Title:

Discursos d’odi, pesta porcina i política migratòria

## Introducció de la tertúlia • Programa de **Ràdio Rubí** amb diversos tertulians que comenten l’actualitat local, catalana i europea. • Tres grans blocs temàtics al llarg de l’hora: **discursos d’odi i llibertat d’expressió**, **brote de pesta porcina africana a Collserola** i **política migratòria de la UE i centres de deportació**. • El to combina **anàlisi jurídica i ètica**, exemples concrets de Rubí i reflexions polítiques més àmplies. --- ## 1. Delictes d’odi, xarxes socials i llibertat d’expressió ### 1.1. Cas concret a Rubí i dades estatals • Els **Mossos d’Esquadra** detenen a Rubí un home de 30 anys que, encaputxat i amb passamuntanyes, emetia **missatges racistes i islamòfobs** a les xarxes, principalment contra persones marroquines i musulmanes. • Els seus missatges: - Fomentaven l’odi i **demanaven l’expulsió d’immigrants**. - Atribuïen delinqüència al col·lectiu migrat. - Incitaven la població a **organitzar-se per expulsar-los**. - Incloïen accions simbòliques greus, com **cremar un hijab en directe**. • Investigació iniciada al febrer per una unitat especialitzada en delictes d’odi; l’individu és identificat i detingut el 4 de desembre i passa a disposició judicial. • L’**Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia** detecta un **augment fortíssim de missatges d’odi** a xarxes, especialment contra persones del nord d’Àfrica i musulmanes. - Q2 2025: 184.000 missatges d’odi detectats. - Només al juliol: 190.000, ja per sobre de tot el trimestre anterior. • El sistema *FARO*, basat en **intel·ligència artificial**, permet identificar i analitzar massivament aquests continguts. ### 1.2. Marc legal i necessitat de no normalitzar l’odi • El fet que la policia actuï en aquest cas indica que el contingut **era especialment greu**. • Els tertulians destaquen: - **Importància d’un marc legal** que tipifiqui els delictes d’odi. - La necessitat de **no normalitzar** allò que no és normalitzable, malgrat la gran presència de *hate* a xarxes. - L’objectiu d’un estat de dret ha de ser **evitar la violència** i les relacions basades en la violència simbòlica o física. > "Ens ha de permetre no normalitzar el que no és normalitzable." ### 1.3. Xarxes socials, anonimat i responsabilitat política • Es critica el **paper de les xarxes socials**, especialment X/Twitter: - Afavoreixen insults i amenaces des de l’**anonimat**, amb un to que moltes persones **no usarien cara a cara**. - El nivell d’insults és generalitzat: contra col·lectius vulnerables, contra polítics, contra catalans, contra dones, etc. • Es remarca que alguns **polítics i figures mediàtiques** contribueixen al clima d’agressivitat, amb intercanvis de *“i tu més”* i insults que sovint **superen els límits raonables de la llibertat d’expressió**. • Es planteja el debat, ja antic, de **limitar l’anonimat** (per exemple, exigint DNI per obrir comptes), tot reconeixent els riscos en països no democràtics i la complexitat de regular empreses digitals transnacionals. ### 1.4. On són els límits? Insult, opinió i delicte • Es discuteix la **“fina línia”** entre llibertat d’expressió i discurs d’odi: - Identificar discurs d’odi pot ser relativament clar a nivell moral, però **convertir-lo en delicte** és jurídicament difícil. - La legislació posa avui el límit sobretot a la **incitació directa a la violència**. • Exemple pràctic: un comentari a les xarxes de Ràdio Rubí que deia *“xarismo”* sobre unes convidades: - Genera dubtes a la redacció: és insult, opinió, humor? - Es contextualitza com un terme despectiu (*“unes xaros”*, l’antic equivalent a *“marujas”*), destinat a ofendre. - No arriba a delicte, però **és clarament ofensiu** i s’esborra segons el criteri editorial. • Es diferencia entre: - **Opinió**: “no m’agrada el que fan aquestes senyores”. - **Insult**: etiquetes despectives com “idiota” o “xarismo”. • Es menciona com alguns col·lectius s’han **reapropiat d’insults** històrics (p. ex. *“maricón”*) i els han convertit en identitats reivindicades, cosa que complica encara més la lectura literal dels termes. ### 1.5. Papers dels mitjans, llibres d’estil i manca de conseqüències • Els **mitjans públics** han de ser especialment curosos i disposar d’un **llibre d’estil** que marqui què es permet i què no als seus espais digitals, més enllà del que és estrictament legal. • A Ràdio Rubí: - S’esborren missatges que insulten o fomenten l’odi, **vinguin d’on vinguin**. • Problema central: **esborra missatges no implica conseqüències reals** per qui els emet. - L’usuari pot tornar l’endemà i repetir el mateix comentari. - Les sancions penals o administratives per insults i amenaces a xarxes són **molt escasses**. ### 1.6. Exemples de discursos d’odi “normalitzats” • Comentaris xenòfobs com *“tots els moros haurien d’anar al seu país”*: - Èticament són clarament **discriminadors i estigmatitzadors**. - Però jurídicament poden ser defensats com una “opinió política migratòria” si no hi ha **incitació explícita a la violència**. • Es parla també d’odi: - Contra les dones (cos, aspecte físic) en vídeos que no tenen res a veure amb gènere. - Contra catalans, sovint per part de gent que viu a Catalunya o des de fora. • El tertulià Martí remarca que l’**anonimat** permet desitjar la mort d’algú o fer amenaces que la gent **no gosaria signar amb nom i cognoms**, i qualifica aquesta actitud de **“covardia i vilesa absoluta”**. ### 1.7. Ineficàcia dels sistemes de denúncia a xarxes • Es critica el sistema intern de **denúncia de continguts** de les plataformes: - Moltes publicacions clarament ofensives **no s’eliminen mai**, tot i les denúncies. - En canvi, creadors d’art, il·lustradors o fotògrafs veuen continguts bloquejats o comptes suspesos per raons sovint **opaces o desproporcionades**. • Es planteja el dubte sobre qui decideix: humans, algoritmes o **intel·ligència artificial** mal entrenada. --- ## 2. Pesta porcina africana a Collserola: gestió, riscos i hipòtesis ### 2.1. Context del brot i mesures de seguretat • A Collserola s’ha detectat un **brote de pesta porcina africana (PPA)** en porcs senglars. • Característiques del virus: - **Altíssima mortalitat** (s’arriba a dir 100% en porcs i senglars). - **No afecta els humans**: es recorda reiteradament que **es pot consumir carn de porc amb normalitat**. • Mesures adoptades: - **Tancament d’espais naturals** (Collserola, Serralada Marina, etc.) i presència de personal de seguretat als accessos. - Controls i “pentinat” del territori en cercles concèntrics (6 km, 20 km). - Impacte principal sobre **lleure i activitats a la natura**, no sobre serveis essencials. ### 2.2. Possible fuita d’un laboratori de l’IRTA • Un informe tècnic apunta que **no es pot descartar una fuita** del virus des d’instal·lacions que hi treballen, especialment un centre de l’IRTA a prop de la zona afectada. • El president de la Generalitat, **Salvador Illa**, anuncia: - La creació d’un **comitè de sis experts en bioseguretat**, coordinat per l’IRTA, per auditar aquest centre i altres instal·lacions que treballen amb el virus de PPA en un radi de 20 km. - La **voluntat de revisar a fons instal·lacions i protocols** de bioseguretat. - La petició de participació d’**institucions europees i del govern espanyol** per garantir imparcialitat. • Missatge institucional: > “No es pot descartar res, però tampoc es pot confirmar res… Tenim plena confiança en l’IRTA.” ### 2.3. Opinió dels tertulians: versemblança de la fuita • Alguns tertulians consideren que, pel **sentit comú**, la hipòtesi més plausible és la fuita del laboratori: - Els primers senglars morts es troben **a menys d’1 km de l’IRTA**. - No hi ha casos llunyans (Garrotxa, Vall d’Aran, etc.), cosa que faria pensar en una altra via d’entrada. - Es compara, amb ironia, amb el **debat sobre l’origen de la Covid-19 i el laboratori de Wuhan**. • S’assumeix que, si hi ha hagut una fuita, probablement ha estat **involuntària**: - Potser per una fallada en protocols, o per accions quotidianes (personal de neteja, etc.) que, malgrat controls, haurien pogut transportar el virus a l’exterior. • Es remarca que els **laboratoris d’alta bioseguretat tenen protocols molt estrictes**; si hi ha hagut problema, ha estat una **negligència** que caldrà identificar. ### 2.4. Impacte econòmic i gestió de crisi • Risc principal: que el virus **entri a les granges de porcs domèstics**. - Es parla de la possibilitat d’haver de **sacrificar milions de porcs** en cas d’afectació massiva, amb impacte econòmic devastador pel sector porcí. • Actualment, la zona del brot sembla **acotada i controlada**, fet que es valora com a **bona notícia**. • Valoracions sobre la gestió: - Alguns tertulians la consideren un **exemple bastant correcte de gestió de crisi**, sobretot en comparació amb el que hauria pogut ser un escenari descontrolat. - Es reconeix l’eficàcia de mesures com els cercles de seguretat, la presència de vigilància i el seguiment de casos. - Es critica, però, certa **sobreactuació mediàtica** d’alguns mitjans, que dramatitzen el brot com si fos “una sèrie de Netflix” o un nou “coronavirus”. ### 2.5. Reacció social i espais naturals • Durant el pont, molts ciutadans es queixen de **no poder accedir a Collserola** i altres espais naturals tancats. • Els tertulians relativitzen les queixes: - Es pot fer lleure en altres llocs (exemple: anar a la Segarra, fires de Nadal, etc.). - El tancament respon a una **necessitat de salut animal i de prevenció econòmica**. • Es destaca un efecte col·lateral positiu: els tancaments mostren fins a quin punt els **espais naturals estan connectats** a través de **corredors ecològics** (Collserola – Serralada Marina – altres serralades). - Aquestes connexions s’han mantingut gràcies a la feina de **grups ecologistes** i entitats que han lluitat per preservar passos de fauna malgrat autopistes i infraestructures. --- ## 3. Política migratòria de la UE i centres de deportació externs ### 3.1. Nou reglament europeu sobre retorns • Els **estats membres de la UE** donen llum verda a un **reglament sobre retorns** de persones migrades amb ordre d’expulsió. • Element clau: possibilitat de crear **centres de deportació fora de la UE** (*externalització* de la gestió migratòria). - Exemple de referència: acord Itàlia–Albània impulsat per **Giorgia Meloni**. • Condicions formals del reglament: - Els tercers països han de **respectar els drets humans**, el dret internacional i el principi de **no devolució** (*non-refoulement*). • Espanya, França i Portugal voten **en contra**; la gran majoria d’estats (24 de 27) hi voten **a favor**. • El text encara ha de ser **aprovat pel Parlament Europeu** abans d’entrar plenament en vigor. ### 3.2. Complexitat legal i marge dels estats • Es remarca la complexitat del tema, que requeriria **coneixement aprofundit de dret internacional**. • Les directives europees busquen un **marc comú**, però respectant **l’autonomia de cada estat** en l’aplicació. • Preguntes obertes: - Quin **marge real** tindran els estats per decidir com i on crear aquests centres? - Qui i com verificarà que els **tercers països** compleixen **realment** els estàndards de drets humans? - Què passarà si un estat membre **es passa de la ratlla** i vulnera drets sota el paraigua del reglament? • Es recorda que molts “**tercers països segurs**” tenen **democràcies dubtoses** o són **molt opacs**, cosa que posa en entredit la garantia efectiva de drets. ### 3.3. Pressió política interna i auge de l’extrema dreta • Diversos governs han donat suport al reglament **per pressió interna**: - Hi ha una **percepció estesa** a Europa d’“excés d’immigració” i d’inseguretat associada, recollida en enquestes. - L’auge dels **partits d’extrema dreta** empeny governs de centre-dreta i fins i tot **socialdemòcrates** a adoptar posicions més dures. • Exemple destacat: **Dinamarca**, amb govern socialdemòcrata, ha impulsat mesures d’externalització semblants. • Es constata un **gir general cap a polítiques més restrictives**, tot i que la realitat és cíclica i, com un pèndol, pot tornar en sentit contrari en el futur. ### 3.4. Crítica ètica i jurídica als centres de deportació • Des d’una òptica de **drets humans**, els tertulians plantegen objeccions molt dures: > "Per un delicte administratiu que no penal com és estar en situació irregular, privar algú de llibertat en un centre és tractar-lo com un delinqüent greu." • Punts crítics: - L’**estada irregular** és un **delicte administratiu**, no penal. - La màxima pena als sistemes penals europeus és la **privació de llibertat** (presó). - Posar persones en **centres tancats** per una falta administrativa equival a **aplicar una pena màxima sense delicte penal**. - Això s’interpreta com una **vulneració flagrant de drets humans**. • S’assenyala el risc de **separació de famílies** i el fet que molts d’aquests tercers països **no tenen cap vincle real** amb les persones retingudes, que tampoc tenien un vincle fort amb el país europeu on volien arribar, més enllà de l’esperança de noves oportunitats. ### 3.5. Mercantilització de la migració i tercers països • Es denuncia la **mercantilització** de la vida de les persones migrades: - Els tercers països **no acolliran gratis**: hi haurà **contrapartides econòmiques**, acords de “cooperació” o beneficis polítics (p. ex. suport a la seva candidatura a la UE). - Es pot generar un incentiu pervers: **com més persones retingudes**, més diners o avantatges obté el país receptor. - Hi ha el risc que alguns països **facilitin l’entrada** de persones per després **omplir aquests centres** i obtenir-ne profit. • Es critica que molts d’aquests països **ja tenen problemes greus de respecte als drets humans** amb la seva pròpia població; esperar que siguin escrupolosos amb persones estrangeres és “**demanar peres a l’om**”. ### 3.6. Migracions del futur: clima i desigualtats globals • Es posa la mirada a mitjà i llarg termini: - Les migracions no només responen a **pobresa, conflictes o persecucions polítiques**, sinó cada cop més a la **pèrdua d’habitabilitat** d’algunes zones per efectes climàtics. - Les conseqüències del **canvi climàtic** sobre regions del planeta són en gran part **irreversibles**. • Es traça un paral·lelisme històric amb el **colonialisme** i el **capitalisme neoliberal** actual: - El model de vida i consum de certs països (sovint anomenats *“nord global”*) es sosté sobre **impactes desproporcionats** sobre altres regions. - Els països que menys es beneficien d’aquest model són sovint els que **pateixen més intensament** les conseqüències (clima, explotació de recursos, inestabilitat). • El debat migratori, per tant, no pot desvincular-se de: - **Responsabilitats històriques i ecològiques**. - La necessitat de **replantejar el nostre estil de vida** i el sistema econòmic global. --- ## 4. Nous casos locals de discurs d’odi: vandalisme al CRAC • Es comenta un cas recent a Rubí: el **CRAC (Centre Rubinenc d’Alternatives Culturals)** apareix amb la façana **vandalitzada**. • Elements del vandalisme: - Cara de **Guillem Agulló** (màrtir de l’antifeixisme) tatxada. - **Bandera comunista i estrella** ratllades. - Presència d’una **esvàstica** pintada, símbol inequívoc d’**apologia del nazisme**. • L’Alternativa d’Unitat Popular de la UB denuncia els fets a xarxes. • El cas s’emmarca en el debat general de la tertúlia: **discursos d’odi, símbols feixistes i límits de la llibertat d’expressió**. --- ## 5. Tancament de la tertúlia • Es preveu que la setmana següent es continuarà parlant de **pesta porcina** un cop es coneguin resultats preliminars de la investigació sobre l’IRTA. • Cap al final, es comenta que Salvador Illa ha publicat que **“està tot controlat”**, cosa que s’interpreta com que el **brote no s’està estenent**. • Es vinculen tots els temes del dia (odi, pesta porcina, migracions, vandalisme) com a exemples dels **reptes contemporanis** en què tecnologia, política, drets humans i comunicació digital estan profundament entrellaçats.

['discursos d’odi', 'delictes d’odi', 'racisme', 'xenofòbia', 'islamofòbia', 'llibertat d’expressió', 'xarxes socials', 'anonimat', 'Ràdio Rubí', 'Mossos d’Esquadra', 'intel·ligència artificial', 'FARO', 'pesta porcina africana', 'IRTA', 'Collserola', 'bioseguretat', 'corredors ecològics', 'crisi sanitària animal', 'Unió Europea', 'política migratòria', 'centres de deportació', 'drets humans', 'tercers països segurs', 'extrema dreta', 'refugiats', 'canvi climàtic', 'colonialisme', 'CRAC Rubí', 'vandalisme feixista']