendència de vegades a anar com una mica encorvats. I això genera un problema d'estrès físic i té a veure amb una emoció. Expliqueu-nos això. Realment el tema de les emocions és la part que jo més treballo.
Es parla molt d'emocions, molt, molt, molt, però per ansa, el que ens diu escoltar-la, això ja és un altre tema. És a dir, nosaltres hem tingut, i hem tingut el privilegi de viure les transformacions des d'una emoció.
Les emocions normalment s'atrapen quan són ben petitons. És a dir, el fet que el nen vagi a l'escola el primer dia que ha estat dos anys amb la seva mare i la deixi el primer dia, aquí el nen té un problema, cosa que nosaltres és el que hi ha, ho ha de fer. Però no sabem a quin nivell això ens perjudica.
tots hem sigut nens i tots ho hem vist d'una altra manera jo treballo molt les emocions a un nivell de dir jo vull empatitzar amb aquesta persona per ajudar-la perquè quan tu tens un problema tu no te'l veus
I d'emocions moltes vegades també estan com confoses. És a dir, tu li pots posar un nom perquè dius, mira, jo vinc sempre frustrada, per dir-ho d'alguna manera. Bé, però és que potser és una conseqüència del que tu estàs vivint. I comencem a parlar, i comencem a connectar, i comencem a tindre una conversa profunda. I ativar del fil. Ativar del fil famosa, perquè sempre hi ha un fil per allà donant voltes, i veu que allò no és el problema, que el problema és un altre.
Clar, com el teu mal d'esquena, no? Que a més a més et devia explotar el cap perquè deies, a mi m'encanta la meva feina, com em pots dir que representa una llosa per mi si m'agrada molt? És que potser no t'havies parlat del tot o del tot bé. El meu cos em va avisar des de fa molts anys. Jo vaig començar a treballar, vaig decidir començar a treballar amb una al·lèrgia a les mans brutals. Jo dormia amb guants.
Sí, ella va començar ja dient, Julia, què haces aquí? I jo, clar, evidentment, jo no estava gens connectada amb el meu cos. Mira, ara deixava de treballar, desapareixia l'al·lèrgia el segon dia de les vacances. Era fàcil, eh?
Semblava fàcil. Però què passa? A mi ningú m'havia explicat res d'aquestes històries. Llavors, bueno, jo deia, però què està passant? Em poso a treballar el primer dia i ja tinc unes mans que fan pena. Unes exemes, però amb sang a vegades. I dius, no passa res.
allò que et porten al metge i jo li dic, tota sèrie, als meus pares, si això té que seguir així, jo no continuo, tota sèrie. Però bueno, vaig pensar, però si és que t'encanta la feina, però que no sé què, total que vaig estar molts anys amb aquesta història, després va passar, després va venir l'esquena, després va venir la mononucleosi, després va venir, va començar a vendre una sèrie de coses que eren unes parades brutals.
Bueno, hem d'arribar a aquests extrems. Si ara nosaltres, que ja sabem aquestes coses, les podem expandir i podem fer que hi ha consciència i que cadascú decideixi. No té per què fer el que jo li digui o el que ella li digui. No, no, tu has de decidir. Hòstia, quan parles d'això em sento molt tranquil, em sento bé. Uau, és que això es pot sentir, aquesta tranquil·litat? Aquí venim, no? O sigui, les emocions se'ns guien i fan amb nosaltres el que volen.
I després entenc que els vostres tractaments comencen amb una conversa, o amb moltes converses. I la persona va trobant què és allò que està desajustat a la seva vida i que li provoca... A vegades no cal. Compte que hi ha gent que ve muda, està tan ferida,
Està tan feta pols. I què et diu? Em fa mal tal? No fa falta que digui res. Però no perquè som estupendes nosaltres. Nosaltres el que fem és observar el que tu has dit. Parles endavant, estàs així endavant. Quin pes portes? O sigui, anem a concretar de la manera com et mira. Aquesta tristesa, des de quan? Què t'ha passat? És a dir, som nosaltres les que entrevistem, però ja fent les preguntes que toquen. Perquè aquella persona està trencada, no pot parlar.
I anava a dir, i després ve un tractament o ve una recomanació o no, no? Perquè de vegades només l'alliberament...
Depèn, sí. Ja serveix, no? Sí, és el que sempre diem, no? Nosaltres ens cataloguem a vegades que rescatem, no? És com, fem un rescat, eh? Tu tens un problema molt gros, estàs enfonsada, t'agafem, t'agafem, et traiem de l'aigua i et diem... Bueno, però no ens posem sempre en el drama, no? Pot venir algú que no tingui un problema grossíssim, sinó que digui, mira, a mi me fa mal tal cosa... Per això, que pot ser d'una cosa o d'una altra, sí, que ens trobem amb els dos extrems. O al mig, també. Clar...
Llavors les coses, o sigui, el que has d'anar veient és acompanyar la persona a que se senti còmode i que el que li estem dient li encaixi. O sigui, a vegades no li encaixa i la meva feina, que és la de consciència, és anar-la guiant perquè ho entengui.
Perquè realment si tu ho entens, si tu prens consciència de m'està passant això, pots fer molts canvis a la teva vida. Mentre està en l'inconscient, el teu inconscient fa el que vol. Llavors, quan ho tenim al conscient, tu pots prendre acció o no. Tots sabem, per exemple, que el sucre ens fa mal.
I tots en mengem, no? Un pastisset, un no sé què, o l'alcohol, és igual. Coses que sabem, som conscients, i ho fem. Però ja en soc conscient. Jo sé que això no ho he d'aprendre, però menjo. Doncs ja està. Doncs aquí anem a el mateix. A dir, t'està passant això...
pren consciència que és la llosa que veia ella, que és aquesta llosa, si tu no et separes d'aquesta llosa o fas alguna cosa perquè aquesta llosa tu pots o separar-te o fer alguna cosa per portar-ho millor, perquè no fa falta també separar-te o... No, no, és que és el problema i em trec el problema de sobre. No, no es tracta d'això, es tracta de... Com ho puc agafar, com ho puc abordar, des d'on puc canviar la meva manera de...
del meu dia a dia davant d'aquesta empresa o davant del que sigui d'aquest jefe o davant del meu marit. Llavors són coses que és una altra manera d'abordar la sanació del cos. Al final és així. Per començar jo crec que hem explicat què és el que explicarem. Ara m'agradaria que els que i les que estan a casa teniu alguna pregunta o alguna cosa
que sigui com molt fàcil de dir, mira, planteja't això, planteja't... Jo torno a l'esquena perquè és que el de l'esquena em sembla brutal, no? Un dia em van explicar si et fa més mal aquesta part vol dir aquesta emoció o si et fa més mal... I ho van encertar i només es tractava de prendre consciència i cada cop que saps que se't carregarà l'esquena...
anar fent coses que sí són físiques i que sí són de vegades posar un pagat, un parche, que es diu en castellà, però d'altres vegades és simplement tenir aquesta consciència, millorar la teva correcció postural i sobretot, com saps què és allò que et preocupa, doncs anar deixant anar. Alliberant.
I de forma gairebé màgica et deixa de fer mal l'esquena. Jo crec que ho diem màgica perquè estem acostumats a que ens donin la pastilla i això la pastilla cura. Ja fa màgia també. Però clar, mai hem dit que la pastilla fa màgia.
Sí, però la sensació és, ostres, no em diguis, per canviar la postura i de tant en tant alliberar aquesta tensió, no sé, hi ha gent que ho fa amb esport, gent que ho fa caminant, gent que se'n va cantar un karaoke, i dius, amb aquestes dues coses em puc estalviar totes aquestes pastilles i aquest mal? Per això es deia, quina pregunta s'hauria de fer la gent a casa?
Quina pregunta sobre el seu mal d'esquena, per exemple. Bueno, sí, clar, hem de concretar. La científica vol que concretem perquè... Bueno, perquè si no, no sabrà de on, perquè és en general. Vinga, va, seguim amb el mal d'esquena, va. Que és una cosa molt generalitzada, no? Bueno, què estàs fent en el teu dia a dia?
Neteja't quina càrrega, què t'està carregant. O sigui, on notes el pes. Per exemple, un pes aquí és una motxilla. O estic portant... A les espatlles, per aquells que... Els ombros. És com si portessis una motxilla, literalment. Jo estic notant aquí un pes que em deixa... És com si portessis una motxilla de 10 quilos tot el dia. Què estàs fent en el teu dia a dia?
Ves que mira, tinc els meus pares que els estic cuidant, o tinc un sobresforç de feina que no me'n surto. Ves-te plantejant què hi ha aquí, o porto els nens i el meu marit no m'ajuda. Tot això són les cargues diàries. Això, les espatlles. Les cargues diàries. I...
També s'ajunten aquí les que ja portaves. Però bé, les que decideixes, per què t'encarregues tu dels teus pares i no s'encarrega l'altre germà? Per dir a algú, per què tu has pres aquesta decisió? Has de canviar des d'on l'estàs prenent. És el joc que va per aquí. Si em fa mal una altra part de l'esquena...
Doncs després que la Núria digui. Mira, n'hi ha una part que per mi és la que realment em va fer parar, que és la part del sacre, la part de baix. La part del sacre uneix el que és el tronc superior i el tronc inferior. T'està dient que ho pares o no avances. Això et fa parar la vida en sec.
has de prendre una decisió de la teva vida. I com que tens por a prendre-la, doncs allà estaràs clavat. Clar, perquè camines. Perquè caminar és avançar cap a alguna cosa. Correcte. O retrocedir. Que segur que si et fan una radiografia o una sessió de fisioteràpia...
ja et diuen que tens una qüestió física. Al final, arribem tots a la mateixa conclusió, però el des d'on l'agafes és totalment diferent. Aquest dolor et podria descriure que és com un mal de cap o un mal de queixal i no para. I no para. És insistent. És molt, molt insistent i, a més a més, molt profund. O sigui, jo dormia i em queixava. Tu imagina't a quin nivell...
Jo ara dono gràcies a tot això, perquè m'ha fet canviar tota la meva vida i gràcies a aquestes experiències puc ajudar una persona o una altra. Vale, doncs la gent a casa que es pregunti on li pesa, on té el pes? On té el pes? Si és una motxilla... I cadascú el descriu d'una manera diferent. Sí, clar. I insistim, jo vull insistir en això. I segurament tens una qüestió física, no estem dient que només és l'emoció. I moltes vegades...
Ja han anat al físio, han fet moltes coses i és atípic, és que no me n'en surto. Els 15 dies torno a estar igual, torno a estar igual, aquí és on t'has de plantejar, hi ha alguna cosa més. A més com estan molt relacionats els músculs, etcètera, doncs és bastant de sentit comú que quan contraus els músculs estan fent una feina que no haurien de fer en aquell moment i això cansa, provoca mal, etcètera, etcètera.
Molt bé. Doncs, noies, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui. Al final se'ns ha fet molt curt, no? I tant. Us espero en 15 dies i començarem a avançar en aquesta salut integral. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies.