La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passa gairebé un minut de les 10 del matí. Avui és dilluns, toca fer tertúlia de periodistes. Avui amb el David Burillo. Molt bon dia, benvingut. Molt bon dia. I el Xavi Ribas. Hola, bon dia. Amb ells...
i fins les 11 parlarem de memòria democràtica. Ja sabeu que d'això us passat era el vintena, per tant es complien 50 anys de la mort de Franco i hi ha un munt d'informacions al voltant d'això. La més destacada i de la nostra ciutat és que ja tenim data
d'inauguració del refugi antiaeri que està aquí al costat a l'Escardébol. Tornarem a parlar de la intel·ligència artificial perquè la Generalitat ha activat un registre dia que recull en un web tota la informació dels sistemes que fa servir la pròpia Generalitat i acabarem parlant d'un manifest que han fet una cinquantena d'organitzacions periodístiques exigint l'entrada a gasa
dels mitjans internacionals. Com dèiem, de tot això parlarem des d'ara i fins les 11, i ja sabeu que tenim un telèfon al que us podeu adreçar. Ens podeu trucar al 93588 5960 per opinar, per dir la vostra, o fins i tot per preguntar als periodistes de la taula.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. Dèiem que avui parlem de memòria democràtica. La setmana passada va ser vintena, 50 anys de la mort de Franco. A Rubí es va fer un anunci i és que el refugi de la Guerra Civil, trobat a l'Escar Dívols, s'inaugurarà el 4 de desembre. A més a més...
Aquesta setmana, aquest dijous, al ple de novembre, es llegirà una declaració impulsada per en Comú Podem per la memòria de les víctimes del franquisme. S'incorpora a la taula el Jordi Margarit, que necessitàvem, i molt, per poder parlar d'aquesta memòria democràtica, perquè de tots és l'únic que estava i recorda la mort de Franco a la ciutat. Bon dia, Jordi. Bon dia, bon dia, Belén. Què tal?
Parlem d'aquest refugi antiaeri que es va trobar a l'Escardíbul, es va trobar fent unes obres de sorea,
Es va trobar una volta que semblava que podia ser aquell refugi, els historiadors locals ja ho havien documentat, però ara tindrem l'oportunitat el dia 4 de desembre de visitar-lo. L'acte coincidirà, a més a més, amb una trobada de la taula local de la memòria democràtica, tal com avançava el regidor d'aquesta àrea, Jordi Arnaiz, que ens explicava que, a més a més, també han impulsat una declaració institucional al ple per rebutjar el franquisme i reformar l'Ajuntament de Rubí com una institució en favor dels drets democràtics i la memòria.
Perquè aquest ajuntament ratifiquem la defensa dels valors i el temps democràtic que tenim a dia d'avui i més tenim en compte els ataques que s'estan fent per part de la dreta i la seva dreta.
Això és el que us expliquem de la nostra ciutat, però lògicament la setmana passada va ser una setmana de recordar moltes coses. Ahir, 200 persones es concentraven davant les portes de la prefectura de Via Laietana, a Barcelona, per exigir que l'edifici sigui exclusivament un centre de memòria i que es traslladi la Policia Nacional a una entrada de dependència.
En declaracions a la CN, a l'Agència Catalana de Notícies, Maribel Ferrandi, que és una de les víctimes de les tortures dins d'aquesta prefectura, explicava que la gent no és prou conscient del que va passar en aquest edifici durant el franquisme i que calia fer pedagogia als joves perquè no es torni a repetir.
Volem aquest espai no només amb una placa commemorativa, sinó també amb la policia a fora. Volem que això sigui un espai de pedagogia per als nens i nenes perquè sàpiguen què és el que va passar aquí, que aquí es torturava, es matava gent i al llarg de bastants anys, no només en dictadura sinó també anteriorment,
i és una manera de fer arribar a les noves generacions el que va passar perquè no es repeteixi. Això a Barcelona, però recordem que les últimes setmanes també s'ha fet una demanda similar sobre l'actual seu del govern de la Comunitat de Madrid, la Real Casa de Correos, que és on es feien aquestes detencions i es torturava, en aquest cas a Madrid.
Hi ha hagut cert canvi, podríem dir, en això de la recuperació de la memòria democràtica, és a dir que no només cal recordar, sinó restituir, per això que reivindicaven, per exemple, aquestes persones que, bueno, tampoc fa tant, van ser torturades aquí al costat, en un lloc pel que passem moltes vegades, passejant, i que sembla una comissaria, i ja està, però és molt més, no?
A veure, jo crec que, malauradament, el tema de la memòria històrica s'ha d'estar molt a sobre.
perquè hi ha un corrent, no sé, conforme van passant els anys, clar, això de la memòria, la memòria l'anem perdent, ens costa recordar, llavors la gent que no té cap referència, a més allò que va sentint, crec que, no va dir, té problemes de memòria, no, no, el que té és això, té una informació esbiaixada, no l'ha viscut directament, o això, són informacions indirectes, i a vegades sents bestieses, no? Gent jove que, bueno, diu coses molt peculiars, no? Llavors, clar, està molt a sobre.
conforme van passant els anys, encara més. S'ha de recuperar, s'ha de restituir i s'ha d'informar i informar bé. Jo crec que hi ha... Dius una informació desviaixada, jo crec que no hi ha informació.
I això és un pecat que arrosseguem des d'aquesta transició democràtica, que es presenta com a molt blanca... Bé, van haver-hi morts en aquesta transició democràtica. Déu-n'hi-do els morts que hi van haver en aquesta transició democràtica. I, entre altres coses, fixeu-vos que es demanava llibertat, amnistia, estatut d'autonomia... I l'amnistia va arribar, sí...
Però per què va arribar l'amnistia? Precisament per tapar tots els assassinats, les tortures de la dictadura. Sí que se'n van sortir beneficiats els combatents, autèntics combatents, per la democràcia. I ara que dic això, recordo que en aquelles eleccions del 1977, la campanya de la UCD, per exemple,
deia, estos hombres son los que traen la democracia en España. I sortien els candidats de la UCD. Els homes i dones que van portar la democràcia a l'Estat, precisament poc, alguns, sortien a les candidatures no de la UCD, sinó que és fruit d'aquella democràcia de tota la mobilització que hi va haver durant els anys de dictadura. Evidentment, mobilització clandestina,
no et podies estar organitzat, no podies formar part gairebé, gairebé de res de cap entitat que no fos molt blanca culturalment parlant, i tot i així estaven controlades, que no fos una entitat vinculada a l'Església, tot i que també estaven controladíssimes. Per tant, aquella amnistia va arribar per passar per alt tots els...
els desastres que hi havia hagut. Durant la guerra hi ha desastres i per totes bandes. El futur és que acabada la guerra hi havia els afusellaments que hi havia continuats. Cada ciutat, ciutats més o menys importants, recorden com a les tàpies, a les parets, encara a algun lloc encara hi ha restes de sang...
de les persones que anaven passant de grups en grups i els afusellaven. Per què? Senzillament per haver format part d'un seguit d'organitzacions prèvies al cop d'estat de l'any 36 i després perquè encara mantenien vincles amb aquestes organitzacions normalment d'esquerres. Tot això va continuar després de la guerra.
Jo vull dir una vegada més que hi van haver més assassinats després de la guerra que no durant la Guerra Civil. I un d'aquests llocs és la presó model de Barcelona.
Recordo, més a més, que encara hi ha molts avis, molts avis, que no saben on tenen enterrat els pares. Per què? Perquè es fotien enfoses comuns i encara estan moltes per detectar. Sortosament i darrerament hi ha hagut la llei de memòria històrica i democràtica...
que se n'estan localitzant, tenen dret a saber on estan enterrats, o i tant que sí. El famós monumento al Valle de los Caídos i tot això, que ja van treure els dos principals un ideòleg i l'altre executor, com són el Franco i el José Antonio.
Els van treure d'allà, però hi ha moltíssima gent enterrada d'allà dels dos bàndols. Bé, cal saber qui són, com són, i comunicar-ho a les famílies perquè tinguin un lloc on poder adreçar-se d'aquestes foses comuns, etcètera, a recordar la memòria dels seus éssers estimats. I d'informació de tot això no n'hi ha hagut.
no n'hi ha hagut ni en un sentit ni en l'altre ni el de més enllà. S'ha hagut de fer casa moltes vegades. I a casa, durant aquests 50 anys, perdó, els 40 anys de la dictadura de Primo de Rivera, de, perdó, de Franco, no es parlava perquè hi havia por. I per què hi havia por? Doncs perquè hi havia una brigada política social formada a l'estil de la Gestapo i que aplicava uns procediments estil Gestapo.
Gestapo, Gestapo, digue-li com vulgui, perquè els fills de sa mare, digue-los com vulguis, són fills de sa mare, tots. I a la Model li hi hauria aquesta persecució. Jo recordo, per exemple, ara us posaré una talla d'anècdota i després ja anirem parlant, la tancada en els caputxins de Sarrià que hi va haver del moviment estudiantil a la dècada final dels 60, principis dels 70, etcètera,
en el qual hi havia intel·lectuals, hi havia els estudiants. Entre aquests intel·lectuals, el Joan Oliver, Pere IV de Sabadell, al qual podem tenir records, per exemple, al passat del doctor Guardiet, Materra del Vallès, Tres Turons fan una serra, etcètera, etcètera, etcètera.
que hi havia dos policies molt coneguts, dos comissaris, que eren els germans Creix. I en Joan Oliver Pere IV, quan finalment, després dels interrogatoris, en aquests no els van tractar, o la majoria d'ells no els van maltractar, però quan va sortir, quan va sortir el Joan Oliver Pere IV, el comissari aquest Creix els anava saludant un per un, i ell va dir, Creix, però no et reprodueixis.
evidenciant realment quina era la seva tasca. Per tant, la presó model de Barcelona, la presó model... Osti, com tenim el cap avui, eh? La comissaria de Via Laietana...
al qual hi ha una cançó, per exemple, del Joan Baptista Homet, la lletana Abajo, que la defineix força bé, la cançó. Evidentment que ha de ser retornada, la presó model va deixar de ser a presó, i és un record viu, històric,
del que va ser la repressió durant el franquisme, i la comissaria de Via Laietana, allà on es practicava la tortura, i si en sorties més o menys dret, anaves a la presó després, amb judici o sense el Tribunal d'Orden Público, que hi havia...
i totes aquestes històries que actualment és l'Audiència Nacional de Madrid. I possiblement amb molts familiars d'aquells policies formats a la Gestapo. David, tu ets el que et queda més lluny, lògicament, però...
Sents que la teva generació, com s'apuntava, té molt desconeixement d'aquesta època?
Sí, i de fet tenia pensatge en relació a això, explicar-vos una mica la meva experiència, perquè ara, per exemple, parlàvem... La setmana passada va ser el 50è aniversari de la mort de Franco, i vosaltres aquí a Ràdio Rubí i molts altres mitjans també van fer reels preguntant als joves, és una cosa que sembla com interessant, preguntar als joves què saben de Franco i d'aquella dictadura.
i esgarrifa, i em fa vergonya liena, i veig aquestes persones que opinen, o pràcticament no és que opinin, és que parlen sense saber res,
Però alhora penso, jo perquè no sé per què he tingut aquest sentiment innat de, sempre que estic amb els meus avis i àvies, preguntar o interessar-me en aquestes coses, però ahir ho comentava amb la meva parella, que estàvem... Nosaltres sempre ens han ensenyat història a l'escola i a l'ESO, sobretot, història dels romans, l'època preromànica, l'època medieval, tot això ho sabem.
Va arribar primer de batxillerat i ens van ensenyar la història europea, la revolució francesa, etcètera, etcètera. I arribava segon de batxillerat, que tocava estudiar història d'Espanya, i jo he tingut una professora d'història espectacular i que ens ensenyava la mar de bé, una cosa fantàstica, que ho vivíem allà. Però sí que és veritat, comences parlant de... Ara ja no me'n recordo, fa cinc anys, però del caciquisme, de tatatata... Comences a parlar de tot...
i recordo, dues setmanes abans de la selectivitat, no haver arribat encara al franquisme, i passar-ho molt per alt de dir, bueno, això ja ho sabeu, com el franquisme ja se sap, això ja ho sabeu, anem a parlar de la transició, i després parlar-ho amb molts amics i amigues d'altres escoles, i passava el mateix. És clar, és dels últims temes, i normalment els professors i professores d'històries van ofegats explicant el temari. Llavors arribava al final, i doncs jo no he après res de...
del franquisme i a mi em sap greu perquè sí que és veritat que m'informo, llegeixo, miro i alguna cosa sé. Òbviament em quedarà de tot per saber. Però entenc després que rils i preguntes que se'ls facin als joves que fotin el Pena d'aquesta manera sense saber absolutament res del franquisme i que ho banalitzin i que ho defensin, vull dir, clar, és que tampoc ho hem après.
Recomano a tothom que ens està escoltant que entri a radiorubi.cat i busqui una informació que vam fer precisament dijous passat parlant amb els professors i professores d'història de la ciutat que explicaven que tenen moltes dificultats per arribar per calendari per currículum explicaven que els canvis curriculars fan que es posi més intensitat en la transició i explicava
un mestre d'història del duc de Montblanc, que calia explicar què havia estat el franquisme. Ell deia de forma científica, jo entenc que volia dir amb rigorositat històrica, perquè després no hi hagi especulacions, i rigorositat històrica vol dir això, xifres de gent que va morir, de gent que va ser torturada, de gent que va ser jutjada, i per quins temes van ser jutjats, i d'aquesta manera...
s'entén millor la realitat. Home, una de les coses que jo sí he comprovat a través del meu fill és que la vostra generació us van explicar que la república s'estenia fins que va acabar la guerra, que la nostra generació justament, els anteriors, ens explicaven la guerra civil com un període històric, com si fos un sistema polític més, no sé si el Xavi ho recorda així, però jo recordo el cronograma i era...
Va haver república, de cop va haver guerra civil, com si això fos un sistema polític durant tres anys. Trobo que s'ha millorat molt, per exemple, explicant, quan arriben, que el sistema polític, legal i escollit per les urnes era una república i que va acabar quan es va acabar la guerra i va començar el franquisme. Sé que pot semblar una obvietat, però jo crec que això canvia les coses. És a dir, una mica hem avançat, però no dona temps. No dona temps.
Us pregunto també per la responsabilitat dels mitjans de comunicació en aquesta falta d'informació. No em refereixo ara, eh? Em sembla que el Jordi parlava una vegada més de com va ser aquesta transició, que en molts casos es van tapar moltes coses, o es va fer la vista grossa
amb prou d'una bona entesa i m'agradaria també analitzar què van fer o què van deixar de fer els mitjans de comunicació per contribuir a aquesta vista grossa, perquè sé que van fer molt. Bé, clar, pensem que la majoria eren mitjans de comunicació que pervivien durant el règim franquista, però segurament ho podrien haver fet d'una forma diferent, no?
Home, jo entenc que els mitjans van haver de... Aviam, el període d'això, la transició no va ser un període tranquil, diguem-ne. Això vol dir que els mitjans també, diguem, és que no sé com dir-ho, no sé si tenien por, o sigui, no podien, no eren mitjans lliures. Mira, la Vanguardia va trigar dos dies a fer un editorial i el va fer sobre la jura del rei i no pas sobre la mort de Franco. Potser tenia por.
Clar, i el tema, per exemple, dels professors d'història, a mi em consta que, ara crec que no, però anys enrere, quan a nosaltres ens tocava això, clar, jo estava al col·le, recordo, l'alt dia que ens van donar festa, perquè...
No, no, això era el cop d'estat, ara m'estic liant. Ara se m'han crevat els cables. No pots recordar-ho perquè eras molt, molt petit. A la història, nosaltres, algun va dir que no arribaven al tamari perquè no volien arribar al tamari, perquè no...
els feia també por a explicar segons què o segons com. Era això, era un tema que es passava molt per alt i si no es arribava, quasi que millor. Eren els 80, no feia ni una dècada. Llavors és això que ha quedat aquí un forat important. I els mitjans van seguir una mica el ritme que es marcava encara des de les autoritats i ho van fer...
Malament, senyora Paula? No van fer el que els tocava, però jo crec que el context històric també es justifica. De moment pots dir malament amb majúscules i fort. No sé el que durarà. Però de moment pots dir malament i amb majúscules. Bé, arreu d'Europa, les dictadures...
sempre es diu Hitler, es diu Mussolini, ens oblidaríem de Stalin.
dictador, dictador també. Però tant Hitler com Mussolini van morir no plàcidament. Franco tampoc va morir plàcidament perquè el van estar torturant per aguantar-lo, aquell home, amb procediments no gaire oficials a nivell mèdic parlant. Però Franco va morir al llit
Hitler es va suïcidar i el Mussolini el van molar a bastonades. En fi, és igual. Vol dir que allà hi ha Europa, Alemanya, Itàlia, tot i que també viuen l'efervescència de l'ultradreta, estava penalitzat a fer la simbologia, ostentació de simbologia feixista o nazi.
Bé, aquí tot això no ha estat qüestionat. Fins que no es va qüestionar la Fundación Franco van passar molts anys. Fa dues setmanes que s'han començat els tràmits per tancar-la.
I, per altra banda, va guanyar l'eix democràtic, en el qual també hi havia l'Stalin, després l'Stalin va anar desenvolupant les seves històries, però diguem-ne que tota Alemanya...
A trossets primer i més recentment, des de finals dels 80 ja tota Alemanya, la van alliberar les forces democràtiques igual que a Itàlia. Aquí ens vam quedar amb una dictadura potenciada o afavorida per la no intervenció
de determinats llocs, o perquè d'altres ja els convenia que hi hagués aquesta situació d'un dictaturet aquí, que per nosaltres era dictadoràs, però per poder controlar l'avenç que podia fer cap al sud d'Europa el tema de l'Stalin i la Unió Soviètica. Tot això porta un garbuix i porta un oblit de moltes causes,
I, en definitiva, estem allà on estem. Quan la democràcia en si necessita de perfeccions, necessita no de qüestionament... Com es perfecciona la democràcia és amb més democràcia.
I, per tant, no tirarem endavant si la democràcia se soluciona destruint la democràcia. Perquè, enfront de la democràcia, què hi ha? Què ens hi trobarem? Tots els populismes que prediquen i que estan... Ja començo amb les... Ai, bastós.
A l'ordre del dia, no. La democràcia és amb més democràcia. I aquí he de parar. David, si aquest queda molt lluny, però què creus que van fer malament els mitjans de comunicació? O quina responsabilitat van tenir en la construcció, en aquesta visió descafeinada del franquisme?
Bé, jo suposo que la por que els va portar a no explicar-ho tot com potser ells creien que s'havia d'explicar. Però si és el que dius, em queda lluny, llavors no ho sé i tampoc estic familiaritzat amb això. És que ni sé com van actuar, però...
Però, vaja, és el que penso. Ara, pel que parlaves tu, Xavi, deies que a la vostra època tampoc s'explicava del tot el tema del franquisme. Jo he de dir que me'l van explicar bé, eh? Perquè vaig tenir una profe que es van tastar a fer-ho. Quina sort.
No, doncs això, que hi ha hagut mancances al llarg de... bé, des que va acabar la dictadura. Llavors, els mitjans de comunicació suposo que també, amb pesos per aquesta incertesa, aquesta por, doncs no devien comunicar com tocava. A veure...
A les ràdios, per exemple, o als mitjans de comunicació, només hi havia un parte oficial, només la Ràdio Nacional d'Espanya, que tenia el parte, que se'n deia el parte, els únics que podien informar entre cometes. Per tant, tothom anava restringit i tothom anava estret, sí, sí, anava restringit i estret a l'hora de fer les seves informacions. És la Constitució de l'any 78...
la que parla de llibertat d'expressió, llibertat d'informació, etcètera, etcètera, però penseu que aquella transició totalment dirigida i totalment controlada encara perquè Ràdio Nacional d'Espanya era la que podia informar. Certament que es colava tot el que es podia i molt sovint havies de llegir a dues línies, no?
I es podien fer concerts, com els que el gener del 76 va fer el Llach, el Raimon, el Quico Bí de la Serra, etcètera, etcètera, i amb una eclosió de gent històrica, com les manifestacions que hi van haver i algunes d'elles deprimides. Jo recordo que l'11 de setembre, per exemple, el més important no és el del 77, el del milió, que es va titular milió de segadors, sinó l'anterior, a Sant Boi de Llobregat, a l'any 76.
Bé, que els mitjans de comunicació anaven rastrets, i tant que sí, i anaven supercontrolats, i encara que estem patint problemes de llibertat d'expressió i llibertats d'informació, i manipulacions d'aquestes informacions, com hem pogut veure la setmana passada en el cas del fiscal general de l'Estat,
i un assessor d'informació i de comunicació que es permet dir, jo soc periodista i no notari, volguem dir, estic mentint, amb el qual tots els periodistes hauríem de sortir agafats al coll d'aquest personatge, el Miguel Ángel Rodríguez, l'assessor de la IUSO a Madrid. En fi, que realment...
de la llibertat d'expressió volguda i llibertat d'informació, sempre, sempre, fins i tot durant aquests 50 anys de democràcia, han estat qüestionats, arribant al moment del tema del fiscal general de l'Estat, on molta gent a l'Estat se n'adona de quins jutges hi ha. Els catalans ho sabíem des de l'1 d'octubre del 2017, no?
ja ho sabíem, quina mena de jutges hi ha, que són els hereus d'allò que jo deia abans del Tribunal d'Orden Público, que és l'Audiencia Nacional. Són els seus cosins germans, quan no fills, nets, besnets, de totes les nizagues de jutges que hi ha. I tot això comporta una llibertat vigilada, que és la que s'ha anat conformant en aquest estat, en aquest país, digueu-li com vulgueu.
Per tant, estem aquí, els mitjans de comunicació. Jo recordo l'any 75, quan mor el Franco, de quina forma es van colant idees, Diario 16, per exemple, Tiempo, etcètera, etcètera, com havies d'anar a buscar el fil a l'agulla, posar el fil a l'agulla de la informació que havies de llegir sempre en 3 o 4, perquè a la que sortia...
alguna informació directa, clara i neta, era censurada. I encara va durar, durant els primers anys de l'anomenada democràcia. Déu-n'hi-do, que difícil devia ser escriure una notícia sense explicar, o sigui, explicant per ser llegida allò entre línies. Canviem d'assumpte, no és la primera vegada que parlem d'intel·ligència artificial,
En aquesta tertúlia us explico que la Generalitat ha activat un registre d'intel·ligència artificial que recull en un web informació sobre tots els sistemes d'aquesta tecnologia, volem dir, que fa servir l'administració catalana. L'executiu català ho considera un pas decisiu cap a la transparència i l'ètica tecnològica i emmarca el projecte dins l'estratègia de reforma de l'administració, que també
N'hem parlat. I la millora de prestació de serveis públics. De moment, el registre inclou 31 sistemes amb fitxes que detallen el funcionament, l'impacte i l'estat de cada desenvolupament. Hi ha des del sistema de càmeres intel·ligents del Servei Català de Trànsit per detectar si fas servir el cinturó o si t'has saltat un semàfor. Espero que no hagueu comprovat encara.
aquest sistema, o, per exemple, un motor per agilitzar les ajudes a cotxes elèctrics i plaques solars. Però també l'anonimitzador de documents de la Generalitat, que permet fer anònimes les dades a partir d'intel·ligència artificial. Un vot de conversa del Consorci AOC, que permet facilitar respostes immediates a la ciutadania sobre els serveis digitals. O un generador de resums de normes
En llenguatge a planer del portal jurídic de la Generalitat. Força interessant. El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital del govern, Albert Tort, ha explicat a l'Agència Catalana de Notícies que aquest pas és un exercici, com dèiem, de transparència.
El govern de Catalunya té un compromís amb l'ús actiu de la intel·ligència artificial en la millora dels serveis públics, però alhora amb un ús responsable, ètic i democratitzador de la intel·ligència artificial. I aquí la publicació del registre...
d'algoritmes, AMIA, i d'altres algoritmes en el marc dels serveis públics de la Generalitat de Catalunya, és un salt endavant que ens situa en la vanguarda del que ha de ser la transparència i l'explicabilitat dels algoritmes que s'utilitzen a l'administració de la Generalitat.
Si ho voleu consultar, no és una pàgina fàcil, www.registreia.administraciodigital.gencat.cat i allà podreu saber quins són els sistemes d'intel·ligència artificial i els algoritmes que es fan servir. Ja tenim el Xavi clicant per trobar-lo i testejar-lo. Com a mínim sabrem
quins són els sistemes que es fan servir. O això diuen, no? Està bé saber-ho, ho dic perquè, tal com han estat explicant, 31 aplicacions vol dir que s'utilitza
amb moltes de les nostres dades. No sé si has tingut oportunitat de veure alguna cosa, Xavi. Sí, ja coneixia alguna cosa. Ara estava buscant-la per tenir-la aquí davant. La Generalitat ha dissenyat una estratègia on ha invertit... Ha invertit, no. Pretén invertir, no sé si eren mil milions d'euros en... Això va dir ella. L'estratègia digital, l'estratègia on incorporen l'IA.
És una eina que s'ha de posar també a l'administració, s'ha de fer amb criteri, amb totes les garanties, i crec que el fet de posar-ho així, en una web, que ho fa tot transparent, doncs és el bon camí, no? De fet, si remenes una miqueta per la web, no només trobes les fitxes aquestes, sinó que trobes la... com diria, com la base de dades a l'Excel, el full d'Excel, on està...
Tot detallat. No només la informació que apareix en aquestes fitxes, sinó altres dades una miqueta més... Algunes més tècniques, altres més de caràcter administratiu, com quin dia es va posar en marxa... I, clar, això crec que és la línia de la transparència. I també entra en línia d'allò que parlàvem, no sé si era la setmana passada o l'anterior, de fer assequible la informació a la ciutadania.
Perquè tenir l'Excel aquell és fantàstic, perquè està tota la informació, però allò no s'entén. En canvi, si hi ha aquell Excel transformat en unes fitxes, que a més són superclares i molt ben detallades, crec que està molt bé.
El que passa és que potser la gent, quan parles que estan aplicant la IA a l'administració, una màquina controlarà les nostres vides i si jo demano una subvenció me la donarà la màquina o no i fallarà. Aquí ve la part aquesta del risc. Les IAs es categoritzen, entre altres coses, pel nivell de risc. En aquest cas, per exemple, hi ha una que parla dels permisos als presidiaris. Si t'han de donar permís o no t'han de donar permís. Hi ha una màquina que avalua.
Per sort ho fan bé i no és la màquina la que decideix. La màquina, a partir d'unes dades, dona un informe i hi ha un comitè, una comissió, que és la que realment després decideix si això és correcte o no. Aquest és el bon ús de la IA. Ens ajuda com a assistent, ens pot ajudar a guiar...
però no la podem deixar prendre decisions, que és el que sempre ens imaginem quan parlem d'això, d'una màquina que està allà amb les nostres dades. Moltes pel·lis, hem vist moltes pel·lis d'aquestes. No sé si recordo la de Minority Report, no sé com es pronuncia així, Minority Report, on hi havia això, unes...
intel·ligències, en aquest cas no eren màquines ben bé, però que preveien si aquella persona cometria un delicte i per tant la detenien abans de cometre el delicte. Aquí sembla que sigui una mica igual, no? Bé, et donarem permís si la IA decideix que no hi ha risc que cometis que reincideixis. Bé, hi ha uns indicadors que poden apuntar cap aquí o cap allà, però al final ha de ser la comissió la que prengui la decisió.
Home, servirà, segur, la guia per processar dades. És a dir, serà més capaç que un ésser humà o deu...
de processar aquestes dades, entre altres coses, perquè... Hi ha funcions que són molt bàsiques i que donen molta feina a algú. Molta feina, en el sentit que són... Hi ha les traductors de subtítols, és a dir, hi ha una sèrie de subtítols en català que aprofiten les cilles per traduir-los a no sé quants idiomes més. En lloc d'haver una persona que està allà piquant un text, doncs una màquina ho pot fer i ho pot fer molt bé. Doncs això està... S'ha d'aprofitar l'eina, s'ha d'aprofitar o les eines s'han d'aprofitar per...
Això, per oferir una oferta més àmplia al ciutadà i que algú pugui accedir a informació que d'altra manera no podria. L'anonimitzador, el traductor, diguem-ne, de llenguatge jurídic a llenguatge planer. Home, això és molt d'agrair, segur, no? Per exemple, una de les coses que diu és un predictor de volum de trucades d'emergències que anticipa la volumetria de trucades al 112 basant-se en dades històriques.
A mi m'ha portat a pensar, per exemple, en la Dana de València. Si una maquineta et diu, és possible que vostè tingui 500 trucades, igual t'aixeques del, com es deia, del Ventorro i dius, vaig a veure si faig una mica de feina. Dic jo. No sé. Pots reforçar el servei, clar.
Jo, com manifesto totalment ignorant del tema de la dia, no he entrat mai, no he fet mai un xat GPT, no l'he utilitzat. Ara em podeu mirar, un bitxo raro, sí. Soc un bitxo raro, però...
Davant d'aquesta, que deies tu, d'aquesta dicotomia, o la màquina decideix o decideix un ésser humà, una persona, jo no sé de qui fiar-me més. Moltes vegades no sé de qui fiar-me més. Sempre recordaré de la catedràtica de la professora Imma Tovella que un dia va dir, quan va començar internet, la Viquipèdia, etcètera, etcètera, la primera va anglès, evidentment, ella va dir...
Diu, fixeu-vos que s'han detectat més errors a la British enciclopèdic que a la Viquipèdia. Per tant, per això dic jo, no dubtaria, o dubtaria entre un i l'altre. No sé de qui refiar-me més, perquè a l'ésser humà i a la persona hi poden influir tot un seguit de dades
que la intel·ligència artificial segur que te les facilita amb una fredor numèrica i d'acord amb el que tu li has anat introduint amb zeros i uns.
Però no et pensis, perquè es veu que també té... Biaixos. Biaixos. I prejudicis. A pressos d'entenc de nosaltres, no? Bé, continuo manifestant que no sé... La prefiero. Sí, i evidentment, tota aquesta informació que arriba per part de la Generalitat i que sàpigues, atenció que això està portat per ella. No sé si vol dir a nosaltres no ens emprenyeu. La culpa és de la màquina.
Bé, no ho sé. I a mi em sembla molt ben feta tota aquesta exposició, que quan hi entris o accedeixis o t'informis abans de fer la consulta o la gestió determinada, sàpigues que allò està conduït per intel·ligència artificial, per IA. Trobo molt bé aquesta comunicació que s'ha fet prèvia per part dels responsables de la Generalitat.
Tu sí ets usuari. Bé, ara no et pensis, però sí, sí, sí. Això ho vas fer servir molt, la IA. Sí, sí que és veritat. Per fer els treballs de la Uni. No ho criminalitzo, eh? No ho criminalitzo perquè penso que fins i tot per fer els treballs de la Uni pots servir...
El que passa és que us dona més feina als professors perquè heu de pensar treballs que no siguin de resum, per exemple. És a dir, està bé tenir el resum i després fer una interpretació, el que dèiem, no? Jo no la criminalitzo, crec que ben utilitzada pot estar bé.
Home, ja t'ho dic. L'any passat vaig fer el TFG. Vaig fer un seguit de 30 entrevistes. Dono fer que les va fer ell. A la Belén vaig fer-li una. I a tu també, Jordi.
Vaig estar fent moltes entrevistes, la gran majoria d'una hora, i les primeres sis entrevistes les vaig transcriure jo, les vaig després resumir i posar-li, doncs, això que fem de resumir i tal, i ostres, fins que no vaig utilitzar, fins que no vaig veure que el xat GPT m'ho podia fer, i en comptes de fer-ho jo en tres hores, el xat GPT m'ho feia en mitja hora...
Perquè era una feina mecànica. Era una feina que no calia que la fes jo, que m'estava traient molt de temps que la podria utilitzar en una altra cosa.
Per tant, que si la saps utilitzar és superpositiva. I seguint aquesta línia celebro aquest exercici de transparència de la Generalitat i tant de bo tot això i l'aplicació de la intel·ligència artificial serveixi per simplificar els tràmits administratius i que pugui ser també més àgil a l'hora de solucionar problemes de la ciutadania. Si després ho ha de mirar un humà, serà igual de lent.
Sempre ho ha de mirar un humà, perquè ja és el que dèiem, les sillas s'equivoquen, també, com els humans. Igual no tant, eh? També s'ha de distingir amb els... que les fitxes de la gent em sembla que també ho distingeixen, eh? Quan una cosa és un algoritme, és a dir, unes instruccions que sempre que li entres A et tornarà bé, i si li entres A tornarà a sortir bé,
En canvi, una IA, d'aquestes que diem generatives, que ja no van per un algoritme estricte, sinó que hi ha aquesta intel·ligència artificial, tu li poses A, una vegada atxur B, li poses A, un altre atxur C. O sigui, la IA no és una màquina mecànica, i per tant, clar, ja es pot equivocar, pot tenir diferències, llavors per això sempre, sempre, sempre ha d'haver un humà darrere.
Sí, però en aquest sentit, si una persona va a l'administració i necessita resoldre el que sigui, i aquella persona abans havia de consultar l'expedient, consultar les dades, que això potser pots trigar dies a rebre tota aquesta informació, potser utilitzant la intel·ligència artificial l'expedient, ràpid t'ho treu i en aquest cas agilitza una mica. No ho sé, m'invento, perquè no sé com funciona l'administració. En aquest cas són...
Ies, diguem-ne, o aplicacions de la ia de baix risc, que si s'equivoca, potser s'ha equivocat en, no sé, si un traductor et posa una paraula malament, no morirà ningú. Si un pilot d'avió li posa una màquina i s'equivoca una mica, potser mor algú. Les ies també tenen un risc, llavors aquesta supervisió humana ha d'estar d'acord amb el risc que implica l'ús de la ia.
Seguirem parlant, segur, d'aquesta qüestió, però a la recta final m'agradaria parlar d'una roda de premsa que es feia la setmana passada, dijous o divendres, i és que una cinquantena d'organitzacions periodístiques demanaven l'entrada a gasa dels mitjans internacionals, eren comitès d'empresa, consells professionals, associacions, sindicats i mitjans que denunciaven que
Des de l'octubre de 2023 l'exercit israeli ha assassinat més de 250 professionals a Palestina en atacs deliberats que, diuen, tenien com a objectiu fer callar la veu.
dels que informaven del genocidi. Entre la gent que feia aquesta presentació estava la Yoma El Sayet, que era la corresponsal del jacira a Gaza i que actualment està refugiada a Egipte precisament pels atacs que va patir. Ella explicava que els periodistes, que els comunicadors de la zona estan ja
en una situació molt límit, i que calia que entrés la comunitat internacional, també la premsa internacional, en aquest cas, per donar fe del que està passant. Feien un manifest, entre altres coses, reclamaven que es garanteixi la seguretat i els drets laborals dels professionals que informen des de Gaza i Cisjordània, que s'obri
L'accés, com dèiem, sense restriccions de la premsa internacional, que la Unió Europea i els governs defensin el dret a la informació i la llibertat de premsa, que els mitjans de comunicació condemnin l'assassinat sistèmic de periodistes a Palestina, diuen...
que és un atac contra la democràcia i la llibertat de premsa. A mi em costa molt quan parlem d'aquestes qüestions perquè potser els que estan a casa pensen ostres, que endogàmics que sou els periodistes i per què us creieu que sou més importants que no pas la resta de la ciutadania? Perquè és cert que a Gaza estava morint
la ciutadania, i no és que vulguem dir que un periodista val més la seva vida que un civil, però sí que és important quan en un conflicte moren periodistes perquè vol dir que va més enllà de la...
de la pròpia guerra, és a dir, que és una guerra també contra això que dèiem a l'inici, contra la llibertat d'esperació i el fet que això es pugui explicar. Sempre m'agrada puntualitzar-ho perquè els que estiguin a casa no pensin que valorem més la vida d'un periodista que d'un civil. Hi pot haver algú que ho pugui arribar a pensar, però...
Si ens hem pogut veure, viure i gairebé sentir la magnitud de la tragèdia de Gaza, és gràcies al periodisme. Perquè si no hi haguessin hagut la sensibilització com ha arribat respecte a aquesta bestiesa, brutal bestiesa, que s'està fent a Gaza, aquest extermini.
Gràcies a les càmeres, gràcies als reportatges que s'han pogut fer jugant-se la vida, i aquí està aquesta xifra que deia és de 250 periodistes morts, que supera totes les guerres que hi ha hagut conegudes, per exemple, Segona Guerra Mundial, Guerra del Vietnam, supera en aquests dos anys, han superat les víctimes de periodistes tot el que hi havia hagut,
Fins ara, sumades, eh? Sumades. Aquesta xifra ho supera. En fi, i per què els maten? Doncs per això. Els maten perquè ens deixin d'arribar a aquestes imatges i puguem seguir amb criteri visual també...
Després cadascú farà la valoració que li doni la gana i fins i tot s'apuntarà a algun bàndol, perquè pot haver-hi gent que encara dubti a quin bàndol apuntar-se. Però per això els periodistes rebem.
Perquè si fem la feina honradament, que sempre he dit jo que el periodisme no pot ser objectiu, és subjectiu, evidentment, perquè des d'ara mateix que estem aplicant un to a la conversa, perquè s'entengui, ja som subjectius a l'hora d'opinar. Doncs si s'ha fet amb honradesa, amb seriositat, amb criteri, contrastant tot i que és tan difícil en una situació com la que es pugui viure a Gaza,
intentar contrastar, intentar fer la feina filparranda. Però és que és tan evident el que hi està passant i és tan sensible que nosaltres ens ho puguem visionar, que per això els maten, per això ens maten als periodistes. I evidentment que la comunitat internacional no pot obviar aquest massacre també de la premsa.
que ja no la podem comparar a nivell numèric. Evidentment que és menys que el desastre i la mortandat que ha provocat tot aquest conflicte des de fa dos anys. Però és a quants milions de persones a nivell de tot el món
la feina d'aquests periodistes, d'aquests 250 morts, i els que s'hi han posat després, s'hi han atrevit a posar-s'hi després, hem pogut valorar des de casa, fins i tot des del silló estan, des de la butaca estan mirant televisió.
doncs la comunitat internacional s'ha de bellugar, i més possiblement, del que ho està fent, també pensant no només amb les criatures, amb els nens, amb els avis, amb les dones, amb els homes, amb els soldats, que la gran mortandat que ha provocat aquest conflicte, aquesta guerra, en definitiva. També els periodistes
que gràcies a ells ho hem pogut valorar i prendre en consciència. 288 segons la Viquipèdia, l'últim, el 29 d'octubre de 2025. Jo estic encara amb les xifres del mes d'agost, que ens vam mobilitzar a la meitat d'agost a la plaça Sant Jaume, els que no eren fora de festa, ens vam poder mobilitzar, hi havia una gran concentració, que d'entrada semblava a les 6 de la tarda, una calor que fotia impressionant,
i d'entrada semblava que no us mobilitzeu la premsa i dic, espera't, home, espera't. I estava com a col·legi de periodistes i amb els diferents elements que van venir a nivell de mitjans i allò es va farcir de gent, es va omplir, i tant, perquè, en fi, és una reivindicació de feina i de possibilitats d'exercir la teva feina i, sobretot, d'obrir-les als ulls a tota la humanitat.
Sí, jo en aquest sentit... Jo me'l miro el David i penso... Pobrico, tu saps on has arribat. Tu sabeu d'on veniu. No, poc puc afegir de tot el que heu dit vosaltres dos ara. És que em repetiré. És una barbària el que està passant. És un genocidi amb tota regla. És horrorós. I és això, sobretot, prioritzar la quantitat enorme de persones civils que han mort allà...
Però sí que és veritat que és important també parlar dels periodistes i les periodistes que també han estat assassinats, assassinades, perquè no expliquin el que està succeint allà. Llavors, és esgarrifa i més esgarrifa que hi hagi encara gent aquí i partits aquí que encara defensin l'altre bàndol com si es pogués defensar.
Sí, hi ha coses que no tenen justificació i les miris per on les miris. I tenen tot el dret, eh? Sí, mira que... I tenen tot el dret, però el deure de ser persones, també. També, sí. I el fet aquest que feia ara la comparativa, que evidentment no es pot fer, de persones i periodistes, com si fossin coses diferents o... Bé, al final, quan maten un periodista estan matant o atacant el dret a la informació, també, no?
que no només perd la vida, sinó que ens perdem també nosaltres aquest dret a ser informats. Bé, res a afegir més.
Estava buscant les dades dels periodistes espanyols morts en conflictes, són vuit, i per aportar una qüestió, jo recordo, cada cop que hi ha un periodista mort, és una cosa que t'afecta, però recordo especialment la mort del José Couso, que és aquell periodista que va morir a Bagdad a l'hotel Palestina, que era un hotel...
on només, suposadament, hi havia premsa, que, a més a més, jo sí recordo aquell moment com hi ha alguna cosa que ha canviat. Em refereixo a que molts altres periodistes han mort en un conflicte. És evident que anar a una zona de conflicte és perillós i pots estar en foc creuat, però jo tinc la percepció que la mort de Couso va ser una mica diferent perquè...
Home, ja s'havia anat, ja estaven disparant, estaven disparant a la premsa, clarament, no? Va ser un atac premeditat contra la premsa. Igual que imatges que s'han vist on ataquen un lloc on hi ha periodistes i quan van a rescatar-los tornen a atacar la gent que està rescatant els del primer atac, no? O sigui, són accions premeditades i que van a buscar justament això, a eliminar periodistes.
També és cert que el que està passant a Palestina amb l'exèrcit israelià ataca llocs on hi ha periodistes, ataca hospitals, perquè suposadament també hi ha terroristes allà. Si ataques un hospital saps que mataràs gent que és absolutament... Això de la Convenció de Ginebra és com una paradoxa. Si anem a posar normes...
A matar-nos, anem a matar-nos, però civilitzadament, no? Fins i tot això s'està ensaltant tots els dies, cada dia, i clar, s'assuma a la barbària de la pròpia guerra el fet aquest de ser la massacre sense límit, no? És terrible.
És terrible, i si pensem en l'inici d'aquest conflicte, jo quan a l'actura del 23 va haver-hi l'atac de Hamas a Israel, jo vaig pensar de seguida, coneixent-los com són l'estat hebreu, això serà horrible, i evidentment ha estat i està sent horrible sense aturador.
però realment és un conflicte que, com que se n'ha parlat tant i normalment sense tenir tota la informació, quan es tracta de conflictes d'aquest tipus d'ordre espiritual, religiós, etcètera, ja se t'escapa totalment de les mans l'entenedor. I per tant, totes les guerres
Són horribles, totes les guerres és allò que deies, que anem a matar-nos, però civilitzadament. Quan es parla de matar i la guerra sembla que doni carta blanca per fer de tot i força, doncs, en fi, no hi ha convencions que hi valin i, evidentment, és una mofa l'estat, l'ésser humà en si,
I jo m'ablargonyeixo que també em sento, en certa manera, el responsable de dir... Però com és possible que això pugui esdevenir, no? I si ja de jove ja em corprenia a Vietnam la imatge d'aquella nena corrent, totalment cremada pel Nepal...
allò ja ho interioritzava, i en aquella època també tenia un micro davant, però cantava, no xerrava, cantava, i ja vaig fer-hi una cançó pel Vietnam, imagina't, després tots els vietnams que han anat venint, perquè quan esclada una guerra, ja saps que allò és un desastre. Però veus, aquesta imatge la vam veure i la vam viure gràcies a un periodista que estava allà. Correcte!
Sí senyor, sí senyor. Per això s'ha de protegir, d'alguna forma, la feina que fan els periodistes en zones... S'ha de denunciar, a més a més de tot el denunciable, incorporem-hi la visió, i com es demana, a l'hora de negociar, vull dir que es garanteixi, si portes un casc que posa pres, no sigui l'objectiu d'un fusell, d'una metralladora o d'una bomba, no?
Bueno, no fa tant aquí...
Sobretot en l'època procés, molts periodistes també van ser objecte de... Home, no de trets, però sí d'alguna garrotada. Els van veure que dius... No veus que posa premsa? Hi ha peus que no està crem en contenidors? Sí, però era por ellos. I per tant, dintre aquest ellos, hi ha por ellos, i érem els periodistes en aquell moment. L'1 d'octubre és... En fi...
i no feia 50 anys de la mort de Branco, però en feia 45. Bastial. Bastial. Escolteu, queden 4 minuts per les 11, no sé si vosaltres heu tingut oportunitat de llegir la notícia, però finalment el fiscal general de l'Estat ha presentat la seva dimissió, és una informació que han confirmat RAC1, ho dic perquè el cap de setmana s'especulava, s'especulava no, es deia que no dimitiria, però suposo que al final l'han dimitit.
o algú l'ha trucat al cap de setmana i li ha dit... La sentència general, tota la sentència ja està publicada o encara no? Jo diria que divendres es va saber la inhabilitació, dos anys i mig d'inhabilitació. Sí, però la sentència estava per redactar. El detall? Estava per redactar encara. Diria que no. Recordo que dels cinc que ho van decidir dues persones, dues d'aquests jutges, van presentar un vot particular, el que vol dir que no hi estaven d'acord.
Per tant, amb aquests 50 anys de democràcia i el dia que se celebra dicten sentència aquests de l'Audiència Nacional i amb aquests jutges us sonarà el nom de Marchena i tot i l'altre, la Mela.
tota aquesta colla que ja van intervenir i de quina manera amb el procés. Bé, ja és hora que se n'adonin també a l'Estat de quina mena de poder judicial hi ha, que és una trajectòria que ja ve de abans d'aquests 50 anys, vol dir, de la dictadura i de més enllà.
És que no sé si va ser aquí la setmana passada, no sé on ho he sentit, el tema d'això de la transició, una de les coses que no es van tocar va ser el poder judicial, ho comentaves tu, no? I de la Guàrdia Civil. I això és el que tenim. Exacte. Diu Sánchez que està buscant successor. Segur que estan tots els magistrats aixecant la mà i dient... Ai, manda'm a mi, manda'm a mi. És ironia, vaja, jo...
suposo que estan fent el contrari, dient, per favor, que no em toqui, que no em toqui, perquè no és un bon lloc de treball, la veritat. Bé, segurament la setmana vinent tindrem ja fiscal general. Mentrestant, exercirà les funcions l'atinent fiscal del Suprem, la Mari Àngels Sánchez Conde, que també deu estar avui molt contenta per veure de quina manera l'he buscat les voltes. Moltíssimes gràcies als tres, us espero la pròxima setmana.
I esperem que es pugui incorporar també l'Estela, que avui estava en una roda de premsa. Gràcies. Fins la setmana. Gràcies a vosaltres.