Ja tenim amb nosaltres el Marc Toró des de la farmàcia de Can Oriol. Ja sabeu que un cop al mes ve a explicar-nos coses sobre la nostra salut. Això que sentíeu era el micròfon i el Marc mirava el micròfon. No ha fet res el micròfon, eh? No passa res. Ara ja comencem, va. Marc, bon dia, benvingut. Bon dia, Belén.
Parlem avui d'al·lèrgies i d'intoleràncies, que és una cosa més a més que ens ho explicaràs, però tenim la sensació que o hi ha més gent amb al·lèrgies i intoleràncies o en parlem més, perquè hi ha veritables experts i expertes en intoleràncies, en mirar etiquetes, etcètera, oi?
Sí, com sempre, gràcies, perquè també penso que aquest espai que dediquem a divulgar des d'un punt de vista proper a aspectes de salut i aspectes que jo ja procuro, prèviament comentant amb tu que siguin coses que jo crec que en certa part impacten a la comunitat i, arrel del comentari que fas, així és. És una sensació generalitzada que cada vegada...
hi ha més persones que pateixen al·lèrgies, persones que pateixen intoleràncies, concretament ho hem enfocat més a les intoleràncies alimentàries, i jo crec que hi ha com una barreja de factors que fan que tinguem aquesta sensació generalitzada. Una, que sempre per mi és la més important i evidentment la que li dono més transcendència, és que
Se'n parla més perquè també se'n diagnostica millor. I llavors, cada vegada hi ha una major sensibilització, el fet que hi hagi una major sensibilització evidentment també genera més consultes en l'entorn sanitari, però és que també l'entorn sanitari cada vegada té un background, té una experiència major que fa que, inclús de forma preventiva, es pugui actuar millor.
O sigui que és una barreja, no és una major sensibilització, és un major coneixement per part dels professionals sanitaris i també és un major coneixement, que aquí penso jo que Raula principal avantatge respecte al passat és que cada vegada nosaltres com a individus som més coneixedors d'aspectes que impacten la nostra autocura.
Per començar, hauríem de diferenciar entre al·lèrgia i intolerància i, de fet, el que pensava és quan parlem d'una al·lèrgia alimentària sempre estem parlant d'una intolerància o no? Quina és la diferència? Suposo que hi ha una diferència científica. Qui està implicat? Al·lèrgia. Està implicat al sistema immunitari.
Que ben explicat. No sempre s'explica així. Intolerància està implicat... Estem parlant d'intoleràncies alimentàries, eh? Sí. Intolerància està implicat al sistema digestiu. Ja està? O sigui, torno a repetir...
Ja està, però està superben explicat, Marc. Normalment, a mi tècnicament m'ho han explicat de formes més complexes i així superfàcil d'entendre, perquè de vegades, i segur que t'ho trobes a la farmàcia, hi ha gent que pensa, ah, intolerància és com si fos una mica menys. És a dir, no és tan greu. No, clar, és que si està implicat el sistema digestiu,
No és que sigui menys greu. És que està més localitzat. Aquesta és la diferència. Quan pensem i no frivolitzem amb les intoleràncies, simplement que si estem parlant d'al·lèrgies versus intoleràncies, l'al·lèrgia té un nivell d'agravetat superior al de la intolerància. El que passa és que la intolerància pot arribar a limitar molt la qualitat de vida.
d'un pacient, però probablement no requereix la reacció ràpida que requeriria l'al·lèrgia. Per què? Perquè l'al·lèrgia està implicant el sistema immunològic. Sense ser alarmistes, si algú és intolerant a les nous...
li generarà una incomoditat. El que passa és que si nosaltres anem als principals allergens que la Unió Europea té detectats en el nostre entorn, en l'entorn de la Unió Europea, precisament les anous. És un dels productes alimentaris que té notificades més reaccions
al·lèrgiques no intoleràncies perquè moltes vegades la intolerància ha d'anar associada a alguna cosa vull dir que la intolerància tindrà o bé quasi sempre un sucre associat soc intolerant a la lactosa sucre
Necessito lactasa per metabolitzar-lo. En canvi, en el cas de les enous, és més la reacció que el sistema immunitari genera quan detecta allò com a lié. Esto no va conmigo.
i la reacció, tu deies, és greu pot ser molt greu perquè si no et posen l'adrenalina l'adrenalina sí que és veritat que no totes les al·lèrgies arriben a la necessitat de requerir adrenalina però sí que és veritat que hi ha al·lèrgies o sigui, hi ha estadius i hi ha una cosa que també penso, perdona, ara torno
Si tenim notificats per part de l'UE quins són els principals al·legents que tenen notificades reaccions al·lèrgiques en el nostre entorn, doncs ja sabem que aquests, quan els nanos són petits, anem introduint-los a poc a poc, per separat, a poder ser no quan comenci a menjar algun tipus de sòlid, espera't un temps, no li vindrà d'un any i mig o dos a que mengi la seva primera nou...
o no li vindrà de tres anys. Ho dic perquè, ara el que diré, quantes persones amb els nanos... No, avui farem maquis, farem sashimi. La soja és un altre dels principals al·lergents que té notificats la Unió Europea. O sigui que, amb els nanos, introducció part separat i introducció paulatina ja poder ser una miqueta més tardana per estalviar-te, doncs, algun sostet o potser perquè ja en el seu moment el seu sistema immunitari està preparat de tal forma...
que la reacció és menor. I també dic, torno al que deia, en funció de l'estadiu, potser un antihistamínic ens funciona fantàstic, reduïm el brot, reduïm la infló, reduïm la inflamació, reduïm l'urticària, o no. O si hi hagi risc d'anafilaxi, que és reacció al·lèrgica subita i generalitzada, llavors sí que cal l'adrenalina.
Clar, una de les coses que tenies previstes explicar-nos eren les causes de l'increment d'al·lèrgies i intoleràncies, que no sé si quedava una mica resposa amb el que et preguntava al principi. He intentat trobar aviam si hi havia algun tipus d'informació que a mi semblés interessant o que pensés que podia afegir. I sí, hi ha coses que com que estic molt sensibilitzat, doncs m'agrada explicar-les i potser m'he agafat allà, eh?
Consum d'ultraprocessats. Clar. Són aliments modificats, diferents als que ancestralment venim consumint. Llavors, aquí hi ha un dels motius pel qual les societats científiques, en aquest cas de la largologia, consideren que això cada vegada pot ser més prevalent.
la contaminació ambiental. Aquest és una altra contaminació ambiental que ara parlàvem, eh? Pot ser que sigui relacionada amb el monòxid de carboni? Sí, però també pot ser que sigui relacionada amb el fet que a l'haver-hi, a les tàxules del canvi climàtic, no tenir unes pluges constants més particulars en suspensió, tot això genera també més reaccions. Llavors, bé,
Estil de vida. Sempre, o sigui, estem anant, no diré contra natura, però estem canviant tant les coses, el món, el que consumim, la forma en què ens relacionem amb el nostre entorn, que d'una manera o una altra el nostre cos ho està... I disculpa, eh? Sí, sí, està clar. I aquesta és una altra que em va cridar força l'atenció. I té també el seu sentit. Eh...
Com que durant un cert temps es va fer un consum molt a la lleugera d'antibiòtics, això ha provocat determinades modificacions en la microbiota de l'ésser humà.
I això pot ser que també hagi contribuït a la major aparició d'intoleràncies alimentàries. Perquè la microbiota que teníem previ a aquest consum abusiu d'antibiòtics s'ha vist modificada. Per què ho dic això? Perquè ja tenim un altre motiu col·lectiu, més enllà de la resistència a l'antibiòtic que ens pugui generar i que quan ens faci falta en aquell ingrés hospitalari que l'antibiòtic respongui, quan ha de respondre, doncs ara ja tenim un altre motiu. Clar.
Però encara us ho trobeu, això, a les oficines de farmàcia? No, no, no. És que necessito un antibiòtic. No, no, no. Jo crec que ho tenim com bastant interioritzat. Home, sempre... Sempre ja... Sempre pots trobar-te. Però, bueno, per mi ja és absolutament anecdòtic. I, evidentment, tota la comunitat farmacèutica està supersensibilitzada amb això perquè jo no estic mirant la persona... Si em trobés amb el cas, no estic mirant la persona que estic veient en aquell moment. L'estic veient...
ingressada en un hospital amb una via, pensant que en aquell moment sí que li fa falta. Ja, però jo crec que fa 10 anys era més difícil defensar això. No, molt difícil. Era, necessito l'antibiótica i l'onot en mi cuerpo. I jo lo sé. I jo lo sé, i el metge no té ni idea, i tu tampoc. Cap dels dos. Va, parlem de les principals al·lèrgies i intoleràncies alimentàries.
Comentava, eh? Al·lèrgies que estiguin notificades, sobretot en aquest aspecte alimentari, no? En ous, fruits secs, productes que vinguin relacionats de dietes que hem incorporat i que és fantàstic, eh? Des d'un punt de vista sociocultural, però com et deia, la soja és un dels aliments que també s'ha notificat com més present en el cas de reaccions al·lèrgiques.
I d'altres que són molt nostres, però que sabem que a vegades els nanos inicialment tenen necessitat de madurar immunitàriament i digestivament per poder-los tolerar. Ous, nanos que, per exemple, intolerància a la lactosa i llets especials se'n consumeixen moltíssimes. Per tant, intolerància a la lactosa...
També és important, la dels ous que et deia. Una altra, per exemple, que també cal la pena anar introduint a poc a poc, la mel. Per mi és una forma d'adolcurar sana perquè és rica en pròpolis, i el pròpolis és una antibacteria natural, però
a poc a poc amb els nanos amb la mel perquè podria també generar una reacció al·lèrgica. De les intoleràncies, les intoleràncies, clar, la més sabuda és la celiaquia, no? La intolerància al gluten, però gluten, lactosa, fructosa... També hi ha persones que... Intolerants als carbohidrats...
N'hi ha moltes, no? Però clar, en aquest cas, és allò. Una molèstia, no? Tinc la penxa inflada, tinc una miqueta d'inestabilitat, tinc més gasos del que és habitual, tinc dispèpsia, tot això és associat a intolerància.
També hem avançat en la... Bé, amb la Celia aquí, claríssimament, però hem avançat també, ho deies abans, els professionals han avançat en l'adactació i la sensació és que de vegades quan vas amb una molèstia, que en un altre cas et dirien té una gastronteritis...
Cada cop més, més professionals diuen, anem a buscar una mica més, anem a descartar que no sigui una intolerància. I de fet, ara, també una altra de les coses interessants és que cada vegada hi ha inclús més autotests que ens permeten si hi ha proves o tests que ens poden fer per determinar intoleràncies. I...
El que és més interessant és que cada vegada hi ha més suplements, més complements, que alguns van per separat, però d'altres que són molt complets per si alguna persona té un parell o tres d'aliments que dius, ostres, m'agraden, vaig a menjar fora, no sé si podré estar en contacte o no, doncs hi ha complements, ostres...
que porten proteassa, amilassa, cel·lulassa, o sigui, per tocar-ho tot, de tal forma que, no, no, jo soc intolerant al gluten, i ja està, doncs hi ha complements que porten enzims digestius d'origen natural que ajuden a metabolitzar-lo, per si mai estic exposat, sobretot quan menjo fora, i n'hi ha d'altres que són, ja no específics, sinó que són...
multicomponent, saps? Amb multienzims. I això fa que la persona digui, ostres, últimament anem a menjar fora i pel que sigui, o pel tipus de fregit, o pel tipus de la farina que hagi estat en contacte, no sé què. I des que em prenc això,
I ho has de prendre habitualment o just quan creguis que t'exposaràs? Jo crec que és més quan no ho tinguis controlat. Quan no ho tinguis controlat, quan tu controles la teva dieta a casa, és diferent. I aquest és un altre aspecte.
Aprendre a menjar fora perquè té un punt interessant que és socialització, té un punt maco que cal mantenir-lo, però poder viure'l de la millor forma possible. I ara hi ha suplements, jo et dic, en ve un al cap que és completíssim, completíssim.
De tota manera, ja ho apuntaves, la solució és entendre quina és la teva intolerància i controlar quins són els aliments que millor et van o que et van pitjor, que serveix per una intolerància o per qualsevol cosa a la vida, no, al final? Sí, sí, sí. És així, és així. Per això et deia el de l'autocura, que penso que
I cada vegada més les generacions que venen al darrere tenen una concepció de, escolta, molt bé, el meu sistema, el meu sistema de salut ha de cuidar per mi perquè per això hem contribuït tots a crear-lo i procurem que ens duri molts i molts anys, però cada vegada més som conscients que hi ha un factor d'autoresponsabilitat, escolta, jo he de tenir autocura.
de mi mateix no només esperar que sigui el sistema que la tingui per mi i degut a això cada vegada més la gent és conscient i no només això sinó que pren mesures com també les hi ha diguéssim a nivell
col·lectiu, eh? Que bé que ja hi ha cartes a restaurants, no? Esclar, això fa 15 anys potser era impensable i ara tu a tot arreu on vas saps el tipus d'allergència que té i penso que és un gran avenç en l'àmbit de la restauració
Aquest és un d'ells, els altres, els menús escolars, que ben planificats, els pares saben perfectament el que estan menjant els seus fills, estan informats per part de les escoles i les empreses que fan el servei. És un altre aspecte. Protocols en cas d'actuació. Hi ha moltes coses que col·lectivament s'han fet bé, però hi ha aquell punt també de dir que tingues cura també de tu mateix.
Per tant... És que me gusta mucho, mucho. Y luego ya... Per tant, hi ha alguns intolerants d'aquests, eh? I dius, ja, però si et trobes... La panyora. Bueno, cadascú sap les seves coses. Però al final és com qualsevol qüestió relacionada amb l'alimentació o amb els hàbits. És a dir, si ets conscient... És a dir, si fem tot en mesura, doncs...
Ja està, és a dir, tu també saps el dia que estàs menjant massa i saps que potser aquell dia la digestió no serà tan bona, no? I, bueno, jo crec que és una qüestió del que deies, eh?, de tenir autocura i aquest autocontrol. I que un dia especial, escolta, és que l'hem de tenir, perquè és que si no, vamos, por favor, si todo el día fuera plano y todos los días fueran planos, pues evidentment han d'haver-hi dies especials, però actualment...
amb una miqueta, res, amb una miqueta de planificació, escolta, que tinc tal dinar d'aniversari, no sé què, i sé que anirem, farem això, o m'han convidat a una calçotada, escolta, tu... Però i la gent ho sap? O li dieu a la farmàcia? És a dir, estan tan estesos aquests complements o aquests productes com perquè la gent que té una intolerància digui, ostres, sé que hi ha això. No. O encara no és molt conegut. No. Sempre jo no ho coneixia. El que sí és la verbalització d'empassa una cosa.
em sento inflat sento digestions cada vegada més pesades llavors en aquell moment la que jo considero que és la correcta actuació farmacèutica és ho has vinculat a algun tipus d'aliment en algun moment et passa quan menges fora et passa quan menges a casa ho associes i llavors en funció que tu fas una certa anamnès i vas preguntant i entens una miqueta més la rutina d'aquella persona doncs dir mira d'entrada podem fer això
Però, paral·lelament, consulta amb el teu metge. I hi ha persones que a vegades, ja et dic, és que em ve un al cap, concretament, que és supercompletet perquè té moltíssims enzins digestius. I ho toca tot, que clar, que la persona quan s'ho pren diu, clar, és que clar, si no és perquè m'ajuda a digerir la proteïna, és perquè m'ajuda a digerir els vegetals, si no és perquè m'ajuda a digerir els vegetals, és perquè m'ajuda a digerir la lactosa. Per alguna cosa és, però em va bé, no? I llavors, clar, diuen, amb això, bueno, doncs, una ajudeta.
Acabem amb una pregunta que m'han fet a la redacció, que tenim uns quants intolerants, al·lèrgics, etc. Les al·lèrgies i les intoleràncies poden desaparèixer? Es poden curar, que ens agradaria als pacients? Jo et diria que en funció del nivell de l'al·lèrgia, estic parlant ara, com que està implicat el sistema immunitari,
En els nanos, a mesura que va evolucionar el seu sistema immunitari, aquesta al·lèrgia pot reduir-se o, inclús en alguns casos, desaparèixer. Ja en l'àmbit dels adults, complicadete, perquè ja el sistema immunitari està format. Per això et deia abans el de la mel i el pròpolis, que és superinteressant des del punt de vista immunitari, perquè estimula el nostre sistema immunitari, però ens pot provocar lèrgies. Però és clar, aquest nano...
Si l'introduïm a poc a poc i la mel la comença a prendre a partir de l'any i mig, dos, les intoleràncies. És més difícil, no? Perquè és metabòlic. Llavors què passa? Està implicat el sistema digestiu i és una qüestió més metabòlica. El metabolismo amb l'edat s'enlenteix, fabriquem menys enzymes, llavors al fabricar menys enzymes pot ser que aquella intolerància cada vegada la tinguem com una miqueta més present.
I al revés? És a dir, una persona adulta pot acabar desenvolupant una intolerància que no ha tingut de... Bueno, perquè això passa, eh? Sí, sí, clar, per aquest mateix motiu, perquè el metabolismo, per la raó que sigui... Abans s'hi metabolitzava i ara no. O s'ha enlentit...
o no està sent capaç el teu organisme de fabricar prou cel·lulassa. I dius, jo menjava amanides verdes sense cap problema, i ara menjo una amanida verda i pum, enseguida tinc una... És veritat, és una cosa que passa amb l'edat. Complica, es va complicant, no? Clar, perquè al final dius, si una amanida verda... Ja, on hem arribat, on hem arribat.
Que podrem menjar? Llavors el que s'ha de fer és bullir-la perquè llavors trenques l'enzim. Llavors, al bullir-lo, trenques aquell enzim que t'està provocant, o sigui, trenques la cel·lulosa, que és la que t'està provocant aquella infló. Però, sento dir-ho que amb les intoleràncies, la cosa, l'estat en relacionades amb el metabolismo, però bueno, la part bona, ho ha de tot ara.
Sí, sí, sí, absolutament. Recordo alguna època buscant sobretot productes sense gluten que deies per això no mengis. I ara ja et dic que hi ha productes amb enzims per facilitar la digestió del gluten.
I després, en alguns casos, hi ha gent que potser no ha arribat a la conclusió que té intolerància, però sí que no li senta bé. Hi ha molta gent, o jo conec gent, que no menja gluten sense ser saliat, perquè diu que no li senta bé, o no el menja a determinades hores. Sí, i si han aparegut productes, això està al final, és que el mercat també marca moltes coses, si han aparegut tants productes lliures de gluten,
que no només és per respondre a la necessitat dels celíacs, és perquè hi ha persones que, quan consumien determinats productes amb gluten, necessitaven que les seves digestions eren més lentes, més feixugues, i és que, bé, en bé el cas, a mi tampoc és que m'agradi parlar d'això, però, bé, les cerveses sense gluten, el seu increment, i les persones diuen, m'emprenia una i m'inflava molt, ara em pren d'aquestes i em senta bé.
Estava pensant en aquest tipus de producte, justament. Marc, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Jo crec que avui ha respost molts dubtes. Espero que us hagi sigut interessant. Sí. Ens veiem en un mes. Gràcies. Adéu. Amb això posem nosaltres punt i final a aquesta edició del Rubí al dia. Tornem demà a partir de les 8.