Title:

Residus, habitatge i sector primari a debat

## Visió general de l’episodi Tertúlia a **Ràdio Rubí** on es debaten tres grans blocs d’actualitat: • **Gestió de residus i reciclatge al Vallès Occidental** • **Habitatge i possibles topalls europeus a lloguers i vendes** • **Crisi i futur del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca)** L’episodi combina dades, experiències personals i reflexions polítiques, amb èmfasi en la **responsabilitat ciutadana**, el **paper de les administracions** i els **canvis estructurals necessaris**. --- ## 1. Gestió de residus i reciclatge al Vallès ### 1.1. Noves inversions i infraestructures **Punt de partida de la tertúlia:** el pressupost del **Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental** i la nova deixalleria. • El consorci aprova un pressupost de **gairebé 58 M€**, un **14% més** que el 2024. • Inversions principals: - **Planta de Can Barba (orgànica)**: projecte de modernització i ampliació per valor de **48–49 M€**, amb finançament de l’*Agència de Residus de Catalunya* i fons *Next Generation*. - Objectiu: **duplicar capacitat** de tractament d’orgànica de **25.000 a 60.000 tones anuals**, i millorar processos de tractament. - **Centre de Tractament de Residus (CTR)**: més de **24 M€** en ingressos previstos i nova licitació del contracte d’explotació. • **Nova deixalleria de proximitat (punt zero)** a Rubí prevista per l’any vinent. • Programa **PRAE**: suport a sistemes de recollida d’alta eficiència en municipis petits (<50.000 habitants). • **Sensibilització i educació ambiental**: partida de **70.000 €** per a visites, tallers, compostatge i prevenció del malbaratament alimentari. > *Idea clau*: Es fan inversions molt importants en infraestructures, però sense canvi d’hàbits ciutadans **no s’assoleixen els objectius de reciclatge**. --- ### 1.2. Què són Can Barba i el CTR? Desconeixement ciutadà La conductora detecta que molta gent **no sap**: • Què és exactament el **Centre de Tractament de Residus (CTR)**. • Què fa la **planta de Can Barba** (orgànica) i en què es diferencia del CTR. Els tertulians coincideixen que: • Falta **pedagogia** per part de **consell comarcal** i **ajuntaments**. • Moltes persones ni tan sols tenen clar que **han de separar la brossa**. • Instal·lacions com Can Barba sovint es veuen “com una fàbrica més” des de la carretera, sense consciència de la seva funció. Hi ha acord que els **70.000 €** en sensibilització són positius però **insuficients**, i que caldria **multiplicar** l’esforç educatiu. --- ### 1.3. Dades de reciclatge a Rubí: evolució i estancament Es comenten les xifres de **recollida selectiva a Rubí** (percentatge de residus separats): • 2015: **28%** • 2016: **29–30%** • 2017: **33%** • 2018: **36,9%** • 2019: **38,8%** • 2020: **39%** • 2021: **40,3% (màxim històric)** • 2022: **39,3%** • 2023: **38,4%** **Lectura dels tertulians:** • Hi ha hagut una **millora sostinguda fins al 2021**, però ara hi ha **estancament i lleugera baixada**. • Es considera molt preocupant que Rubí estigui al voltant d’un **39–40%**, lluny d’altres municipis que superen el 70%. > *Punt crític*: “Portem dècades fent pedagogia i, tot i així, el percentatge s’ha encallat.” --- ### 1.4. Per què la gent no recicla? Ignorància, mandra i protesta Els tertulians debaten les **causes** de la baixa separació de residus. **Visió 1 – Falta de coneixement (Martí):** • Molta gent **no sap** que cal separar, ni com fer-ho. • És un **fracàs de comunicació** de les administracions. **Visió 2 – Falta de voluntat (Ània):** • Una gran part de la ciutadania **sí sap** que ha de reciclar però **no vol**. • Excuses habituals: - Falta d’espai a la cuina. - Molèsties logístiques (quatre cubells, baixar sovint al contenidor...). • Alguns es deixen portar per *bulos* com: “al final tot va al mateix lloc”. **Factor de protesta fiscal (Sole):** • Algunes persones han deixat de reciclar **en rebuig** a la pujada de la **taxa de residus / “basures”**. • Sentiment: “*Si pago més, que ja s’espavilin ells*”. **Resposta pedagògica (Ània i Gerard):** • Es recorda que **no és un impost, sinó una taxa**: ha de cobrir el **100% del cost del servei**. • Abans el ciutadà pagava aproximadament **la meitat del cost**; ara es trasllada el cost real. • Argument clau: **si es recicla més, el cost global baixa i la taxa pot abaixar**. • Denuncien que això **no s’ha explicat bé** i alimenta el rebuig. --- ### 1.5. Cost real del servei i percepció ciutadana Es posa en context el cost real del servei de residus: • Exemple de taxa individual: uns **80–89 € anuals**, és a dir, **6,6 € al mes aproximadament**. • Comparació amb altres despeses: - Internet, plataformes com **Netflix**, etc., són molt més cares. - El servei de neteja i recollida és, en canvi, **un servei bàsic per a la vida en societat**. • Al pressupost municipal, la recollida i neteja **és una de les partides més altes** (parlen de “uns quants milions d’euros”). > “Sense el sistema actual de recollida i gestió de residus **no podríem viure** com vivim ara.” Es recorda l’exemple de les **vagues d’escombraries** (Girona, altres ciutats): en pocs dies els carrers es tornen insalubres, amb risc de malalties i impossibilitat de viure amb normalitat. --- ### 1.6. Civisme, canvi climàtic i responsabilitat col·lectiva Reflexions sobre el **fons cultural i social** del problema: • Hi ha un **problema general de civisme**, del qual el reciclatge és una peça més. • Dificultat per entendre l’impacte global: - *Canvi climàtic*, - contaminació per plàstics, - abocadors saturats, - degradació del planeta. • Es lamenta que una minoria conscient **no pot compensar** la majoria que no actua. Es critica també el **discurs negacionista** del canvi climàtic, que desincentiva el reciclatge sota la idea que “no serveix de res”. --- ### 1.7. Excusa de l’espai i exemples quotidians Sobre la famosa excusa de “no tinc espai per a tants cubells”: • Alguns tertulians la consideren **poc creïble** per a la majoria de llars. • Es recorda que: - Hi ha solucions molt eficients (exemple **IKEA** i gestió d’espais petits). - Es poden repartir cubells en diferents zones del pis (cuina, safareig, celobert, etc.). • Frase contundent: > “Si ho vols, **pots**. Si no ho vols, qualsevol excusa és bona.” --- ### 1.8. Educació ambiental a les escoles i límits Es destaca la feina feta amb les **escoles de Rubí**: • Programes com **Escoles Verdes** i **50/50** (estalvi energètic i retorn d’una part a la pròpia escola). • Visites a deixalleries, tallers de reciclatge, campanyes per portar l’esmorzar en envasos **reutilitzables** (no *paper de plata*). Reflexió: • La **canalla ho sap** i ho aplica a l’escola. • Però quan arriben a la **secundària** i més endavant, es perd part del control i s’afluixa l’hàbit. • L’esperança és que, quan aquests joves tinguin les seves **pròpies llars**, es noti un **repunt del reciclatge**. --- ### 1.9. Gent gran, memòria històrica i reciclatge “tradicional” Sobre la gent gran: • Dificultat de canviar hàbits en persones molt grans (exemple d’una àvia de 85 anys). • Alhora, recorden que **abans ja es “reciclava”** d’una altra manera: - Les restes de menjar es guardaven per als animals. - Es reutilitzaven molts materials per necessitat econòmica. Es diferencia entre **àvies urbanes** i **rurals**: les segones sovint tenen més incorporada la lògica de no malbaratar. --- ### 1.10. Reducció de residus i embolcalls innecessaris Cap al final del bloc, es posa l’accent no només en **reciclar**, sinó en **reduir**: • Exemples d’embolcalls absurds: - *Pasta de dents* amb caixa de cartró externa innecessària. - Enviaments de **compres per internet** amb múltiples capes d’embalatge. • Es critica que s’hagi trigat **dècades** a regular detalls tan evidents. • Es reclama una acció més decidida de **governs** i **fabricants** per reduir envasos. També es parla breument de **càpsules de cafè** com a residu molt generat i difícil de gestionar; hi ha qui les reutilitza per fer manualitats, però el volum supera de molt aquestes sortides creatives. --- ### 1.11. Deixalleria de proximitat i deixalleria mòbil S’obre un dubte tècnic sobre què serà exactament la **“deixalleria de proximitat o punt zero”**: • No queda clar si serà: - una **instal·lació fixa cèntrica**, o - un sistema **mòbil** (camió de deixalleria mòbil) reforçat. • Es constata que la **terminologia tècnica** (punt zero, punt òmnia, etc.) confon la ciutadania. • Compromís radiofònic: investigar què significa exactament **punt zero** a Rubí. Es resol també un dubte pràctic: • A la **deixalleria mòbil** es **pot segellar** el carnet per obtenir els descomptes, igual que a la deixalleria fixa, tot i que hi havia queixes en sentit contrari. --- ## 2. Habitatge i topalls europeus a lloguer i venda ### 2.1. Iniciativa de la Comissió Europea Segon gran bloc: la **crisi d’habitatge** i el paper de la **Unió Europea**. • Per primer cop, la **Comissió Europea** planteja **límits al preu de venda i lloguer** d’habitatge, ajustats a la **situació nacional**. • Això s’inclou al **pla d’habitatge assequible** que s’havia de presentar el 2026 però s’**avança** al **16 de desembre**. • La vicepresidenta executiva **Teresa Ribera** explica que: - Es volen fixar **mínims i màxims** de lloguer i compra *com a orientació*. - L’objectiu és dissenyar **programes de suport més transparents**. > *Missatge de fons*: l’habitatge es reconeix com una **necessitat bàsica** que requereix marc comú europeu. --- ### 2.2. Condicions per a ajuts a la rehabilitació La Comissió també proposa **condicionar les ajudes** a la rehabilitació d’habitatges: • Si un immoble rep ajuts públics per reformes, **no es podrà posar al mercat** (lloguer o venda) **durant almenys 20 anys**. • Objectiu: - Evitar que diners públics serveixin per **revaloritzar** un pis i després **especular**. - Prioritzar: • primera residència, • habitatge social o assequible, • ús estable i no especulatiu. Es recorda que **habitatge** és **competència estatal** (o subestatal), i que la UE sobretot **marca línies i recomana**. --- ### 2.3. Nous impostos? Debat inconclús Sobre si arribarà una **fiscalitat específica europea** per finançar polítiques d’habitatge: • S’ha parlat en alguns estats membres, però **no hi ha consens**. • S’invoca el principi de **subsidiarietat**: cada país decideix. • Ribera es compromet a un **rol de suport** més que no pas d’imposició. --- ### 2.4. Reaccions dels tertulians: esperança prudent **Ània i Martí** coincideixen en una lectura matisada: • **Positiu**: - La UE **reconeix** la gravetat de la crisi d’habitatge. - Ofereix un **marc polític i ideològic** per legitimar mesures que alguns estats vulguin aplicar. • **Limitacions**: - La **protecció de la propietat privada** a les constitucions fa molt difícil intervenir en preus. - Gran diversitat de realitats entre països (no és el mateix Finlàndia que Romania, per exemple). - Al final, **cada estat farà el que vulgui o pugui**. Es remarca l’**impacte generacional**: • Les noves generacions tenen **greus dificultats** per accedir a una llar, sigui de **lloguer** o **compra**. • Molts joves acaben compartint pis, vivint en **habitacions llogades** o en situacions de precarietat residencial. > “Els estem deixant un món molt complicat en matèria d’habitatge.” --- ### 2.5. Majories, promeses polítiques i descrèdit A partir de l’habitatge, la tertúlia deriva cap a una **reflexió sobre la política**: • Martí insisteix que hi ha molta **distància entre el que es promet i el que es fa**. • Això alimenta la **desafecció** i el **descrèdit** de la política. • Reclama mirar **més els fets que les paraules**: > “No em val el que diuen que faran, sinó el que han fet quan han tingut poder.” Es distingeix entre: • Situacions on un govern **no pot** complir perquè **no té majoria**. • Situacions on sí que té **majoria suficient** i, tot i així, **no aplica** el que havia promès. --- ### 2.6. Pactes, cultura política i oposició destructiva Ània i Gerard aporten una mirada més estructural sobre la **cultura política espanyola**: • Actualment hi ha **pocs governs amb majoria absoluta**; cal **pactar constantment**. • Això obliga a: - **cedir**, - buscar **acords fràgils**, - acceptar que no es pot complir el programa al 100%. Comparació amb altres països europeus: • A Alemanya i altres llocs hi ha més tradició de **grans pactes d’estat** entre forces de centre-dreta i centre-esquerra sobre qüestions clau (terrorisme, avortament, etc.). • A l’Estat espanyol, en canvi, molts temes centrals s’han utilitzat sempre com a **arma de confrontació** electoral. Sole i Ània denuncien una **cultura d’oposició destructiva**: • L’objectiu sembla ser **fer mal al govern** de torn per desgastar-lo electoralment. • El **bé comú** i els **problemes reals** (com l’habitatge) queden en segon pla. > “La política que he vist sempre és aquesta: oposició destructiva, vingui d’on vingui.” --- ### 2.7. Crida a grans acords sobre habitatge Sole fa una crida directa: • Demana que **govern i oposició** es **seuin plegats** per abordar el problema de l’habitatge com una **prioritat nacional**. • Insisteix que és un **“gran problema per a la ciutadania espanyola”** i s’ha d’afrontar **remant tots a una**. Els tertulians coincideixen que això **seria desitjable**, però que la **realitat política actual** ho fa molt difícil. --- ## 3. Sector primari: agricultura, ramaderia i pesca ### 3.1. Context general i notícies recents Tercer bloc de la tertúlia: el **sector primari** i la seva crisi. La conductora recorda diversos titulars recents: • **Agroliquiditat**: l’Institut Català de Finances i el Departament d’Agricultura milloren una línia de crèdit i l’amplien fins a **37 M€** per donar suport al sector. • **Unió de Pagesos** denuncia retards en la posada en marxa d’una planta d’**aigua regenerada** a Reus, necessària per al reg. • **Ramaderia** afectada per: - *Dermatosi nodular* en boví. - Diversos episodis de **grip aviària**. • **Pesca**: a la demarcació de Tarragona, les barques d’**arrossegament** ja han esgotat el **límit anual de dies de pesca** abans de Nadal, posant en risc la **campanya nadalenca**. --- ### 3.2. Terra agrària abandonada: nova convocatòria La notícia considerada més positiva: • El Departament d’Agricultura obre la **primera convocatòria** per **facilitar l’accés a terres agràries abandonades**. • Es tracta de parcel·les inscrites al **registre de terres en desús** que es podran **arrendar**. • **Prioritats**: - Dones. - Joves. • Objectius: - Recuperar **activitat productiva** en finques abandonades. - **Reequilibrar població** i **reforçar el món rural**. Es comenta el cas d’un **jove de Terrassa** que, sent urbanita, ha accedit a terres a l’interior del país gràcies a aquest tipus d’iniciatives. > *Idees clau*: L’accés a terres en desús pot donar sortida a joves que volen dedicar-se al camp i ajudar a **evitar el col·lapse del sector primari**. --- ### 3.3. Viure del camp: un ofici altament vulnerable Els tertulians tenen una visió força crítica i empàtica amb el sector: • Es parla del sector primari com un sector **“altament sacrificat”**: - moltes hores de feina, - ingressos sovint **molt baixos**, - **alta exposició** a riscos que no controla (plagues, malalties, preus, clima, regulació...). • Es menciona la idea: “**dono gràcies de no haver de viure del camp**” per la seva precarietat creixent. Casos concrets: • Ramaders obligats a **sacrificar bestiar** per malalties (dermatosi, grip aviària). • Pescadors que no poden sortir a la mar per **límits reglamentaris de dies de pesca**. --- ### 3.4. Qui es queda els diners? Cadena de valor opaca Ània planteja un dubte central sobre els **preus dels aliments**: • Els **agricultors** sovint cobren preus **miserables** pel seu producte. • Els **transportistes** han estat històricament un col·lectiu precaritzat (vagues, talls de frontera...). • Tot i això, el **preu final al supermercat** pot ser molt alt. > Pregunta oberta: *“A qui estem pagant realment quan comprem el menjar? Qui s’està quedant els beneficis?”* La tertúlia conclou que és un **tema pendent d’investigació**: • Es sospita de les **grans cadenes de distribució**, però sense dades concloents. • La conductora apunta que serà difícil d’esbrinar, però promet “investigar-ho”. --- ### 3.5. Sobirania alimentària i ús del territori Es lliguen els temes de **sector primari** i **energies renovables**: • El debat sobre com fem servir el **territori** inclou: - Boscos. - Camps de cultiu. - Pastures. - Instal·lacions **fotovoltaiques** i **eòliques**. • Risc doble: - Si abandonem el camp, depenem d’**altres països** per menjar. - Si no despleguem renovables, depenem d’**altres països** per l’energia. **Idea de fons**: cal un **equilibri estratègic** per garantir: • **Sobirania alimentària** (produir part important del que mengem). • **Sobirania energètica** (reduir importacions d’energia fòssil). --- ### 3.6. Sector primari i prevenció d’incendis Es destaca el **paper ambiental** del sector primari: • Camps conreats i **ramats de pastura** contribueixen a: - **controlar la vegetació**, - reduir la **càrrega de combustible** als boscos, - minimitzar el risc i la intensitat dels **incendis forestals**. Recorden la temporada d’incendis de l’estiu passat: • Catalunya va sortir relativament **ben parada**, però en altres zones d’Espanya hi va haver una **onada d’incendis molt greu**. • La **pèrdua d’activitat agrària** a moltes comarques augmenta el **risc estructural d’incendis**. --- ### 3.7. Valoració final del sector primari Conclusions implícites dels tertulians: • El sector primari és **essencial**, no només per raons econòmiques sinó també **ambientals i socials**. • Necessita: - **Polítiques públiques estables** i ben finançades. - **Preus justos** al llarg de tota la cadena. - **Rejoveniment** del sector (entrada de dones i joves). - Reconèixer el seu paper en la **prevenció d’incendis** i en el manteniment del paisatge. La conductora tanca el programa apuntant els dos “deures” periodístics que han sortit: • Aclarir què és exactament el **“punt zero”** o deixalleria de proximitat de Rubí. • Investigar **qui s’endú la major part del marge** en el preu final dels aliments. --- ## 4. Interlocutors principals • **Belén Tierno** – Conductora de la tertúlia. • **Gerard Moreno** – Tertulià. • **Sole Expósito** – Tertuliana. • **Martí Pujol** – Tertulià. • **Ània García** – Tertuliana. --- ## 5. Llista de tags (paraules clau) • Rubí • Ràdio Rubí • tertúlia • residus • reciclatge • deixalleria • punt zero • Consorci de Residus del Vallès Occidental • Can Barba • CTR • fracció orgànica • recollida selectiva • taxa de residus • educació ambiental • civisme • canvi climàtic • habitatge • lloguer • topall de lloguer • Comissió Europea • Teresa Ribera • especulació immobiliària • política d’habitatge • majories parlamentàries • pactes d’estat • desafecció política • sector primari • agricultura • ramaderia • pesca • dermatosi nodular • grip aviària • agroliquiditat • Unió de Pagesos • aigua regenerada • terres agràries abandonades • sobirania alimentària • energies renovables • prevenció d’incendis

['Rubí', 'Ràdio Rubí', 'tertúlia', 'residus', 'reciclatge', 'deixalleria', 'punt zero', 'Consorci de Residus del Vallès Occidental', 'Can Barba', 'Centre de Tractament de Residus', 'CTR', 'fracció orgànica', 'recollida selectiva', 'taxa de residus', 'educació ambiental', 'civisme', 'canvi climàtic', 'habitatge', 'lloguer', 'topall de lloguer', 'Comissió Europea', 'Teresa Ribera', 'especulació immobiliària', 'política d’habitatge', 'majories parlamentàries', 'pactes d’estat', 'desafecció política', 'sector primari', 'agricultura', 'ramaderia', 'pesca', 'dermatosi nodular', 'grip aviària', 'agroliquiditat', 'Unió de Pagesos', 'aigua regenerada', 'terres agràries abandonades', 'sobirania alimentària', 'energies renovables', 'prevenció d’incendis']