Title:

Pesta porcina, cultura a Rubí i joves hiperconnectats

## Resum general Tertúlia de **Rubí al dia** amb l'Albert Soler, l'Estela Luengo i en David Borilla. Es comenten quatre blocs principals: 1. **Pesta porcina africana i restriccions al medi natural del Vallès** 2. **El festival Rubi Sound i el potencial (infrautilitzat) dels espais culturals de Rubí** 3. **La moda entre joves de compartir la ubicació del mòbil 24/7** 4. **Com la intel·ligència artificial està capgirant el periodisme digital i el model de negoci dels mitjans** A continuació el contingut s’organitza per temes, amb èmfasi en els punts més rellevants. --- ## 1. Pesta porcina africana i restriccions al medi natural ### 1.1. Context i abast de l’emergència • Es detecten **dos porcs senglars morts a Vellaterra** i s’activen tots els protocols de *pesta porcina africana*. • Punt clau que es repeteix diverses vegades: - **No es contagia a humans** - **No afecta altres espècies que no siguin porcs domèstics o senglars** > "La pesta porcina africana no es contagia als humans. Això és molt important que ho recordem tantes vegades com faci falta." • El problema és sobretot **econòmic i de sector primari**, no pas una emergència sanitària com la Covid-19: - El **sector porcí és un dels motors de l’economia catalana**, especialment per les exportacions. - Ja hi ha **mercats tancats** (Xina, Mèxic, etc.), i si la situació s’allarga, el cop pot ser **duríssim**. • Dada molt destacada: - A Catalunya hi ha aproximadament **7.932.163 caps de porcí**, una xifra que ha arribat a superar el nombre de persones. ### 1.2. Restriccions al medi natural del Vallès • La Generalitat decreta **prohibició d’accedir al medi natural** en un radi de 6 km al voltant de Vellaterra. • Això inclou diversos espais naturals de Rubí: - **Serra de Galliners** - **Can Xercavins** - **Antic camp de golf / Cap d’Angol** - **Torrent dels Alous** (remarcat perquè molta gent no el percep com a “medi natural”) • Només es permet l’accés a **zones urbanitzades**, incloent: - Parcs infantils - L’era de Can Oriol (però **no** la resta de zones boscoses de Can Oriol) • Es destaquen dues idees del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig: - **Fermesa en la prohibició** d’entrar al medi natural i amenaça de **sancions**. - Petició de suport a la **UME (Unitat Militar d’Emergències)** per actuar coordinadament i ràpid. ### 1.3. Comportament ciutadà: morbo, desinformació i responsabilitat • Els tertulians admeten que **no coneixen gaire gent que hi hagi anat**, però assumeixen que: - El **morbo** i la curiositat han empès persones a acostar-s’hi malgrat la prohibició. - A Rubí hi ha hagut **confusió**, perquè els grans mitjans focalitzaven en Collserola i Sant Cugat, i no es mencionaven explícitament espais de Rubí. • El periodista anuncia que publicaran una **notícia detallant, amb noms i cognoms, quins espais de Rubí estan prohibits**, per aclarir-ho. ### 1.4. Economia vs percepció del risc • S’explica que: - El focus al Vallès fa que molta gent **no senti el problema com a propi**, perquè a l’àrea metropolitana quasi ningú treballa al sector porcí. - Si el brot s’hagués detectat a **zones porcines com Osona**, probablement la consciència i el compliment haurien estat molt més estrictes. • Es reclama una **consciència col·lectiva**: pensar **més en el conjunt del país i el sector** que no només en el benefici immediat o la sortida amb bici. ### 1.5. Informació, mitjans i responsabilitat individual • Debat sobre el clàssic "no m’han informat": - Es qüestiona si el problema és que **els mitjans no informen prou bé** o que **la gent no es vol informar**. • L’Estela remarca: - Els mitjans fan un **esforç constant de ser a totes les plataformes** (mòbil, xarxes, canals de WhatsApp, etc.) - No és realista esperar que "**et truquin personalment**" per avisar-te. - Cal **responsabilitat individual** per mantenir-se informat i filtrar la informació. • El David hi afegeix: - Hi ha gent que diu que **no mira TV3 ni mitjans locals**, però el tema s’ha explicat també en grans cadenes estatals. - Intueix una **voluntat de no voler estar informats** i, fins i tot, de **saltarse les normes conscientment**. ### 1.6. Infoxicació, desconnexió i alertes d’emergència • Es parla del fenomen *infoxicació* (massa informació): - Algunes persones es desconnecten dels mitjans perquè tot és "massa negatiu" o aclaparador. - Després, però, **es queixen de no estar informades**. • S’argumenta que **tothom té dret a viure desconnectat**, però: - No es pot després **culpar els mitjans o les institucions** de no haver avisat un per un. • Es posa d’exemple el sistema **es-Alert**: - Neix perquè ja no n’hi ha prou amb la cadena *administració → mitjans → ciutadania*. • Autocrítica als mitjans per l’ús abusiu de les notificacions *breaking news*: - Molts mitjans envien **“última hora” per notícies que no són emergències**. - Això fa que la gent **desactivi o ignori les alertes**, i quan arriba una alerta real pot passar desapercebuda. • Exemple gràfic: rebre una notificació de "*Colo se niega a declarar*" com si fos emergència. ### 1.7. Incompliment de normes i autoritat • Es descriu un reportatge del **TN Vespre**: - Agents de protecció civil aturant ciclistes i corredors a les entrades del parc. - Persones que **salten tanques i ignoren l’autoritat**. • Conclusió compartida: - No és només un problema d’informació, sinó de **cultura del "faig el que vull"**. - Si en plena pandèmia hi havia gent saltant restriccions, encara més quan es tracta d’un virus que "no em mata". --- ## 2. Festival Rubi Sound i espais culturals de la ciutat ### 2.1. El Rubi Sound: format i èxit • Ràdio Rubí organitza el **festival Rubi Sound** a l’equipament del Pinar, **espai 1413**. • Dades clau: - **Més de 500 persones** al llarg de la nit. - **7 hores de música en directe**. - **6 entitats musicals rubinenques** participants. - En el moment àlgid (de **22:30 a 23:00 h aprox.**), la sala arriba al **seu aforament màxim de 200 persones**. • Valoració d’en Robert Fernández (director del programa *Rubí Sound*): - Hi ha un **potencial brutal** de les entitats musicals locals. - L’**espai 1413 té molt potencial**, i s’està descobrint a poc a poc. - Volen aconseguir **reformes** perquè la sala tingui **més aforament** i funcioni com a **sala estable** de formació i concerts. ### 2.2. El 1413: potencial, mancances i barreres • L’Albert reconeix que **no hi havia anat mai** fins al festival i queda sorprès positivament: és una **bona sala de concerts de petit format** (200–400 persones). • Tant l’Estela com el David coincideixen que: - L’espai és **molt bo però infrautilitzat**. - Caldria una **programació més estable i regular**. • Possible causa: **localització perifèrica** (barri del Pinar, fora del centre): - A Rubí, la majoria d’activitats es concentren al **centre**. - El 1413 pot ser una bona eina per **descentralitzar l’oferta cultural i d’oci**. ### 2.3. Transport públic i accessibilitat • L’Estela apunta un obstacle pràctic important: - Ella **no té cotxe** i es mou a peu o en transport públic. - Hauria pogut anar al festival, però **no tornar**, per manca de servei de bus a l’hora de finalització. • Proposta: - **Ampliar horaris de bus** o habilitar **busos llançadora** en esdeveniments nocturns. • L’Albert explica que: - Ja han pensat demanar **busos especials de retorn** per futures edicions. - Enguany els ha faltat temps per coordinar-ho. ### 2.4. Infrautilització per problemes estructurals • Es destaquen dos grans problemes tècnics del 1413: 1. **Aforament limitat (200 persones)** - L’espai físic permetria més gent, però **només hi ha una sortida d’emergència estreta**. - Això **limita la viabilitat econòmica** d’alguns concerts (entitats com ACR o Rubí Rock podrien portar grups més grans si tinguessin 400 places). - Ja s’ha demanat **obrir una segona porta d’emergència**; es preveu fer-ho, però sense coincidir amb el festival. 2. **Manca de consergeria i gestió de l’equipament** - L’edifici té **espais d’assaig molt ben equipats** per músics. - No es fan servir perquè **no hi ha prou conserges** per obrir/tancar en els horaris necessaris. > "A vegades tenim coses i no les sabem aprofitar." ### 2.5. Teixit associatiu i comparació amb altres ciutats • Episodi significatiu: una parella de **Terrassa** ve al festival i felicita l’organització. - Dius que a Terrassa hi ha molta oferta de *jazz*, però **quasi tot és de pagament**. - Envegen que a Rubí hi hagi **tanta música en directe i gratuïta**. • Es remarca la riquesa del teixit musical rubinenc: - **Societat de Blues** (activitat regular a Can Ramoneda) - **Jazz de l’Ateneu** (concerts mensuals) - **Rubí Rock, La Serra, l’Aurora, la Sònica**, etc. • Reflexió de fons: - A Rubí hi ha el tòpic de "**aquí no es fa res**", però la realitat és que **hi ha molta activitat associativa cultural i musical**. - Molta gent no n’és conscient fins que entra en contacte directe amb entitats i programacions. ### 2.6. Necessitat de recursos i espais • Es constata que: - Les entitats funcionen bàsicament per **amor a l’art**, però **això no és sostenible** sense recursos. - Cal **inversió, espais i suport municipal** per consolidar i fer créixer aquest potencial. • Es menciona el projecte **Superson** (nou espai per grups i entitats): - Es veu com una oportunitat per **oferir sales, assaigs i infraestructures** a col·lectius culturals. • El David alerta sobre el **perill de repetir errors** al futur **Casino**: - S’hi ha posat molt de focus i inversió. - Reclama assegurar que **hi hagi personal encarregat** (com conserges) perquè les entitats el puguin fer servir de debò. --- ## 3. Joves que comparteixen la ubicació del mòbil ### 3.1. La pràctica: ubicació compartida 24/7 • Es parteix d’un reportatge del 3-24 (3Cat) que descriu com **molts joves** comparteixen la ubicació del mòbil **de manera permanent** amb: - Pares - Parella - Amics propers • Trets principals de la tendència: - Ho veuen **normal**, no com una pèrdua de llibertat. - Ho associen a **comoditat**, *curiositat* i, sovint, a **seguretat**. - Per alguns, mirar l’ubicació dels altres es torna una mena de **joc o entreteniment**. • Es parla d’una nova concepció d’intimitat: > "La seva idea d’intimitat no és tan individual, sinó que és una intimitat col·lectiva." ### 3.2. Dinàmiques de control i toxicitat • En el reportatge ja s’apunten riscos: - Dinàmiques **obsessives**: estar mirant constantment on és la gent. - Conflictes quan algú **desactiva la ubicació** («per què me la treus?»). - Especialment problemàtic **en relacions de parella** per les conductes de **control**. • L’Estela i el David (i l’Albert) coincideixen que: - Hi ha un **llindar molt fi** entre ús per seguretat i **conducta tòxica**. - El que avui sembla "innocent" **demà pot esdevenir control**. ### 3.3. Ús personal dels tertulians • L’Estela: - No comparteix ubicació permanent. - Va descobrir aquesta pràctica per la seva germana de 17 anys i ho va trobar **força tòxic**. - Distingeix entre: - Compartir la ubicació **puntualment per seguretat** (p. ex. una cita amb algú desconegut). - I tenir-la **sempre activa** per amics/parella, cosa que considera un **"despropòsit"**. • El David: - Té l’aplicació preinstal·lada al mòbil. - Comparteix ubicació **només amb el pare, el nòvio i el millor amic**. - La fa servir: - Per coordinar-se quan l’han de venir a buscar. - Per trobar-se en concerts o aglomeracions sense enviar fotos constantment. - Reconeix que, usada així, **li és útil i no ho viu com a tòxic**, però és perfectament conscient del **perill potencial**. ### 3.4. Confiança familiar i control • En David destaca la seva experiència: - Ha tingut una **relació de confiança** amb la família. - No ha hagut de mentir sobre on és i no hi ha hagut necessitat d’un control continu. • El debat gira entorn a si instal·lar aquestes apps en famílies amb poca confiança: - Pot ser vista com una eina de **seguretat**. - Però també pot substituir o empitjorar el **diàleg i la confiança** entre pares i fills. ### 3.5. Visió de l’Albert com a pare • L’Albert explica el seu cas: - Quan els fills van tenir mòbil, hi va instal·lar **Family Link** (control parental): - Temps d’ús limitat. - Apagat del mòbil a determinades hores. - Accés a la **ubicació** per seguretat. - Distingir entre edats: - El fill gran, amb **16 anys**, ja no té aquest control. - El petit encara és menor i considera necessari mantenir-lo. • Insisteix que només mira la ubicació **en casos de preocupació real**, no com a rutina de vigilància. ### 3.6. Dades personals i contradiccions • S’assenyala la contradicció social: - Ens preocupem molt per la **protecció de dades**. - Però després **regalem a apps i serveis una dada ultra sensible com la ubicació en temps real**. > "Quina menys informació nosaltres haguem compartit que és sensible i són dades personals, doncs millor." • També es parla del risc que aquestes dades vagin a parar a **empreses que infereixen hàbits**, salut, preferències de consum, etc. --- ## 4. Intel·ligència artificial i futur del periodisme ### 4.1. Canvi de paradigma en les cerques • L’Albert obre el tema amb el cas de **Google i Gemini**: • Abans: - Fes la pregunta → veies una **llista d’enllaços** i triaves. - Els mitjans invertien en *SEO* (*Search Engine Optimization*) per aparèixer a dalt i obtenir **clics i visites**. • Ara: - Google ja **et dona directament un paràgraf-resposta** generat per la seva *ia* (Gemini). - Sovint **no cal clicar cap enllaç** si la consulta és senzilla. • Conseqüència: - Molts mitjans basats en **tràfic orgànic de Google** veuen **caure les visites en picat**. - La frase clàssica "el millor lloc per amagar un cadàver és la segona pàgina de Google" queda superada: amb la ia, **ni cal arribar al primer scroll**. ### 4.2. Impacte econòmic en mitjans com *ElNacional.cat* • Es posa l’exemple d’**El Nacional**, un dels digitals més llegits a Catalunya, molt fort en *SEO*. • Problemes actuals: - Caiguda molt forta de visites per la nova forma de resposta de Google. - S’estarien plantejant (o ja aplicant) **expedients de regulació de plantilla (ERO)** perquè "ja no surten els números". • L’Albert generalitza el cas a molts altres mitjans que **van apostar fort pel model de pescaclics (clicbait)**. ### 4.3. Experiència als mitjans locals (exemple del TOT) • L’Estela confirma que al **TOT** també ho han notat: - Amb el **mateix tipus de contingut**, fa uns mesos s’arribava fàcilment a determinades xifres de clics. - Ara **costa molt més** assolir-les. ### 4.4. Utilitat real de la IA per a l’usuari • El David reconeix que, com a usuari, la ia **li és útil**: - Cas concret: buscar **aeroports propers a una illa** per planificar un viatge. - El paràgraf-resum li dona la llista d’aeroports **sense haver de llegir diverses webs**. • Reflexió dual: - Per a consultes pràctiques, és **còmode, ràpid i eficient**. - Per a **informació periodística**, on cal **context, rigor i fonts identificables**, és un problema si l’usuari es conforma amb un paràgraf. ### 4.5. Pèrdua de context i avaluació de la fiabilitat • L’Estela remarca que: - La ia barreja **múltiples fonts** i condensa en un text on sovint **no veus clar qui diu què**. - Abans, quan entraves a un web, podies avaluar: - La **interfície** i aparença professional o no. - La **credibilitat de la capçalera**. - Ara, sense aquest context, **costa més jutjar la fiabilitat** de la informació. • També es perd part essencial del periodisme: - No només *els fets*, sinó **l’explicació del context, antecedents i conseqüències**. - Un parell de paràgrafs ràpids **no substitueixen una peça ben treballada**. ### 4.6. El model "pescaclics" i la ia com a “venjança” • L’Albert critica el gir que molts mitjans van fer per adaptar-se al *SEO*: - Van **invertir l’estructura clàssica** de la notícia. - En comptes de posar la informació clau al començament, la **desaven fins a l’últim paràgraf** per retenir el lector i inflar el **temps de lectura**. > "Ells posaven la notícia a l’últim paràgraf. Era dramàtic." • Amb la ia, aquesta estratègia **queda totalment desactivada**: - La ia **extreu directament el fragment rellevant**, encara que estigui al final. - L’usuari obté la resposta sense passar per tot el text. • Es tanca el cercle: els mitjans que van exagerar el model pescaclics són ara els que **més pateixen l’impacte** de la ia. ### 4.7. Adaptació i nous models • S’accepta que el periodisme **sempre s’ha anat adaptant**: - De paper a digital. - De recerca directa a SEO. - Ara, de SEO a un **entorn dominat per la ia**. • L’Estela assenyala que cal: - **Explorar noves maneres de diferenciar-se** de la ia. - Trobar fórmules perquè la gent **vulgui clicar a la notícia** i no es quedi només amb el resum de la ia. • El David introdueix dues idees addicionals: 1. **Escletxa digital i privatització** - Molts serveis de ia, música, vídeo, etc. estan passant a **models de subscripció** (Spotify Premium, YouTube sense anuncis, xatGPT de pagament). - Això pot ampliar la **bretxa entre qui pot pagar i qui no**, també en l’accés a eines d’informació avançada. 2. **Repensar la funció del periodisme** - Potser cal qüestionar la lògica d’omplir webs amb **notícies trivials o pur clickbait**. - I apostar més per **informació rigorosa, útil i de proximitat**, que fidelitzi lectors. ### 4.8. Model públic vs model privat • L’Albert diferencia dos models: - **Mitjans públics** (com la mateixa ràdio): - Tenen el **deure de servei públic**. - Han d’informar de tot el rellevant sense jugar amb enganys de titular ni clickbait. - **Mitjans privats** (com el TOT o El Nacional): - Necessiten **ingressos comercials**. - Es veuen forçats a buscar **estratègies per atraure trànsit** (sense caure, idealment, en la desinformació). • L’Estela conclou que cal trobar l’equilibri entre: - **Rigor informatiu i honestedat**. - I **fer els continguts prou atractius** perquè la gent hi entri i els llegeixi. --- ## 5. Tancament de la tertúlia • L’espai es tanca recordant: - Que **la pesta porcina** encara durarà uns dies i que la ràdio i el TOT en faran seguiment. - Que, finalment, és **responsabilitat de la ciutadania** decidir si escolta i llegeix aquesta informació. • Es dona pas a la programació següent: - Entrevista sobre una **exposició solidària**. - Secció sobre **sèries i cinema** amb estrenes del cap de setmana. --- ## Tags • pesta porcina africana • porcs senglars • sector porcí • restriccions medi natural • Vallès Occidental • Rubí • Serra de Galliners • Torrent dels Alous • informació i mitjans • responsabilitat individual • protecció civil • morbo i curiositat • es-Alert • infoxicació • festival Rubi Sound • espai 1413 • teixit associatiu • música en directe • polítiques culturals locals • transport públic nocturn • consergeria i equipaments • casino de Rubí • compartir ubicació mòbil • intimitat col·lectiva • control en parella • Family Link • dades personals • intel·ligència artificial • Google • Gemini • xatGPT • SEO • clicbait / pescaclics • mitjans digitals • ElNacional.cat • escletxa digital • model de negoci periodístic • servei públic de comunicació

['pesta porcina africana', 'porcs senglars', 'sector porcí', 'restriccions medi natural', 'Vallès Occidental', 'Rubí', 'Serra de Galliners', 'Torrent dels Alous', 'informació i mitjans', 'responsabilitat individual', 'protecció civil', 'es-Alert', 'infoxicació', 'festival Rubi Sound', 'espai 1413', 'teixit associatiu', 'música en directe', 'transport públic', 'equipaments culturals', 'casino de Rubí', 'compartir ubicació', 'intimitat col·lectiva', 'control en parella', 'Family Link', 'dades personals', 'intel·ligència artificial', 'Google Gemini', 'xatGPT', 'SEO', 'clicbait', 'mitjans digitals', 'ElNacional.cat', 'model de negoci periodístic', 'servei públic']