La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler.
Molt bon dia. Passa pràcticament un minut de les 10 del matí. Benvinguts a la tertúlia de Rubí al dia. Un cop la Pamela Martínez ens ha posat al dia amb la informació més important d'aquest dilluns 1 de desembre, comencem aquesta part més reflexiva on farem l'opinió de l'espai dins del magazín matinal de ràdio Rubí. Avui tenim a l'estudi dos companys, periodistes, rubinencs, Estela Luengo, bon dia. Molt bon dia.
I David Borilla, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Quina il·lusió coincidir amb un estudi de ràdio. Sí. Molt bé. Amb ells parlarem de la pesta porcina, com no, del festival Rubi Sound i dels espais culturals que hi ha a la ciutat i d'una moda entre els joves de compartir lliurement la seva ubicació del mòbil. Tinc moltes ganes de saber què en pensen el David i l'Estela. Si els oients voleu comentar amb nosaltres aquesta actualitat o voleu fer alguna aportació, ja sabeu
Quin és el telèfon? El 93 588 59 60. 93 588 59 60. La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
Aquest ha sigut el cap de setmana, sense cap mena de dubte, de la pesta porcina africana. La trobada de dos porcs senglars morts als boscos de Vellaterra el divendres va encendre totes les alarmes i es van activar els protocols. La pesta porcina africana no es contagia als humans. Això és molt important.
que ho recordem tantes vegades com faci falta. Tampoc es contagia a altres animals, però sí que és molt contagiosa entre animals porcins, és a dir, entre porcs de granja i porcs senglars. Per tant, l'alarma és més pel sector econòmic del porcí
que és un dels més potents de l'economia catalana per les exportacions a l'estranger, que no pas una alarma sanitària com va ser la de la Covid-19 d'ara fa 5 anys, que recordem de sobres. Potser per aquest motiu ha costat tant que la gent n'entengui la seva importància.
El govern de la Generalitat va ordenar divendres a la nit que estava prohibit accedir a les zones buscoses i al medi natural del radi de 6 quilòmetres al voltant de Vellaterra. És a dir, aquí s'hi inclou Rubí. Això suposa que els rubinencs no podem anar a passejar per la Serra de Galliners, ni per Can Xercavins, ni per l'antic Cap d'Angol, ni per l'antic Camp de Golf...
que ja oficialment tampoc s'hi pot anar, però la gent hi va, evidentment, jo el primer, ni pel torrent dels Alous. Això és important, que potser la gent no té clar que el torrent dels Alous també és zona natural, medi natural, i tampoc s'hi pot anar.
Només es permet a les zones urbanitzades, que inclou els parcs infantils. Per tant, sí que es pot anar a la zona de l'era de Can Oriol, però no a la resta de zones buscoses de Can Oriol. Per tant, escoltem el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig.
Ja hem demanat, hem fet la tramitació formal per tal que els especialistes synergètics de la UME es puguin incorporar també en aquestes tasques especialistes i molt important que les fem de manera coordinada i ràpida.
Està prohibit, hi ha zones restringides en les quals aquelles persones que desatenguin la restricció de mobilitat a les zones naturals tindran una sanció si no compleixen les restriccions anunciades. Estem en crisi sanitària, hi ha restriccions, hi ha prohibició d'accedir al medi natural.
Aquí escoltem el conseller Gordeig dient dues coses importants. Una, dient amb tota la fermesa que no es pot accedir al medi natural amb amenaça de sancions, i per l'altra banda el tema de la petició a l'exèrcit en aquesta divisió específica que té la UME, la Unitat Militar d'Emergències, per actuar en casos com aquest. Per tant, tenim aquests dos ítems, el tema de l'exèrcit, si voleu, el podem comentar, però en tot cas jo sí que em volia centrar
en el tema aquest de la prohibició, perquè no sé si coneixeu algú que hagi anat aquest cap de setmana a alguns d'aquests espais naturals de Rubí.
No digueu el nom, per això. No, jo no conec ningú que hagi anat, i que és veritat que almenys en el meu entorn des del minut 1 ha sigut com ell. O sigui, ho heu de tenir en compte, no aneu, perquè, bueno, és perillós i hi ha aquestes possibles sancions, tot això. Però sí que és cert que segur que algú s'ha apropat i jo crec que...
També és una mica, pel que comentàvem abans de començar la tertúlia, que el morbo mou muntanyes i molta gent només apropar-se per veure què hi ha, o com està, o només per xafardejar, segur que s'ha apropat, però clar, hem de ser conscients que, tot i que és veritat que no afecta als humans,
i que no és una crisi sanitària al nivell de la Covid-19, evidentment, però pot afectar molt negativament aquest sector econòmic que és tan important.
Sí, jo en el meu cas tampoc. Tampoc conec ningú que hagi anat a tafanejar, però és el que parlàvem abans. Jo tinc la sensació, com a tots els temes, que sempre hi ha aquest punt de curiositat, de morbo, i si diuen que no es pot anar, doncs anem a veure què és el que està passant i de fotre el nas on no toca. Sí, sí. Jo he de dir que jo sí, que sí. Ho he segut a posteriori. Dic, com? Has anat aquí? Si no has sentit que no es pot anar...
I crec que a Rubí hi ha hagut una mica, més enllà de la gent més inconscient, però que hi ha una mica de confusió, perquè sí que és cert que els mitjans grans han posat molt el focus en el parc natural de Collserola. Llavors, a Sant Cugat ho tenen claríssim, perquè són porta per anar a Collserola, al camí de Can Borrell, allà on hi ha el pi d'en Xandri, etcètera. Per tant, allà sí que era molt clar que no s'hi podia anar, tot i que hi ha gent que hi ha entrat igualment, tot i que hi havia una tanca que deia que no podies entrar, però hi entraven.
Però aquí a Rubí, potser, al no dir-nos amb nom i cognom, no es pot anar aquí, no es pot anar allà, i per tant, davant d'això, ara, quan surti d'aquí, anirem a escriure una notícia per la pàgina web, on direm exactament quins són els llocs de Rubí en què no es pot anar, per deixar-ho clar, posar-hi nom i cognom, per això, no perquè a tu et pugui passar res, sinó perquè no s'escampi aquest virus de la pesta porcina, que és molt perjudicial, si surt d'aquesta zona, si surt de la zona del Vallès,
Compte. O sigui, ja està afectant, perquè evidentment el Vallès està a Barcelona, Barcelona ho agafa tot i les exportacions s'han tancat, el mercat de la Xina, el mercat de Mèxic, etcètera. Hi ha mercats que han tancat les exportacions i això és un cop duríssim. Si són dos o tres dies, no, però com s'allargui gaire, serà molt dur. I això és el que potser costa més de fer entendre la gent, no?
Sí, jo crec que és justament això, o sigui, el fet d'aquesta diferència, o no veure un problema directe, m'afecta a mi directament o m'afecta a les persones, al meu entorn, tal, doncs ho veuen com, ah, bueno, això no és per tant, home, no és per tant, però sí, és per tant, o sigui, té les seves conseqüències.
Sí, jo de fet m'agrada sempre mirar una dada que em va donant en el seu moment la meva professora de geografia i em sembla molt interessant perquè en aquell moment no m'ho vaig creure. Ara mateix a Catalunya hi ha 7.932.163 caps de porcí. Pràcticament fins fa re hi havia més porcs que persones a Catalunya. És una xifra que a mi no m'entra al cap entre garrins, porcs de més de 50 grams, porcs d'engreix... Vull dir que hi ha tot tipus aquí...
que em sembla sorprenent i és a dir que depenem moltíssim d'aquest model industrial o model de negoci del sector primari. Llavors, clar que és molt perillós i com això s'escampi, doncs sí que és veritat que frenem una aixeta que dona molts diners a Catalunya.
Clar, penseu que això ha passat aquí al Vallès Occidental, que estem dins d'aquesta gran àrea metropolitana, que és on hi ha més població de Catalunya, però clar, difícilment, o tu, qualsevol persona que visqui aquí, o gent que conegui, treballa en el sector por si. Segurament no és així. Llavors, segurament mentalment, dius, mira, no em matarà a mi, aquí pot afectar, doncs no li dones aquesta importància. Si aquest focus l'haguessin trobat a Osona...
Vaja, que si estaria tothom tancat a casa no es mouria, perquè saben perfectament que viuen d'això, per aquesta xifra que ha donat el David, que realment és així. Fa poc era al revés, però els humans hem aconseguit guanyar, els catalans, de moment hem desanivellat la balança. Per tant, clar, crec que hem de tenir aquesta consciència col·lectiva que a vegades costa, no? És a dir, de dir, no, és que hem de pensar en els altres, no només en mi o en el meu entorn directe, no?
Bé, aquestes coses suposo que costen. L'altra cosa que us volia preguntar relacionada amb aquest tema són derivades, no?, és això de dir, segurament si anéssim ara al Torrent dels Alous aquest cap de setmana, haguéssim preguntat a la gent que et trobéssim, escolti, però vostè no ha sentit que...
Ah, jo no he sentit res, és que no m'informen, és que no m'han informat. Això ho hem sentit milions de vegades en múltiples casos que han passat, no? De dir, la gent que es fa l'orni o directament realment no ho sap. Quin és el problema? No informem bé la premsa i els periodistes en general i no ho fem arribar a la gent o és la gent que no es vol informar?
Jo penso que una responsabilitat important gran recau també en el propi usuari. O sigui, més i més ara, quan els mitjans de comunicació, amb les noves plataformes, amb tot aquest món que s'està obrint, estem en constant evolució i trobant les maneres d'estar present a totes les xarxes, a totes les maneres, perquè la gent...
ho pugui veure, perquè al final hem d'entendre, la gent el que més fa servir és el telèfon mòbil, evidentment, i està present en aquestes xarxes socials. Nosaltres fem aquest esforç constant de, jolín, hem d'estar a tot arreu perquè arribi al màxim de gent possible, però clar, la gent també...
Ostres, el que no poden esperar és que els truquem nosaltres personalment, escolta, que ha passat això, has d'anar en compte de no anar aquí, no anar allà. No, o sigui, també una mica de responsabilitat individual de dir, vale, jo m'he de mantenir informat i he de saber, doncs, què es pot, què no es pot, una mica per tenir una mica també consciència del teu entorn. O sigui, al final és així com viure en societat, no? No ho sé, és bàsic. Sí, és el que comenta la meva companya Estela, que...
És sorprenent que hi hagi persones que encara no se n'adonin, no sàpiguen del que està passant al seu voltant. Crec que és bàsic tenir un mínim d'informació i si ens venen amb excuses de no, és que jo no consumeixo els mitjans locals, és que no miro TV3, miro Antena 3. És que ho han dit des d'Antena 3, des de Telecinco i des de Televisió Espanyola. Ho han dit des de les principals cadenes el que està passant llavors.
Jo crec que hi ha una voluntat de no voler estar informats i potser fins i tot d'estar informats i de voler...
sobrepassar aquestes pautes, aquestes normes que es donen. Sobretot també hi ha molta gent, pel que a vegades veig a l'entorn, que et diuen, no, és que jo la tele no la miro, jo és que no escolto mitjans de comunicació, no llegeixo tampoc perquè és massa informació o tot és molt negatiu i llavors no vull. Però clar, després es queixen, és que clar, és que no m'he assabentat d'això, és que això no m'ho he explicat. Bueno, a veure, jo entenc que és veritat que...
en el moment en què vivim, amb tanta informació disponible, amb tants canals, amb tants mitjans, amb tants temes, pot arribar un moment en què tingués aquesta infoxicació que diuen, no? Hòstia, és massa informació, és un col·lapso. Però, clar, també s'ha de fer una mica d'això, del que dèiem, de feina personal, anem a fer un filtre, no? Doncs mira, aquests mitjans, això, d'aquesta manera...
perquè no pots viure aïllat i sense dir no, jo és que no consumeixo perquè tal, tal, però després enfadar-te perquè és que això no m'he assabentat, és que no m'ho han dit. Jo crec que tots tenim la llibertat i ho hem de respectar. És a dir, qui vulgui viure aïllat d'allà del món on viu, també té el seu dret. Hi ha una part que és responsabilitat més social, però fins i tot podrien donar-li la veracitat de dir tens el teu dret d'estar-hi.
Però després no, el que no pot ser és després queixar-te. És a dir, ni els mitjans ni les institucions poden trucar les persones una a una, com deies tu molt bé, o trucar o enviar-li una carta o enviar-li un SMS personalitzat a tothom.
fixeu-vos que ha arribat al punt que les emergències, les grans emergències, tenim l'es-alert, el famós es-alert que no va sonar a la dana, etcètera, que n'hem parlat molt. És a dir, perquè s'ha vist que no n'hi ha prou, abans eren els mitjans de comunicació, ens ho deien a nosaltres, nosaltres transmetíem un missatge d'aquests i tothom se n'assabentava. Ara això ja no passa. Hi ha més mitjans que mai,
Però hi ha molta gent que ha decidit desconnectar de nosaltres, que aquesta és una altra part, que potser ja també n'hauríem de fer una part d'autocrítica. Però llavors, diríem, tu has de ser també responsable. I a vegades penso, crec que també els mitjans hem comès l'error, sobretot els que fan els avisos aquests d'última hora, el puix del mòbil, que dic jo, que, ostres, jo els tinc amb 3 o 4 mitjans per assabentar-me coses a última hora,
i m'ho inunden de coses que no són última hora. Llavors, perd l'efecte de dir, ostres, què ha passat? Quan t'arriba alguna cosa, has passat alguna cosa? Col·lo se niega a declarar... Escolti'm, no, això no és una última hora, això no és una alerta de què ha passat alguna cosa. Llavors, jo ja desconnecto, i potser m'arriba una alerta i no la miro fins al cap d'una estona, i després dius, alerta per la pesta porcina. No va passar en aquest cas, però podia haver passat. I fins i tot jo, que em moc en aquest entorn...
et pot passar això, no? Ostres, també els mitjans que envien alertes d'última hora, que siguin alertes d'última hora, sisplau, perquè és que si no, si ens passa els que ens dediquem a això, imagineu-vos els que no s'hi dediquen. Hi ha un punt de dir, escolta, ja m'ho explicareu. Totalment.
Sí, sí, de fet, a mi també em passa. Jo tinc les alertes, sobretot a Twitter, és com que cada dos per tres em surten notificacions dels termins, que també et dic, no sé per què, em surten com tard. O sigui, em surt última hora i et clico i fa sis hores del tuit. Bueno, a part d'això. Però, clar, però sí que és veritat que és com moltes i potser en un dia et fan dues altres últimes hores
I dius, ostres, això ja... Clar, ja només veure-ho penses, ah, mira, això ja no és res. I no t'ho pares ni a llegir sencer perquè dius, això què serà, no? Això alguna cosa d'aquestes que dius, bueno, sí, o sigui, entenc que evidentment té importància pel context i de més, però no és una última hora d'emergència, no? Sí, sí, sí, s'ha de tenir en compte.
I també una mica referit al que dèiem abans de... No, la gent no vol o... O sigui, vol que siguem nosaltres els que no, els hi truquem i tal, perquè clar... Ostres, també més que ara, no?, els canals de WhatsApp que hi ha, que té la ràdio, jo el tot i té molts altres mitjans... Ostres...
inclús això, que és adherir-te a una llista de WhatsApp, on pots rebre cada dia les notícies més destacades, i tot i així hi ha gent que es queixa, però clar, perquè també tu has de fer la feina de voler ficar-te a la llista, que això ja imagino que es genera una mica de problema, i és com, mira, jo ja crec que més no es pot fer. No, jo també penso que més no es pot fer...
I a més, no només parlant de mitjans, sinó... Ahir, per exemple, el reportatge que feien al TN Vespres, no és un periodista que t'ho està explicant, és que sortia agents de protecció civil que estaven allà a la porta de les entrades del Parc Natural, que avisaven a les persones que estaven en bicicleta o que anaven a córrer,
i gent fins i tot que sortia corrent per sobre d'ells, saltava la tanca i començava a córrer i els agents xiulant amb el xiulet. És molt fort que fins i tot no fem cas a una persona que potser té l'autoritat en aquest cas com és una persona de protecció civil que té els recursos per explicar-te què és el que està passant i si està allà és per alguna cosa. Vull dir que no és problema dels mitjans de comunicació...
que la població no té el WhatsApp i no li reben notícies d'última hora, sinó que fins i tot arriben allà al punt on està passant l'urgència, t'ho està dient una persona amb autoritat i sobrepasses aquesta autoritat. Per tant, jo crec que és un problema ja de...
Miro el meu malic i a mi no m'afecta la pesta porcina. Diuen que no afecta els humans, doncs tiro milles i començo a córrer cap amunt. En els moments més durs de la pandèmia hi havia gent que saltava restriccions. Imagineu-vos si un sap que no morirà d'això. Doncs escolti, jo tinc el meu dret d'anar a passejar amb bicicleta per Collserola.
Quan jo vulgui, no quan vostè m'ho digui. Ai, Déu meu. Vinga, va, tanquem aquest tema de la pesta porcina. No sabem quan durarà, però té pinta que durarà alguns dies més. En farem un seguiment, evidentment. Nosaltres no tenim, diguem, granges de porcs afectats ni res, directament.
Però sí que estem dins d'aquesta àrea de restriccions i, per tant, des de Rubí, des del tot i des de la ràdio en parlarem i us seguirem explicant el que passa. Si voleu escoltar-nos o llegir-nos ja, és cosa vostra. Ara parlava amb els oients, no amb vosaltres dos.
Vinga, bloc 2. Aquest dissabte... Va, farem una miqueta d'autobombo, no? Aquest dissabte es va celebrar el festival Rubi Sound, que organitzem des d'aquesta casa, des de Ràdio Rubí, i un any més l'equipament del Pinar, l'espai 1413, s'ha omplert de gom a gom amb més de 500 persones que van acabar passant...
al llarg de tota la nit per gaudir de les set hores de música en directe proposades per les sis entitats rubinenques participants en aquest certamen. En els moments més àlgids del festival, entre dos quarts de deu...
I a les 11 de la nit la sala va arribar a l'aforament complet, que és de 200 persones. La veritat feia goig la sala, la gent s'ho va passar molt i molt bé. Aquest festival neix del programa d'aquesta casa, de Ràdio Rubí, Rubí Sound, que presenta i dirigeix el nostre company Robert Fernández. Escoltem la seva valoració.
La repercussió que hem tingut amb totes les entitats musicals de Ruby City ha sigut magnífica. Ens hem adonat una vegada més que tenim un potencial brutal i que aquesta sala, la sala 14-13, té un potencial que crec que estem descobrint i que estem millorant mica en mica i que en un futur no gaire llunyà aconseguirem fer certes reformes perquè finalment la sala 14-13 pugui tenir més aforament i pugui convertir-se sobretot en una sala estable, en una formació estable...
No us posaré en el compromís de preguntar-vos què us va semblar el festival. Però sí que us vull preguntar què creieu que s'hauria de fer en aquest espai, el 14-13, perquè està molt bé. Jo admeto que no hi havia anat mai, vaig anar aquest dissabte, i vaig dir, ostres, tenim una sala de concerts, que està la mar de bé.
per fer aquests petits formats, perquè això, 200, 300, 400 persones, és fantàstic aquest espai, i que està força desaprofitat. De fet, tots els artistes, quan parlàvem amb ells, tothom ho deia, ostres, tenim un lloc xulíssim i que no s'aprofita prou, perquè creieu que passa això.
Doncs, a veure, jo crec que un dels principals motius potser també és que no està al centre i això també afecta, bueno, afecta, perquè la majoria de coses es fan al centre, a la Rubí, això és així, però és una bona iniciativa i jo espero que es continuï, com deien, no?,
que es continuï fent servir aquest espai i que se li doni una vida més activa perquè, ostres, si és bo, genial. I també és una manera de descentralitzar l'oci de la ciutat i que tothom tingui accés. I una cosa que també vull dir és que també perquè això tingui sentit i que aquesta descentralització funcioni s'hauria d'ampliar potser una mica
el tema dels horaris del bus o coses, el transport públic, perquè jo, per exemple, al final no vaig poder anar. Però, clar, o sigui, si hagués pogut anar, jo no tinc cotxe, jo vaig a tot arreu caminant, o en transport públic, clar, a l'hora, o sigui, podria haver anat, però no podria tornar.
Llavors aquí hi ha una mica de conflicte i crec que millorant això, aquest espai, doncs això té molt de potencial. O sigui, només fent aquests petits millores i donant-li, doncs, bueno, seria una manera que tothom pogués gaudir d'aquest espai fora del centre, també.
Sí, jo en el meu cas tampoc vaig anar-hi, però celebro l'èxit de la jornada d'ahir, me n'alegro molt per vosaltres, i ahir sí que és veritat que de tant en tant, quan entrava a Instagram i veia l'evolució de com anava, fa goig, i a més fa goig en l'espai en el que s'estava celebrant. Jo trobo que una sala...
amb aquestes capacitats, a prop del barri del Pinar també, que també crec que és just que hi hagi diversitat cultural, o sigui, que hi hagi programacions culturals als afores de la ciutat. Trobo que és molt important, trobo que aquesta sala, el meu parer, està molt desaprofitada, o com a mínim a mi no m'ha arribat informació d'altres esdeveniments que se celebrin en aquella sala. Per tant...
és un bon espai, com ara deia, o és un bon espai per poder fer jornades així, que a sobre tenen èxit, que tenen resposta per part de la ciutadania. Per tant, coincideixo també amb tu, Estela, que es facin aquests canvis, que es valori també que el transport públic hi hagi fins a certes hores, que es pugui habilitar una mica millor, que es pugui pensar una mica millor i que tingui una programació també potser estable o una mica més regular, potser. M'agrada.
De fet, sobre això de la gent, és veritat, perquè no tothom té cotxe i hi ha d'haver-hi aquesta opció per la gent com tu, Estela, però fins i tot en aquest cas, dius, ostres, organitzes alguna cosa que està bé i estava ple. És a dir, la gent hi va igualment, està lluny, fa potser mandra, però hi van i està ple. Hi havia gent del barri, que a més em va cridar l'atenció, hi havia gent del barri del Pinar,
I la gent, entre cometes, de sempre, que es mou i que va a totes les coses que s'organitzen a la ciutat, que és fantàstic, eh? Per tant, realment... I a més, és que si tens cotxe, és que es pot aparcar, i molt bé. És a dir, no hi ha problema. És un polígon, en cap de setmana no hi ha espai de sobres per aparcar, i per tant, això sí. Sí que ho tenim previst, el tema dels autobusos, eh? Parlar-ho de cara a noves edicions. Aquest any ens va agafar una miqueta just de temps, però...
en el brainstorming que vam fer, de dir, va, com podem evolucionar el festival, quan l'estàvem planificant, un era aquest, demanar-ho. Després t'ho donaran o no, però demanar-ho. Per tant, de cara a l'any que ve, amb més de temps, ho intentarem, com a mínim que hi hagi una o dos busos llançadores de retorn per poder tornar a la gent que, com el teu cas, Estela. I també volia comentar-vos que haver-hi una...
Una parella que vam venir a buscar una samarreta, que ens vam venir a... Nos regalàvem una samarreta a tothom qui va venir fins que se van acabar. Per desgràcia, em sembla que eren les 9 i pico 10 que ja les vam repartir totes. I una parella que, bé, estem allà parlant mentre miràvem les talles i tal, i ens feliciten. I ens diuen, ostres, això és molt xulo el que feu. Ostres, d'on sou vosaltres? De Terrassa.
com dient, a Terrassa tal, diu, no, no, a Terrassa no hi ha tanta música en directe i gratuïtament. Allà hi ha, deia aquesta parella, té molt jazz, sí, sí, som els pioners en jazz i tal, diu, però tot el que fan és pagant, tot el que s'ha de pagar. I no hi ha sis entitats musicals com les que tenim a Rubí,
que organitzen coses de manera més o menys regular, no? Nosaltres tenim la societat de blues, que cada dos per tres pots anar a Can Ramoneda a veure'ls. El jazz, que la teneu, també un cop al mes, també hi són llavors els de Rubí Rock, els de la Serra, els de l'Aurora i els de la Sònica. Per tant, imagineu-vos quina... I a més, de varietats musicals molt diferents. I de Terrassa venien expressament amb enveja cap a nosaltres, eh? O sigui, que a vegades a Rubí ens menys tenim per moltes coses, eh? Ens flagelem, ens agrada molt això...
Però realment també ens admiren i tenim una cosa molt bona, que potser una ciutat com Terrassa, que és el doble, o més del doble que de Rubí, no ho tenen.
Sí, és que, bueno, de fet, això sempre s'ha parlat. A Rubí, el teixit associatiu, és molt important, és molt gran i és molt xulo. El que passa és que, clar, potser no es coneix tant o potser la gent té com aquesta concepció de prejudicis, bàsicament, de no és que a Rubí no es fa res, que a Rubí no tal... I dius, ostres...
Sí que es fa, sí que es fa. Jo, de fet, he de dir, he de reconèixer que abans de treballar com a periodista, també ho pensava, eh? També deia, és que a Rubí, és que mira a Sant Cugat perquè, mira, tenen el centre comercial i tenen no sé què, i tenen d'allò, i tenen l'altre... Però, clar, després comences a treballar, comences, no?, directament a parlamentitats, a tenir més contacte, i dius, ostres, sí que hi ha oferta, i hi ha bastanta oferta cultural i musical, sobretot. Vull dir, tenim un...
Un teixit associatiu cultural i musical superfort que s'ha de potenciar i s'ha de treballar. Jo crec que iniciatives com aquesta són fonamentals perquè amb el temps acabin tenint també el reconeixement que es mereixen, bàsicament.
Sí, no puc afegir gaire cosa més al que ha dit l'Estela, perquè estic totalment d'acord a Rubí. Hi ha una activitat associativa boníssima, extesa, molt rica, per tant, crec que cal aprofitar-la, i potser sí que s'aprofita, però tampoc tant... Jo, com a mínim, tampoc treballo en mitjans de comunicació, ara locals, però no... Tampoc tinc la sensació que s'estan fent sempre activitats, però ara és el que deies, si a l'Ateneu o a no sé on van fent coses,
És guai que es puguin fer aquestes activitats aquí a la ciutat. Potser sí que s'haurien de visibilitzar una mica més, perquè com a mínim a mi poc m'arriben, sí que sé que fan algunes coses, eh? I després s'hauria de parlar amb aquestes entitats, a veure com estan, a veure com poden treballar, si tenen espais per poder-ho fer. Aquí ve el famós superson, crec que es diu, no?, la superson que volen fer...
per donar com a espai a grups i a entitats que puguin desenvolupar la seva activitat, doncs crec que és necessari, perquè tenim tants grups tan potencial com ja a Rubí, doncs potser es podria aprofitar i donar-los més eines de les que tenen.
Després hi ha un problema amb l'espai aquest 14-13 que l'hem descobert una mica organitzant aquest festival. Per un costat, hi ha el tema, que ho deixava anar el Robert en el tall, el tema de l'aforament. L'aforament màxim són 200 persones, però en aquella sala hi caben més de 200 persones.
El que passa és que és l'aforament que et permet emergències perquè només hi ha una porta d'emergència que és molt estreta. Llavors, si un dia passa alguna cosa, no es poden entrar més de 200 persones perquè podria haver-hi un risc que passés un allà o alguna cosa d'aquestes.
Doncs clar, això ja és un problema. Ja ho vam estar parlant i vam demanar que s'obrís una segona porta. I ja no per nosaltres, sinó perquè hi ha moltes entitats que voldrien fer alguna cosa allà, però 200 se'ls fa curt. Saps? Un concert potser d'això, de 400, sí que els valdria la pena portar algun grup una miqueta més cara i ulls. Això ho deien els de l'ACR o els de Rubirroc. Podríem portar grups de fora que arrosseguin gent
però amb una sala de 200 no els hi compensa. Llavors, ho hem estat treballant i crec que es podrà obrir aquesta segona porta, però com que arribàvem molt just del festival, vam dir, no comenceu les obres, que encara ens agafarà mitges, i poseu-vos-hi després. Confiem ara que de cara a l'any que ve sí que haguem guanyat aquest aforament. I l'altre és l'espai en si, ja no la sala de concert, sinó tot l'edifici,
Està molt buit, però perquè no hi ha conserges suficients a les hores que toquen, perquè, per exemple, hi ha un espai d'assaig pels músics. I diuen que és boníssim, equipat,
però no el fa servir perquè no hi ha conserge que estigui a l'hora per obrir i tancar la porta. Doncs clar, és un problema important. Per tant, a vegades tenim coses i no les sabem aprofitar. I llavors hi ha l'altre que és arrobir i això que diem, de dir...
Quan... O sigui, no es fa res, no s'organitza res, tal. S'organitzen més coses de les que pensem. I quan s'organitzen coses grosses, la gent surt al carrer. I la gent hi va. Tenim mil exemples, no? De dius, ostres, d'on ha sortit aquesta gent, no? És a dir, jo surto un dissabte a la tarda normal i corrent, en el que no hi ha res, i sembla mort. Ja no dic un diumenge a la tarda, que és un desert. Però, ostres, tu organitzas alguna cosa ben feta i ben d'allò? Ostres, la gent surt de tot arreu, eh?
No, sí, sí, o sigui, al final també és una mica el que diem sempre, no? Fa falta, bueno, una inversió, fan falta recursos, perquè, clar, el potencial està, vull dir, la gent està molt disposada i la qualitat musical i cultural existeix i ja està. Ara és el que diem, vull dir, una entitat o una associació...
que funciona per, bàsicament, l'amor a l'art de les persones que ja estan allà, no pot subsistir només per aquest amor a l'art. Al final es necessiten recursos i es necessiten més inversió per millorar i per fer que Rubí...
la gent s'adoni de tot aquest potencial que hi ha, que hi ha Rubí, però és que és el que diem, al final sense recursos i sense un impuls no es pot arribar al lloc, per molt que hi hagi molta qualitat i molta... i això.
Sí, jo ara amb el tema que estem tractant em fa pensar en el casino. Un espai que se li ha donat tan de bombo, tan de bombo, espero que en el moment en què s'obri les sales que t'anavisen que hi ha a dalt i que es podran utilitzar per les entitats, etcètera, etcètera, que hi hagi una persona que pugui obrir la porta, igual que en el 1413. Vull dir, jo no recordo en el moment en què es va inaugurar aquest edifici de la 1413, eh?
Però suposo que en el seu moment també devia ser un boom. Serà un lapere, aquest edifici. Però després no poses un conserge que t'obri la porta i que les entitats puguin entrar. Doncs no costa res, tampoc. Potser si costa diners pagar el conserge. S'haurà de fer, ja que has fet la inversió per tenir aquest edifici. Espero que en el casino no passi el mateix. Esperem, esperem que no passi.
Fem una petita pausa per agafar una miqueta d'aire i tornem després amb els dos temes que us vull parlar. Vull aprofitar la vostra joventut perquè em digueu el que en penseu. Vinga, som-hi. La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
Sonido vinilo Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
Con José Verde. Informatiu migdia. L'empresa rubinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat. Tot els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80.
Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vila.
Els envasaments han millorat significativament la seva situació. Estan al 23,5. Encara no tenen data d'inici, però aquesta primera fase... La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. El contracte públic es va formalitzar per primera vegada el 2021, però aleshores... El responsable del centre afirma que estan treballant perquè aquest entrebanc afecti el menor nombre... Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gourmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. Tornem a ser aquí. Passa mig quart de dos quarts d'onze del matí. Seguim a la tertúlia del Rubí al dia. Ara us vull parlar també d'una notícia que he llegit el 3-24. Sí, sí, ho he dit. Bé, he dit 3-24 perquè per mi és el 3-24. Això del 3CatInfo...
No sé si m'hi acostumaré mai, la veritat. Que m'ha cridat molt l'atenció, com a bon boomer que soc. Per a molts joves, compartir la ubicació del seu mòbil de manera permanent, amb el seu cercle més proper, és d'allò més normal. No hi veuen una pèrdua de llibertat ni de privacitat, sinó que és una informació afegida que en molts moments els pot aportar comoditat o a vegades fins i tot...
pura curiositat. Escoltem alguns dels joves que han parlat pel 3-24 i així després en parlem. A veure què us sembla.
Amb els meus pares tinc la ubicació 24 hores. A vegades, quan surto de festa, també la comparteixo amb els amics. Tinc la ubic compartida amb els meus pares i amb les meves amigues. Ho faig servir bastant, tinc bastanta gent. Quan m'avorreixo, ho miro. La meva amiga a vegades no la té posada o alguna cosa, i sí que és veritat que l'escric en plan què estàs fent, estàs bé... La seva idea d'intimitat no és tan individual, sinó que és una intimitat col·lectiva.
Un cop estava amb una amiga i havia quedat amb uns amics i li havien cancel·lat el pla. I em va dir, voy a ver dónde están estos, a ver qué están haciendo. Em sembla una mica obsessiu. Pots desenvolupar una dinàmica de, a veure on estan, a veure on estan, saps? I al final... Una amiga es treia la ubicació que sempre me l'ha tingut posada. És com, per què me la treus? Llavors li he preguntat, però no en plan tòxic, per saber, per saber.
És que ja soc molt cotilla. I després amb parella, depenent de la relació, sí que ho veig una mica més conflictiu, genera dinàmiques que no són bones a una relació. És una generació que ha crescut sota la vigilància dels pares. Per ells és natural que hi hagi algú que sàpiga on ets. Condueixo tant moto com cotxe i sobretot per seguretat meva que els meus pares sapiguessin on estic.
Així no haig d'estar contestant tot el rato, ho està pendent i ells ho poden mirar sols. No ens n'adonem, però és una dada personal molt sensible. Podria anar a parar a una empresa que utilitza la nostra ubicació per obtenir informació que no volem que faci servir. Quin tipus de producte li agrada, si veig molt al metge, si vaig més a salut pública, més a salut privada. Quina menys informació nosaltres haguem portat un compartit que és sensible i són dades personal, doncs millor.
Vosaltres compartiu la ubicació amb els vostres amics? Jo no. Jo no, no sé. Jo crec que això és potser una tendència més entre adolescents o menys de 20 anys, almenys, perquè jo vaig sentir la primera vegada amb la meva germana, que ara té 17 anys, i vaig pensar, ostres...
Això, o sigui, la primera reacció va ser això, em sembla supertòxic, com que teniu l'ubicació compartida i mireu on està la gent, que jo entenc que la majoria, i sobretot si són amics, doncs ho fan una mica per tafanejar, no res més. Però, ostres, em va impactar perquè vaig pensar, no?, jolín, que...
que estrany i que tòxic al final. Però ja et dic, jo crec que ells ho veuen, o es veuen en general, com un joc, com una cosa així més suau, més no té importància, però jo personalment, és que ja m'estic fent gran i es nota, però jo tinc la sensació...
que això el que fa és normalitzar, o hi ha aquest risc que es normalitzi el control i la dependència també una mica emocional cap a algunes persones de on estàs, què fas, no sé. Jo puc entendre que això sí que algun cop alguna amiga meva ho ha fet de, mira,
tens una cita d'aquestes de partindero o tal, que dius he quedat amb aquesta persona que no he vist mai, et comparteixo la ubicació durant el temps que duri la cita o el que sigui, per si de cas, i després quan acabi et dic ja està, està bé, ja està. Llavors això sí que ho entenc, però això de tenir sempre la ubicació compartida, què fas i per què no has quedat amb mi però t'he vist que estàs a casa de l'altre o estàs... No sé, a mi em sembla una mica despropòsit, la veritat.
Jo, en el meu cas, sí que tinc aquesta aplicació. Més que la tinc, no és que me l'hagi descarregat, sinó que quan em vaig comprar el mòbil ja estava aquesta aplicació en el mòbil. És com si fos qualsevol de les altres aplicacions.
Estaré d'acord en absolutament tot el que digueu vosaltres, bàsicament perquè també jo crec que això és un perill i genera unes conductes horroroses. En el meu cas, comparteixo la ubicació amb el meu pare, amb el meu nòvio i amb el meu millor amic, ningú més.
I simplement ho utilitzo molt de tant en tant. Si he quedat amb el meu pare, si et passo a recollir, entro a l'aplicació a vegades i miro, està arribant cap a casa, quan veig que està arribant baixo al portal, o la meva parella, sí, estic venint, o estic en un concert a Festa Major, estic a no sé on, on estàs, agafo i ho miro, en comptes d'anar-te enviant fotos als concerts quan vas a concerts, i estic en aquest fanal, estic en l'altre, que és un liu,
Doncs mira, agafes i vas seguint l'ubicació i en un moment estàs... Però, més enllà d'això, trobo que és un perill, i les persones, els testimonis que estaven en aquest reportatge,
a mi em fa patir, fa por, aquestes conductes tan tòxiques que hi ha entre parelles, d'estar mirant constantment l'ubicació, i on estàs, i què deixes de... on estàs ara, i què deixes de fer, i amb qui estàs... Per favor, crec que hi ha un punt i un punt. En el meu cas, clar, jo no trobo gens tòxic tenir això, i a mi m'és útil en les poques vegades que ho utilitzo. Però puc entendre que és horrorós, clar que sí, és un perill, i això de...
No, si m'avorreixo, miro on estan i pregunto... Què més et dones? On està la teva família, els teus amics? No ho acabo d'entendre. En el meu cas també, amb la meva família, he tingut sempre la sort que m'ha establit com un vincle de confiança. Mai he enganyat la meva família on estava, on deixava d'estar, i no han necessitat saber de mi la ubicació exacta per por a saber què estic fent. Sempre hem tingut com aquesta naturalitat. Però potser sí que puc entendre...
algunes famílies que puguin posar-s'ho ara per saber on estan, però alhora em genera rebuig, perquè crec que llavors no estàs establint certa confiança amb el teu fill o filla perquè t'expliqui de veritat on estàs, que fins i tot necessites tenir una aplicació que t'ho digui. Clar, jo pensant en la meva bombolla i que tenim dos dits de front, està bé, no ho trobo fora de lo normal, però clar, pensant en certs casos, és un perill, és un risc molt gran, clar que sí.
El problema jo crec que és que el límit entre la part més innocent o més per seguretat i ser una conducta tòxica és molt fina. Penso jo que és molt fina i s'ha d'anar molt en compte. I el que avui no és tòxic, demà sí. Exacte. Avui potser no ho és.
No faig la mateixa comparació, no és el mateix cas, però m'ha vingut al cap la comparació de quan la gent es casa i fas el repartiment de béns. Si ens separem un dia, què farem? Com ho repartirem? Ningú pensa quan s'està casant en tot això.
però està molt bé pensar-hi perquè saps que això pot acabar passant, no? Per tant, sí, compartir l'ubicació quan tot va bé és fantàstic. El dia que deixin d'anar bé és un problema. I per tant, a vegades has de pensar no en ara que estem bé, sinó quan deixem d'estar-ho de bé. Una altra cosa és la família, eh? Això és evident que...
Acabes que jo recordo quan vaig comprar el mòbil als meus fills, els hi vaig posar el Family Link, que és una d'aquests, diguem, aplicacions per controlar què fan i els horaris i quan s'apaga i quan no s'apaga el mòbil. S'emprenyàvem que els controlés i que sapigués on estaven i tal. Ja, però és que...
Jo soc de la generació que vaig haver de donar-li el mòbil als meus fills relativament massa, pel meu gust, però, vaja, pressió social era difícil d'aguantar la pressió. Doncs vaig dir, val, sí, però...
Això, és a dir, només dues hores al dia, se t'apagarà a les 9 de la nit, etcètera, etcètera, i hi ha la ubicació. Per tant, ell no pot saber, i no és retroactiu, és a dir, jo sé on està ell, però ell no sap on està jo, t'estic jo. I només ho miro en els casos, allò, quan passa alguna cosa molt grossa. El meu fill gran ja és gran, ja...
ja no el té, amb 16 anys jo crec que ja és suficient, però el petit encara és petit i jo crec que, com a mínim, ha de tenir aquesta mesura de seguretat, però només per això, és un tema de seguretat. La resta, això ja cadascú és més lliure. I llavors ja el tema de protecció de dades, clar, ens tornem, a vegades, potser inclús excessivament protectors de la protecció de dades,
I després compartim l'ubicació. Sí, sí, sí. Així, uau. Però vaja, fantàstic. Crec que és un tema d'aquests per parlar-ne i que a vegades ens passa això, que d'una generació ens costa d'entendre aquest sentiment d'intimitat que és diferent a la que potser podem tenir nosaltres.
Va, queden encara no un quart d'hora, una mica menys un quart d'hora. Obro l'últim meló de la tertúlia d'avui. A veure, la intel·ligència artificial. Va, de tant en tant ha de sortir. Avui no tenim el Xavi Ribas, que és un bon expert del tema, però és evident que la intel·ligència artificial ho està canviant tot i també, evidentment, el periodisme en molts aspectes. Un d'aquests és que els mitjans que vivien del clic o del clicbait, el pescaclics, que n'hauríem de dir en català,
doncs els està obligant a canviar moltes coses. Ara els buscadors com Google, quan els fas una pregunta, et respon la seva ia, que és Gemini. El primer que apareix a la resposta a la teva consulta és un paràgraf amb la resposta de la pregunta. No amb el link on trobaràs la resposta, sinó que ja te la dona.
si el que busques és una cosa més senzilla i directa i tal, ja no necessites res més. Ja tens la resposta i te'n vas. I ja no entres en aquest, en el link que et deia la resposta. I aquí és on ha canviat tot. Els mitjans de comunicació que es basaven en fer un bon SEO per estar a les primeres pàgines de les recerques de Google, doncs
l'estan veient com les visites estan caient en picat i ja sabeu què es diu ara ja serà una frase del passat segurament que és el millor lloc on amagar un cadàver és la segona pàgina de cerces de Google perquè és el lloc on no mira ningú doncs ara gràcies a l'AIA ja no arribarem ni al primer scroll de la primera pàgina si ja el podem amagar a baix de la primera pàgina ja podrem amagar aquest cadàver perquè no el trobarà ningú
Com deia, hi ha molts mitjans que estan patint molt i un d'ells, pel que jo conec, és el Nacional, que estava basat molt el seu plantejament, és el diari més llegit a Catalunya, un diari digital amb més visites de Catalunya amb bastanta diferència, treballava molt bé el seu, és el...
el Search Engineering Organic no sé ben bé les sigles que volien dir però això, és el sistema com he d'escriure com he de situar els elements en una pàgina perquè el buscador de Google em situï més amunt el nacional, això eren els reis
i ara, per culpa de la IA, d'aquests cercadors, de l'aplicació de la intel·ligència artificial, els estan caient les visites una barbaritat i fins i tot estan plantejant, si no ho hem fet ja, eros, expedients de regulació per buidar les plantilles perquè ja no surten els números. No sé com esteu veient aquest món, no sé si en el tot ho heu notat també, això...
Bueno, de moment sí que és veritat que ja fa un temps, ja fa uns mesos que costa, costa bastant. El que abans era més fàcil, no? Era més fàcil d'arribar a aquests números o aquests nivells de clics. Ara ja fa uns mesos que costa més. O sigui, que amb el mateix contingut que fas ara, doncs fa uns mesos el feies i tu sabies que arribaries o inclús passaries segur. Ara ja no. Ara ja costa una mica més.
Però sí, al final és que és complicat perquè tu reps aquesta resposta que al final és un conjunt de molts enllaços, de molta informació diferent
que tampoc pots comprovar com de verídic és o com de cert és, perquè també molts cops falta context. És el que diem. Ara ens estem acostumant molt a tenir respostes curtes, contingut ràpid, tal, tal, però això fa que s'oblidi una part que és el context, que jo penso que és molt important.
Al final, una notícia no és només els fets que et siguin, però per entendre-la millor també cal tot el que passa al darrere. Una mica de context que no es fa només en un paràgraf o dos. Al final, és tota aquesta part que estàs perdent i que jo crec que repercuteix també
en l'usuari i la informació que rep directament. No ho sé, i també el fet de no poder saber exactament quina font és la que t'està... Perquè clar, tu quan tu mires els enllaços
Jo què sé, si cliques a una web i ja veus la interfície rara que no sembla professional o que no sembla d'allò, dius, bueno, això ja dubtes una mica de la informació que et pugui donar. Mires altres fonts, contrastes i ja dius, mira, que això ja sembla més professional, et fies més i tu ja crees la teva opinió entorn d'això, però clar...
També és veritat que fer tota aquesta feina requereix temps, requereix de no fer una única pregunta i tenir la resposta enseguida, i això ara costa.
Sí, jo en el meu cas ara pensava... Estava a punt de parlar i anava a dir això que és un perill, que falta context, que sí que s'ha de mirar, i coincideixo perfectament amb tot el que estàs dient, però m'ha vingut al cap. Ostres, David, ahir vas buscar per Google on estava, o sigui, aeroports a prop d'una illa que estic mirant de viatjar,
I em va sortir el paràgraf i em vaig quedar amb el paràgraf perquè ja em deia els aeroports que estaven al costat i no vaig haver d'anar clicant a totes les pàgines web que potser t'expliquen una parrafada que hi ha aquest aeroport, aquest altre, i allà en un paràgraf m'ho han resumit tot i ja tinc els noms, ja ho busco ràpid.
a mi em va ser útil, vaig perdre menys temps. Però sí que és veritat que quan parlem de notícies, quan parlem d'informació, que potser sí que necessites això que dèiem, aquest context, aquesta font d'informació fiable, doncs clar, cal context i per tant cal entrar i saber qui t'ho està dient i com t'ho estan dient.
Més còmode i més fàcil és segur. Jo també ho faig servir. El problema és aquest, que és bo. És una resposta bona. És el que l'usuari busca ara mateix, que és rapidesa, immediatesa, i el problema està que...
o el conflicte està en com la resta de mitjans ens podem diferenciar o podem fer que la gent vulgui clicar al nostre enllaç i no quedar-se només amb el text que li doni la IA. Però, clar, això com ho fem? Doncs no ho sé. Però, bueno...
El que està clar és que hem de començar a indagar i a mirar noves maneres, noves formes i evolucionar, com sempre. Sempre estem en constant evolució, però això és així.
Sí, sempre es diu que el periodisme, els certs canals acabaran morint i sempre ens acabem adaptant tots. Però mira, ara el nostre company, José Malagón, que és un tio que està al loro de tot, ens ha buscat una notícia del propi Nacional en el que explica precisament això que estàvem dient. El 24% de les recerques ja són per xat GPT, com està perdent el lideratge Google.
el 77% de la gent percep les respostes com més personalitzades que en Google i un 30% confia més en xat GPT. És a dir, en certa manera Google està fent això que dèiem perquè si no se'ls estan anant la gent a xat GPT perquè al final fas una pregunta i et respon directament i ja no has de pensar, no has d'entrar i tal. I després hi ha una altra cosa que en això que dèiem el nacional eren els reis.
el Nacional i molts altres mitjans. Ara no personalitzo només amb ells, però és el mitjà a Catalunya que més ho posava en pràctica. Ells han donat la... Han capgirat la piràmide de la informació, la piràmide de la importància de com s'havia d'escriure una notícia, que tots aquí ens van ensenyar a la facultat, que és el més important, el titular, i després, el text, d'anar de més a menys, i al final, les coses més secundàries i tal. Doncs...
de culpa del SEO i de culpa de buscar el clic, i el temps de lectura, que és un segon factor, si no només els clics donaven Reddit a nivell publicitari, sinó també el temps de lectura. Si tu li demostraves a un anunciant que a mi i a la meva gent s'està llegint 30 segons en lloc de 10, o un minut en lloc de 30 segons, doncs això...
t'afavoria a nivell comercial. Doncs ells posaven la notícia a l'últim paràgraf. Era dramàtic. Jo ja intentava no entrar-hi perquè sabia que m'enganyaven i que me n'anava al final. I anava buscant la resposta a la pregunta que et posaven al titular. És a dir, et fas un pescaclics de manual, però a vegades piques, entraves... Com a mínim el primer paràgraf que estigui la resposta, no, a l'últim. Clar, això amb la ia...
ha desaparegut, perquè la ella t'extreu. La pregunta que jo li faci, ho busca a l'últim paràgraf i t'ho posa a dalt. S'ha acabat. Aquestes estratègies s'han acabat i aquest segurament és un dels molts problemes que està generant, però ens haurem d'adaptar. Igual que els mitjans ens vam adaptar a Google i a les cerques de Google i vam inventar el SEO, doncs ara s'haurà d'inventar una altra cosa per mirar d'això, de seguir sentit i veurem de treballar-ho. Jo en aquest sentit
Penso també en una cosa que vaig sentir ahir, l'escletxa digital que això pot provocar, que cada vegada tot s'està privatitzant més. XatGPT el pots utilitzar gratuïtament, però moltíssima gent el té de pagament perquè treballa i funciona molt millor.
Això és un perill, també, perquè al final tot s'està privatitzant, tot necessites pagar-ho tot, abans volies escoltar música i l'escoltaves, i ara has de tenir l'Spotify, però si no vols anuncis has de pagar el prèmium, si abans al YouTube entraves i veies vídeos, ara ja tot de publicitat, si no paga el prèmium, tot s'està privatitzant molt i això pot provocar també, trobo que és un perill. I després també pensava...
en el model de negoci que potser tenien certs mitjans com el Nacional, potser és un toc de vist de repensar una mica quina és la funció del periodisme o d'aquell mitjà en concret. No sé fins a quin punt és gaire viable haver d'estar parlant del dia de l'encesa de llums. El poble més bonic segons l'estudi dels Estats Units de no sé què. Potser no hem de tirar cap a aquestes notícies que només busquen el clickbait
i hem de tirar com capa informació més rigorosa que potser pugui consumir la gent d'aquí i sigui més fiable i fidelitzi com aquesta gent que vulgui llegir el que estàs escrivint. Això és l'ideal, però mira, aquí tenim dos models, el del tot, on treballa l'Estela, i el model públic. És a dir, jo crec que com a públic
tenim el deure d'explicar-ho tot i han obert i perquè som un servei públic ho paga tota la ciutadania i hem d'informar i no hem de jugar amb aquests termes. Evidentment que hem de jugar amb el llenguatge digital però no jugar amb el clickbait ni enganyar la gent. Però clar, potser aquest model pur
El tot no li funciona, hi ha de buscar alguna cosa, perquè els ingressos els ha de buscar d'algun lloc. Sí, al final aquí s'ha de jugar molt, evidentment, no mentir a la gent, però s'ha de ser rigorós a la vegada que intentes fer-ho atractiu, perquè la gent hi cliqui, o sigui, al final sí, estem oferint informació, i s'ha d'oferir informació verídica...
i eficaç, però això, repensant també la manera de tenir aquests clics i fer-ho més atractiu.
Molt bé, mira, hem obert un tema que jo crec que ara sí que ens en podríem allargar una miqueta més, em sap greu, però queda un minutet per les 11 del matí, tanquem aquí la tertúlia del Rubí el dia d'avui. Moltes gràcies a tots dos per venir a comentar l'actualitat i els oients, no marxin de la 99.7 de la FM perquè ara cedim el testimoni a la Belén Tierno que parlarà amb Domingo Quero d'una exposició solidària i després vindran els nostres experts en sèries i cinema per parlar de les estrenes d'aquest cap de setmana passat. No us ho perdeu per part meva. Molt bon dia a tothom. Moltes gràcies.
Bé, bé, bon dia.