Passen gairebé 3 minuts de les 10 del matí, avui en aquest dimarts amb pinta de dilluns, perquè venim d'una festa, fem tertúlia. Amb el Gerard Moreno, molt bon dia. Bon dia.
El Martí Pujol, bon dia. Hola, molt bon dia. I l'Ània García. Hola, molt bon dia. Falta la Sole Expósito, que avui es disculpava per problemes de gent que no podia venir, però diu que ens està escoltant. Per tant, salutacions des d'aquí a la Sole Expósito, que és la que té més vacances de tota la tertúlia, eh? Hem de dir-ho. Quan no està de creuer...
Està de vacances. Millor per ella, tu. És pur enveja el que li tenim. Els nostres tertulians aquí a la taula parlarem d'algunes de les notícies que s'han produït a la ciutat en les últimes hores. Tornarem a parlar de la pesta porcina, perquè això ja sembla un cul a brot, una sèrie de Netflix...
Cada dia amb noves sorpreses. I també parlarem d'una de les decisions que va prendre ahir la Unió Europea. Ja sabeu que aquí a l'estat espanyol era festa, però no a la resta d'Europa. Doncs els estats membres van prendre...
la decisió de fer el reglament sobre retorns de persones migrades que contempla els centres de deportació fora de la Unió Europea, una cosa que es va inventar la senyora Meloni i que ara es podia estendre a tot Europa. De tot això parlem des d'ara i fins les 11, i ja sabeu que tenim un telèfon al que podeu trucar per participar a la tertúlia, és el 93588 5960.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Durant aquest pont hem sabut que els Mossos han detingut a robir un home de 30 anys per difondre missatges racistes a les xarxes socials. Des del febrer, els agents d'una unitat especialitzada en delictes d'odi havien detectat un perfil a les xarxes socials amb diversos continguts on apareixia un noi amb un passamuntanyes i emetia missatges dirigits a fomentar l'odi envers els estrangers, concretament i específicament contra el col·lectiu marroquí o de religió musulmana.
Els missatges promovien l'expulsió dels immigrants i els atribuïa fets delinqüencials i també cridava a la població a organitzar-se per aconseguir l'expulsió. Segons els Mossos, amb l'anàlisi continuada de les publicacions es va poder observar com els discursos que matia eren cada vegada més agressius i radicals i en algun dels vídeos difossos a les xarxes el noi
cremava en directe un hiab, que ja sabeu que és aquell mocador que porten algunes dones musulmanes. Les gestions d'investigació van permetre identificar l'individu que s'amagava darrere el perfil investigat i el van detenir el 4 de desembre a Rubí, on residia. Ja ha passat a disposició judicial.
I avui volem parlar d'aquests delictes d'odi, sobretot recollint algunes dades. L'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, que depèn del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, confirma l'increment de missatges d'odi a les xarxes socials amb contingut racista i en particular dirigit a persones del nord d'Àfrica i musulmanes.
Només al juliol es van detectar més missatges amb discursos d'odi que en tot el segon trimestre de 2025, 190.000 davant dels 184.000 dels tres mesos anteriors. Recordem que en aquella època van tenir lloc els successos
de Torre Pacheco. Tot això es desprèn de les dades recollides i analitzades gràcies a un sistema que es diu FARO, és una eina que utilitza la intel·ligència artificial per identificar, analitzar continguts d'odi i utilitzar aquesta...
aquesta opció gràcies al conveni entre el Ministeri i la Liga. Dels més de 184.000 missatges de discurs d'odi detectats el segon trimestre, la Diana van ser les persones del Nord d'Àfrica en el 73% dels casos, mentre que aquest percentatge puja fins al 86% a l'informe de monitorització, ara sí, de les xarxes socials el juliol.
aquests delictes d'odi que tenim, dades i quantificats, són una cosa del dia a dia a les xarxes socials i tots i totes estem bastant acostumats a llegir-los. No sé quan ens hem de començar a preocupar, on està el límit de la llibertat d'expressió. Era sorprenent que els Mossos d'Esquadra
fessin aquesta detenció i sobretot saber que des del mes de febrer han estat investigant el tema. Bé, jo crec que sorprenent que facin aquesta detenció, o en tot cas vol dir que realment el contingut que publicava aquesta persona era força greu. Sí, clar, jo pensava això, pensava que devia ser molt greu. Devia ser molt greu, jo crec que podem estar més o menys...
satisfetes o com a mínim el fet que existeixi un marc legal que tipifica aquest tipus de delictes i que s'actuï en contra d'ells, encara que sigui de forma puntual, doncs ens ha de...
tranquil·litzar d'alguna manera o ens ha de permetre no normalitzar el que no és normalitzable. Tu deies, estem habituats a cada dia llegir molt de hate, no només contra població migrada, sinó en general sobre qualsevol tipus.
s'obteritzen totes les vulnerabilitats per fer aquest tipus de missatges d'odi. Suposo que... Suposo no. Segur que hi ha un munt d'estudis i de projectes que expliquen per què la gent a xarxes socials diu coses que no diria...
a la cara de la gent, però crec que al final també hi ha prou estudis, hi ha aquests de més llarga durada o més antics, que ens expliquen com funcionen les corrents d'opinió i com les opinions majoritàries es van imposant i per tant crec que és molt important que no normalitzem
segons quins tipus de missatges, no perquè vagin en contra de col·lectius concrets, sinó perquè un estat de dret i la societat tal com la coneixem té una sèrie de normes de funcionament que jo crec que el principal objectiu
és evitar la violència, no? És a dir, i no relacionar-nos des de la violència. I, per tant, crec que és important quedar tant en tant quan hi ha casos que així ho permeten, perquè contravenen lleis que existeixen i que, per tant, són consensos socials, doncs, actuïn. Sí, sí, totalment d'acord. I res, si convé a la presó, i a la presó directament, i punt, i s'ha acabat. El que no pot ser és que... Estic molt d'acord amb el que deia l'Ània, però...
No només contra col·lectius vulnerables, també ho ha dit ella, sinó missatges d'odi en general. Un dels problemes que jo hi veig, u, és l'existència pròpia de les xarxes, que són molt útils, per segons què, però a la vegada també afavoreixen que des de l'anonimat, en aquest cas, allò que deia ella que no ho farien cara a cara, home, segurament no, o la majoria no, tret d'algun boig...
Però les xarxes i l'anonimat ho permeten. Es cal entrar a Twitter i veure allà com els insults van i venen, cap aquí, cap allà, en tots els sentits, cap una banda i cap a l'altra. I no només com a col·lectius vulnerables, perquè tu has parlat d'un sector, però n'hi ha molts altres. I a les xarxes hi ha de tot. I un detallet, afegeixo per dir alguna cosa diferent de l'ània. Una part dels polítics no hi ajuden. No ajuden a donar exemple.
Perquè entre ells mateixos, si a vegades veus, i no dic cap partit en concret, molts, no tots, a través dels mitjans de comunicació els fan servir per dir i tu més.
I si llavors tu respons, doncs encara més, no? I tu has fet això, i tu has fet allò que és pitjor. Però no ho diuen així amb aquesta educació que ho dic jo. Ho diuen amb insults que depassen, jo crec, de molt la llibertat d'expressió. I en un altre moment, o ara quan sigui, hauríem de parlar d'on són els límits de la llibertat d'expressió i on no. Aquest és un tema important actualment.
És que jo crec que aquest és un punt clau, la fina línia que hi ha entre la llibertat d'expressió i un discurs d'odi no fina, sinó poc identificable.
Per això molts cops, jo crec que per això no es detén a tanta gent, perquè després judicialment és molt difícil de condemnar aquestes persones. I jo tinc certa preocupació amb el tema que comentava el Martí de les xarxes socials, sobretot X, Twitter, perquè és constant. Els discursos d'odi en aquesta xarxa social són preocupants
I no ajuda tampoc les publicacions que fan certes persones, o persones amb molta rellevància, tant política com mediàtica, perquè impulsen aquests discursos d'odi. No són...
missatges tan clars com els que podia fer aquesta persona que s'ha detingut, com la crema d'un hijab o coses així, sinó que estan, com dèiem, enmig d'aquesta línia, però amb un clar contingut xenòfob. Llavors jo crec que és un tema complex i la seva persecució ho és també.
Jo discrepo de la dificultat per detectar el que és un discurs d'odi i el que no és un discurs d'odi. És a dir, canviem el subjecte o l'objecte d'aquest missatge i es veu molt clar. No, però identificar-lo sí. El problema és que sigui considerat un delicte. Aquí és on jo veig el problema. Perquè nosaltres, cadascú té la seva opinió i cadascú pot...
pot identificar correctament que és un discurs d'odi i que no. Sí, però a nivell legal ha d'estar això ben definit per poder condemnar-ho. Si no, és on podem trobar aquest... Mireu, m'acaba de venir al cap. A les xarxes socials dels mitjans de comunicació...
continuament tenim informacions o comentaris creuats, com deia el Martí, de totes les bandes. L'altre dia, a una publicació de Ràdio Rubí, va haver una persona... He de dir públicament que quan observem que hi ha un missatge que és ofensiu, insulta o...
delictiu, perquè promou els discursos d'odi, els esborrem. Aquesta és la nostra política, és a dir, vinguin d'on vinguin, si algú està insultant una altra persona o està fomentant un discurs d'odi, queda esborrat. Doncs l'altre dia, hi havia un missatge que només deia a una publicació d'unes convidades, deia xarismo.
a priori, xarismo, no... És un insult. Però vam tenir dubtes. Jo he de dir que vaig tenir dubtes perquè a mi em semblava ofensiu. Què és xarismo? Unes xaros, que eren unes xaros. Unes xaros. Però això és discutible. Per cert que tinc una tieta que es diu xaro. No el referien a la teva tieta. Però això és discutible.
Bueno, què és xarismo? Igual és un concepte que entre joves... Al final és una manera... un concepte que s'ha promogut des de... Una maruja. Els 90 era una maruja. Pobres marujes. Però, bueno, al final des d'aquest...
Aquesta banda de l'espectre ho fan servir de manera... Despectiva. Sí, correcte. Però es fa servir, eh? Crítica. Algo xarista o xarismo. Qualsevol cosa que ells consideren que no és correcta, doncs ja... Bueno, no correcte, no. Per ells. Bueno, per aquella persona. Si aquella persona considerava que aquelles eren unes xaros, segons el seu criteri, el tal. Però és ofensiu, no? Sí.
Intenta ser-ho. Ho vol ser. La pretensió del que ho escriu ho és. Però això no és un delicte, evidentment. És una opinió. És una opinió que a tu no t'agrada i tu pots dubtar i dir això que dèieu que dubtava. Home, però una opinió és aquestes senyores no em sembla bé el que fan. Això és una opinió. Però el xerismo... No, no, ja no ho faria mai. Idiota, per exemple, no és una opinió. És un insult. Això del xerismo em sembla poca cosa comparat amb el que es llegeix a X i a molts altres llocs, eh?
Ho deia pel que deia el Gerard, que és difícil delimitar com de greu és si no s'arriba a un insult gravíssim o una amenaça. I que ha d'estar ben tipificat i ben clar, perquè si no tu pots denunciar i el jutge et dirà llibertat d'expressió.
Són uns debats, jo crec que fascinants a nivell jurídic, que s'estudien a la carrera del periodisme, també, i que són debats molt interessants. Home, també amb el fet de les noves terminologies, aquest tipus de consideracions, penso molt en el cunyao, que és clar. Aquí també és cert que hi ha certs col·lectius que han estat vulnerables o vulnerabilitzats tradicionalment,
que s'han reapropiat una mica d'aquelles paraules fetes servir com a insult per fer-les servir amb orgull, com a maricón, que és una paraula que s'ha fet servir sempre com a insult. Hi ha hagut un moment que el col·lectiu identificat ha dit...
Pues sí, no? Pues esto es lo que soy. I què? I aquesta també, amb aquestes noves terminologies, amb aquesta definició popular de perfils, però jo crec que, en tot cas, també, davant del dubte, també existeix una cosa que és, en els mitjans de comunicació, les plataformes públiques, que és un llibre d'estil.
És a dir, i que tu pots determinar el criteri d'acceptar o no acceptar això sense... Si és legal o no és legal. A mi m'he d'igual. És que el serisme no està al llibre d'estil. No, però entén-me, però és un comentari que aporta al debat que tal, que puc considerar una opinió mínimament... No.
Doncs, escolta'm, l'esborrem. També crec que els mitjans de comunicació públics, en allò que mateu i que treballeu, però també les xarxes socials que al final s'acaben convertint en espais dels propis mitjans públics, han de ser especialment curosos amb aquestes qüestions.
Jo crec que més enllà del debat o de la consideració, que probablement això no seria motiu de cap condemna legal, però si qui ha de prendre la decisió o col·legiatament es considera que està fora de lloc, doncs està fora de lloc i no crec tampoc que estiguem...
atemptant contra la llibertat d'expressió. Perquè una cosa és la llibertat d'expressió i una altra cosa és que totes les opinions siguin igual de vàlides. No ho són. Són coses diferents. El que passa és que com a societat, tecnològicament, etcètera, estem avançant molt més de pressa del que avançant l'actualització de les lleis. Llavors, hi ha períodes en què no arribem a actualitzar les lleis com haurien d'estar per com...
Perquè l'odi, si ara està tipificat fa uns anys, no. I ara és molt més fàcil publicar certes coses. Per exemple, si tu penses una frase tan senzillada com
que per nosaltres sí que ho és, però, per exemple, tots els moros haurien d'anar al seu país. Nosaltres sabem amb quina denotació i amb quina connotació i quina intenció va això, però igual legalment està tipificat que això pot ser una expressió de la seva idea migratòria. Això és una opinió, això que has dit tu. Però és la connotació... La interpretació, sí, ja t'entenc jo el que vols dir, però legalment...
Això és el que jo vinc a dir. És el que vols dir tu. Legalment és una opinió de qui sigui. Legalment és una opinió sobre la meva idea de migració, sobre allò que no pots. Entre no hi hagi incitació a la violència avui dia, el límit avui dia estaria amb la incitació a la violència. Aquest individu de Rubí, que no sabem qui és ni ganes, diguem, si realment incitava la violència, doncs un...
un quant temps a la presó, potser li anirà bé per reflexionar. Fora, llestos. Però va al Parquet i va pel qualsevol altre que incita la violència. A Rubí, o si més no al Vallès, també hi va haver detencions fa temps d'algun jihadista que també amenaçaven amb violència. Doncs tres quarts del mateix, és igual. Però estic també amb el que diuen els companys. És a dir, l'opinió política...
sobre temes és difícilment condemnable. A mi el que em molesta no és tant això, sinó el que em molesta és sobretot quan les opinions poden ser absolutament fora de mida i fora de mesura, però sobretot quan es manifesten de manera anònima.
Jo, quan dic una cosa, sempre ho he fet, la dic perquè jo ho penso i ho crec, i dic el que crec convenient, i punt, i ja està. Si no li agrada a altra gent, doncs ho sento, cadascú té dret a tenir la seva opinió, però jo respecto també les dels altres. Però, com a Martí Pujol, a mi l'anonimat que permet... No X, eh? X i molts altres, eh? Ara algú es fot molt amics perquè és de l'Elon Musk i no li agrada l'Elon Musk. A mi se me'n fot l'Elon Musk. És a dir, és X i moltes altres xarxes...
insultar, atacar, amenaçar de mort, que també es en veuen, eh?, amenaçar de mort des de l'anonimat, ho trobo d'una covardia absoluta i d'una vilesa absoluta. I hi ha molta gent que ho fa amb tot. Però perquè està en l'anonimat. Durant una època va haver-hi el debat que s'hauria d'identificar amb DNI cada compte d'exèrcia social. Per què no? Perquè tot estigués una mica més controlat i poder saber això...
Com tot de tractors i persones que estan més a favor, llavors. Clar, per què no? Perquè segurament hi ha també països i legislacions on no pots expressar-te lliurement perquè sí que hi ha altre tipus de...
Però podries ser persones, podries fer que s'implementés només a la Unió Europea, per exemple. Un cert internacional difícil de fixar. Clar, però també aquesta és una altra qüestió complicada, la regulació de xarxes socials que són empreses transnacionals. En tot cas, jo el que crec no és només el tema de l'anonimat, l'exemple que posava el Gerard.
sinó que també són comentaris moltes vegades fora de lloc, absolutament. Perquè tu pots dir, això és una expressió de la meva idea política migratòria, però quan jo aquesta expressió o aquesta opinió l'estic expressant a un post o una publicació sobre...
qualsevol altra cosa, només perquè hi ha una persona racialitzada que està parlant de gastronomia, o de moda, o de viatges, o de no sé què, i llavors aprofito pel fet que sí... Llavors, aquí el que estem generant, de forma absolutament voluntària, el que s'està generant, jo crec que sí que és una qüestió que segurament...
a nivell legislatiu és difícil d'identificar, però a mi el sentit comú em diu... No, però és com si jo estic ara aquí... Estàs en un debat sobre la necessitat de la immigració o no immigració, per exemple. No, però d'això parlo, que fora d'aquest debat... Si tu estàs en aquest debat...
No, no, però el problema és que aquests comentaris es donen com tot el tema amb les dones, que rebem especialment missatges d'odi a les xarxes. Estem fent un vídeo sobre...
els pantalons de campana o sobre qualsevol altra cosa, i els comentaris d'odi, per no sé quines qüestions, són mirar la gorda esta, per exemple. Llavors, aquests tipus de comentaris, absolutament fora de lloc, jo crec que el sentit comú ens diu perfectament que els podem esborrar sense cap tipus de dubte. Una altra cosa és que sigui legal o que sigui il·legal, però que no tenen per què estar posats allà.
Esborrar sí, però el problema és que no tenen conseqüències. Llavors jo entro al dia següent i torno a posar el mateix. Me'l borres? Doncs al dia següent tornaré a entrar. Aquest és el problema, esborrar-ho. Tu pots esborrar de les teves xarxes socials el que et vingui de gust. Inclús pots anunciar els comentaris, però les conseqüències després d'aquests comentaris són pràcticament nules. La situació actual de la comunicació de les xarxes dificulta molt aquest...
aquests límits i aquest control, més el que deia l'Anni, a nivell internacional, més encara, no? Quan hi ha països amb situacions diferents, quan hi ha dictadures, quan hi ha democràcies, quan hi ha països capitalistes, quan hi ha països comunistes, etcètera, etcètera, no?
Ara bé, sí que cada mitjà, sí que estaria bé que cada mitjà tingués el seu llibre d'estil, i entenc que els mitjans públics tindrien un tal, i els privats gairebé no en tindrien. Us explicava aquest cas perquè si traiem l'element de la migració, segurament ho podríem fer extensible a tot, per exemple, amb problemes, o sigui, amb comentaris...
sexistes o comentaris sobre l'aspecte d'algú, sigui home o dona, són constants. Segurament no són il·legals, però... Però sobre aquest tema i sobre molts altres. A vegades només ens fixem en uns temes. Per exemple, comentaris d'odi contra els catalans. I estem a Catalunya.
A la xarxa. També n'hi ha molts i contínuament. Jo ho trobo insòlit, perquè soc català i segurament em sap més greu que altres, no? Però ho trobo insòlit, gent que està vivint aquí i que, en canvi, no ens pot veure per la raó que siguin els catalans. No, o sense viure aquí. És igual, o sense viure aquí, tant se val, no? Però és que m'és igual, jo respecto tothom, sigui d'aquí, d'allà i de més enllà, cadascú respecti els altres i així viurem tots millor, no?
I em sobta molt, però insisteixo, jo crec que l'anonimat ho afavoreix molt. Evidentment, un, des de posar el seu nom i cognoms, no dirà que aquell l'han de matar, no desitjarà la mort de ningú. En canvi, des de l'anonimat, les possibilitats de dir, des d'insultar, dient-li idiota, fins a amenaçar-lo de mort, són infinites. El ventall de possibilitats és molt ample. I com que normalment no té condemna,
en algun cas específic sí, però molt poc, doncs d'això es valen. Però l'anonimat jo crec que és fatal, en aquest cas. Queden tres minuts perquè siguin dos quarts d'onze del matí. Avancem perquè hem d'obrir el capítol d'avui de la Pesta Porcina. Sí, sí. Ho dic amb ironia perquè cada dia tenim una nova notícia. De fet, aquests dies que m'he mogut per la resta de Catalunya...
Els ballesants i els que vivim al voltant de Collserola sembla que som una mena de pestats mai millor dit, eh? Tothom, ei, que teniu allà la pesta porcina. Va, no fem conya, perquè la cosa és seriosa. Un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinats pel director de l'IRTA, lideraran a partir d'avui l'auditoria de bioseguretat d'aquest centre i altres centres per avaluar si pot haver risc potencial de fuita del bioseguretat
Dissabte, si no m'equivoco, a Santa Perpètua de la Moguda va haver-hi una trobada de seguretat, molt moguda, encapçalada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, que anunciava que havia encarregat aquesta auditoria. D'una banda, explicava al president...
que no descartaven que s'hagués produït una fuita d'aquest virus, com semblava que es podria haver produït, presumptament i amb totes les cauteles, però deia a la vegada que no sabia o no es podia criminalitzar precisament l'IRTA.
No, el govern de la Generalitat no ha demanat responsabilitats de Virta. El govern de la Generalitat, d'acord amb aquest informe i d'acord també amb el Ministeri d'Agricultura, no descarta cap opció, però tampoc en confirma cap. I amb això vull ser molt cavall, molt prudent.
tenim pena confiança en Virta. Ara anem a veure què ha passat i amb altres instal·lacions. Per tant, el que hem encarregat és, anem a revisar en primer lloc, anem a auditar les instal·lacions de forma preventiva. Escutim, si no es pot descartar res, anem a fer una revisió exhaustiva de les instal·lacions de tots aquells equipaments que treballen amb peste porcina africana amb virus en aquesta zona de 20 quilòmetres. I anem també a fer una revisió exhaustiva de protocols. I amb mostres de confiança a Virta hi encarreguem a Virta.
que organitzi un grup de persones que siguin més expertes i més competents per fer aquesta feina. Idealment demanarem també la participació de representants de les institucions europees i del govern d'Espanya per poder fer una revisió. La nostra voluntat és aclarir les coses i veure-ho. Ara, en aquest moment, també vull ser molt clar, no es pot confirmar res. No es pot descartar, però no es pot confirmar.
Cinc instal·lacions seran revisades i es farà una auditoria. Són cinc instal·lacions que treballen al voltant, a 20 quilòmetres al voltant de la zona de risc, on s'han trobat aquests porcanglars morts i que han donat positiu en aquest virus. I són instal·lacions que treballaven amb el virus de risc.
de la pesta porcina africana, divendres, just abans de començar el minipont, o aquest cap de setmana una mica més llarg, s'explicava que podria haver-se produït una fuita d'aquest virus. D'una banda, és un tema prou seriós, com per parlar de forma seriosa, una vegada mai s'ha explicat que això no afecta els humans i que es pot consumir carn de porc amb tota tranquil·litat, i avui, a més a més, s'anunciava que començava a obrir-se el mercat
asiàtic que s'havia tancat en les últimes setmanes. D'una banda, dic, el tema és prou seriós, però, clar, amb les notícies que ens van arribant, doncs sembla més aviat una sèrie d'una plataforma, per no dir que ens recorda a èpoques passades, com la del coronavirus. No, no, a mi em sembla molt seriós i molt trist. No sé si hi ha algú que fa bromes amb el tema, jo crec que no. Jo crec que és seriosíssim. El que a mi m'estranya, em sobte,
Evidentment, el president de la Generalitat ha de dir el que li toca dir al president de la Generalitat, que no poden confirmar ni descartar fins que no es faci la investigació. Això ja és el mateix que diria jo si fos president de la Generalitat, que no és el cas. Però, home... De moment. Però, home, que els primers senglars, i gairebé els únics, els trobessin a un quilòmetre de l'IRTA, ja em perdonareu, però això és com allò de la Covid i el laboratori de Wuhan.
On es van trobar? L'han. Li van fotre la culpa al pangolí aquell, o el pangolí, o com es digui, el bitxo aquell, pobre, que encara no sap per què li ha caigut a sobre tota la culpa de tots els mals. A veure, va passar a Collserola un quilòmetre d'alerts de Cressa. No cal ser gaire intel·ligent, vull dir, no ha passat després a un senglar de la Garrotxa o un senglar de la Vall d'Aran. No, no, no ha passat. Tots són a Collserola i tots són molt a prop del laboratori aquest.
que hi ha hagut una fallada involuntària, segurament, que no ho han fet expressament, òbviament, per descomptat, però si per una banda et tanquen els espais naturals i et diuen a tu, ciutadà, no hi vagis perquè només allà em trepitges, només que tu trepitgessis amb la sabata, després anessis a un altre lloc, ja estaria.
Doncs excuso dir-vos si és un laboratori on tots els que entren van amb sabates i després surten, no? Ja sé que hi ha controls, però tot i així em jugo el que vulgueu de mi que ha sortit del laboratori. Una altra cosa és com ho gestionaran, perquè jo entenc que gestionar-ho no és fàcil, perquè, a més a més, això...
Si arriba als porcs, insisteixo, que de moment afortunadament no hi ha arribat, això està tenint ja conseqüències econòmiques, però llavors les tindrà legals, judicials i econòmiques per qui sigui el responsable d'aquest error, del que sigui. Per tant...
investigació evidentment tota, com més imparcial i com més neutral millor, està bé que hagin agafat gent no només de l'IRTA, perquè dos dels del comitè d'experts són gent que treballen allà a l'IRTA, que no sé què dir-vos. Però sí que n'hi ha de l'estat espanyol, sí que n'hi ha d'Europa, sí que n'hi ha d'altres llocs, em sembla bé, perquè llavors se'ls suposa una professionalitat i una manca d'implicació en res, i per tant em sembla bé.
Jo em jugo un pèsol que hi ha hagut alguna cosa que ha fallat i pot no ser cap científic, pot ser un tio que ha entrat allà a netejar no sé què o canviar una bombeta i que quan ha sortit, malauradament, ha enganxat un virus i tal. És mala sort, és una cosa desgraciada, però mirem-ho, ho reconeixem i ja està. I no cal donar-hi tantes voltes, també els mitjans de comunicació, també tela, no Radio Ruí, naturalment, falta.
Tela els safrets que n'estan fent, com deies tu, molt bé. El que passa és que en aquests centres els protocols de seguretat són estrictes, llavors. Com a Wuhan. Si ha passat alguna cosa, ha hagut de ser per algun tipus de negligència. Voluntària, involuntària...
però tenen uns protocols molt estrictes i que s'han de complir. I quan no es compleixen tenen aquestes conseqüències i s'ha de veure on arribem. Jo crec, així un petit apunt, que la bona notícia de moment d'aquesta setmana és que, pel que comenten, és que està controlat, que la zona del brot segueix estant aquí i no s'ha estès més enllà. Llavors hem de ressar i hem de demanar que així...
L'Ània ha fet una cara de retard. És una forma de parlar. No deia res. Hem de desitjar que segueixi sent així, que no s'extengui, perquè com arribi
Com deia el Martí, les granjes de porcs, llavors... Però han de matar 8 milions de porcs, si arriba a les granjes. Sí, no, jo estic d'acord amb els dos. D'una banda, jo crec que el sentit comú, el que ens diu és... No, no, la hipòtesi principal i el que ens diu el sentit comú té a veure amb el que plantejava el Martí. Al final, si tu tens uns centres determinats...
on saps que aquest virus, saps positivament i de forma transparent que aquest virus ja està, i justament els casos es donen al voltant, doncs, escolta, molt estrany seria que hagués passat a qualsevol altra carambola. Però també crec que això és un exemple de gestió de crisi magnífica. És a dir, que de moment...
però la població afectada, la població víctima de la grip que coneixem, que no vol dir afectada, pot ser que hi hagi més individus que no hagin mort, perquè no sé si és mortal en el 100% dels casos d'aquesta malaltia o no, i n'hi ha casos per ahir que estan... Inicialment ho era, era 100% mortal, ara no sé si...
Anar canviant de huésped i mutar i tal... Clar, sabem que els virus tenen comportaments... Normalment baixa el percentatge de mortalitat. Els cossos dels propis animals fan coses així, però que en tot cas el número de víctimes està molt controlat, la zona està controlada. La setmana passada parlàvem de si la gent complia o no complia les indicacions de seguretat. Jo no sé si les compleixen, però com a mínim,
Hi ha personal de seguretat a la majoria d'accessos a medi natural. A Rubia els estem veient constantment a diferents punts i entenc que és així en tot el radi afectat. Per tant, jo crec que sí que es pot extreure, com deia el Gerard, una miqueta aquest aprenentatge de com gestionem una crisi que, com deia el Martí, que a nivell econòmic pot arribar o podria arribar a ser dramàtica si no es controlés, no?
I, evidentment, clar, quan escoltes des de fora el president dius seré molt clar, ni confirmo ni desmenteixo, home, dius clar, claredat, claredat, però evidentment és el posicionament que s'ha de tenir i, evidentment, no es pot fer cap afirmació des del seu lloc sense que hi hagi tota la feina previa. Al final tindrà les seves sorpites com el Martí, però no pot dir-ho.
No pot confirmar. Però jo reconec el que diu l'Ània, que ho reconec i ho accepto, i em sembla magnífic, que crec que s'ha votat bastant bé, més enllà de la repercussió mediàtica, que pot ser exagerada o no,
els cercles aquells amb quilòmetres, etcètera, jo crec que s'ha acutat bastant bé. El problema hauria sigut si ara hagués sortit un porc i un senglar a la Garrotxa, que també llavors dirien, hòstia, aquí sí que hi ha... Però sent que només és aquesta zona i que estan pentinant primer els 6 quilòmetres, després els 20 quilòmetres, no sé què, jo crec que això s'ha gestionat bastant bé pel que hagués pogut ser, que hagués pogut ser molt pitjor, les conseqüències econòmiques, etcètera, etcètera, etcètera.
És 100% mortal i, insistim, no... Mortal pels senglars. Pels senglars. I pels porcs. I pels porcs, entenc.
però no afecta, ho tornem a repetir, als humans. És cert que aquest pont o aquest cap de setmana llarg, molta gent, molt ciutadà de peu, i aquí podríem tornar també a les xarxes, molta gent s'ha queixat, perquè estàveu parlant d'una bona gestió de la crisi, i al final no era una cosa que afectés, afectava...
al lleure, a poder participar o poder estar en espais naturals, però no afectava coses essencials de la vida. Però no sé si heu tingut la sensació que molta gent es queixava i ara no podem anar a Collserola. Però te'n vas a una altra banda. Això passa amb tot. Te'n vas al Can Xercamins. Al Can Xercamins no podies anar. La part positiva, perdoneu, perquè vaig estar a la serralada Marina, que és...
a tota la zona del Maresme, i pensava que la bona notícia, que també estava tancada, per cert, és que els espais naturals estan connectadíssims. Realment sí que tenim veritables corredors verds perquè molts espais adjacents estan tancats. A mi em va semblar una bona notícia. Hombre, és que si tu obres aquí...
Si tu aquí tanques, però l'altra entrada del mateix parc natural no la tanques, llavors no serveix per res. Evitaràs que en tiri la gent aquí més a prop, però la de l'altra costa no. Però era curiós veure la Serralada Marina, que dius, enmig hi ha un munt d'autopistes, i dius, però no, en algun moment hi ha una connexió biològica d'aquests dos espais. Però hi ha la connexió perquè hi ha existit tota la vida i perquè és...
En general, els últims 20 o 25 o 30 anys hi ha hagut grups ecologistes o entitats, defensores del medi natural, que han procurat mantenir aquests corredors malgrat la dificultat que representaven les autopistes. Però sí que hi ha hagut un esforç per part de gent a mantenir aquests corredors naturals per on passaven els animals d'una banda a l'altra. Jo vaig anar a la Segarra, a Cervera,
Vull dir que no em calia anar... No, estava tancat, eh? I vaig anar a Collserola, evidentment, perquè és del gènere estúpid, i perdoneu, i no és delictador. Estúpid és així en general, eh? És... A qui se'n consideri. Va, perquè vagis a Collserola, jo em vaig anar a Cervera, hi havia una fira a Nadal molt maca, hi havia molts nens, i molts papes, i moltes mames, i molts animalets, i molts béns, i cavallets, i ponis, i de tot, i un ambient molt maco, vull dir, no hi havia cap problema.
Doncs veurem com acaba tot plegat. Esperem que la pròxima setmana no tornem a parlar de pesta porcina perquè vol dir que hem avançat una mica en l'assumpte o que està acotat, s'ha investigat i a més a més es poden posar els mitjans per solucionar-ho.
Acabarem, com dèiem, amb aquesta informació que ens arribava ahir. Els estats membres de la Unió Europea han donat llum verda al reglament sobre retorns que contempla la creació de centres de deportació fora de la Unió Europea per a migrants amb ordres d'expulsió a l'estil, com dèiem,
de l'impulsat pel govern d'Itàlia de Giorgia Meloni, en aquest cas Albània. Concretament, la normativa permetrà que els estats tanquin acords amb tercers països per tal d'establir aquests centres sota la condició que el país extracomunitari respecti les normes internacionals sobre drets humans.
i els principis del dret internacional, inclús el principi de no devolució. La iniciativa s'ha aprovat amb el vot a favor d'una majoria dels Estats membres i Espanya ha votat en contra. Tot això passa, per cert, quan aquí a Rubí estem comemorant la Setmana dels Drets Humans i del Dia dels Migrants.
perquè m'ha semblat... És una qüestió molt complexa, crec que... És a dir, és una qüestió molt complexa que ens queda curt, segurament, per coneixement sobre legalitat internacional, probablement, però també per temps a abordar el debat. Jo crec que, clar, les regulacions europees o les directives europees, tot aquest marc legal...
tenen pros i contres, no?, i els pros és aquesta, diguéssim, uniformitat i aquesta voluntat, no?, que hi hagi un marc comú regulatori, doncs, a tots els estats membres, però, clar, aquests marcs legals es fan sempre sense interferir en la pròpia autonomia de presa de decisions dels estats. Per tant,
Per mi aquí la qüestió és quin és el marge que tindrà cada estat per aplicar i com aquestes mesures i com es farà per evitar que es traspassin límits, perquè està molt bé sobre el paper dir sempre que complim les regulacions internacionals, de la mateixa manera que Israel també ve de complir les regulacions internacionals sobre no sé què, i després què passa? Què passa si un estat membre emparant-se en aquest marc va més enllà del que diu
el dret internacional, tenint en compte que sobre aquestes qüestions i sobre la defensa dels drets humans també hi ha molts matisos en els quals tampoc estem tots d'acord sempre. I que normalment aquests tercers països segurs acostumen a ser...
Països amb democràcies dubtoses o bastant opacs. Llavors, dependria també de la pròpia Unió Europea fins on vol incidir per veure si s'estan complint realment aquestes... O sigui, ha de ser una voluntat de la pròpia Unió Europea per veure si realment són països que compliran o que en aquell moment ja compleixin uns mínims.
Perquè si la intenció és simplement enviar ja aquests col·lectius i ja està, i no preocupar-se pel que estigui passant allà, ho tindran molt fàcil. Hi ha moltes incògnites sobre això que deia el Gerard. Hi ha moltes incògnites sobre els detalls del tema. De moment s'ha donat l'aprovació aquesta, que no és encara perquè ho ha d'aprovar el Parlament Europeu,
però després cal veure molt detalls això dels tercers països segurs i la implementació que es diu, ara no m'agrada la paraula, però es diu, de tot plegat. És un tema complex, el de la immigració. Una cosa és la meva, aquí vull distingir, una cosa és la meva opinió personal, o el que a mi m'agradaria en aquest tema, i l'altra, quina és la realitat d'Europa en aquests moments. La realitat d'Europa és la que és, i per això hi ha hagut aquest canvi a la majoria de països. Qui ha votat en contra?
Espanya? I qui més? França i Portugal. No, França i Portugal, em sembla. És que en alguns llocs deia que era Espanya sola. Jo crec que no. Crec que era Espanya, Portugal i França. Però bé, és igual. No deixen de ser una minoria dels 27 països. És a dir, la majoria de països, preocupats, alguns d'ells, per la quantitat d'immigració que tenen, i dic el que està passant, no el que pensi jo sobre el tema, preocupats per la immigració que tenen,
han defensat aquesta proposta, entre ells i el principal, Dinamarca, amb un partit socialdemòcrata del govern. Vull dir que quan es diu, es parla de la Meloni, que sí, que sí, però qui ha impulsat això no és la Meloni, és el partit socialdemòcrata danès. Per què? Perquè a Dinamarca i a Suècia, per exemple, els últims anys han tingut molts problemes que a Suècia, que per nosaltres els que érem...
Fa anys admiradors del model suec, que va ser un model del temps de l'Olof Palme i d'altres, va ser un model molt idolatrat des del sud d'Europa. A Suècia ha canviat molt la situació, no té res a veure. Llavors una part de gent d'allà, i estic dient el que crec que està passant, no el que penso jo,
en culpabilitza la quantitat d'immigració que ha arribat a Suècie, Dinamarca i en aquests països. I llavors, fins i tot els partits socialistes, el govern d'aquests països, impulsa mesures que a simple vista podríem dir que són pròpies de la Meloni o d'una persona similar, no? I això és el que ens trobem. Que es vota una cosa així, que des d'aquí ens la mirem amb sorpresa, sobretot això dels països tipus Albània, quan veus aquelles instal·lacions, ens causa...
com a mínim estranyesa, per no dir una altra cosa, però en canvi 24 països hi han votat a favor. Molts dels quals governats per partits socialistes. És que estem parlant... Vull dir que és complex, eh? Tota l'estona esteu parlant de la part legal, etcètera, etcètera, però èticament situar centres de deportació fora del teu estat.
Els centres de deportació són una cosa que jo no l'acabo d'entendre. En la majoria de sistemes penals europeus, en els europeus, la pena màxima, el pitjor que et poden fer és ficar-te a la presó. És a dir, la privació de la llibertat és la pena més gran que et poden imposar. La presó preventiva compta com a pena, de fet, després, perquè ja t'han estat llevant de la teva llibertat. Per tant...
per un delicte administratiu que no penal com és estar en una situació irregular en un país que et privin de la teva llibertat posant-te a dintre digue-li com vulguis això és privar-te de la teva llibertat
que puguin fer això, a mi, ja d'entrada, em sembla, una absoluta vulneració dels drets, que jo no sé com es resol, perquè entenc la complexitat que suposa en qualsevol estat que té uns recursos limitats, uns serveis públics limitats, uns pressupostos limitats, entenc la complexitat de gestionar fluctuacions demogràfiques, sobtades, el que vulgueu. Però posar la gent dintre de centres, per tant, privar-los de la seva llibertat només pel fet,
que estan en una situació d'irregularitat administrativa, que no és un delicte penal, quan, repeteixo, la pena major que tenim als països europeus contra qualsevol delicte de tipus penal és...
La privació de la llibertat a mi em sembla que no té cap sentit i que vulnera els drets humans de forma flagrant. I també a part, a tercers països on el seu vincle ja és nul, que ja el país en què volien immigrar ja era...
Probablement nul, però amb l'esperança de certes oportunitats i molts cops segurament en aquests nous països el seu vincle és nul, amb menys oportunitats i en molts casos que segurament acabi passant, si això tira endavant, separant amb...
a nuclis familiars, perquè molts cops això ja no ho controlen i simplement van al mogollot i acaben havent aquest tipus de problemes. I a canvi de què? Perquè llavors el que estem fent, al final, és mercantilitzar la gestió migratòria.
És així, perquè aquests tercers països que rebran aquesta gent no ho faran gratuïtament, per descomptat. Ho faran en contra d'acords econòmics, ho faran en contra d'acords disfressats de cooperació internacional, que és una altra qüestió que també es disfressa moltes vegades a través de la cooperació internacional. De vegades entren elements d'aquests acords.
o de certs beneficis que estaran tots dintre de la legalitat. No dic que s'aprofiti per fer coses que no siguin legals, que estaran dintre de la legalitat, però que al final estarem mercadejant amb la vida de persones. I que hi haurà tercers països que estiguin deixant entrar per la porta del darrere gent
per després poder-los entrar com a refugiats a aquests centres, perquè així, com més refugiats tinguin en aquests centres, més beneficis tindran d'aquest tercer país. I això és absolutament pervers. I si aquests països, a més a més, alguns d'aquests, tenen una sol·licitud d'entrada a la Unió Europea, més motiu perquè passi això que diu l'Ània. També hi ha països d'altres continents, d'acord? De tota manera...
El tema aquest, jo no veig clar que es pugui portar a terme això que ara s'ha comentat. Ara el Parlament ho aprovarà, evidentment el Parlament ho aprovarà, però jo crec que la realitat és que tot respon a la majoria de països d'aquests.
a la por que hi ha i a la pressió de l'augment de perspectives dels partits d'extrema dreta a molts d'aquests països. Aquesta por que hi ha i l'opinió pública d'aquests països, demostrada amb enquestes, porten aquests partits, siguin de dretes, siguin no tant de dretes, a intentar prendre alguna mesura, alguna cosa. El que passa és que aquesta dels països tercers i allò d'Albània, perquè les imatges em sembla que totes eren d'Albània, clar,
allò clamava al cel, posat d'aquella manera, però alguna cosa havien de fer, i aquesta és la que se'ls ha ocorregut, però jo no veig clar portada a la pràctica de tot plegat. Han aprovat això, a vegades en política...
Ho he dit diverses vegades. Una cosa són les paraules i l'altra els fets. Les paraules ho aguanten tot i a vegades un diu... Però a l'hora de la pràctica no s'arriba a aplicar res. Però aquell polític o aquella persona ja ha deixat anar el seu discurs, ha quedat bé amb els seus, amb el seu electorat, i ja sembla que ha fet allò que encara no ha fet, però ho ha dit. I així estem. Jo crec que pot passar una mica amb això. Sí que és cert que hi ha la percepció a Europa...
que hi ha un excés d'immigració i que això genera unes oportunitats però també uns problemes. I això provocarà aquests canvis.
Definitivament sí. Espanya, França i Portugal van votar en contra. Alemanya, per exemple, deia que havia donat suport a la proposta perquè donava un marc més pragmàtic i respecte a les seves obligacions internacionals, que es referia al fet que aquests tercers països haguessin de respectar
els drets humans. Falteria més. Externalitzar aquesta qüestió és dubtós. És que són països que no els respecten gaire, tal com deia abans el general. Per tant, esperar que els respectin ara és demanar peres a l'Olmo. Si no ho fan ni probablement amb la seva població, amb un grapat de gent que no és ni població seva, menys encara. Doncs probablement. Doncs menys encara.
és polèmic, però és un tema que ja és, però que els propers anys estarà sobre la taula de tots els organismes, de tots els governs, i d'alguns canvis de govern que encara hi pot haver a Europa, que més aviat...
Com dèiem avui en el sentit de televisió el Quico Sallés, el periodista, que deia que sí, que et pots saber el greu que vulguis, però és allò del pèndol aquell que hi ha en política, no? I que ara estem en aquesta onada que estem i després, d'aquí uns anys, canviarà. Ara les coses van cap on van.
I tot tendeix cap a polítiques d'aquestes característiques. Home, jo estic d'acord amb tu, Martí, que és un debat molt cíclic, no? I que, evidentment, les polítiques més, digués, per simplificar-ho, més de dretes o més d'esquerres s'imposen...
cíclicament i es van estenent de forma majoritària per èpoques i per temporades però també crec que hi ha un tipus de procés migratori que cada cop serà més greu que és el que té a veure amb la pròpia inhabilitat del planeta o de certes zones del planeta perquè fins ara la gent fins ara
És a dir, l'ésser humà i qualsevol ésser millor del planeta ha migrat, migra sempre per garantir les millors condicions de vida que pugui tenir. Però, en tot cas, estem acostumats o tenim molt identificada aquesta migració...
per millorar les seves condicions econòmiques o que fuig de conflictes o que fuig de persecucions polítiques o d'altres tipus, però cada cop més ens passarà que tindrem aquesta migració vinculada a la pèrdua de condicions d'habitabilitat de certes zones i regions del planeta. I això no canviarà.
Al contrari. Al contrari, perquè els governs dictatorials o les condicions de vida als països poden variar. Pot ser que siguin millors o pitjors amb el pas del temps o amb el canvi de governs o amb l'aparició o desaparició de conflictes, però les conseqüències climàtiques...
ja no dic de ningú en concret, però de l'acció de les persones al planeta, aquestes són bastant irreversibles. Això s'haurà d'afrontar, i no dic afrontar només des de la visió de la política migratòria, dic afrontar de què estem fent i què està passant i com vivim, també, perquè al final, igual que va passar amb tots els processos colonitzadors i les seves conseqüències nefastes
a moltíssims països, sobretot de l'hemisferi sud del planeta, al final això continua sent una miqueta el mateix, no? Mantenir o anar instaurant un nivell de vida, unes formes de vida...
en una certa part del planeta, llamemos le norte sur, per simplificar, que no és tan simple, però és a conseqüència d'unes altres zones del món. Això va ser així amb tots els processos colonitzadors i continua sent així en el procés de desenvolupament d'aquest capitalisme neoliberal, perquè nosaltres puguem consumir o viure de la forma que vivim
doncs les conseqüències nosaltres les paguem per descomptat, però la paguen més o amb més intensitat precisament aquells països on no estan vivint així. Deixeu-me afegir una qüestió, no té res a veure, però donat que hem començat la tertúlia parlant...
de delictes d'odi o d'on està el límit de la llibertat d'expressió. No sé si heu vist, precisament a les xarxes socials, que la gent de l'Alternativa d'Unitat Popular, de la UB, denuncia, a través de les xarxes socials, que el CRAC, el Centre Rubineng d'Alternatives Culturals, ha aparegut guixat o la seva façana vandalitzada
deien just després o l'endemà dels... Això que sentiu són els nostres tertulians acostant-se a l'ordinador per veure les imatges. Bé, doncs alguns símbols teixats, com la bandera comunista teixada i, això sí, i una esbàstica.
La diferència és que està aguixada la cara del Guillem Aguilló, està tatxada la seva cara, també la bandera comunista, l'estrella, i enmig de tot això també hi ha una esbàstica que això sí, és un símbol més...
Prou significatiu, això sí, és apologia del nazisme. Curiós. Bé, curiós. Coses que passen i que queden denunciades a les xarxes socials, però també que són el nostre dia a dia. Sí, un altre dia parlem, però no en podrem parlar perquè no en sabrem, no en traurem mai l'aigua clara, però aquest sistema que tenen les xarxes socials de denunciar publicacions...
que no sé si l'heu fet servir mai, quan hi ha publicacions que un considera que són ofensives i que no pugui ser, i les denuncies, mai s'eliminen, mai s'eliminen, però de tant en tant apareixen gent, tipus creadors sobretot, jo què sé, il·lustradors, dibuixants, gent, fotògrafs, no sé què, m'han bloquejat el compte, m'han esborrat publicacions...
en uns contextos, a priori, que tindran ideologia o no, però que són purament estètics, i coses que un veu de vegades, que diu, home, això està en el límit de tal, doncs és com molt difícil. Jo no sé quantes anúncies fan falta, o si realment hi ha un ésser humà mirant allò, o quin és el criteri. Bé, potser això ho fa la intel·ligència artificial directament, el més probable. Sí, abans ho hem explicat, que els Mossos havien pogut
avançant aquesta investigació gràcies a la intel·ligència artificial, que pot analitzar més... Gestionar dades de forma adequada, doncs pot ser útil i per altres coses pot ser fatal.
Bé, seguirem parlant segur la setmana vinent i malgrat que deia que no, segurament de la pesta porcina. No, perquè la setmana que ve, dimarts que ve, ja sabrem si ha sortit del laboratori o no. Tindrem resolució de la investigació. Salvador Illa acaba de dir a les seves xarxes socials que està tot controlat.
Que vol dir que està tot controlat. No, ha dit això. Tot controlat. Que ha sortit d'allà... Ah, que no s'estés. Llavors sí, estem d'acord. Llavors estem d'acord. Moltes gràcies als tres. Us espero la pròxima setmana i esperem que s'incorpori també la Sole. Que vagi molt bé. Gràcies.