Title:

Indústria a Rubí, urbanisme i gir a la dreta

## Resum general Tertúlia intensa centrada en **la indústria a Rubí i a la regió metropolitana**, els **models d’urbanisme i planificació de la ciutat** i l’**auge de Vox i Aliança Catalana**, especialment entre el jovent. Els tertulians combinen dades, memòria històrica i experiències personals per analitzar com es relacionen la política industrial, la qualitat urbana, la immigració, la inseguretat i el malestar social amb els canvis de vot. --- ## 1. Pacte Industrial i pes de la indústria a Rubí ### 1.1. Context metropolità i Pacte Industrial • Es presenta el **Pacte Industrial de la Regió Metropolitana**, que agrupa **55 ajuntaments, agents socials i universitats**. • S’explica la nova **aliança amb l’UPC** per impulsar: - *Descarbonització* de la indústria - *Innovació* i *productivitat* - Col·laboració *público-privada* en mobilitat i sostenibilitat • Es destaca una acció clau: els **plans de desplaçament d’empresa** (obligatoris per a empreses de més de 200 treballadors) per: - Millorar l’**accessibilitat als polígons** - Fomentar la **mobilitat sostenible** - Reduir **emissions contaminants** > «La visió *multi-stakeholder* de col·laboració público-privada pot tenir una aportació» ### 1.2. Pes econòmic de la regió i objectius nacionals • Segons l’*IDESCAT*: - La regió metropolitana (Barcelona + AMB + segona corona) fa el **55% del PIB català**. - La **indústria** és el **19% del valor afegit brut**, per sobre de la mitjana de la zona euro. • La Generalitat impulsarà el **Pacte Nacional per la Indústria** a partir de gener: - **4.400 M€** d’inversió - **166 accions** en *productivitat, descarbonització i sostenibilitat* - Objectiu: que la indústria arribi al **25% del PIB de Catalunya** ### 1.3. Cas Rubí: ciutat fortament industrial • Rubí és una de les ciutats **més industrialitzades** de Catalunya i de l’Estat. • Dada clau: **38% dels treballadors** del municipi estan ocupats a la indústria. • Tertulians coincideixen que **la imatge de la indústria ha millorat**: - S’ha superat la idea que el futur era només *serveis*. - Es reconeix la indústria com a **motor d’ocupació i progrés**. • Es recorda l’**aposta industrial dels anys 70-80** amb la creació de diversos polígons (Can Jardí, polígons de la carretera de Sabadell, etc.) i el pas d’un Rubí basat en la construcció a una ciutat **clarament industrial**. --- ## 2. Col·laboració público-privada i beneficis per a la ciutat ### 2.1. Debat sobre qui es beneficia de la indústria • Hi ha **acord** que la indústria és clau, però **discrepància** en com repartir els beneficis: - Una part defensa **facilitats i incentius** a les empreses (subvencions, menys traves, bonificacions, terrenys). - Una altra part remarca que **els beneficis han de revertir en el conjunt de la ciutadania** (serveis públics, infraestructures, qualitat urbana). > «El públic i el privat bé… però també pels beneficis. No sols l’Ajuntament ha de fer infraestructures» ### 2.2. Estat dels polígons i manteniment • Es constata el **deteriorament dels polígons industrials** de Rubí: - Fàbriques tancades - Nave abandonades - Manca de manteniment i il·luminació • Es considera que l’Ajuntament té un **deute històric** amb aquestes zones: cal **invertir, mantenir i actualitzar** els polígons per fer-los atractius per a noves indústries i per a la ciutadania. • S’assenyala com a **model negatiu** el cas de l’antic polígon de **Ficosa**, amb naus buides i perilloses al costat de Sant Jordi Parc. ### 2.3. Infraestructures i mobilitat • Es critica la **mala qualitat de les comunicacions viàries** de Rubí: - Carreteres circumdants poc adequades - Dificultat d’accés als polígons • Es considera que cal: - Millorar **infraestructures de transport** - Fer la ciutat més **accessible** i **connectada** per treballadors i empreses --- ## 3. Model de ciutat, urbanisme i “burguesia local” ### 3.1. Absència de burgesia local i efectes sobre Rubí • Un tema clau del debat és la **manca d’una burgesia local** a Rubí: - No hi ha grans famílies industrials arrelades al municipi. - Molts empresaris viuen a altres ciutats (Barcelona, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat) i **no fan vida a Rubí**. • Conseqüències, segons els tertulians: - Manca de **lideratge local** empresarial i cívic. - Menys implicació en el **desenvolupament urbà i cultural**. - Rubí es percep més com a **poble dormitori** que com a ciutat amb projecte propi. > «Van passar de camperols a obrers. No hi ha hagut una burgesia local que impulsi la ciutat» ### 3.2. Evolució urbanística i planificació (Pla General 1981) • S’analitza el **Pla General d’Ordenació de 1981**: - Va ordenar un **caos urbanístic** previ. - Va permetre crear **polígons industrials** (La Llana, Can Rosés, polígons sud). - Però també ha generat **densificació** i barreges conflictives: - Zones amb **habitatge i fàbriques barrejades** (ex. Can Rosés). • Es remarca que Rubí és: > «Un nucli urbà molt dens envoltat de polígons industrials» • Es compara amb altres ciutats: - **Sant Cugat**: més zones verdes, urbanisme més “estètic”, però basat en **molts diners** i en cobrar molt a les empreses (fins i tot es parla d’“impost revolucionari”). - **Igualada, Granollers**: exemples de ciutats on una burgesia local ha impulsat indústria i ciutat. ### 3.3. Zones verdes i qualitat de vida • Es critica que a Rubí **no s’ha planificat primer la zona verda i després l’habitatge**, com sí que s’ha fet a Sant Cugat. • Reclamació recurrent: - Més **parcs, arbres, espais verds** - Una ciutat **més agradable per viure**, no només per treballar > «Abans de posar la casa, fan la zona verda. Això és el que ens falta a nosaltres» ### 3.4. Casos concrets d’urbanisme problemàtic • **Can Rosés**: exemple clar de **planificació qüestionable**, amb carrers que comparteixen fàbriques i habitatges. • **Antiga Josa al carrer Calderón**: - Es reconeix com un **abans i un després** quan es va treure la fàbrica del centre. - Es va permetre a empreses fer el famós *“pelotazo urbanístic”* per marxar i transformar el sòl en residencial. • **Polígon Ficosa / Continental**: - Situació urbanística **irregular**: sòl urbanitzable que mai no es va passar formalment a **urbà**. - Es van instal·lar grans empreses **sense tenir el pla parcial legalitzat**. - El nou Pla General (tombat per la Generalitat) tampoc ho va resoldre. - Avui hi ha naus **abandonades i perilloses**, però l’Ajuntament té marge limitat perquè és **propietat privada**. > «És una cosa absolutament demencial… tot el polígon de l’ex-Ficosa té una situació urbanística il·legal» --- ## 4. Comparació Rubí – Sant Cugat i dinàmica residencial ### 4.1. Diferències socioeconòmiques • S’assenyalen diferències clares: - **Renda per càpita** molt més alta a Sant Cugat. - **Més nivell d’estudis i capital cultural**. - Major capacitat de l’Ajuntament de Sant Cugat per **invertir en urbanisme de qualitat**. • Es recorda que: - Molta gent de Rubí que va estudiar carreres **se n’ha anat a viure a Sant Cugat**. - En la darrera dècada, el **flux s’ha invertit**: els fills de famílies de Sant Cugat venen a Rubí perquè **no poden pagar l’habitatge** al seu municipi. ### 4.2. Rubí com a ciutat dormitori (i com canvia amb el temps) • Es descriu la situació de moltes famílies: - Viure a Rubí però **fer la vida (feina, oci, relacions)** a Sant Cugat o Barcelona. • Tot i això, alguns recorden que: - Amb el temps, la gent acaba **arrelant-se** a Rubí. - Els **fills** ja fan vida al municipi i canvien aquesta dinàmica de “dormitori”. • Es comenta fins i tot el màrqueting immobiliari: > Cases venudes a Rubí com «a 5 minuts del centre de Sant Cugat» --- ## 5. CEO: auge de Vox i Aliança Catalana ### 5.1. Resultats principals del baròmetre • El **CEO** (Centre d’Estudis d’Opinió) mostra: - **Aliança Catalana** empataria amb **Junts** amb **19-20 escons**. - **Vox** superaria el **PP** amb **13-14 escons**. • Entre els **joves de 18 a 24 anys**: - **12%** diuen que votaran **Aliança Catalana**. - **13%** diuen que votaran **Vox**. • Es matisa que són **percentatges significatius però no majoritaris**: la majoria de joves continuen votant altres opcions. ### 5.2. Desplaçament de vot i estratègia de Junts • Es critica l’estratègia de **Junts**: - Posicions contra la **reforma laboral** i altres mesures socials. - Percepció de **“estar en contra de tot”** sense projecte clar. - **Manca de lideratge** (Puigdemont a l’exili, absència de referent fort a Catalunya). • Es considera que part de l’electorat de Junts **migra cap a Aliança Catalana** i fins i tot cap a Vox. • Es destaca una dada paradoxal: - Entre un **40% i un 50%** dels qui pensen votar **Aliança Catalana** són **contraris a la independència**. > «També s’ho haurien de fer mirar alguns…» --- ## 6. Immigració, seguretat i populisme ### 6.1. El relat d’Aliança i Vox: immigració i inseguretat • Es debat si el **problema central** per a la població és la **seguretat** o altres factors. • Una part defensa que **seguretat i immigració sense control** són claus en l’auge d’Aliança: - Especialment arran de l’origen de la formació a **Ripoll**, marcat pels **atemptats del 17 d’agost**. - Es presenta el seu discurs com una resposta a la por a l’**inseguretat al carrer**. • L’altra part rebateix: - La **seguretat** no és el problema principal de la societat catalana. - Lligar systematicament **immigració i delinqüència** és **populisme racista i xenòfob**. - Es recorda que molts dels grans escàndols (p. ex. **negoci de mascaretes** durant la pandèmia) han estat protagonitzats per **“gent d’aquí”**. > «Aquesta és la trampa del populisme racista i xenòfob» ### 6.2. Mites sobre ajudes socials i preferència a immigrants • Es desmenteix amb contundència un dels **bules més estesos**: - No hi ha **cap subvenció específica** per ser immigrant. - No és cert que els immigrants **“passin per davant”** dels autòctons en ajudes. • La tertuliana treballadora social recorda que: - L’accés a ajudes depèn de **condicions socioeconòmiques**, no de la nacionalitat. > «No hi ha cap documentació avui a l’administració que et permeti demanar una subvenció pel fet de ser estranger. És propaganda.» ### 6.3. Integració, cultura i exemple de migracions catalanes • Es posen exemples històrics de **migració gallega i espanyola** a Europa (Suïssa) i a Catalunya per recordar que: - Els catalans també han emigrat per **necessitat econòmica**. - També creaven **casals gallecs/andalusos** i mantenien el seu estil de vida. • Es defensa que: - És legítim mantenir la **pròpia cultura i religió**. - El límit és **complir les lleis i normes** del país d’acollida (com tothom). > «Integrar-se culturalment no significa renunciar a la seva religió o manera de viure» --- ## 7. Jovent, xarxes socials i crisi de valors ### 7.1. Per què creix el vot jove a la dreta radical? • Una tertuliana es mostra **molt empipada amb la seva pròpia generació** per haver, segons ella, fracassat en la transmissió de valors i eines crítiques als fills. • Factors que assenyalen: - Jovent nascut **en plena crisi (2005–2008)**. - Han viscut: - Crisi econòmica del 2008 - **Covid-19** en plena adolescència - Precarietat laboral i **falta d’esperança de futur** • Influència de les **xarxes socials**: - Consum d’informació **molt ràpida i superficial**. - Més exposats a **desinformació** i discursos extremistes. - Poc hàbit de **contrastar fonts**. > «És molt més fàcil posar-li aquesta informació falsa. No hem ensenyat prou a contrastar» ### 7.2. Debat sobre dret a vot i nivell d’estudis • Es comenta, amb to mig provocador, la idea de **regular el vot per nivell d’estudis** en lloc d’edat. • La resta de tertulians **no hi estan d’acord**, però s’aprofita per qüestionar: - El **fracàs educatiu** i l’**abandonament escolar**. - La responsabilitat de la **societat adulta** en el desànim i cinisme dels joves. ### 7.3. Desafecció, classe mitjana i condicions materials • Es parla d’una societat **desenganyada, sense valors i sense esperança**: - **Salaris baixos** i **cost de la vida altíssima**. - **Desaparició de la classe mitjana** o reducció a “classe mitjana molt pobra”. • Hi ha un enfrontament sobre qui en té la responsabilitat principal: - Una posició assenyala sobretot la **política i els governs**. - L’altra insisteix que els **empresaris** i el model econòmic tenen un pes fonamental (sous baixos, precarització, etc.). > «Qui paga els sous de misèria que tenen els joves?» --- ## 8. Beneficis empresarials, salaris i impostos ### 8.1. Repartiment de la riquesa dins l’empresa • Es proposa un exercici: comparar **beneficis per treballador** d’una empresa fa 20 anys i ara. • Conclusió dels tertulians: - La **rendibilitat per treballador s’ha multiplicat per sis** en moltes empreses. - Mentre això passa, els **sous no han crescut proporcionalment**. > «Si abans un treballador donava 1 milió de pessetes l’any de benefici, avui en dóna sis» ### 8.2. Impostos i estat del benestar • Debat sobre la **pujada d’impostos**: - S’afirma que el govern central ha pujat impostos “20 i escaig vegades”. - Es matisa que: - L’**IRPF** fa anys que està relativament estable, amb variacions. - A **Catalunya** l’IRPF és més alt que a la resta de l’Estat per decisió del **govern de la Generalitat**. • Es defensa la necessitat d’impostos per mantenir l’**estat del benestar**: - Sanitat, educació, serveis socials… - Compensar les **mancances del mercat**. > «D’alguna manera s’ha de mantenir l’estat del benestar, justament per compensar el que el mercat no farà mai» ### 8.3. Exemples concrets i autoengany empresarial • Es relata l’anècdota d’un **gran empresari gallec** del sector de cinemes: - Afirmava que la seva plantilla guanyava 3.500 €. - El tertulià replica que **cap venedor de crispetes** als seus cinemes cobra això, evidenciant el **desfasament entre discurs i realitat**. --- ## 9. Conclusió de la tertúlia • La sessió acaba amb to mig irònic sobre la intensitat del debat: - La presentadora diu que els tertulians posen a prova el seu cor. • Eixos de fons que travessen tota la conversa: - **Indústria i model econòmic**: - Rubí com a ciutat industrial forta però amb **polígons degradats**. - Necessitat de **reforma urbanística** i **actualització del Pla General**. - **Model de ciutat**: - Reclam de **més zones verdes** i millor qualitat urbana. - Reflexió sobre la manca de **burgesia local** i de lideratge. - **Malestar social i polític**: - Precarietat, pèrdua de classe mitjana, **desafecció**. - Augment de Vox i Aliança Catalana com a **símptoma d’aquest malestar**, alimentat per desinformació i discursos simplistes. - **Responsabilitats compartides**: - Polítics, empresaris, mitjans i generacions adultes comparteixen responsabilitat en el context que fa possible aquest gir a la dreta radical. > Una tertúlia que, partint de la indústria a Rubí, acaba radiografiant les tensions entre **economia, ciutat i democràcia** a la Catalunya actual.

['Rubí', 'indústria', 'Pacte Industrial', 'regió metropolitana de Barcelona', 'Pacte Nacional per la Indústria', 'polígons industrials', 'urbanisme', 'pla general d’ordenació', 'Ficosa', 'Continental', 'zones verdes', 'Sant Cugat', 'burgesia local', 'classe mitjana', 'CEO', 'Centre d’Estudis d’Opinió', 'Aliança Catalana', 'Vox', 'Junts', 'joventut', 'xarxes socials', 'desinformació', 'immigració', 'seguretat', 'populisme', 'racisme', 'estat del benestar', 'salaris', 'beneficis empresarials', 'impostos']