Tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passant dos minuts de les 10 del matí, després de l'actualitat, és moment de fer Tertúlia. Ja sabeu que entre les 10 i les 11 reflexionem sobre la informació tant de Rubí com de fora. Avui amb la Rosalia Viader. Molt bon dia, benvinguda. Hola, bon dia a tothom. El Vicent Rabadan, bon dia. Hola, bon dia. I el Josep Maria Pijuan. Hola, bon dia.
Estem a l'espera que arribi la Sílvia Castanyeda, que ja sabeu que triga una mica més perquè està aparcant o intentant aparcar l'Escar Diabol. De fet, ja arriba. Va, aprofitem que ja està aquí per saludar-la, encara que sigui...
Ràpid, ràpid i amb la mà, i us avancem, que avui parlarem d'indústria, del pacte industrial per la regió metropolitana, una qüestió que afecta la nostra ciutat, que és una de les poblacions més industrialitzades, no només de Catalunya, també d'Espanya.
També parlarem del CEO, ja sabeu, aquest baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, que sortia dilluns i que deia, entre altres coses, que els votants de Vox i Aliança Catalana cada cop s'assemblen més. Els dos, o les dues formacions, sumarien el 22% dels vots sumats. I finalment parlarem, com no, del fiscal general de l'Estat, perquè ahir...
i el ministre de Justícia, Félix Bolanyos, tornava a recordar o tornava a explicar que no estaven d'acord amb la decisió. Estem a l'espera que es conegui la sentència. Hola, Sílvia. Hola, bon dia. Bon dia. Amb tots ells, amb els quatre tertulians i també amb els que esteu a casa, si voleu, farem tertulia des d'ara i fins les 11. Us recordem el telèfon, és el 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. El Pacte Industrial per la Regió Metropolitana, del qual forma per Rubí, ha celebrat el seu 30er Consell General. A l'acte es presentaven els objectius d'aquest organisme, que està format per ajuntaments, 55 si no batxerrada, agents socials i també universitats. I recentment també s'ha presentat l'aliança d'aquest pacte amb l'UPC. En aquest cas,
per impulsar la indústria i la descarbonització. L'alcaldessa Maria Martínez és la presidenta del comitè executiu d'aquest pacte industrial i explicava de la importància de la col·laboració público-privada. Una de les accions que està duent a terme el pacte industrial de la regió metropolitana
i que més afecta la ciutadania, és en l'àmbit de la mobilitat. El coordinador gerent d'aquest pacte, el Carles Rivera, explicava al Consell General que s'està treballant en la col·laboració amb l'autoritat del transport metropolità per reduir les emissions, a més a més, ajudant també els treballadors i treballadores a tenir més fàcil arribar a la feina.
Moltes empreses, a més de 200 treballadors, han de tenir obligatoriament un pla de desplaçament d'empresa. Això és un exercici que creiem que té tot l'interès perquè adreça moltes de les qüestions que des d'aquesta comissió s'han tractat, que té a veure amb l'accessibilitat als llocs de treball, l'accessibilitat als polígons, la mobilitat sostenible, i creiem que el pacte, amb aquesta visió multi-stakeholder de col·laboració pública o privada, pot tenir una aportació, i així ens ho han demanat
la gent de l'ATM. Segons l'IDESCAT, l'Institut d'Estadística de Catalunya, la regió metropolitana de Barcelona, és a dir, Barcelona, l'àrea metropolitana i també el que anomenem col·loquialment la segona corona, representen el 55% del PIB de Catalunya i la indústria representa el 19% del valor afegit brut, un percentatge per cert que és superior a la zona euro. Els experts coincideixen que Barcelona i la seva àrea d'influència, per tant també Rubí,
atreuen molta inversió. I la Generalitat té previst posar en marxa a partir del gener el Pacte Nacional per la Indústria. Ho avançava el conseller del RAM aquí a Rubí. Miquel Sampera explicava que aquest pacte ha de servir per
fer valdre la indústria catalana i perquè és un dels motors, podríem dir, de l'economia. El Pacte Nacional invertirà prop de 4.400 milions d'euros en 166 accions sobre productivitat, descarbonització i sostenibilitat. L'objectiu és que la indústria acabi representant el 25% del PIB de Catalunya.
Aquí a Rubí, com dèiem, som una de les poblacions més industrialitzades, no només de Catalunya, sinó també de l'estat espanyol, i sobretot si liderem un rànquing, i és el nombre de treballadors de la indústria, que està al voltant del 38%. Els que teniu més experiència en aquests pactes, que ja fa temps que...
que es parlen, no sé per quin pacte industrial anem, potser pel tercer o el quart, no sé si coincidireu amb mi en què això de la indústria està tenint millor imatge últimament que tenia durant un temps la indústria no tenia la bona imatge que té ara, ni en generació d'ocupació, ni per part de les autoritats, sembla que han descobert
Una gran cosa ara, les autoritats. Jo crec que hi ha hagut una... Ha desaparegut una certa idea que això de la industrialització quedava un segon pla.
Jo penso que aquí a Rubí es va iniciar a principis del 2021, diguéssim, aquesta idea dels serveis, més que de la industrialització. Jo penso que ha sigut més tossut la voluntat, diguéssim, de tirar endavant...
Rubí és un poble industrial, diguéssim, em sembla que després de Vigo és el poble més... la ciutat més important d'Espanya a nivell industrial, diguéssim, el que és la zona industrial de Vigo, i en aquest sentit, diguéssim, penso que, bueno, és per aquí on es té que anar. Diguéssim, Rubí és una ciutat industrial, hi ha empreses, moltíssimes, milers d'empreses,
I en aquest sentit, ara, a mi en aquests moments el que em preocupa és, diguéssim, que sent una ciutat industrial, una mica les declaracions que ha fet el company que ha sortit, el senyor que ha sortit abans, en el sentit de dir, bueno, el públic i el privat, a veure, el públic i el privat bé...
però en tot cas, a veure, si el públic i el privat ve, també ha de ser pels beneficis. Vull dir, no sols l'Ajuntament ha de fer infraestructures per mantenir això, que sí, que ha de fer-ho, però que en tot cas, diguéssim, els beneficis que genera el desenvolupament industrial, com en el cas de Rubí, ha de revertir també amb el conjunt de la ciutadania, que són els que paguen els impostos perquè realment hi hagi aquestes...
avanços amb tot el que és la infraestructura. Vicenç, ha millorat la imatge de la indústria? Potser és una percepció meva, eh? No sé si dir-li allò millora, però jo suposo que la gent és conscient dient que el trasbast del sector secundari industrial al terciari
els serveis, no és cap ideal, no es pot sostenir, i és més, jo crec que també en general s'ha donat un, i jo crec que això fa uns quants anys, sobretot els anys daurats, entre cometes, de la deslocalització,
es va notar, diguem-ne, com es passava molta producció industrial a països secundaris, a països sense una tradició industrial tan forta, per no dir, diguem-ne, a entorns o a països...
directament del que anomenàvem abans el Tercer Món, amb la perspectiva, òbviament, del màxim benefici industrial i empresarial. Per tant, Rubí és industrial, sí. S'ha rebaixat la quantitat i enda de gent que hi viu, de la indústria, és obvi, però clar, acostar-nos al 40% de la població que treballa encara en indústries
significa que Rubí no deixa de ser una ciutat industrial. Una altra cosa és aquest mite de col·laboració público-privada.
I és un mite, primer, perquè jo crec que els ajuntaments no tenen prou recursos, està claríssim, i després perquè en el cas de Rubí, per exemple, jo sempre he parlat del dèficit que té la ciutat quan hi ha gent, diguem-ne, empresaris, gent que es dediqui a les empreses, que hi visquin aquí.
i no per una qüestió, diguem-ne, de viure per viure, no, no. Que visquin aquí significa que, home, jo crec que s'hauríem de preocupar una mica més, perquè justament la ciutat funcioni millor a altres nivells que no siguin estrictament els econòmics o empresarials. Jo crec que aquest és un dèficit difícilment compensable,
I en això estem, a veure si es millora, però tu ho has dit, portem ja 3 o 4 plans de promoció industrial, i això és difícil que cristal·litzi de la manera en què es planifica.
Fa molt de temps que ens adonem, jo visc a les urbanitzacions, quan surto de casa ens adonem com es va deteriorant els polígons industrials que tenim a la vora. I era un fet que ho anaven comentant. Sí que és veritat que jo vaig venir a Rubí que ja hi havia polígons industrials. Jo m'imagino que en un primer moment també devia ser un mare meva, en què estan convertint el nostre poble en tanta indústria? Què hi serà de nosaltres? La zona verda? Tota aquesta part
me la vaig perdre. Jo vaig arribar a una ciutat que de fet era famosa, jo vivia a Badalona, si tenia una de les coses era, ostres, quanta feina hi ha a Rubí. Quan vaig arribar això va començar a deteriorar-se. Els polígons industrials cada cop més buits, cada cop més malament. Aleshores penso que sí, que l'Ajuntament
té un deute amb aquestes zones que es van fer de mantenir-les, perquè no ho estan. I s'ha de fer un pensament per reforçar-les, suposo que sí, i més amb la població, amb el tipus de població que ens està venint a Rubí últimament, que és població treballadora. Som classe social que hem de treballar...
la gran majoria de nosaltres, i la indústria és una molt bona sortida. O sigui que penso que sí. Col·laboració pública o privada? Bueno, ja veurem, intentem-ho, però si seria l'ideal, si nosaltres tenim molta indústria al municipi, ostres, que reverteixi també, no només en els carrers i les carreteres i la il·luminació dels polígonos industrials, que reverteixi també en la nostra, en la del poble, tant de bo.
Jo penso, la meva opinió, és que sempre, en tota la vida, has d'invertir un esforç, una economia, un projecte, perquè la cosa funcioni en realitat, socialment. I la indústria també necessita...
alguns incentius per posar-se de forma adequada. I l'Ajuntament tindria, jo penso, que facilitar-los en principi subvencions o ajudes econòmiques perquè segon quines indústries es col·loquin a la xarxa de la indústria de Rubí. I una altra cosa són les comunicacions.
Jo trobo que les comunicacions de les carreteres circundants de Rubí, com la infraestructura dels nostres carrers, no són massa propicis perquè la gent tingui una mobilitat fàcil. Això és el que penso. Però sobretot són les ajudes, perquè veus que n'hi ha pobles, o sigui, que n'hi ha ciutats,
per exemple a Vigo o per exemple a Madrid o molts altres, que han donat moltes facilitats per part de la part pública perquè la indústria... Per què se'n va anar fora? Se'n va anar fora perquè els costos baixen en realitat.
Si tenen beneficis d'alguna manera, facilitats, li donen els terrenys o li donen facilitats per tindre tota la papalassa que tenen que fer, facilitar una mica la indústria. No anar en contra d'ella, tot el contrari, perquè és progrés. La indústria dona treball i si n'hi ha treball, com s'ha dit molt bé la meva companya, és el treballador el que gasta. El que gasta el que va menjar fora, el que va fer...
el cafè en llet a la cafeteria, en fi, tot això és vida per al poble de Rubí, però amb facilitats. I jo crec que socialment hauríem d'estar tots d'acord en donar facilitats, en donar subvencions, o per almenys que el terreny
que posin la indústria al terreny permetre no deixar-los mal als entrebancs. El Pijuan no hi està d'acord, perquè el que demanava al principi era quasi al revés. Sí, ho sé, ho sé. Els que coneixem Rubí, sabem, diguéssim, a veure, Rubí als anys 70, diguéssim, 70-80,
Quan hi havia una crisi, era la crisi de la construcció. Desapareixien les grues dels carrers i n'hi havia res més. És a partir dels 70, dels 80, diguéssim, de les primeres eleccions municipals, on realment es transforma Rubí amb la creació de 3 o 4 polígonos industrials.
Vull dir, a part de Can Jardí, que és potser el més antic, i el que era el centre urbà, però que al centre urbà pràcticament ja no queda res, diguéssim, Can Jardí era el... Després, a partir d'aquí es creen tot el que és la carretera Sabadell, tot el que és, diguéssim, la resta de polions industrials. I es fa una aposta per la industrialització. I penso que està bé, diguéssim, l'aposta per la industrialització. En aquell moment també era criticat, això, eh?
diguéssim, no en lleganyem, hi havia gent que deia, oi, això, aquest poble, serà un poble absolutament industrial. I inclús, jo dic que els primers anys, a principis del 2003-2004, diguéssim, quan hi ha un canvi de govern a l'Ajuntament, diguéssim, hi ha una voluntat una mica d'esbandir una mica l'indústria i anar parlant més d'un rubí de serveis.
Un ruí de serveis. Després això es rectifica perquè la realitat és la que és. També és cert que avui per avui, jo ara fa molts dies que no hi vaig, però hi havia polígonos industrials que realment estaven no abandonats des del punt de vista de l'estructura.
Diguéssim, el que notaves, hi havia moltes fàbriques tancades. Moltes fàbriques que en un moment determinat eren fàbriques que necessitaven una envergadura de construcció molt gran i que després el desenvolupament industrial ha sigut una altra.
I ja no es necessita, diguéssim, aquest tipus d'edificacions. Aquest és un argument que dona moltes vegades els empresaris per reclamar que definitivament s'aprovi el Pla General d'Ordenació, perquè les necessitats de fa 20 anys, de la indústria de fa 20 anys, no són les necessitats d'ara. De fet, una de les coses que sí que ha canviat és el tipus d'indústria. És a dir, tenim ara...
Indústries a Rubí que s'allunyen moltíssim de la idea de la indústria bruta, que embruta la ciutat... I l'altre hàndicap que hi ha és el que planteja el Vicenç, que això és històric, però, clar, aquí és molt difícil... Diguéssim, la manca d'una burguesia local que és la que gestioni aquesta indústria. Diguéssim, Rubí no té burguesia local.
o la té molt minsa, és inexistent. I el fet és que tenim un poble que sembla més un poble que no és una ciutat. Si ho comparem amb Igualada, que són ciutats molt més petites, però que tenen un desenvolupament industrial, per què? Perquè en la localitat hi ha hagut una burguesia local que ha impulsat no solament la indústria, sinó el conjunt de la ciutat.
Granollers, diguéssim, una altra ciutat. No tenim grans famílies, o famílies històricament... No n'hi ha. Que diguis, tal, de tal empresa. No n'hi ha, no n'hi ha, i no han fet vida a la ciutat. Vull dir, gent que ha vingut de Barcelona, ha vingut de Terrassa, ha vingut de Sabadell, diguéssim, i allà fa la inversió. Diguéssim, aquí les inversions més importants, si hi ha hagut, a nivell, és, per exemple, d'alguna part de la volgència de Sant Cugat.
que són els que van generar, per exemple, el que són els cines de Rubí. No van ser ni siquiera ciutadans de Rubí. El fet mateix del casino, que ara recuperarem, és una iniciativa del petit...
burgesia local, diguéssim més aviat camperols, diguéssim, no és, no tenim, no hi ha un espai que puguem dir això, és producte, el que hi ha, els americans, diguéssim, que van vindre els americans i van construir l'Ateneu i tota aquella zona més o menys més bonica de la ciutat, però vull dir,
no hi ha res més. I aquest és un gran hàndicap. Van passar de camperols a obrers. A treballadors. Per això dic que diguéssim que estigui molt present aquest tema, de dir, d'acord amb que la infraestructura sigui l'adequada, però que hi hagi la visió suficient que Rubí recuperi o recuperi part d'aquesta inversió amb el que és
La creació d'una ciutat, com ja pot ser, podem dir que podria ser Rubí, no? És que penso que està tot entremesclat, perquè hi ha cases on viu la gent i al costat una fàbrica.
No n'hi ha una estratègia de dir, això ho dediquem per a la indústria, que és necessària. Això cada vegada menys. Això cada vegada menys. Això és anècdota avui a Rubí. No, no. N'hi ha laboratoris farmacòtics al costat de Parc Oriol. Avui és anècdota. O sigui que no, cada vegada menys no. El que passa és que si fem zones específiques que siguin industrials, això és molt bo per a la ciutat, però no entra mesclat...
Per exemple, quan van treure la Jossa del carrer Calderón. Això va ser un gran abans. Va ser una gran abans. Però és que quan hi havia la Jossa, Rubí tenia 6.000 habitants. I quan hi havia la Jossa, allà no hi havia cases. Perdona, l'any 90 encara hi era, eh?
La Llosa, el 90... Però quan la van fer no era l'any 90, eh? No, però bueno, hi era. Clar, l'any 90 sí. El que s'ha de preocupar és una ciutat agradable de viure. Una de les coses que jo trobo... Qui diu el contrari, però que avui és anècdota, a parlar de Rubí, mesclar Rubí i fàbriques. Això és anecdòtic, avui. Home, doni do...
No arribarien a deu fàbriques que trobaríem a tot Rubí diguéssim que estan dintre del casc urbà. No, casc urbà no, no ho dic ara. Can Rosés és un exemple de planificació com diu ella, més que qüestionable. Perquè hi ha carrers que comparteixen fàbriques i habitatges. I aquest és un dels defectes que ha tingut la planificació urbanística de Rubí que prové, diguem-ne, del pla general d'ordenació encara vigent, que és del 81.
Quan justament la prioritat va ser la zona, o sigui, Rubí inclosa,
dins de zona d'urgent reindustrialització i, per tant, es va poder fer el que es va poder fer també amb el territori que hi havia. Jo no dic que tot sigui dolent, però és veritat que no, és una planificació que convidi a una qualitat urbanística general. També és veritat, Rubí no té les característiques de Sant Cugat i és impossible un urbanisme equivalent.
Una altra cosa és tot el procés... Perdona, Sant Cugat i Rubí. Per exemple, la zona on està Correus, diguéssim, de Sant Cugat, és una zona que està al costat de les cases i al costat del polígono industrial. Diguéssim, a Rubí es dona un cas que és a Can Rosers.
Però el reste de polígon industrial estan molt separats, diguéssim... Encerclen... A veure, si Rubí es pot definir allò molt ràpidament, és un nucli urbà força dents, dels més densos de l'àrea metropolitana, envoltat de polígons industrials. Producte del franquisme. No, no.
No només del franquisme. No només del franquisme. És el pla general d'ordenació del 81 qui és el responsable d'ordenar una mica el caos urbanístic que hi havia i generar els polígons. Què genera després del 81? El mateix. La llana...
és posterior. Can Rosers és posterior. Els polígons sud són posteriors. Home, no em diguis que són del franquisme. El franquisme és Can Jardí, Parc de Covasolera... No, no, no. El que és el dents de la ciutat.
Tu parlaves de la densitat de la ciutat. La densitat de la ciutat, diguéssim, les torres, sí, és producte del fregisme. Diguéssim, el carrer Sant Jaume... I gairebé tot que en Oriol... Sí, sí, jo no dic que... El dents de la ciutat, eh? Jo no dic que la densitat sigui hereva del pla general.
Però el Pla General també contempla coses que s'han densificat, zones que s'han densificat posteriorment i que eren, diguem-ne, cases baixes individuals en el seu moment. És a dir, el creixement de Rubí sense un nou Pla General d'Ordenació és perquè el Pla General d'Ordenació contemplava que es faria una residencial.
Un exemple claríssim, Josa, que estava al centre de Rubí, afortunadament es pot desplaçar, com altres empreses al nucli, i és veritat que la planificació no és la del franquisme, perquè la demostració és que els edificis
Ja és 82. Vull dir que està bé fer això... O, per exemple, Canal Zamora té un model d'urbanisme que no t'has de veure amb el que va ser en el seu moment el 25 de setembre, les torres... Sí, sí, per tant...
Però hi ha zones que s'han permès, diguem-ne, densificar, perquè és que si no, no hi havia manera. Per exemple, tota la zona que ocupava o que agravava el Francino i tal, allò, clar, se li dona la possibilitat a les empreses de poder, diguem-ne, fer, entre comies, el pelotazo urbanístic perquè puguin marxar d'allà i llavors es converteixen en residencial. És a dir...
No ha estat un desastre la planificació? No, però hi ha coses que, òbviament, mirades amb una certa perspectiva, home, no generen una ciutat excessivament amable. Es podria haver fet millor? Sí. I què està passant? No n'hi ha zones verdes, no n'hi ha... Perdona, perdona. No, no, no. Perdona. No, no, perquè anava a fer un canvi. Sí, sí, sí. Anava a fer un canvi. És un incís. Sí.
Jo trobo que no m'agraden les comparacions, perquè són odioses. Però a Sant Cugat, abans de posar la casa, fan la zona verda. És això el que ens falta a nosaltres. Això de dir, bueno, posem una zona verda, uns quants arbres, un parterre, no sé, alguna cosa que doni una ciutat...
agradable de viure, que es pugui viure... Sí, però allà jo recordaria, més que res perquè he estat cap de premsa de l'Ajuntament de Sant Cugat un parell d'anys, i és justament quan es planifica tot Sant Cugat, i és veritat, les perspectives del Pla General Metropolità es redueixen.
Sant Cuat estava previst en el pla General Metropolità que fos una ciutat de 160.000 habitants o 150.000 habitants. Ara, es planifica reduint això, però la realitat és que Sant Cuat té 100.000 i ha crescut d'una manera bestial. I és veritat, allà han fet molta zona verda? Sí. Ha estat un urbanisme, diguem-ne, més...
estètic i més agradable. Sí, però a base de pasta. És que aquí també tenim de diners. No, no és comparable. Allà a Sant Cugat es parlava fins i tot de l'impost revolucionari que pagaven les empreses. I aquí no? Doncs es veu que no. Aquí per moltes empreses no s'ha cobrat tant per part de l'Ajuntament. No hi entro a valorar si s'hauria d'haver fet o no.
Però a Sant Cugat, com es podia, doncs es cobrava, i per tant, allà no es construïa un habitatge, un bloc de pisos, sinó si s'urbanitzava abans. Jo crec que a Rubí... I afegim les estacions de ferrogarrels. El terme municipal de Sant Cugat i el terme municipal de Rubí no és comparable. Diguéssim, nosaltres l'extensió la tenim aquí a la muntanya...
I ells el tenen amb un pla al costat de l'Hospital General. Diguéssim, estem parlant del terme municipal més gran de Catalunya. Diguéssim, de Sant Cugat, eh? Però aquí a Rubí hi ha gent de molts diners. No. A Rubí no n'he invertit ni un duro. Bueno, molts diners, però diners on està la ratlla? Home, no sé, no entro dintre les seves comptes. No és comparable ni la renda per càpita,
que és una mitjana enganyosa. L'única cosa és que n'hi ha més preparació, més cultura. Això sí. Però què és la preparació de la cultura? La preparació a nivell d'estudis? Òbviament. Perquè aquí han fet les carreres i se n'han anat a seracugat a viure. Oh, ja m'ho fan.
A veure, des de fa deu anys, el trasbast de població és a l'inrevés. És de Sant Cugat, en què els fills de les famílies no poden mantenir-se vivint allà i venen a viure a Rubí perquè els ofereix unes condicions una mica més assequibles. El tema de la preparació...
Les enquestes, si tu tens la universitat autònoma allà, és de Cerdanyola, no és ni de Sant Cugat, però la majoria de gent que treballa a la universitat viu a Sant Cugat.
La majoria de gent. Però això d'una forma artificial, diguéssim, canvia. Fem una ciutat agradable de viure. Si un guanya 10 i n'hi ha 24 que guanyen 0,1,
diguéssim, representarà que el nivell de vida és importantíssim. Però dues coses, també aquest fet que ara sí que és veritat que el trasbast de població, i és veritat, ho vam parlar l'altre dia també, està venint cap a Rubí perquè la gent no pot pagar-s'hi el pis allà, però venen a Rubí a viure.
O venen a Rubí a dormir i la vida la fan allà. Això també és com... Aleshores no farem tampoc un poble a poble. Sí, sí, sí. També em poso com a exemple. Jo vaig venir a viure a Rubí i al començament sí, sí. No, menjava, dormia, però la meva vida era Barcelona, Badalona... A poc a poc... Les cases que hi ha al costat del col·legi, que és un barracons...
que pugen a Can Oriol, aquelles cases es venien anunciades com una casa a 5 minuts del centre de Sant Cugat.
Les cases que hi ha pujant a Can Oriol, entre la carretera de l'Estatut, es venien a 5 minuts del centre de Sant Cugat. I això s'ha anat repetint al llarg de tots aquests anys. I és veritat, després la gent fa vida, però també amb unes... Al final acabes fent vida un dia. Això passa a tot arreu. Diguéssim, si tu vens de Badalona o vens de Barcelona, en un primer moment...
les teves relacions i tal, però després això al cap del temps canvia. No, no, en veu cas molt. Els fills ja ho canvien, etcètera, etcètera. Avancem una mica, passen dos... Volia parlar abans. Volia fer una pregunta. Vosaltres, si ho sabeu,
Tenim una empresa tancada a Rubí al costat del Sant Jordi Parc des de fa, no ho sé, 30 anys com a mínim, que s'està caient, que és un perill pels joves, que han passat coses a dins, que han estat denunciades... El polígon de Ficosa. Sí, però la primera... O sigui, hi ha una que està al costat de quan comença Sant Jordi. Aquesta. Per què? Per què?
No, primer Sant Jordi Parc es planifica a posteriori, i per tant el polígon ja existia. El problema és que molta gent, el que no sap, és una cosa absolutament demencial, que és que tot el polígon de Ficosa, o de l'ex-Ficosa, té una situació urbanística il·legal. És a dir, no es va fer... Per això pregunto, aquí deuen passar coses. En el nou pla general d'ordenació, estan obligats a contemplar que allò
passi d'urbanitzable a urbà. Perquè encara no ho és, després de dècades que hagin estat funcionant les empreses. Les empreses van ser construïdes sense que estigués legalitzat el pla parcial d'ordenació que desenvolupava industrialment la zona.
I això és una cosa que molta gent no coneix i deuen pensar, tampoc no és tan important, home. La legalitat urbanística és fonamental perquè això no sigui una mena de franquisme 2. Doncs bé, és un exemple, segurament el més bèstia que tenim a Rubí, de com es van fer les coses també en el seu moment. Es va prioritzar que el grup Ficosa s'hi posés perquè acompanyava una quantitat de contractacions i de llocs de treball claríssim, però clar, a costa que allò
jo crec que per inutilitat i per inoperància dels serveis urbanístics de l'Ajuntament de Rubí, no es va legalitzar. Perquè és que tampoc no era tan complicat. De facto, allò ningú qüestionava que fos industrial.
Una altra cosa és com anem creixent les urbanitzacions, també encerclant moltes vegades les indústries. Bé, això no és culpa del desenvolupament... Però que ara estigui... Període predemocràtic, eh? Període predemocràtic, eh? Abans de la democràcia. Sí, sí, sí. Ja no diem que el període del franquisme, que algú es pot sentir malament. Diguéssim, en període que no era democràtic es feien aquestes coses, eh? Sí, sí.
Però el pla general del 81 no és predemocràtic. Ah, doncs m'estic referint a això. El que passa és que ja és més discutible el pla general del 81.
I tant que has discutit. Durant anys no es va qüestionar i els últims anys alguns ho hem qüestionat i bastant radicalment. Però al principi no es va qüestionar de res per res. A la seva aplicació aquí va haver-hi els seus menys. Però ara que la tenim abandonada, de ruïda, perillosa, no es pot fer res? El problema és que allò segueix sent propietat privada.
És que no és propietat pública. Per tant, fins que el pla general d'ordenació no s'aprovi,
Diguem-ne que allò no es pot gestionar públicament. Ja has posat l'Itarragó? Sí, sí, totes aquelles empreses, Ficosa, posat l'Itarragó, que en el seu moment van contractar moltíssima gent, però que de mica en mica van minvant les plantilles i es va arribar a una mena d'acord. De fet, el pla general d'ordenació que al final s'acaba aprovant i que la Generalitat rebutja,
es va gestionar en un període de temps de dos anys de retard perquè estaven esperant justament pactar amb els advocats del grup industrial què passava en aquells terrenys. I al final la Generalitat ho va tombar perquè era un pla general d'ordenació amb la perspectiva de la bombolla immobiliària i tot allò el 2008-2009 va esclatar.
Total, que allò segueix, diguem-ne, deteriorant-se, és veritat, i canta molt. Els treballadors de Ficosa, uns quants d'ells van marxar, aquests si són rubénencs, van haver de marxar a treballar a Vila de Cavalls. Vila de Cavalls. Sí, sí. El percentatge dels que queden probablement sigui el 10% dels que... És que crec haver-hi una última empresa que va tindre que tancar fa 3 o 4 anys. Sí.
ara no me'n recordo. Continental. Continental, la de la Semana... Sí, sí, però Continental, de fet, no és del grup Ficosa i és urbanísticament una mena de... no de punt indefinit, de punt inexistent. És a dir, urbanísticament, en el nou pla general d'ordenació, no es contempla. És a dir, què passa amb aquella indústria si en el futur passa no sé què? No està contemplat.
Això alguns, quan estàvem amb l'Ajuntament, ens queixàvem de dir, bueno, el desenvolupament urbanístic has de contemplar tot, no poden haver parcel·les, doncs... Nada. Aquesta no hi era. No existia. Són uns quants metres. Això és com pensar que l'Ajuntament de Rubí no era conscient que en el seu patrimoni tenia la masia de Can Sant Joan.
perquè va ser seguida, quan es va desenvolupar, que és un polígon que està a cavall, com ha dit el Josep Maria, entre Sant Cugat i Rubí, doncs li va tocar a Rubí una porció de terreny i, a més a més, la Messia, doncs... Per qui passa el camí? Pel costat de la Messia passa el camí de Santiago, de Sant Jaume. No hi constava. Allò no hi constava, dient-ne, com a patrimoni municipal. Dius, home, és una mica heavy.
Jo no sé per què obro aquests melons amb el rabedant i dic la paraula... I jo me n'aprofito, perquè ens saben tant. I segurament els de casa també s'han assabentat de coses que no sabien. Avancem una mica, perquè dèiem que volíem parlar de...
d'aquest barometre del Centre d'Estudis d'Opinió que li dona aliança a un empat amb Junts entre 19 i 20 escons i a Vox diu que avançaria el Partit Popular i en tindria 13 o 14. La franja dels 18 als 24 és la que dona més suport als dos partits amb una intenció de vot sensiblement superior a la mitjana que arriben del conjunt de la població. El 12% dels joves manifesten
que votaran Aliança i el 13% a Vox. Ja hi ha hagut algunes declaracions, sobretot de Junts, d'Artur Mas, que fa un parell de dies deia que podien revertir la situació, que veuen...
o que senten l'alè de prop d'Aliança. No és una novetat, no?, que hi ha hagut o que està fent un gir a la dreta i sobretot dels sectors més joves. No sé com interpreteu aquesta dada. D'una part dels sectors més joves.
Gràcies per l'apreciació. Tens raó. Estem parlant de percentatges significatius, però no determinants. La majoria avui encara està per altres opcions que no són precisament aquestes.
Home, jo crec que, diguéssim, Junts, amb les polítiques que ha practicat en els últims anys o mesos, diguéssim, s'ho està buscant a marxes forzades, no? Diguéssim, clar, tota la posició que ha mantingut en contra dels temes de reforma laboral,
etcètera, etcètera, porten aquestes coses. I per una altra part, diguéssim, aquesta indefinició. Jo penso que Junts una mica li falta el lideratge. Diguéssim, a veure, el fet que en Carles Puigdemont estigui a l'exili no és el mateix que estigués aquí. Aquesta, per mi, és una altra realitat. Però, en el fons,
s'ha buscat aquesta situació i així no es pot estar en contra de tot. I no parlo de lo més recent,
que és el tema de no tirar endavant el regolzament al PSOE. Jo penso que això és una altra cosa i s'hauria d'analitzar des d'una altra perspectiva política. Però sí que hi ha coses a les quals molta gent... I això per un costat de l'electorat, però per l'altre costat...
és de dir, bueno, tampoc en el seu moment es va ser coherent fins al final. I, clar, avui per avui, llastimosament, diguéssim, el que defensa coses com el que defensa Aliança i el que defensa Vox,
Bueno, és de molt de celebrats, diguéssim, de personatges molt de celebrats que jo penso que, bueno, és pan per avui i hambre per amanyana. No, perquè jo penso que una cosa d'aliança que ha tingut molta repercussió a la gent és que no és que estiguin en contra de la emigració, estan en contra de la emigració sense control. Jo no he parlat d'emigració, eh?
Bueno, no, però jo sí, perquè és una de les classes que ells volen. No és aquest el problema principal...
Sí, el problema principal és que la gent està desaguda. No és aquest el problema principal. Mira, la gent està desaguda. És el problema principal d'Aliança, però no és el problema principal de la nostra societat. És un moviment molt fort que va començar a Ripoll. I és un moviment que parla de seguretat. El que va començar a Ripoll va ser un projecte polític, que després es va mascarar amb una cosa concreta, que uns li diuen la migració i l'altre li diuen la reincidència...
i els altres li diuen seguretat. No, no, Joan. Aquest no és el problema de la majoria de la població de Catalunya. O la seguretat sí que és un problema de la majoria de la... No. Sí, i tant que sí. No, no. Sí, i tant que sí. Perquè, mira... Sí, no, sí, no. Sembla que estic en un moment. Les dades són les dades. No us posareu d'acord. És la teva opinió. No us posareu d'acord. Jo te la respecto. Però penso que la seguretat en la sisionadia...
Té molt de pes, perquè això que baixis pel carrer i t'atraqui no li fa gràcia a ningú. I estic d'acord que vingui gent a treballar, perquè la necessitem, perquè necessita... Ah, sí, però treballar sí que la necessitem. Per viure no, que se'n tornin cap allà, la presó que estan muntant... I per viure, però per acoplar-se al sistema de vida.
Perquè tu quan vas a fora, quan nosaltres sortíem a l'estranger a treballar, ens teníem que complar. Anàvem al centre gallego. No, no, no. Cuidao, cuidao. La gent que ha estat a Suïssa, jo tinc molts parents que han estat a Suïssa. I no parlem de fa tant.
Parlem de la darrera crisi que vam tenir aquí, la crisi del 2008-2010, la crisi aquesta tan grossa. Nosaltres tenim centre gallec a tot el món, això ho sabem, perquè va haver-hi aquest moviment de migració. Doncs en aquest moment del 2008, des del centre gallec de Suïssa, que estan ubicats, ho sé perquè m'ho va dir la presidenta, realment em va venir i em va dir, por favor, decirle a vuestra gente que no venguen más a Suïssa
Perquè acaben, o sigui, eren tants, tants, els gallets, que anaven a Suïssa a buscar-se un lloc de treball sense contracte, sense res, i anàvem, i anàvem, però anàvem. Vull dir, per què no volem que vinguin si nosaltres també anàvem el 2008? Anàvem.
Parleu-nos en un, perquè a casa no us ha dit. No estan al centre... No anava al centre gallec. Quan baixaven, deien centre gallec d'anos de comer... Però la gent ve a treballar. I els gallecs també anaven a treballar. Però llavors, diguéssim, la...
a acceptar l'aspecte cultural de cada poble. És això que et dic. És evident. La gent, com aquí, es munten les cases d'Andalusia. Per què? Perquè la gent viu a la seva manera. És molt respectable. I és molt respectable. Això és respectable. I si ve un emigrant de fora... Jo tinc amigues d'una altra d'Àfrica.
No té res a veure, jo el que dic és que s'han d'adaptar al sistema. I escolta, ja està. Però aquesta és la trampa del populisme racista i xenòfob. No, per favor. Aquesta és la trampa de dir, sí, immigració, perquè la necessitem, perquè ara el discurs ja no es venen a treure'ns dels llocs de treball, sinó que s'ha reconegut que ocupen els llocs de treball que ningú no vol entre nosaltres.
Això per començar. Segon, integrar-se culturalment no significa que hagin de renunciar a la seva religió, a la seva manera de viure. Per mi sí que hi ha una qüestió absolutament insosraïble, que és l'adaptació a les normes i lleis d'un estat com l'espanyol. Això està claríssim. És que és el mínim. És que tothom s'ha d'adaptar. I molts autòctons no ho fan.
És a dir, quant de negoci amb les mascaretes es va fer per part d'estrangers, d'immigrants, durant l'època més crua de la pandèmia? Veieu com tots són d'aquí? No van tindre oportunitat, ho van fer uns als altres. No, no, no. El que sabem és que alguns ho van fer i són d'aquí. Són d'aquí i vinculats, a més a més, amb partits polítics i diversos.
Doncs és una demostració. Aquesta associació de que hi ha un descontrol en la immigració. Primer, hi ha un descontrol en tot cas en tot l'ordre mundial que provoca guerres, que provoca que hi hagi més víctimes del canvi climàtic. Hi ha un descontrol en això.
I per això venen. La gent es juga la vida perquè, mira, és una mena d'esport de risc, el de travessal mediterrani. Jo conec una persona que va vindre en patera i ha fet una carrera universitària. O sigui, això no m'ho venguis, ja ho sé. Però vendre't el què? Que són capaços d'arribar a la universitat... I tant que sí. I tant que sí. Som molt vàlids.
I tant! Jo això no ho discuteixo. Jo el que discuteixo és la persona que ve aquí demana la subvenció i a veure què en donen més. Però quina subvenció demana? Avui anem de jardí en jardí amb una treballadora social a la taula. Quina subvenció demana? I a veure si us poseu al cap que no hi ha cap emigrant que pugui demanar una subvenció per ser emigrant. Però el fet de ser emigrant no pot demanar una subvenció.
Si la demana és perquè està en unes condicions que, igual que amb els autògons, els permet accedir... No hi ha cap documentació avui a l'administració local, diguéssim, que et permeti demanar això. És que això és una propaganda.
És dels bules que més funcionen. Per el fet de ser estranger, tu passes per davant. Això és fals. Jo sí que volia fer una lectura des del... Sí, només hem parlat d'Aliança i de Vox. No, però jo des del més... Jo estic molt empipada, molt i molt empipada amb la meva generació, perquè és veritat, no parlo dels meus fills, però sí que parlo dels fills de la meva generació, que estan...
dient que votaran en una... Però sí que ho hem fet molt malament nosaltres. Ho hem fet molt malament perquè avui tinguin Aliança i Vox la majoria dels vots. I penso... No, la majoria dels vots. No, disculpeu, disculpeu. Però són els que més els voten els joves. Però sí, ja entenc que hi ha un... Ha crescut entre els joves el voler votar aquesta gent. No, no són tots ni menys mals. Però penso...
té a veure amb els... amb aquesta realitat que tenen ara molts joves, aquesta realitat la tenen gairebé tots, que és la informació directa en les xarxes socials, unes xarxes socials que et donen la informació en un temps... La desinformació. En un temps, bueno, on ells agafen la informació, en un temps molt petit, perquè no tenen molt de temps per llegir més coses, no? O sigui, quiero la informació en ràpida, aquí i ara. I això és el moment que tenim i que tenen
tots ells, és molt més fàcil posar-li aquesta informació falsa. Però és desinformació. És desinformació, clar. Però no ho hem fet força bé a l'hora nosaltres de dir, tot això s'ha de contrastar, tot això mireu d'altres bandes, no us quedeu en una cosa sola. No ho hem fet prou bé. Aquesta una, altra. Això sí que ho diem. La meva filla diu...
Teníem que regular, no per edat, el dret a vot, sinó per nivell d'estudis. No, no estic d'acord. Però, ostres, de vegades també. Què està passant? Però què està passant? Que a aquesta generació també hi ha un abandonament molt gran. Què ens està passant amb aquesta generació?
Perquè estem fracassant en la societat. No n'hi ha valors. Penso que vam viure en els 80, 90, que és la nostra generació, quan creixíem, que era un moment d'il·lusió, era un moment de canvi, era un moment de tot ho veiem bé. I aquesta generació s'han passat. Un Covid. Van néixer gairebé en la crisi. Van néixer en el 2005, 2006, 2007.
Han viscut en un... El nostre missatge, els nostres pares potser no vivíem com nosaltres, no? Potser vivien molt pitjor, els meus pares acabaven de venir, començaven a treballar, però amb molta il·lusió i molt de futur. I nosaltres potser, en la majoria, en molts casos no majoria, però molts, sí que és...
que els hem fet créixer en un món sense tanta esperança. I això unit, perquè som adolescents, si votem a lo contrario que hay, vamos a justo a lo contrario, ens adonem en aquesta bogeria. Diguéssim, a veure, la gent quan va abandonar més l'escola, per exemple, els instituts, va ser l'any 92. 91-92. I saps per què?
Era el meu moment. Perquè hi havia molta feina i la gent anava a treballar. Com s'ha passat aquí a treballar 14 milions a treballar-ne 22? Doncs hi ha feina. I llavors hi ha molta gent que deixa els estudis per anar-se'n a la feina. Després ja se'n donarà a compte, o no?
que això no serveix per tot. Però aquests som els pares, aquests som els pares dels edificis d'ara. I a més a més, diguéssim, a veure, aquests mensatges curts, aquesta tecnologia, diguéssim, és algú que nosaltres acceptem però que controlen nosaltres amb un sentit molt determinat. Sí.
Doncs aquí penso que està l'arrel. I després, aquesta aranar que tenim molt... Penso que té a veure amb el nostre poble. L'Esperpèn sempre ens ha agradat des de segles enrere. Ens fa gràcia. I per les jajas, penso que molt d'aquest vot és per aprovar.
Serà divertit. Sí, però ens estem fixant molt en aquesta franja que és cert. És cert i és un perill. Hi ha estudis electorals que plantegen que els joves es dispersa molt el seu vot com en totes les franges. I per tant, el que sí que és significatiu és que, per exemple, jo l'última dada que recordo, de votants de Vox, entre els joves, hi ha un 17% de joves que voten.
Home, no és tothom, no fotem. O els que voten Aliança, doncs el millor està ara en un 15.
Els altres tenen menys suport, però en definitiva no els hi dona 19-20 com a perspectiva Aliança si no hi ha un trasbass d'altres sectors de població que votaven, òbviament, sobretot junts, però que també tots. És a dir, és molt bèstia que a més a més pensem que a Vox se li escapa algun cap a Aliança Catalana, cosa que...
pot fer esclatar el cap a algú, perquè, clar, dius, home, alguns són espanyolistes, però l'imperiació dius, i els altres són allò, visca els Almogàvers i la Nació Catalana. També han demanat quant d'espanyolista o de catalanista és cada formació. No s'ho plantejen. I més, entre un 40 i un 50% de la gent que pensa votar Aliança Catalana, resulta que són contraris a la independència. Doncs això, també que s'ho facin mirar alguns. Però, bueno...
No, a Ripoll no. Però Ripoll és l'origen, i Ripoll té un origen molt contaminat... És molt contaminat justament pels atemptats d'agost del 17. S'han de fer mirar el fons del problema. El fons del problema quin és? Que la societat està desaguda, que no té valors, que està en una societat sense esperança. No n'hi ha esperança. Jo estic molt desaguda amb la societat... Escolta, perdona. Jo també.
Una persona que treballa i el seu nivell adquisitiu, en vez de pujar, està treballant, té un sou mensual. Però qui és responsable d'això? La política que se té. No, no, no, no. La forma de governar. Aquí, aquí. Ah, clar. O sigui, l'economia la dirigeix absolutament la política. Home, la política dereceix tota la societat d'alguna manera. No, ho sento, però no. És una visió ingenua. Qui són els que paguen o no paguen els sous de misèria que tenen els joves?
No, no, el sou podria estar bé, però el nivell d'existiu baixa. No, no, però podria... De qui depèn? Perquè la vida està caríssima. De qui depèn la voluntat, diem-ne, que cobrin més? De qui depèn? Bueno, tu pots cobrar... No, no, bueno no. Qui? Quin sector? Vicenç, per favor. Quin sector social? Una persona pot cobrar un sou renewable, però quan va al mercat... Algú li paga. Algú li paga o no li paga. La vida està molt cara. Algú li paga.
Qui és aquest algú? Però és que igual que no... Si no treballa per l'administració, qui li paga? Igual que no arriba el que treballa en una fàbrica, no arriba el funcionari. O no arriba... Bueno, potser una professió liberal, potser sí. Però els altres capes... O sigui, la classe mitjana ha desaparegut. Però per responsabilitat de qui? Molt pobra. Ah, vale. I què fan els rics?
No, no, què fa? L'associació d'empresaris... Què fan? Que la saca. En tot cas es queixen del sou mínim interprofessional, és l'únic que diuen. I el funcionari també es queixa del que cobra, no? Però no parlem dels funcionaris, ho sento. A Catalunya el nivell de funcionariat és el més baix de tot l'estat. Això per començar. La gent que treballa a precari, al camp, a la indústria, als serveis... Sí.
Qui els paga el sou de misèria que tenen? Qui els paga? I què en dius del que, per exemple, treballa al camp? Aquest també protesta. No, clar que sí! Però és perquè hi ha unes estructures empresarials que et subren això. Els impostos... Els intermediaris. No, perdona, els impostos... Els intermediaris. I a sobre... Ara l'ocupar serà dels impostos. Home, clar. No fotem.
De una manera s'ha de mantenir l'estat de benestar justament per compensar mancances que el mercat no s'han plantejat ni es plantejarà mai. Però si l'altre dia veig així que el govern central no sé quantes vegades ha pujat els impostos, no sé si han sigut 20 i escaig de... Diuen, diuen, diuen, que diria aquell... No, diuen, diuen no, la veritat. No, no, no és cert. Com que no? L'IRPF l'ha pujat...
Fa molts anys que l'IRPF està bastant estable. És veritat que poden haver algunes pujadetes o altres menys. Igual que a Catalunya es paga més impost d'IRPF que no pas la resta de l'estat. Això és una qüestió incuestionable. I això què ho dediceix? El govern? El govern de la Generalitat o el govern central? Jo insisteixo, me'n recordo perfectament d'un viatge a Barcelona amb el tinent d'alcalde d'Economia de Sant Cugat. Era època de la declaració de la renda.
I jo l'únic que em vaig atrever a dir va ser que a mi ja m'agradaria, com tu, pagar el que has de pagar. Perquè a mi m'encantaria pagar el 50% del que jo cobro, perquè significa que cobraria un pastizal increïble. És que abans es pagava menys.
Abans l'escala era més... Jo fa molts anys que faig la declaració de la regla. I tant. I és molt cindirà el que has pagat. I tant. Ha anat pujant el tipus. Amb això que l'empresari de vegades... Queden dos minuts. Amb això que l'empresari de vegades no és conscient del que paga els seus treballadors, en un entorn gallec, amb un empresari molt empresari, mega empresari,
L'empresari? L'empresari. L'empresari Gallet, que fa poc sa mort. Que té nom de jugador de futbol. Que fa poc sa mort. Parlant amb ell, amb un dinar, em diu... I jo pensava, tu, el que està treballant, venem crispetes al teu cinema, ja et dic jo que no li pagues 3.500 euros al mes.
Jo solament voldria... I això fa anys! Ara que arriba a finals d'any, i es començaran a aparèixer els beneficis de les empreses,
Jo, un exercici que us recomanaria que fes, diu, és agafar el que guanya cada empresa l'any, dividir-lo pel número de treballadors que tenen avui i veuran quin és el resultat que hi ha. I facin el mateix, feu el mateix amb la mateixa empresa de fa 20 anys. Què va guanyar l'empresa tal fa 20 anys? Quants treballadors tenia? La rentabilitat augmenta per 6%.
per sis, diguéssim. Si abans un treballador donava un milió de pessetes a l'any de benefici a l'empresa, avui en don sis. I hem d'acabar. Rosalía, Josep Maria, Vicent, Sílvia, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Feu molt debat i molta tertúlia i poseu a prova el meu cor perquè qualsevol dia m'agafa el corrent. Perdó. No passa res, no passa res. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. A la setmana vinent.