La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Són les deu i un minut i després de les notícies, després de parlar de l'actualitat, és moment de reflexionar, de fer tertúlia. Avui amb una tertúlia un pèl diferent, amb algun infiltrat, dèiem, alguna infiltrada. Ja riuen els tertulians. Aquest riure és del Vicenç Rabadan. Molt bon dia. Molt bon dia, què tal?
La infiltrada és la Conchita Jimé, no? Hola, bon dia. Molt bon dia, tertuliana habitual dels dijous, a la qual hem demanat que canviï de dia, perquè demà molts dels tertulians no podien venir. També ens acompanya la Sílvia Castanyeda, molt bon dia. Hola, bon dia. I el Josep Milà. Hola, bon dia.
Amb tots ells parlarem de l'enquesta de satisfacció ciutadana que s'acaba de publicar a la nostra ciutat, aquesta llei de limitació del lloguer turístic que no es podrà debatre de moment perquè el Partit Popular i Junts han demanat al Consell de Garanties Estatutàries que miri si s'ajusta a dret i també de contra tot pronòstic o semblava que contra tot pronòstic les eleccions a l'alcaldia de Nova York, dèiem
ha guanyat el candidat no trampista, però a més a més hi ha alguns experts que auguren que això és l'inici d'un canvi de cicle. Veurem si és així. Ja saps, si estàs a casa, que tu també pots participar a la tertúlia. Tenim un telèfon obert, és el 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. S'ha publicat l'enquesta de satisfacció ciutadana que diu, entre altres coses, que el 74% de la població està satisfeta de viure a Rubí. La sensació d'inseguretat, la manca de manteniment o la dificultat per trobar aparcament continuen sent els aspectes de la ciutat que més preocupen
La inseguretat i la vigilància continuen estant entre les preocupacions més destacades per la meitat dels encastats amb peticions de més control a l'entorn de l'estació de Ferrocarrils, a les Torres, o queixes per la mancada presència policial.
Ha crescut lleugerament la nota otorgada a la pregunta sobre si se senten segurs, d'un 5,2 de l'any passat a un 5,6 en aquesta enquesta. Als barris la gent se sent més segura que en general a la ciutat, perquè la nota és de 6,5 com de segur et sents al teu barri. On els encastats asseguren sentir-se més segurs és a casa seva, està bé, 7,7, unes dècimes menys que l'any anterior.
Bé, fem broma, però deduïm que sentir-se segur a casa teva és que creus que ningú entrarà a robar-te o a fer-te cap mal. Entenem. En un terç dels casos, els enquestats també assenyalen com a preocupació el manteniment i la neteja, amb comentaris sobre voreres amb malestat o pudor dels contenidors, i l'aparcament especialment a la zona centre, una cosa que pateixen els nostres tertulians quan intenten venir a la tertulia.
I temes com la immigració a l'atur, les ocupacions il·legals o l'educació només han estat assenyalats com a principals preocupacions en menys del 5% dels casos.
l'educació, per exemple. Pel que fa a la satisfacció de viure a Rubí, dèiem, un 74% de la mostra diuen estar molt satisfets. És una bona dada, però és un 5% menys que en el darrer estudi. És a dir, que baixa la satisfacció de viure a Rubí. I dos de cada 10 encastats diuen que ni els agrada ni els desagrada. El 6% dels encastats no estan satisfets de viure a Rubí. Això ha augmentat una mica, que abans era el 4%.
L'enquesta també apunta que gairebé el 70% de la població creu que la ciutat està com l'any anterior, que Font del Ferro, les escoles Brassol o Rubiforma són els serveis millor valorats i la majoria dels enquestats desconeixen el servei de mediació, els regidors de districte o el programa L'Alcaldessa als barris.
Són entrevistes que s'han fet a 420 rubinencs, entre el mes de maig i el mes de juny, i podeu consultar els resultats al web municipal, a www.rubi.cat. Per on comencem... Només vull fer una pregunta perquè ens ho clareixis. Preguntes? Ara m'hauré de buscar l'enquesta. No, serà molt ràpid. La deu haver encarregat l'Ajuntament, això? Sí, clar. Ja està. Això en tinc prou. Era fàcil. Era fàcil de respondre. Era fàcil de respondre.
Bé, però si el que estàs insinuant és que pot estar l'Ajuntament interessat en els resultats, home, estic segura que l'Ajuntament no està interessat en que la gent li digui que la ciutat és insegura o que no està prou neta.
Digue-ho, digue-ho. No, a veure, és veritat que sempre hem de tenir clar a qualsevol enquesta qui ho encarrega. Això està claríssim. I això és molt aplicable, per exemple, als sondejos preelectorals, que ens matxaquen durant cada període, diguem-ne, entre eleccions,
Clar, no és el mateix una enquesta del periòdico que una del País, que una del Mundo, que una de la BC, o d'algun d'aquests digitals que no són de la... No són de dreta, no, són d'ultra dreta. Sempre s'ha de tenir en compte. El que diuen els experts, marquen tendències. És a dir...
No podem fer cas del tot, però marquen tendències. Però mira, a Nova York s'han confirmat, diuen de les enquestes. I allà és complicat, eh? Encara més complicat amb un senyor president que té fins i tot una xarxa, una plataforma en les xarxes socials que és seva. Vull dir que...
De tota manera, els resultats us sorprenen? Coincidiu amb que els problemes més greus de la ciutat són aquests? Jo crec que les enquestes és què preguntes, com ho preguntes i a qui li preguntes. Aquí hi ha un 0,5% de la població, no? Pel que has dit? 400...
No sé si la mostra és prou representativa. De totes maneres, que la gent es senti més segura ens sorprèn, perquè no és el sentit general de qui parles pel carrer ni almenys de l'entorn amb el que jo em moc, que en aquests moments és ample. Però són dades que per mi tampoc són molt representatives.
Ha encarregat l'enquesta l'Ajuntament i m'imagino que no voldrà que els resultats siguin contraris a la seva gestió, però jo crec que el mostreig és poc i que tampoc tenim dades de qui he participat.
Per això els convidem, de tortulians, perquè són molt crítics i perquè es fan preguntes, com el Milà i la Jimeno. Però crítics, o sigui, objectivament... No, no, crítics em refereixo perquè aporteu una visió i un matís diferent allò que està passant. I aquesta és la gràcia, no? La vida no és...
Blanca o negra. Sílvia, tu creus que aquestes són les principals preocupacions o les principals coses que et preocupen de la ciutat? Bueno, penso que dintre de les coses que surten que més preocupen sí que ens preocupen, el tema de la inseguretat, esclar.
Però... Sí que és veritat que és estrany el que tu dius, el que sents per carrer, la gent... Però potser sí que pot ser que la gent digui més i sí que ens estem adonats que presència policial, com hi hagi més, de presència policial, trobo que n'hi ha... Estem veient el carrer molt. O sigui que no podem dir que hi hagi més presència policial. Què volem? Que ens facin... Bueno, no sé. A mi això sí que m'ha sobtat, que volen més presència policial i em sembla que hi ha molta. Tema de l'aparcament. És veritat que tenim un problema, Rubí.
Però és veritat que si ho comparem amb les ciutats de l'entorn, força bé ho estem intentant. Són molta gent a Rubí, els carrers són el que són i tothom volem baixar a la zona centre. Com a mínim aquí tenim llocs d'aparcar gratuïts. Si anem a Sabadell o a Terrassa és impossible.
impossible totalment. Sí, però abans ho comentàvem, abans de l'inici de la tertúlia... Calen més llocs. No, i sobretot que jo crec que la percepció de la població de Rubia en general és que aquí no tenim per què tenir, com a altres ciutats del voltant,
l'obligació de pagar per aparcar. I jo crec que això és un error. A mi em sembla bé que no paguem per aparcar, perquè clar, tu vius al centre. Sí, sí, però jo crec que és una constatació que rubita unes dinàmiques ja molt similars a Terrassa, o Sabadell, o Sant Cugat...
A tot arreu. Deixeu-me dir... Home, va. Avui no m'he precipitat. Perquè és important i es queda pel final. No, no, no. Era per centrar-me una mica. Primera, si jo tingués de respondre si estic satisfet de veure Rubí, diria que sí. Primera qüestió. Segona qüestió, però tu ets molt crític amb Rubí. I tant. Una cosa és estar satisfet d'on vius i l'altra és dir que com ho veus per poder-ho millorar.
Per tant, crec que estem anys llum de la millora que es pot fer, tot i que soc rovirenc, i per tant, per això estic satisfet d'haver-ho avui, perquè ja m'està bé el poble, però el que no m'està bé és com s'està gestionant.
Què vinc a dir amb el tema de la seguretat? El tema de la seguretat, primera, l'enquesta diu que són percepcions. La percepció és molt important. Fixeu-vos que diu que la percepció és d'inseguretat. Quan una enquesta està encarregada per algú que...
i li surt que el resultat és aquest i l'ha de publicar, vol dir que la percepció és molt alta. Jo aquí he de recórrer els meus coneixements professionals.
Hi ha un dèficit de vocació de canviar la ciutat envers una ciutat una mica més... La paraula és saludable. Saludable en molts aspectes, no sols els físics, sinó també els socials.
Hi ha diversos exemples. Per exemple, les Torres. Les Torres ve d'una època en què la gent estava cohesionada, en què hi havia tota mena de... O sigui, hi havia diferents estrats socials, no tenien problema, convivien, hi havia activitat associativa i cultural. Tot això s'ha perdut. I he de dir ben clar...
que hi va haver un moment que semblava que es tenia ganes de recuperar. Recuperar, ara torno al meu àmbit, urbanísticament és molt senzill. S'han de fer accions urbanístiques com la de recuperació als cines, i quan dic als cines no s'ha de tornar a fer cines, s'ha de fer que aquell espai tingui...
un sentit que al voltant d'aquell espai i d'altres hi pugui haver activitats que la gent se les faci seves, l'enquesta deia que se sentien més segurs a casa.
La gent ha d'ampliar l'àmbit de casa al seu immediat exterior, que és el barri. I si en el barri s'hi sent bé, la sensació de seguretat també apareix. S'apareix perquè la gent es coneix, perquè la gent fa activitats conjuntes, perquè tot això...
ha quedat en el record. Els avis, i quan dic els avis, els que ja som grans, recordem que la Ciutadans de les Torres va ser de les primeres que va generar activitat col·lectiva i pública en el carrer. Hi havia un ambient impressionant. Per què no hi és ara? Doncs no, perquè hi ha hagut qui ho ha deixat fer i, a més, hi ha hagut qui no ha fet els gestos necessaris per revertir-ho.
Oh, és que això és abstracte, el que estàs dient. No és veritat, és concret. Es pot concretar. S'estan fent accions des de fa uns mesos? Són artificials. A les torres. Són artificials. El que no es pot fer és anar com a institució a dir, mira, vinc a fer veure que faig alguna cosa.
No, perquè actualment les accions que s'estan fent són massa partidistes. Si no eres de los míos, tu no juegas. Llavors es tracta que la societat civil s'organitzi espontàniament, no des del dirigisme.
Jo això ho recordo a l'època del Lluganya, que ell tenia una tendència fortíssima a intervenir quan hi havia accions associatives que se li escapaven del seu control. Doncs imagina't ara que està el doble o el triple. I vull fer només un últim apunt, la gestió dels aparcaments.
Hi ha un pla de... Em sap greu, avui estic abocant coneixement del... que per ofici em veig obligat a tenir-lo. Rubí té prou aparcaments per donar sortida a les necessitats que té. Què passa? Que no estan gestionats. Hi ha un pla de mobilitat que explica que és de les ciutats més ben dotades amb nombre d'aparcaments.
al voltant del Vallès, de les que més ven. Ara, vosaltres sabeu la quantitat d'abarcaments buits subterrànis que hi ha? Per què? Perquè la gent, com que en el carrer, no ha de pagar el subterrani d'això. Llavors, si hi ha gent que té necessitat, posem-ho sobre la taula.
I si no hi ha aquesta necessitat, actualment l'espai exterior, que és el que ens queixem, és escàs. Doncs com fem perquè l'escassetat d'aquest espai només la facin servir els mas picaros? I posaré un exemple. En els Cardíbul hi ha cotxes que s'estan una setmana sencera, o dues, i fins i tot detectat que són gent que no són de Rubí.
Això també és veritat. En el seu moment em van estirar molt les orelles perquè vaig fer un estudi de qui aparcava i qui no en l'escardíbol. En el seu moment jo podia fer-ho, això. L'estirada d'orelles va ser terrible. Llavors, em quedo aquí. Dades les tenim. Gestions, nois...
El darrer ple, per cert, va aprovar una moció de l'alternativa d'unitat popular per la gestió d'aquests aparcaments municipals, tots sabem el de Llende, el del gimnàs Duet, és a dir, que tenim com a mínim tres... I n'hi ha més, i n'hi ha més, de privats, de tota mena.
Jo crec que hi ha una assignatura pendent claríssima de Rubí que és la gestió dels aparcaments. Una altra cosa és que quan diem gestió ens quedem tan amples, però després hi ha un factor clau. I és com incentives i aconsegueixes que la gent entengui que aquí també s'ha de pagar. És a dir, jo crec que aquest és un problema...
de tipus de percepció cultural, digue-li com vulguis. I pedagògic. Perquè si tu expliques a la gent que hi ha escassetat d'espai públic de tothom... Hi has d'explicar això a la gent. No, però explicar-ho. No es creu que hi hagi escassetat. No es creu.
apunto incentius econòmics, és a dir... Com per exemple? Perquè a mi m'heu de convèncer, ara no m'esteu convèncer. Jo visc a l'urbanització i jo no acabo d'estar convençuda. Doncs imagina't que aparcar en un d'aquests aparcaments, per ser ciutadana de Rubí, i venir a comprar, per exemple, als comerços de proximitat, tinguis beneficis. Com fan els grans magatzems. Vens a comprar a casa meva, et deixo aparcar gratis.
Sí, però ja estan pensats en aquest sentit. Ara, un altre problema és... L'actual plaça Salvador Allende, sí, sí, ha estat potser gestionada fatal, però és que ara no es pot aparcar, perquè hi ha problemes estructurals. Jo no m'ho crec. Llavors, això s'ho inventa algú. Davant d'un jo no m'ho crec, no podem dir res, perquè si no t'ho creus... Jo sóc arquitecte.
Jo soc arquitecte i a mi si em diuen que hi ha un problema estructural, perquè van esperar tancar-lo el dia que s'acabava la concessió.
Bé, i que si és estructural, suposadament està des dels inicis, no? No, pot sortir... S'ha fet malbé... Jo vaig preguntar si existia, i esclar, ho vaig preguntar en l'Èter, si existia algun informe tècnic en què es digués que hi havia aquesta manca de seguretat, perquè quan es tanques per manca de seguretat no ha sortit cap informe. Va sortir només un decretazo d'una alcaldada de dir, per mig d'això, lo cierro.
Si em viuen, i és que a més aquí tinc un paritatge d'un enginyer, d'un arquitecte, d'un aparellador, que sigui, que aconselli que això es tanqui i que hi ha un risc sobre les persones, dic, amén, no hi ha cap mena de problema, ja buscarem, per dir-ho de manera, responsables.
que tampoc se n'han de lliurar, ja buscarem responsables. I m'hi cloeixo perquè hi vaig estar uns quants anys fent... Sí, uns quants, uns quants. Però mai vaig tenir el coneixement que allà hi podia haver algun risc de re. Per tant, no m'ho crec. Apuntes-ho de l'alcaldada. Llavors, a mi l'únic que se'm pot acudir d'un cert objectiu no declarat per tancar això quan s'acaba la concessió...
és donar pel sac als jutjats. Perquè és que, clar, és un aparcament que fonamentalment ajudava la gent que anava als jutjats. No ens enganyem. Després, sí, al centre. Per comparar. Però és fonamental pels jutjats. Escolteu, hi ha una dada que em sembla...
Curiosa. El 34% dels encastats no coneixen la zona taronja i el 28% la coneixen però no la utilitzen. Estem parlant de pràcticament el 60% de la gent, ho dic, perquè la zona taronja també és una alternativa molt bona. Això és complicat de creure. Que gent de Rubí no conegui la zona taronja... Algú es pot creure que la gent no coneix el programa L'alcaldessa als Barrins? No.
Doncs hi ha molta gent, i molta gent de Rubí no coneix ni qui és l'alcaldessa. Aquí s'ha fet l'enquesta. És que la pregunta continua a ser. L'estudi de mobilitat també diu que gent que porti el cotxe per dins la ciutat no és tanta.
No és tanta. També és veritat. No és tanta, eh? Vull dir que hi ha gent que... I he de dir ben clar que és un tant percent més reduït del que ens pensem. Què passa? Que aquesta persona, que és la que té, que és la que expressa la seva sensació de tenir pocs aparcaments, té una família, té un entorn, i evidentment, si aquesta persona, siguin un 10, un 20% de gent que viu a Rubí, transmeten els seus entorns i generen un estat d'opinió.
que poden arribar a la meitat de la professió. Això és com la inseguretat. Fixeu-vos que la gent diu que se sent segura a casa. Home, al contrari, seria ja un deliri. Però després, com ha assenyalat la València, se sent més segura al barri que a la ciutat. Per què? Perquè al barri la majoria de la gent hi viu més o menys. Però a la ciutat la gent hi viu? O és d'oïdes aquesta sensació d'inseguretat?
És experiència pròpia? O és pel que viuen, pel que s'amplifica, no sé què? Jo no soc rubinenca de naixement, ho soc d'adopció, i totalment. Em sento més rubinenca que no pas hospitalenca.
Però la cosa que a més em va cridar l'atenció quan vaig arribar aquí, fa 28 anys, va ser la seguretat que hi havia al carrer. Amb moltes coses. Anaves a travessar un pas de vianants i la gent parava. Quan el carrer major era transitable...
O anava amb la bossa penjant, bastant despreocupada. Va ser una de les coses que potser més recordo d'haver tingut la sensació de diferent, de seguretat. No la tinc tant ara. Potser antigament la tenia més, ara no la tinc tant, sense ser als nivells d'on venia.
Penso que amb això hem anat enrere. Jo també voldria ser positiva en una cosa, ja que estem tan negatius. Crec que el nivell de benestar d'una ciutat també és mesura amb la manera en què els governants tracten la gent més vulnerable, sobretot al món de la discapacitat.
I en aquest sentit, desconec si a l'enquesta hi havia alguna pregunta sobre aquest tema, però nosaltres que ens movem bastant en cadira de rodes i visc per la zona de l'Institut de la Sarreta, puc dir que des de la Sarreta fins a l'estació podem portar la cadira de rodes amb rebaixades a les voreres.
Jo no sé si una cadira autònoma ho té tan fàcil, però aixecar-la i baixar-la no és tan complicat. I penso que això, com a ciutat, no soc urbanista, no puc dir si està ben fet o està mal fet. Però si et fa servei o no. Sí, però visitant ciutats, per exemple Brussel·les, que és la capital d'Europa, no és tan fàcil.
I en canvi Rubí, que és una ciutat del Vallès, no de les més benestants, sí que té un pla per moure't... Ara te'n diré una. No ho sé, eh? No, no, al revés, positiva, positiva. Com a usuària... Positiva. Jo quan vaig entrar a l'Ajuntament hi havia de l'ordre del 80% de voreres...
que no eren practicables. Quan vaig sortir estàvem en un 20-30% de les que no eren practicables. Això no vull dir que tot sigui mérit meu, faltaria més. Però sí que hi havia una vocació que ve de temps.
no ve d'ara. Ara, els anys que porten fent, pocs n'han fetes. Jo recordo els plans del Zapatero, que et sembla que tu estaves de regidor llavors, que vam fer quilòmetres de voreres accessibles.
Sabreu quines són les que vam fer en aquella època, perquè no sé per què, de vegades... Heu observat el Panot Rubí? Sí. Bueno, el Panot Rubí és una història... Ho dic perquè el vaig dissenyar jo abans... L'estrella! L'hi dic a la gent de casa. L'estrella? El vaig dissenyar jo a un meu equip... Ho dic perquè, clar, la gent li diu... Abans de ser director de Territori.
I casualitats de la vida el van adoptar Rubí com a penor Rubí.
Si observeu on hi ha aquestes estrelles, totes les voreres que hi ha, aquesta estrella, són practicables. Després, s'han continuat fent voreres, algú ha donat l'instrucció que l'estrella es deixés de posar, evidentment, perquè està molt clar per què no. Però podia estar sense estrella i ser practicables. I són practicables, els que s'han fet de nou. O sigui, home, això no fotem. Algunes va fer...
Sense estella, sense ser practicable. Poso l'exemple de la vorera que hi ha just a la plaça Salvador Llende, que empalma el carrer que va de la plaça Peres Mandia fins a baix a l'aparcament. Baixant amb esquerra, aquell és una vorera que es va arreglar.
en èpoques actuals, i no es va fer practicable. I tenim una tertuliana, precisament els dimarts, que és invident i es queixa de, en el seu cas, sí, molta falta d'accessibilitat, en el cas de les persones invidents. M'ho crec, sí, sí, sí. Per exemple, amb les voreres... Amb les voreres. En aquell moment treballàvem de la mà amb la 11, eh? No sé si encara ho continuo fent.
Ens consta que l'ONCI, perquè ens ho ha explicat la Soli, aquesta tertuliana, que l'ONCI treballa amb moltes poblacions precisament per ajudar...
fer entendre que les persones invidents necessiten, per exemple, d'un paviment diferent, etcètera, etcètera, quan arribes a determinats punts, però no sabem si se segueix treballant. No massa. Els serveis municipals, no em digueu que no us creieu l'enquesta, perquè li donen a Ràdio Rubi un 7,4, que és una molt bona nota. Si pugem una mica... O sigui, si fem un treball de recerca o alguna cosa, ens posen un...
Un excel·lent. És a dir, que és bona nota. Tot i això... Enhorabona. Bromes a part. Per comportament no puja. Sí, per bon comportament. Ens han donat molts gomets verds últimament. El servei millor valorat és la finca Font del Ferro, amb un 8,1. Té el seu sentit. Té molt sentit. Les escoles Badasol un 7,9, tot i que ja sabeu que una d'elles...
Estan sobretot les treballadores en period de guerra per aconseguir equiparar les seves condicions amb les col·labres o el que sí és municipal. Rubí forma un 7,8, Ràdio Rubí un 7,4, però serveis socials un 7,3 o els agents pel civisme un 7,1. L'oficina d'atenció al ciutadà també un 7,1.
semblen bones valoracions. Sí, jo de totes maneres, deixa'm ser una mica allò que dèiem crítics. Jo continuo sent dels que m'agrada viure a Rubí i estic satisfet de viure a Rubí.
Però no per això, és a dir, perquè aquestes enquestes, abans el Vicenç ho ha apuntat, ja tenen una vocació preelectoral. Per tant, no hi ha cap pregunta que tingui aquesta vocació, però al final es tradueix sense voler i utilitzant coses que estan bé,
es tradueix com, mireu que bé que ho fem els que ara manem. Jo diré ben clar que no va per aquí. Això s'ha d'aclarir.
És que vaig mirant, ho recomanem, tant a vosaltres com als que estan a casa, que li facin un cop d'ull a l'enquesta completa. Són 58 pàgines, però fàcils de llegir, perquè, per exemple, una de les preguntes és sap que existeix un canal de WhatsApp municipal que si s'hi subscriu pot rebre informació de l'activitat municipal. Hi ha un 80% que diu no ho sabia, però tampoc m'hi subscriuria. Ni lo sé ni lo necesito, que diria aquell, eh?
Un 7% diu que no ho sabia i que li interessa, per tant, potser es donen part assabentats. Bé, feu un cop d'ull, si voleu, a www.rubi.cat. Canviem de tema, ampliem una mica el nostre univers, perquè aquesta setmana el ple del Parlament havia de debatre la limitació del lloguer de temporada. La setmana passada es va aprovar la Comissió de Territori i Habitatge. L'acord entre el PSC, Esquerra, Comuns i la CUP per aprovar
regular el lloguer de temporada, que té com a objectiu que els propietaris no facin servir o no utilitzin l'escletxa legal per esquivar els topalls del preu del lloguer. Fins ara s'havia topat el preu del lloguer i sembla...
que alguns propietaris estarien driblant una mica, si em permeteu l'expressió, aquests topalls posant els seus pisos en lloguer de temporada. Finalment, no es podrà votar perquè el Partit Popular i Junts han demanat al Consell de Garanties Estatutàries que revisi el contingut. Ho anunciava ahir el portaveu popular, Juan Fernández, que acusava els comuns, atenció, d'haver-se carregat el mercat immobiliari.
Però això que és més una qüestió de visió tècnica, de visió antiestatutària i anticonstitucional, també contrasta amb el convenciment que tenim que tot el que surti dels comuns respecte a polítiques d'habitatge està abocat al fracàs. L'esquerra porta governant el nostre país, el conjunt del nostre país, Espanya, set anys. I aquí a Catalunya porten governant també uns quants, han governat també a Barcelona els comuns.
I el que han fet és destrossar el mercat de l'habitatge. En roda de premsa, la portaveu de Junts, Mònica Sales, acusava el PSC, Esquerra, els Comuns i la CUP de l'agislar menys tenint el món local i el Parlament i de crear inseguretat jurídica. La formació defensava que s'ha d'abordar aquesta qüestió de la crisi de l'habitatge, però amb d'altres procediments. Denunciar que avui presentem una sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei d'urbanisme i habitatge,
que queda clar que no qüestionem la necessitat de regular els lloguers de temporada ni d'evitar els abusos, però sí que qüestionem la forma com el govern i els seus socis, Esquerra i els comuns, però també amb la col·laboració de la CUP ho han fet, de pressa, malament i per la porta del darrere, sense escoltar el món local i sense respectar el paper dels diputats al Parlament de Catalunya.
I la portaveu del govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, explicava que estan convençuts de la legalitat de regular el lloguer de temporada i que s'ha ajornat, però que tenen claríssim que...
podrà tirar endavant més endavant. Sempre han de ser mesures de caràcter temporal, no poden ser permanents, i sempre han de ser mesures acotades en un àmbit geogràfic on es pugui justificar que actues d'aquella manera. És a dir, a Catalunya això ho tenim bé perquè tenim les zones tensionades.
Amb els terminis que marca el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries i la tramitació posterior, el govern calcula que l'aprovació arribaria abans que s'acabi aquest 2025 i, per tant, es podria començar a aplicar la regulació el 2026.
Deia la consellera Paneque que és necessari intervenir al mercat perquè les famílies no hagin de destinar més d'un 30% dels seus ingressos a l'habitatge. Explicava, a més a més, que hi havia casos en què la gent destinava el 40, el 50 o el 60% dels seus ingressos al lloguer.
També li preguntaven a la consellera per les mesures destinades a prohibir l'especulació de la compra-venda d'habitatges que havia anunciat Salvador Illa i confirmava que s'estava treballant al departament, que s'han demanat informes jurídics al respecte i que...
S'està avaluant o s'està mirant de quina manera es pot tirar endavant. És evident que tenim un problema amb l'habitatge, amb el preu de lloguer, amb el preu de venda, a Rubí, que és zona tensionada, i a tot arreu.
No sorprèn tant que el Partit Popular i Junts no permetin que això es debati. Jo crec que el portaveu del Partit Popular ho deixava bastant clar. Deia que els comuns s'havien carregat al mercat immobiliari
Depèn de com s'entengui, no?, el mercat. No, no, es nota perquè hi ha hagut una arrasada els últims anys i hem de de negociar que es dediquen als assumptes immobiliaris. Hi ha hagut una arrasada i, per tant, està destrossat el mercat. Sí, sí, i tant.
Està destrossat per la gent, pels milers i milers de persones que no poden accedir a un habitatge. I està destrossat per aquesta gent, no pels que fan negoci immobiliari. És una qüestió de sentit comú. Al marge de la moralitat o no social d'això, però si tu ets propietari d'un pis, sobretot si tens 4, 5, 10, 15, 20...
i pots fer-ho per temporada turística, el que pots treure l'any, tranquil·lament poden ser... 10.000, i em quedo curt segurament, 10-12.000 euros l'any. Clar, i més, segurament, i 25.000 euros l'any. Clar, si ho fas amb una família normal i corrent...
Clar, és que si dediques un 30-40% dels teus recursos al lloguer, és que significa que tens uns recursos elevadets, bastant per sobre de la mitjana, perquè si no, no surten els números.
Per tant, què pots treure? 10-12.000 euros l'any? Doncs home, entre recollir el doble o el triple, està molt clar. Si ho deixes al mercat, està molt clar. Per tant, s'ha de regular? Sí. La manera? Home, és complicat. No és fàcil. Però em sembla que, bueno, al fons ja es treuen la careta. De les bolses polítiques, quins interessos defensen?
Cal regular els pisos turístics? Cal regular els pisos turístics i cal regular, cal fer una repensada en el tema dels lloguers. Cal regular els preus, com a mínim posar-li... Es parla del tupei de preus de lloguer, però sabem que no és del tot cert. Vull dir, m'explico, gairebé no hi surten pisos de lloguer, no hi ha. Aleshores, el que vol llogar un pis pot demanar el que vulgui.
És veritat que la llei marca un preu.
però ens trobem molt i molts cops que aquest és el preu que es posa de manera legal, però acaben pagant-hi més. És molt terrible com està el tema del lloguer. Com es podria solucionar? Lloguer social. Un lloguer social, tampoc no estem parlant d'un lloguer social de regalem un lloguer. El que passava fa uns anys aquí amb els pisos de lloguer de Pro Ursa, que eren 100 euros uns lloguers, quan ja no estaven així. No, no estem parlant d'això, estem parlant de lloguers
En funció del que cobres, un 30 o un 40% de la unitat familiar. Però és que un 30 o 40% de lloguer per ingressos d'unitat familiar...
has de tenir uns cincressos tan elevats que ja no et surt a compte a tenir lloguer. Ja te'n vas per un pis. Actualment no és factible poder... No funciona de cap manera. Jo penso que sí que és veritat que segurament ha estat pels pisos turístics, però tampoc no ho tinc tan clar.
Tampoc no tinc tan clar que sigui només aquest el problema. Penso que també estem pensant molt en el tema dels pisos turístics, però amb el tema de lloguer s'ha de fer una repensada. En aquest cas, el projecte que s'havia de debatre el que pretén és evitar...
Perquè la llei que topa els lloguers té ja un any o més. I està funcionant, però no del tot. Perquè per alguna gent l'alternativa és posar-ho com a lloguer turístic, especular val...
Vicenç, 10 o 12.000 euros, no, no, 5 vegades més el que cobraries si fos un lloguer turístic, no turístic, és a dir, perquè si, bueno, és fàcil, no cal, si un lloguer a Rubí està al voltant dels 700 euros mensuals,
I un cap de setmana fan així. Ara 700 estaria superbé. Clar, però trobar un pis per 700 estaria... Però un pis turístic pots cobrar aquests 600 un cap de setmana. Sí, sí. I els preus de... Perquè, a més a més, aquest estiu vam estar fent una mica d'investigació si teníem pisos turístics a Rubí. I entenem...
que són més econòmics que Barcelona? Sí, però vaja, que si ho llogues quatre caps de setmana, potser no cal que vagis a treballar, eh? Ah, sí, sí. De fet, jo crec que ja ho he explicat a la tertúria, però a mi em va al·lucinar que a Rubí tenim en una urbanització una casa, un xalet, no sé, digue-li com vulguis, perquè costa 5.000 euros llogar-la. I la veus?
Cada quant al mes? Una setmana. Una setmana, 5.000 euros.
Ja volia... Ara és una finca com aquella Falconcrés, eh? Aquest edifici tampoc no ho posarien a un lloguer, a una família estàndard. No és que vulgui fer propaganda del que faré, però ho haig de dir. El dia 4 de desembre faig una xerrada sobre habitatge social i habitatge assequible. I he de dir ben clar que heu tret un tema que l'estic treballant actualment. Aquí a Rubí la fas? Sí, la faig aquí a Rubí, en l'entorn de l'aula
universitària. Això ho explico més que res perquè és que avui heu tret dos temes que vaig molt empullat d'ells i em sap greu allò dir, mira aquest que va d'espavilar o no, home, no. Aviam, rotundament sí, s'ha de regular el
lloguer, de la manera que sigui. A mi el que m'ha preocupat és les declaracions que fan no tant els polítics, perquè als polítics els toca si ho diu el contrari. Jo dic que els contraris són molt dolents, però a mi el que m'ha preocupat és el que fan els professionals d'aquest món.
els professionals immobiliaris i així, es porten queixant un temps injustament. He de dir ben clar que són... Donen una imatge que falten habitatges, que els preus estan... Però sí, són ells els que ho estan inflant. Són ells els que avui a Barcelona han deixat de construir perquè els obliguen a fer el 30% de protecció oficial.
Són ells els que volen que els deixin el terreny net i ocupar més sol sense tenir en compte altres solucions. Em sap més greu aquests que els propis partits polítics, que ja s'entén que uns van a una banda i l'altre van a un altre.
He de dir ben clar que mentre tinguem l'habitatge com un objecte, com un producte de negoci, el problema de l'habitatge serà difícil de resoldre perquè és sistèmic, no és del que puguem fer. Nosaltres, efectes locals, efectes nacionals, de la Generalitat, es poden fer accions.
I penso que la Generalitat pot arribar molt lluny, eh? Pot arribar-hi, eh? Però mentre tingui com a interlocutors els que van a fer negoci, i puc donar fe que són els que tenen més força a l'hora de cridar, perquè els diaris només veu de veure la Vanguardia, jo ho diré ben clar que he d'advertir, no diré que la Vanguardia menteixi, no, però he d'advertir que només es veu allà l'opinió dels que els interessa el negoci.
No es veu l'opinió d'experts en habitatge, d'economistes que expliquin per què està passant el que està passant. No es veu. Això no. O sigui, a la mínima, no busquem allà... O sigui, perquè a la Vanguardia la llegeixo, però evidentment, amb tot el món... S'ha de llegir tot, eh? I me n'adonc que quan parla de la secció d'habitatge,
És que jo adverteixo, no s'ha de fer cas. No s'ha de fer cas perquè només és una visió. Això ens ho ensenyaven a la facultat. Per exemple, ens feien... Mireu si hi ha moltes notícies dolentes del Corte Inglés. S'ha perdut aquest esperit crític que els professors ens ensenyaven.
No, no, ells ens ho ensenyaven, però clar, després tu arribes a La Vanguardia i no ets el director. Sí, però el lector de La Vanguardia ja no ho sap, això. És aquí on te vaig. No, no, em costa... Home, el lector de La Vanguardia sap perfectament... No, no, hi ha de tot. Qui dirigeix La Vanguardia, qui és aquest grup... A mi m'agrada llegir La Vanguardia perquè està molt ben muntada, perquè té unes seccions que m'agraden, perquè, i he de dir ben clar que, com jo,
ideològicament parlant, a les antípodes de la pròpia vanguardia, la llegeixen. Però saps què estàs llegint? Jo tinc els meus dubtes que la gent recordi que s'ha de llegir amb espirit crític. Això me'n faig un tip. Una qüestió que poso sobre la taula a la banda més social, que avui tinc la banda més social a la dreta.
Hem parlat del preu, hem parlat de les qüestions tècniques, però no hem parlat, per exemple, apuntaves, Milà, la gent de la construcció diu que no tenim, o sigui, que hauríem de construir més.
Aquest seria el seu desig. I d'altra banda, el preu dels lloguers i si s'ha de limitar o no. No estem parlant de com afecta això a la part social, és a dir, quina mena de ciutats estem construint perquè seguim menjant-nos terreny per construir més habitatges, o...
perquè tenim lloguers turístics i tornant a l'inici sobresentir-se segur o no al barri, doncs home, si en una comunitat de propietaris cada dia hi ha una persona diferent, no és que et sentis insegur, però com a mínim no tindràs aquesta part més de comunitat. I ara us miro les dues socials perquè crec que això ho heu viscut molt per les vostres professions.
Sí, sí, sí. I va en augment. Estan arribant moltes famílies nouvingudes a Rubí que d'entrada es col·loquen en una vivenda amb familiars, amb amics, en una habitació...
I això, clar, a nivell social és molt perillós, perquè no estàs fent aquest arreglament del que parlàvem de associacionisme, de crear barri, no, això és impossible. Que igual que vénen se'n van. Durant la pandèmia aquest tema va quedar molt clar. Vam saber realment com estava vivint la gent i hi havia gent que es va passar la pandèmia dins d'una habitació, quatre persones.
Llavors, clar, la realitat és que aquestes persones estan vivint aquí, o amb una altra població, i que alguna sortida li haurem de donar, perquè si no passem el segon problema, que és l'ocupació. I realment s'estan ocupant, i hi ha moltes vivendes amb pisos ocupats, i ara jo no ho dic, s'estic a favor o en contra, però el fet que tu hagis d'ocupar una vivenda perquè no la pots pagar, per mi això és un problema greu dins d'una societat, perquè en genera d'altres, no? Convivència, de males condicions, de salut...
Llavors, tornem-hi, votem uns governants, en teoria pensem que són els millors, per resoldre els problemes importants a les ciutats, i aquest problema jo no el veig en retrocés, sinó al contrari, és la meva opinió i la meva visió, pot estar totalment oposada a la vostra, però veig que vam augment. Sílvia.
Bueno, jo amb el tema de... Però això és un pensament que penso que ja ho he dit aquí algun cop, amb el tema de l'ocupació i el tema de hem de construir més habitatge. És un tema que a mi, personalment, em fa aquesta ambivalència de dir, bueno, anem a veure. Tenim molta gent que està ocupant i per una altra banda diem que ens cal l'habitatge. No, no ens cal, el tenim, no el tenim regulat.
Vull dir, aquesta gent que està ocupat podríem ajudar-los a tenir... Si estigués ben fet el sistema de poder accedir que aquests pisos fossin de lloguer social, potser solucionaven una miqueta també el tema de l'ocupació, que penso que no és tan gran a Rubí. Que n'hi ha? Clar que n'hi ha. Però tampoc no penso que sigui el gran problema.
A mi el que em fa cosa pensar amb això de fer... Construim barris nous, no? Perquè una miqueta la idea... Jo treballo a Viladecans. A Viladecans s'ha fet. S'ha construït un barri... 15.000 persones vindran a un municipi com Rubí. 15.000, de cop. Jo no sé quant n'hi ha de lloguer social, perquè no ho desconec, però el que...
El ronron que ens arriba a serveis socials és que tindrem moltíssima feina en discapacitats i gent gran des de serveis socials, però potser en el tema de pobresa i no n'hi haurà tant perquè aquests barris nous no estan pensats tant.
per tenir un 30% social, que és el que haurien de tenir de base. Perquè a Viladecans, com a tot arreu, també tenim un problema d'habitatge real. Això, a nivell de ciutat, té una afectació molt gran. Perquè, com a tot arreu, la salut està saturada. Educació està saturada. Servis socials estan saturats. I portem 15.000 persones més. Que probablement no seran les mateixes persones del poble que tinguin problemes d'habitatge. No, no, vindran gent de fora.
És el que penso des d'una vessant més sociopràctica. Penso que s'ha de fer, penso que està bé, però que, com totes les coses, s'ha de fer un pensament una miqueta més global per tot. Potser sí que està pensat des de Viladecans, d'ampliar serveis i desconec. Per ara han arribat primer als pisos que a la resta d'ampliacions. Una cosa que sol passar. Ja llegia ahir La Vanguardia, o avui no me'n recordo, i torno a dir La Vanguardia.
Que hi havia una convenció de la Smart City on havien fet un estudi, una aplicació on explicava on convenia posar 400.000 habitatges més en l'entorn de l'àrea metropolitana.
però en cap moment hi havia cap paràmetre que analitzés els habitatges que hi havia avui, que analitzés com estàvem distribuïts, que analitzés res. No, simplement es limitava a dir a partir d'aquí en amunt, darrere no d'això. Llavors, jo a vegades, quan ja em toquen molt els nassos, faig referència al decret de socialització de l'habitatge que hi va haver l'any 1937, que va durar només un any i mig,
Però és interessantíssim, com a exemple que es poden fer coses. També podríem fer referència a accions que van fer els franquistes. A veure si m'explico. No necessàriament s'ha de tenir una ideologia per potenciar l'habitatge. Cada un ho fa conforme la seva manera de pensar. Els republicans d'aquell moment ho feien des d'un punt de vista comunitari,
i els altres ho feien des del punt de vista de negoci. Dit això, què va fer el decret? El decret aquest de l'any 37 va dir que, per cert, al darrere hi havia... els ideòlegs eren arquitectes. Això també ho haig de dir. Més que res, perquè coi, nosaltres sempre... I què van dir aquesta gent? Van dir, escolta, l'habitatge propi que es quedi tal com està. La resta, o sigui, els propietaris...
Tots els habitatges que tingueu, a més a més d'habitatge propi, tots els habitatges municipalitzats. I municipalitzats i el municipi regula i fa el lloguer d'aquests habitatges.
us voleu creure que la paraula problema de l'habitatge en aquell any va desaparèixer a Rubí, ai, a Rubí, a Barcelona, i a Catalunya, perquè va haver altres pobles i ciutats que ho van aplicar. Va desaparèixer la paraula problema de l'habitatge. Amb això no vull dir que això sigui aplicable ni que sigui avui extrapolable d'allò. Però el que vinc a dir és que quan hi ha l'objectiu de resoldre, es legisla,
en un sentit o en un altre, però el problema desapareix. Quan es deixa en mans del que és una economia financera especulativa, és quan apareix. Penseu que el 80% de la riquesa mundial està en mans del 10% de les persones.
Això és el que ja comença marcant per què hi ha manca d'habitatge. I, al tanto, aquest 10% viu dels beneficis de la gent que compra aquests habitatges. Per tant, estem en un món absurd.
o recuperem els valors de la col·lectivitat i de la comunitat, o això no hi ha qui ho arregli. I he de dir ben clar que avui encara no soc massa optimista. A Nova York em sembla que s'ho comencen a creure. S'ho comencen a creure, ja ho veurem.
Queden 8 minuts perquè siguin les 11 i volia parlar precisament de Nova York. Zoran Madani, crec que no m'equivoco, és l'alcalde de Nova York. El més jove des del fa dos segles, des del 1834 anys, musulmà i diu que aplicarà polítiques socialistes.
Donald Trump, a través de les xarxes socials, ja l'ha felicitat i ha admès la derrota, perquè ja sabeu que als Estats Units qualsevol elecció, jo crec que fins i tot la de veí d'escala, s'entén com una avançada de les generals. Ara queda un any. Ha guanyat Soran McDani, però és que Virginia...
l'Abigail Spangberger. Ostres, quins noms! Serà la primera dona governadora d'un estat, que torna a mans dels demòcrates, i a Nova Jersey també s'ha impulsat el candidat no-trampista.
Hi ha qui veu aquí una recuperació, un vot de càstig... No sé, quan he escoltat la notícia, m'ha semblat que un senyor de 34 anys i d'origen musulmà era com molt de justícia poètica per contrarrestar Trump. Encara que sigui per colors. Però sobretot perquè les ofertes que fa. Després està la gent que deia que s'ha de ser realista i al final això qui ho paga.
Ell ho té molt clar. Ho hauríem de pagar amb més impostos als rics, que és l'única manera realment de redistribuir la riquesa. Ja veurem si ho pot fer. Però jo crec que, home, el tema de l'habitatge...
Ha parlat d'habitatge, ha parlat de sanitat, ha parlat de qüestions molt importants. Són qüestions molt bàsiques. És una qüestió molt, molt, molt bàsica que jo crec que ha fet que la gent es decanti per tenir una mica d'esperança. I després jo crec que també anima el fet que sigui musulmà i...
als Estats Units, diguem-ne, seria un filo comunista, gairebé. Clar, jo he dit que aplicarà polítiques socialistes perquè, clar, allà... És que comunista, diguem-ne, és l'etiqueta, el San Benito, que penja, diguem-ne, el trampisme. Allà és la foguera. Des de fa molts anys, a més a més. Però jo crec que és un símptoma una mica d'optimisme i que la gent pot reaccionar.
La Conchita ha tornat fa relativament poc dels Estats Units i va venir molt impactada. Ens ho explicava també a la tertúlia. Precisament a Nova York el trumpisme era molt, molt, molt latent. I amb gent que no ho haguessis dit mai, no? Perquè...
Diguéssim, gent aposentada, amb una línia, amb un sou important. No, no, estàvem parlant de gent amb salaris molt justets, parlàvem de 15 dòlars l'hora i pagant al Bronx 2.800 dòlars de lloguer per dues habitacions.
I contents, eh? I contents. Llavors, gent com aquest senyor ens estava defensant el trampisme, però també dins d'una vessant més de valors morals, no? Sempre parlaven de somos hombres y mujeres, aquí no hi ha nada más. Vull dir, clar, que hagi guanyat a Nova York, que a mi em va donar la sensació, entre la gent del carrer, no parlo de les altres esferes perquè tampoc m'hi vaig barrejar, no?
que t'hagués guanyat... Quan ho he sentit he pensat, doncs no sé quin Nova York vaig estar veient, perquè realment... Home, estadísticament, per les eleccions, el resultat de les eleccions, Nova York no és ni molt menys terreny del trampisme. Una altra cosa és que n'hi ha de trampistes a tot el país. Fins i tot a Califòrnia. I a Califòrnia els demòcrates arrasen. Fins i tot la Kamala Harris va arrasar.
Però, home, Nova York no és un feu agradable pel Trump. Doncs em va sobtar molt, perdona, em va sobtar molt perquè era tot el dia, tots els dies, rebre inputs molt trampistes de gent llatina. I tampoc tan arrelada, tan arrelada. No us ho vaig entendre gaire, estem encara en procés de... A mi em va sobtar quan ho vaig llegir aquest matí, entre ahir i avui és quan m'ha vingut la notícia i ho he pogut mirar.
Que aquest senyor, aquest nou alcalde, també fa molt pro-Palestina, a favor de Palestina. I a mi sí que em va subter, fa un any o any i pico que vaig estar a Nova York, la força que tenen els jueus. A mi em va deixar molt descol·locada la força que tenen allà. I aquest senyor no ho tindrà fàcil amb aquests temes, perquè això sí que era... Vam anar a Nadal, prop de Nadal, i tot el tema Hanukkah era molt més que Nadal.
Bueno, aquesta part és... Mira, penso que ho tindrà potser més complicat aquí que pel comunisme. Potser li hi ha més fàcil mesures socialistes que fer qualsevol tipus de moviment, però palestí o... El lobby jueu... Allà és molt fort. Entres així, Diana té molta influència i dins del trumpisme, claríssimament. Però, home, jo crec que la realitat de dos anys de genocidi
ha reaccionat també a molta gent. Segurament aquest alcalde no farà una de colau. Enteneu-me. No farà una de colau, segur. Segurament matisarà, afluixarà una mica més...
però és que simplement s'ha posicionat contra el genocidi. Clar, si causen la trampa que criticar l'Estat i sobretot l'exèrcit israelià és ser antisemita, ja perds absolutament, dient-ne l'Horemus.
De fet, una de les coses que també em va impactar... Abans vam trobar una manifestació, però palestina, bastant important. I a la primera filera anava... O sigui, els que encatxalaven la manifestació eren jueus ortodoxos. Sí, sí, sí. En aquell moment dius, no estic entenent res, no? És el desconeixement que tenim sobre la complexa societat israeliana.
Sí que és cert que després investigues una mica, aquesta gent poden ser de la creença que siguin, però d'altra banda són persones i també estaven en contra d'aquest genocidi. No, no, i que hi ha grups ultraortodoxos que qüestionen fins i tot l'existència de l'estat d'Israel. O sigui, que això ja és, diguem-ne, la culminació. Té sentit. L'error es va cometre, diguem-ne, el 48%.
Jo sempre he abogat, diguem-ne, per la possibilitat remota, remotíssima, d'un sol estat. Un estat, diguem-ne, amb ciutadans, diguem-ne, àrabs i jueus, amb els mateixos drets i obligacions. Però, clar, això... Sí, és que maco. Però jo crec que actualment, per la posició d'Israel, és més factible. Era així, eh?
Hi ha literatura sobre això. El pensament era fer-ho així. El que passa és que sota el protectorat britànic la convivència era per peus. Hem d'acabar. La van complicar. Adeu!
És que a 30 segons d'acabar no podeu treure un tema d'este calado. Hombre, bromes a part. Moltes gràcies als quatre per haver estat avui a la Tartulia. Us esperem la pròxima setmana. Que vagi bé. Moltes gràcies. Adéu.