I avui conversa amb en Gerard Forés,
que és secretari de Comunicació de l'intersindical Educació
i investigat per la denúncia de l'exdirectora
de l'Institut Duc de Montblanc de Rubí, Naya de Martínez.
Xerrarem sobre el conflicte, les denúncies
i la situació actual del centre, entre altres qüestions.
El tenim a l'altra banda del telèfon.
Bon dia, Gerard.
Hola, bon dia, Pamela. Gràcies per contactar-me.
Fem un resum, si t'apareix, del cas per la gent que no ho tingui massa al cap.
Fem un petit resum.
Quines condicions o situacions van dur els sindicats
a demanar la dimissió de l'exdirectora
i per què vos ha denunciat ella?
Sí. Nosaltres ja fa un parell d'anys, una miqueta més,
que estàvem assabentats per professionals del centre
que hi havia una mala maró a l'institut,
atès el caràcter autoritari, per dir-ho així, de la directora,
i nosaltres vam intentar moure fils
perquè la situació laboral del centre millorés.
I, per tant, nosaltres vam parlar amb l'equip directiu,
vam parlar amb la inspecció educativa del centre,
vam fer alguna denúncia també a inspecció de treball, etc.
Veient que la situació no millorava,
sinó que per moments fins i tot empitjorava,
vam decidir amb diversos sindicats
convocar una roda de premsa per posar el focus
en la situació de l'institut que no tenia visos de millorar.
És a dir, feia un any i mig que s'arrossegava un mal ambient laboral
i, evidentment, nosaltres com a sindicats,
que som defensors dels treballadors,
estan assabentats d'això, no podíem no actuar.
De tota manera, abans de fer la roda de premsa,
vam anar un dia al centre
i vam intentar copsar quin era l'ambient.
I, evidentment, l'ambient era de divisió.
És a dir, hi havia gent que no percebia aquest mal ambient
i gent que sí.
Com que hi havia una part important del clàsser
que sí que el percebia i que l'havia patit,
doncs vam decidir fer una roda de premsa.
Quin impacte va tenir aquest conflicte en el professorat?
Tenim dades de baixes d'ansietat o marxa de docents?
Sí.
És a dir, nosaltres vam rebre un llistat de gent
que s'havia sentit presumptament assetjada
o que havia rebut escritessades al despatx de direcció,
que havia sortit plorant, etcètera.
Nosaltres vam rebre més d'una desena de casos llistats
de gent que s'havia sentit en aquesta situació,
que no vol dir que fossin tots.
Per tant, doncs sí, era un volum suficient.
Clar, quan parlem d'una persona o dues persones,
es pot atribuir a una qüestió personal.
Quan ja parlem de xifres d'aquesta magnitud,
evidentment ja no és una qüestió personal,
sinó una qüestió de molt més llarg que va.
I això ens obligava nosaltres a actuar, evidentment.
La setmana passada els cinc representants sindicals
d'intersindicals, CGT i COS,
vau declarar als jutjats de Rubí
per una denúncia presentada per la directora
que vos acusava d'injuris, calúmnies i coaccions.
Quina és la vostra resposta?
I a mi imagino que no pots donar-me detalls
de les declaracions que vau fer al judici,
bé, als jutjats l'altre dia,
però quina és la vostra resposta?
Evidentment, ara això es troba en fase d'instrucció,
per tant no sabem si acabaran judici o no.
Podria ser que la qüestió s'arxivés o no s'arxivés,
no ho sabem.
Nosaltres, evidentment, estem molt tranquils,
tot i que percebem que es tracta d'un cas
de repressió sindical,
és a dir, de no voler que els representants dels treballadors
exerceixin els seus drets.
Per què ho dic?
Doncs fàcil, perquè nosaltres fèiem la nostra feina
i, evidentment, fer una roda de premsa
on tens molta cura del llenguatge,
perquè nosaltres la vam tenir,
i on es parlava de presumpte assetjament,
evidentment no és una coacció.
En aquesta roda de premsa tampoc es va assomentar cap nom,
per tant no vam posar ni nom ni cognoms,
i evidentment nosaltres no hem coaccionat ningú,
ni verbalment ni físicament.
Per tant, nosaltres estem tranquils en aquest sentit,
perquè sabem que no hem fet res mal fet,
i no només això, sinó que sabem que no podíem no fer-ho.
I quin missatge voleu donar a la comunitat educativa
i a la societat en general respecte d'aquesta denunci?
A veure, nosaltres som molt crítics, ja ho sabeu,
nosaltres, vull dir, tots els sindicats educatius
som molt crítics amb el que és la llei d'educació de Catalunya
i especialment amb el decret de direccions,
plantilles i autonomia de centres,
que dona un poder plen i potenciari total
els equips directius, especialment el director.
El director, si vol, o directora,
demà mateix pot cessar tot el seu equip directiu.
Vull dir, que han invad molt la democràcia dels centres,
l'ambient democràtic, i això genera mala manera,
però el missatge especialment a la comunitat educativa de Rubí
és que la situació està solucionada,
que això és una qüestió entre uns sindicats
o uns delegats sindicals i l'exdirectora,
i que l'ambient al Duc de Montblanc actualment és molt bo
i així em consta, perquè jo l'he visitat aquest any,
hi ha molt bon ambient de treball.
Aquest institut és un institut d'excel·lència
amb un gran projecte educatiu
i, per tant, hem de treure del focus el que és l'institut
i posar el focus en la qüestió amb l'exdirectora
que ens ha denunciat per uns fets que nosaltres no hem comès.
Per tant, situació de normalitat actualment
a la comunitat educativa de Rubí,
tot i que, evidentment, casos com aquest segurament s'aniran repetint
amb el temps perquè el decret de plantilles
ho té a la seva essència, no?,
la conflictivitat laboral interna dins dels centres de treball
davant dels abusos dels equips directius.
Adrià Puig, secretari d'Acció Jurídica de la CGT,
l'altre dia deia que aquest procés
és un precedent molt fos
per als drets dels treballadors
i els seus representants ho valoreu de la mateixa manera,
voltros?
Sí, sí, sí.
Evidentment, hi ha hagut altres rodes de premsa
per qüestions semblants.
Mai s'ha produït cap denúncia, eh?
Vull dir, ara penso en un centre del Penedès,
en un centre de l'Ebre, etcètera,
i més en tant, poc fonament, creiem nosaltres.
Per tant, ara, és obvi també que les denúncies són lliures,
és a dir, tothom pot denunciar qui vulgui pel que vulgui,
com qui diu, altra cosa és que sigui acceptat o no.
Per tant, per nosaltres no és un bon precedent,
però ho entomem amb tranquil·litat, bàsicament,
perquè sabem que a dia d'avui l'ambient és vol centre.
I a nosaltres era el que ens preocupava, això,
que l'ambient al centre millorés.
Per nosaltres no era en absolut cap finalitat
que hi hagués cap dimissió,
ni generar cap mala imatge al centre educatiu, ni res.
Nosaltres volíem que els treballadors anessin tranquils
a fer la seva feina i en bon estat.
Com que això està aconseguit, nosaltres estem contents.
Deies que la vostra intenció no era cap dimissió,
però sí que la demanàveu, aquesta dimissió.
Sí, és a dir, la vam acabar demanant
quan vam veure que no hi havia cap mena d'actuació
del que és l'administració.
Però en un inici nosaltres vam intentar el diàleg
i vam intentar que hi hagués una solució interna
dins del centre.
Evidentment, tu no pots fer una roba de premsa
dient que volem que millori la situació interna.
Per tant, quan vam veure
que el focus del conflicte era l'exdirectora,
aleshores sí que li vam demanar la dimissió.
Però el nostre objectiu prioritari i principal
des del principi va ser la conciliació.
En veure que la conciliació,
els estaments superiors, per exemple,
la inspecció educativa,
que és qui hi ha de mediar en aquests casos,
no actuava,
doncs, evidentment, llavors vam demanar la dimissió.
De fet, la dimissió nosaltres creiem
que possiblement no és casual, no?
És a dir, uns dies abans de la dimissió,
la inspecció educativa va anar al centre
a copsar quin era l'ambient
i va sentir la veu dels treballadors, no?
No sabem si hi ha una causalitat o no,
però entenem que s'havia banalitzat
el que era la situació de l'institut anteriorment.
Ara m'atxerraves de la inspecció.
Creieu que és una eina suficient
per resoldre conflits laborals o no?
Ho hauria de ser,
perquè el món de l'educació està molt jerarquitzat
i, per tant,
la qüestió és que, normalment,
els directors, a dia d'avui,
directors i directores,
són els representants del regne diví a la Terra,
és a dir, de l'administració,
i gaudeixen de bullapapar gairebé sempre
per fer el que els plagi,
a no ser que sigui una cosa extremadament greu.
I això és el que ens trobem, bàsicament.
També heu xerrat de la legislació,
que la legislació dificulta
les pràctiques democràtiques als centres.
Ens ho pots explicar, això?
Sí.
És a dir, abans,
jo me'n recordo,
la meva mare era mestra a Figueres,
i als anys 80,
jo me'n recordo com havíem sortit de l'escola,
on jo també estudiava,
ella em duia a casa,
a les 8 del vespre,
perquè discutien qüestions pedagògiques
entre tots els nostres.
Evidentment,
sempre hi ha d'haver una preeminència d'algú,
d'un càrrec jeràrquic,
si no, ja parlem d'un eradquisme total.
Però el decret de direccions,
que nosaltres hem criticat
perquè tendeix a la privatització,
privatització vol dir que nosaltres ens trobem amb casos,
perquè ens l'hem trobat,
i fins i tot molts de nosaltres l'hem patit,
de gent que,
pel simple efecte de dur la contrària
a la direcció,
en un claustre,
l'any següent no ha renovat.
És a dir,
quan tu tens plaça definitiva en un centre,
tens unes certes garanties laborals.
La qual cosa no vol dir,
per exemple,
que et puguin fer un horari pitjor,
simplement perquè no segueixes
les directrius de la direcció.
O no que hi tinguis mala relació,
sinó que opines diferent.
Això passa.
Però,
en el cas dels d'intervins,
ens n'hem trobat,
i també ens ho vam trobar en aquest cas,
de gent que se l'amenaçava
de no renovar-la
per intervenir
amb una opinió pròpia
en un claustre.
Nosaltres creiem
que això genera
com un xantatge emocional
que crea mal a marxar els centres.
I això hi és,
i hi és a molts centres,
i, per tant,
estem parlant d'un nivell
de verticalitat tan absolut
que és equiparable
al que és una privatització.
I, clar,
el que és molt curiós,
també,
és que les direccions,
per exemple,
són de vegades,
perquè hi ha direccions molt bones,
vull dir,
tants caps,
tants barrets,
no estic dient en absolut
que totes les direccions
no siguin dialogants,
però sí que n'hi ha
que no el són,
no?
Doncs,
són molt verticals
les direccions,
però, en canvi,
i això sí que ho sabràs,
a l'hora de fer complir
els projectes lingüístics
de centre,
que el decret de direccions
diu que és potestat
del director
i de l'equip directiu
fer-lo complir,
aleshores no es fan complir.
I, per tant,
aquesta contradicció,
eh?,
això,
tan venticals per una cosa
i tan xubals
en una altra,
a l'hora de garantir
els drets lingüístics
dels alumnes,
a nosaltres em sembla
que és absolutament avarrant.
ja ho saps,
ja ho saps,
que fins i tot
un 40%
de classes
a secundària
es fan en castellà.
I la meva pregunta
és si els directors
han de fer complir
el projecte lingüístic
de centre
i els drets dels alumnes,
com és que això
no es fa complir?
Vau mencionar
que les denúncies
d'assetjament laboral
s'han triplicat
al sector educatiu
en els darrers anys.
No sé si saps
com està la situació
a Rubí,
si s'han produït cases
com el del Duc de Montblanc
o similars
i com està la situació
també a Catalunya.
A banda de com està Rubí
i com està,
perquè s'estan produint
a diferents escoles
aquests assetjaments,
no?
Sí.
A nosaltres a Rubí
no ens ha arribat
cap més cas
i reitero,
al Duc de Montblanc
actualment la direcció
és molt dialogant,
el professorat,
el claustre,
n'està molt content
i per tant
és una problemàtica
que actualment
a nosaltres
no ens ha arribat a Rubí.
Sí que ens ha arribat
d'altres llocs del país
i de fet ens arriben
constantment.
També és veritat
que hi ha casos
i casos.
És a dir,
assetjament
és una paraula
porta
i queixes
ens n'arriben moltes més.
Aquí la qüestió
és dilucidar
què és exactament
pressions,
què és exactament
assetjament.
Per tant,
és difícil
creurem que la línia
espina
és difícil
numerar-ho
o percentualitzar-ho.
En tot cas,
sí que és veritat
que el malestar
als centres
ha anat a l'alça
des del 2009,
que és quan s'aprova
la llei d'educació
a Catalunya és a dir
els últims set anys.
Això
és evident.
Ara,
això no vol dir,
reitero,
que no hi hagi
molts equips
directius
que fan molt bé
la seva feina.
Quines mesures
creieu que caldria
adoptar
per garantir
un clima laboral
saludable
i unes direccions
més democràtiques.
Què hem de canviar?
Mira,
jo penso que
hi ha una figura
dins dels centres
que és molt important,
que és el coordinador
de riscos laborals.
Que jo penso
que hauria de tenir
molta més jeràquia.
El coordinador
de riscos laborals
és aquella persona
a la qual els seus companys
li comuniquen
si hi ha
un mal ambient,
una mala situació,
etcètera.
Clar,
la qüestió és que
jeràrquicament
està molt per sota
del que és
la direcció
i no t'he assegurat
un càrrec definitiu.
Jo penso
que la coordinació
de riscos laborals
hauria de tenir
una interlocució
molt més directa
si cal
amb la inspecció
i la inspecció
actuar
davant de qualsevol
queixa
en aquest sentit.
Qualsevol queixa
sempre i quan
tingui fonament
perquè ja sabem
que a les queixes
n'has d'avaluar
el fonament.
Pots un exemple.
Nosaltres,
la intersindicat
d'educació
ja sabeu
que som un sindicat
molt sensible
amb el tema
de la llengua catalana.
Nosaltres tenim
una bústia
queixes lingüístiques.
Clar,
hi ha gent que et contacta
i et diu
és que al meu institut
la meitat de classes
es fan en castellà.
Vinga,
avaluem-ho.
Anem a parlar
amb l'equip directiu.
hi ha gent que de vegades
et truca
i et diu
que he sentit
un professor
que al padri
parlava en castellà
amb un alumne.
Jo aquí no puc actuar.
Evidentment,
hi ha una agressió
de queixes.
El mateix passa
amb els coordinadors
de riscos laborals.
Rebran
diferents tipus
de queixes.
En el moment
en què una queixa
sembli seriosa,
ha de poder parlar
amb la inspecció
i l'inspecció
ha d'avaluar-ho.
Per tant,
aquí una de les problemàtiques
és que normalment
la inspecció,
a no ser que hi hagi
una cosa amb molt de volum
o que afecti
la imatge
del centre
i el Departament
d'Educació
no actua.
I per nosaltres
això no és correcte.
Per tant,
tu has d'actuar
davant d'una queixa
que pugui tenir
una certa entitat.
Per tant,
l'administració pública,
la inspecció,
hauria de fer
una feina
més acurada
a totes les escoles?
Hauria de ser
més garantista.
Igual que és garantista
amb els drets
de les famílies
moltes vegades,
doncs hauria de ser
garantista
amb els professionals
d'educació
perquè al final
jo el que entenc
és que l'educació
va d'alumnes,
bàsicament
va d'alumnes,
no va de professors.
I això sempre ho dic,
els drets
són dels alumnes.
Nosaltres tenim
drets laborals
però també tenim
obligacions
laborals,
també en tenim,
tenim drets
i deures.
I això,
què passa?
Que quan el professorat
no està bé,
no està bé,
vull dir,
anímicament
tots tenim emocions,
tots tenim sentiments.
Si el professorat
no està bé,
com ha de vehicular
a les seves classes
i per tant
actuar
en benefici
del seu alumnat.
És complicat,
no?
Per tant,
necessitem professionals
que estiguin bé
i que estiguin a gust.
Evidentment,
sempre hi haurà gent
que no estarà a gust.
Això ja ho sabem.
Aquest perfil de gent
existeix
a tots els sectors.
Però necessitem un bon
enviar en general
perquè l'educació
al país
que, per cert,
a les proves prises
es demostra
que no està
en una època
gaire boiant,
doncs,
pugui
vincular-se
de la millor manera
possible
i, per tant,
en pro del futur
de l'alumnat.
L'educació
va d'alumnes,
no va de professors
especialment.
I què espereu
de la justícia
i de l'administració
educativa
respecte
d'aquest cas?
Nosaltres
no podem
jutjar
ni esperar
ni no esperar.
Per tant,
jo no vull aquí
especular
del que faran
perquè això depèn
d'una persona
i de la interpretació
de les diverses versions
que ella faci.
En tot cas,
nosaltres ho entomem
amb tranquil·litat
perquè sabem
que no som culpables
de res
i ho tenim molt clar.
Per tant,
si es produís un judici
d'aquí a un o dos anys,
doncs entomar-lo
amb tota la calma
i tranquil·litat.
Gerard,
nosaltres
t'hem de dir
que hem intentat
contactar
amb l'exdirectora
per poder
sentir la seva versió
i poder
que ella pogués
donar la seva versió
però no
hem aconseguit
que
ens contestés.
Per tant,
vull xerrar amb tu
per conèixer
aquest cas
però també volíem
conèixer l'altra versió
i no
ha estat possible.
Nosaltres,
des d'aquí,
t'agraïm moltíssim
que ens
hagis
explicat
tot això
i
vos enviem ànims.
Moltes gràcies
pel vostre contacte
i per deixar-nos
explicar la nostra versió.
Una abraçada.
Gràcies, adeu.