4 minuts que passen de les 10 del matí. Som a la tertúlia de Rubí al dia amb els nostres convidats, que encara estan entrant per la porta. No m'estranya perquè és matí veritablement complicat per la mobilitat. Ja sabem que, i ho estem patint, les aturades de totes les línies de rodalies, inclosa la R8, que dona servei a Rubí fins que es confirmi aquesta circulació que assegura, per tant,
En aquest moment ens falta algun dels nostres convidats a la tertúlia que després ens explicaran si arriben tard per motius d'aquesta mobilitat. Aquí a la taula tenim la Montserrat Clemente, bon dia. Bon dia. El Josep Milà, bon dia. Hola, bon dia, bon dia. El Vicenç Rabadan, bon dia. Hola, què tal?
I amb ells començarem aquesta tertúlia. Si vosaltres també voleu participar, ho podeu fer al 935885960. Obrim les nostres línies perquè ens expliqueu també com us ha afectat aquests problemes que hi ha hagut de mobilitat o també el vostre punt de vista sobre tot el que està succeint.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Ho deien en la presentació en el sumari que estan totes les línies de rodalies, inclòs l'R8, que dona Servia Rubí, aturades fins que es confirmi que la circulació és segura. Això després que un maquinista en pràctica es va morir pel xoc d'un tren de la R4 Agilida. A més a més, hi va haver una trentena de ferits, 5 de greus entre ells. El tren estava circulant
cap a Manresa, quan va xocar amb un mur de contenció que va cedir. I a més a més, hi va haver un altre problema, que és un descarrilament a la línia regional, la RG1, entre Blanes i Massanet.
un tren impactés contra una roca que hi havia sobre les vies, no hi van haver ferits, però la situació ha estat ben complicada durant tot el matí, des de les 6 del matí i abans que els mitjans de comunicació, i podíem escoltar sobretot
a Catalunya Ràdio, que anava connectant amb diferents estacions i sobtava molt la desinformació que hi havia, perquè inclús a les estacions, com a Sants,
i a d'altres s'informava els panells de les properes circulacions que hi havia pel tren. En algunes hi havia falta d'informadors, en altres, com les de Lleida, sí que s'estava informant, però, a més a més, en aquest servei de rodalies que està aturat, que no hi havia tampoc ningún mitjà de transport que posés Renfe per poder arribar als diferents llocs.
No sé qui de vosaltres vol començar amb tot aquest desgavill que tenim aquest matí. Començo jo. El tema és que realment no estem acostumats a conviure amb la pluja o... Bàsicament...
Quan se'ns trastoca una miqueta el que és l'habitual, ja està, ja fem norris. Ens està demostrant que no sabem com reaccionar.
Per què el que has comentat, el tema de la desinformació? Això són coses que haurien d'estar a l'ordre del dia, quan passa un tema tan greu, quan es deixa de funcionar i, a més a més, quan afecta a tantes persones, doncs hauria d'haver uns protocols i unes maneres d'actuar que funcionessin i no funcionen.
Però, segons el meu punt de vista, el que és més greu no és només això, sinó la part de prevenció. Per què? Perquè si som conscients que tenim una pluja, que sí que és veritat, que és fora de l'habitual, jo mateixa a casa estic amb goteres, vull dir, estic amb una inundació al garatge i tal...
i molta gent s'està visquent amb els carrers, ara per aparcar tot es ralentitza, moltíssimes coses que ens veiem afectat, però quan estem parlant d'uns trens, de que la societat i els que ens dirigeixen i ens teòricament
vellen perquè tot rutlli, i que per això els hem posat, haurien d'estar al cas per prevenir que no passin coses com les que han passat. I ho dic ja, no parlant... Bé, tema de llavissades. Parlo d'un cas concret. Al meu carrer, a part de les inundacions amb el meu garatge i altres, tenim una zona que cada dos per tres hi ha llavissades.
I això, vull dir, s'ha comunicat a l'Ajuntament. Quan passen els tècnics que van fent la neteja, les plantes, no sé què, és una zona que cada dos parters cauen pedres. Això se sap. Per què no s'actua? Fins que no passi res, igual que ha passat això dels trens, pot passar algú que passi per allà i li caigui. És que hi ha números, realment hi ha.
S'han repartit, eh?, les paperetes de la loteria. Aleshores, per què hi ha aquesta deixadesa, o fins que no passa una cosa greu, aleshores, si comencem a comptar morts. No, no, això és... Només que hi hagi un accident i gent accidentada ja és molt greu. Vull dir...
Si ara parlaves dels responsables de la Generalitat, de tots els que tenen a veure amb el transport, anem a escoltar el que deia la consellera de Territori, Sílvia Panec, ahir. A les 9.30 hi ha previst un FECAT, els representants de Renfe, de DIF, els propis i habituals d'aquest tipus d'incidències i, per tant, del FECAT en el seu conjunt.
de la Direcció General de Transports, per fer una rebuda de l'anàlisi d'aquestes marxes blanques de tot el sistema de rodalies i, per tant, en aquell moment veure a la llum d'aquestes dades en quin moment es repren el servei.
Fins que no hi hagi la total seguretat per part del FECAT i de tots els actors que hi participen, que hi ha seguretat en tot el sistema i en àmbit de rodalies, no hi haurà represa del servei. Aquesta reunió, per tant, s'està duent a terme. Veurem a veure si es reprenen el servei o no, però s'han trobat...
Doncs altres problemes en aquestes marxes blanques, en altres llocs, en altres línies, com la R5, que hi havia arbres caiguts. Josep, que volies parlar. Jo veig que...
Hi ha l'anàlisi... Mira, si no hi hagués hagut l'accident de Córdova, avui podríem ser molt més durs en quant a la crítica del que està passant aquí. I això és el que ens fa ponderar i moderar una mica la crítica. Però tot i això, l'anàlisi del que està passant a Catalunya no té, per dir-ho d'una manera, gaires...
gaires punts de vista diferents. Tenim una xarxa obsoleta, mancada no de manteniment, sinó de res, d'inversions, d'això, des de fa 20, 30, no sé quants anys. A més, el que més em preocupa és que en aquests moments està actuant a curt termini,
s'ha posat sobre la taula aquell famós, o sigui, el que diuen que a Catalunya ens faran el traspàs de rodalies, mentida, tampoc, però no és tant que ens facin el traspàs com que tinguem els diners com per posar, modernitzar tota la xarxa. Avui tenim una xarxa
estem al segle XXI, doncs de cent anys enrere. No hi ha gaire diferència. Si tu agafes el tren que va de Barcelona a França, passant per Coll d'Arc, anant cap a la Molina, veuràs que no hi ha cap diferència amb el que diga el tren de fa, no diré cent anys, però cinquanta sí.
El tren ha de parar, ha d'anar a poc a poc amb moltes curbes... He de dir ben clar que tenim, això que deia, una xarxa absolutament antiga, obsoleta, i que tampoc soluciona res posant-hi trens nous, perquè els trens nous poden anar molt més de pressa, però si tenen la xarxa malament,
per més de pressa que puguin anar, no farem res. Això per una altra banda. Llavors, modernitzar vol dir prevenció, vol dir que fins ara les distàncies que hi havia de la via fins al primer mur de contenció eren distàncies curtes, perquè no hi havia necessitat, no plovia tant ni d'allò,
Modernitzar vol dir això, vol dir analitzar tots els possibles riscos que pugui tenir les inclemències del temps, siguin les que siguin, siguin pedregades, llevantades com la d'ara, o la que sigui. Això, avui, la xarxa que nosaltres tenim no està ni pensada ni analitzada en aquest sentit. Llavors, per tant, sí que ens calen moltes inversions, calen inversions.
A poc em serveix aquesta mena d'invent que han fet de traspàs de rodalies on el 51% encara és de l'Estat, per tant, poc em serveix. I molt em serviria si diguessin tots els milions que hem deixat d'invertir fins ara vindran i ens... La paraula és simplement posar-la al dia.
Posar-la al dia, no estic parlant de grans virgueries, però posar-la al dia amb tants anys d'ineptitud, si és que només em surt la paraula inaptitud, doncs amb tants anys serà difícil, però, noi, que s'hi posin les piles. Oi que ara en el moment han fet una...
un comitè de crisi per actuar d'una immediatesa i d'això, bé, perfecte, només faltaria, és el que han de fer, però el comitè de crisi s'hauria d'extrapolar a tot l'any, fins que no tinguessin la xarxa en condicions. Un comitè de crisi, Josep, que van tenir temps fins ahir a la nit, però és que aquest matí tu anaves a l'app de Renfe, es denunciava.
des de Catalunya Ràdio, que no hi havia cap avís. S'arribava la gent a l'estació i els plafons estaven posats, els trens sortien, i això és ja, jo crec que, maltractar la gent. Jo crec que una de les qüestions fonamentals i en què coincideix cada vegada més gent de l'afectada, que acaba sent un percentatge bestial de la població catalana, perquè s'utilitzen rodalies...
sembla que es pugui, és el tema de la informació. Això és el que no es pot entendre. Tu pots entendre el que ha explicat el Josep, està molt clar, són dècades de desinversió, manca absoluta d'inversió, i per tant això es paga. I quan hi ha unes pluges continuades com ara, doncs això es paga. Quan no hi ha personal suficient per fer una tasca fonamental, tal com està l'estat de les vies, de la infraestructura,
d'anàlisi permanent de què passa amb els murs de conjunció, què passa amb certes... L'estabilitat de les vies... Doncs es paga, malauradament, i es paga, diguem-ne, amb alguna vida, com la del maquinista, diguem-ne, del tren que va descarreglar, crec que a Gelida. Però la informació sí que això és incomprensible, és així.
jo crec que han de tenir, diguem-ne, uns mínims de persones dedicades al tema d'informació. És que no concebeixo que no hi siguin. Llavors, és inconcebible que avui els usuaris arribin a les estacions i no hi hagi cap avís. És a dir, és una cosa inversemblant. Això és el que és estar-se en un llistat. L'altre...
Els trens britànics, també, quan es van privatitzar, van passar, diguem-ne, una època bestial. I accidents, malauradament, hi ha tot arreu. Ara, el tema de la informació és incomprensible. Clar, però ja no només els informadors, sinó que quan els plafons estan anunciant els trens, quan des de la nit anterior ja s'ha dit que no hi hauria servei,
quan a l'APP del mateix Renfe no es diu re i tenen tota la nit i totes les hores... És incomprensible. No té cap a què està passant. Això deu formar part del traspàs de Rodalies.
No, no, ho dic amb tota... No, com ironia en un monola que està bé, però és que no cuela. Sí, sí, no, no. És un tema de manca de responsabilitat i de consciència i de com funcionem a la nostra societat. I no passa res. No passa res. Estem acostumats a que aquí a Rodalia sempre hi ha alguna cosa. Una cosa és que hi hagi...
que s'hagin de coordinar, diguem-ne, alternatives al no funcionament dels trens. Això és molt més complicat i es pot entendre que hi hagi problemes. Ara, fotem. És que no és la primera vegada que passa. És que portem molts i molts anys amb aquests problemes. És a dir, ja hi haurien... Jo crec que deu haver haver empreses de transport per autobús que s'han creat a partir, diguem-ne, de les errades i de les anomalies de Renfe.
Està claríssim. Però, clar, el tema de la informació, actualment, a més a més, en què tothom utilitza xarxes socials... No creus que pot estar volgut aquest silenci? Jo sóc un malpensat.
Però per part de qui porta les regnes en aquest moment? Aviam. A veure, la gent pot ser molt simple, la gent pot ser, diguem-ne, es pot deixar endur pel populisme, però no és tan tonta. I llavors, aquest traspàs, és obvi que no pot ser d'un dia per l'altre. O sigui...
Per tant, aquesta manca és dels mateixos gestors d'abans, no dels actuals que encara han de prendre possessió i han de reorganitzar. Allà vaig. Vols dir que no hi ha una certa connivència... Han tingut tota la nit, per pensar-s'ho, eh?
Per tant, i m'imagino jo que hi té d'haver gent que són responsables de comunicació, i són, encara que siguin allò que deien no sé què, però que la callada, o sigui, una cosa és no dir res, o sigui, una cosa és dir-ho malament, una altra cosa és fer informar malament, però l'altra és no dir res?
Home, no dir res quan hi ha gent que són professionals de la comunicació que estan en l'àmbit, estan al servei d'Urodele i és... A mi em sorprèn i jo a vegades allò que em diuen és que en política no hi ha res que sigui casualitat. La sensació és que es vol crear un ambient més de caos. No ho sé, eh? Mira, pensem... Pensa malament i ho encertaràs. No arribo a ser tan conspiranoic i...
I crec que és una inèrcia. No, no, sí, però, aviam, la situació és prou greu com que encara que digués una tonteria, diguis alguna cosa.
Si has de dir, millor que no siguin estupides. Però si més no, alguna línia que digui aquesta no funcionarà, encara no que sigui totes, però és que totes, totes les línies estan desinformades. Sí, sí, però jo insisteixo en que això comportaria una mena de pensament surrealista de pensar que tothom ja dona per fet que ara la gestió es fa des d'aquí.
No, no, no, si no em refereixo a això, no tant per això, com perquè altres maneres de... Aviam, això que tens raó, ara que ha passat des d'aquí, ara callem... No, perquè la gestió no es fa des d'aquí, això ho tinc clar. Però jo, la meva impressió és si han callat, perquè, en definitiva, han callat, la pregunta és per què.
No tant, no em crec, no em crec que hi hagi inaptitud, no em crec que hi hagi... La gent no es pregunta qui ho està gestionant, sinó que es troben amb el problema. I la visió, jo crec que es pensa més en general, no es pensa... Pensarem en l'Òscar Puente només, saps? Vull dir, estem...
Tot és un desastre. Deixeu-me que apunti el que el nostre tècnic José Malagón ens estava fa un moment projectant per les pantalles, i és que, clar, s'atura tot el servei de rodalies, per tant, ja se sap que aquell matí serà molt complicat la mobilitat, sobretot, per exemple, aquí a Rubí, que ens atreveixen grans vies, grans carreteres, i hi ha hagut llargues cues a l'APC del Papiol, en el sentit sud, a més a més...
pel xoc que hi ha hagut entre quatre camions, a més de tots els problemes que ja se'n deriven per l'accident. També el que us volia preguntar, clar, quan s'atura tot el servei de rodalies és impossible. Quan s'atura amb tros, per exemple, sí que es poden posar autobusos, però si s'atura tot el servei de Catalunya és impossible posar autobusos. I us volia preguntar també
Què en penseu que els maquinistes faran vaga i avisen que el servei a Catalunya no es farà sense les garanties de seguretat suficients? I apuntar-vos una cosa més. Metro, en el qual un servidor va treballar com a maquinista, es fan aquestes marxes blanques abans d'iniciar el servei. Metro és una línia que és tancada circular i en...
Ferrocarrils també es fan, potser la falta de recursos té aquest problema amb rodaries. A mi el que em sap greu és que per què ho fan ara i no ho van fer fa 10-20 anys enrere. Aviam, jo aquí mantinc la meva teoria. Això és una mica com quan la Generalitat va assumir el cos de Mossos d'Esquadra en què hi va haver
el 80% de guàrdies civils que es van passar a ser Mossos d'Esquadra. No, no. La Generalitat no va assumir el cos, va crear. Va crear el cos, sí. En altres coses, amb qui ho va crear. Doncs a mi això em recorda aquella època. Em direu que sóc un malpensat, no sé què. Escolta.
No vull ser-ho, però... I lluny de voler dir que els accidents passen per això. Sí que el tema de la informació i el tema de certs accions posteriors sí que corresponen a una forma de pensar d'un col·lectiu determinat.
I ho dic perquè això ja porten avisant-ho des de fa molt de temps. O sigui, no ens agafa de nou. A mi no m'agafa de nou que em diguin que els conductors que estan aquí ara, quan hi ha el traspàs, es posaran de cul amb aquest traspàs.
Amb això, què vinc a dir? Com és que ara es queixen? I fa 10 anys. No, no, 5 anys. Però ara hi ha hagut un mort. És normal que ara diguin... És el moment de fer més força. Hi va haver un altre a Sant Boi ara fa un any o dos. I no van dir res.
Hi va haver un sindicat que va dir... Però ara estem en un context... I a Ferrocarrils també hi va haver un mort, una col·lisió que hi va haver a la línia Llobregat d'Anolla, entre un tren de mercaderies, i també una persona que era un maquinista molt jove, a més va ser company meu, justament, i tampoc es va parlar gaire. No, no.
Per això dic, aviam, benvinguda a la queixa. Però és en el moment, venim d'un context que portem quants molts en una altra situació, però tornen a ser trens, i és un moment que hi ha aquesta empenta del col·lectiu que donaria suport. Continuo dient que en aquell moment hi tenia d'haver sigut, en molts altres moments hi tenia d'haver sigut, i he de dir ben clar
que jo amb això no vull acusar els que ara es belluguen i abans no es bellugaven. Però sí que em sorprèn que es belluguin només ara. Em sorprèn. Jo diria ben clar que tenien d'haver-se i benvinguts ara. Però és allà on continua dient la falta d'informació, aquesta bellugada així. Jo sé que les coses de Palacio no és que vagin despacio, és que no se saben i són opaques.
Però m'hi jugo moltes, això que diuen un pèsol, que hi ha més mogudes internes de les que ens puguem imaginar. Però moltes vegades quan es parla de vagues i de convocatòries reivindicatives dels treballadors...
es parla, diem-ne, de politització. Aquesta és una vaga, o és una amenaça de vaga, o és una disconformitat dels maquinistes, absolutament polititzada en el pitjor sentit del terme. És a dir, a veure, se'ls ha garantit absolutament que les seves condicions en la nova empresa, que segueix sent majoritàriament de l'Estat, seran les mateixes.
Llavors, quins motius hi ha? No, que la gestió correspondrà, teòricament, més al govern català que no pas a l'estatal. Dius, a veure, no fotem. I després, el tema de la infraestructura no és una qüestió d'avui per demà perquè hi ha hagut no sé quants morts. No, no, no. És una qüestió que ells han viscut dia a dia, els maquinistes em refereixo, durant dècades.
Per exemple, arran de l'accident dels trens d'alta velocitat a Damuz, a Còrdoba, home, ara resulta que a Guadalajara hi ha un tram del qual s'havien queixat tots els maquinistes que hi havia unes vibracions que no eren normals, i home, ara s'ha baixat la velocitat. Ah, fins ara no, perquè hi ha hagut aquell accident amb no sé quants morts, no?
Això té sentit per part dels maquinistes. La denúncia a la que 3 o 4 es posen d'acord dient que aquest tram és perillós, aquestes pluges poden afectar els murs de contenció, poden caure roques, i després passa el que passa. Ara, perquè hi ha un canvi de gestió i es crea una empresa que a sobre és majoritàriament de l'Estat, home, això és pur corporativisme,
I és una manera de dir, no, és que nosaltres no estem d'acord en que la Generalitat gestioni les seves rodalies i puni pelota.
No, és una qüestió perquè ha mort algun company. Hem de sentir el que estan dient. Tampoc ho hem sentit. No, no, però és que no és ara. Porta ja tens. Es van posar de cul amb la nova gestió de rodalies. És que està caríssim. Aquí és un complex de paràmetres que tela els que estan gestionant
el que els toca. Però he de dir ben clar que és de les vegades que el que els toca han de ser molt riurosos i han de mantenir-se ferms. Perquè si no es mantenen ferms no acabarem bé. Clar, el sindicat de maquinistes CMAF asseguren que reclamaran responsabilitat penal a les persones encarregades de garantir la seguretat de la infraestructura ferroviària. Perquè ells són els que estan allà al davant. Sí, em sembla que és una empresa que es diu Adif.
saben els que pateixen els accidents, com està la via quan passen i quins problemes també estan tenint. Ho havien fet amb anterioritat? En els altres casos amb resultat de mort? Ho havien fet? Simplement pregunto això.
Recordar que són diferents sindicats, també, que no és només semàfes el majoritari, però que hi ha diferents sindicats i passa com passa a totes les empreses. Hi ha sindicats que estan més a prop, podríem dir-ho així. Sí, sí, però jo insisteixo, és a dir, en la qüestió del tram d'alta velocitat, resulta que tots els maquinistes que havien fet el tram Barcelona-Madrid havien constatat que a la zona de Guadalajara, home, la cosa no era normal.
i que també és normal perquè un tren d'alta velocitat casca molt més la infraestructura, és a dir, els raïls... Tot això s'ha d'anar mantenint, i això requereix que hi hagi un personal molt seriós que vagi vigilant. Però quan tu tens un testimoni dels propis maquinistes i no els hi fas ni punyetero cas fins que hi ha no sé quants morts a l'accident de Córdoba...
Home, aquí sí que tenen raó per demanar responsabilitat, però tenen raó des del primer minut, no quan hi ha morts. És que sembla que al final...
s'hagi de matar gent... És el que deia. Quan jo explicava allò del carrer Rossinyol, que ho dic aquí públicament, ja... Clar, hi ha zones a Rubí en què hi ha uns talusos que no estan estabilitzats des de fa dècades. Home, a la zona de Ximeris, soc conscient perquè hi ha uns familiars que viuen allà, hi ha uns talusos, quan entres a l'urbanització a la dreta,
que estan en terra i caien enterrades de fa dècades. Dècades. I no es fa res. O és que la gestió... Home, vostès a l'administració estan per gestionar.
Ja no dic per fer política propera a la ciutadania, que defensi els seus interessos... Però és que quan cauen els rocs, s'estan dies i dies i dies fins que entre els veïns no ho fem. I tenim una... És que hi ha una llar d'avis just davant. És un tema que surten els avis a passejar... Hi ha un departament de l'Ajuntament, que se'n diu disciplina urbanística,
que pot actuar perfectament... Disciplina o indisciplina? No, no, també. Pot actuar perfectament en sobre els propietaris que provoquen aquesta mena de... I quan el propietari és l'Ajuntament? No, és que l'Ajuntament no en té gaires de sols. També ho he de dir perquè hi he estat allà. Llavors, una de les accions que es prenen és obrir expedients urbanístics. Què passa?
I això també en deu fer, perquè també d'això, fins que no hi ha una ordre judicial, els propietaris els pots clavar, els pots afusellar a multes. I els rocs que estan al mig del carrer? Aquests té l'obligació de treure'ls a l'Ajuntament. I a les moreres? Sí, té l'obligació de treure'ls. Perquè jo recordo aquell any que va ploure d'aquella manera, que van caure no sé quants murs a les zones de les urbanitzacions,
O sigui, per l'any de l'any 2000...
ara era el 18 o 17 o 15, no recordo quin any, que van caure, no us enganyo, com 20 o 30 murs. I tots perquè estaven mal fets. Dels propietaris mateixos. Els mateixos propietaris s'havien fet els murs sense encomanar-se a ningú, a cap tècnic ni a res. I van començar a caure els murs, però a base de bé. I allà es van obrir expedients de disciplina...
per un tubo. Però què passa? Clar, tu amb el que li acabes de tirar a terra, t'acaba de caure un mur, obrir-li un expedient de disciplina i dir-li que li fotràs una... O sigui, doncs políticament, jo ja aquí no m'hi poso, els van dir arregleu el mur. Si voleu participar, recordeu que teniu el telèfon 93 588 59 60, si ens voleu explicar com us ha afectat
la mobilitat aquest matí. Si voleu participar a la tertúria, nosaltres el que deixarem caure ara per poder respirar una mica serà un bloc de publicitat per després continuar parlant de trens, perquè veïns per Rubí portarà al ple la reclamació de l'estació de la Llana sense esperar el pou.
La tertulia de Rubí al día. L'espai de reflexió y opinió de Radio Rubí. Sonido vinilo. Espacio musical que rinde tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo. Con José Verde. ¿Cansad de esta parduta Netflix? Arriban a los teos salvados. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La Diputació de Barcelona ha publicat el seu informe sobre... Els nous dispositius a Rubí és de poc més d'un milió d'euros. Expliquem tot el que passa a la ciutat. Entre la llista de municipis trobem la nostra ciutat. Aterrarà l'escenari del teatre municipal la sala. Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiruby.cat. Así que no te lo pierdas, experimenta.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, s'usplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. 10.37, comencem a mirar d'altres notícies relacionades també amb el sector ferroviari, amb la Montse Climente, amb el Vicenç Rabadan, amb el Josep Milà, ho dèiem abans de la publicitat, que Veïns per Rubí portarà al ple la reclamació de l'estació de la Llana sense...
a esperar el POM. Per tant, serà aquest dijous 29 de gener que demanarà que es construeixi aquesta segona estació de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Recordem que el desembre del 2025 territori i ferrocarrils es van reunir
Amb el govern local li van presentar un informe on afirmaven que aquesta estació era viable, però estava condicionada al desenvolupament previst al POUM a un barri nou al costat de les fàbriques de Pitxaguilera. El pla es troba encara en fase de redacció, tot i que govern i oposició es van marcar com a objectiu tenir-lo enllestit abans que s'acabi aquest mandat, per tant,
a mitjans del 2027. No sé quin és el vostre punt de vista sobre...
Aquest capítol que també s'està allargant en el temps d'aquesta segona estació que s'hauria de construir. Jo he de dir ben clar que la Generalitat és excusa de mal pagador el de dir que ha d'estar el pom acabat.
D'això ja en vam parlar un dia. Jo trobo, primera, que el govern local no posés el grit al cel, també m'ha sorprendre, perquè, home, si és el govern local qui la reclama i simplement es limita a dir és la Generalitat que no ens deixa, que diu que no li agrada...
Ostres, tenim un govern local que poc es mulla respecte al que li interessa la ciutat. O és que, com que és el mateix partit que mana la Generalitat, això no toca? Primera qüestió. Segona qüestió. Avui, el dijous, en sembla que deu ser, el dia que Veïns per Rubí ho porta,
és oportú, per dir-ho d'una manera, és un oportunisme que li toca, li toca, em sorprèn que no hi hagi ningú més que ho faci, i suposo que hi haurà altres grups que s'hi vindran, i fins i tot m'imagino que hasta el govern dirà, ah, doncs mira, aquesta moció et fa gràcia, ens hi afegirem. Bé, jo he de dir ben clar,
L'últim dia que vam estar aquí me'n recordo que jo estic en el consell assessor del POM i vam fer una queixa pública que no estàvem informats, hem estat informats, ens van demanar també que hi ha contingut que no es pot reflectir, per tant no es pot donar detalls del que és això, té una lògica, és legal, però sí que he de dir ben clar
que el Pic Aguilera en les anteriors propostes ja sortia com que s'havia de desenvolupar, continua volent-se desenvolupar, es conserva intacta Can Ramoneda, en principi ni s'hi acosten, per dir-ho d'una manera, perquè aquest dubte es va posar sobre la taula,
I jo dic ben clar que l'estació pot ser perfectament viable. Sí que és veritat que hauria d'anar acompanyada d'infraestructures que enganxessin la zona d'on aniria l'estació amb algun pont o alguna cosa d'aquestes que enllacés amb la zona nord de la ciutat i ja tindríem el cercle tancat. Jo volia afegir que no és suficient la estació. A més, els ferrocarrils haurien de, també, tornem a ser...
de reinvertir, haurien de desdoblar línies, que si no s'han de... Jo no soc expert, però més d'una vegada la gent de Ferrocarrils ens han dit un segon túnel no és tan difícil, i el problema el tenim amb arribar a la Passa Catalunya. Doncs noi, si un segon túnel no fa falta arribar a la Passa Catalunya, a veure si m'ho explico. I pot haver mil solucions...
però que, com que tenim una Catalunya que es pensa des de la centralitat barcelonina, al Vallès quedem una mica endarrerits en aquest aspecte. Anem a escoltar Toni García, de Vins per Rubí. Entenem que el ple municipal de Rubí, davant d'aquesta resposta del Departament de Territori, hem de tornar a reivindicar la necessitat d'aquesta segona estació.
No sé, jo no ho he acabat de tenir clar absolutament mai. És a dir, per què? Doncs perquè va aparèixer molt abans aquella proposta de desenvolupament urbanístic, sobretot per les terres de Can Ramoneda. Estic parlant ja del segle passat. Han passat 25 anys, 26 pràcticament, del nou segle, i això és del segle passat. El Mirà ho recordarà perfectament. El 97...
iniciativa per Catalunya, va presentar una proposta de renovació del PGO, llavors encara no es definia com a POUM, que ja plantejava un desenvolupament. I llavors, clar, la guinda del pastís era, doncs, bueno, fem una segona estació en allà.
Jo no acabo de tenir clar, perquè jo crec que és més prioritari intentar solucionar d'alguna manera, si és que es pot, perquè després els tècnics dieu, hi ha mil maneres de fer-ho. Sí, sí, clar, també depèn dels recursos que s'expressin, i clar, hi ha solucions tècniques... Els recursos són el xocolata del lloc, eh? Sí, sí, però les solucions tècniques moltes vegades depenen d'uns costos, uns costos que siguin aprovats.
Jo no tinc clar com qualsevol desenvolupament urbanístic a l'altre costat de la Riera es pot canalitzar sense que sigui, diguem-ne, un autèntic sidral, un azucac impossible de resoldre. Tot el creixement, diguem-ne, de les zones...
colindants al costat de Ximelis, tota la zona que ocupaven les fàbriques de Pujol i Tarragó i tal. Tot allò... Com dimonis? Fent factible que hi hagi una certa oxigenació del trànsit. Jo no ho veig massa factible. I allà hi ha un potencial bestial edificatori.
que recordo que justament va ser una de les raons per les quals es va endarrerir la presentació del POUM el 2010, que després va ser tombat. Deixa'm ser molt crític. Deixa'm ser molt crític. El POUM que es va desestimar, ho dic perquè jo estava a la casa i el defensava en aquell moment, tenia un límit de 87.000 habitants. Avui el que es vol presentar en té 90.000 habitants.
Jo la primera pregunta que faig és si es va desestimar aquell perquè estàvem amb el 87 i ara els mateixos que el van desestimar me n'aprovaran un que encara és més alt.
De tota manera no era un únic factor, el factor de la protecció demogràfica. Sí, sí, no, no, no, és que no, no, però és que és exacte. N'hi havia més de 100 consideracions sobre el món. No, no, no, les 100 consideracions estaven... No, no, però és que amb això, ara deixeu-me entrar en el tema. Hi ha un error. Les 100 consideracions eren un informe previ que hi va haver algú que va filtrar de forma interessada,
a la premsa abans que l'Ajuntament ho rebés. Aquests 100 consideracions n'hi havia 20 que podien ser decalat, o potser 15. Les altres eren totes típiques de les de... En aquesta cantonada mi retrassa un mig metro, amb aquesta altra m'has de pujar... Això no ho va valorar ningú, no ho va mirar ningú. Això ja t'ho dic jo, eh? T'ho dic jo perquè ho vaig viure directament. Totes les 100 estaven ja pactades amb la Generalitat,
Totes en les que ja estava... O sigui, no n'hi havia cap de calat. Hi havia diferències en què... La vinguda de l'Estatut, però és que aviam... En què a la 14-13 hi havia diferències d'aquestes. Jo he de dir ben clar que el que sortirà ara serà molt més gran que el que hi havia abans. Les sent tonteries, perquè aquestes és que no tenien ni calat.
Per tant, jo vull veure com justificaran tots els que van votar en contra i desestimar aquell ple, a part dels que ja no hi estan d'acord, i ara tampoc, ja no dic res, com justificaran que accepten... Ara, doncs, mira, aquell el vam desestimar. Vam fer un intercanvi de cadires que va ser acollonant.
I ara... Recordo que només va haver dues forces polítiques que van votar en contra en aquell punt. No, no, no. I va haver-hi més. No. Sí, home. No, no, no, no. En absolut, dues forces polítiques. Me'n recordo perquè, a més a més, va haver-hi una publicació pagada amb tots els calés de Rubinencs.
en què només apareixien cinc versions sobre el POU, totes positives. No van sortir la de les dues forces polítiques que no hi eren. Curiós. No, no, aviam. En aquell moment hi havia cinc forces a l'Ajuntament i hi havia... O sigui, l'equip de govern que tenia majoria... Bueno, filtaven dos. Comuns van votar en contra, AUP va votar en contra, Esquerra va votar en contra... Era ferre.
I ACR? No, no, era ACR, no era UB. Bueno, ACR va votar en contra. Però fixa't que ja te n'estic dient moltes més que van votar en contra. Totes aquestes, menys ACR, evidentment, i ara UB, totes aquestes votaran a favor.
Jo... O sigui, ja deixo a part PP, Vox i Ciutadanos, perquè aquests ja, per mi, no diré que no compten, però... Per una majoria de govern, com la que va tenir el PSC del 2015 al 2019, i va comptar, eh? Però els altres... Quan en deies dos, no. Quatre eren els que deien que no.
Sí, home, no, no, te'ls he demanat. Quin any va ser? Quin any va ser? El 2020 va ser? No, jo era el director, evidentment. Em recordo bé on estava cada... Jo tots els plens me'n perdia cap. I ben clar que els vaig anar... Vau viure cadascú? Esclar, no, no, però és que jo els vaig viure en primera persona a dins directament. Patint, patint. No, patint, aviam. Ma sí, ha hagut un resort ara, eh? Ara em diran que... Tenia una certa esquizofrènia...
provocada, perquè, sí, home, tens de defensar la feina feta, però no pots defensar segons quins continguts, si és de Claudi, vull dir, tu tens una feina, és com un advocat confensor, que té de defensar el seu, d'això, i té els seus dubtes de segons quines coses. A Rubí hi ha temes que jo crec que em moriré i encara estaran, perquè jo vivia el campió de Sant Mús, i jo recordo que era ben
ben petita, crec. I ja parlaven de l'estació, que jo deia, oh, que bé, que visc als afores i tindreu una estació aquí. Aquest planejament s'aprovarà, però he de dir ben clar que jo almenys penso demanar que m'expliquin els que ara han canviat d'opinió
per què ho han fet i com ho han fet i quin discurs em serveixen. Jo, en aquest cas, no m'estic posant en el contingut del propi pla. Això és una altra...
Un altre discurs, que ja el farem el dia que convingui, però no l'estic posant... Teoricament és el que has de valorar, el continu. No, sí, sí, però jo el que vull saber... Jo ara vaig a una altra cosa. Aviam, en definitiva, hi havia un intercanvi de cadires, hi havia un d'això que hi hauràs ara... No hi haurà sorpresa, ja es veu.
Ja no sé si heu vist els últims anuncis dels pressupostos que l'any que ve ja s'ha anunciat qui votarà aquí i evidentment el POM farà el mateix camí.
Sí, és llestimós que en comptes de valorar el contingut i votar més o menys en conseqüència, ja no dic coherentment, ja dic conseqüentment, que no és el mateix, es facin aquests intercanvis i aquests cambalatges.
un terme, diguem-ne, llatinoamericà que m'encanta, bueno, argentí, més concretament, que significa com funciona moltes vegades la política, és a dir, el de menys és el contingut d'allò que s'aprova, sinó si hi ha compensacions per una altra banda. De tota manera, a veure... Això vaig sortir jo de la política, vaig tenir un cameo i tal, amb tot el cor obert i...
Quan fos obert i política és fumut, és molt arriscat. Sempre arribem. No, però que dius, bueno, fas el programa, tal, i després, a la veritat, veus com funcionen les coses i, home, dius, torno a fer política de barri, del dia a dia, i canviar les coses que tinc directes, perquè al final... Sí, perquè política en fem, eh, tots. Tots i totes en fem, de política. Però la política institucional té raó, requereix, diguem-ne, una manca...
d'escrúpols considerables. Però si tu vas per la vida en coherència, no pots... Aquí vam viure situacions bastant divertides. Això va passar el 2017? No. Jo estic parlant del que va rebutjar el 2010 la Generalitat. D'acord, d'acord.
No, és el mateix. És el mateix, que vam estar... Però sí, és com el tema que avui no ha sortit, el tema de l'hospital. Són temes que van lligats. El 2017, els grups de l'oposició, a iniciativa per Catalunya Verde, Esquerra Republicana UB i Veïns per Rubí, van presentar el ple municipal al desembre del 2016 d'emoció per desestimar el pomo. Però jo no em referia aquest. Jo em referia aquest. Tu em referies aquest i tu al 2017. Jo al del 2010.
El que es va estar esperant justament per saber com al final quedava tot el sector de Pujol i Tarragó. Aquelles empreses que el que és curiós és que expliques en aquest municipi que tot aquell conjunt d'empreses es va desenvolupar.
en terrenys que no tenien ni aprovat un pla parcial industrial en aquell moment, i és per flipar. Hi ha empreses que no són industrials, eh? Ho dic perquè jo parlo de coneixement de... vivència, experiència, i a la nostra empresa ens tenen marejats, no ens deixen fer res...
ni fer una petita obra d'ampliació, quan estem doblant personal, estem creant negoci a la ciutat, estem fent un munt de coses, pel tema que està tot aturat. Això t'explico per què és. Després es queixen les empreses... Intentarem passar a un altre tema. Allà és una zona no desenvolupada. És un...
És una terminologia molt llarga d'explicar i, per tant, avui no entrem perquè, si no, podríem estar aquí molta estona. És una zona no desenvolupada. El que jo dic és que amb els empresaris que tenen ganes de fer coses a Rubí no se'ls facilita tampoc res per aquests temes.
És molt llarg d'explicar, segurament. Estem intentant seguir, a veure si surt alguna notícia d'aquesta reunió en què s'ha revisat l'estat de les vies. De moment, les darreres notícies a dos quarts d'on és que l'Associació per a la Promoció del Transport Públic denuncia la vulnerabilitat de la xarxa, cosa que...
Això ja ho sabem des de... Bueno, pràcticament a diari. Ho saben els usuaris de... Se sap i s'ha constatat des de fa tants anys. De Rodalies, a les 10 i 20 sortia que estaven investigant si el mur havia caigut abans que passés el tren de la R4, perquè el ministre Òscar Puente deia que...
Era com si hagués passat pràcticament al mateix temps i s'està mirant, a veure, investigant si aquest és el cas o no és el cas. Tant és. Tant és. Bueno, espera't. Clar, no és el mateix, perquè si ha caigut abans, això significa que és evitable.
No, però si és en una corba i el poble conductor no ho veu... No, no, sí, però en el sentit que si es revisa la via abans o es fa una marxa blanca abans o si es té... Es posen els mitjans necessaris per saber si aquella via...
doncs hi ha algun obstacle o no, és més fàcil. No, tu no poses cada 10 minuts algú a revisar. No, no. Pot haver 10 minuts de marge. O sigui, abans de... Això és el que estan mirant, no? El més foment de l'accident de Damuz a Còrdoba és, diguem-ne, com justament...
Hi ha aquest encreuament de... No, però és que Adam Huth ha sortit, no sé si heu sentit, aquest matí, han sortit ja els àudios de... Sí, explicant... I com no reacciona, com no... Vull dir, sortiran cosetes aquí, tela.
Bé, perquè crec que era el maquinista d'Eirio que es posa en comunicació amb el centre de control per dir-li que ell té coneixement, perquè clar, tot el cap del tren segueix per la via, ell haurà notat les vibracions, i en una primera comunicació
li comunica que està aturat, que sent aquestes vibracions, i en una segona sí que diu que hi ha un descarrilament, que hi ha part del final del tren que està enveint el gàlip, que és
aquella zona, aquell espai necessari perquè circuli l'altre tren per l'altra via, i a més a més ja és coneixedor que té ferits i que demana els serveis d'emergències, ambulàncies, etcètera. Però, clar, li passa la cua del tren, un tren de 180 o 200 metres.
Llavors és... Perquè ens fem una idea de la magnitud. Clar, un tren tampoc, és el que tu dius, no es frenen, bé ni en 30, ni en 40 metres, ni en 50. No, ni molt menys. Els frens d'emergència actuen, però recordem que el tren, i tu ets arquitecte, funciona molt bé, perquè la fricció és molt baixa, no? La fricció és molt baixa i, per tant, el tren llisca, que és una meravella. No, i sobretot, tenint en compte la velocitat, això és com el tema dels cotxes. La gent que diu, no, puc frenar. No.
A veure, si tu t'enganxes, no dic a 10 metres del cotxe de davant, no, no. A 50...
Si hi ha una frenada allò forta, per molt que frenis, te'l menges. Llavors... Per això estic d'acord, jo, amb els cotxes actuals que porten automatismes. Sí, no, no, clau, eh? Aquests són els bons. Jo hi estic d'acord. Altra gent diu, no, això no. Jo estic d'acord en que si un cotxe porta un automatisme, en què et calcula la distància, et calcula la velocitat, i et diu, no et pots acostar més de tant en el de davant,
La gent quan veu això diu, ostres, i desactiva l'automatisme. Jo penso que... I en els trens no tenim automatismes, no es poden desenvolupar coses. També són. El que passa és que perquè no es produeixi aquest lliscament, el tren ha d'anar frenant progressivament fins que no queda aturat. Una aturada de les rodes, l'únic que serveixen és perquè encara surti més de pressa. Bé, més de pressa, que surti disparat sobre les vies.
Les conselleres de Territori Interior, Sílvia Paneca i Núria Parlón, demanaran compareixer al Parlament pels efectes del temporal, l'accident de la R4 gelida, la situació també a Rodalies, i el govern com el Parlament han convocat un minut de silència, dos quarts d'una, en senyal de dol.
Tant pel maquinista mort pel xoc del tren com per l'home que va morir arrossegat pels aiguats. Parlàvem en fa un moment del ministre de Transports, Oscar Puente, que ha atribuït la convocatòria de vaga general anunciada pel SEMAF a l'estat d'ànim del col·lectiu després dels accidents mortals de diumenge al servei de l'AVE, com dieu, a Damuz i a Còrdoba.
A Córdova i a la d'aquest dimarts, a la nit, al tren R4. Nosaltres ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies. Continuem amb els serveis informatius d'aquesta casa. Moltes gràcies, Montse Clemente, Vicenç Rabadan, Josep Milà. Continua el programa Rubí al dia i ens continuem fent ressò de tot el que està succeint en l'actualitat de la nostra ciutat de Rubí. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu, Toni.