Recordadme viviendo la Dolce Vita, porque eso es algo que nadie los puede arrebatar. Recordadme, tendida en el río, con la sonrisa y los brazos dorados, perezosa, descalza en el parque,
Doncs està claríssim que està més pendent de la música el Marc Toro que no pas jo, perquè de seguida ha sabut què és el que estava sonant ara mateix. Marc, què tal? És que la veu, no? És com identificativa.
Sí, és veritat que jo estava parlant amb la teva companya mentrestant i que jo l'únic que pensava és, no me cuadra, que es lo que he puesto en la escaleta, que está sonando una cosa que no es. Però bueno, per això també està el Jose, per sorprendre de tant en tant. Home, por supuesto. I aquells efectes que apareixen de tant en tant són molt divertits. Mira, eres muy fan, eres muy fan de...
del Jose, te lo agradeceràs seguro con algo, dentro de nada. Al Martoro, que abans, quan estava entrant per la porta, em diu, bueno, aquí et presento la Celia, i diu la Lidia, Eva para els amics. Que no és Eva Amaral, no, és Eva Nasarre, que és la broma que tenim nosaltres, perquè, doncs, una vegada o dues...
Ens mantenim en forma, no? Bueno, tu tienes menos brazo que Rafa, pero yo vaig dir que de un i dos... No, eh, eh, a lo mejor ahora ha perdido, eh, como está jubilado. No es que tú hayas ganado, es que... Bueno, vamos a dejarlo, porque si no, no faremos re. Aquesta canción era una broma del José, no? Em lo puedes repetir? Dolce Vita, no? Has dit la canción y... y eso.
L'he captat, eh? L'he captat, l'he captat. Anem a parlar que el dia 14 de novembre és el dia mundial de la diabetes i la dolcevita.
Li encaixa, no, la cançó? Li encaixa, sí. Si durant molt de temps la teva vida ha sigut dolxe, pot ser que acabi amb diabetes. Puede ser Dolce Gabbana, però Dolce Gita ja en tant no, no? Bé, anem a presentar a la Celia, que deu estar flipant ara mateix. Però això hi va de salut? Exacte. Això va un poc de tot, el que ens surt aquí.
Què tal, Célia? Molt bé, molt bé. Bon dia. La Célia Plac ve des de la farmàcia de Can Oriol, també, i a banda de farmacèutica ets nutricionista. Sí. I abans el Marc deia, tindrà molta feina amb tu, Lídia, però això lo dejamos fuera de antena ja, si acaso, eh? En tot cas... En privat, en privat. En privat, ho farem. Com dèiem, aquest divendres és el dia, diguem, per commemorar... Sí. O per donar visibilitat. Sobretot això, no?
a la diabetis i per això has vingut amb la Cèlia per explicar-nos diferents coses que algunes segurament ja les sabem d'any rere any una altra cosa és que ens fem cas o no però les sabem però la sensibilització cada vegada és més important de la població la sensibilització cada vegada és més important
Bé, per qui no sàpiga què és la diabetes, com ho definiríem o com ho expliquem ràpid? Mira, de forma senzilla, és el trastorn, que és metabòlic, endocrí, que fa que els nivells de sucre en sang siguin elevats. I per què es produeix això? Doncs pot ser per dos motius, també en funció del tipus de diabetes. La gent no sé si ha sentit, no, la diabetes tipo 1, la tipo 2, la gestacional, en funció del tipus de diabetes pot ser causat, o bé,
perquè en el cas de la tipus 1 el pàncreas no és capaç de secretar l'insulina, i en el cas de la diabetes tipus 2, que és la diabetes més habitual, més pròpia del pacient adult, és per una disfunció de la insulina que secreta. O sigui, que la insulina que secreta té menys capacitat per metabolitzar el sucre i això fa que s'incrementin els nivells de sucre.
I així a grans trets és la definició del que és la malaltia i els dos tipus principals. Cal destacar també, per si ens està escoltant algú que estigui embarassada o bé que tingui algun familiar o alguna familiar embarassada, que hi ha un...
quadra, que és la diabetes gestacional, que cal també tenir en compte perquè en les etapes més tardanes de l'embaràs es pot produir un increment dels nivells de sucre que s'ha de controlar i això és un factor de risc de desenvolupament de diabetes tipus 2 quan siguem adults. Per tant,
És bo que les dones embarassades, que ja ho fan als seus metges, perquè es fan uns tests específics, també mantinguin uns controls adequats de la glicèmia, sobretot en la part final del seu embaràs, per evitar aquest trastorn a futur.
Clar, de fet, jo dos minuts abans que diguessis això no coneixia el que era la diabetes gestacional. Ho he buscat just abans que ho expliquessis perquè no tenia ni idea que hi havia també aquest tipus. I ara hi ha una que ja està datada per l'OMS, que és la diabetes LADA, que és una mica més complexa, que és una diabetes tipus 2, que és la diabetes de l'adult, però que té un patró...
genòmic similar al de la tipus 1. Com si no secretessis insulina. És complicat, això. Però són pacients tipus 2 que han debutat, pacients diabètics que han debutat tard, però que requereixen molt aviat insulina injectada perquè tenen aquest patró de diabetis tipus 1. És un nou patró que s'ha descrit en els últims anys. Podríem dir que hi ha quatre tipus.
I aquests quatre tipus, hi haurà un o més que l'altre que es dona, segurament. El tipus 2. El tipus 2 és el més freqüent. Quin impacte, diguem que té, globalment parlant, aquesta malaltia? Així ràpid. Un de cada nou pacients ara al món pateix diabetis tipus 2. I de cara al 2050 serà un de cada vuit. I l'impacte principal seran aquells països de renta mitja baixa.
O sigui que en els països, diguem, en vies de desenvolupament, la cosa està encara pitjor. Anirà pitjor a mesura que en els vies de desenvolupament l'impacte no és igual perquè hauran de fer un, diguéssim,
el seu estatus haurà d'incrementar-se és quan passes aquest estatus baix-mig, que incorpores hàbits dietètics econòmics, que són els que et fan disparar-te. Sobretot, i no tinc cap problema en dir-ho així, sobretot els patrons de fast food importats d'altres països que no són al Mediterrani.
Clar, i això és el que finalment fa que hi hagi més casos. En aquells. Bé, doncs, què hem de fer? Imagineu-vos, jo tinc una amiga que no era diabètica i li va sortir fa 3-4 anys, i li va sortir perquè de cop li van fer una prova i li va...
Com es gestiona aquest canvi? Vull dir, perquè clar, del dia a dia estàs acostumat, no cal que vagis a una hamburgueseria, però pot ser que tinguis uns hàbits concrets. Com t'afrontes això en un primer moment, Cèlia?
A nivell d'alimentació és primordial afrontar-ho. A la mínima que et detecten el que tens el sucral, per diverses vies, i el primer és l'alimentació. Llavors, un ha d'estudiar bàsicament el que fa. Si un estudia el que fa ja sabrà el que fa malament. Però bàsicament es tracta d'assegurar un estat nutricional adequat per a la persona.
S'ha de mantenir el pes, s'ha de controlar el pes, s'ha de revisar no només la glucosa en sang, sinó també nivells de lípids, colesterol, triglicérids, etcètera, perquè tot pot ser que vagi lligat. Òbviament la tensió, també s'ha de vigilar la tensió.
Però bàsicament el que es tracta és patró mediterrani, és el que més... Òbviament, el que més... El que millor va. Com deia el Marc, el que s'ha d'habitar són aquests... No només aquest menjar fast food, sinó bolleria. Sí, ultraprocessats. Ultraprocessats. Les pizzes congelades, que parlàvem l'altre dia. Tot. S'ha de tornar a menjar menjar.
Vinga, titular, titular. Seriosa, eh? Clar, i si un menja menjar, no li passarà. Ni això ni altres coses. Ah, exacte. Perquè la diabetes és plurimetabòlic. Vull dir, tinc diabetes, però pot ser que també tingui hipertensió, pot ser que també tingui colesterol, dels triglicèdits, el sobrepes, l'obesitat... Però una cosa va lligada amb l'altra o poden aparèixer a la vegada sense tenir relació...
El més normal és que vagin lligats, sobretot la tipus 2, la tipus 1. Però la tipus 2 sol anar lligada amb un sobrepès, amb una obesitat i amb uns nivells de lípids en sang alterats. I pressió arterial també. I el colesterol també, no? Sí. És un pack. És el que se li diu al síndrome metabòlico, que va tot junt. Llavors, si tens un factor de risc d'aquests, un o dos, s'han de vigilar tots.
I com dèieu, la dieta mediterrània ja fa molt de temps que s'està dient, però és clau per tot plegat. És clau perquè els aliments que t'aporten la dieta mediterrània és precisament... No és bolleria, no és processat, sinó que és fruita, és verdura, és el cereal integral, és...
Carn, peix, ou, amb les limitacions, sempre vigilant, més ous i més peix i menys carn, ojo amb la carn vermella, bé, els patrons de sempre. Però bàsicament la dieta mediterrània t'aportarà tot això, tota aquesta fruita, tota aquesta verdura, tots aquests llegums, tots aquests grans cereals integrals que són bons, que t'ajudaran.
També pel diabètic, el diabètic ha d'estar sempre molt acompanyat, sobretot quan un de repent li diuen que és diabètic, d'entrada és dur a nivell emocional, et canvia la vida, sobretot el tipus 1 sobretot, però si ets tipus 2 també. Llavors has de tenir, t'han d'acompanyar, algú t'ha d'acompanyar en aquest procés d'adaptació i d'aprenentatge.
Llavors, també a nivell nutricional hi ha com unes taules que es donen, que es fan servir molt per als diabètics, que són taules d'intercanvis que els ajuden. Els ajuden a saber què puc menjar, en quin moment del dia, perquè és molt important el control durant el dia. No has de deixar de menjar, després, si vols, revisem els mitos, no? Però no has de deixar menjar, simplement has d'anar menjant de forma coherent i coordinada durant el dia, perquè tan dolent és...
Una pujada com una baixada. Però quan dius una taula d'intercanvis, perquè es poden canviar aliments d'una hora a una altra el mateix dia? No, d'una hora a una altra no. Tu tens les hores del dia i el que sí que pots, si em toca un carbohidrat, puc escollir. O sigui, l'intercanvi et diu que dins d'aquest carbohidrat pot ser 50 d'aquí o...
O sigui, et donen les opcions o em toca proteïna, doncs puc escollir entre aquesta proteïna. Llavors això facilita, no és una dieta tancada, sinó que és una dieta que el pacient pot anar aprenent. I que no avorreix. No avorreix i a més te la fas tu i aprens, perquè al final has d'aprendre, perquè això ho hauràs de fer sempre. Clar, perquè la diabetes quan arriba ja és per quedar-se, no? Bé, doncs parlem de mites, que deies, Cecília.
Parlem de mites, parlem de mites en alimentació. Això vol dir que no poden menjar res dolç mai més de la vida, ni xocolata negra. Jo vull a lo mío, eh? Per si acaso me passa, saps què vull dir? Xocolata negra, a partir del 85% pots menjar. El 85% de... I estem pas amb una alegria. Però, com sempre, no puc menjar una tableta de xocolata per esmorzar perquè em ve de gust.
No. Tots els excessos són malos. Això mateix, molt bé. Un mite típic en aliments, doncs no puc tornar a menjar tot xocolata, però alguna cosa més fàcil, ni plàtans ni raïm, perquè són els que menys sucre tenen. Doncs no, clar que pots menjar plàtans i raïm. Un plàtan o 10 o 12 granets de raïm potser t'aporten el mateix que una poma o un meló.
Simplement és saber controlar-ho durant el dia. No et mengis el plàtan i el raïm junt, de cop, no. Fes-ho quan toca. O també, ni pasta ni arròs, nosaltres a la farmàcia ens hi trobem, és que no puc menjar ni arròs, ni pasta ni pa. No, no, no, clar que pots menjar, clar que pots menjar.
Ojo, amb aquestes coses pots menjar. Pots menjar, però ho has d'anar dividint i ho has d'anar controlant, controlant les quantitats i, òbviament, les qualitats que mengem. No és el mateix l'arròs que l'arròs integral i no és el mateix un pa comprat a un supermercat que està envasat que anar al front de pa i comprar-te el pa. I que se desentén o aquestes coses.
Bueno, si no te gusta el centeno, pues que siga normal, però intentar evitar envasats. Ni vi... Perdó. No ens patrocina, tranqui. Bueno, ja m'enteneu, que no siguin envasats. Molt bé. I llavors, consells generals que podem seguir, en aquest cas, per millorar la vida d'aquestes persones que, com deies, han d'estar ben acompanyades en un inici, sobretot, quan veuen aquest canvi a la seva vida.
Han d'estar molt acompanyades, i l'educació nutricional i l'acompanyament és molt important. Llavors, s'han fet com 15 punts que hauria de fer un diabetis, en aquest cas sobretot tipus 1, però òbviament el tipus 2 també, que serien mesurar nivells de glucosa en sang, o sigui, fer-se aquests anàlisis sempre, cada cop, mínim un a l'any, i si és necessari dos, tres, doncs dos, tres. Però no només això, el que dèiem, l'atenció se l'han d'aprendre.
S'han de controlar una analítica en sang per veure colesterols, etc. No hem parlat dels efectes que causa la diabetes, efectes extres, però com hi ha afectació, pot haver-hi factura ocular, s'han de fer exàmens ocular anual. Com hi ha afectació de peu, pot haver tema del peu de diabetes, no sé si us sona, s'han de fer revisió de cames i peu, podòleg, també, un cop a l'any com a mínim.
Aquest punt és important perquè hi ha una pèrdua, és una neuropatia, que es coneix com a neuropatia diabètica, que el que fa és que el pacient perd la sensibilitat en extremitat inferior. Llavors jo em faig una ferida i jo aquella ferida no la noto. Perquè no et fa mal i no saps que la tens. Perquè tens la neuropatia. Llavors aquella ferida va creixent i de cop i volta el problema...
se t'ha complicat, de tal forma que potser hi ha un nivell d'infecció que requereix d'altres coses. Per això és important les revisions, són molt importants. Renal, també s'han de fer revisions renals perquè també et pot afectar a la funció dels ronyons, òbviament controlar pes.
Òbviament, si fumes... Deja-lo. Recolzament o ajudes a anar disminuint i deixar de fumar. No hem parlat de l'alcohol. Òbviament, l'alcohol també és perjudicial.
Si tu reps, ets diabètic i comences a rebre una informació, també pots opinar sobre si el que està rebent t'està ajudant o no. Per tant, pots opinar sobre l'atenció que està rebent, perquè ens trobem moltes vegades que els pacients surten d'urgències i no saben res, no els han fet un bon recolzament. Llavors, que opinin, que demanin, que assisteixin a cursos educatius. Òbviament, si el pacient és un nen o un jove, necessitarà més recolzament a nivell pediàtric, d'acord?
I això seria una miqueta en general. Embarassada és important, també. Han de fer un recolzament especial pel que ha parlat el Marc de la diabetes en l'embaràs, de la gestacional. I l'altre, els ulls també són les recidropaties, també són importants. I després, el de sempre, avui en dia, tant psicològic com emocional, també necessiten un recolzament important.
Doncs digues, digues, perquè estem acabant. Jo que ara, també gràcies a la Célia, vaig aprenent una miqueta més en relació a la dieta d'utilitzar taules per intercanvi, la veritat és que és...
Gratament sorprenent el fet de veure com pots diversificar el teu menjar sense pràcticament, evidentment oblidem-nos d'alteroprocessar, però pràcticament renunciant a res, simplement endreçant i tenint en compte que així com abans jo sentia molt a parlar la ració, la ració, la ració, aquí ja ve definit. I si algú necessita ajuda, doncs allà a la farmàcia l'ajudarem.
Ja sabeu, a la farmàcia de Can Oriol tindreu la Cèlia Pla per donar-vos tota aquesta informació i fer-vos també, si cal, un planning per tot aquest seguiment del menjar, per aquestes o per altres coses que us puguin passar més enllà de la diabetes, que, com dèiem, es commemora el Dia Mundial aquest divendres, dia 14. Moltíssimes gràcies, Cèlia. A vosaltres. Que vagi molt bé. Gràcies, Lídia. Rafa, moltes gràcies també per venir. Per convidar-nos. Ens veiem d'aquí unes quantes setmanes. Gràcies. Que vagi bé.
Bona nit.