La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler. Bon dia i benvinguts a la tertúlia de Rubí al dia. Passa pràcticament un minut de les 10 del matí. Un cop la Pamela Martínez ens ha posat al dia, amb la informació bàsica d'aquest dijous 27 de novembre de 2025, comencem la part de reflexió i opinió del magazín matinal de Ràdio Rubí. Avui a l'estudi tenim els habituals dels dijous. Per un costat, Mari Àngel Ruiz, molt bon dia. Bon dia.
Conxita Jimena, molt bon dia. Bon dia.
Pep Adelantado, bon dia. Bon dia. I Isidre Rubio, bon dia. Bon dia. Amb ells parlarem de les obres de la plaça Catalunya, de l'antiga oficina de la caixa del carrer Fondo o del carrer Major, com preferiu, i si ens queda temps, una miqueta també d'Aliança Catalana. Si els oients voleu comentar amb nosaltres l'actualitat o voleu fer alguna aportació, ja sabeu que el telèfon és el 93 588 59 60. 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, l'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Abans de començar amb aquests temes que us he avançat, volia començar parlant d'un tema d'aquests que potser no són una notícia com a tal, o potser pot tenir una importància més banal, però segurament és un tema del qual en les converses que heu tingut els últims dies pot ser que en el vostre entorn aparegui, que és, ja no hi ha humus al Mercadona?
Això deien. Això deien. Doncs suposo que sabeu que l'humus del Mercadona es fa arrobir. I l'absència d'aquest producte a les prestatgeries d'aquests supermercats es deu a una incidència a la fàbrica Rensica, situada, com dèiem, al barri de Can Fatjó, que ha hagut d'aturar temporalment la seva producció per una incidència a les instal·lacions que no han volgut detallar quin tipus d'incidència.
L'empresa ha explicat en una nota de premsa que està treballant per restablir la normalitat com més aviat millor i que té previst reprendre la producció en les pròximes setmanes. Aquesta incidència, però, també, segons ens han explicat, no està comportant noves molèsties als veïns del barri que continuen denunciant alguns episodis puntuals, ja no com abans, de pudors després de la crisi de fa uns anys.
No ho sé. Vosaltres sou consumidors de l'humus del Mercadona? No. Entenc que ha de ser com un drama nacional que ens hagin quedat sense un bonum Mercadona. No, jo no. Cap, eh? Ningú el compra. No, no. Ni al Mercadona. Ni aneu a comprar al Mercadona. Tampoc. Doncs mira, acabarem ràpid aquesta tertúlia. Aquesta part de la tertúlia. No, perquè realment era una cosa que...
que es comentava a les xarxes... I reconec que és bo, eh? M'agrada, però no en soc un consumidor habitual. Jo no. És que l'humus no m'agrada, doncs, veus? És en general, eh? Ni el ben fet, en un restaurant... No, no, la meva filla fa casa i tot això, i jo no soc partidària.
No sé per què. I que li manies, eh? A vegades tens la sensació que per l'home ja comencem malament, no? Que penses, ai, mare de Déu, què deu ser jo? I si a sobre els veguins protesten, més mare de Déu. Vull dir que penses, ai, ai.
Però suposo que algú deu vetllar perquè això sigui amb tots els requisits i que es vengui adequadament. Per això, si s'ha aturat la producció, no sabem per què. Si hi ha un problema amb les màquines o algun problema de salut. La veritat és que no se sap. El que passa és que no estarien obligats a donar explicacions al per què?
A veure, clar, és una empresa privada, que subministra una empresa privada, no ho sé. Només fan alumnes pel Mercadona, crec, oi? Crec que sí. No comercialitzaran lloc més.
És possible que a algun lloc més. Segurament faran per un altre lloc, amb una marca pròpia o amb una marca pròpia. Exacte, amb marca pròpia d'un altre lloc. Però sí que és cert que la Mercadona en general, això ha sortit d'alguns reportatges, quan agafa un proveïdor li demana exclusiva per ells i a vegades és molt bo però alhora si el dia que la Mercadona decideix deixar de comprar-te...
S'ha acabat l'empresa. Jo em dedico al comerç i en conec unes quantes d'aquestes. Partides enormes de producte que te'ls has hagut de menjar.
Perquè, clar, els has etiquetat amb una marca que després arriba el moment que escanyen i, bueno, i tragues una mica, l'any que ve tornen a escanyar i arriba el moment que dius, no em surt de compte. Doncs ja, jo no et compro més. I ja està. I això passa. Ara té la paella pel mana, perquè amb la quantitat de centres comercials que té i el que ven...
Nosaltres, per exemple, allà a la Vall d'Aran, el que van obrir a Viella, els francesos, és horrorós. Una avalanxa. Però algú? Amb carros i carros i carros que venen a comprar a Mercadona. No ho sé, la gent... Ja és veritat que no sé per què el Mercadona...
Jo perquè, bueno, és qüestió de principis, eh, no perquè... Es vol, es vol, aviam, té de tot, hi ha gran varietat, i llavors facilita molt que una vegada compris tot el que vulguis. Clar, clar, sí, sí, està clar. Sí, però n'hi ha altres magaziners, també tenen poc, eh. Sí, tant, i la qualitat a vegades tampoc és la mateixa. I igual que aquest, o millors. Sí que és cert que abans hi havia...
La seva marca blanca era bastant més econòmica i possiblement per qualitat preu podies dir està bé, però ja no ho és tant. Però un cop ja t'has acostumat, llavors ja tenen el mercat agafat. Jo crec que els preus els han apujat en alguns casos. Abans treballava... La marca blanca amb ells és el que els interessa treure, perquè hi havia determinades marques que amb ells no les trobaves.
Clar, si tu estàs acostumat a comprar certes marques... Clar, ells han volgut, de fet, han introduït molt bé la seva marca. Amb tot, eh? Doncs s'ha pogut fer, això s'ha de reconèixer. Clar, és que de vegades, quan fas un compromís, et compromets a una sèrie de coses, eh? Per això. Entre altres, no ho vendré dins d'aquesta zona, no ho vendré ningú més. Per això. I llavors no faré acords amb ningú més. I quan passa això, doncs...
Comences a signar una hipoteca. Comences a signar una hipoteca. Suposo que darrere de tots els supermercats, les grans cadenes, deuen haver-hi monopolis, com pot estar el del Mercadona. Però és el que ha dit l'Àngels, que per principis, doncs jo no tinc molta simpatia amb la ideologia del seu propietari, ni he vist alguna cosa a nivell humà que tampoc m'ha agradat massa, per tant, jo no compro Mercadona. Jo tampoc.
Però a l'exterior, vosaltres que coneixeu més el tema comerç, n'hi ha de mercadones? No, vols dir fora d'Espanya. A tot arreu. No, fora d'Espanya no. A fora d'Espanya? No, fora d'Espanya no. Ell deia a tota Espanya. No, fora d'Espanya no. No em consta que hagi fora d'Espanya, no.
S'han centrat en el mercat espanyol i l'han inundat. Home, ja n'ha sortit prou bé. Se l'han fet seu, sí, sí. Bueno, és allò que dius. La mentalitat de compra ha canviat.
Abans la gent anava al botiguer del carrer o del barri. Era el teu botiguer, era el teu confessor, era el teu assistent i era el teu... Érem amics, home. Exacte. La gent anava a comprar també, clar. Això ara s'ha canviat.
Abans tu tenies un problema, tenies un dubte, anaves a qualsevol lloc, a una ferreteria i preguntaves per alguna cosa i et donava la solució a aquell senyor que hi havia allà. Avui dia vas a comprar uns tax per posar un prestatge en un centre comercial i t'enxufen al passillo número 4 a la dreta. I tu hi vas allà i comences a mirar, comences a mirar i no trobes res. I quan vas allà dius...
Hòstia que no era, jo volia aquell altre. Tornes a l'entrada i dius, escolta'm, és que jo no volia aquest, jo volia aquest altre. Aquest altre. A veure, un moment que ara l'acompanyo. Esperant allà, arribes allà al lloc. I després, aquest és un cas molt particular, que va costar uns topers d'aquells per posar això que valien 20 o 30 cèntims cada un, un blíster de 8, va costar 8 euros. Déu-n'hi-do.
Bueno, doncs això sí, era un diumenge, era una urgència, i s'havia d'anar a buscar, doncs val, anem-hi. Però hi ha gent qui va sense urgència. I li foten unes castanyes que a què pagué. Perquè, clar, aquestes estructures s'han de pagar.
I quan tens un dubte, estàs davant de la prestatgeria i no saps què queda allò, busques un senyor de color verd, perquè tots sabem de quin estem parlant, i no n'hi ha mai cap. I quan n'hi ha un, té una cua al darrere. O diu, aquesta secció és la meva, has d'esperar-te que vingui el senyor de la secció. En fi, aquest canvi els he fet camp a totes aquestes grans àrees. Això, que a més a més...
va haver-hi una proposició de Lleirs al principi dels 80 que parlava de, per ser gran àrea, havia de tenir... A partir de 400 metres quadrats era una gran àrea, a tots els efectes.
Però no es va acabar de provar. I ara està amb dos mil i pico de metres per ser una gran àrea. I això, clar, vull dir, un senyor que tingui uns recursos X per fer 400 metres, no necessàriament els ha de tenir per fer un de 2.400. I llavors, diguéssim que aquesta part queda cotada per ells, per aquestes grans marques, ja està.
Jo, personalment, soc més de supermercats més petits, més familiars, que encara n'hi ha, que no tenen més desquadrats, però, d'altra banda, jo no sé si us esteu fixant en el Black Friday, dèiem, bueno, tot el bombardeig... I si no t'hi fixes, no vius en aquest planeta.
Ens estan programant per consumir, calgui o no calgui. Sí, sí, sí. Aquest dematí m'he descobert a mi mateixa mirant coses que dic, però si això jo no les necessito. Però, clar, és que és tota l'estona, tota l'estona. És el sector que ens està maixecant i ens porta a vendre sempre. A vegades diuen, aviam, puja el cistell de la compra, puja l'IPC, no sé què... I diuen, escolta, perdona, ara que teníem tanta gresca amb els ous, resulta que els ous en origen tenen el mateix preu.
Doncs qui és el guapo que els queda la diferència? Perquè clar, aviam... Tornem al senyor de Mercadona. Home, però millor és perquè dius, el sistema, què colla el sistema? 4 atrevits i 4 aprofitats? Sí, sí. Però això sembla que no té massa èxit, no? Bé, clar, és que el sistema afavoreix que hi hagi aquests atrevits i els aprofitats que dius Isidre. A més, ara han posat molt també amb el tema dels ous, ara amb la grip aviar,
No, les gallines a casa i totes aquestes històries. Però jo vaig pensar, això és lògic. Si consumies ous de pagès... No, no, l'origen és el mateix preu. Vam estar enrissant els cabells cada dia. Sí, sí. Però bueno... Això passa amb els ous, passa amb les pomes, amb les peres, amb les avellanes... Amb tot.
Sí, sí, és el drama de la pagesia que intenta sobreviure. I llavors també, clar, si els grans supermercats, tipus Mercadona, Bonpreu, que sigui, doncs van a buscar... Has de mirar l'etiqueta, no? D'on venen els cogombres, d'on venen el salt... Clar, també això compta. Va començar la gent del Cava. Anaven a comprar el camp, no compraven el reïm.
Compraven el camp, ja deien aquest meu. Escolta tu, si no fotrem res, ja està tot venut abans que surti al carrer. I també hi ha les seves històries, perquè el cava és amb raïm, perquè també això jo ho conec, perquè jo els hi treballava. Hi ha molt raïm de la manxa.
Perquè, a més a més, el cava, a partir d'una graduació alcohòlica, no fermenta. Per tant, l'han de rebaixar i rebaixen amb raïm que no tenen cap virtut més que fer volum. I això. Llavors, bueno...
I amb això també està passant. Per això ara aquesta història del corpinat aquest que han fet, té alguna cosa a veure, jo m'imagino que interiorament, jo ara ja no estic vinculat amb el tema, però m'imagino que interiorament els seriosos, diguéssim, d'això haurien d'anar. A mi no, si és Cava, és Cava i és d'aquí. La denominació de Cava és d'aquí, de Catalunya, de Sant Sedrón i concretament de la sorda del Penedès.
Doncs jo, com que el faig amb un raïm d'aquí, vull una marca diferent, vull diferenciar-me dels senyors que li foten el que volen. Jo, si tinguéssim dos o tres dies per parlar, us explicaria... Un dia parlarem de vins i caves. Us explicaria d'històries dels fabricants de cava, d'històries que ens fotria gràcia.
Cucmeses d'anar a la cava petita. Sí, sí, sí. Bueno, nosaltres a casa que estem a cava d'un xicot, d'aquí de Rubí, que té una gelida, em sembla que té una vinya, i fa unes quantes caixes d'això, és conegut de casa, i cada any li comprem unes quantes caixes, i tenim el cava...
I ara, segons ens ho va comentar, ara està entrat en aquesta denominació Corpinat. Entrat ara. Vull dir que ho fa bé, és un bon cava, a més a més que...
Un, quan es va fent gran, li van sortint coses, no? Estàs d'acord, no? Jo ja no demano que encara no acabo, perquè el que més aviat m'aconsellen aigua. Una miqueta de gas, una miqueta de gas, aigua amb gas. Aconsellar aigua jo no crec que sigui un consell, és una sentència. Però què hi farem? Doncs va arribar un moment que no podia veure.
perquè m'agafava acides, em tornaven, m'agafava a les nits aquells refluxes... Amb aquest cava no passa res. Bec el cava i quedo la mare de bé. Això és el raïm de la manxa, segurament. Igual sí, eh? No ho vull assenyalar a ningú.
No hem dit marques, no hem dit marques. No, no, no. Molt bé. Doncs fixeu-vos com en aquest primer bloc hem començat parlant d'humus i acabem parlant de cava. Crec que hem elevat el nivell sense mena de dubte. Sí, sí, té més bon gust. I tant. Passem al segon bloc del qual volia parlar amb vosaltres, perquè segur que ja heu vist que s'han retirat ja les tanques que tapaven part de la façana del casino.
El motiu és que l'Ajuntament està finalitzant les tasques de millora de tot l'entorn del casino, de la plaça de Catalunya, coincidint, com dèiem, amb aquesta reinauguració d'aquest espai cultural, que es farà el pròxim 13 de desembre, amb una gran festa amb la ciutadania i amb activitats que coincidiran amb les festes de Nadal.
Per aquest motiu, l'Ajuntament considera que s'està dignificant aquesta plaça a Catalunya perquè sigui més funcional. I faig una repassada molt ràpida a tot el que s'hi està fent. Per un costat, s'està reparant el paviment de la plaça, que estaven malmesos, s'han suprimit els contenidors soterrats, s'està renovant la vegetació, s'instal·laran nous bancs davant de la font ornamental...
Es col·locarà una nova font de boca per a la ciutadania i s'està posant una nova jardinera al voltant de la font, d'aquesta font ornamental, amb nova plantació i un sistema de rec. Totes aquestes accions tenen un pressupost de 48.000 euros.
No sé si ja teniu ganes de veure el casino, aquesta plaça, perquè ja fa molts anys que la tenim allò a mitges, eh? Home, doncs sí. I em sembla molt bé tot el que dius que estan fent, i tot això em sembla molt bé. Jo només reclamaré una cosa, que ho conservin, que ho mantinguin. Perquè després, mira, m'estic enfonsant. Mira, això te'n està castigant, algú t'està castigant.
La cadira està baixant i el pobre Pep estava perdent alçada. Doncs això, que ho conservin, perquè pot quedar molt maco, però això requereix una atenció. I aquest manteniment, de vegades, no és tot el que hauria de ser. Llavors, bueno, que ho tinguin en compte i que ho facin.
A mi m'agrada que arreglin la plaça. El que passa és que penso que la ciutadania s'ho mereixia igual sense casino. Vull dir que no cal. Ja està bé que fem els arreglos i sobretot això que després els mantinguem tot i que jo diria que el 50% de la nou manteniment és culpa nostra. Total. Perquè avui hi ha una quantitat d'incivisme que dius... A més a més és gratuït perquè fan bestieses perquè sí...
Hauríem de fabricar llocs tancats perquè puguin fer el burro i que no te valin.
No, aviam, aprofitem-ho i ja que fem el casino maco, que al voltant també ho sigui, ja està bé. Hi ha molta restauració allà, és un lloc dels cèntrics de Rubí. Encara hi ha gent que no han arribat, que viuen amb orberins, concretament a Camp Mallonrat. Vaig trobar una persona que em deia, on tens la plaça del casino? Vaig dir, fill meu, fa dos anys que fins a Rubí no has anat al casino, tu estàs a una altra hòrbita, però què hi farem?
Sempre n'hi ha, que amb el sofà de casa ja en tenen prou. Però bueno, no, no, és una zona molt cèntrica. Si arreglem el casino, i a més arreglem també la plaça de Pearson, els de farem goig i tot, no? Sí, sí.
Jo sempre reivindico que m'agrada que la ciutat estigui bonica, presentable, si no amb aquesta mentalitat de perdedor no anem enlloc. Comencem pel casino. A casa fem apostes de quan duraran les parets blanques. Aquesta aposta la fem tots. Molt blanqueta, aquella paret. Però tens raó. Hi ha un incivisme que actua amb impunitat total que ningú pot aturar-lo. Jo no sé si es fan coses o no es fan per aturar-lo, però no s'atura i cada vegada és pitjor.
A mi em sap greu perquè realment, no sé si es fan inversions amb els nostres impostos i amb els nostres diners, també m'agrada que estigui bonic. Però en paral·lel, no només casino, arrobilla moltes coses que cal, com diuen, maquear-les.
Ranta'ls-hi la cara. A més a més, per mi és com inversemblants. Els caps de setmana, per exemple, el trobar amb alguna colla de finestres, ampolles mig buides, llaunes, fins i tot llaunes noves sense estrenar, que estan allà a la finestra, que es veu que ja no va donar per tot i no es va quedar allà. Però hi ha coses allà a prop de casa, durant tota una colla de dies, una mena de navalla d'aquestes...
grosses, trencada, i el tross estava allà, vaig pensar que si algú s'ha emportat l'altre tross, n'hi do. Coses que dius, mare de Déu, però això què és, això? Això és un problema. Però és que si no ens hauran de posar un guàrdia de cada ciutadà, perquè és que la cosa està... Com ho fas? Això és un problema que no és només d'aquí, i hi ha d'haver algú que sigui el culpable.
diguéssim, les directrius de l'ensenyament, les directrius de l'educació dels joves o dels crius, des de bon principi i des de petit ja establir un cert respecte pel teu entorn, crear una sensació de col·lectivitat, de ciutadania, que tu et sentis integrat d'algú i, per tant, intentis defensar-ho, no ho fossis malbé, perquè...
és una mica teu, també, aquesta sensació que amb una franja de gent ni la senten ni els preocupa. Aviam, deu tenir un motiu. Llavors, els que se'n cuiden d'aquests temes, suposo que haurien de pensar, d'estudiar, d'analitzar, de comparar amb altres països i tot, arribar a trobar una manera de dir, perquè...
Mira, de gamberros n'hi hauran sempre, però no és el mateix que n'hi hagi deu que que n'hi hagi mil, i aquesta és la diferència, que quan n'hi ha molts es nota molt, i quan n'hi ha deu, doncs els pots tenir més o menys controlats i pots fer-los uns escarments i controlar una mica la situació. Quan n'hi ha molts, no. Llavors, hem arribat on hem arribat per el desenvolupament del món en general. Tot va de cap per avall. Però clar, el que preocupa és la gent, és el d'aquí, no?
el de Sri Lanka que voleu que us digui. Jo crec que una de les claus és això que acabes de dir. Quan tu una cosa és teva, segurament la persona que fa algun acte d'incivisme no el fa a l'habitació de casa seva. No. Perquè és la seva i la vol que estigui bé. Quan no tens consciència que allò és de tots, quan una cosa és col·lectiva i no és teva, es perd una mica i és on l'educació ha d'entrar. No cal anar més lluny. Això ho he comprovat jo amb comunitats de veïns.
dins de casa seva molt net, i quan surten, el senyor que està fumant una cigarreta i tira la bolilla a l'escala. Això ho he vist jo, jo he vist de prop. No cal que anem més lluny. Com ho fem? Què fem? I no estem parlant de persones de 20 anys o de 16 anys? No, no, no. Que a vegades sembla que criminalitzem només una franja. El que passa és que aquelles persones els van tenir, els 10 i 12 anys els van tenir.
Vol dir que és clar, de tirar enrere, eh? És un problema que s'extensiu a tot, però a les escoles, pedagogia s'enfada des del moment que entren fins que surten per la porta. I us puc assegurar que allà, per exemple, és molt difícil no reutilitzar, no reciclar, perquè és que es viu tot el dia. La mateixa criatura que dins de l'escola està llançant el paper a la paperera i està reciclant, surt per la porta i el paper va a terra. I és la mateixa criatura amb els mateixos...
Són coses que a mi se m'escapen molt. L'escola ho entenen com una norma que han de complir, i fora creuen que ja no és necessari. Aquest és el problema, perquè a casa seva tampoc els inculquen. Perquè quan van pel carrer amb els seus pares i tiren el paper a terra, el pare no els diu, recull això i posa la paperera. Si no els diu, demà la tornaran a fer i demà ha passat, i arriba un moment que és un hàbit.
Uns que no foten cas i els altres que et llancen a terra. Bueno, doncs aquest procés... Jo suposo que en aquest procés s'hauria d'haver tancat. I tenim molta culpa, perquè ens ha semblat magnífic que qui es cuidi dels nens sigui l'escola. I els altres, escolta, no tenim temps, si vols que et digui, jo ara.
que no és excusa, que és una raó, perquè no n'hi ha de temps. Quan parlem d'aquests temes de la reconciliació i d'aquesta qüestió laboral, hi hauria de pensar més, perquè si no pensem que estem a aquest món per viure'l i no per fregir-nos o per anar a treballar, perquè ara aquí dóna la sensació que a aquest món hi neixes per anar a treballar. Sort ni ara que puguis anar a treballar. Però punyeta que no seria l'objectiu vital, eh?
És un camí, però no és la finalitat. Ha de ser viure. Llavors, dintre d'aquest viure, tu t'has d'establir les teves possibilitats, les teves normes i les teves necessitats. Havia tingut un empleat que a vegades li oferien fer hores extres i deia guanyaràs més diners i sempre deia què em faré si no tinc temps de gastar-los. També tenia raó. Sí, sí, sí. Tots han repassat tot d'alguna manera, eh? Sí.
I llavors també hi ha l'altre factor, que és, evidentment, l'incivisme jo crec que és el primer, i és una cosa individual de la persona que comet l'acte d'incivisme, però també hi ha la part de neteja. És a dir, tu quan vas a un lloc que està net, és més difícil que el deixis brut. Si ja està una mica deixat,
No ve d'aquí. No ve d'aquí. I no estic dient que el revís estigui brut ni res, però que el manteniment, la neteja, contribueix a tot plegat. És més difícil que siguin cívic si vas a un lloc impolut i dius, ostres, ara deixaré... El meu paper es veurà. Si n'hi ha tres, el meu paper no es notarà. Clar. Però com ho passa, això? I després hi ha una certa... No, ara, per exemple...
Això és un fet molt recent. El tema de la recollida dels residus del comerç, que s'ha de deixar a la nit i tot això, l'Ajuntament té unes persones que són assessores i, per dir-ho, inspectores, que això es faci així. Casualment, aquest dia estava parlant amb una, que és familiar,
I d'un local, farien les 9 del vespre, van sortir amb un carretó ple de caixes de cartró plegades i una bossa de plàstic molt gran amb no sé què i tal i qual, patapam, i ho van llençar al contenidor. Això no ho han de fer, perquè llavors el que fan és que col·lapsen els contenidors i després els ciutadans, quan l'anomenen el trobem post, ho foten a terra.
Entens? Clar. Llavors, clar, no ho sé, aquella persona va dir que ja faria... Estava tranquil·lament, no estava de feina, eh? Estàvem xerrant. Però va dir que, bueno, que mira, no he tingut sort, perquè m'ha enganxat al costat mateix. L'has vist. M'ha enganxat al costat mateix treure'l d'això. Llavors dius, bueno, aviam...
Què passarà amb aquesta persona, ara? Home, no l'han de fotre a la presó, ni molt menys, però l'han de fotre una castanya, perquè si no, dintre de quatre dies, li és molt més còmode treure allò allà que no pas... El repetirà. Tot i que jo em pregunto què més els dona agafar aquella pila de cartons i deixar-la al costat de la botiga perquè quan passi el camion els recull i els foti a dintre. Els foten els contenidors que els tenen endavant. Deixa'ls aquí.
Aquella idea que Carcenet, els altres ja s'espavilarà. És el que dèiem. I aquesta gent que tenen ara, d'això de Medi Ambient, estan precisament fent aquesta tasca d'informació, d'assessorament i de tot. Però, vull dir, malgrat tot, encara hi ha gent que...
Tant se li fot. Llavors ja no vull entrar a definir quin tipus de personatge era perquè no vull que m'acusin de resistent. I amb el tema de contenidors, ara que estàs parlant de contenidors, aquests que treuen d'aquí de la plaça del casino, també heu vist que hi ha polèmica, no?, amb la gent que s'està queixant que els contenidors els treuen de prop de casa i aquestes històries, que han d'anar a les cardívoros a llançar la brossa i tal.
Estem pendents que l'Ajuntament ens respongui, perquè hem recollit les queixes de la gent del centre i, clar, volem poder donar la resposta ben donada. És a dir, no simplement dir estan desapareixent els contenidors, sinó que ens diguin els del carrer tal, ara heu d'anar a tal. I això encara no ens arribarà d'aquesta informació i, per tant, no la podem dir, però coneixem, hem rebut la inquietud de molta gent. Aquí també hi ha polèmica. Seria important, perquè...
Ja està bé que substituïm, però vull dir, quan substitueixen, es vol dir jo, que n'has posat uns altres abans perquè en puguin fer servir. No, i a proximitat, perquè, clar, segons qui s'haurà de desplaçar per la llança de la brossa. Alguns que heu conegut meu també han anat amb la bossa, no sé quants carrers, i on els han posat ara. Per això t'ho dic. No sé si funcionaria aquí, al porta-porta.
Hi ha poblacions que ja estan implementant el porta a porta. D'alguna manera el que estan fent amb les botigues no és més que un assaig del que podria ser el porta a porta. Hi ha pobles i ciutats grans que està funcionant el porta a porta. On viu el meu fill, que és a Mila Blareix, a la porta de Girona.
Fan porta a porta. Quan veus el munt de contenidors que tenen, penses, jo, que soc de mena despistada, segurament algun dia se'm passaria. Però ho tenen molt ben organitzat. Un punt on ho deixen, el dia següent ho recullen, i no tenen pas queixa del sistema en absolut. Em faria una mica de por fer-ho. Serà complicat, eh? Amb edificis tan alts és complicat. No ho veig tan senzill. No ho sé, no tinc ni idea com seria.
L'Ajuntament està estudiant. Han de trobar maneres. Crec que el porta a porta pels comerços funciona, o pot funcionar, si tothom ho fes bé, però a nivell particular crec que ho tenen bastant descartat, tot i que encara no han pres la decisió, però crec que ho tenen bastant descartat perquè... Urbanitzacions potser sí, però amb edificis molt alts. És cert que a Alemanya...
No tenen edificis tan alts com tenim aquí per depreciar les ciutats. En tenen alguns, evidentment, i resulta més fàcil. Però a Alemanya això ja ho tenen solucionat. Tenen un baixant per on tu, des de la teva cuina, i en la teva bossa hi va... la teva bossa té una etiqueta, que és la teva bossa i la teva referència.
Si fas alguna cosa que no està bé, no està prou seleccionat, no està prou triat, i hi ha alguna anomalia, com que ja la teva etiqueta saben d'aquí és aquella bossa i qui ho ha fet, això li diuen, a partir d'ara, durant sis mesos, ho tindrà que portar vostè directament a tal lloc.
Està bé. I passa molt poc que l'hagin d'anar a portar allà, perquè la gent ja ho té clar. Jo ho foto per les xineses. A més a més, que és facilíssim. Tens una bossa, l'omples, a baix. Hi va haver una època que tenia bona premsa i, en canvi, no en vam parlar mai més ja d'això, que a les comunitats hi hagués una recollida conjunta. Però després li van deixar córrer i ja no en vam parlar mai més. Has de construir l'edifici pensant en això. Se li serviria pels edificis nous.
Per exemple, jo soc de... Bueno, vaig néixer a Sabadell i em van explicar, quan van construir el barri de Can Llong, tots els edificis nous tenen, en els baixos, hi ha un espai pels contenidors, etcètera, per si en algun dia s'acabava fent això. Però, clar, això només ho pots fer quan construeixes i hi penses. Ara, amb tot el que ja ha construït, seria complicat, però... No hem pensat ni en els pàrquings. Per exemple. Sí, sí, perquè el tema de pàrquings també, Déu-n'hi-do.
Molt bé. Doncs fixeu-vos, hem començat amb el casino i la plaça Catalunya i ara hem parlat d'escombraries i recollida. M'encanten aquestes derivades perquè ha sigut molt natural que havíem anat a parar. Ara farem una petita pausa, agafem una miqueta d'aire i acabem amb la recta final.
La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de Can. Adeu de Can.
La Unió Esportiva Rubí visita un clàssic del futbol català. Toca viatge a terres vinícoles per enfrontar-se al Vilafranca. Serà diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi. Segona mostra d'entitats musicals de Rubí.
A les 20 hores comença la jornada nocturna amb la Societat de Blues de Rubí, convidant a la formació de Hicks. A un quart de 10, Rubiroc estrena la banda We Rock Monkey.
A dos quarts d'onze és el torn de l'Aurora Brothers Band. A tres quarts de dotze, Acció Cultural de Rubí presenta la banda de hip-hop Random Fighters. I per finalitzar el festival, a la una de la matinada, la Sònica Presence. Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai. Dissabte 29 de novembre, Festival Rubi Sound 1413. Tots fem Rubi Sound.
Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
La tertúlia de Rubí al dia. Ja tornem a ser aquí. Passa mig quart, passa mig quart de dos quarts d'onze del matí. Aquesta tarda se celebra el ple municipal del mes de novembre i dels punts de l'ordre del dia, un dels més destacats és la proposta de sessió gratuïta de l'antiga oficina de CaixaBank del passeig Francesc Macià o Carrer Major o Carrer Fondo a la Generalitat.
Pel que sabem, l'Ajuntament i el Departament de Drets Socials de la Generalitat han acordat que aquesta antiga oficina bancària, comprada pel Consistori a finals del 2019, aculli la primera oficina d'afers socials i famílies de Rubí. La cessió gratuïta es farà a través d'una fórmula que s'anomena, el nom és lleigíssim, «mutació demanial subjectiva».
Sí, recordem que avui, a dia d'avui, Rubí no disposa d'una d'aquestes oficines dedicades a informar i orientar la ciutadania sobre les prestacions existents en matèria de benestar social i família, com pot ser els graus de dependència. Si tu vols consultar o que et facin la valoració dels graus de dependència, doncs, si ets de Rubí, has de desplaçar-te a les oficines de Sabadell, Terrassa o Sant Cugat.
Feia anys que l'Ajuntament estudiava la implantació en aquest local, en aquest local on hi havia el CaixaBank o la Caixa abans, un FabLab. I es desconeix què passarà amb aquest projecte, potser ho explicaran aquesta tarda. Només per fer un recordatori, el FabLab havia de ser un espai permanent de captació de talent on compartir informació, proposar idees, escoltar propostes i investigar nous àmbits d'activitat per després poder-les incorporar a les empreses.
I la fórmula aquesta que us deia de la mutació demanial subjectiva, bàsicament és un nom molt lleig, però el que serveix és per definir les sessions gratuïtes entre administracions. Quan les administracions públiques es cedeixen alguna propietat, es fa un canvi de titularitat de l'immoble...
però està condicionat a que aquest mantingui la seva funció de servei o d'equipament. És a dir, ara la Generalitat no se'l podria vendre per fer-hi pisos o per fer una altra cosa, perquè ens entenguem. Això preveiem, no ho sabem, però s'ha d'aprovar, evidentment, el ple ho ha d'aprovar, el govern no té majoria, per tant, el ple ho ha d'aprovar.
però també veurem una mica quin és el debat polític que hi ha en aquest sentit, però també voldria sentir-vos a vosaltres si us sembla bé aquesta sessió, si estava bé la primera idea, o potser s'hauria de fer una tercera cosa en aquest espai.
Jo penso que està bé, perquè és veritat que a Rubí, per la majoria de coses, ens hem de desplaçar sempre fora de la ciutat. Hi ha un mínim de serveis allà al carrer Prim, que intenten cobrir, però es clau que ja està bé, que directament la generalitat tinc... A mi em sembla molt bé, a part que...
Ja em perduraran, però jo més aviat sóc tot toquem i toquem. I quan em parlen d'aquests projectes tan ateris que havíem de fer buscar, jo què sé, buscar cervells. Vols dir-los, els has de buscar, tu. Vull dir... Se va dir perquè marxen del país, els cervells, que no veus. Home, però que cal, posa un nom d'aquests i dius que hi fotrem, aquí. Cinc persones que vagin pensant que seran els llacuts, perquè clar, llacuta...
Jo penso que, per primera cosa, penso que la idea és bona. El que passa que no estic massa d'acord que l'Ajuntament compri una cosa i després li doni a la Generalitat. Aquest servei l'hauria de donar la Generalitat i l'hauria de pagar la Generalitat i l'edifici havia de ser de la Generalitat. Què vol dir això? Que...
Jo gasto els diners dels ciutadans, dels impostos, per comprar un edifici i després els poso al servei de la Generalitat. La Generalitat és el pare o la mare, no ho sé, de l'Ajuntament. A qui li posen aquest nom tan especial? Aquesta és una altra.
Que li canviïn aquest nom, que si no, no n'hi ha ningú. Perquè a mi diuen que he d'anar a un no sé què de mutació i no hi va. No, no, això no és el nom que tindrà. És el nom de la sessió. És a dir, amb quin argument legal es fa aquesta sessió gratuita. D'alguna manera és substituir a canvi de què?
No, mira, no ho sabem perquè l'Ajuntament encara no ho ha informat. Nosaltres ho hem vist en l'ordre del dia del ple de l'Ajuntament, hem vist aquesta notícia. Avui, aquest matí, just abans de la tertúlia, ha vingut el Juan José Giner, el portaveu del Partit Popular, que ell no hi està d'acord amb aquesta sessió, i ha dit que, segons l'Ajuntament, els havia explicat que la Generalitat... O sigui, una mica es fa aquest pacte perquè la Generalitat paga la reforma.
del local, per adaptar-lo a això. I el manteniment, clar. S'entén que també el manteniment. A més, hem de tenir en compte també que és una necessitat. Si necessites moure't una mica en aquest entorn, els pacients als nassos, haver d'anar sempre a Terrassa... Com a servei penso que està molt... El més important de tot és veure el rendiment que dona.
El més important, tu fas una inversió, perquè clar, és una inversió de l'Ajuntament, que posa a disposició la Generalitat, però és igual, ho ha pagat l'Ajuntament, llavors això tindrà després un manteniment, una d'això, que haurà de pagar la Generalitat, m'imagino, i dius, bueno, si funciona, mira, benvingut sigui. Ara...
que funcioni, que després de la Generalitat no digui que només poden tindre dues persones o que no sé quantos, que això és molt costós. No, no, no, aquí el que faci falta per donar aquest servei, eh? Ho han de pagar ells. Això ja serà un altre tema. Això ja serà un altre tema. Això és complicat, eh? És complicat perquè la Generalitat també mira de no vincular-se. Ja, ja, ja. Salvaria, per exemple, de l'espona.
que va començar amb aquesta mena de canvi, sessió a la Generalitat i no sé què. I clar, en el moment que li parles que és un centre nacional de dansa, la Generalitat diu, nacional, no, que pago jo. I diu, ah, carai, però què penses que el fèiem? Ah, doncs no, si pago jo, no.
Per això, no, no, si és que jo el que vull dir és això, que em sembla bé, sempre i quan estiguin d'acord les parts, vull dir que estigui ben estamentada la Generalitat, que això ho han de pagar ells.
El servei, suposo que el posaran. El servei. I s'ha d'aprovar? S'ha d'aprovar que això passi? Espero que s'aprovi, perquè realment, com us ho vària freqüent, del tema FabLab, si voleu, us en explico alguna anècdota, perquè em sento una miqueta responsable d'això. Carai! Us explico per què.
A l'escola on treballàvem al Montessori vam transformar part del projecte Magnet i ens vam associar amb una entitat de la Fundació CIM, de la Politécnica, que tenien una filosofia molt maker de l'educació, de construir, de fabricar, de pensar...
I a nosaltres ens hi va quadrar molt. I vam estar visitant diferents faplaps de moltes ciutats, o sigui, gairebé totes les ciutats al voltant en tenen, però és un servei molt a la ciutadania. Per exemple, tu vas allà, et vols fer un taburet?
Tens les teves eines, ho tens tot, algú et pot ajudar i et fas aquest taburet. El que no en pots fer és deu. Pots fer el prototip i després et espavilaràs. O fer tallers per inquivir adolescents, dones maltractades... És a dir, la idea és com molt social i és molt de, a través de la fabricació artesana o inclús amb eines tecnològiques,
arribes a una població que pugui omplir el seu espai. Nosaltres vam entrar dintre d'aquest concepte i la idea dels Fab Labs en van visitar de xulíssims. A Barcelona, a Ciutat Meridiana, que el barri té molts problemes, té una funció social brutal.
I quan estàvem parlant amb l'Ajuntament, amb la Regidoria d'Educació, sobre el nostre projecte, comentàvem molt això. Dic, mira, és que n'hem visitat molts a Cornellà, és una preciositat. Dic, estaria bé que Rubí tingués un espai així, que aquí és per tota la població. Jovent, no jovent, dones, criatures...
Queda així i al cap d'un temps passo pel carrer amb això. I veig que s'havia adquirit CaixaBank per un futur FabLab. I vaig pensar, m'hauran fet cas. Però veig que no. Sí que és cert que, per exemple, l'escola d'art, EDRA, sí que té una mica aquest caire de fabricació. Però va fer gràcia perquè ja us dic que a través d'un projecte d'una escola, doncs sembla ser que amb el regidor d'educació el tema també li va motivar, però...
Potser li vas posar el llacó. Aquí es va quedar.
Jo continuaré insistint perquè Rubí tingués un espai així. Això no vol dir que no es faci, potser avui ho expliquen, insisteixo, no ho sabem, i diuen això ara volem fer-lo a tal altre lloc. És a dir, ho desconeixem, però no vol dir que s'hagi mort el projecte. No és incompatible. Correcte. I el que està clar és, com dieu, que fa falta tenir aquesta oficina. Que hagi de ser en aquest espai o en aquest lloc tan cèntric o no,
Això ja és on hi haurà el debat i podem opinar, etcètera. Però que fa falta és evidentíssim. Doncs tanquem aquesta part, ens queden 14 minuts i obriré una part del bloc més general.
perquè us explico que la investigació del mitjà de comunicació Nació Digital sobre Aliança Catalana ha rebut el premi Ramon Bernils al periodisme d'investigació. Aquests premis es van concedir ahir a la nit. Els periodistes Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanal són els guardonats en aquesta onzena edició del premi per les publicacions d'aquest diari sobre la història no explicada d'Aliança Catalana.
Aquesta sèrie de reportatges es van publicar al Nació durant la primera setmana del mes de febrer d'aquest any. És un treball periodístic que revela el nom d'una figura clau per a la gestació del partit i fins al moment desconeguda, Eduard Llaguno, Poder a l'Ombra i Mecenes.
Juntament amb la seva mà dreta, Maiol Saneuja, també fundador a l'ombra de la formació, que pivoten en una escola a Osona. El treball periodístic també detallava les desavinences entre les dues cares visibles, Oriol Gès i Jordi Aragonès, i explicava que el poder de Sílvia Oriol tenia certes limitacions. Simplement això és...
És un apunt d'actualitat per explicar que aquest premi arriba dos dies després que l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO, apunti a un gir de la política catalana, Aliança Catalana, que actualment, si no m'equivoco, té tres diputats al Parlament. Segons aquest CEO, Aliança Catalana i Junts empatarien a escons en unes futures eleccions catalanes i totes dues se situen entre 19 i 20 diputats.
Això seria un gir bastant important de la política catalana. Més enllà de com valoreu aquesta enquesta, si veieu que la sensació és aquesta, també aquí a la ciutat, quin paper pot tenir Aliança Catalana, que de moment ja està sortint... Jo vaig a tots els plens municipals i estan allà, amb una carpeta, perquè es vegi que hi són, i a vegades pregunten... Mira, tenim aquí els resultats de...
de les eleccions. Aquest és el CEO. Sí, tenen dos diputats, he dit tres, no, tenen dos, i aquest és el CEO del juliol del 25, els donava onze, i ara ja han duplicat, o sigui, passaven de dos a deu, l'últim CEO de fa sis mesos,
i ara ens anem ja a 19-20 i més empatant amb Junts. Evidentment, no només agafen votants de Junts, però segurament és la formació de la qual els roben més, segons les enquestes, evidentment. No sé com ho valoreu i quin paper pot tenir aquí a Rubí.
Ja ho veig greu. És important, això. A més, vull dir que jo celebro que hi hagi un treball d'aquest tipus que comenci a descobrir una mica que aquests moviments no neixen de generació espontània.
Vull dir, sempre hi ha darrere una mà que treballa, que ho prepara, i m'agradaria saber que aquesta mà... Que paga, que paga. I m'agradaria saber que al final aquests calés d'on surten, perquè a vegades penses... N'hi ha molts que els fan servir des de moltes instàncies, i m'agradaria saber que aquí no està jugant més gent que no són els propers. Vull dir que... Sí, seguríssim. Seguríssim.
Aviam, el que sí que hi ha és una crítica ferotge en els partits de l'actualitat, que s'està embrallant per les cadires des de fa molt temps.
I que aquí tothom estem mirant i diem, escolti, tot això que m'explica m'importa gens. Que no ho veu, que el món va cap a una altra banda? I esclar, llavors no fem res. Algú s'hauria de plantejar això que el món va cap a una altra banda. El món l'emportem cap a una altra banda. El món no va, el món va sempre cap a la mateixa banda. El que passa és que l'estem portant en una direcció que a mi em preocupa bastant i em fot pànic.
de pensar 50 anys vista el que pot passar. Jo havia acostumat a pensar que ja ho pensaran els de llavors. Sí, però tu... No t'hi veus? Jo crec que d'aquí ningú, eh? Jo no estic segur de veure-m'hi tampoc, però... i deixes família, eh? El problema és que deixem la llavor aquí, eh?
Ah, deixem aquí. No, jo... El problema de l'electorat a tot arreu, però aquí sobretot, a Catalunya, és que els partits han invertit massa temps en barallar-se entre ells,
en treure els drapets bruts l'un de l'altre per poder justificar el que dirà ell. O sigui, amb guerres entre partits, i això ha anat debilitant el concepte de... Ja no parlaré d'independentisme, he de parlar de catalanisme, i ha anat debilitant les possibilitats de pes dintre de l'Estat.
perquè si tu tens un partit amb una bona quantitat de diputats al Congrés, t'has de fer sentir i et senten. Però si tu tens aquest, aquell, l'altre, bueno, ja quedaré d'acord amb aquest, aquell no vol, igual. I així anem com anem. I està passant, ja veieu el que està passant, que ja ni el fiscal general de l'estat té el lloc segur, encara que tingui raó i encara que... O sigui, estem amb una degradació de tal mena
Que llavors, quan veus aquestes mogudes, es foten els pèls de punta, eh? Perquè dius, aviam, en què acabarà això? En què acabarà? Políticament, jo, per exemple...
del PP, porto tres anys sentint el que ja deia l'Esnar en el seu moment del... del... del Felipe. Vaia ser. Aquest ho està dient el mateix. Convoca eleccions... Però jo no l'he sentit cap projecte, ni cap idea de cap programa, ni res de res.
es limiten a buscar merda parlant malament, a escampar-la, a crear bolors, tenen tota l'artilleria de premsa, que aquesta és una altra, vull dir, la premsa de l'Estat s'haurien de fer mirar, s'haurien de fer mirar perquè això no té el més mínim
Percentatge de dignitat. Podríem sentir la Mari Àngels. Digue'm. Jo, clar, amb el tema de... Estem parlant de l'independentisme, dels partits d'aquí i totes aquestes històries. Aquestes enquestes, a part de tot, estic veient que a Esquerra Republicana no li passen factura.
No, es manté allà. Llavors, no enquadra també, una de les coses per la que no enquadra és aquesta. No ho entenc, perquè jo conec molta gent d'esquerra que està molt decebuda. Llavors, vull dir, no sé què és el que votaran i el que faran, que suposo que hi haurà abstenció. Que una part d'esquerra també potser es passi a l'Aliança Catalana, ho ve complicat. O sigui, a veure, els ideals no són els mateixos. Que una part de Junts s'hi passi, ja també tinc els meus dubtes, però és probable. I la gent ara mateix està, el que diem, està molt desenganyada,
I tots van, i a més a més, si parlem amb la gent jove, ja esteu veient quina és la seva tendència. Tots van totalment cap als partits d'extrema dreta, cosa que tampoc entenc. Si és que realment no els hem preparat, si és que realment no saben la història d'aquest país, a mi em costa molt d'entendre això.
I la gent jove és la que em fa por. Perquè justament són ells. Potser és aquí on hi ha una part d'aquests 20 diputats que poden venir d'aquí. I penso que sí. I els de sota. I Vox ja ni t'explico. Encara em preocupa més. Això passa a Espanya. Però és que aquí també és molt preocupant, els diputats de Vox que podem tenir al Parlament. A mi em costa de separar.
El jovent que a vegades critiquem o criticàvem abans perquè llença el paper terra, amb el que votarà més aviat de dretes, és que a ells la història els preocupa molt poc. La història és una cosa que la fem nosaltres, però ells encara l'han de fer. I això és molt complicat. Però jo no m'ha quedat informació també per part dels que estem a sobre.
Antigament, quan el tema de franquisme i totes les històries, a casa se'ns ocultava moltes coses, perquè vivíem en una època que era el que era, però ara? Que hi ha llibertat, i que tu els teus fills més o menys els has explicat de què anava el tema i tal? Però amb la voluntat de personalismes ens hem carregat tots els lideratges. I aquí no tenim cap líder. Els joves aquí hi ha de mirar. No, no, no. Si li preguntes a un xaval... Sí, però és que a poc es mullen, Isidre. Ells només critiquen.
La gent jove, en trobaràs ben poca que es mulli actualment. Si tu estàs veient, hi ha manifestacions, hi ha històries, quanta gent jove hi veus? És molt fàcil criticar. És involucrat i posa-t'hi, jo què sé, llença-t'hi, és el seu futur, no és el nostre. Però si no t'han posat un objectiu i no tens cap il·lusió per anar cap a una banda... L'objectiu també te l'has de buscar tu. Ens l'havíem buscat tota la vida, l'objectiu.
que a vegades havia preguntat a algun jovent o a algun net, de dir, escolta, tu això, què votareu, això? I una resposta que em va donar un d'ells va ser dir, penses que haig de votar tota aquella escola de carcamals? Em porten un pito. I dius, bueno, sí, esclar, però és la seva visió, ja puc dir més, però ell ho veu així. El meu nebot ara, el febrer farà 18 anys, i vaig dir, mira, ara ja podràs votar i tal. Va dir,
no, jo no votaré. I li vaig dir... No, d'això ho hem de parlar. Votar, has de votar. Vota qui vulguis, jo no t'hi vull... Vam lluitar molt per poder anar a votar. Exacte, vull dir que a veure, això se'ls ha de fer veure al jovent. Sí, però això no ho hem explicat gaire. Nosaltres hem de tenir una lluita per poder votar, i sobretot, a veure, a mi el que encara em matxaca més és veure les dones que volen anar a votar a Vox. No hi ha joves. I dius, a veure, vosaltres sabeu els drets que teníem abans les dones? No, no el saben.
És que a mi, de veritat, em revela, eh? T'ho dic en sèrio. Però també estem en una època... Jo recordo fa 15 anys que amb els currículums només la música tu podies ensenyar. Vaig a dir una bajanada, eh? Però els segadors, el virulai, eren cançons que s'havien d'ensenyar a les escoles. Fa uns 4, 5, 6, 7 anys que ni t'atreveixes.
Clar, perquè sabeu com està. Llavors, hi ha molts temes que s'han vetat. Jo recordo quan existia l'EGB, 7es i 8es, que amb els alumnes en parlàvem del franquisme i no passava res. I molts venien de tots els sectors. I de barris molt diferents, des de Sant Cosme fins a les Cors de Barcelona. I havíem pogut parlar tranquil·lament. Ara, a veure qui és el guapo.
Potser ens tornem a relaxar una mica, però després de... Com està la situació? Qui s'atreveix? A la que obries boca tenies allà una denúncia. Perquè ara és adoctrina, exacte. A més a més, tenim en compte... Jo, per exemple, tinc la meva filla, que és professora d'institut, és professora de català,
I m'ho diu, és que a mi estem fent classes de català i em venen els nens parlant castellà. I els dic, perdona, estem a la classe de català. Ah, no, perquè jo m'entenc més bé amb el castellà. Llavors, què fas davant de tot això? És que hi ha una situació que tot això ens ha portat una mica cap aquí. Perquè és que realment aquí també, el tema de la immigració, tot això ens està afectant. Està claríssim. O sigui, a veure, la societat no és la que era. Allò és, evidentment. I ha canviat moltíssim. Ha canviat moltíssim, però a més ha sigut un canvi molt bestial. Llavors, clar, tot això ho estem acusant ara.
Però això no és una cosa accidental, eh? Això ha passat perquè ha convingut que fos així... Sí, no, no, i perquè també està claríssim que els polítics que hem tingut fins ara ho han fet bastant molt bé. Això no és allò de dir, ah, mira, arribar a la primavera. No, no, no. Això té un fondo i que està treballat des de fons 50 anys.
O més. I que, a més a més, això, que s'ha d'entornar la meva culpa, també, d'alguna manera. Perquè ens ha portat cap aquí tota aquesta desamenència nostra i totes aquestes històries. Ens ha portat cap aquí. Això com ho solucionem?
Avui no ho solucionarem, seguríssim. No diré mai, però avui segur que no. En seguirem parlant en properes tertúlies, seguríssim, de política. I tanquem aquí la tertúlia del Rubí al dia d'avui. Moltes gràcies a tots quatre per venir una vegada més aquí a l'estudi de Ràdio Rubí.
I els oients, no marxin de la 99.7 de l'AFM perquè ara cedim el testimoni a la Lídia Martín, que parlarà amb el nostre company Robert Fernández sobre el festival Rubi Sound, que organitzem des de Ràdio Rubí. Serà aquest dissabte a l'espai 1413 del barri del Pinar. I també la Lídia farà un repàs de l'agenda d'activitats de la Torre Bassas. No us ho perdeu. Per part meva, molt bon dia a tothom. Bon dia. Bon dia.
Gràcies.