Title:

Memòria democràtica, IA pública i periodisme en guerra

## Introducció En aquesta tertúlia de **Ràdio Rubí** es tracten tres blocs principals: • **Memòria democràtica i franquisme** (àmbit local i estatal) • **Intel·ligència artificial a l’administració catalana** i transparència • **Periodisme en zones de guerra**, especialment a Gaza, i la dimissió del fiscal general de l’Estat L’espai combina **testimoni personal**, **anàlisi històrica**, **reflexió ètica** i **crítica als poders públics i als mitjans**. --- ## 1. Memòria democràtica i franquisme ### 1.1. Refugi antiaeri de Rubí i declaració institucional • S’anuncia la **data d’inauguració del refugi antiaeri** de la Guerra Civil trobat a l’Escardívol: **4 de desembre**. • El refugi es va localitzar fent obres de *Sorea*; els historiadors locals ja en tenien constància documental. • Coincidirà amb una trobada de la **Taula Local de Memòria Democràtica** i amb una **declaració institucional al ple** per: - Rebutjar el franquisme - Reafirmar l’Ajuntament de Rubí com a institució **a favor dels drets democràtics i la memòria** > «Aquest ajuntament ratifiquem la defensa dels valors i el temps democràtic que tenim a dia d'avui i més tenim en compte els atacs que s'estan fent per part de la dreta i la seva dreta.» ### 1.2. Espais de repressió i demandes de reconversió • Es recorda que es compleixen **50 anys de la mort de Franco** i s’esmenten mobilitzacions recents: - **Via Laietana** (Barcelona): unes 200 persones reclamen convertir la prefectura de policia en **centre de memòria** i traslladar-hi la Policia Nacional. - **Real Casa de Correos** (seu del govern de la Comunitat de Madrid): demanda similar com a espai de memòria de la repressió. • Testimoni de **Maribel Ferrándiz**, víctima de tortures a Via Laietana: > «Volem aquest espai no només amb una placa commemorativa, sinó també amb la policia a fora. Volem que això sigui un espai de pedagogia per als nens i nenes perquè sàpiguen què és el que va passar aquí [...], i és una manera de fer arribar a les noves generacions el que va passar perquè no es repeteixi.» ### 1.3. La memòria històrica: oblit, manca d’informació i amnistia **Jordi Margarit** fa una reflexió extensa sobre la memòria històrica: • **Risc d’oblit i desinformació**: - A mesura que passen els anys, la memòria directa desapareix. - Molts joves reben una informació **esbiaixada o nul·la** sobre la dictadura i la repressió. • **Crítica a la Transició**: - S’ha presentat sovint com a «molt blanca», però hi va haver **moltes morts i violència política**. - La consigna «llibertat, amnistia, estatut d’autonomia» va culminar en una **amnistia** que també va servir per **tapar assassinats i tortures** del franquisme. - Recorda la campanya de la UCD el 1977 amb l’eslògan «estos hombres son los que traen la democracia en España», i assenyala que **els veritables combatents per la democràcia** sovint no eren en aquestes candidatures. ### 1.4. Repressió, assassinats i fosses comunes • Es remarca que hi va haver **més assassinats després de la guerra** que no pas durant la Guerra Civil. • Escenaris clau de la repressió: - **Presó Model de Barcelona** - **Tiradors i tàpies** de moltes ciutats on es feien afusellaments continus • Encara hi ha **moltes fosses comunes sense identificar** i avis que no saben on són enterrats els seus familiars. • La **Llei de Memòria Democràtica** ha permès avançar en: - Localització de fosses - Dret de les famílies a saber on són els seus morts • Es menciona el **Valle de los Caídos**: - S’han exhumat Franco i José Antonio Primo de Rivera, però hi ha molta més gent enterrada de tots dos bàndols. - Cal identificar-los i informar les famílies. ### 1.5. Por, silenci i brigada político-social • Durant la dictadura **no es parlava de política a casa** per por. • Existia una **brigada político-social** modelada segons la *Gestapo*, que practicava tortures i vigilància sistemàtica. • Es recorda l’episodi de la **tancada dels caputxins de Sarrià** (moviment estudiantil, final dels 60 i inicis dels 70) i l’anècdota del poeta **Joan Oliver (Pere Quart)** dient al comissari Creix: > «Creix, però no et reprodueixis.» • Es reivindica convertir Via Laietana i la Model en **espais de memòria de la repressió franquista**, no simples equipaments funcionals. ### 1.6. Educació: el buit sobre el franquisme **Experiència generacional de David Burillo i Belén Tierno:** • A l’escola i a l’ESO es treballen molt èpoques com: - *Romans, edat mitjana, revolució francesa…* • El **franquisme sovint queda pel final del temari** de batxillerat: - Es dona per «sabut» i es passa molt per sobre per falta de temps. - Molts alumnes arriben a la selectivitat amb **coneixements molt superficials o inexistents** sobre la dictadura. • Alguns professors locals d’història expliquen a Ràdio Rubí que: - Els canvis curriculars posen més èmfasi en la **Transició** que en el franquisme. - Cal explicar el franquisme amb **«rigorositat històrica»**, és a dir: • *xifres* de morts, torturats i represaliats • *motius* pels quals eren jutjats • *mecanismes repressius* de l’Estat • Belén destaca una millora respecte de la seva generació: - Abans, als llibres, la **Guerra Civil apareixia com un «règim» entre la República i el franquisme**, sense clarificar la **il·legitimitat del cop d’Estat**. - Ara s’explica més clarament que el règim legítim era la **República**, enderrocada pel cop militar, i després ve el franquisme. ### 1.7. Mitjans de comunicació durant la Transició • Es planteja la responsabilitat dels mitjans en la **visió edulcorada de la Transició**. • Recordatori del context: - Els grans mitjans provenien del mateix **entramat franquista**. - No hi havia **plena llibertat d’expressió**; es treballava sota censura o autocensura. • Exemples: - *La Vanguardia* va trigar dos dies a editorialitzar, i ho fa sobre la **jura del rei**, no sobre la mort de Franco. - Fins a la Constitució de 1978 no es reconeixen formalment la **llibertat d’expressió i d’informació**. - RNE tenia el **parte oficial**, i la resta de mitjans informaven «entre línies». • Margarit recorda: - Concerts de 1976 (Llach, Raimon, Quico Pi de la Serra…) com espais de protesta. - L’11 de setembre de 1976 a Sant Boi com a **manifestació clau** anterior al famós 1977. - Diaris com **Diario 16** o *Tiempo* com a mitjans que anaven **fent forats a la censura**. • Conclusió: - Els mitjans van actuar **«malament»** en termes de transparència i denúncia, però el context de **por i control** explica en part aquestes mancances. ### 1.8. Democràcia, populismes i poder judicial • Margarit defensa que: > «Com es perfecciona la democràcia és amb més democràcia.» • Critica: - El **poder judicial** com a hereu del franquisme (Tribunal d’Ordre Públic → Audiència Nacional). - La manca de depuració durant la Transició de **jutges, Guàrdia Civil i altres estructures**. - Casos recents (procés català, Fiscal General de l’Estat) com a mostra de **continuïtat de mentalitats autoritàries**. • Es vincula la discussió amb la **dimissió del fiscal general** i la sentència d’inhabilitació, que tornen a exhibir el pes d’aquest **poder judicial polititzat**. --- ## 2. Intel·ligència artificial a l’administració catalana ### 2.1. Registre d’IA de la Generalitat • La Generalitat activa un **registre públic d’intel·ligència artificial** que detalla: - Tots els **sistemes i algoritmes** d’IA que fa servir l’administració catalana. - És accessible a través del web: *www.registreia.administraciodigital.gencat.cat* • El govern ho presenta com un **pas cap a la transparència i l’ètica tecnològica** i ho integra en l’estratègia de **reforma i digitalització de l’administració**. > «És un salt endavant que ens situa en la vanguarda del que ha de ser la transparència i l'explicabilitat dels algoritmes que s'utilitzen a l'administració de la Generalitat.» (Albert Tort) ### 2.2. Sistemes d’IA registrats (exemples) De moment, el registre inclou **31 sistemes**, amb fitxes que n’expliquen funcionament, impacte i estat. Alguns exemples: • **Càmeres intel·ligents del Servei Català de Trànsit**: - Detecten si el conductor porta el cinturó de seguretat, si es passa un semàfor en vermell, etc. • **Motor de gestió d’ajuts**: - Agilitza la tramitació d’ajudes per a **cotxes elèctrics i plaques solars**. • **Anonimitzador de documents**: - Eina que esborra o transforma dades personals perquè **no siguin identificables**, protegint la privacitat. • **Bot de conversa del Consorci AOC**: - Atén consultes ciutadanes sobre serveis digitals de l’administració. • **Generador de resums en llenguatge planer**: - Simplifica el llenguatge jurídic del **Portal Jurídic** perquè sigui **entenible per a tothom**. • **Predictor de volum de trucades al 112**: - Anticipa el volum de trucades d’emergència en funció de dades històriques, per **planificar recursos**. ### 2.3. Transparència i accessibilitat de la informació **Xavi Ribas** destaca: • El registre no només ofereix **fitxes divulgatives**, sinó també un **full d’Excel** amb dades més tècniques i administratives: - Data de posada en marxa - Responsable del sistema - Tipus de dades tractades, etc. • Aquest doble nivell d’informació permet: - Transparència per a la ciutadania (fitxes clares i entenedores). - Accés detallat per a investigadors, periodistes o tècnics (base de dades completa). ### 2.4. Riscos, biaixos i supervisió humana Es debat sobre **riscos i beneficis** de l’ús d’IA a l’administració: • Exemples de riscos percebuts per la ciutadania: - «Una màquina decidirà si tinc dret a una subvenció?» - «Una IA decidirà si un pres té permís penitenciari?» • Cas concret comentat: **sistema que avalua permisos de presos**: - L’IA processa dades i **emeteix un informe**. - La decisió final recau en una **comissió humana**. - Aquest seria el **bon ús**: l’IA com a eina de suport, no com a decisor final. • Distinció clau: - *Algoritme determinista*: si entra A, sempre surt B. - *IA generativa*: pot donar respostes diferents a la mateixa entrada (A → B, o A → C), amb **marge d’error i biaix**. • Es remarca que: - Les IA poden tenir **biaixos** perquè aprenen de **dades humanes**. - Per això, **sempre ha d’haver-hi supervisió humana**, especialment en usos d’**alt risc** (seguretat, decisions vitals, etc.). ### 2.5. Beneficis pràctics per a l’administració i la ciutadania • **Agilització de tasques mecàniques**: - Transcripcions, traduccions, tractament massiu de dades… - Allibera temps de professionals per a tasques de més valor. • **Exemple personal de David Burillo**: - En el seu TFG va fer unes **30 entrevistes d’una hora**. - Les primeres les va transcriure i resumir manualment (hores de feina). - Després va fer servir *xat GPT* per fer transcripcions i resums en mitja hora, optimitzant el temps. > «Era una feina mecànica que no calia que la fes jo, i em treia molt de temps que podia utilitzar en una altra cosa.» • Possibles usos útils a l’administració: - Consultar expedients complexos de manera **instantània**. - Traduir i adaptar informació a **llenguatge planer** i a altres idiomes. - Fer més **accessible i ràpida** la resposta a la ciutadania. ### 2.6. Desconfiança, responsabilitat política i cultura digital • **Jordi Margarit** confessa que no ha utilitzat mai eines com *xat GPT* i es reconeix **«bitxo raro»** digital. • Dubte existent: **«No sé de qui fiar-me més, de la màquina o de la persona»**: - Persones: poden estar condicionades per interessos, prejudicis, pressions polítiques. - IA: fredor numèrica, però entrenada amb dades que poden contenir també **prejudicis humans**. • Es planteja si la Generalitat, en explicar que determinades gestions són fetes amb IA, també vol **desplaçar responsabilitats**: «No ens emprenyeu a nosaltres, la culpa és de la màquina.» • Tot i la cautela, es valora positivament: - El **registre públic** d’IA i l’avís previ a la ciutadania sobre on i com s’usa. - L’objectiu de fer **més àgils** certs tràmits sense renunciar a la **intervenció humana final**. --- ## 3. Periodisme, Gaza i dret a la informació ### 3.1. Manifest d’organitzacions periodístiques sobre Gaza • Una **cinquantena d’organitzacions periodístiques** (comitès d’empresa, consells professionals, associacions, sindicats i mitjans) presenten un **manifest** per: • Denunciar que, des de l’octubre de 2023, l’exèrcit israelià ha **assassinat més de 250 professionals** a Palestina en **atacs deliberats**. • Reclamar: - **Garantir la seguretat i els drets laborals** dels professionals que informen des de Gaza i Cisjordània. - **Obrir l’accés** sense restriccions de la **premsa internacional** a Gaza. - Que la **UE i els governs** defensin activament el **dret a la informació i la llibertat de premsa**. - Que els mitjans **condemnin l’assassinat sistemàtic de periodistes**, considerant-lo un **atac a la democràcia**. • Testimoni central: **Yoma El Sayet**, corresponsal d’Al Jazeera a Gaza, ara refugiada a Egipte per les amenaces i atacs. ### 3.2. Valor de la vida dels periodistes vs. civils • Belén Tierno destaca una qüestió ètica delicada: > No es tracta de dir que la vida d’un periodista **val més** que la d’un civil. > Però **matar periodistes** té una dimensió addicional: és un atac directe al **dret col·lectiu a ser informats**. • Sense periodistes a Gaza: - La magnitud del **genocidi i l’extermini** seria molt menys visible. - La sensibilització global i la pressió internacional serien **molt més febles**. ### 3.3. Xifres i comparacions històriques • Margarit assenyala que el nombre de periodistes morts a Gaza: > Supera la suma de periodistes morts a la **Segona Guerra Mundial** i a la **Guerra del Vietnam**. • Segons dades citades durant la tertúlia (Viquipèdia): - Ja s’arriba a **288 periodistes morts** fins a finals d’octubre de 2025. • La intencionalitat dels atacs: - Es parla d’atacs on: • Es bombardeja un lloc amb periodistes. • S’ataca de nou quan els equips de rescat hi arriben. - Això evidencia una **estratègia deliberada** d’eliminar testimonis. ### 3.4. Guerra, convencions i barbàrie • Es critica la paradoxa de la **Convenció de Ginebra**: > «Anem a matar-nos, però civilitzadament.» • Es denuncia que a Gaza es vulneren sistemàticament: - Hospitals - Zones civils - Periodistes clarament identificats amb casc *press* • Es qualifica el que passa a Gaza com un **genocidi en tota regla**, una «barbàrie» i un **extermini**. • David Burillo subratlla la gravetat moral: > *És horrorós que encara hi hagi partits aquí que defensin l’altre bàndol com si fos defensable.* ### 3.5. Funció social del periodisme en conflictes • Sense periodistes, la humanitat no veuria imatges com: - La famosa fotografia de la **nena vietnamita cremada amb napalm** corrent nua. - Escenes de destrucció i víctimes civils a Gaza. • Aquestes imatges: - **Humanitzen** el conflicte. - Generen **consciència global** i mobilització social. • Per això, diu Margarit: > «Per això els maten, per això ens maten als periodistes.» • Es reivindica que, en qualsevol negociació o acord internacional, s’hauria de **garantir explícitament**: - Protecció de periodistes en zones de guerra. - Respecte als símbols com el casc amb la paraula *press*. ### 3.6. Periodistes espanyols morts i el cas José Couso • Es recorda que **8 periodistes espanyols** han mort en conflictes armats. • Es destaca especialment el cas de **José Couso** a l’Hotel Palestina (Bagdad): - Espai on, suposadament, **només hi havia premsa**. - L’atac es percep com **premeditat contra la premsa**. - Marca un punt d’inflexió en la percepció del risc deliberat als periodistes. ### 3.7. Atacs a periodistes en el context català • Es recorda que durant el **procés català** (especialment l’1 d’octubre de 2017): - Diversos periodistes van rebre **porres i empentes** tot i anar identificats com a premsa. - Es cremaven contenidors i es repetia el lema **«por ellos»**, que també incloïa els periodistes en el pack de l’«enemich». • Això demostra que la **vulneració de la llibertat de premsa** no és només un problema llunyà, sinó també **proper**. --- ## 4. Fiscal general de l’Estat i poder judicial ### 4.1. Dimissió del fiscal general • Poc abans d’acabar el programa, es comenta la notícia: - El **fiscal general de l’Estat** presenta finalment la seva **dimissió**. - Informació avançada per **RAC1**. - El cap de setmana s’havia dit que **no dimitiria**, però tot indica que ha estat **forçat**. • Context: - L’Audiència Nacional dicta una sentència amb **dos anys i mig d’inhabilitació**. - Hi ha **vots particulars** de dos magistrats que no comparteixen la decisió. - Tornen a sortir noms coneguts com **Marchena** o **Maza/Mela**, vinculats també als judicis del procés. ### 4.2. Crítica estructural al poder judicial • Es remarca que: - Amb **50 anys de democràcia**, el poder judicial continua fortament marcat per l’herència franquista. - Durant la Transició **no es va tocar** realment ni el **poder judicial** ni la **Guàrdia Civil**. • Es constata una **«llibertat vigilada»**: - Llibertat d’expressió i informació formals, però **constantment qüestionades** per decisions judicials. - El cas del fiscal general evidencia davant tot l’Estat el que a Catalunya ja es coneixia arran de l’1-O. • Es comenta en to irònic que Pedro Sánchez diu que busca **successor**: - Probable rebuig intern a ocupar un càrrec tan exposat. - L’actual tinent fiscal del Suprem, **Mari Àngels Sánchez Conde**, assumeix provisionalment les funcions. --- ## 5. Tancament de la tertúlia • Es recorda que l’espai és la **tertúlia de periodistes de Ràdio Rubí** amb: - **Belén Tierno** (presentadora) - **Jordi Margarit** - **Xavi Ribas** - **David Burillo** • Es fa menció a l’absència de l’**Estela** (en roda de premsa) i es preveu la seva participació la setmana següent. • El programa acaba amb una sensació clara de fil conductor: - **Memòria democràtica** (refugi, franquisme, educació) - **Ús responsable de la tecnologia i transparència** (IA) - **Defensa radical del dret a la informació** (Gaza, periodistes, poder judicial) > L’eix de fons és la necessitat de **més democràcia, més memòria i més transparència** per enfortir drets i llibertats en el present.

['memòria democràtica', 'franquisme', 'Guerra Civil', 'refugi antiaeri', 'Rubí', 'Via Laietana', 'presó Model', 'fosses comunes', 'Llei de Memòria Democràtica', 'Transició', 'educació històrica', 'mitjans de comunicació', 'censura', 'poder judicial', 'Audiència Nacional', 'Fiscal General de l’Estat', 'intel·ligència artificial', 'registre d’IA', 'algoritmes', 'transparència', 'administració pública', 'Generalitat de Catalunya', 'xat GPT', 'biaixos algorítmics', 'Gaza', 'Palestina', 'Israel', 'periodisme de guerra', 'llibertat de premsa', 'dret a la informació', 'genocidi', 'José Couso', 'procés català']