La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passant gairebé 3 minuts de les 10 del matí després de les notícies i després de parlar amb els protagonistes del dia, avui en bona parla els estudiants que ja sabeu estan fent vaga, fem tertúlia. I avui fem tertúlia amb el Gerard Moreno. Molt bon dia. Bon dia.
La Sol Expósito. Bon dia. El Martí Pujol. Bon dia. I l'Ània García. Hola, què tal? Bon dia. Amb ells parlarem, sobretot, del ple. Ja sabeu que la sessió plenària...
del mes d'octubre és aquest dijous. Una sessió plenària que s'espera llarga, entre d'altres coses, perquè s'ha d'aprovar la zona de baixes emissions, el reglament d'aquesta zona de baixes emissions i al voltant de 5 o 6 mocions dels partits polítics. Per tant, es preveu que hi hagi debat
enfrontament, esperem que també hi ha acords, i per tant que acabi tot plegat el més aviat possible. Ara penso només en els periodistes que han de seguir el ple i després recollir tot allò que s'hagi dit. I a banda d'això parlarem també d'habitatge una vegada més. Ahir Proursa presentava els micròfons de Ràdio Rubí
l'informa del darrer any i, entre altres coses, diu que el lloguer s'encarita a Rubí un 14% des de 2021. A la taula i amb tu, que estàs a casa, si vols, parlem de tot això. Ja saps que pots trucar per telèfon al 93 588 5960.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Com deia, amb l'informe de ProUrsa, l'empresa municipal d'habitatge diu que el lloguer s'ha encarit a Rubí un 14% en els darrers...
Tres anys i escaig, aquesta pujada s'assuma a una oferta cada vegada més escassa, més escassa, volem dir, que està accentuant la pressió econòmica sobre les llars robinenques, que de mitjana destinen un 21% dels seus ingressos al lloguer. En molts casos, però, aquest percentatge arriba al 40% o al 60% en el cas de famílies amb menys recursos. A www.radiorubi.cat podeu veure l'entrevista que vam fer ahir
amb el regidor d'habitatge Jordi Arnaif i el gerent de Proursa, Carlos Aguilar, en la que explicaven que Rubí es troba en una situació molt preocupant per la manca d'oferta, de la qual hem parlat en diverses ocasions en aquesta tertúlia, la forta demanda, i que fa que moltes persones no puguin accedir ni tan sols a un pis de lloguer.
El regidor explicava que la clau del problema és que l'habitatge s'ha convertit en un element especulatiu, quan hauria de ser, segons ell, un dret bàsic. De la seva banda, Carlos Águila, el gerent de Proursa explicava que els preus només van baixar durant l'any que el mercat estava topat.
Si mirem l'únic any que s'ha aplicat l'any sencer, és l'únic any que vam baixar els preus des del 2020. És l'únic. Sense regulació han anat pujant. Sí que aquest últim any amb la regulació estatal s'ha temperat una mica, però aquesta situació històrica també, com comentaves abans, el preu de lloguer de Rubí és baix. Històricament sempre ha sigut dels més baixos del Vallès Occidental. Ara està a la zona mitja.
El 84% de les llars que té Pro Ursa tenen ingressos inferiors a 25.000 euros anuals i són aquestes les que més pateixen l'encariment del mercat. Per intentar revertir la tendència, l'Ajuntament destinarà 2.400.000 euros en inversió directa a nous habitatges públics a través de Pro Ursa. El pla inclou fins a 189 pisos en diversos solars municipals i 19 més a l'Avinguda Castellbisbal. La primera pregunta obligada. Topall sí?
Topall no, dit de forma xespiriana, topar o no topar. Aquesta és la qüestió. Per aquí comencem. Per l'Ània García, que fins fa relativament pocs mesos tenia responsabilitats precisament en aquesta àrea d'habitatge. Sí, bueno, no sorpreisis, topar sí, evidentment. Jo crec que és evident que tot allò que nosaltres considerem o que es consideri legalment en el marc constitucional
un dret ha d'estar regulat d'alguna manera. Hi ha de tenir normes, hi ha de tenir unes normes que afavoreixin l'accessibilitat a aquest dret. La qüestió que el mercat es regula sol, ja sabem on ens porta, es regula sol però sempre a favor de les mateixes minories que són les que concentren capital.
i en el cas de l'habitatge és un element fonamental pel desenvolupament de la vida de qualsevol persona i família. Llavors, regulació sí. També dic que les polítiques d'habitatge, per bé o per malament, són polítiques sempre de llarg, llarguíssim recorregut, que quan mirem experiències d'altres indrets on el mercat de l'habitatge és diferent, on sí que hi ha una bossa d'habitatge públic suficientment nombrosa com per incidir en el preu també...
del mercat lliure, que això seria l'ideal, o sigui, és a dir, que l'administració també pogués ser un agent immobiliari, diguem-ho així, que incidís en el mercat lliure d'alguna manera i fes baixar els processos en general. Això no succeeix
i serà molt difícil que succeeixi aquí perquè anem molts anys tard, però el que ens diuen els indrets on la situació és diferent de Catalunya o Espanya és que són polítiques de molt llarg recorregut i que són dècades fent una política molt determinada d'habitats i per tant jo crec que sense alarmismes el que ens toca ara és construir les polítiques que ens permetran d'aquí
10, 15 o fins i tot 20 anys que el mercat de l'habitatge sigui d'una altra manera en aquest país, que hi hagi accés a l'habitatge digne per a tothom, que qui pugui permetre s'ho accedeixi a un habitatge amb unes característiques determinades, però que tothom, sigui quina sigui la seva situació, tingui un habitatge digne i adaptat a les seves necessitats. Martí, cal limitar el preu del lloguer?
Sí, sí, evidentment. Després de la intervenció de l'Ània, que com s'ha pogut veure coneix molt el tema, òbviament, no seré jo qui... No, estic perquè, entre altres coses, perquè estic d'acord totalment amb el que he dit, jo també soc partitari dels topalls, evidentment la situació que hi ha ara, no, no, ja tinc una edat i he viscut diferents situacions a aquest nivell, ha anat canviant les últimes dècades, tot plegat, però ara estem en un moment especialment difícil, sobretot per la gent jove,
Però hem de tenir també en compte altres elements, eh? Que cada vegada hi ha més persones que viuen soles, que voldrien viure soles i no poden, perquè el preu de l'habitatge no ho permet. L'habitatge és un tema recurrent en aquesta taxúlia, però és que és un tema important. I és que afecta a tothom. A vegades parlem dels patinets per a l'illa de vierants, jo el primer, perquè a mi m'ho afecta, però no necessàriament afecta a tothom, però el tema de l'habitatge sí.
Llavors, clar, aquí podríem estar hores, però adonant per bo tot el que ha dit l'Ània, perquè ja estic absolutament d'acord, hi ha diversos elements. Un, que cada vegada les persones, i és normal, prefereixen viure soles per molts motius. En segon lloc, l'augment de la població. L'augment de la població, la població necessita habitatges. En tercer lloc, que no tenen cap...
cap correspondència als sous que es cobren, o el sou mínim o les pensions, amb els preus dels lloguers, i ja no dic de les compres d'habitatges. L'altre dia, caminant per Can Oriol, buscant pinyes per decorar el menjador, vaig veure una promoció d'habitatges que s'havien de construir allà davant de l'institut, diguem...
i els preus eren a partir de 600.000 euros. Déu-n'hi-do. Dic, home, llavors algú et diu, d'aquells que parles a vegades, que parlo molta gent, preus de Sant Cugat. Et diuen de seguida, si ja ho ets, que són preus de Sant Cugat. Però, hòstia, qui pot pagar 600.000 euros? Jo, no. Per tant, si no els puc pagar jo, hi ha moltíssima gent que no els pot pagar ni de lluny 600.000 euros per un habitatge. Per tant, seran preus de Sant Cugat o d'on vulguin. Però això no pot ser.
Però ja no dic la venda, vaig al lloguer, que seria el que normalment fa la gent jove actualment. Abans, quan jo era jove, hipotecant a 30 anys podies comprar un habitatge, quan jo era jove. Ara la gent jove ja ni aspira, de moment, a comprar-se res, sinó que aspira a poder llogar. I el problema és que, i ho dic també per casos que conec molt bé, que queda un pis de lloguer 8x860 euros al centre de Rubí...
i van 50 persones a mirar-se'l. Però una al darrere l'altra. I no dura 24 hores. És a dir, no sé si el que tries el de la immobiliària o el propietari, però és igual. O sigui, en 24 hores allò s'omple de gent, de gent, de gent...
I el lloga, no sé, el més ràpid, el que fa més guapo... El que té més garanties de poder-lo pagar. El que presenta més garanties de poder-lo pagar, efectivament. Segurament és això, eh? Però vull dir que ja es veu que això no pot ser. I acabo amb l'última cosa. I hi ha el tema que també conec una mica, perquè jo m'he trobat amb diverses propostes de llogar habitacions meves, del meu pis, dues, que no fan servir, per acollir algú que tal, i a vegades he ajudat algú,
Però soc reaci per la meva intimitat. Jo prefereixo viure sol i fer la meva vida, no? Però hi ha gent que no s'ho pot permetre, això. I llavors, aquests pisos que tenim a Rubí, que n'hi ha bastants, on en una habitació hi ha una família, una mare i una filla, en una altra habitació hi ha una altra família, i en una altra, una altra, i han de compartir els espais comuns, sincerament, això és una vida molt, molt, molt precària.
Parlaves de pisos que s'estan construint a la zona de l'Avinguda de l'Estatut. Em sembla que hi ha com dos, tres promocions. Parlem d'intervenció, hem de dir que alguns d'aquests pisos, diria que tots aquests pisos, tenen també un percentatge dedicat a habitatge social. És a dir, que és una altra forma d'intervenció. No recordo.
de cap el percentatge, però hi ha una part que ha de ser d'habitatge social. Em queden per escoltar el Gerard i la Sónica. Al final la promoció que comentava el Martí no està destinada a gent de Rubí perquè el mateix cartell promocional ja posa...
a l'entrada de Sant Cugat. Són pisos que estan destinats a la gent que té diners de Sant Cugat i que s'expulsa cap a les afores. Aquesta és una de les problemàtiques que estem patint, que quan a la gran ciutat, que és Barcelona,
l'habitatge està extremadament car i no pot assolir les famílies, el que fan és anar cap a fora i anar cap a les ciutats colindants. I llavors aquesta gent, aquest èxode, l'estem patint les ciutats de la segona corona o de l'àrea metropolitana que fa que ens encareixin els pisos a nosaltres també. Al final és un problema generalitzat. Ens afecta als joves, sí. Als joves se'ns ha fet una barrera d'entrada
molt gran per poder accedir a l'habitatge, però les famílies s'existen en un gran percentatge del sou, com comentaves abans, en aquestes mesures, o sigui, en aquesta... Despesa, no? Sí, és una despesa que no hauria de ser tan elevada, perquè llavors ja no... Has de prioritzar altres coses i, bueno, el teu nivell de vida es veu afectat. Per tant, cal posar topall? Sí, jo crec que sí. I també m'agradaria destacar, bueno, el topall és una de les mesures, però per l'habitatge, sincerament, amb una mesura no basta.
Fa uns anys era en un dels països amb més habitatge de protecció oficial i amb els anys ha anat perdent la seva titularitat, la seva protecció. I jo crec que aquesta és una de les altres mesures que s'hauria de prendre. Si l'entitat pública construeix habitatge de protecció oficial, hauria de ser habitatge de protecció oficial per sempre.
perquè si no el teu parc públic, a mesura que passen els anys, es va reduint. I una inversió inicial, que al final l'habitatge és una inversió molt elevada, l'acabes perdent al llarg dels anys. Llavors, jo crec que aquesta és una de les altres mesures claus que s'hauria de prendre per intentar reduir també el preu de l'habitatge. Sole, cal limitar el preu del lloguer?
¿O ha de fer l'estat? Pues, hombre, yo creo, considero que sí, que se debería de limitar el precio del alquiler, pero también quiero lanzar... Bueno, quiero lanzar un... Bueno, lo que sea, en fin...
Ya está, ya no me sale. Lanzar una cosa, venga. Exacto. A favor de, por ejemplo, como tú Martí has dicho, lo del tema de los pensionistas con una pensión mínima, yo seguramente que aquí en Rubí hay muchos, bueno muchos igual no, pero sí que hay un porcentaje...
de pensionistas que durante toda su vida laboral han estado ahorrando, trabajando muchísimo para poder comprar una segunda vivienda y luego poderla alquilar para complementar la pensión que les ha quedado. Porque hay muchas personas autónomas que ahora se han jubilado y no llegan ni a 700 euros. Entonces, utilizan ese alquiler para complementarlo. Claro, si tú pones ahora, porque es una zona tensionada y lo limitas,
Pues esas personas, igual un piso que lo podría alquilar por 500 o 600, lo tiene que alquilar por 400. Y realmente, pues, es que han estado trabajando toda su vida. Entonces, en ese sentido no lo encuentro justo. Tampoco encuentro justo que haya muchas personas que no puedan acceder a una vivienda digna. Porque es que eso debería de estar, vamos, sí o sí. Todo el mundo necesitamos una vivienda digna.
para tirar hacia adelante. Pero, bueno, está ahí lo del alquiler. Es que estoy dividida. Interiormente lo tengo dividido. Tengo por un lado, pues que sí, que me parece muy mal que estén los alquileres a esos precios, ¿vale? Inalcanzables para muchas personas. Como habéis dicho, más del 84% de ProBursa están por debajo de los 25.000 euros. Eso es mucha gente, ¿eh? Eh...
Pero claro, luego si yo estoy trabajando toda mi vida y ahorrando para tener luego un colchón a mi jubilación, pues que me tengan que imponer el precio que le tengo yo que poner.
però hi ha altres formes d'invertir. Ja, jo el que crec d'això que dius, Sole, és que tu dius imposar un preu, però si tu deixes el mercat, el mercat pot ser que els preus pugin, però també podria ser que baixessin. No sóc saït, però podria ser. Llavors, tota inversió representa un risc, no?
Llavors, el risc si ens l'imposa una norma pel bé de la majoria ens sembla malament, però si ens l'imposa el mercat per benefici o perquè interessa o perquè és un ente estrany o que funciona per si mateix, no ens sembla bé. Llavors, clar, jo crec que aquí la cosa és que...
El que anava a dir ara el Gerard, em sembla, que l'he tallat de tractació una mica, que hi ha altres formes d'invertir, però que, a més a més, tota inversió representa un cert risc del que tu preveus que pot ser el que pot acabar sent. I després, una altra cosa, tu has posat uns exemples que crec que no són realistes. Tu dius...
Podrien llogar per 600 euros, però han de llogar per 400. No són aquests els preus del mercat. No sé exactamente los precios. Ni els de la regulació. És a dir, la regulació no posa preus d'habitatge social. El que feia, de fet, la regulació era que no podien incrementar. És a dir, no obligava tant a baixar com que no podies fer increments desproporcionats o sense cap justificació. No era tant que haguessin de baixar els preus com que no els podien pujar injustificadament. D'un compte
per contractar l'altre hi havia un límit per posar. Però d'un contrato a l'autre, però si no hi ha un contrato real, o sigui, si anteriorment no hi havia cap contrato, o sigui, una vivienda nueva se posa a l'alquiler, hi ha marcat uns preços. Però l'índice, de fet, aquesta regulació no era una tabla de preços, com dir, un pis no pot costar més de 500 euros, no.
Como dice Gerard, es un cálculo en función del precio de los alquileres de alrededor. O sea, no dejaba de ser una medida adaptada al propio mercado. Y lo que hacía simplemente era decir, si ahora el precio medio aquí en esta zona son 750 euros, ahora cuando se acabe el contrato tú no lo puedes poner a 900.
Lo puedes poner como mucho a 785, por decir algo. I tenia en compte altres qualitats del pis. A ver, no es el mateix que posis en lloguer, encara que sigui la mateixa zona, un pis de 40 metres quadrats que un pis de 120 amb terrasses i piscina. Pues clar, al final tot està... No, no, pero es que... Se podia subir más... No es que si está en Can Oriol el piso, todos los pisos están alquilados a 600 euros. No...
Al final hi ha diferents barems i diferents... En tot cas, perdoneu, una cosa és una promoció nova de pisos de lloguer que fixin el preu. Hi haurà pisos més cars i més barats en funció de si tenen piscina o no. Això ja ho entenc i és lògic que sigui així. El que no pot ser, no hauria de ser, i a vegades ha passat, és això que ara dèieu, que és que una persona que porta 5, 10 o 40 anys vivint de lloguer en un pis i pagant
700 euros que li pugin a 1.500. Això passa. Llavors, aquesta persona no pot pagar aquesta diferència, però pot ser una persona i pot ser un local de rubí comercial o Barcelona. Això està passant, eh? Hi ha botigues centenàries a Barcelona, històriques, o llibreries, que de cop i volta el lloguer que pagaven X els multipliquen per dos, no els hi doblen.
Home, això ja es veu que descompensa qualsevol economia familiar o comercial, no? Això, evidentment, s'hauria de limitar, no pot ser. No pot ser que això hi entre l'especulació, el turisme, etcètera, evidentment, no? A Barcelona especialment. Però tornant a Rubí, que és el que ens ocupa i ens interessa, a veure, Rubí, la població... Ara què són, 82 o 83 mil habitants? 83 mil. 83 mil, més o menys, no? La població ha anat creixent, no? I no han crescut el mateix...
en la mateixa quantitat, els habitatges. Per tant, ens trobem amb el que ens trobem. Jo diria que jo pago del meu sou, entre cometes, la meva pensió, entre un 30 i un 35%, efectivament, de lloguer. Jo visc de lloguer. Bé, és, diguem que assumible, no?, un percentatge així. El que no pots és pagar un 60% del teu sou a un 70% de lloguer, perquè llavors no pots viure.
Pots pagar el lloguer, menjar i ja no em cal que sortis de casa mai més. Llavors, clar, això és fotut. Això és el que és problemàtic pels joves, sobretot. Això del percentatge, a l'època de l'anterior bombolla immobiliària, estava al banc, et deia que et podies gastar fins un 40%, que era saludable per la teva salut econòmica, gastar-te fins un 40% en habitatge. El lloguer o amb la hipoteca. O amb la hipoteca. Però...
No ens oblidem que no és el mateix. El percentatge és evident, el 40% de 2.000 euros que el 40% de 1.000 euros. El que resta et permet o no pagar la resta de subministraments, etcètera. Però m'agradaria introduir una qüestió més. Avui parlarem molt del ple. El ple, el Partit Popular, presenta una moció per protegir els propietaris, diuen, de pisos públics davant l'ocupació. Es refereixen...
Tenim els pisos que formen part de la borsa de lloguer. Expliquen, des del Partit Popular, que hi ha alguns d'aquests habitatges que estan a la borsa de lloguer del Consistori que tenen impagaments. De fet, el Partit Popular parla del concepte in qui ocupa, que és un concepte que està introduint recentment el...
el Partit Popular al final és un inquilí que no paga i el que no es pot fer fora per una situació de vulnerabilitat. A l'emoció que presenta el Partit Popular parla precisament d'aquesta vulnerabilitat, però li demana a l'Ajuntament que faci el possible perquè aquestes persones, aquests propietaris que van posar el seu pis a la borsa d'habitatge,
doncs tinguin alguna solució. És un tema de difícil solució, perquè al final el que fa l'Ajuntament a través d'aquesta borsa de lloguer és acompanyar aquella persona, rebaixar-li o bonificar-li part de l'IBI, però clar, si hi ha una situació de vulnerabilitat, difícilment es pot fer fora aquestes famílies, vaja.
Ya, pero igual los propietarios también están dentro de una vulnerabilidad. También a causas médicas o tal. Si conocemos algún caso que explica eso. Claro, igual entonces esa persona o esos propietarios en concreto necesitan ese piso para poder vivir porque su situación personal la ha cambiado totalmente. Entonces yo sí que estoy a favor de que haya algo, un respaldo ahí por parte de...
no sé si del ayuntamiento o de Prousa, o que tú si lo pones en una bolsa social, pues que tengas ahí un respaldo, que si el inquilino no te puede pagar, pues que sepas que hay algo detrás que te respalda y tú vas a poder seguir para adelante, porque claro, igual esas personas también tienen necesidades específicas.
Ja ho hi ha, eh? De fet, el programa de la Borsa de Lloguer Assequible, que és un programa de la Generalitat de Catalunya, que es gestiona en les oficines locals, és a dir, es gestiona des de Proursa, però és un programa de la Generalitat de Catalunya, ja inclou una assegurança per casos d'impagament que cobreix X nombre de quotes impagades.
D'altra banda, la protecció i la vulnerabilitat de les famílies, segons les normatives catalanes, va molt lligada al tipus de propietari que sigui. És a dir, un gran tenidor que té, a partir d'X nombres d'habitatges, té unes consideracions i quan hi ha una persona que deixa de pagar el lloguer o que ocupa un habitatge, si el propietari és un gran tenidor,
ha de respondre d'una manera, però si el propietari no és un gran tenidor, és com diu la Sole, una família, una persona que té dos habitatges, no té cap obligació ni de mantenir aquella persona, ni d'oferir-li el pis a la venda, ni d'oferir-li un altre tipus de quota...
sinó que gestiona en el marc dels serveis socials. És a dir, aquesta família, si realment que no paga, si realment té una vulnerabilitat, entrarà al circuit de serveis socials i serveis socials resoldrà la situació. Certament, probablement no amb la severitat que a tots ens agradaria, però jo, mentre m'he ocupat d'aquests temes a l'Ajuntament de Rubí, primer, no havia passat mai, no havia passat mai que dintre dels habitatges de la borsa de lloguer hi hagués impagaments. Em sembla...
que va haver un cas però que es va resoldre de forma ràpida? És a dir, no hi havia cap cas d'algú que portés molts mesos o anys...
sense pagar en un pis de la borsa de lloguer assequible. Desconec si ara hi ha algun cas en concret. Sí que hay porque la conozco yo. Y entonces han presentado un informe de vulnerabilidad. O eso. Que están muy mal los pobres. Y entonces pues con eso ya no... Però també hauríem de diferenciar si és un cas únic
al final és un cas únic, s'ha d'abordar d'una forma que si és una problemàtica generalitzada... Nosaltres coneixem el cas, perdona Gerard, perquè és una persona que es va posar en contacte amb Ràdio Rubí per explicar-ho, certament és una persona que...
també ha tingut un problema de salut i per tant necessitaria poder accedir i el que sabem és que és un cas que està judicialitzat. Desconec si entenc que és una denúncia per part de la propietària, igual tu lo sabes Soler, la propietària entiendo que ha denunciado a sus inquilinos por no pagarle,
No sé, yo no... Yo creo que... Pero entiendo que sí, que seguramente habrá sido así, claro. Y supongo que tiene que ver con lo que decía Ánia de a veces no es tan rápido como sería deseable, ¿no? Aquest és el problema, jo estic d'acord amb les dues, no és res diferent. És a dir, el que passa és que quan es judicialitza, malament rai, perquè llavors ja s'allarga tot perquè els tempos judicials en aquest país són els que són amb tot. El que diu l'Ània, que no ho dubto, però és...
sense arribar a judici, és l'Ajuntament qui hauria de resoldre el tema amb celeritat. Però no en aquest tema i en d'altres. És a dir, si jo sóc el propietari i jo l'he cedit,
perquè m'han promès unes coses, doncs aquella persona no paga. Però també el problema és, has de saber gestionar bé aquella situació, perquè si és una persona que, com comentava a vosaltres, jo no ho sabia, amb certes malalties ja ha de tenir certs... Però no és una persona que necessita el seu habitat. És igual que tingui malalties, no. No, no, però vull dir, has de buscar una solució abans de...
Abans d'arribar a judici. Bueno, pero l'han intentado, eh? Han presentado... La parte de los inquilinos... No tarda mesos. No, es que le han dicho que no se podía hacer nada. Escoltem a la Soli que coneix el cas de primera mà. Li han dit que no es podia fer res. No, porque habían presentado el informe donde decían que era una familia que no podían pagarlo. Y entonces, claro, pues esta señora fue y le dijo al ayuntamiento que qué se podría hacer.
Y al final no le han dado ninguna solución. Porque, como ellos han presentado el informe, pues ya está. Pero es que esta señora también es de primera necesidad. Ella necesita cambiar de... Vivía en una casa, pues cambiar el piso por el tema de accesibilidad, porque él lo necesita.
Jo crec que aquí hi ha diverses qüestions. Primer, és a dir, tota la solidaritat per aquesta família que és propietària. El pis no cedeix, Martí, es fa un contracte entre les dues parts. L'administració fa d'intermediària, però no és una cessió pròpiament.
De l'habitatge, simplement. Però l'Ajuntament hi és. L'Ajuntament hi és. Sí, com a intermediari. La borsa, el servei... Jo puc anar a una immobiliària però puc anar a l'Ajuntament. Hi ha una assegurança per impagament que es deu haver activat i si no s'ha activat és perquè està en tràmit d'activar-se però això existeix, és així. Sí, però deies que eren uns mesos.
És possible que s'hagi activat? Sí, sí, desconec. Aquest és el problema. Però escoltem una cosa, la vulnerabilitat i les necessitats, i és difícil, i tots ens podem trobar en situacions de sobte sobrevingudes en les que tinguem segons quines necessitats.
Però aquesta família que és propietària d'aquest habitatge, sense restar importància a la seva necessitat, ara mateix té un sostre on viure, que no és l'ideal perquè hi ha una qüestió d'accessibilitat i hi ha una sèrie de problemes i tenen dret per descomptat a recuperar la possessió del seu pis un cop s'acabi el contracte de lloguer que han signat o, en aquest cas, si s'ha judicialitzat perquè hi ha un impagament. Evidentment, la família que no paga no té dret a estar allà, però té un sostre...
i té un habitatge on viure, si ho entès bé. Tenen dos habitatges, viuen a un, volen anar-se'n a l'altre. Vull dir que les vulnerabilitats també són diferents en cada cas. Per descomptat, per mi, quin seria, i és de sentit comú, quina ha de ser la resolució d'aquest cas, que aquesta família vulnerable que no pot pagar aquest lloguer serveis socials, activi els mecanismes que ha d'activar,
i o bé faci una ajuda d'emergència social, que no té a veure amb habitatge, són servis socials a aquesta família perquè pugui pagar aquest lloguer, o si ha de marxar d'aquest habitatge, marxi en els termes que digui el contracte, perquè si té un contracte que s'acaba d'aquí no sé quant de temps, doncs s'hauran d'esperar que s'acabi el contracte.
evidentment en tot aquest període pagant. És cert que en la gestió de la realitat es donen casos que són de difícil solució. El que jo estic segur és que el marc jurídic i legal en el qual es donen aquests contractes
ha funcionat i funciona adequadament, i el que crec que és imprescindible és que quan hi ha casos d'aquests, per descomptat es resolguin el més aviat possible, però sobretot s'analitzin, es mirin bé abans de convertir la...
l'anècdota, i dic anècdota en el sentit filosòfic, estadístic, exacte, gràcies, no per treure la importància, però que un cas en concret no ho convertim en categoria d'esto sucede, no? Esto está sucediendo en este caso, i tant de bo, bueno, clar, evidentment, a resolguir el mes de lloc. A partir d'este caso, Ánia, que desconozco si hay más, se podría... Pues hacer algo, algo que sea rápido...
de ejecutar una ejecución rápida para que esa persona que ha alquilado el piso que lo ha metido en la bolsa de ProUSA y ahora le ha venido un problema, pues que pueda optar a su vivienda rápidamente. Es que no entiendo exactamente si el problema es que esta familia no paga o es que el propietario... No paga, no paga. No paga y lleva varios años.
Pero ya no es por nada, ya es por irse a vivir porque esta persona en concreto tiene una discapacidad y está en su casa si vive en una casa. Es verdad que no vive debajo un puente, pero esa mujer tiene escaleras y no puede moverse. No, no, que jo és el que dic, eh? Un propietari preocupa el seu pis si ho necessita la seva família o si té una situació d'aquestes característiques. El que passa és que aquí s'afegeix, això no seria ràpid,
O sigui, no serà ràpid. No és d'un dia per l'altre, sinó que encara que tinguis un contracte vigent, tu pots demanar al teu lloguer que marxi, li has de donar un temps, però aquí s'afegeix el tema de l'impagament. És una moció que portarà el Partit Popular al ple i es debatrà i és un tema que seguirem des de Ràdio Rubí, perquè...
Hem tingut coneixement i a més a més perquè fem una secció habitualment amb l'oficina d'habitatge. Recordo el telèfon per si hi ha algú a l'altra banda, a casa, que vulgui explicar la seva situació o aquesta mateixa propietària que, com dèiem, es va posar en contacte
amb Ràdio Rubí, el telèfon és al 93 588 5960, si algú vol participar a la tertúlia. Si us sembla, passem a la resta de qüestions del ple, perquè, Déu-n'hi-do, planyo els meus companys que han de seguir el ple, ja sé que és la seva feina, però quan un ple dura quatre hores...
Doncs has de mantenir l'atenció per després recollir-ho i recollir-ho bé. Sis mocions, deia jo que eren cinc, són sis les mocions que presenten els partits, el Partit Popular aquesta d'habitatge, i una altra sobre salut, instar a la Generalitat i al Govern Central a complir...
la llei de millora de la qualitat de vida de les persones amb esclerosi lateral amiotròfica, i també altres processos degeneratius. L'Alternativa d'Unitat Popular presenta dues mocions, una per protegir les persones treballadores davant les onades de calor o de fred,
que es produeixen cada cop més sovint pel canvi climàtic, i una altra sobre la gestió dels pàrquings municipals. De fet, reclama que el consistori recuperi la gestió dels aparcaments d'Allende, 11 de setembre, i duent esport, i que sigui gestionat des d'empreses públiques com Prousa o Font del Ferro.
I Esquerra Republicana vol que hi hagi un bus a demandar a les urbanitzacions. La formació explica que, malgrat que s'han fet millores a la línia 3, algunes franges horàries i zones de les urbanitzacions s'estan descobertes i proposen que es faci un pla pilot de bus a demanda d'autobusos petits en el primer semestre de 2026. I finalment,
en com ho podem, també presenta una moció en aquest cas, pels dies que les persones que perdin un animal de companyia puguin tenir dies de dol, les persones treballadores. En aquest cas hi ha tanta moció a banda de la zona de baixes emissions i el reglament de la zona de baixes emissions que us deixo triar una...
Fins i tot una a cadascú. Una per persona. Jo triu, jo triu ja. La dels animals de companyia.
Bé, no, dic la meva opinió, i no sé el contingut de l'emoció, l'ignoro, eh? Només dic que hi vaig, perquè tots tinguem temps. Vaig ràpid parlant i coneixent gent, jo no en tinc, d'animals de companyia, ja tinc prou en mi mateix, però corec molta gent que en té, efectivament. I com que cada vegada hi ha més gent que viu sola, tal com sabem tots, això ha generat un augment d'animals, de gats, de gossos i d'altres espècies més estranyes, fins i tot, però en general gossos i gats...
però que dins d'aquest món tan individualista que estem anant, i cada vegada més, és veritat que aquests animals, sobretot gats i gossos, especialment, per a algunes persones, i encara que a mi em pugui semblar una mica estrany, poden ser com fills.
Són com fills. Això és una realitat. I jo conec gent que viu pels seus animals i que per ells la mort o el sacrifici necessari d'un animal per una malaltia i tot això pot ser un trauma molt gran. Per tant, jo entenc, sense voler comparar ni de lluny, evidentment, un fill...
amb un animal, però la realitat actual és la que és, els temps canvien i les coses són com són, cada vegada neixen menys nens, per motius econòmics, etcètera, etcètera, etcètera, cada vegada hi haurà més gent que en comptes de tenir nens tindrà animals a casa, això és així i serà encara més així, ens agradi o no ens agradi, és igual,
i per tant alguna cosa s'haurà de fer perquè realment la influència sobre aquestes persones que viuen soles, i ara estic pensant al cap amb algunes persones concretes, amistats meves que han viscut autèntics drames,
per la mort en aquest cas de gat, d'un gat, que ha conviscut amb ells 15 o 20 anys. I per tant, bé, em sembla que alguna cosa s'ha de fer exactament, jo no sé si s'ha de concedir un dia o dos, no en tinc ni idea perquè no he vist l'emoció, però em sembla que els temps van per aquí i que no crec jo que per una empresa, si la persona és una persona que treballa normalment i que treballa sempre i que no...
no és una persona d'aquelles incomplidora, no veig que hi hagi cap problema amb que hi hagi algun tipus de permís tenint en compte això.
Deixeu-me afegir una qüestió, salvant moltíssim les distàncies. Recordem, per cert, que aquesta moció a les xarxes socials ja ha generat molt comentari i molta mofa, però fa una setmana es parlava al govern central de fer un permís per defunció de 10 dies i jo us he de dir que al·lucinava que en ple segle XXI estiguem...
parlant que no hi hagi un permís per l'amor d'un familiar directe molt pròxim que no sigui més llarg, perquè això no existia. És a dir, quan parlem de 10 dies...
Ara per ara em sembla que els que tenim millors condicions, que segurament som els treballadors públics, tenim al voltant de cinc dies. És a dir, a tu se't mor la teva mare i al cap de cinc dies has de venir a treballar. Ja sabem que hi ha gent que agafa dies de festa, està tan malament que s'agafa una baixa, però...
En ple segle XXI encara estem així. Els empresaris deien la setmana passada que això de 10 dies per...
per un familiar directe, l'emoció d'en Comú Podem no parla de dies estrictament, si parla del reconeixement d'un permís, i a més a més parla de traslladar-ho al Ministeri de Treball, però també al Departament d'Educació. Estic pensant sobretot en els nens i nenes, que tothom que té un animal de companyia, però en el cas de nens i nenes, en molts casos és a la primera mort a la que s'enfrontaran en la seva vida, l'amor del seu gos o del seu gat, abans afortunadament de...
d'enfrontar-se a la mort dels seus avis, per exemple, que és el que toca, no sé, per posar sobre la taula. Belén, en este sentido yo creo que hay convenios colectivos y en todos los convenios colectivos hay permisos. Sí, pero por animales en concreto no, pero bueno, tienen una serie de permisos, por ejemplo, en la...
empresa que yo trabajaba anteriormente, en ONCE, teníamos seis asuntos particulares que tú los podías coger en el momento que quisieras. ¿No te parece que si se te muere tu padre o tu madre vas a necesitar más de tus seis días de asuntos particulares, más los dos por defunción? No, no, tenemos cinco.
Creo que 5 o 4, no recuerdo ahora porque ya hace tiempo que no estoy, no me acuerdo. Pero sí que es cierto que ampliar el permiso por un familiar en primer grado de consanguinidad, sí, ¿por qué no? Y de 10 y 15, y yo creo que sí, porque el...
Se pasa muy mal. Bueno, yo afortunadamente de momento no he pasado por ninguna situación así, pero hombre, por animales, no sé, podían estar dentro de esos cinco o seis permisos que tiene la empresa para que tú los puedas coger cuando lo necesites.
Considero. És que... Jo crec que això que dius tu, Sole, estaria bé si no fos perquè d'aquests 5 o 6 dies depèn també que hagis d'acompanyar el metge, el teu fill o filla,
X vegades a l'any perquè tal. Sí, però també n'hi ha permissos, eh? Que hagis d'acompanyar el teu pare, la teva mare, la teva tieta per cuidar-la. A totes, bueno, no sé, a l'11 probablement, a l'administració pública probablement, però en general no totes les empreses, i no totes les empreses, malgrat estigui regulat, ho poden complir, perquè pensa en la petita i mitjana empresa, no? De vegades, doncs, seria difícil en una empresa amb pocs treballadors o treballadores
sostenir segurament això només amb els dies d'assumptes propis. Llavors, jo crec també que és fer un reconeixement, o sigui, més enllà que després a la pràctica cada persona es pugui organitzar i potser aconsegueixi una manera de tal, és una mica com un reconeixement i una tranquil·litat a un moment de la vida que no t'ha de passar en tota la teva etapa laboral. Si estàs treballant, no sé, 40 anys, no sé quants anys estem al final, o més de 40 anys. 47. Gràcies, Martí.
47 anys treballant. 47 ell. Nosaltres 350. És un permís. Tu no et jubilaràs. Tu no et jubilaràs. Tu treballaràs. Tanta. És un permís que potser necessites 3 o 4 vegades en tots aquests 40 anys. Per tant, jo crec que a nivell de l'economia és totalment sostenible. Crec que també serveix...
Com per donar també reconeixement com a societat, el que deia el Martí, les formes que tenim de viure actualment. I actualment els animals de companyia, compartint el nostre dia a dia, els tenim integrats com a part de la família.
Dit això, jo crec també que es tracta de reconèixer el valor de les cures, també, de les cures i de viure bé, i de viure amb tranquil·litat, i de viure en uns entorns en què tots plegats són empàtics, uns amb els altres, no? Perquè el tema del dol és important, jo crec, per aquest reconeixement, però repeteixo, eh? O sigui, jo crec que és molt més difícil afrontar processos de malalties de familiars.
O sigui, afrontar un procés d'una malaltia, d'un fill, d'una filla, d'un pare, d'una mare, d'un germà, d'una germana, que t'hagis de fer càrrec, compatibilitzar això amb la feina, no hi ha prou dies. T'asseguro que no hi ha prou dies. No, no, sí. Llavors, és un pas més en el reconeixement que les cures són importants, també, no? I que és important que tinguem també aquests espais...
de cuidar-nos a nosaltres mateixos, de dir, ara he patit aquesta pèrdua, que per mi és molt dolorosa, l'emoció no es pacifica a dies, perquè al final és una qüestió que depèn de molts criteris que nosaltres no els coneixem, però ni que siguin dos dies, són dos dies en els que tu probablement, si vas a treballar, doncs
tampoc no rendeixis el suficient, o no estiguis còmode, o el que sigui. També reconeixer una mica el dret a viure bé i a viure respectant els nostres processos com a éssers humans. I per això no hauries d'haver de gastar dies de vacances en aquestes tasques. Les dies de vacances són perquè tu descansis i te'ls has guanyat treballant durant tot l'any.
Si els gastes durant aquests moments puntuals, al final... No descanses mai. No descanses. Són les 10 i 46 minuts i us queda per triar moció o assumpte del ple. Gerard, quin tries tu d'assumpte del ple?
Sona de baixes emissions, que és tan apassionant. Voleu parlar de Sona de baixes emissions? Són com 70 pàgines. Em sembla que són 83 pàgines de la preacta del ple. I hi ha un grapat enorme que és Sona de baixes emissions. Jo n'hi he gossat el llegir-m'ho perquè em fa quasi por. És que no és un tema... No, no, triar el que vulguis. A mi em dona igual. Escolliu vosaltres si voleu, jo no tinc cap problema. Jo he triat un.
Hombre, el de los párquings también es interesante. Y totalmente de acuerdo. No hay ni mantenimientos. No, los párquings. Los párquings. El matí sent patinet. Si li dius bon dia, diu patinet, Ernest. Estàs amb el patinet, eh? Estic ficat. No, però, per exemple, a l'11 de setembre, ahir està molt malament. No hi ha manteniment, no hi ha res. I això s'hauria d'agafar...
però el que passa és que quan tu subcontrates o fas una licitació a les empreses aquestes, elles s'han d'encarregar d'aquest manteniment.
Sí, bueno, pero tiene que estar el que lo ha contratado detrás para que cumpla todo lo que se acordó en ese momento, ¿no? Aquí hi ha hagut una història de catastròfiques desditxes, d'alguna manera, que jo crec que no justifiquen la situació, no justifiquen que haguem acabat tancant aquest pàrquing, que tant de bo no hagués estat així. Jo crec que el que tenim a sobre la taula, per mi, és una oportunitat.
No estic parlant com a reda. Però per haver viscut aquest tema una miqueta... Parles com a ciutadana. Com a ciutadana. Per haver viscut aquest tema de prop en un moment determinat. Jo crec que ara tenim sobre la taula una oportunitat i crec que és una oportunitat que l'hem d'aprofitar. No podem deixar perdre els aparcaments soterrats que tenim construïts a la ciutat de Rubí. Efectivament hem de buscar la millor manera de gestionar-los. I si es gestionen...
com més des d'allò públic sigui, millor. És a dir, com diu la UB, que ha remunicipalitzat... O no? Tu has estat regidor d'habitatge i de Proursa. Tu creus que Proursa, ara mateix, té la capacitat de gestionar totes... Mira, jo el que crec, Gerard... Ara mateix no. Jo el que crec és que la política no es pot fer des de l'ara mateix mai. Jamás. Perquè llavors està esvenut. La política s'ha de fer...
en el llarg termini, o com a mínim en el mig termini. Llavors, per què dic això? Perquè crec que és una oportunitat. Crec que trigarem a tenir l'aparcament de l'11 de setembre obert perquè requereix una inversió, perquè requereix buscar la millor fórmula de gestió. Jo no sé si serà possible o no serà possible fer-la de forma 100% pública. No ho sé, perquè al final el que tenim a Pro Ursa o a Finca a Font del Ferro són les empreses públiques, però que tenen unes tasques molt concretes i molt determinades i que es dediquen a una cosa molt determinada.
i probablement l'estructura, els recursos que necessitis per anar gestionant cada cop més coses, s'ha de fer amb calma. Llavors, no sé si serà 100% pública o si serà una altra vegada una concessió o com serà. Però el que sí que crec és que, sigui com sigui, s'ha de fer bé. I s'ha de fer millor del que s'havia fet.
Hi havia una concessió, efectivament, amb una empresa que va fer, jo crec, deixadesa de bona part de les seves funcions, amb una contrapart pública, que jo ho recordo, però Ursa s'havia de liquidar.
És a dir, l'any 2019, quan accedim a l'Ajuntament i ens responsabilitzem de ProUrsa, ProUrsa estava en una carpeta així de gran de vamos a cerrar esta empresa.
Per tant, per això deia, catastròfiques desitges. Bueno, doncs sí, no s'havien fet les coses bé, però perquè hi havia una circumstància molt determinada. I la circumstància era que l'organisme que havia de controlar aquell contracte s'estava liquidant. Però això és així. Vull dir, no... Estava...
S'havia fet un inventari de vents. Les cadires estaven amb etiquetes. Llavors, és cert, l'empresa no va complir, el control no s'ha fet tot el que s'havia de fer i hem arribat a una situació en què, malauradament, s'ha hagut de tancar aquest equipament. Bé, doncs jo crec que ara el que s'ha de fer és
Fer-ho bé, perquè plantejar una altra cosa seria un error. Llavors, jo no sé quina és la fórmula exacta, jo crec que Proursa, ara mateix, el que no podem imaginar és que les empreses públiques, més igual si és Proursa o Finca Montalferro, poden anar assumint coses i més coses així, definitivament, ara de pronto no llego zapatos i de pronto me voy a poner a tejer bufandes, doncs això segurament sigui un error. Per tant, ni podem anar en presa,
ni podem fer-ho de qualsevol manera. Hem de decidir com ho fem i a partir d'aquí fer-ho de la millor manera possible. Sí, Ánia, però si ara, per exemple, ja s'ha aprovat o se va aprovar la zona de bajas emisiones i tenim el de la Plaza Allende cerrado el pàrquing el 11 de setembre, potser va... Lo digo porque el otro día parqué con unos amigos y la verdad es que deja mucho que desear ese pàrquing.
Y lleva, no sé si la concesión lleva, es de hace 25 años y no ha habido, el mantenimiento brilla por su ausencia y queremos imponer ya o durante el año 2026 el tema de bajas emisiones, la zona de bajas emisiones y vamos cerrando párquines.
No, pero no se multa a las zonas de bajas emisiones durante el 2026. Bueno, da igual, pero es que eso no se va a hacer de hoy para mañana. No es lo mismo, claro, pero como la zona de bajas emisiones tampoco. Hi ha tot un període que es informatiu i no es multarà. Llavors, vale, si tu vols... En un año no van a solucionar el tema de los párquings. Pues entonces, ya, pues en un año no lo van a solucionar. Si jo ho sabem, voy a fer poder. I tens un seguit d'excepcions, tu.
Pots passar durant un limitat de cops a l'any, tinguis el cotxe. Sí, i l'Azona de Baixes Emissions també en això no em preocuparia, des del punt de vista que... En tot cas, sense treure preocupació en el tema aquest dels pàrquings, que realment s'ha de resoldre, però tal com diu l'Ania, no sé ben bé com, una nota d'optimisme en el tema de l'aparcament, perquè veiem que també està bé, no?, de tant en tant fer-ne alguna a Rubí,
El centre de Rubí, a diferència d'altres ciutats, a vegades ens comparem amb Terrassa, amb Sant Cugat, perquè són les més properes i tal, però el tema de l'aparcament, tenim dos espais, l'Escardívol i el Rubí Forma, que jo en diria el camp de futbol del Rubí, perquè pels joves allò era el camp de futbol de la Unió Esportiva Rubí. I la piscina. Abans, si l'Escardívol era la piscina municipal a l'aire lliure, tenim...
miraculosament encara, perquè normalment ens hauria caigut alguna quota a pagar per aparcar allà, tenim aquests dos aparcaments.
majoritàriament gratuïts, a la zona blanca, tret de la zona taronja, que és inferior... Gratuïta. Gratuïta, per tant... Que vull dir que és una curiositat que no es repeteix. Jo conec molta raça, també, per raons òbvies, i conec Sant Cugat, i conec moltes ciutats, i a les ciutats grans no acostuma a passar això. Que duri, que duri, que aquests dos espais es mantinguin, que s'omplen, s'omplen. Que amb uns horaris normals són plets de cotxes aparcats, evidentment, ja ho sé, però com a mínim tenim aquests dos llocs.
ara bé, tornant als pàrquings aquests que en el seu moment es van crear a Bombo i Platillo, doncs, home, sí, el que no pot ser és l'estat de deteriorament aquest que dèieu i alguna mesura s'ha de prendre. Quina és la millor? No ho sé. Doctors té l'església, no? Però que es prengui, perquè estan...
Més el centre encara que aquests dos grans pàrquings gratuïts que jo he dit, la plaça 11 de Setembre i la plaça Salvador Llet. Al final és el que deia la Sole, són contractes que porten molts anys, que al final són contractes tan llargs perquè si construeixen una edificació així l'han d'amortitzar durant un contracte molt llarg. I en el moment que s'acabi, que no sé si la concessió era 30 anys, 35 més o menys, posem-li que queden 5-10 anys.
Bueno, s'ha de prendre la decisió és ara, en els pròxims mesos, anys, prendre la decisió. Al final tu tampoc podries prendre la decisió de quin model busques quan tenen una concessió activa. Última paraula per la Sole, que per això havia triat aquesta moció. Què? Ah, jo? Ah. Como no te dejan hablar. Perdón, perdón. No, no, que... Sí, pero es que como todo aquí...
Se hace tan lento, o sea, todo va tan lento, yo... Es que... No lo veo. Perdonarme, pero no lo veo. Em queden per triar... Segueixes sense...
Sense triar moció preferida, Gerard, no n'hi ha cap que t'agradi. Moció o la zona de baixes emissions? Bé, jo et deia allò de la zona de baixes emissions, si és que vols triar-la, però Déu-n'hi-do, s'aprova el reglament, s'aprova definitivament... La zona de baixes emissions és un tema molt complex i molt llarg, perquè al final es prenen un seguit de mesures, hi ha gran quantitat d'excepcions pels...
als residents, per malalties, per tractaments mèdics, i tot això quedarà regulat al reglament. Només jo fer una petita frase i és dir que la població no es preocupi, que és una zona de baixes emissions...
bastant conservadora, que no aplicarà grans canvis, com a mínim a curt plaç, després al final t'exigeixen que vagi a més, i durant els pròxims anys això anirà canviant, i que al final coincideix gran part de la zona de baixes emissions amb l'illa de Vianants, una zona on els cotxes ja no poden passar, on haurien de poder, on al final es va... A mi m'ho explicava, perquè jo no tinc record de
De passar, jo no conduïa, i de passar amb cotxe pel que ara és l'illa de Vianants, i que al principi la gent es queixava molt, que els comerciants deien ara la zona estarà morta, perquè... Van reunir 3.000 signatures en contra de l'illa de Vianants. Ja t'ho dic jo, que ho vaig patir. Passava a l'autobús, sí. Passava a l'autobús. Passava tot. Era regidor, aleshores? Sí, clar. Va ser proposta nostra. Va ser proposta d'Esquerra Republicana. Ens insultaven pel carrer. Els comerciants. Pel carrer Fondo, els botiguers, alguns.
pot ser que hagi sigut una de les millors coses que hagi passat als comerciants en els últims anys. Ara estan contentíssims. En aquell moment alguns, i amb noms i cognoms que ara no diré, perquè aquí a Rubí ens coneixem gairebé tots, ens havien insultat passant pel carrer. Ara els saludes, oi?
Ara el saludes? Jo sí, no tinc cap problema amb ningú, jo saludo. Com el Martí, m'estranyaria molt que no el salutes. Em referia a mironear de... No seria capaç. Al final les nostres ciutats van evolucionant i ens hem d'adaptar. I tant. Ara la villa de Vianans a les 9 de la mañana está lleno de camiones.
Càrrega i descàrrega. Sí, càrrega i descàrrega. Pegaditos a la pared, muy bien, muy bien. I és delicat per... I muchas sillas, y terrazas de bares, y todo. Está genial, la isla divinada. I si afegeix algun patinet fent eslàlom, algun patinet elèctric... Sí que és cert que jo he vist uns patinets, ho he vist una mica reduït, però sí que és cert que... I lo de las cafeterías? Sí, no, ja, ja. Las terrazas? És la Ola Sole. Ara toquen cafeterías, luego cerrarán las cafeterías. Totes, que a tu em quedará cap.
I abriran altra cosa. No, no, no, sí, ja. No, no, que té raó el que diu la Sole, també. És que una cosa no treu l'altra. Sí, perdona, a mi és un tema que... O sigui, que crec que és molt interessant l'ocupació de la via pública per part d'activitats privades.
El carrer Major és un exemple, Soler. Però la plaça Catalunya, la plaça del casino... Horrible. I amb les obres del casino, pitjor. On arriben les terrasses? Horrible. I perquè ells paguin, perquè el privat pagui una quota, té dret a ocupar d'aquesta manera la via pública? És a dir, podem posar uns límits que ens permetin la convivència a la via pública tots una mica més...
Més comoditat. Home, la Soler para arribar aquí fa... Ella sí que fa un eslalom. No, no. Hoy me han acompañado dos personas porque tenía un camión delante justo pegado a la pared y entonces un señor que me ha visto por la calle Mayor, cerca de CaixaBank. Me ha ayudado. Pero es que luego cuando he venido para acá me he encontrado un coche encima de la acera también. Muy bien.
Entonces, que yo no soy abanderada de nada, ni de accesibilidad, ni quiero aquí... No, no, tú eres una persona que quiere llegar a los sitios, como el resto, intentando tener los mínimos problemas. Mucho más y con una tensión que yo... Me vais a tener que pagar un fisio, ¿eh? Bueno, ahora te estás aprovechando. Ayuntamiento de Ruy, por favor, voy a crear... La gent té molt poca consideración. Avui mateix m'he hagut de parar 3-4 metres abans un pas d'avianents perquè una persona...
que anava amb crosses, no podia creuar pel pas avianants perquè hi havia un cotxe parat. La gent té molt poca consideració. Hem de deixar-ho aquí, nois.
i noies. Ens veiem en una setmana. Moltes gràcies als quatre. A la tornada tindrem ja mocions aprovades o no i podrem parlar de si aquest ple ha estat... Llarg. Llarg o no. I sobretot efectiu. Gràcies. Gràcies. Adéu. Gràcies. Bon dia. Bona setmana.
Són les 11 del matí.
Molt bon dia. El sindicat d'estudiants ha convocat per avui la vaga a ESO, batxillerat i formació professional contra el bullying. Una vaga que han organitzat arran del suïcidi d'una noia de 14 anys a Sevilla, presumptament víctima d'assetjament escolar. També es fa una crida a participar a les diverses manifestacions, també convocades avui arreu del país. Aquí a Catalunya seran a Barcelona i a Tarragona a partir de les 12, per tant, en una hora.
Amb aquesta protesta, el moviment estudiantil pretén denunciar diferents aspectes. Per una banda, la inacció, diu el sindicat, en el seu comunicat del centre on estudiava aquesta jove. De fet, acusen a l'escola de no haver activat els protocols pertinents després de rebre la denúncia per part de la família. A més a més, en el text també carreguen contra el govern espanyol i els autonòmics per la inversió.