Title:

Habitatge, mitjans locals i música en català

## Introducció de la tertúlia La tertúlia reuneix **Belén Tierno** i un grup de periodistes locals per comentar tres grans blocs de temes: • **Crisi d’habitatge i polítiques públiques a Rubí i Catalunya** • **Premis de Comunicació Local i el paper dels mitjans de proximitat** • **Llengua i quota de música en català (i altres llengües cooficials) a les ràdios estatals**, amb connexions amb *La 2 en català* i el mercat musical. A més, al tram final, apareixen dos fils més: • La **sobresaturació de periodistes joves** i les sortides professionals • La **reobertura del Casino de Rubí** com a espai simbòlic de ciutat. --- ## 1. Crisi d’habitatge a Rubí i a Catalunya ### 1.1. El Pla Territorial d’Habitatge i el context local Es reprèn una entrevista prèvia amb **Jordi Martínez**, tècnic de l’Oficina Municipal d’Habitatge i ProUrsa, que explica el **Pla Territorial d’Habitatge**: • Objectiu: entre **2024 i 2034**, aconseguir que **l’1% dels habitatges de Rubí** siguin de **lloguer social**. • Hi participen **163 municipis catalogats com a zones tensionades**, amb forta demanda d’habitatge. • Compromisos dels municipis: - Arribar al **15% d’habitatge en règim social** (compra o lloguer). - Reservar el **50% del sòl urbanitzable** per a habitatge. > "Ho necessitem perquè cada vegada es demostra més la distància que hi ha entre la realitat econòmica de molts ciutadans [...] i el que demana el mercat." > (*Resumint les paraules del tècnic Jordi Martínez*) ### 1.2. Bretxa entre sous i preus: vivència generacional La taula passa de la diagnosi tècnica a l’experiència personal: • **Joves (25–30 anys)**: - L’Estela, 25 anys, treballant fa 3 anys, encara viu amb els pares i **no veu factible pagar un lloguer ni comprar**. - El David diu que ni s’hi planteja: veu l’accés a l’habitatge com **“un problema del futur”** perquè ara ho percep com a inassolible. • **Generació mitjana (Xavi, Belén)**: - Recorden que **abans tampoc era fàcil**, però ara la situació és **molt més complicada**. - Es vivia el model clàssic de: treballar, estalviar, donar una entrada… però avui **els lloguers ja són inassumibles fins i tot per salaris estables**. • **Generació més gran (Jordi Margarit)**: - Constata que la generació següent **viurà pitjor que la seva**, a l’inrevés del que havia passat amb els seus pares. - Explica que el seu fill de 32 anys encara viu amb ell: exemple clar de **retard en l’emancipació**. - Moltes famílies contemplen **pagar hipoteca tota la vida** i fins i tot pensar en tornar a **“pisos niu” per als fills**. ### 1.3. Rubí com a ciutat tensionada i “Rubí-Sant Cugat” Es parla de l’especificitat de Rubí: • **Excellents comunicacions** amb la resta de Catalunya i de l’Estat fan de Rubí una ciutat **cada cop més atractiva**. • El **preu de l’habitatge puja constantment** i Rubí s’està **aproximant a Sant Cugat**, encara que no al mateix nivell. • Nova promoció a la zona de Can Oriol anunciada com a **“Rubí-Sant Cugat”**, posant l’èmfasi en Sant Cugat com a reclam de mercat. ### 1.4. Habitatge social: parc insuficient i requisits paradoxals Alguns punts clau sobre l’habitatge social a Catalunya: • Parc d’habitatge social al voltant del **2%**, enfront d’altres ciutats europees amb **xifres pròximes al 20%**. • Una de les funcions de l’habitatge públic és **contenir els preus de mercat**: si hi ha més oferta pública, els preus privats baixen. Sobre els requisits d’accés: • S’ha trencat la idea antiga que l’habitatge social és només per a qui **no té ingressos**. • Ara es demana sobretot **capacitat mínima de pagament** (ingressos mínims), ja que l’administració necessita garanties que el lloguer es podrà pagar. • Això genera una paradoxa: - Persones que **no arriben als requisits** de renda per accedir a un pis social, - però alhora **no poden pagar el mercat lliure**. > "Si vostè no assegura que podrà seguir-lo pagant resulta que no té accés ni a un pis d'habitatge social..." > (*Resum del debat sobre la paradoxa dels requisits*) La taula coincideix que **tots es fan les mateixes preguntes però no tenen respostes clares** sobre com resoldre la crisi estructural de l’habitatge. ### 1.5. Impacte social i vital del model d’habitatge Es reflexiona sobre l’impacte sociològic del model actual: • **Model europeu ideal**: tenir **diversos tipus d’habitatge al llarg de la vida**, adaptats a les necessitats (pis petit de jove, pis gran amb fills, un altre d’adaptat a la vellesa). - A la pràctica, aquí és **quasi impossible** canviar d’habitatge diverses vegades. • Condicionants vitals: - Una persona sola sovint **no pot accedir a un habitatge**: es veu obligada a **compartir pis o a tenir parella** per poder pagar. - Això limita la **llibertat personal** de decidir si es vol viure sol, en parella o amb amics. - En cas de **separacions de parella**, el problema es duplica: es passa de pagar un habitatge entre dos a **haver de mantenir-ne dos**. La tertúlia conclou aquest bloc amb la sensació de **frustració generacional i precarització estructural**, especialment per als joves. --- ## 2. Premis de Comunicació Local i mitjans de proximitat ### 2.1. Premis de Comunicació Local: guardons destacats Es comenta la **38a edició dels Premis de Comunicació Local** (Diputació de Barcelona), concebuts per **reivindicar el valor democràtic dels mitjans de proximitat**. Premis i guardonats principals: • **Premi d’Honor**: **Josep Cuní**, per la seva llarga trajectòria als mitjans (locals, nacionals i estatals). • **Premi “Rosalia Rovira”** a la millor ràdio local: **l’Espluga FM**, per: - trajectòria exemplar al servei de la ciutadania, - arrelament comunitari, - capacitat d’innovació. • Reconeixement a **Ona Codinenca** (Sant Feliu de Codines). • **Millor contingut en vídeo**: *Els maquis a les muntanyes de Prades* de **Canal Reus**. • **Millor contingut d’àudio**: *Les 6 de Ravensbrück* del **Consorci d’Emissores Municipals de les Terres de Lleida**. • **Millor contingut multimèdia**: *Va passar aquí* de **BTV**. • **Millor acció comunicativa d’un ens local**: campanya **“Tu tens la clau”** de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. ### 2.2. La figura de Rosalia Rovira i la invisibilització de les dones El **Jordi Margarit** aprofita el premi Rosalia Rovira per fer una petita peça d’història de la ràdio: • **Rosalia Rovira** va ser: - la **dona més destacada** de la ràdio als anys 20 i 30, - locutora estrella de **Ràdio Associació de Catalunya**, - **la locutora millor pagada de tot l’Estat** en aquella època. • Episodi clau: gener del **1939**, entrada de les tropes franquistes a Barcelona: - ella està locutant, li exigeixen **passar al castellà**, - ella **s’hi nega** i acaba **fent feines humiliants** (rentar lavabos) a causa de la repressió franquista. > La història de Rosalia Rovira serveix d’exemple de què podria haver passat amb el **paper de les dones en la comunicació** si no s’hagués produït el tall traumàtic de la Guerra Civil i la dictadura. Per això, es valora positivament que el premi porti el seu nom: **recupera una figura clau i dona referents femenins potents** en la història de la ràdio. ### 2.3. El paper democràtic i cultural dels mitjans de proximitat El debat passa als **mitjans locals**: • La comunicació de proximitat permet: - explicar **grans temes des d’un territori concret**, - generar **identitat i arrelament**, - donar veu a **històries locals amb dimensió universal**. Exemples: • *Els maquis a les muntanyes de Prades* (Canal Reus): - reconstrueix una **època històrica** del territori amb profunditat. • *Les 6 de Ravensbrück*: - basat en testimonis de **sis dones** deportades al camp de concentració, - connecta amb experiències locals (com la de **Neus Català**, també rubinenca), - il·lustra com un mitjà local pot tractar **temes històrics, de memòria i drets humans** amb molta qualitat. > "La comunicació pròxima, malgrat la globalització, ajuda a entendre i empatitzar millor amb allò que expliques." Es reivindica que **la proximitat no implica parlar només de “coses petites”**, sinó que pot oferir **continguts de gran profunditat**. ### 2.4. Recursos, precarietat i dependència institucional El **David** posa sobre la taula la qüestió dels **recursos**: • Molts mitjans locals depenen directament de **institucions públiques** (ajuntaments, diputacions…). • Els premis són positius, però **no substitueixen la necessitat de finançament estable** perquè els professionals puguin treballar amb qualitat. La taula analitza: • Hi ha **centenars d’emissores locals** a Catalunya. Moltes: - tenen **només 1 o 2 persones** a la redacció, - o funcionen amb **voluntariat** sense remuneració, malgrat la professionalitat. • Es remarca la importància de **mitjans públics** ben finançats: > "Un mitjà públic és públic, per tant necessita recursos que vinguin del finançament social. I és molt sa tenir mitjans públics." Problemes recurrents: • Alguns governs locals **no veuen amb bons ulls** mitjans públics que no poden controlar, cosa que pot condicionar els recursos. • Comparació amb el primer consistori democràtic: - Els primers regidors **no cobraven**, com si fos una ONG. - Més tard es va normalitzar que cobressin: la pregunta és si la ciutadania enten també que **un servei públic d’informació necessita professionals remunerats**. ### 2.5. Premis, dotació econòmica i “punxes” locals Es comenta que els Premis de Comunicació Local **tenen dotació econòmica**: • **Ràdio Rubí** va ser Premi Rosalia Rovira a finals dels 90, fet que va aportar **ingressos econòmics**. • El Jordi comenta, amb ironia, que aquests diners **no sempre han anat directament a Ràdio Rubí**, sinó a l’Ajuntament, i critica que l’emissora no tingui **administració pròpia**. Belén avisa que és un “jardí amb punxes”, però el debat evidencia: • La necessitat que els mitjans locals **gestionin directament part dels recursos** que generen. • La importància de **posar en valor públicament** la feina feta a Ràdio Rubí per poder-se presentar als premis i **competir amb altres emissores**. ### 2.6. El cas Josep Cuní: trajectòria i exigència professional El **Jordi Margarit** defensa el premi a Josep Cuní com a **molt merescut** i aprofita per repassar la seva aportació: • Va ser clau en la posada en marxa de la **programació “moderna” de Catalunya Ràdio** a mitjans dels 80: - Va convertir-la en una **ràdio nacional de referència**, amb un model que ha anat evolucionant però **manté bones parts d’aquella estructura inicial**. • És conegut per la seva **gran exigència professional**: > Podies sortir del seu despatx “amb els ulls plorosos”, però al cap d’una estona et trucava per anar a dinar: > **duresa professional i bon tracte personal**. • També va tenir un paper rellevant a la **SER Catalunya**, intentant reimpulsar una programació en català dins d’un grup estatal. La taula coincideix que es tracta d’una figura **fonamental en la història recent de la ràdio catalana**. --- ## 3. Llengua, La 2 en català i quota de música en llengües cooficials ### 3.1. La 2 en català i la pluralitat de mirades Es parla de **La 2CAT** (*La 2 en català*): • Es valora positivament que **TVE a Sant Cugat** produeixi continguts específicament en català. • Professionals que hi treballen (molts viuen a Rubí) estan **contents de poder fer contingut en la llengua en què viuen**. • Es destaca el valor que **Televisió Espanyola** tingui una finestra pròxima que: - parli **en català**, - parli del que passa **a Catalunya**, - i ofereixi una **mirada informativa diferent** de Madrid o d’altres centres. > "La manera de pensar el món i de dir què passa al món des de Barcelona, Sevilla o Sant Sebastià és diferent. Ni millor ni pitjor, però diferent." Es remarca que **no existeix la informació totalment objectiva**: el que es pot exigir és que sigui **honesta, contrastada i rigorosa**. ### 3.2. La “assignatura pendent” de la transició: llengües cooficials El Jordi fa una reflexió històrica: • Durant la transició democràtica, es va apostar per l’**Estat de les autonomies**, però **es va bandejar la cultura**. • Considera que hauria estat relativament fàcil establir que **a tot l’Estat es coneguessin mínimament el català, el gallec i l’eusquera**: > "No hagués passat res perquè tinguessis uns mínims coneixements." • Compara amb Suïssa, on la població sol tenir **coneixements de diverses llengües oficials** (alemany, francès, italià, romanç) amb certa naturalitat. Avui, en canvi, hi ha **hostilitat** i **instrumentalització política** envers aquestes llengües a certs sectors, i això afecta també el **tractament mediàtic i musical**. ### 3.3. Proposta d’ERC: 5% de música en llengües cooficials a les ràdios estatals Es presenta la iniciativa legislativa d’**Esquerra Republicana**: • **Proposició no de llei** al **Congrés dels Diputats** per: - garantir que les **ràdios musicals d’àmbit estatal** programin **com a mínim un 5% de cançons** en llengües cooficials (català, gallec, basc, occità). - Això implica modificar la **Llei General de Comunicació Audiovisual**. • El debat s’ha de fer a la **Comissió de Cultura** del Congrés. La taula ho considera de **mínims**: • El **David** recorda que a les ràdios sonen percentatges altíssims de **música en anglès**, i ningú no ho qüestiona. • Un 5% en llengües cooficials **no és gens desmesurat**, i fins i tot pot semblar **curt** tenint en compte la qualitat i quantitat de producció musical en aquestes llengües. > "Em sap greu, un 5% potser fins i tot se'm queda curt; es fa molt bona música aquí, a Galícia i arreu." ### 3.4. Paper de les ràdios i descobriment de música en altres llengües Es reflexiona sobre com la música en altres llengües arriba al gran públic: • Molts grups gallecs o bascos només són coneguts fora del seu territori quan **traspassen la frontera** per qüestions molt concretes: - festivals com el **Benidorm Fest** (cas de les *Tanxugueiras*), - fenòmens virals a xarxes, - alguna programació puntual a ràdios estatals. • Exemple català: - *La gent que estimo* d’**Oques Grasses** es va fer viral arreu de l’Estat; molta gent la cantava sense saber català (o sabent-ne molt poc), demostrant que **la barrera lingüística és molt relativa** quan la cançó connecta. Es remarca que: • Les ràdios tenen el **poder de divulgar cultura** i d’obrir finestres perquè la gent *descobreixi* música d’altres territoris. • Si les cançons **no arriben mai al públic**, aquest **no pot valorar si li agraden**. ### 3.5. Xarxes socials vs ràdios: qui fa la feina de difusió? El Jordi apunta que, avui, **la promoció musical passa molt per les xarxes**: • Plataformes digitals i xarxes (YouTube, TikTok, Spotify…) són **canals clau per fer-se conèixer**. • Tot i això, **continuar demanant quotes a la ràdio té sentit**, sobretot a: - mitjans **públics**, - grans **ràdio-fórmules privades**. > "Ja té pabrots que s'hagi de legislar això quan sempre s'ha dit que es programava per criteris de qualitat." Si realment els criteris fossin només de **qualitat**, s’haurien programat des de fa temps **autors i grups de Galícia, Euskadi i Catalunya**. El fet que calgui legislar evidencia que **hi ha hagut biaixos econòmics i polítics**. ### 3.6. Idioma, manlleus i català del segle XXI Abans d’entrar a fons en la llei, posen música dels **Figaflauas**: • Canten en català però amb un **català híbrid i ple de manlleus** (castellanismes, anglicismes). • Es fan bromes lingüístiques: - *abanico* vs *ventall*, - *xiringuito* vs *guingueta*, - expressions com "anem a fer una cervesa" vs "anem a posar benzina". Es constata que **ser català és “cada cop més cansat”** per la pressió de mantenir la llengua enmig d’un entorn ple de manlleus i interferències, però també es reconeix que: • El **català del segle XXI** incorpora influències de l’anglès i del castellà de manera natural. • Això forma part de la realitat lingüística, tot i que cal mantenir **consciència i cura** del català genuí. --- ## 4. Joves periodistes, saturació del sector i nous rols ### 4.1. Sobreproducció de periodistes S’obre un parèntesi sobre la **feina en el món del periodisme**: • Fa dècades, l’Autònoma era **l’única facultat de comunicació**; ara n’hi ha unes **set a Catalunya**. • Només a l’Autònoma surten aproximadament **200 periodistes l’any**; si es multiplica pel conjunt de facultats, parlem de **centenars o milers de nous titulats anualment**. El David i l’Estela ho viuen en primera persona: • **Mercat laboral saturat**, amb pocs llocs als mitjans. • Molts companys de promoció **encara no han trobat lloc** o estan “a l’expectativa”. ### 4.2. Nous àmbits: gabinets, xarxes, “community managers” i *coaches* Es comenta que, avui, el periodisme no es limita als mitjans clàssics: • Sortides possibles: - gabinets de comunicació d’empreses i institucions, - gestió de xarxes socials, - continguts digitals, etc. Però també hi ha inflació de rols “de moda”: • **Community managers** i **coaches** proliferen després de cursos breus. • Belén ironitza sobre el fet que “mig bloc de pisos són *coaches*” i qüestiona: > "No tothom pot ser coach. Igual que no tothom pot ser cirurgià en dos dies." Es posa en dubte la **banalització de perfils professionals** que, en teoria, haurien de requerir formació profunda (tant en comunicació com en acompanyament personal). --- ## 5. El Casino de Rubí: memòria, simbologia i reobertura ### 5.1. Reobertura i significat local Al tram final, Belén introdueix el tema del **Casino de Rubí** (tot i que diu que no volia “avorrir” perquè ja fa dies que en parlen): • El **13 de desembre** es farà la **inauguració oficial** de l’edifici renovat. • L’acte serà **tancat**, amb assistència de: - representants polítics, - món social i cultural, - teixit empresarial. El **David** hi participarà com a **ballarí a l’acte inaugural**, i ho viu com un **privilegi** perquè el casino ha estat un lloc on ha viscut **moments familiars importants** des de petit. ### 5.2. Memòria personal i col·lectiva: de l’ús franquista a la recuperació ciutadana El Jordi hi afegeix una perspectiva històrica i personal: • Va actuar-hi ja als anys **70** (1973) en una de les seves primeres actuacions fora del casal parroquial. • Recorda el casino també com a escenari de **celebracions franquistes**, amb la guàrdia i la banda de cornetes i tambors per celebrar el **18 de juliol**. > Vol tornar-hi per “treure’s de sobre” aquesta imatge i **restituir el lloc com un espai de cultura i vida democràtica**. Tanca amb un missatge clar: • **“Llarga vida al Casino”**, • i felicitació a la gent que **ha mantingut la flama** de l’equipament i n’ha defensat la rehabilitació. L’Estela avança que hi anirà a **cobrir l’acte com a periodista**, i també mostra interès per les **visites guiades teatralitzades** que s’hi faran. --- ## 6. Idees clau transversals ### 6.1. Dret a l’habitatge • **Bretxa enorme** entre sous i preus fa que fins i tot qui treballa amb contractes estables **no arribi a un lloguer digne**. • Parc d’habitatge social **molt per sota dels estàndards europeus**. • Cal repensar **models flexibilitzats** d’habitatge al llarg de la vida i **requisits d’accés** menys paradoxals. ### 6.2. Mitjans de proximitat i democràcia • Són **estructurals per a la vida democràtica**: expliquen el territori i en recullen memòria, conflictes i veus diverses. • Necessiten **finançament estable i suficient**, no només premis puntuals. • La història de Rosalia Rovira mostra com la **ràdio i les dones** ja eren centrals als anys 30 i com la dictadura va segar aquesta evolució. ### 6.3. Llengua, música i representació cultural • El **català, el gallec i l’eusquera** continuen sent **infrarepresentats** als grans circuits mediàtics estatals. • Una quota mínima del 5% de música en llengües cooficials és **modesta però simbòlica**, i hauria de servir per **normalitzar la diversitat lingüística**. • La 2 en català i la programació en català a la SER mostren que **es pot fer contingut de qualitat en català dins de grans estructures estatals**. ### 6.4. Generacions, precarietat i oficis comunicatius • Joves periodistes es troben amb un **mercat sobrepoblat** i llocs de feina limitats. • Les xarxes i nous rols (community manager, creador de contingut) obren opcions, però sovint amb **precarietat i intrusisme**. • La tertúlia reivindica la **professionalitat** tant en periodisme com en camps emergents com el *coaching*. --- ## 7. Tancament La tertúlia combina **experiències personals, anàlisi política i memòria històrica** per abordar tres grans eixos: • **Habitatge**: frustració intergeneracional i necessitat de polítiques públiques més ambicioses. • **Mitjans de proximitat**: reconeixement als Premis de Comunicació Local i reivindicació del seu paper democràtic. • **Llengua i cultura**: defensa d’una presència major del català i altres llengües cooficials tant a la televisió pública com a les ràdios musicals, amb la música com a eina de normalització. El programa es tanca amb un to **crític però esperançador**, amb la imatge del **Casino de Rubí reobert** com a símbol de **recuperació d’espais compartits i de continuïtat cultural** a la ciutat.

['habitatge', 'lloguer social', 'Rubí', "Pla Territorial d'Habitatge", 'zones tensionades', 'joventut', "preu de l'habitatge", 'mitjans de proximitat', 'ràdios locals', 'Premis de Comunicació Local', 'Rosalia Rovira', 'Espluga FM', 'BTV', 'Canal Reus', 'Ravensbrück', 'Neus Català', 'Josep Cuní', 'Catalunya Ràdio', 'comunicació local', 'finançament públic', 'ràdios municipals', 'Televisió Espanyola', 'La 2 en català', 'llengua catalana', 'llengües cooficials', 'ERC', 'quota musical', 'ràdios estatals', 'música en català', 'música en gallec', 'música en eusquera', 'Oques Grasses', 'Tanxugueiras', 'Figaflauas', 'xarxes socials', 'periodisme', 'Universitat Autònoma de Barcelona', 'joves periodistes', 'precarietat laboral', 'community manager', 'coach', 'Casino de Rubí', 'memòria històrica', 'franquisme', 'dictadura']