La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passen 3 minuts de les 10 del matí. Ja sabeu que a aquesta hora fem tertúlia i parlem de temes d'actualitat, de Rubí, però també de fora. Els dimarts amb el Gerard Moreno. Molt bon dia. Bon dia. La Sole Expósito, que acaba d'arribar perquè té una agenda molt plena d'activitats. Hola, Sole, bon dia. Hola, bon dia a tothom. El Martí Pujol.
Que acaba d'arribar ara mateix. Que acaba d'arribar, però no ho volia dir. Perquè nunca es tardes i la dicha és buena, que diuen en castellà. I l'Ània García, bon dia. Hola, molt bon dia. Amb tots ells parlarem avui, com dèiem, d'actualitat a la ciutat, però també de fora. Parlarem de residus, sí, de nou, perquè avui us estem explicant a 3W Radio Rubí.cat que Rubí tindrà una nova deixalleria de proximitat, o punt zero, l'any vinent,
Parlarem dels residus que ja sabeu que són sempre un tema polèmic. Tornarem a parlar d'habitatge. Ens repetim molt, però és que l'actualitat moltes vegades ve marcada per aquestes informacions. En aquest cas, una informació relacionada amb els topalls d'habitatge de la Comissió Europea. I per acabar, parlarem del sector primari. Ja sabeu, els que estudiàvem...
Fa molts anys ens explicaven el sector primari, l'agricultura, la ramaderia i la pesca. En els darrers dies, en les últimes setmanes, hem assistit a moltes informacions relacionades amb aquest sector, que és important al país, no tant a Rubí. Tenim un sector agrícola i ramader a Rubí mínim, mínim, mínim, però sí que és important a Catalunya. En alguns casos estan en peu de guerra reclamant millores i en d'altres...
doncs expliquen les dificultats que passen per continuar amb aquesta activitat tan tradicional. De tot això parlarem des d'ara i fins que siguin les 11, i com sempre recordem que tenim un telèfon obert. Els vostres comentaris i opinions és al 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
Doncs, com dèiem, Rubí tindrà una nova deixallària de proximitat o punt zero l'any vinent. És una de les inversions que preveu el Consorci per a la gestió de residus del Vallès, que acaba d'aprovar el seu pressupost. Gairebé 58 milions d'euros. Això representa un augment del 14% respecte als comptes de 2024, una pujada que està relacionada amb tota una sèrie d'inversions que es faran bàsicament en les dues plantes que gestiona aquest Consorci. El Centre de Tractament de Residus, una
Arriba la resta. I la planta de Can Barba, on es tracta la fracció orgànica. De fet, un dels principals capítols d'aquest pressupost és precisament aquesta planta de Can Barba i el seu projecte d'ampliació. És un projecte que està dotat amb 48 milions d'euros, 48 dels 58, per l'Agència de Residus de Catalunya i fons Next Generation. D'aquesta manera es podrà duplicar la capacitat fins a les 60.000 tones i potenciar els processos de tractament orgànics
entre d'altres coses. L'inici de les obres està previst per al tercer trimestre de 2026. El president del Consorci de Residus del Vallès Occidental és el rubinenc Rafa Güeto i ho explicava fa uns dies en una entrevista a Ràdio Urbí. En aquest sentit, fa poques setmanes el Consorci va publicar la licitació del projecte de modernització de la planta de Can Barba. És un projecte importantíssim, també finançat en una part per la Unió Europea. Un projecte de 49 milions d'euros que el que farà és
Una mica més de doblar, passem de 25.000 tones anuals de fracció orgànica a poder tractar 60.000 tones anuals i que ens permetrà fer un salt qualitatiu pel que fa a la fracció orgànica i, en conseqüència, amb la resta de fraccions. Pel que fa al centre de tractament de residus, el pressupost del Consorci preveu un volum d'ingressos de més de 24 milions d'euros. També s'impulsarà el procés de licitació del nou contracte d'explotació, coincidint amb la finalització del període de continuïtat.
També es potenciarà una cosa que es diu el programa Prae, que bàsicament serveix per potenciar els sistemes de recollida d'alta eficiència a municipis petits o a municipis que no arriben als 50.000 habitants, això és Vila de Cavalls, Becarissa, Setmanat, Ullestrell i Rellinas, i es mantindran també les tasques de col·laboració amb els municipis
de major població pel disseny de nous models de recollides. I en darrer terme, el pressupost del Consorci també inclou aspectes relacionats amb la sensibilització i l'educació ambiental. Hi ha una partida de 70.000 euros destinada al desplegament d'accions vinculades al Pla de Prevenció de Residurs 2530,
que inclouen visites, tallers formatius, projectes de compostatge i accions de prevenció del malbaratament alimentari. Parlem d'aquestes dues instal·lacions. Jo no sé si vosaltres ho teniu clar, jo crec que hi ha molta gent al Vallès que no té clar
que tenim aquest centre de tractament, o què és el que fa aquest centre de tractament, i què és el que fa aquesta planta de Can Barba. És un tema polèmic, aquest dels residus, i moltes vegades es repeteixen bulos, sobre, que tot es deposita en el mateix lloc. I de vegades, quan li dius a la gent, no, però si tenim aquest centre de tractament de residus i aquesta planta d'orgànica,
Doncs no estic segura que la gent sàpiga de què estem parlant.
Ja et dic jo que no ho sap la majoria i està bé que en parlem. Però jo crec que per part de les administracions, Consell Comarcal, Ajuntament, Ajuntaments, s'ha de fer, i és trist dir-ho perquè portem dècades, s'ha de fer més pedagogia i més sensibilització. Aquests 70.000 euros que hi ha per sensibilització ja estan bé ja, però no haurien de ser 70.000, haurien de ser molts més. La majoria de la gent no solament no sap el tema de Can Barba ni el detractament de residus, sinó que no sap
que ha de separar la brossa, que l'hauria, que la pot, que podria, i per tant, si no sap que podria o que seria millor que la separés, com ha de saber que Can Barba, la majoria de la gent passa amb cotxe per allà al davant,
I a mà dreta, quan vas cap a Montserrat, abans de travessar el túnel aquell, veus el centre aquell i es pensen que és una fàbrica normal, no? Aquest és el centre de tractament, no? Sí, el de Can Barba. Aquest és el de Can Barba. Can Barba és el d'orgànica, no? Sí, orgànica i l'altra resta. Deia, perquè el CTR també te'l trobes. Sí, també, també. Per la carretera. En tot cas, va bé explicar-ho, que la gent ho sàpiga, que efectivament la tria serveix per alguna cosa, però a mi,
Em desconsola, ja ho he dit més d'una vegada aquí, em desconsola molt, però molt. Trobo que a Rubí, no sé si és un 39%, sembla que estàvem a un 39% de persones només que facin aquesta tria, aquesta selecció a casa seva i, per tant, als contenidors apropiats.
Penso que és un hàndicap que tenim i, per tant, doncs, nostra culpa, la meva culpa dels que no ho hem sabut explicar o dels que ho expliquen ara, però ha de créixer això. No pot ser que el camata de Pere sigui un 74 o no sé quant és i a Rui sigui un 39. No crec que sigui tant persones com quantitat de residus que acaben separats.
Jo ets a discrepar una mica del Martí en un detall de com ha expressat la seva inquietud que comparteixo plenament i a més a més discrepo i anyado drama perquè jo crec que no és que la gent no sàpiga.
que ha de separar residus o que pot separar residus o que és millor si separa residus. Jo crec que la gent, hi ha una gran majoria de la part de Ciutadania que sap que això és possible, sap que això és el que es recomana i que no ho fa perquè no vol. Doncs pitjor encara.
Efectivament. O es fan o es deixen emportar per aquests bolos. Recordem que els bolos... Jo entenc que és més senzill dipositar-ho tot en un mateix contenidor. Jo entenc que tenir quatre cobells diferents, escombraries a casa, suposa una logística, que tenim uns habitatges...
majoritàriament petits, totes les dificultats, jo ho entenc que això, però clar, tu ara parlaves de les plantes de tractament de residus o de tractament d'orgàniques i jo pensava, no som conscients de la importància que té tot el sector de la neteja viària, recollida i gestió de residus. Sense el sistema que tenim organitzat ara mateix,
no podríem viure. No podríem viure. La vida, com la coneixem, no existiria. Per què? No podríem sortir als carrers, perquè no tindríem espais naturals, perquè estarien tots embrutats i tots plens de deixalles. Jo crec que l'abans de l'humanitat no té tant a veure amb la industrialització com amb el clavegaram. Vull dir, no? Que les primeres coses que ens permeten generar societats funcionals i sanes i salubres, doncs és tot el que té a veure...
amb la higiene, no? I això té a veure amb la recollida de residus i té a veure amb la gestió de residus. Llavors, jo sí, comparteixo amb el Martí aquesta inquietud de com és possible que hi hagi una part de la ciutadania que pensi que això no va amb ella, no? Quan en realitat, si tothom ho féssim... Potser si tothom ho féssim bé no notaríem una gran diferència entre el que tenim ara i el que tindríem, no? Però és que si tothom ho fés malament, realment no podríem sortir al carrer, no? O sigui, és a dir, seria...
una cosa ingestionable i seria una cosa dramàtica. Per tant, totalment d'acord, 70.000 euros no, doncs probablement facin falta molta més inversió en sensibilització, una sensibilització més estratègica perquè ben s'avançarem, perquè al final invertirem diners en fer els equipaments, al final tindrem aquests recursos, tindrem tots els contenidors, acabarem amb sistemes d'identificació dels usuaris, però hem de convèncer.
O sigui, és a dir, l'ideal és que la gent entengui que això és el que ens beneficia a tots, en particular i com a societat. I també, Ània, jo estic totalment d'acord amb vosaltres, però hi ha molta gent que sí que ho feia en el seu moment, i al incluir l'impost de residus i tal, i subir-nos les basures, hi ha molta gent rebotada i diu, doncs jo no reciclo, perquè realment no saben...
Exactamente ese dinero a donde se va, pero ya como le han subido casi un 33% de basuras, pues la gente no recicla. Está negada totalmente, pero es como por protesta, ¿sabes? Por protestar, pues decir, oye, pues no, no voy a reciclar porque si usted me sube, pues hazlo usted.
Que no debe de ser así. Que deberíamos de reciclar todo el mundo independientemente de que nos hayan subido los impuestos y todo. Pero yo creo que la subida de impuestos no ha mejorado o no ha beneficiado a eso. Claro, ¿sabes lo que pasa? Que es que no es un impuesto. Es una tasa. Bueno, es una tasa, sí. Una tasa de residuos. Y la tasa lo que significa es que el ciudadano o la ciudadana
Tiene que pagar a través del recibo el 100% del coste del servicio, cosa que antes no era así. Entonces, claro, antes la ciudadanía pagábamos, pues no sé, pues la mitad de lo que costaba eso. Y ahora nos hacen pagar el 100% de lo que cuesta, que es lo que marca la ley. Es decir, entonces, claro, también falta, creo que yo he hablado alguna vegada, creo que así, ni que así, una mica colateralment,
informació i coneixement sobre les taxes i els impostos. Què graven i on van aquests diners? I en aquest cas és això. Para la gente de pie, como yo, es un impuesto. Yo sé que es una tasa, ¿vale? Pero la mayoría de la gente no lo sabe. Entonces ahí esos 70.000 euros en formaciones y tal, yo creo que debería de incrementar muchísimo más. Escoltem el Gerard i aneu fent memòria, si recordeu quan vau pagar de taxa.
Sí, jo només volia comentar un parell de cosetes. La primera, que comentaven que, bueno, hi ha un percentatge a la població que no recicla, que és preocupant. A mi m'agradaria, abans de dir si és preocupant o no, veure com ha evolucionat això, perquè potser parlem que és preocupant i fa 10 anys aquest percentatge era la meitat. Llavors s'ha de posar una mica en perspectiva que podria ser igual, no sé, deia el Martí, 40% recicla. Podria ser un 50%, sí, però és que potser fa 10 anys era un 20%.
No parlem de persones, parlem de quantitat de brossa serrada. És igual, el resultat és el mateix. No, perquè potser hi ha gent que... persones que tot ho separen i gent que no separen res. Sí, però el resultat és un 39%. La quantitat de brossa... Jo em referia a l'evolució, que potser no estan preocupant si l'evolució ha estat positiva durant els últims anys. Tenir aquestes dades ajudarien una mica.
Que s'ha d'anar un reciclatge total? Sí. Que és complicat? També. Però a poc a poc s'ha d'anar en aquesta línia. La llàstima és que portem dècades fent pedagogia amb això. Però també hi ha discursos que van en contra de la pedagogia que s'ha fet durant els últims anys i han servit per contrarrestar els certs avanços. Quan et diuen que el canvi climàtic no existeix, doncs un dels principals motius per fer el reciclatge era per frenar el canvi climàtic. Bueno, si et diuen que no existeix,
Doncs potser deixes de reciclar, perquè tu creus. Jo no creo tanto que sea por eso. Jo crec que hi ha un problema de civisme en general, que hi és, en general, amb moltes actituds, i aquestes forma part de la manca de civisme, i a més del que deieu vosaltres ara,
dificultat a entendre que el canvi climàtic i els problemes dels plàstics i dels abocaments i que al final la Terra, el planeta Terra, acabarà com acabarà si no prenem consciència i tal. El problema és que si prenem consciència, que ara un percentatge X, 40%, però el 60% del món mundial i del de Rubí no la pren aquesta consciència d'això que comentàvem, doncs...
I també et dic, pot semblar una tonteria, però quan hi ha molta gent que viu a espais molt petits, i tenies quatre cobers de brossa diferents, doncs també els hi dificulta una mica. Però bueno, hi ha molta gent que... Ja em perdonaran, però... Però hi haurà molta gent que pensi això, si tinc una cuina molt petita, que és normalment on tens la brossa, o al costat, doncs bueno, doncs diu, mira, jo ja...
Anar aquí, perdoneu-me, però IKEA nos ha dado grandes lecciones de eficiencia de gestión del espacio. I és que abans quan dèieu que potser hi havia gent que no sabia, jo dic, però si només cal anar a IKEA per veure la varietat de... I veure la televisió, i veure la televisió, i veure qualsevol cosa, i sortir al carrer. És que el que... Jo estic d'un home que deia l'Anna, que la majoria de gent ho sap però no ho fa amb diferents excuses. A mi l'excusa de l'espai em pot valer...
per un pis on viuen tres famílies, jo què sé, però per una família estàndard normal, que de moment encara l'estàndard normal existeix, i és més, normalment són famílies monoparentals cada vegada més, les unitats familiars, l'excusa aquesta, que jo l'he sentit fins i tot amb coneguts meus,
Ai, no, bueno, no. Va, però és que tinc poc espai a la cuina. I una merda, amb perdó, dels radioviens. I valgui, en aquest cas, pel tema. Els contenidors estan oberts 24 hores, eh? Pots generar molt vidre, agafar-lo i baixar-lo. Però l'excusa aquesta que a casa meva a la cuina no m'hi caben. Jo tinc un pis molt petit i tinc allà repartits, allà posadets, allà, i el que no m'hi cap a la cuina el poso en un cel obert que tinc i alguna vegada el veí se'm queixa que no sé què de les escombraries que hi ha el cel obert.
Molt bé. Però vull dir, si ho vols, pots. I si no vols, qualsevol excusa és bona. Pot haver casos, eh? Vull dir, de... Jo ho dic perquè ho heu escoltat també, com el Martí que heu escoltat. Però majoritàriament és un tema de voluntat. Recordeu o no recordeu la taxa que vau pagar l'any passat?
No, sí, 89 euros. Ho dic perquè deies... Hi ha gent que està enfadada i diu, doncs no ho pago. Clar, algú pensa que... Jo crec que estic també al voltant dels 80 euros. Algú pensa que aquests 80 euros... És a dir...
Si deixa de pagar... Si deixa de separar això que està generant, costa 80 euros? No? Costa molt més. El cost del reciclatge augmentarà. No hi arriben. El problema no és la taxa de 80 euros. El tema és que les basures sí que han subit també. La gent està rebotada. Si jo pagava 70-80, ara pago quasi...
20 euros más, seguro. Aparte de la taxa. Anual, eh, per això? Anual. Dic-clic també perquè no ens flipem. Què diuen els joves? És a dir, si tu en pagues 50 d'aigua, 40 d'electricitat i ara a l'estiu...
25 de gas a l'hivern més, però són mensuals o són bimensuals, aquests pagaments. Recordo que el pagament de la taxa aquesta de descombraries és anual. És un sol pagament anual. Si ho divideixes... Estic dient que si divideixes o prorrateges pels mesos és una quantitat d'incima. I recordem que el pressupost municipal...
el percentatge que es destina als registres són uns quants milions. És dels contractes més grans. És una de les partides més grans. No sé quants milions és ara, però és un concepte important. 6,6 euros al mes et sortiria. Ho dic per utilitzar l'argument que fan servir moltes vegades a la tele. Pero yo, por ejemplo, en Valencia, que tengo un piso en Valencia, es verdad que nos pusieron la taxa esta, pero el otro impuesto no subió para nada.
Se mantén igual. Clar, però jo us faig una reflexió. 6,6 al mes euros és molt menys del que paguem a qualsevol casa per la connexió a internet i Netflix. Escolta. És a dir... Jo estic utilitzant aquesta fórmula perquè a la tele segur que heu vist. Comprate un no sé què, que te cuesta 3 euros al mes. I jo tinc internet i tinc Netflix a casa i jo li dic que tot el món lo poda tenir, lo poda pagar...
Però probablement, si hagués de decidir sense què visc, en un cas extrem de no sé què, probablement abans prescindiria de Netflix que viniera algú a limpiar la calle i a quitar la basura de la puerta de mi casa. Vull dir que en realitat és una primera necessitat...
I és això que n'estan car. Una demostració pràctica d'això que dius és quan hi ha alguna vaga d'aquestes dura, per exemple, a Girona fa poc n'hi va haver alguna... Queden els carrers fet un fàstic tal... En dos dies, eh? En dos o tres dies i en una setmana ja és un drama...
total, no? I amb el que comporta de brutícia, que no pots anar pel carrer, de possibilitat de malalties, etcètera. No som prou conscients perquè estem en un estat del benestat i avançat, però si tu anessis a Londres fa 100 anys o a París fa 100 anys, que ja eren grans ciutats, es menjaven perquè no hi havia clavegueres, perquè no hi havia recollides escombraries, perquè ho llançaven tot...
per la finestra, i allò, les malalties i la mortalitat, evidentment l'esperança de vida no era la mateixa, no? Bé, tot això, aquesta gent ja no hi arriba i simplement troben qualsevol excusa per no reciclar, perquè no tenen espai, perquè és massa feina o perquè després faran el que voldran i total, tot ho aboquen al mateix lloc.
Gerard, el Gerard demana la paraula. Espera, que tinc les teves dades. Deies, vull saber com era aquesta recollida selectiva. Doncs mira, el 2015, 28%. 2016, 29, gairebé el 30%. 2017, 33%. 2018, 37%. 36,9%.
El 2019... Ui, ara s'ha anat a l'ordinador. 38,8%. El 2020, 39%. El 2021, màxim, històric a Rubí, 40,3%. El 22, 39,3%. I el 23, 38,4%. És a dir, que ha baixat.
O sigui, va pujar i ha baixat. Està estancat. Hem de seguir treballant perquè continui pujant, perquè la progressió sigui... Anavas a dir una altra cosa, eh, per això. Sí, anava a dir una altra cosa. Digues, digues. No, era només comentar que sí que és important el tema de la pedagogia i ensenyar a la gent el tema de la tassa i tal, perquè és una tassa en la que se't transmet el cost...
de la gestió d'aquests residus. Si es recicla més, aquest cost baixa. Llavors, per conseqüència, la taxa baixa. I això és important que ho sàpiguen, perquè el moviment aquest de rebeldia, de no reciclo perquè ja ho pago, comportarà unes conseqüències que t'agradaran menys encara, que és que la taxa pugi. Però s'ha explicat regular, eh? Molt mal.
Si tu recicles aquesta taxa baixarà. Llavors...
hem d'anar en la línia de reciclatge. Però això s'ha d'explicar. S'ha de poder explicar. Igual que el sistema d'identificació que abans apuntava l'Ània i que hi ha molta gent, també segur que heu sentit la gent dir ens posaran la targeta i jo penso benvinguda, sigui la targeta. Jo crec que això és complicat. Hi ha pobles que fan sistemes nous de recollida que també generen la seva polèmica perquè al primer moment tothom... Evident, eh? Però vull dir, si la manera millor d'incentivar és o
multant el que no fa la selecció o premiant el que la fa. Això és feina, és complicat i té una complexitat per gestionar-ho, no? Però acabarem així, segurament, al cap d'un temps. I una cosa última que ens volia dir que m'he deixat. Un aspecte que seria a bon nivell pedagògic i perquè la gent entengués una mica més és portar, no sé si les escoles, els del Casal d'Avis o la gent en general, allà a la llana,
on hi ha el centre aquell de... on tots els camions que recullen les escombraries, on hi ha, no sé com es diu, l'espai, el macrospai aquell, sí, on tots els camions que recullen es tanquen a la nit allà i després es despleguen. Sí, però no és allà, és el molí de la vestida, no? El molí de la vestida, aquest. Sí, sí, sí. Sí, sí, perdona, sí, molí de la vestida. Davant del cementiri, diguéssim. Exacte, gràcies. Sí, sí, doncs allà, si hi passes, jo he passat a vegades, per fora no he entrat,
Però veus la quantitat i el cost que té tot plegat, que no ens passa això que deia l'Ània, no? Que perquè puguem viure amb salut i amb higiene tots plegats la quantitat de camions que es necessiten, la quantitat de màquines, la quantitat de treballadors, etcètera, etcètera.
Però jo a la primària, per exemple, vaig anar a la deixalleria i ens van explicar tots els processos i tal. Això són coses que estan entretingudes. Si no has anat mai i ets més petit, són coses que aquest mercant saps on està, et queda a prop... I precisament a Rubí, jo crec que a molts municipis, però precisament a Rubí tenim tota una trajectòria a les escoles verdes. Els nens i nenes de les escoles de Rubí saben perfectament...
coneixen per què se'ls ha explicat a les escoles, perquè des del servei de residus s'ha anat a fer pedagogia, s'han fet sortides, hi havia el programa 50-50, que és aquest estalvi energètic que fan les escoles, d'aquest estalvi la meitat repercuteix directament en inversions sobre les mateixes escoles,
Vull dir, és una cosa que no podem dir que no s'hagi treballat en la població més sensible i més important, al final, que són els nens i nenes. Nens i nenes que probablement encara no siguin adults amb les seves llars autònomes, com per incrementar-nos el percentatge de reciclatge, però pot ser que d'aquí 10 anys hi hagi un repunt que en part tingui a veure...
amb tota aquesta feina que s'ha fet a les escoles de Rubí, no sé. M'agradaria pensar que això serà així. Per això s'ha de fer aquesta pedagogia dels nens. Però m'agradaria pensar que d'aquí uns anys estarem parlant d'uns altres percentatges. Jo penso que és així. El que passa és que són coses que han de tenir com continuïtat. A les escoles, per exemple, et diuen porta l'esmorzar en envasos reciclats... Reutilitzables, perdoneu. No fer servir el paper de plata, fer servir elements, això, que roti dins...
Clar, de vegades fas el pas a la secundària i ja, clar, posa allò cadascú, evidentment, el seguiment o control que pots fer sobre una colla d'adolescents... En fi, és molt més difícil. Però és una cosa temporal. Després tornen a... Per suerte, diu la Sònia. Quan passa en aquesta època, tornen a... Tu o a casa teva...
No és casa teva, és casa dels teus pares, fins que no t'hi independitzi no podràs decidir certes coses. En la meva àvia, jo, sincerament, poca cosa puc fer perquè recicli, perquè és una senyora de 85 anys amb les seves costums i que, per molt que jo l'insisteixi, és un col·lectiu que costarà més que entrin en aquest...
No, no, jo entenc que s'ha de fer l'esforç. No, no, però no em refereixo a això. Dic que depèn, però jo penso en la meva àvia, per exemple, clar, gent que ha crescut en altres entorns està acostumada. Les deixalles del menjar es guardaven per donar-li als animals. Vull dir que no és un invent nostre, això de reciclar o de separar la brossa. És que...
Jo et dic que la meva àvia jo crec que em costaria molt... Les àvies urbanes. Em costaria molt fer aquest canvi, però per exemple, a gent més jove, que ja ha viscut amb aquest runrun, amb aquest... amb tot aquest ecosistema, doncs és molt més fàcil i s'ha de seguir. És pràcticament, són dos quarts d'onze i no voldria allargar-me més, però...
Potser també hauríem de parlar de reduir prèviament la quantitat de residus o d'embolcalls que porten les coses. Fa poc vam fer una nova norma, no recordo de cap que...
Què era? Em sembla que era l'embolcall de les pastes de dents i jo vaig pensar, de veritat que hem hagut de trigar tant a decidir que alguns productes no necessiten de dos o tres embolcalls? No sé, o ara que comprem per internet, la quantitat d'embolcalls que porten aquells productes que t'arriben directament.
Passa amb molts productes, això. I a poc a poc es fan passes, com ara, però s'està tardant anys, dècades, a anar implementant això. I això ja no depèn de la voluntat del ciutadà, sinó dels governs i dels fabricants, naturalment, que han d'acceptar uns canvis que els poden costar, poden tenir uns costos. No hem parlat d'una cosa, en aquest tema, que no sé si hi ha entès bé, que Rubí s'incrementava un punt
Un punt de deixalleria mòbil més. No, una deixalleria, o punt zero. És una deixalleria de proximitat. Potser sí, és de... No ho especifica. Per això, m'he quedat amb el dubte. De què estem parlant? Del camió aquell que acaba de dir unes hores determinades, la deixalleria mòbil, a la qual jo vaig a portar les...
No s'especifica... Les càpsules de cafè. Càpsules de Martí. Càpsules de cafè. És que, clar, és necessari això. Aquest residu. És necessari aquest residu. No, però clar. Per fer... Per fer arracades. Hi ha qui fa arracades amb això, i jo penso que no hi ha tantes arracades. Si hauries de sortir cada dia amb les arracades dels dos cafès que t'expressen.
Ho dic també per la gent, que quan parlem a vegades, des del punt de vista, això passa en molts temes, quan estem especialitzats en alguna feina determinada, parlem amb una terminologia tal. Quan aquí ens diu l'Ajuntament, o el Rafa Huet, o qui sigui, que Rubí incrementarem un punt òmnia, evidentment la majoria de la població no sap de què estem parlant, m'imagino.
Estaria bé saber-ho i estaria bé en aquest sentit. I una abraçada pel Rafa, per cert, que és un bon company i un bon amic, i que hem compartit moltes coses junts. Considero una persona correcta i ponderada i educada. Però vull dir que la pedagogia entra en això. De què estem parlant quan estem parlant que a Rubí hi haurà un punt més exactament de què?
Doncs sabem que deixallaria de proximitat o punt zero i deduïm que si és de proximitat o està instal·lada en algun lloc cèntric de la ciutat o és mòbil. Deixa'm dir que va sortir en una d'aquestes tertúlies, no en aquesta sinó en els dimecres, em sembla que era, una tertuliana que es queixava, que deia que ja no li deixaven...
quan portava coses a la deixalleria mòbil no li deixaven descomptar-se o posar el segell, ens vam comprometre a buscar-ho i finalment ens han dit que sí, que et poden posar el segell encara que sigui a la deixalleria mòbil. Ara ens emplacem a esbrinar què és això de la deixalleria de proximitat O.0.
A veure si ho podem esbrinar. Avancem, canviem de tema, perquè dèiem que tenim un altre tema recurrent, és el tema de l'habitatge. N'hem parlat moltes vegades en aquesta tertúlia, però avui podem explicar que per primer cop la Comissió Europea planteja límits al preu de venda i lloguer d'acord amb la situació nacional. Brussel·les parla de topalls dins del seu pla d'habitatge assequible,
que s'havia de presentar a principis de 2026 i ha avançat i presentarà el 16 de desembre. En una compareixença que es feia ahir al Comitè d'Habitatge del Parlament Europeu, la vicepresidenta executiva de la comissió, l'espanyola Teresa Rivera, subratllava la importància d'una mesura que, segons el seu criteri, contribuirà a dissenyar uns programes de suport més transparents. Brussel·les també proposarà condicionar l'entrega d'ajudes per reformes de la llar,
el fet que aquestes instal·lacions no es puguin posar al mercat en un termini almenys de 20 anys. Escoltem Teresa Rivera, parla en anglès, però l'entendreu perfectament. Sí, crec que això és important.
Com dèiem, se l'entenia perfectament. Mínim i màxim de lloguer i de compra. I parlava que, evidentment...
calia ser transparent. Sobre els ajuts a la reforma. Es deia, Rivera, que s'ha d'evitar, com dèiem, que aquests diners públics s'acabin dedicant, per exemple, a algú que té un habitatge, un segon habitatge, una segona residència. O que es faci servir aquesta reforma pagada amb diners de tothom o diners públics per augmentar el preu de mercat i, per tant, especular. La Comissió Europea té intenció d'oferir orientacions sobre algunes condicions generals
sobre habitatge, deia lògicament que les competències en cada estat són dels seus territoris o del propi estat i que el que sí pot fer la Comissió Europea és fer aquestes recomanacions. També li vam preguntar
arribarà per la creació de noves figures impositives, de nous impostos, per tenir ingressos que contribueixin a posar fi a la crisi de l'habitatge. Va dir que era un debat que s'havia abordat només per alguns estats membres i s'havia defensat al principi de subsidiarietat, però no hi havia quòrum, podríem dir.
en això de posar nous impostos. El que sí deia Rivera és que es comprometia a mantenir un rol d'ajuda i suport per ajudar a cadascun dels països en la mesura del possible i com sentíem en funció de la situació de cada estat, que segur que no és igual a tota la Unió Europea, però sí sembla que és una tendència. Què us sembla? Que hi hagi aquesta primera posada...
no sé si de norma o com a mínim de recomanació per part de la Unió Europea, també per unificar criteris. I per dir que, evidentment, l'habitatge és una necessitat, que és el que al final ve a dir la Comissió Europea.
Difícil, jo ho veig complicat, però crec que és molt interessant com a posicionament i com a presa de consciència. Després ja veurem les normatives de cada estat fins on permeten materialitzar o concretar aquest tipus de normatives, de condicions.
que crec que serà molt complicat perquè hi ha lleis, perquè la propietat privada està protegidíssima a totes les constitucions modernes, perquè hi ha lleis del mercat, les que tingui cada país i per tant incidir-hi o fer modificacions i canvis, doncs,
probablement sigui molt difícil, però crec que és un primer pas en allò, diguéssim, en l'esfera política i en el pla una mica ideològic, de dir, ens preocupa aquesta qüestió, entenem que és una qüestió a abordar de forma fonamental i entenem que podem donar un recolzament, donar un marc als estats que vulguin
perquè al final serà així, els governs que no vulguin fer res del respecte podran no fer res també, probablement, però donar un marc i donar un recolzament a aquells estats que vulguin aportar solucions o determinades mesures en això.
Aquí, evidentment, hem de tenir... O sigui, l'optimisme és així com frenat, diguéssim. És una qüestió de difícil resolució perquè depèn de molts factors, però jo crec que és molt positiu que es posi sobre la taula i que hi hagi pronunciaments clars a nivell europeu al respecte d'això.
Està bé que se'n comenci a parlar i que ja es vulgui fixar aquest marc general, però com diu el mateix títol, però que cada país faci el que vulgui o el que pugui, dit d'una altra manera. Evidentment, és molt difícil en temes com aquest crear un marc en països, no ho sé, entre Finlàndia i Romania hi ha un món o dos o tres, i per tant cada país farà el que pugui en aquest tema. Sí que és un tema greu, sí que és un problema important, sí que s'han de posar un fre en els preus dels lloguers,
d'alguna manera, però evidentment cada país ho farà com vulgui o com pugui, segons les seves circumstàncies. Però realment, i pensem ara en el futur, els que ja no en tenim tant de futur, deixeu-m'ho dir així, però... No, no, és real això. Però per les noves generacions, pels nostres fills, que realment els meus tenen problemes amb això, evidentment, del lloguer,
i en els que vinguin, realment en aquest sentit, el tema de l'habitatge, el tema dels lloguers de preus, de lloguer, preus de venda i tal, els estem deixant un món, una societat complicada, almenys on estem vivint nosaltres. Hi ha altres país d'Europa també. Per tant, no sé què s'ha de fer, però algú ha de fer coses. Entenc que hi ha un mercat privat, entenc que hi ha uns drets, etcètera, etcètera.
però des dels governs, l'europeu pot recomanar, pot fer aquest marc general, però els governs de cada país, i els votants en aquest cas quan votin, sí que haurien de pensar també en què proposa cadascú, i no només en què proposa cada partit per votar un o l'altre, sinó el que jo he dit sempre, que les paraules ho aguanten tot i que una cosa tu pots dir, farem tal.
A mi m'agrada, després de molts anys, ho he vist, això, m'agrada fixar-me més no amb el que diem que farem, sinó amb el que han fet. Amb el que han fet, amb qualsevol tema. I paraules. Jo podria estar aquí parlant i explicant aquí un sopar de duro que després no seran. I els polítics jo crec que una part del descrèdit, i acabo, una part del descrèdit de la política ve d'això, la dificultat de... O sigui, la facilitat que hi ha
amb tu dir, no, perquè això ho farem, no sé què, perquè aquí, allà, pim, pam, pam, pam, però ara, la veritat, res de res. I això crea una part de desafecció ciutadana que llavors fa que la gent... Home, res de res, tampoc... No, però que no té res a veure amb el que han dit. O que és un 50% o que és un 30% del que han dit. Hem d'intentar ser coherents i conseqüents. I quan, no dic que sigui fàcil, i en política menys, però la vida en general, si tu dius...
que faràs això, mira, de fer-ho. Perquè si ja saps que no ho faràs, perquè hi ha gent que no ho sap, que ho sap, i gent que no ho sap, en realitat a mi el que em val no és el que he dit aquell que farà, perquè si diu que posar-hi un topall...
de lloguer aquí, però després, la veritat, te'l posa... Bueno, te'l posa aquí perquè vivim en un sistema assembleari democràtic, afortunadament, que no és un sistema autoritari, per tant, aquestes mesures les has de pactar amb altres companys i companyes de viatge, d'altres formacions polítiques, i si no aconsegueixes el seu suport, no pots fer allò que vols, per exemple. Ara s'ha sentit afectada per allò que sigui a la negocia. Sí, no. No afectada. Ho dic perquè jo crec que
No, perquè la manera en què el Martí ho explica, a mi em fa... Em dóna la impressió que es posa sobre la taula un cert sentit del cinisme, de l'exercici de la política. No, no, en general no. I no hi ha tant un exercici de cinisme o d'error en el... Diguéssim, no és una promesa voluntàriament...
impossible, difícil o falsa. O sí. O sí. Te'n podria dir unes quantes. Te'n podria dir unes quantes. Però moltes vegades. De tots els partits. Però la realitat és que el joc polític en aquest país, repeteixo afortunadament, amb un sistema parlamentari i democràtic, és que
Intentem portar una ILP que té 70.000 signatures de recolzament perquè la tauromàquia deixi de ser patrimoni cultural i resulta que el primer tràmit que és votem o si la votem, no se vota.
I no es pot discutir això. Però això és indiscutible, Ània. Això no ho discuteix ningú, ni jo ni ningú. Jo el que discuteixo és... Llavors, aquesta desafecció... No, no, jo el que vull dir és que aquesta... Els que tenen majoria, quan la tenen... No, no, és que estàs dient una cosa que jo no he dit. Els que la tenen, quan la tenen, que apliquin.
Si no la tens, no, evidentment, és una democràcia parlamentària, això ja és zombi, no? Si tu no tens els suports necessaris, no s'aprova. Això ja estem d'acord, no cal discutir-ho. Però quan la tens, aplica. Aplica, perquè si no, és quan passa això, que la gent diu, ostres, aquests no m'havien dit que farien això, llavors no ho fan. O perquè no poden, perquè no tenen majoria. No, no, si és que la tenen.
Val per molts temes, eh? Val a Catalunya, val a Espanya i val a Rubí, eh? Jo crec que cada cop les majories formen part més del passat. Que ja cada cop hi haurà menys majories perquè hi ha diferents partits, la societat... És més difícil ara que abans. Ara és més complicat. Però a banda de l'anàlisi política...
segurament hi ha hagut molta gent que ha governat en majoria i segurament ha deixat de fer algunes coses no sé si sempre ha explicat el per què Soler, alguna cosa a añadir? pues no sé, yo estoy de acuerdo con Martí que es verdad que se promete mucho y luego al final no se lleva a cabo por eso porque no tienen mayoría porque todos no vamos a remamos a la misma vez
Pero sí que es cierto que deberíamos hacer una reflexión, reflexionar nuestros políticos en general, todos, da igual el color que sea, y pensar que aquí hay un problema real, que hay mucha gente que no puede acceder a una vivienda digna, ni como propiedad ni alquiler ya.
que están viviendo en habitaciones igual, en un piso 4 o 5 familias distintas, y todos deberíamos de sentarnos y decir, bueno, a ver, ¿qué podemos mejorar? Y unirse. Es que es un problema, es un gran problema para la ciudadanía española. Y yo creo que los políticos que están ahí en el gobierno, la oposición y todo, se deberían de sentar
Y solucionar esto. Y no denunciar al Tribunal Constitucional medidas o secretos. Bueno, pues eso. Remar todos a una. Remar todos a una. En ese sentido de remar todos a una. Pero es que somos... Bueno, pero en las últimas leyes que se han aprobado relacionadas con la vivienda, partidos que hasta el momento habían sido cross a Sánchez, han deixat de ser...
Això pot passar i això... No li vull posar el nom, però hi ha un partit que, en política d'habitatge, canvia absolutament de... Home, tothom sap de qui ha estat davant, no? Però si tens la majoria, dic, quan no la tens, no la tens. En aquest cas l'han perdut la majoria, pel que sigui. Però per esa regla de tres no la vamos a tener ya. La majoria no se l'hagi perdut, és que no l'han tingut mai.
Ni la vamos a tener ahora. I perdoneu, però segons que tingui la majoria, jo prefereixo que no apliqui el que diu. Saps? Vull dir que jo crec que fins i tot amb les majories... Fins i tot amb les majories les coses s'han de fer el més consensuadament possible, encara que no necessitis.
aquest recolzament dels altres partits, home, l'has de buscar, perquè al final també representen gent. Però a la sola jo crec que parlava de que tothom es posi d'acord en temes que són importants per la ciutadania. Exactamente, és que és fundamental, és un tema preocupante para todos. La política hauria de ser així, però és que no és així. Pues debería de ser así. Sí, vale, però hi ha uns interessos darrere de tots els partits polítics que fan que no es prenguin certes decisions. Sí.
I això està claríssim. Si los nuestros políticos nos ponen de acuerdo, vamos muy mal. Perquè no hi ha majories. Actualment gens. I es presenten lleis sabent que no hi haurà suports i ja està. Ara, perquè tu has viscut aquesta època, però jo que tinc una mica més d'edat, em remeto èpoques de majories absolutes de diferents partits, dels partits majoritaris de l'Estat, no?
amb etapes, que et deien una cosa, però que després no era, a això em refereixo, quan no hi ha majoria, no hi ha majoria, no hi ha discussió. Però és a dir, si tu defenses, jo què sé, et dic un exemple qualsevol, l'abolició de la tauromàquia, i dius, jo si tinc el 50% dels suports o dels vots per mi, o dels partits que tal, jo faré això. Si el tens, si la tens, eh? Si la tens, fes-ho.
Sí, si no la tens, evidentment no. Dic la tauromàquia, com podria dir la monarquia, per dir alguna cosa. No, no, la tauromàquia és un bon exemple, perquè aquí a Catalunya, si no m'equivoco, es tenia majoria. Evidentment, evidentment. O sigui, es van prohibir les curses de Braus, però les Terres de l'Ebre van dir que els bous embolats eren a l'hòstia. Els bous embolats no es van prohibir. D'acord, d'acord, però vull dir que...
Jo em refereixo, però en general, a la coherència i la conseqüència amb el que dius i el que fas. Quan no depèn de tu perquè tu en tens majoria, òbviament no pots fer-ho, teniu raó. Però jo no dic quan no la tens, dic quan la tens. Si la tens, intenta fer allò que has dit que faries. Si no, és quan es produeix aquest decalatge o aquesta distància tan gran entre el votant, entre l'elector i el polític. Sí, però ara això, el que tu comentes són...
Estàs parlant de la política fa 10 o 15 anys. Ara no és així. I difícilment, i sincerament, m'estranyaria que tornés a ser una política de majories. Por esa regla de tres, entonces ya no se puede... No, no, jo no digo eso. Jo estic dient que ara no és tan senzill com dir jo vull fer això, ho faig perquè tinc majoria, sinó que t'has de posar d'acord.
amb partits que o pensen diferent o pensen oposat, i llavors és molt difícil. És molt més difícil que quan tu tens majoria, perquè tu tens tota la capacitat de fer-ho i ho fas. I què no es feia? D'acord, però la política d'ara consisteix a cedir, a fer pactes, perquè si no, no s'arribarà.
Jo crec que també en aquest país, em refereixo a l'estat espanyol en general, a diferència d'altres països europeus, no soc politòloga, però em fa la sensació una mica que hi ha altres cultures polítiques molt més donades a establir grans pactes d'estat o grans consensos d'estat a l'entorn de certs temes molt concrets.
I que podem veure, o hem vist, no sé, Alemanya a fons quants anys i probablement altres països que desconec per què no, però pactes entre posicions més o menys centrals, però de dretes i d'esquerres. En aquest país ha estat impossible absolutament tenir consensos bàsics sobre qüestions fonamentals com...
Una cosa que jo vaig veure en la joventut i que em feia molta pena, tot el tema del terrorisme al País Basc, tota la relació d'embeta, era aprofitar-ho constantment per la disputa, per el trencament i per la lluita pels vots. La sensació és que en cap moment es va aconseguir arribar a un pacte d'estat públic, no ho sé, per darrere, però en llum i taquígrafs on les forces majoritàries d'aquest país diguessin
Vamos a una, este es el posicionamiento, això no va passar mai, jo què sé, però en temes com, jo què sé, amb l'avortament, per exemple, també fa uns quants anys, vull dir, tot s'ha utilitzat sempre com a element de disputa i no s'ha estat capaç, o aquests grans partits majoritaris no han estat mai capaços de fer un... No és que és així, totalment. Respecte a temes centrals, que a altres països jo tinc la sensació que sí s'ha pogut, que sí s'ha pogut agafar un conflicte o una qüestió determinada en un moment i dir, escolteu, sobre això ara ens posem d'acord
I després ja veurem què fem, no? Perquè tenen un sentit d'estat. Sí, a mi em dona la sensació de que al país, aquí a Espanya, la cultura política, sobretot d'oposició, és de ser una oposició destructiva. Però todos, eh? Los partidos? Todos, todos, todos. Cultura política en general. I destructiu em refereixo a...
fer mal a qui governa perquè així en teoria jo surto més beneficiat per treure un rèdit electoral per això i no pensamos en el ciudadano de pie el votante no pensamos para nada para irnos recordando es como el petit pito grillo del ciudadano no, però és veritat, això estem d'acord jo al final soy ciudadana de pie també et dic aquesta és la política que he viscut jo des que tinc memòria sí, sí, sí, és així
Queden vuit minuts i m'agradaria proposar-vos un tema final, parlar d'aquest sector primari, l'agricultura, la ramaderia i la pesca. En les últimes setmanes hem assistit a infinitat de notícies relacionades amb aquest sector. Us dono alguns titulars, alguns positius, altres no.
Esmento, eh? L'Institut Català de Finances i el Departament d'Agricultura han millorat les característiques de la línia d'agroliquiditat pel sector primari i l'han ampliat a 37 milions d'euros. Aquesta és la conseqüència, però venia d'una demanda dels agricultors. Unió de Pagesos denuncia l'endarraniment de les obres i la posada en marxa de la planta d'aigua regenerada d'una depuradora a Reus. També provenia d'una demanda. Per no parlar dels problemes que s'han generat a la ramaderia
amb el tema de la dermatosi nodular i ara la grip aviària, que no sé per quin nivell anem. Ahir, a les portes de Nadal, els pescadors de la demarcació de Tarragona deien que ja han esgotat el seu permís de pesca i que, per tant, les barques des de divendres, les d'arrossegament,
no van poder sortir a la mar i dubten que ho puguin fer i per tant això farà perillar la campanya de Nadal. I acabo amb una que m'ha semblat la més positiva de totes i és que el Departament d'Agricultura ha obert la primera convocatòria pública per facilitar l'accés a terres agràries abandonades.
Es tracta de parcel·les inscrites al registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús que podrien ser arrendades per part de persones o entitats. La convocatòria prioritzarà la incorporació de dones i joves al sector agrari i té l'objectiu de recuperar l'activitat productiva d'aquestes finques i segurament d'augmentar la població rural. I tots tenim al cap també...
els incendis del passat estiu, com la gent del camp deia que el camp era absolutament necessari perquè contribuïa també a que el propi ecosistema es regulés. Aquesta última proposta que has dit és molt interessant. Com tantes, a mi el que em sobte és que es tardi tant a proposar una cosa així. El sector primari cada vegada és més petit, evidentment, malauradament...
dono gràcies a no haver de viure d'aquest sector, perquè si tens paques les has de sacrificar per la dermatosi nodular, si tens pesca, ets pescador, no et deixen pescar, i si hi ha un incendi et quedes sense terres. Això seria el pitjor. Però sense arribar tant, tenen molts problemes. Realment viure d'això és realment difícil.
i estan quedant terres lliures. Aquí hi ha llocs de l'estat espanyol, a l'Espanya vaciada o vacía, que em diuen. Molt pitjor, eh? Vas per algunes zones i no veus terres cultivades, sinó abandonades, no? Per tant, aquesta proposta està bé. Jo hi vaig veure un xicot de Terrassa, tal verd, em sembla, freixa, no sé com es deia, que havia optat a unes terres d'aquestes per l'interior de Catalunya,
perquè era de Terrassa, era urbanita, diguem, però que volia treballar al camp i li estaven explicant com ho havia de fer i disposava, de cop i volta, de tot un seguit de terres per cultivar-les, no? Segur que hi ha molta altra gent així.
que encara no sap a la vida què vol fer, i per tant jo penso que és una cosa interessant, perquè és que si no arribarà un moment que ens quedarem sense sector primari i haurem de comprar el menjar no sé on. Ja està passant, no? Ja està passant. Sí, de fet és molt interessant perquè això se'ns barreja, jo crec que hi ha tot un...
Hi ha tota una estratègia a repensar l'entorn de com fem servir el territori. Això té a veure amb les energies renovables, per exemple, amb aquestes instal·lacions, amb les instal·lacions de fotovoltaica, de... D'eòlica. D'eòlica. Perdoneu, del viento.
d'eòlica i té a veure també amb compatibilitzar això amb el sector primari també, amb l'agricultura i amb la recuperació també d'aquesta agricultura. Jo crec que és un debat que és transversal en aquest sentit, perquè la cosa és què fem amb el sol que tenim, què fem amb el territori. Hi ha d'haver boscos, hi ha d'haver conreus i hi ha d'haver també espais per a aquestes energies renovables que ens permetin deixar
de dependre d'altres països en allò energètic sense començar a dependre d'altres països en allò alimentari. Això que deia el Martí és fonamental. El sector agrari no l'hem de mantenir només perquè sigui romàntic, perquè ara romantitzem... No, és que està molt bé menjar-se una poma d'aquí al costat. És que està molt bé menjar-se una poma que puguis pagar.
que puguis pagar perquè no ha hagut de viatjar no sé quants quilòmetres, que de totes maneres el transport no és el que encareix el preu dels aliments, que també això algun dia jo ho desconec i em sembla molt poc transparent, però un dia en podem parlar de
dels costos que tenen els aliments. Aquí li estem pagant els diners, quan paguem els aliments, perquè si els agricultors no estan ben pagats, si és un sector deficitari en una gran majoria que viu dels ajuts, si els transportistes estan cobrant, mal també, perquè a França ara fa molt que no passa, però eren històriques les vagues de transportistes del sector, que tancaven fronteres, no sé què, tal, tal, tal.
En fi, qui s'està quedant els diners? Carrefour. Hem vist també que hi ha gent del sector primari que durant èpoques s'ha preferit tirar el menjar a vendre'l perquè li sortia pràcticament igual. I era el que deia Martí, després de totes les coses dolentes, si estàs bé...
et paguen una misèria per al que has estat treballant. Llavors... Y es eso, que trabajan muchísimo. Es que es muy sacrificado. Es un... L'agricultura, la pesca, al final es todo. Echan muchas horas y luego se lo pagan a cuatro perras y al final no les sale cuenta. I que és un sector que també, si es cuida i es manté, el fet de tenir territoris conreats o...
o animals de pastura i tal, també fa que la vegetació no creixi tant i no es faciliti després el que puguin haver incendis. I estem en un punt que això és important. Perquè vam veure l'any passat que va ser... Bueno, Catalunya va ser una de les zones menys afectades a Espanya per als incendis, però la resta d'Espanya va ser una bogeria. Vèiem incendis diàriament.
Hem de deixar-ho aquí. Se'ns ha acabat el temps. Us espero la pròxima setmana, Ània, Martí, Gerard, Soler. Que passeu bona setmana i ens tornem a trobar. M'he apuntat els temes. Esbrinar, que és la zona... Això, l'espai zero. I quina de l'altra? Esbrinar... Això serà més difícil, eh? Esbrinar qui s'estan portant els diners de l'agricultura i la pesca. Això em sembla que costarà una mica més. O no, eh? O no. Investigarem, investigarem. Gràcies als quatre. Gràcies.
Gràcies. Adéu. Adéu, bon dia.