La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passant gairebé 5 minuts de les 10 del matí, ja sabeu que després de l'actualitat de la ciutat parlem i reflexionem de tot a la tertúlia. Avui amb la Carme Pomereda, la Lídia Juste i el Joan Manel.
Fernández, molt bon dia a tots tres. Bon dia. Amb ells, amb aquest dia fred, que a més a més ho serà més, ho serà més... Demà i demà passat encara farà més fred. Però amb un bon solet. Això sí, tindrem sol, tindrem sol.
Ara surts a la porta de casa i abrigueu-vos-ho, que és un eiret. Doncs això, en fred, parlarem sobretot de judicis, perquè fa una estoneta hem parlat amb el Pau Major, que és aquest rubinenc que sabeu estar pendent d'un judici, juntament amb uns nois de Terrassa, perquè van ser detinguts després d'una manifestació. Fa ja tres anys i s'espera que la qüestió s'allargui molt. Lògicament hem de parlar de...
el judici al fiscal general de l'Estat i la primera vegada que un fiscal general acaba condemnat, en aquest cas inhabilitat. De tot això parlarem des d'ara i fins les 11 del matí. Ja sabeu que la recta final d'aquesta tertúlia és sempre una mica més agradable i parlem
de cultura, de fer activitats i de qüestions una mica més lleugeres. I si tu, que estàs a casa, vols participar a la tertúlia, pots fer-ho a través d'un telèfon al 93 588 59 60. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
El judici contra els quatre encausats per haver participat a la manifestació del 26 de febrer de 2021 per l'entrada a presó de Pablo Hasél, ja sabeu, un d'ells, Rubinenc, s'ha ajornat, s'hauria d'haver produït fa una setmana, però no es va poder fer perquè faltava part dels testimonis. Només s'havia citat els testimonis de l'acusació i no pas els testimonis de la defensa.
el Pau Major, aquest rubinenc que està pendent de judici i acaba de passar pels micròfons de Rubia al dia, ens ha explicat que sembla que a ell li sembla que això de no haver citat justament els testimonis de la seva defensa sembla una irregularitat però recordarem part d'aquesta entrevista quan explicava si afecta o no a l'hora de manifestar-se o a l'hora de posicionar-se la por a acabar
empresonat o pendent de judici com està ell? Jo crec que inconscientment tots en alguna mesura sí que actuem d'una manera diferent quan es tracta també d'aquesta militància o d'aquesta
idea de sortir al carrer a defensar les coses que consideres que són justes. Perquè és el que et deia abans, vull dir, un pas en fals i aquell dia, potser, de la mateixa manera que ens va passar aquell 26 de febrer, et pots trobar en una altra situació no desitjada i fa que empitjori tota la teva situació en aquest procediment judicial. Doncs això, un pas en fals. Esgarrifa escoltar això d'un noi tan jove l'any 2025...
Justament l'endemà del Vintena, que tots sabem que, doncs sí, passaven aquestes coses amb la policia, perquè era un règim totalitari, etcètera, etcètera. A mi m'ha cridat l'atenció que al final els joves...
aquells que es vulguin manifestar, tinguin ara una pressió extra i és... La por. Hem de tindre la policia i acabaré en un judici. Ahir vam poder comprovar amb molts mitjans de comunicació, en aquesta casa també, l'especial que vau fer, quina opinió tenen els joves respecte a moltes coses i tal, i se'ls semblava que una dictadura no era una cosa tan dolenta...
haurien de començar a entendre que això és una dictadura. Això, no poder manifestar-te, no poder sortir a defensar les teves idees, no poder dir res. Aquesta llibertat de la que gaudim ara és fruit de molta lluita, de moltíssima gent i de molts canvis. I, evidentment, no estàs vivint en una dictadura, estàs vivint en una democràcia que té molts fallos, tot el que vulgueu, però que és una democràcia que et permet expressar-te, etcètera. Doncs imagineu-vos, no?
un nano jove que hagi ja de pensar d'aquesta manera, de dir no em puc expressar o no puc dir o no puc fer perquè, tal com ell diu, un pas en fals i mira quant de temps porta empantanat amb aquest judici que no acaba de sortir mai, que no acaba...
Jo crec que en aquest cas el Pau es referia més a des d'aleshores, com estic pendent d'aquest judici. Encara menys. M'ho he de pensar. I tornaria a fer el que ha fet? No ho sé. Perquè, clar, visto lo visto, potser s'ho pensaria una mica més. Per tant, aquesta pressió...
I no oblidem, perdoneu, que s'estava manifestant perquè havien empresonat un raper que cantava una cosa que no es veu va agradar als jutges perquè cantava sobre la corona. Bé, no va agradar als jutges. Algú que el va denunciar. S'emperaven en aquella...
En aquella cosa de la inviolabilitat del rei. Que era el Pablo Hassel? Sí. No sé si heu sentit la cançó. Tampoc té una barbaritat. A veure, hem cantat cançons bastant més ofensives i bastant més crítiques. No, li tenien el ullificat. Jo crec que li tenien el ullificat. En aquell moment estaven absolutament apretant amb tot el que... Jo també penso que el Pau...
No ho sé, perquè això ja... Per mi crec que és una utopia, però hauria d'anar als instituts a explicar-ho, no? Al batxillerat, per exemple. Ahir... Que és quan els nanos... Sí, al batxillerat... Això que deia la Liana... A quart de l'ESO es veu que també ho explicant, eh?
No passa res, com Franco s'hi vivia millor, totes aquestes coses que no sé qui els he explicat, perquè segons quines cases no crec que els hi hagi dit. Llavors, potser això que ha passat aquí, amb nois d'aquí, per una bestiesa, perquè fer el cap és una bestiesa, potser s'hauria d'explicar. Explicar més segur. El problema és aquest. Nosaltres vam viure una època...
molt més dolenta que la dada, que és puntual, tot i així hem de dir no, però el problema està amb això, és que ni es recorda el que era el feixisme, el franquisme, digue-li com vulgui en el seu moment, i el perill de no cuidar la democràcia. És que la democràcia s'ha de cuidar dia a dia. És que això no és una cosa perquè, llavors, com estan...
Ara, de nou, ara hi ha una rebifalla de nou del feixisme i que jo, em sembla que ho vaig dir un dia, que em sembla que ja no ve d'una manera bestial com abans per la part militar, sinó per la part judicial. Hi ha molt fatxa en el món judicial. Hi ha molt fatxa.
I està clar que la dita aquella que qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la, això és així. No se n'ha parlat, se n'ha parlat molt poc. Es parlava que hi ha el període de la Guerra Civil, moltes vegades el camari no arriba, que hi ha temps...
Escolteu, a www.radiorubi.cat podeu llegir una notícia al voltant d'això, perquè una de les coses de les que vam parlar ahir va ser precisament amb mestres d'història de la ciutat, perquè ens expliquessin si poden o no explicar bé el franquisme. Escoltarem primer a un professor d'història del doctor Montblanc, l'hector Rodríguez, que parlava de com els canvis curriculars compliquen això.
Els professors seguim fent un currículum perquè no ens creiem que no s'hagi d'explicar la guerra civil o el franquisme. La Greta el que diu és que el que cal és posar de rellevància el camí que ha portat cap a la democràcia i l'estat espanyol. Això què vol dir exactament? Jo crec que la primera manca que tenim és que ningú obliga un professor de secundària a explicar el franquisme a quart d'ESO. Jo crec que la primera cosa és...
que cal reconèixer que els docents ho seguim fent i que hi ha molts projectes d'instituts o de departaments socials que diuen que l'objectiu del quart d'ESO és arribar a explicar la Guerra Civil i el franquisme per donar alguna mínima de base històrica i científica a l'opinió dels joves.
Explicava l'Ector Rodríguez que els canvis curriculars fan que el que es demani que s'expliqui a quart de l'ESO és els valors que van permetre tirar endavant la democràcia. Ell deia, nosaltres expliquem de tota manera com sentíem què va ser el franquisme. Perquè no n'hi ha prou d'explicar els valors que està molt bé, que és
aquest bonisme que de vegades tenim a l'educació, però s'han de saber les dates. Vam sortir a preguntar als joves sobre el franquisme i no l'encertava ni un de quan va durar, ni de quan es va morir Franco, ni de quan va començar el franquisme. Per cert, que aquells que ens estiguen escoltant a Instagram troben aquesta enquesta. És cert que la majoria de joves deien que era un règim totalitari, fins i tot hi ha algun alumne
relacionat amb formació de dret, que explicava tècnicament què vol dir això, però també recordo una o dues noies dient que potser sí que calia que hi hagués un règim dictatorial perquè l'autoritat la tingués qui l'havia de tenir, literalment. Masses llibertats, no? Moltes noies, eh? Jo sé que a vegades es parla a casa, moltes noies pensen això.
I a casa meva aquells nanos que venen diuen que no ho entenem. Justament, aquestes noies. Elles. El que volen votar, elles. Estaven una mica espantats. I això que es parla a quart d'això...
Se n'hauria de parlar, eh? No sé si arriben sempre. Jo crec que no s'arriba. La meva opinió, escoltant. Hi ha instituts que ho tenen ja dintre del seu pla, del seu currículum, i llavors no hi ha res a dir. Per això no s'explica des de sempre, a més a més. Jo me'n recordo que no sabeu que sóc de la primera tongada del grup.
I el bub no arribava. I nosaltres encara menys, eh? Jo ahir, escoltant el programa que va fer a Ràdio Rubí, jo penso que un molt bon programa, vaig descobrir moltíssimes coses, escoltant els historiadors, perquè ja sabeu que ara corre la brama aquesta que si Franco va inventar la Seguretat Social, que s'hi va inaugurar tots els pantans. Quan un dels historiadors... Pana de pantans sí que en va inaugurar.
Sí, però no era un projecte seu, eh? Perquè ja estava fet i ell va fer... O sigui, que los pantanos atripulables a Franco se n'hauria de parlar. De tota manera, encara que els hagués inventat tots i els hagués fet tots. Exacte, que no és això. Però, per exemple, jo vaig descobrir ahir que va ser capaç d'allò de fusellar, o fer fusellar...
gent de la Guàrdia Civil, comandaments de la Guàrdia Civil, que no es van posicionar a favor del cop d'estat, perquè es van posicionar a costat del govern legalment establert, vull dir, que era el que pertocava que haguessin fet, no? Vull dir, o jo què sé, o moltes d'altres de les qüestions prèvies...
el tema del cop d'està. I desconeixes moltes coses, vaig pensar, uau, no? Fixa't, tot i que tinguis interès, hi ha moltes dades que si no hi ha algú que te les explica, que en parla, que en sap, i al qual li dones credibilitat també, perquè ara resulta que... Això és el que també deia alguna... la responsabilitat social del...
del Departament de Socials de la Sarreta explicava que també hem perdut molta autoritat. Abans el que deia el mestre, i no ho deia tampoc per una autoritat d'aquella autoritària, és que abans el que deia el mestre o sortia el llibre d'història era...
La veritat. Ara això ha de conviure amb incorporacions i coses que surten a les xarxes socials, i clar, si se li dona la mateixa credibilitat, per bé i per dolent, a una persona que explica el que vol a les xarxes socials, que el que va passar, que això està documentat històricament, vaja, ningú s'ho ha inventat,
Això que dèieu que va afusallar, algun dia s'explicarà la història del seu germà, no? També, també, també. Què va passar? Sí, sí. On és? Doncs sembla que... Igual el troben ara amb el tema de la... I del germà del Joan Carles, no? Aquell ja sap ben bé que li va passar, eh? Ja que estem en plan familiar...
No, però sí que és veritat és això, vull dir que hi ha moltes, i moltes xifres, quan explicaven que s'havien atorgat el nom dels nacionals i van començar a explicar la quantitat de gent que configurava l'exèrcit, entre cometes, nacional, que eren, o la força que venia de l'Àfrica, o gent que venia d'Itàlia, o gent que venia d'Alemanya, o sigui, de nacionals, diguéssim que el cos de l'exèrcit en tenia, però no pas tants, no?
Deixeu-me saludar el Francesc Hinojosa, que s'incorpora a la tertúlia. Bon dia. Molt bon dia. Hem començat parlant del Pau Major, d'un rubinent que està pendent de judici, però com estem a l'endemà del Vintena, al final ens ha portat a parlar del Vintena, perquè hem trobat algunes similituds amb això que li passa al Pau. No diríem que...
el Pau va corregut davant dels grisos, però sí dels blaus, no? Sí, és igual, digue-li com vulguis. La força repressora són... Digue-li el nom com vulguis. Seran amb tot el carinyo al món, però són el que són. La policia sempre és la policia, depèn de les ordres de qui estan. Digue-li mossos, digue-li gossos, perquè a tot arreu tenen la seva... És igual, sigui qui en sigui, és una força repressora que actua d'una determinada manera.
Però sí que ha sigut sorprenent, no sorprenent, però sí que ha posat molt sobre la taula aquest error de no parlar suficientment d'un període de la història del nostre país que va estar envoltat de silenci, de molt silenci, i que ara hi ha gent que és capaç d'explicar.
Us diré que ahir vam entrevistar els nois i noies del Consell dels Infants, que tenen tots entre 12 i 13 anys els que van venir, i tots sabien perfectament què era el franquisme, però deien que li explicaven a casa. De fet, havia una nena que deia a mi cada dia el meu pare i la meva mare m'envien almenys dos vídeos del franquisme. Tampoc no cal. La mare que estava va dir, jo li vaig explicant,
I ella ja agafarà la informació quan pugui. Que vulgui, clar. Home, parlar-ne, jo crec que s'ha parlat de tot. L'error és que això s'ensenya a casa, no a totes les cases, evidentment, però a les escoles no.
A les escoles que són, li poden donar una vessant més pedagògica, més objectiva, diguéssim, i que no la visió que tu tens a casa, perquè depèn molt de la visió que tinguin els teus pares. Però que és una mancança, com deia la Lídia, de no estudiar-se aquest període negre, per dir-ho d'alguna manera suau,
de la nostra història recent. De tota manera és que en aquest tema anem una mica tard. Em refereixo a que sembla que va ser la setmana passada o fa dues setmanes vam explicar que s'iniciaven els tràmits per il·legalitzar la Fundació Francisco Franco.
Anem tard. Bastant tard. Ara ens hem adonat que una associació que enalteix algú... Que paguem entre tots. Imaginem-nos que hi hagués una associació soternera. Què passaria? Jo ja vaig... No existiria. No existiria.
No existiria directament. Jo em vaig sorprendre quan van treure les restes del Valle de los Caídos. Ja vaig dir... Ja era hora. Ja era hora, però fes-ho, saps? Vull dir, hi va haver algú que va assumir aquest cost...
entre cometes polític, electoral, etcètera, etcètera, de fer això, no? Vull dir, que hi ha hagut molta reticència a no ens trepitjar amb l'ull de poll tots plegats, no? Vull dir, i això ha comportat un silenci que no és bo. I, a més a més, jo encara ara més reivindico allò de... Hem d'ensenyar-nos a consumir... Ens hem d'ensenyar tots plegats, eh? A consumir allò... Mitjans de... Jo no hi dic ni d'informació perquè no ho són.
De comunicació. De barra de bar, de cunyau o del que vulguis, no? Però vull dir, que allò saps que no li donaves cap valor, doncs hem d'aprendre a consumir, perquè no pot ser que ens ho creiem tot, no pot ser, no som tan perdalers. I ara hi ha molts mitjans que ja es dediquen precisament a això, a fer pedagogia, de dir, anem, haga, allò, no? No informar, dir, anem a esmicolar aquesta notícia, perquè veieu fins a quin punt...
I te la dones, que te la colen per allò on volen. Això nosaltres ho teníem una mica més clar amb el tema de la censura. Tu llegies i deies aquí... Vam aprendre a llegir el que no posava. Érem una mica paranoics, doncs sí. Però clar, ho havíem de fer així. Tota activitat que seia deies... Però ells no, ells s'ho creuen tot.
Jo he de dir que, afortunadament, hi ha joves que estan informats o que diferencien entre allò que és una informació, en aquest cas, d'un mitjà de comunicació, o la diferència entre la informació històrica i la interpretació que pot fer un bàndol o un altre. A mi em consta que hi ha joves que tenen el cap força ben moblat i que tenen clar
què significa un règim totalitari. El que passa és que hi ha hagut un repunt important en aquests últims anys. Aquest és el perill, no? No estem dient que els joves al 70% s'ho creguin tot ni res, però millor abans era el 5% i ara estan en el 15%.
Aquest és el problema. No, i la credibilitat de moltes coses. Però no només els joves, i la gent gran que s'ho creu tot, també. La gent gran que ho ha viscut a sobre. Sí, que s'ho ha viscut. Les dones. Les dones. Les dones, però, mare de Déu, sí. Avui fa 20 anys que van matar l'Ernest Lluc. 25, 25. 25 o 20. Sí, sí. 20.
Sí, me'n recordo perfectament. Vaig passar per davant de... Ho sé, perquè a l'escola teníem una mestra que venia justament del bloc del costat i ens va dir, no sé què ha passat, però... Ha passat alguna cosa, no? No puc venir a treballar perquè no em deixen sortir del portal. I vam començar a mirar. Vull dir, 20 anys. Sí, sí. 20. I hem trigat moltíssim també a... A morir el 2000.
Va 25. 25, sí. Sí, sí, el que es passa i no ens adonem. Dona la casualitat que vaig a dos actes d'homenatge aquest cap de setmana. A l'Ernest Llull. Natàlia, ho sento. No, no. He dit 20 i eren 25 que vas estar ben espantada. Nosaltres també, perquè no sabíem què havia passat. De tota manera, jo parlant d'això dels mitjans de...
La informació o la desinformació depèn de com es mira i de quin mitjà es tracta. Hem de començar per primer de tot desterrar d'una vegada
el tema que aquí va haver una guerra civil. No, va haver un cop d'estat. Un cop d'estat, sí, sí. Va ser un cop d'estat feixista. I a partir d'aquí parlem de la resta. Però si sempre està la cantinela aquesta dels dos bàndols, no, no. Hi havia un bàndol legalment establert, que era el del govern de la República... Que la gent l'havia votat. I que l'exèrcit... I que l'exèrcit feia molt poc quan van donar el cop d'estat.
que havien jurat fidelitat a la república, i va ser un cop d'estat feixista, com era, a més, que va anar en sintonia amb el que estava passant a altres països d'Europa, com Itàlia i Alemanya, evidentment. I que després la guerra civil no va ser, evidentment, que també una guerra entre germans, diguéssim, perquè al final sí que va desenvolupar, va desembocar en una guerra...
Civil, com tal. Però és que va ser una guerra del poble contra exèrcits. Exèrcits, a més, estrangers. Sí, sí. I les coses... Hem de començar, per explicar-ho bé...
per explicar bé el començament de tot. Perquè, si no, les altres coses ja no s'entenen. És el que li deia a la Brené. Jo hi vaig aprendre moltíssimes coses escoltant el programa, perquè teníem uns historiadors molt bons aquí a la taula, també, no? I clar, vull saber que es va muntar un pont aèri per portar gent de l'Àfrica cap aquí pel cop d'estat. Vull dir, que ara seria impossible de fer. Vull dir, es veu que...
Ajudat pels alemanys. Finançat per una bona part de la burgesia catalana. I la banca Marc, entre altres coses. Eren els interessos d'uns col·lectius enfront del que volia el poble que havia votat el que havia votat. Perquè si tu dius, és que jo penso que tot el país anava molt malament...
perquè presentes de les eleccions i que la gent et voti, i ja està, guanyaràs o perdràs, en funció del que la gent vulgui, no que tu decideixis per sobre de... I, a més a més, que s'allargui la guerra molts més anys, perquè ja els va anar bé, perquè el que volien realment era fer neteja, i no... perquè ja n'han pogut...
entre cometes, guanyar la guerra molt més ràpid, però no ens convenia. Ens convenia anar liquidant, anar massacrant. I el que va durar després la repassió post-franquista, que aquí hi ha gent que s'oblida que 10 o 15 anys... El pitjor va ser això. Exacte, després de la guerra. Va ser terrible. En una guerra, evidentment, hi ha morts, perquè una guerra és una cosa increïble, no? Però el pitjor va ser després els...
no sé, des del 39 fins al 75 que va morir, perquè una setmana abans de morir encara estava matant. Vull dir, aquests 36 anys va continuar matant.
el règim franquista va continuar matant gent. I això s'ha de dir així de clar? Sí, sí. Per això que jo crec que hem de posar nom blanc sobre negre de la realitat del que va ser el règim franquista.
Ja que posem noms, i abans parlaves del recolzament d'Alemanya a Itàlia i el no recolzament a la República d'Anglaterra. Van estar esperant que arribés l'ajuda. L'única ajuda que vam rebre va ser de les brigades internacionals, que eren voluntaris, prou feina que tenien de no morir en l'intent. L'únic país
que va ajudar a la República, entre cometes, va ser la Unió Soviètica. Sí, sí. Que prou feina que tenien ells per menjar cada dia. Sí, sí. Però va ser l'únic país important que va donar suport a la República. I no va arribar tota l'ajuda perquè a la frontera li paraven. Clar. Sí, sí.
Però amb molts interessos, eh? Amb molts interessos. Ahir també em va agradar molt que... Les ajudes no són gratis, sinó que li diguin al Zelensky que té embargat el pressupost nacional durant 50 anys. Doncs ahir fins i tot parla del toc d'humor, que alguns programes que es van emetre feien, l'expressió aquesta de com Franco se vivia mejor, i algú va dir com Franco se vivia a lo mejor.
A lo mejor, com dient, vivies o no, saps? I vaig pensar, hosti, és bo, també. Pràcticament dos quarts d'11, si us sembla, avancem, tot i que seguim parlant de judicis. La setmana... Passa pàgina. S'ha produït un fet històric. I és que per primera vegada...
El fiscal general ha estat tremendat. Avui podeu imaginar que hi ha declaracions de tothom. De fet, en un parell d'hores s'espera la compareixença de Lliusso. Jo la miraré, la miraré, perquè... La vols veure, no? Deu estar molt contenta. Mira, jo només exhorto... Exercirà de líder de l'oposició. Imaginem.
Ha parlat Feijó, i de fet ara l'escoltarem. Podríem recollir opinions de tothom, perquè tothom ha opinat. Ens hem quedat amb la del ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolanyos, que deia que el govern acceptava la sentència, però la criticava o considerava que no era justa.
El gobierno tiene el deber legal de respetar el fallo, pero también el deber moral de decir públicamente que no lo compartimos. El gobierno siempre ha creído y ha defendido la inocencia del fiscal general del Estado. Sin embargo, hoy el Poder Judicial ha hablado y ha resuelto esta causa.
Recordem que García Ortiz, el fiscal general, està acusat d'haver filtrat informació del que aleshores era parella de Iuso. Ho dic perquè si algú a casa que no acaba d'entendre o no acaba de saber per què
es jutjava, doncs era per això. Les últimes setmanes hem assistit a tota la informació possible sobre el que estava passant al judici, ell insistia i repetia que no havia estat qui havia filtrat el nom de la parella d'Ayuso i, bueno, es va entrevistar... Deixem-ho de tota manera que digui que un dels testimonis va dir d'una manera molt clara, jo sé qui.
que li van dir que ens està amenaçant... Un periodista. Un va dir, jo sé qui és, no ho diré. Clar, al final et venen ganes de dir... Digui-ho. Digui-ho, no. Però no, evidentment. I els periodistes han de preservar les seves fonts, tot el que tu vulguis. Però això implica, si realment ho saps, la condena d'un altre...
que no... Que li han d'estrossar la vida. La veritat és que... Que li han d'estrossar la vida. A mi em va agradar molt, aquell home. Amb interès tot aquest procés. I una cosa que em sembla, em va semblar...
és com el mateix Tribunal Suprem li ha donat la volta com un mitjà a la seva jurisprudència. El tema de la presumpció d'innocència s'ho ha passat per la toga. Per la toga, sí, sí. I que no li interessa gent, la gent que li deia... Falta saber, evidentment, ara, quan estigui feta la sentència, el que consideren fets provats.
Perquè no hi ha cap prova. No, no. No hi ha cap prova. Si s'ha basat només en l'informe de la UCO...
tota la prudència que això implica, si ha fet cas d'això, l'informe de la UCO era una opinió. No estava basat en fets reals, comprovables, sinó que era l'opinió dels investigadors. I han donat, com fet provat, una opinió. Creieu que sortirà? No, però al final han aconseguit... Jo crec que al final han aconseguit el que buscaven,
realment, que era la dimissió, en aquest cas, no dimissió, cessament, per força, del fiscal general. Jo crec que l'objectiu era aquest. Era un objectiu de carregar-se'l amb ell i, de retruc, de castigar el govern. Ara, una cosa, jo us pregunto. Creieu, almenys mediàticament, que això s'ha acabat?
No. Perquè jo no sé si algú al final no posarà sobre la taula tota la informació. I dirà... Perquè, clar, això seria molt gros. Seria molt gros perquè seria allò... Vostès han jutjat algú? L'única manera de donar-li la volta seria que aquest periodista... Jo crec que n'hi ha més d'un, però això sí.
el que tu et referies abans, que va dir directament, no, jo sé quina és la font i no és ell, que renunciés... De fet, diversos periodistes van dir que no havia estat el fiscal general. Que renunciessin a aquest dret que tenen a no rebre les seves fonts, a més és un dret constitucionalment reconegut, i a més per la jurisprudència. I deu ser algú, a més a més, a qui han de protegir. Això implica que la seva font,
estigui disposada a renunciar a aquest dret de l'anonimat. I certament, encara que es fes això ara, desprestigiarien aquesta informació, dirien que és mentida, que això no tal... Vull dir que en aquest sentit... Jo crec que el tema, evidentment, acabarà el constitucional, perquè per mi ha estat una vulneració del dret fonamental del fiscal, en aquest cas.
i revertiran la sentència. El que passa que ell ja han aconseguit l'objectiu que era carregar-se'l. I el recotxineo és la indemnització econòmica al nòvio de l'Ajuso. Això ja és, això ja és, el recotxineo total. Demanava 100.000 euros i només li han donat 10.000. I demanava anys de pressó i tampoc.
Per això dic que l'objectiu últim, que era carregar-se'l al fiscal, és el que han aconseguit. Però quina tristesa, no? Quin desprestigi, en general, de tot. Jo crec que hi ha gent jove que s'ho mira, tot això, i diu... A mi m'ho han arribat a dir a casa allà dient... Vaja món que us heu treballat, no? I dius... Escolta, cadascú ha fet el que ha pogut, no? Però no pots creure en res. La justícia? Oita...
allò, la política, en segons quins casos... Diu, amb què? Clar, nosaltres creiem, nosaltres teníem il·lusió, i ens creiem les coses, i dèiem, i canviarà, i creiem... Jo el que faria, si d'aquí dos anys hi ha el mateix govern, tornar-lo a posar.
Ah, no, sí. Jo ara li diria, vagi sant, respiri, tranquil, descansi, no sé què. Escolta, hi ha polítics que també els han habilitat i tornen a estar. I han tornat. Vull dir que no se n'han anat a casa, ni pensen anar-se'n pel que veig.
En una estona fa la compareixença Isabel Díaz Ayuso, però ahir lògicament ja va dir la seva i va dir que s'havien utilitzat mitjans d'estat per fer política delinquin. I Alberto Núñez Fijo, que deia si li prendria el lloc, de moment segueix parlant ell pel Partit Popular, doncs aprofitava la benentesa per demanar la dimissió de Sánchez. Con un mínimo de decencia...
Tampoco habría otra salida que la dimisión del presidente del gobierno y la devolución a los españoles de la voz para decidir qué futuro político deseamos. Pero porque esa es la salida digna, estamos seguros de que no la tomará.
Això és el que deia... Porta 3 anys dient el mateix. Algú li hauria de dir, així no, fijo, així no. Sobre el paper, el fiscal general que havia escollit aquest govern...
doncs és un delinqüent, o presumptament és un delinqüent, o ha comès un delicte. El que passa és que al final, quan s'analitzen totes aquestes qüestions, sí que és cert que al final acaba generant descrèdit per tothom. És a dir...
ningú garanteix que si ara hi ha eleccions, surt el Partit Popular, el Partit Popular no posi un fiscal general que pugui cometre un delicte, no? No. El que passa... De fet, és el que ja els va posar en el seu moment l'Aznar, ja els va posar, en tot l'àmbit de la judicatura, es va assegurar, ben assegurat, que hi hauria això. I això...
Els polítics d'aquí a Catalunya deien, sí, sí, nosaltres ja no ens sorprèn tot això, ja sabem qui hi ha allà, no? I això se'n va cuidar l'Aznar de posar-los allà, un darrere a l'altre. Per tant, cuidao, que sabem que no s'hi arriba allà per mèritos sol o propios, i el que hi arriba com aquest pobroma, que en tot cas doncs la proposen no sé què, perquè pensen que té una certa visió més aperturista, pam, clatellada, que no juega con nosotros, pam.
Sí, sí, tal qual. Llavors no. Estava pensant en la quantitat de jutges i representants de la judicatura o magistrats que no són, diguéssim...
De la corda d'aquesta direcció de jutges i que després han acabat amb algun problema, no? Que penso que l'esquerra també durant aquests anys s'ha adormit una mica bastant. I jo penso que quan l'esquerra està a l'oposició no fa l'oposició que hauria de fer.
No, som massa tous fent oposició. Porta setmanes defensant això. Ser d'esquerra vol dir ser plural, ser respectuós, ser dialogant. No és ser dictatorial i ser... L'esquerra per què es divideix t'any? Perquè quatre discuteixen i dos se'n van i formen un altre partit, per dir-ho així. Per què? Perquè hi ha una certa pluralitat, en canvi.
La dreta diu, aquí tot el món a fermar i tothom quiet. Amb el que deia el Joan Banel, totalment d'acord. Sobretot el PSOE, quan està al govern, porta la rosa del seu símbol i quan està a l'oposició porta un lliri.
Sí, sí, és així. S'estoven molt, s'estoven molt. Bueno, digue-li mig lliri, perquè sí. No, no, però també... No, és veritat, perquè s'estoven molt. És un partit de govern i altres no, també. No, no, que sí. No, i pretendre, per exemple, jo que sé el partit... Home, no, els altres no, perquè no els hi deixen. Ja voldríem. Cada dia, cada dia, cada dia el demanen.
Però que em fa molta gràcia que un partit que aspira a governar Espanya entengui i digui públicament que no es pot pactar amb forces que estan representades allà a l'hemicicle, al Congrés, i que, per tant, són absolutament legals i absolutament correctes, ni les demonitzi d'una manera terrible. I parlo de...
Esquerra, de Podemos, de Bildu... Què vol dir que no pots pactar amb aquesta gent? Aquestes gent són legalment i correctament representant allà. O sigui, que fins i tot arriben a aquest punt, no? Vull dir, a menys tenir i a dir-te de manera indirecta és que aquests no...
No són ni correctes ni bons. No són dels nostres. El que et diuen és que no són dels nostres. Si no són dels nostres, no serveixen. A mi em dol, et dic en sèrio. Em sap molt greu que passen aquestes coses, perquè penso que és un granet més de sorra, saps, allò, per no tenir fe o per no creure en moltes coses. S'ha de canviar també la llei electoral. Sí, clar. Sí, sí.
ha de ser molt més representatiu del que és ara. El que no pot ser és que una província, perquè va per províncies, perquè això va ser... I Catalunya no ho ha fet, eh, més a més. Catalunya tampoc. Doncs tingui set i, a proporció a l'altra, té sis, quan és una quarta part de la població. Sí, sí.
I aquí hi ha hagut gent, i podem dir que hi ha hagut rubinencs que s'hi han esmerçat força, com la Marta Ribes, que va estar treballant moltíssim tot el tema del canvi a la llei electoral, i que no se'n van sortir. Perquè hi ha les xifres, hi ha molts interessos pel mig. Això de la densitat de població es veu que té ideologia, no? A Catalunya o a la resta d'Espanya. Jo fins i tot dubto de les comunitats autònomes que existeixen avui en dia.
Moltes d'elles no tenen raó. No tenen raó de ser, però va ser una manera del cafè per a tots. A veure, com haurà de ser amb el finançament singular, que haurà de ser cafè per a tots, encara que no sigui el més real. I com s'aconsegueix també la igualtat entre les diferents comunitats autònomes.
en educació, en sanitat, com s'aconsegueix això, també? Home, si les competències estan transferides, és difícil, no? Sí, clar, estan transferides. Llavors passen coses com a Andalusia, les demografies. Un nen o un qualsevol a Andalusia no sé què i a Catalunya no sé quantos. No? Sí, sí, sí. O té un tipus de sanitat a Andalusia diferent a la d'Astúries.
No hauria de ser, eh? No hauria de ser. Jo recordo ara ja fa uns anys que jo tinc, per part de la dona, té molta família a Andalusia, no? I cada vegada que anàvem, a l'estiu sobretot, que ens deien no, no, ja hem anat a recollir l'ordinador pel curs... I quan us costa? No, no costa res. Hem de deixar 25 euros de dipòsit, de fiança...
i els ordinadors els aparteix l'escola. I d'això t'estic parlant fa 10 anys. Sí, sí, i quan... Quan aquí estaven començant a arribar els ordinadors per tots els nens, però... Previa pago. Previa pago dels pares. La fibra òptica va arribar abans al meu poble que aquí. Però penseu que en aquests moments... En aquests moments s'està adonant... I l'ave. En aquests moments s'està adonant el fet de gent...
que envia els fills a estudiar a unes altres comunitats autònomes. Per què? Perquè els cursos són més econòmics. En sèrio. Hi ha gent que està enviant la canalla, que prefereix enviar la canalla a Andalusia, que un curs universitari costa 800 euros, no? Sí. No et dic el que costa la matrícula aquí. I hi ha gent, això que va abans de manera puntual... No, no, no, no. Ja no et dic els que estan estudiant via online amb la Universitat de la Rioja, eh?
Coses quotidianes com el canet de conduir, no? Perquè hi ha gent que passa de comunitat a l'altra. A part que diuen que l'altra comunitat és més fàcil de treure, també perquè és molt més barat. I tu dius, està mal gestionat aquí. Parles amb la universitat i dius, està mal gestionat aquí perquè pagueu aquests preus. No, no.
No, no. Resulta que no. Resulta que tenim més densitat. Altres llocs s'estan subvencionant amb impostos que no han pagat. Diners que no els han generat. Ens queda un quart d'hora i jo volia parlar d'altres qüestions, però us diré que hi ha un parell de titulars. Deixo els titulars i seguim a una altra cosa. Titulars importants del dia. El cas Pujol. Arrenca a Madrid el judici de l'expresident i la seva família per diversos delictes de corrupció.
I, d'altra banda, el Tribunal Suprem cita José Luis Ábalos i Coldo García el 27 de novembre, això és la setmana vinent, per revisar si els envia a presó. Us juro que estic buscant la notícia alegre del dia. No sé si diria alegre, però ens portarà a parlar d'una cosa més agradable. Sí, sí, alegre. Perquè els castells compleixen...
Compleixen 15 anys, els castells, com a patrimoni mundial de la humanitat. A mi m'encanta. Que em fa d'anys que uns pugen sobre els altres. No t'agraden els castells? A mi tampoc. Tampoc és obligació que t'agradi. Però està molt bé que sigui patrimoni. I tant. Amb això me n'alegro.
anar a veure... No. Em fa patir, ja està. Sempre m'ha fet patir. Heu de seguir més els gegants. És una tradició molt nostrada. És una tradició molt nostrada, sí senyor. Cauen de mesa baixa. Que també cauen. Que sigui patrimoni... Cada vegada hi ha més coses que són patrimoni nostre i de la humanitat, i que està molt bé.
No té res a veure que ens faci ningú. Que ens agradi o no. Xifres, es donen xifres. L'última dècada s'han descarregat un 50% més de castells i quatre cops més gamma extra, que són aquests enormes que només veiem amb els veïns de... De més de nou pisos.
als veïns de Terrassa. Hi ha algunes zones del sud del país. Però sí que és cert que en aquests 15 anys, sobretot, hem assistit a molts actes com multitudinaris, mediàtics, és a dir, reconeguts a fora. Em sembla que hi ha colles castelleres a països... A la Xina, hi ha una colla. Curiós, eh?
Sí, jo crec que tots aquests actes, activitats culturals, tenen èpoques de més pujança i èpoques que no tant. El fet de, per exemple, jo què sé, a nivell de sardanes,
aquest estiu o l'estiu passat, vaja, tothom... Això m'agrada molt més. De tiets, no, dels tiets, doncs resulta que redescobreixen... Hi ha moments en què pel que ens donem més activitat i menys. En aquest cas, el que jo crec que sí que val la pena és dir-li a la gent que participa.
Amb allò que t'agradi per participar, els gegants, aquí a Rubí tenim gegants, tenim castellers, i falta gent. I està bé, no? I per què? Perquè és una cosa comunitària. Participa per passar-t'ho bé comunitàriament, en grup, deixa d'estar sol a casa, com aquell que diu, i de...
Té relació amb el que parlava abans de la política, de la democràcia. Si no es cuida, si no es participa, doncs... I d'allò que és de tot. Es perd. Home, una de les reivindicacions que fan les entitats de cultura tradicional, però jo crec que és extensible a qualsevol entitat de la ciutat, és la falta de participació o la falta d'incorporació de gent més jove perquè hi hagi renovació, és a dir, perquè es mantingui en el temps. És que abans... Costa molt, costa molt. Era fer voluntariat
Estava ben vist. I tu feies voluntariat perquè t'agradava, perquè ho havies viscut. Ara fer voluntariat costa molt perquè se n'enriuen. Parlo de gent jove. I vas als gegants, ets un geganter, ets un dimoni dels... Vull dir, costa una mica. I a qualsevol entitat que sense ànim de lucre...
Costa molt fer veure i que la gent es cregui que realment som voluntaris i que realment ho fem per la cara. Costa molt. És curiós que no quedi ventre la gent més jove perquè hi ha una... És a dir, per currículum escolar han de fer tots voluntariat. Em sembla que és el tercer o quart de l'ESO.
Sí, sí, i de fet van les entitats... Alguna cosa la trobes que t'interessi, no? I mostra molts instituts que hi van... Jo hi he anat a fer alguna xerrada allò. Fa molts anys que els gerenters, per exemple, hi ha visites programades durant tot el curs de nens de les escoles al local per veure...
com és un gegant i veure-ho en primera persona. I explicar-los i demanar-los si volen fer voluntariat, etcètera. L'Esbert també ho fa, eh? Home, clar, ho fa tothom. També són voluntaris. Jo crec que ha estat més una cosa d'això. Cada vegada es viu més individualment. I a Canalla, no tota. I quan diem, sisplau, perquè va de generalitzar molt. I no és cert, però...
que no es truca, que només s'envia missatges, perquè trucar és... I tu dius, hosti, no sents ni la veu de l'altre. Ja no et dic quedar, eh? Ja no et dic quedar que... Que també pots apuntar-te als castellers en 60 anys. Sí, tant. Bueno, si tens... Un moment, un moment, un moment.
Si no tens cap tipus de lesió. No cal que se't pugin a sobre. Per fer de pinya a les últimes. No cal que se't pugin a sobre. Bàsicament per recollir la canalla si cau. Bàsicament per fer bulto. Per donar suport de labor. Però anys 60 per any no aguanta una mica.
A certa edat, sí. Si ho fas, et vindrem a veure. De tota manera, jo que conec una mica el món dels gegants, és un fenomen molt circunscrit, molt acotat,
a l'àrea de Barcelona i el seu gran cinturó. Cuidado. I cap a Tarragona. No vol dir la falta de gent. La falta de gent. O els elements de cultura popular.
sinó la manca aquesta de participació de gent, perquè s'ha diluït molt, diguéssim, la importància que té una trobada de gegants, per exemple. Perquè nosaltres anem per tot Catalunya i els pobles més petits, les poblacions d'edat, jo diria que de menys de 10.000 habitants, els gegants, com a exemple, eh?
Els gegants, el dia que es fa la trobada dels gegants, és una de les festes més grans del que ell pobla durant tot l'any. Tot el poble participa. I tot el poble participa d'una manera o d'una altra. Vull dir que hem d'anar una mica en compte amb aquesta...
manca de voluntariat. Aleshores arribaríem a parlar de senyes d'identitat, de quan les ciutats es fan tan grans que en si es dilueixen si no es treballa allò que són les arrels pròpies de la ciutat. Si tu no incentives i afavoreixes totes aquestes qüestions, doncs és... A veure, Rubí, per exemple, l'altre dia, no sé quants idiomes es parlaven.
Imagino que més d'un centenar. Més d'un centenar. Tenim com 150 o 160 nacionalitats. Et sorprèn. I clar, vull dir, tot això fa que...
les tradicions pròpies d'aquí, doncs també es digueixen. I també fa que nosaltres no coneguem les tradicions d'altres llocs que viuen i conviuen amb nosaltres. Crec que falta un treball de xarxa, de... de conèixer-nos tots plegants, perquè... La Carme fa que no, eh? La Carme no creu que sigui això. Fa anys no calia, eh? Jo diria que parlo de les escoles, que com que és aquest bonisme que tant parlem, es coneix més...
les cultures i les identitats d'alguns altres nens que les nostres, perquè les nostres queda catalanet, queda...
Borgeset, queda lletxet. I és així. I jo ho he viscut i ho sento mestres i tal. Doncs no. Primer treballem el nostre i després. S'ha d'acollir tothom evidentment. L'esforç s'ha de fer al 50%, com a mínim. Jo diria que fins i tot els de fora, i ho diu un que va venir de fora, hauríem de fer un esforç major. I jo trobo que últimament això no passa.
A part que després es munti que està molt bé xarxes, mil, les que facin falta, però també la voluntat del que arriba ha de ser-hi. Sí, sí. I de voler participar i de voler, d'alguna manera, formar part d'aquell lloc i aquella cultura i aquell indret on vius i, en principi, i viuràs, segons la teva previsió, força temps. A vegades passa el que diu la Carme, és que sembla que t'hagis d'amagar.
T'has d'amagar, és com una vergonya. I això tampoc és, eh? Jo ho he vist, és... I t'ho diuen de fora. Jo puc dir que a Ràdio Rubí tenim un programa que es diu Els nous rubinencs, que ara setmana entrevistem gent migrant i la majoria de gent amb la que parlem
És gent que té interès per la ciutat i per viure... Què és el que no els arriba? Què és el que no els arriba? Què és el que falla? Potser falla les entitats, de no acropar-se més als barris. Segurament parlem amb gent implicada, gent que està disposada a anar.
a la ràdio municipal a explicar el seu procés migratori, segurament ja és una persona que té aquesta predisposició. Però moltes vegades el que expliquen és que els agrada passejar... La gent que ve al programa no és representativa de... De tothom que ve de fora. I també ho dic, eh? Potser les entitats a vegades...
a vegades es tanquen bastant en si mateixes a vegades sembla que els costa obrir portes i anar... en les entitats de cultura popular tradicional costa d'obrir-se i moltes vegades no és per la negativa de les pròpies entitats que estarien encantades jo parlo del que conec més que és el món dels gegants nosaltres no tenim cap
cap problema en que vingui a la colla... Pensar en persona. Qualsevol persona interessada en el tema. I tant ens fa...
Que sigui d'aquí, que sigui d'allà. Però costa que la gent prengui com pròpies o que tingui un interès per un tipus de cultura que no surt als grans mitjans de comunicació, que no està gaire a les xarxes, que és per on molta gent s'informa.
I costa molt. Però en canvi que els faria... Jo diria que moltes vegades no és per culpa de les entitats. No puc parlar de totes perquè no les conec. La vida interna no la conec. Però jo en els casos que conec, els castellers i els gegantés, vamos...
Cap problema que vingui tothom que vulgui col·laborar. Si no sap, ja li ensenyarem, com a qualsevol. És l'intent de voler involucrar-se. Ha d'haver les ganes personals d'un. Això és el primer.
I el que deia la Carme... L'autocensura. I el prestigi que tenen aquestes activitats. No, senzillament que explicar la legenda del drac de la Mola, de Sant Llorenç,
Bueno, sí, per explicar la llegenda del drac, ara dic Mangladés perquè m'ha sortit així, però no vol dir... Això sí que és interessant i molt i tothom ho ha de saber. Doncs perdona, em sembla de conya i evidentment ho he fet tota la vida, però cal que l'expliquem.
Totalment. La llegenda del drac. Escolteu, ens queden dos minuts. Alguna proposta de cara al cap de setmana? Encendre la llar de foc. Anar a comprar mantes. La casa de les mantes, que sapigueu, ha tancat. Des d'acabar a tancar la casa de les mantes... Ahir a les botigues de Rubí les veies gent provant-se en oracs i coses... Passant pel carrer ho veies, no? Ho fem molt, això, eh, aquí?
Ai, ui, quin fred que dius. I tot s'ha correcuita. Jo vull recomanar dos concerts. Ja sabeu, com que ja sabeu que Ocas Graça ha assaurit els quatre concerts, com que molts altres sabreu que també l'any que ve tornen els dits per pal.
Al Sant Jordi Club, per exemple. Què dius? Els Deep Purple? Sí, tres d'ells encara. Tres aguanten. Potser no gairebé, segur que serà l'última vegada. Anuncio, ja que tenim gent de Sabadell aquí, a la Cava Orpí de Sabadell, avui la Paula Valls i demà la Sara Roy.
Molt bé, molt bé. No són ni pàrfals ni són ocas grasses, però és petit format de nivell. De qualitat. I Sabadell està aquí, d'aquí mateix. A veure si ara ho aconseguim. Doncs escolteu, diumenge hi ha la caminada fent xarxa. La volta, la quarta etapa de la volta a Rubí per conèixer els itineraris locals. També recomanable. I tant, i tant. Moltíssimes gràcies als quatre. Ens tornem a veure en una setmana. Molt bé. Adéu-siau. Gràcies. Bon cap de setmana.