Title:

Humus, plaça Catalunya i política a Rubí

## Introducció de la tertúlia La tertúlia de **“Rubí al dia”** amb Albert Soler i els col·laboradors dels dijous (Mari Àngels Ruiz, Conxita Jimena, Pep Adelantado i Isidre Rubio) aborda diversos temes locals i polítics: • **Incidència a la fàbrica d’hummus de Mercadona a Rubí** i reflexions sobre el model de grans superfícies • **Reforma de la plaça Catalunya i del Casino** i debat sobre el manteniment i l’incivisme • **Canvis en la recollida de residus i contenidors** i el debat sobre el porta a porta • **Nou ús per a l’antiga oficina de CaixaBank** com a Oficina d’Afers Socials i Famílies • **Creixement d’Aliança Catalana** i preocupació pel gir polític i l’auge de l’extrema dreta --- ## 1. L’hummus de Mercadona i el poder de les grans superfícies ### 1.1. Incidència a la fàbrica d’hummus de Rubí • Es comenta l’absència d’*hummus* de Mercadona a les prestatgeries. • **La producció es fa a Rubí**, a la fàbrica Rensica (Can Fatjó), que ha hagut d’aturar temporalment l’activitat per una incidència tècnica no detallada. • L’empresa anuncia que vol **reprendre la producció en les pròximes setmanes**. • Tot i la parada, els veïns continuen denunciant **episodis puntuals de males olors**, encara que menys greus que en una crisi anterior. > «Ja no hi ha humus al Mercadona?» La taula admet que ells pràcticament **no consumeixen aquest producte**, i això serveix d’excusa per obrir un debat més ampli sobre el model Mercadona i les grans cadenes. ### 1.2. Mercadona com a model de negoci i de poder • Es recorda que Mercadona sovint **exigeix exclusivitat als proveïdors**: - Això pot donar volum de negoci, però si un dia Mercadona deixa de comprar, **l’empresa pot quedar enfonsada**. - Es mencionen casos de productes etiquetats només per Mercadona que han quedat com a **estoc invendible**. • Es critica el **poder de negociació desmesurat** de la cadena: - «Ara té la paella pel mànec» per la quantitat de centres i volum de venda. • Diversos tertulians afirmen que, per **principis i ideologia del propietari**, no compren a Mercadona. ### 1.3. Consum, marques blanques i canvi d’hàbits • Abans, la **marca blanca de Mercadona era molt més barata** i amb una relació qualitat-preu bona; ara ja no ho és tant, però el client **ja està fidelitzat**. • S’explica com Mercadona i altres cadenes han **reduït la presència de marques conegudes** per impulsar la seva pròpia marca. • Es contrasta el model actual amb l’antic **botiguer de barri**: - Abans el botiguer era «confessor, assistent i amic». - Ara, als grans centres, el client es troba **desatès i perdut** entre passadissos, amb personal insuficient. ### 1.4. Black Friday, consumisme i preus • Es critica el **bombardeig del Black Friday** i la programació constant al consum: - Fins i tot qui no necessita res es troba mirant ofertes. • Es denuncia la **desconnexió entre preu d’origen i preu final** dels productes, especialment en alimentació (ous, pomes, avellanes…): - El preu d’origen es manté igual, però el **preu al consumidor puja**. - Es pregunta «qui es queda la diferència?» i es torna a apuntar a les grans cadenes. ### 1.5. Pagesia, cava i *corpinat* • Es parla del **drama de la pagesia** que intenta sobreviure entre preus baixos d’origen i la pressió de les grans superfícies. • Es comenten pràctiques del sector del **cava**: - Grans empreses compraven **fins i tot el camp sencer** per assegurar-se el raïm. - Es barreja **raïm de la Manxa** per fer volum i ajustar graduacions alcohòliques. • Apareix el concepte *corpinat* com a **marc diferenciat** per als productors que volen fer cava amb **raïm 100% del Penedès** i més rigor. • Es posa en valor el **cava de petits productors locals**, amb exemples d’un elaborador vinculat a Rubí. > «Si és cava, és cava d’aquí; si jo el faig amb raïm d’aquí, vull una marca diferent.» --- ## 2. Plaça Catalunya, Casino i incivisme ### 2.1. Les obres a la plaça Catalunya i l’entorn del Casino • L’Ajuntament està finalitzant les **millores de l’entorn del Casino i la plaça Catalunya** coincidint amb la reinauguració del Casino (13 de desembre): - Reparació del paviment malmès - Supressió de contenidors soterrats - Renovació de vegetació - Nous bancs davant la font ornamental - Nova **font de boca** per a la ciutadania - Nova jardinera al voltant de la font amb reg • Pressupost aproximat: **48.000 €**. Els tertulians celebren que **finalment es dignifiqui l’espai**, però posen l’accent en el **manteniment posterior**. ### 2.2. Manteniment i responsabilitat ciutadana • Es reclama que l’Ajuntament **no només inverteixi en obres, sinó en conservació**. • Es remarca que una part molt important del deteriorament és **responsabilitat dels ciutadans**: > «Jo diria que el 50% del no manteniment és culpa nostra.» • Es denuncia un **incivisme creixent**: - Ampolles, llaunes (fins i tot sense obrir) deixades a finestres i espais públics. - Objectes perillosos (com una navalla trencada) abandonats a la via pública. • Es parla de la sensació d’**impunitat** dels qui embruten o fan destrosses. ### 2.3. Educació, civisme i corresponsabilitat • Es reflexiona sobre com **fer sentir “el carrer” com a espai propi** i col·lectiu: - A casa ningú embruta perquè és «seu»; al carrer manca aquesta consciència. • Es posa el focus en l’**educació des de petits** i en les *directrius* d’ensenyament i família: - Necessitat de fomentar el **respecte a l’entorn** i el sentiment de **ciutadania compartida**. - Es comparen situacions amb altres països on hi ha més cultura de respecte a l’espai comú. • Es donen exemples de **comunitats de veïns**: pisos molt nets però escales plenes de burilles i papers. • Es remarca la **dificultat de l’escola**: dins del centre es recicla i es compleixen normes, però en sortir al carrer molts infants **repeteixen hàbits incívics** perquè a casa i al carrer **no se’ls corregeix**. > «L’escola ho entenen com una norma que han de complir; fora creuen que ja no és necessari.» ### 2.4. Temps de vida, treball i criança • Es lliga el tema educatiu amb la **conciliació laboral i familiar**: - Es critica que sembli que «neixes per anar a treballar» i no per viure. - Es posa com a exemple gent que rebutja hores extres perquè **no tindria temps de gaudir dels diners**. • Es planteja que la **manca de temps de les famílies** limita la capacitat d’educar en valors cívics i convivència. --- ## 3. Neteja, residus i canvi de model de contenidors ### 3.1. Neteja, percepció d’espai i conducta • Es defensa que un **espai net afavoreix el civisme**: - Si un lloc és impol·lut, costa més embrutar-lo. - Si ja hi ha residus, molts pensen «no ve d’aquí». • Es reclama un **bon manteniment de la neteja** com a part de l’estratègia per reduir l’incivisme. ### 3.2. Comerç i mal ús dels contenidors • Es relata un cas recent d’un **comerç que llença grans volums de cartró i bosses al contenidor domèstic**, col·lapsant-lo: - L’Ajuntament compta amb **personal d’assessorament i “inspecció”** que informa i intenta corregir aquestes pràctiques. - Es considera necessari que, si cal, **hi hagi sancions dissuasives** perquè no es repeteixi. • Es critica la mentalitat del **«que s’espavili algú altre»** quan es tracta de residus. ### 3.3. Polèmica pels contenidors al centre i alternatives • A partir de la retirada dels **contenidors de la plaça del Casino**, es menciona la **polèmica entre veïns del centre** que veuen com els allunyen del seu domicili. • Ràdio Rubí explica que està **pendent de resposta de l’Ajuntament** per informar amb detall: - De quins contenidors desapareixen - On s’han de portar ara les escombraries • Es remarca la importància de **planificar substitucions amb alternatives properes**, especialment per a gent gran o amb mobilitat reduïda. ### 3.4. Model porta a porta i experiències europees • Es debat si el **porta a porta** podria funcionar a Rubí: - Per a comerços pot funcionar millor. - Per a particulars a grans edificis es veu **complicat**. - Potser té sentit a **urbanitzacions** o barris de baixa densitat. • Es posa l’exemple de **Vilablareix**, on el porta a porta funciona bé, amb organització clara de punts i calendaris. • Es comenta el model d’**Alemanya**, amb: - Baixants específics per a la brossa des de la cuina. - Bosses **identificades amb etiqueta personal**. - Si no es recicla bé, la persona rep **una sanció o obligació de portar la brossa a un punt específic durant mesos**. > «Passa molt poc que ho hagin de fer, perquè la gent ho té clar.» • Es recorda que aquest tipus de sistemes només són viables si **els edificis es projecten pensant-hi**, cosa difícil al parc d’habitatge existent. --- ## 4. Antiga oficina de CaixaBank: d’un FabLab a una Oficina d’Afers Socials ### 4.1. Proposta de cessió a la Generalitat • Al ple municipal de novembre es debat la **cessió gratuïta** de l’antiga oficina de CaixaBank (passeig Francesc Macià / carrer Major / carrer Fondo) a la Generalitat. • L’objectiu és acollir-hi la **primera Oficina d’Afers Socials i Famílies de Rubí**, depenent del Departament de Drets Socials. > Avui Rubí **no disposa d’aquesta oficina** i els veïns han d’anar a Sabadell, Terrassa o Sant Cugat per tràmits com els **graus de dependència**. • La cessió es vehicula mitjançant la figura jurídica anomenada *«mutació demanial subjectiva»* (canvi de titularitat entre administracions, condicionat a mantenir l’ús de servei o equipament públic). • Això impediria que la Generalitat, un cop rebuda la finca, **la destinés a usos privats** (p. ex. pisos). ### 4.2. El projecte FabLab: idea i situació • Aquesta mateixa oficina havia estat prevista per ubicar-hi un **FabLab**: - Un espai de **fabricació digital i artesanal**, pensat per a: • Captar talent • Compartir informació i idees • Fer tallers socials (joves, dones maltractades, etc.) • Fer prototips (un sol taburet, no producció en sèrie) • Una de les tertulianes explica que, des de l’**escola Montessori**, van impulsar un projecte *Magnet* amb la Fundació CIM (UPC) i van visitar molts FabLabs: - A Ciutat Meridiana o Cornellà, amb una **forta funció social**. • Explica que d’aquelles converses amb la Regidoria d’Educació podria haver sorgit la idea de fer un **FabLab a Rubí**, i per això es va sorprendre quan va veure el cartell de «futur FabLab» a l’antic CaixaBank. • Ara es desconeix si el projecte **queda aparcat o es traslladarà a un altre espai**; es destaca que **no és incompatible** que Rubí tingui un FabLab en un altre lloc. ### 4.3. Debat sobre la cessió i el rol de la Generalitat • En general, la taula veu **positivament** que Rubí tingui una **Oficina d’Afers Socials i Famílies**, perquè **s’eviten desplaçaments** constants a altres ciutats. • Tanmateix, s’obre un debat sobre el **model de finançament i responsabilitats**: - Alguns consideren que **aquest servei hauria de ser 100% responsabilitat de la Generalitat**, també la compra de l’edifici. - Es qüestiona que l’Ajuntament **hagi comprat el local amb diners municipals** i ara el cedeixi. • Es comenta que, segons el portaveu del PP (Juan José Giner), l’acord preveu que la Generalitat: - **Assumeixi el cost de la reforma i adequació** del local. - **Assumeixi el manteniment** futur de l’equipament. • Es considera clau que, un cop obert, la Generalitat **no es quedi curta de personal ni de recursos**: - Hi ha temor que sigui un servei «de mínims» per estalviar costos. > «El més important de tot és veure el rendiment que dona.» ### 4.4. Precedents i recels • Es recorda el cas de **l’Espona** i el projecte de Centre Nacional de Dansa, on la Generalitat va recular quan va veure la dimensió del compromís econòmic. • Això alimenta un cert **escepticisme** respecte a la **continuïtat i ambició** dels projectes compartits Ajuntament–Generalitat. --- ## 5. Aliança Catalana, premi periodístic i gir polític ### 5.1. Premi al periodisme d’investigació sobre Aliança Catalana • Es comenta que **Nació Digital** ha rebut el **Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació** per una sèrie de reportatges sobre **Aliança Catalana**: - Autors: **Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanal**. - Publicats la primera setmana de febrer. • El treball revela: - El nom d’una figura clau **fins ara desconeguda** en la gestació del partit: **Eduard Llaguno**, poder a l’ombra i mecenes. - El paper de la seva mà dreta, **Maiol Saneuja**, també cofundador a l’ombra. - L’existència d’un entorn organitzat al voltant **d’una escola a Osona**. - Les **desavinences internes** entre Oriol Gès i Jordi Aragonès. - Les **limitacions de poder real** de Sílvia Orriols dins del partit. > Es valora positivament que es **desvetlli qui hi ha darrere** d’aquests moviments i qui els finança. ### 5.2. Creixement electoral d’Aliança Catalana • Es repassen dades del **CEO (Centre d’Estudis d’Opinió)**: - Actualment Aliança Catalana té **2 diputats**. - El CEO de juliol de 2025 els projectava fins a **10 escons**. - L’últim baròmetre ja els situa entre **19 i 20 escons**, **empatats amb Junts**. • Això suposaria un **gir molt significatiu** en el mapa polític català i un **reforç clar de l’extrema dreta independentista**. • Es comenta que a Rubí el partit ja **es fa visible als plens municipals**, amb membres a la sala amb carpetes i intervencions als torns de paraula. ### 5.3. Crisi de credibilitat dels partits tradicionals • Es considera que el creixement d’Aliança Catalana i d’altres opcions extremes s’explica, en part, per: - **Desgast i baralles internes** dels partits tradicionals catalanistes i independentistes. - Obsessió per les **cadires i les picabaralles** més que no pas pels projectes de futur. • Es parla d’una **degradació general de la política**: - Exemples com la inestabilitat institucional al voltant de la Fiscalia General de l’Estat. - La percepció que la política estatal es centra a «buscar merda i escampar-la». > «No he sentit cap projecte, ni cap idea de cap programa, ni res de res.» ### 5.4. Esquerra, Junts i el catalanisme de fons • Crida l’atenció als tertulians que **Esquerra Republicana no pateixi una gran davallada** a les enquestes, malgrat la decepció d’una part de la seva base. • Es considera probable que: - Alguns votants de Junts **fugin cap a Aliança Catalana**. - Una part de la base independentista **es decanti per l’abstenció**. • Es lamenta la pèrdua de **pes polític català a l’Estat** per l’excessiva fragmentació i les lluites internes entre partits catalanistes. --- ## 6. Joventut, extrema dreta i memòria històrica ### 6.1. Ascens de l’extrema dreta entre els joves • Una de les principals preocupacions de la taula és l’**auge dels partits d’extrema dreta** (tant Vox com Aliança Catalana) **entre la gent jove**. • Es plantegen diverses preguntes i hipòtesis: - **No s’ha explicat prou bé la història** recent (franquisme, lluites per drets i democràcia). - Hi ha una **desconnexió generacional**: el que per generacions grans és memòria viva, per als joves és llunyà i abstracte. > «Si realment no saben la història d’aquest país, a mi em costa molt d’entendre això.» ### 6.2. Desafecció política i abstenció jove • Es relaten converses amb joves de 18 anys que **refusen votar**: - Veuen la política com «una escola de carcamals». - No se senten representats per cap líder ni projecte. • Es reivindica la lluita històrica **per aconseguir el dret de vot**, especialment per a les dones, i es critica que això **no s’hagi sabut transmetre** prou. ### 6.3. Escola, adoctrinament i temes tabú • Es parla de com alguns temes **han esdevingut “perillosos” a les aules**: - Fa uns anys, cançons com *Els Segadors* o el *Virolai* formaven part natural del currículum. - Ara molts docents **tenen por de ser acusats d’adoctrinament** i rebre denúncies. > «Ara, a veure qui és el guapo que s’atreveix.» • Es remarca que això limita: - La transmissió de la **memòria democràtica i nacional**. - El debat serè sobre el **franquisme i la dictadura**. ### 6.4. Llengua, immigració i canvi social • Es posa com a exemple el **retrocés del català a les aules**: - Professors de català expliquen que molts alumnes **insisteixen a parlar en castellà** fins i tot a classe de català. • Es vincula això amb: - Els **canvis demogràfics i migratoris**. - La **falta de polítiques valentes i ben gestionades** envers la llengua i la integració. • Es denuncia que la situació **no és fruit de l’atzar**, sinó de **decisions polítiques** preses o deixades de prendre durant dècades. ### 6.5. Lideratges i falta d’il·lusió • Es lamenta la **manca de lideratges clars** que generin il·lusió i projectes en positiu. • Es contraposa la idea que «l’objectiu te l’han de donar» amb la responsabilitat personal de **buscar-se objectius propis**. > «Amb la voluntat de personalismes ens hem carregat tots els lideratges.» --- ## Conclusió de la tertúlia La tertúlia tanca amb la sensació que, des de qüestions aparentment menors com **l’hummus del Mercadona** o les **obres a la plaça Catalunya**, s’acaba arribant a debats de **fons sobre model econòmic, responsabilitat ciutadana, serveis públics i rumbs polítics**. • A nivell local, preocupa: - **L’impacte de les grans superfícies** sobre comerç i pagesia. - El **manteniment dels espais públics** i l’incivisme. - La **gestió dels residus** i el redisseny de contenidors. - La necessitat d’una **Oficina d’Afers Socials** a Rubí. • A nivell polític i social més ampli, inquieta: - L’**ascens d’Aliança Catalana i l’extrema dreta**. - La **desafecció de la joventut** i la pèrdua de memòria històrica. - La **fragmentació del catalanisme** i la falta de projectes compartits de futur. La tertúlia es clou amb agraïments als participants i un enllaç amb la programació següent de Ràdio Rubí, centrada en el **festival Rubi Sound 1413** i l’agenda juvenil de la Torre Bassas.

['Rubí', 'Mercadona', 'hummus', 'Rensica', 'grans superfícies', 'comerç local', 'Black Friday', 'pagesia', 'cava', 'corpinat', 'Plaça Catalunya', 'Casino de Rubí', 'espai públic', 'incivisme', 'neteja viària', 'contenidors', 'residus', 'porta a porta', 'Ajuntament de Rubí', 'Generalitat de Catalunya', 'serveis socials', 'Oficina d’Afers Socials i Famílies', 'mutació demanial subjectiva', 'FabLab', 'educació', 'joventut', 'vot jove', 'memòria històrica', 'llengua catalana', 'immigració', 'Aliança Catalana', 'extrema dreta', 'Nació Digital', 'Premi Ramon Barnils', 'CEO', 'Esquerra Republicana', 'Junts', 'Vox', 'política catalana']