Title:

Urbanisme inundable, política de pactes i memòria

## Visió general de l’episodi En aquesta tertúlia de **Ràdio Rubí** es combinen tres grans blocs temàtics: 1. **Urbanisme i zones inundables a Rubí i Catalunya**: riscos de construir en zones inundables, el paper de *l’ACA*, el canvi climàtic i la necessitat de rigor tècnic per sobre del partidisme. 2. **Política de pactes i governs en minoria a Espanya**: el paper dels partits petits com a claus de governabilitat, la figura de **Pedro Sánchez**, els equilibris amb **Junts** i **Vox**, i la cultura de governar en minoria. 3. **Memòria històrica, franquisme i transmissió a les noves generacions**: record personal del *20N*, el paper de l’escola i la família, els camps de concentració franquistes, el *Valle de los Caídos/Cuelgamuros* i el debat sobre símbols franquistes. Al final, per manca de temps, el bloc previst sobre **ciència i mercat** (recerca i negoci de les publicacions científiques) queda ajornat. --- ## 1. Urbanisme, zones inundables i canvi climàtic ### 1.1. La campanya «Prou Urbanisme Inundable» • **Ecologistes en Acció** impulsa la campanya *Prou Urbanisme Inundable* per denunciar la construcció de **tres blocs de pisos a l’Escardívol**, a Rubí, en una zona considerada inundable. • Es demana una **moratòria immediata** per a aquest projecte i, en general, per a **totes les zones inundables de Catalunya**. > Objectius de la campanya: > • **Curt termini**: aturar tots els projectes en zones inundables fins revisar mapes de risc. > • **Mitjà termini**: recuperar la **prohibició d’edificar** en espais inundables. > • **Llarg termini**: **adaptar el territori** a la nova realitat climàtica i **protegir la biodiversitat**. ### 1.2. Canvi climàtic i revisió dels mapes de risc • Es destaca la combinació perillosa entre: - **Urbanisme cada cop més dens**, que envaeix espais naturals i fluvials. - **Fenòmens meteorològics més intensos i imprevisibles** per efecte del *canvi climàtic*. • L’**Agència Catalana de l’Aigua (ACA)** ha ampliat un **30% les zones considerades inundables**: - +170 km de curs fluvial. - 90 nous trams de rius, rieres i barrancs. - S’hi inclouen noves zones a Rubí, com el **carrer del Castell**. • Compromís de l’ACA: - Disposar el **2027** d’una **cartografia homologada** de zones inundables. - Desenvolupar un sistema d’**alertes d’impacte**, no només hidrològiques, que indiqui **què passarà sobre el territori** (infraestructures afectades, zones inundables, impacte en la població). - Objectiu: **avisar amb almenys dues hores d’antelació** i activar protocols d’emergència amb una eina de **predicció en temps real** que integri dades *meteorològiques, hidrològiques i hidràuliques*. ### 1.3. Urbanisme, drets adquirits i responsabilitat política • A Rubí, **l’AUP** ha estat l’únic partit que sosté una oposició clara al projecte de l’Escardívol, amb mocions al ple i un **contenciós administratiu** contra l’Ajuntament. • El debat posa èmfasi en: - La necessitat de **r o mpre el partidisme**: les decisions sobre urbanisme i risc no es poden prendre només en clau de partit. - El **rigor tècnic i científic** ha de ser la base de les decisions, per sobre de qui faci la proposta. > «Això no ho diuen ni uns ni els altres. **Ho diuen la ciència i el rigor**.» • Es parla dels **drets adquirits** dels promotors: - És cert que hi ha planejament que reconeix drets d’edificació. - Però aquests drets **es poden traslladar** a altres punts del municipi mitjançant tècniques urbanístiques. > S’usa la metàfora mèdica: > • Un bon metge no pot dir «això és massa complicat, no m’atreveixo». > • Igualment, **un bon urbanista** ha d’afrontar canvis complexos si el risc és real. • Crítica dura: l’urbanisme massa sovint està **supeditat al partidisme**, més que no pas a la política entesa com a servei seriós a la ciutadania. ### 1.4. València, Dana i drenatge: aprendre dels errors • Es comenta el cas de la **Dana de València**: - Va ploure molt a les zones altes i l’aigua **no només baixava per les lleres, sinó per altres bandes**. - La urbanització massiva fa que **l’aigua llisqui**: on tot és asfalt i paviment, l’aigua no s’infiltra i **baixa amb molta més força**. • El paper dels nous models de risc: - Protecció Civil demana **models que simulin què passa sobre el territori**, no només cabals de rieres. - Es defensa que, amb el coneixement actual i la *intel·ligència artificial*, es poden fer **estudis molt precisos** de comportament de l’aigua, i no són «impossibles». > Missatge clau: no s’ha de tenir por d’aixecar «llebres» sobre el risc; s’ha de tenir por de **no informar** i deixar la ciutadania sense protocols. • Importància de la **informació i el lideratge**: - Quan l’administració **demostra control, lideratge i rigor**, el ciutadà se sent més segur. - El problema actual és la sensació que «**uns tiren per una banda i els altres per una altra**». ### 1.5. Propostes urbanístiques: menys asfalt i més drenatge • L’arquitecte planteja idees concretes: - Carrers d’urbanitzacions de 12–14 m d’amplada podrien tenir **només 3 m d’asfalt** i deixar la resta permeable. - Limitar fortament la **pavimentació de les parcel·les privades**. - Aturar l’ocupació de nou territori, perquè significa **més asfalt i menys drenatge**. • Exemples: - Al País Valencià s’ha pavimentat **de manera massiva i irracional** moltes urbanitzacions. - A Catalunya també, encara que potser amb menys intensitat. • Es parla de la necessitat de **desurbanitzar** en alguns llocs i preparar-se per: - **Pujada del nivell del mar**. - **Tormentes extremes i estranyes** (com la Dana), que els models antics no contemplaven. ### 1.6. Períodes de retorn i canvi climàtic • El *canvi climàtic* ha fet saltar pels aires els càlculs clàssics de **períodes de retorn** (episodis que es preveia que passessin cada 500 anys ara poden passar cada 100 o 50). • Caldrà **revisar tant els anys com els índexs de disseny**: - No és només que els episodis siguin més freqüents. - També són **més intensos**, i per tant cal **elevar els paràmetres de càlcul**. • Missatge final: - No s’ha de viure amb por, però sí amb **consciència i responsabilitat col·lectiva**. - El canvi climàtic no és només cosa de «grans estats»; **cada escala (local, familiar, social)** té responsabilitat i marge d’acció. --- ## 2. Política espanyola, pactes i governs en minoria ### 2.1. El CIS i la competició PSOE–PP–Vox • Es comenta la imminent publicació del **baròmetre de novembre del CIS**, el primer després de la ruptura de **Junts** amb el govern de Sánchez. • El baròmetre d’octubre mostrava: - **PSOE**: ~35% d’estimació de vot, uns **15 punts per sobre del PP**. - **PP**: prop del 20%. - **Vox**: a només **2 punts del PP**. • S’espera veure com afecten a les enquestes: - La **pèrdua d’estabilitat** del govern Sánchez després de la ruptura amb Junts. - La **crisi pels cribats de càncer de mama a Andalusia**, que pot castigar el PP. ### 2.2. Partits petits amb la clau de la governabilitat • La tertúlia es centra en el **paper dels «segons» de la coalició**, els partits petits que, tot i tenir menys vots, **poden fer o desfer governs**. • A Madrid, **Junts per Catalunya**: - Ha plantat cara al govern amb un **veto a totes les lleis del PSOE** i els seus socis. - Míriam Nogueras, entrevistada anteriorment a la ràdio, explicava que gràcies a aquesta pressió s’ha **desblocat la llei contra la multireincidència** a Catalunya, que feia més d’un any que estava encallada. > Frase repetida de Nogueras: > • «L’únic llenguatge que entenen és el **d’agafar-te per allà i apretar**.» • Al País Valencià: - El PP proposa **Juanfran Pérez Llorca** com a nou president de la Generalitat, en substitució de *Mazón*. - Però **no té garantit el suport de Vox** tot i l’acord intern. - Es parla que Vox podria «tener agafat» el PP valencià per segona vegada, exigint encara més concessions. - Es cita el titular de *Levante*: Vox exigeix **eliminar les zones de baixes emissions** en ple conflicte a València. ### 2.3. De les majories absolutes als governs en minoria • Es descriu una evolució de la cultura política espanyola: - Abans: **majories absolutes** de PSOE i PP. - Després: cultura de la **coalició** (dos o tres partits per arribar a la majoria absoluta o quasi). - Ara: cultura d’**acceptar governs en minoria**, amb un **parlament molt fragmentat** i pactes constants. • Encara no hi ha una autèntica **cultura política de governar en minoria**: - Caldria aprendre fins on es pot cedir «a canvi de manar». - Es qüestiona si «tot val» per estar al govern. ### 2.4. El «mètode Sánchez»: resistència i incompliments • Es fa una anàlisi crítica de **Pedro Sánchez**: - Hauria descobert com **governar en minoria com si fos majoria**, perquè **incompleix acords** i igualment continua tirant endavant. - Es diu que acumula molts **incompliments** (se n’esmenten «200» com a xifra exagerada per fer-ne sentir la magnitud). • Junts ha estat el **primer a «plantar-li cara»** amb contundència, però: - El tertulià opina que el que han aconseguit és una mica el **«xocolata del lloro»**: concessions parcials dins d’una estratègia general de resistència de Sánchez. • Alhora es reconeix el **mèrit personal de Sánchez**: > Es destaca la seva «**força física i mental sobrenatural**» per aguantar una pressió que molta gent no suportaria. ### 2.5. Vox, PP i el gir conservador valencià • Es projecta què podria passar a València amb un PP **molt necessitat de Vox**: - Ja en el passat es va nomenar un **torero com a conseller de Cultura**. - Ara s’insinua que les exigències de Vox poden portar a mesures encara més radicals: - Destrucció de **zones de baixes emissions**, - Possible imposició de símbols i rituals d’ultradreta (esment satíric del *Cara al sol* a escoles, etc.). • El missatge de fons és una **alerta sobre el pes creixent de l’extrema dreta** en les polítiques públiques, especialment en territoris on el PP depèn del seu suport. --- ## 3. Ràdio Rubí i el 50è aniversari del 20N ### 3.1. Especial de programació sobre el vintena • Demà Ràdio Rubí prepara una **programació especial** (de 9 a 11 h) pel **50è aniversari de la mort de Franco (20N)**: #### Primera hora (9–10 h): mirada local i memòria viva • Reportatge amb **veïns de Rubí** que eren adults el 1975: - Com era el Rubí d’aquell moment. - Com van viure els dies previs i el mateix **20N**. - Històries personals i records concrets (on eren, què feien quan es van assabentar de la mort de Franco). • Objectiu: una **mirada nostàlgica i humana** a la memòria col·lectiva local. #### Segona hora (10–11 h): anàlisi històrica i educació • Debat amb **dos historiadors** i un **professor de secundària**: - Què va significar políticament i socialment la mort de Franco. - Com s’explica el **franquisme i la transició** als instituts. - S’assenyala que sovint el franquisme és «l’últim tema del temari» i es tracta **de pressa i corrents**. • S’ha fet també un reportatge sortint al carrer a preguntar a **joves de Rubí**: - Què saben de Franco. - Quan creuen que va morir. - Les respostes són «molt sorprenents», indicant un **coneixement històric desigual o superficial**. • Es planteja si caldria **reordenar els continguts** per aprofundir més en la història contemporània, que és la que **més condiciona el present** i pot estar relacionada amb el **ressorgiment de l’extrema dreta entre joves**. ### 3.2. Altres activitats: infants i origen de la ràdio • El **20N** també marca: - L’**inici de les emissions estables de Ràdio Rubí**. - El **Dia dels Drets dels Infants**. • Per això, de **11 a 12 h** faran una tertúlia amb els **consellers i conselleres del Consell dels Infants i Joves de Rubí**, també centrada en l’efemèride. --- ## 4. Records personals del 20N i transició ### 4.1. El record vital del 20N • Josep tenia **20 anys** el 20 de novembre de 1975: - Ho explica com un moment **molt intens i alliberador**. • Record del dia concret: - Era al **bar de la Cooperativa** amb la seva companya. - Algú va anunciar: «El Paco s’ha mort, el Franco s’ha mort». - La gent va començar a **treure ampolles de cava**, crits i celebracions. • Record dels dies abans i després: - El famós **«parte médico»** amb l’«equipo médico habitual» generava mems i bromes, però de manera discreta per evitar problemes. - Després de la mort, molts van notar una **descàrrega immediata de tensió**, malgrat la por encara latent. > «Fessis el que fessis, només per parlar segons de què, corries el risc que et portessin al *quartelillo*.» • La sensació d’**alliberament** va ser real, tot i que reconeix que **la càrrega de la dictadura no s’ha acabat d’esborrar** amb els anys. ### 4.2. De la por al carrer a la fal·lera democràtica • Es contextualitza la rapidesa del canvi: - El 1976 ja hi havia les primeres eleccions democràtiques. - Els partits polítics feien **campanya amb cotxes i megafonia** pels carrers, com avui els venedors ambulants. - Es van presentar **30 o 40 partits**, una autèntica explosió de pluralisme després de dècades de partit únic. • Conversa emblemàtica d’aquells dies: > «Fa mig any això era impensable.» • Conclusió: en **mig any** hi ha un **salt brutal** en llibertats i expressió política, amb una sorpresa generalitzada entre la ciutadania. ### 4.3. L’alliberament… parcial • Josep insisteix que aquell moment va ser viscut com un **«uf, respirem»**, però que: - Amb el pas dels anys s’ha vist que **no tot es va resoldre**. - El 23-F i altres episodis recorden que la democràcia no estava consolidada. • Tot i així, per la seva generació el 20N continua sent un **moment fundacional** d’alliberament emocional i polític. --- ## 5. Memòria històrica, ensenyament i família ### 5.1. Emoció vs rigor a l’hora d’explicar el franquisme • Debat sobre com s’explica el franquisme a les noves generacions: - La conductora tem que, quan els mestres que van viure la dictadura es jubilin, es perdi la **transmissió emocional directa**. - Josep matisa que l’**emoció sola no és suficient**; el que importa és el **rigor i la credibilitat** amb què s’expliquen els fets. > «L’emoció hi ha de ser, però no és determinant. El que convenç és el **rigor**.» • Observació sobre la joventut: - Ha sentit adolescents parlant del tema amb **bastant sentit comú**. - Detecta la influència combinada de **casa** i **escola** en com entenen el passat. ### 5.2. L’escola no és l’únic espai de memòria • Es reivindica el paper de la **família i l’entorn social**: - Si la memòria històrica depèn només de l’escola, es corre el risc que es percebi com un **temari feixuc** que molts alumnes desconnecten (com ell amb els *Reis Catòlics*). - En canvi, el que s’explica (o es deixa entreveure) **a casa** és el que sol quedar més gravat. • Problemes actuals: - Durant el franquisme estava **prohibit parlar de moltes coses**. - Després, molta gent **ha decidit voluntàriament no explicar-les**. > Per això es defensa que la memòria històrica s’ha de treballar **tant a les escoles com a les llars i a l’espai públic**. ### 5.3. Camps de concentració franquistes i silencis • Es recorda una notícia recent sobre el nombre de **camps de concentració franquistes**: - S’estima que n’hi va haver **al voltant de 300**. - Encara avui es continuen descobrint dades i informacions. • La conductora ho relaciona amb una experiència familiar: - El seu avi li havia explicat que havia estat en un **camp de concentració**. - A classe, però, mai li havien parlat d’això. - L’avi relativitzava la paraula però admetia **fred, gana i reclusió**. • Josep explica que té **cartes familiars** de persones que van estar: - Al **Valle de los Caídos**. - En **camps de concentració de Cantàbria**. • Aquestes cartes sovint **no diuen res explícit** (parlen de «estar bé» i «esperar tornar aviat»), però llegides en context mostren la **repressió i patiment**. > Comparació amb l’Holocaust: > • L’Holocaust nazi va tenir una **difusió internacional massiva** des del descobriment. > • En canvi, els **camps franquistes**, tot i no ser exactament iguals, també van ser un **«matadero»** i, tanmateix, **gairebé no se n’ha parlat**. • Crítica al discurs de la jerarquia eclesiàstica (bisbe Arguello, Conferència Episcopal): - Presentar la memòria històrica com a «revanxa» és vist com **molt reduccionista i esbiaixat**. - Es defensa que la memòria històrica és sobretot **coneixement** i **reconeixement de víctimes**, no revenja. ### 5.4. Politització de la memòria i percepció dels joves • Es denuncia que la **dreta ha aconseguit convertir la memòria històrica en un «tema d’esquerres»**: - Defensar-la o parlar-ne és etiquetat com una posició ideològica, no com un acte de rigor històric. - Això pot fer que **molts joves no donin credibilitat** al relat, perquè ja el veuen com «partidista». • Es torna a la idea de la **necessitat d’independència** i **credibilitat** en els organismes i en el relat històric (paral·lelismes amb l’ACA i el periodisme). ### 5.5. Valle de los Caídos / Cuelgamuros i símbols franquistes • Es comenta el projecte per resignificar el **Valle de Cuelgamuros** (antic *Valle de los Caídos*): - Es mantindrà la **gran creu**. - Es proposa una **línia divisòria** al turó (com una esquerda) per simbolitzar la fractura. - Es retiraran les escales que donaven accés a la basílica. - Es vol transformar l’espai en un **mausoleu per a totes les víctimes** de la Guerra Civil i la dictadura. - Les obres es preveuen per al **2027**. • Josep, com a arquitecte, n’opina: - La **línia-esquerda no li agrada gens**; la veu com «més del mateix» i com un símbol que **reafirma la divisió**. - Defensaria **enderrocar la creu** i deixar-ne les restes com a símbol de ruptura amb la repressió. > «Deixaria la creu a terra ben triturada… com a símbol que ens hem carregat el símbol de la repressió.» • Debat sobre què fer amb símbols franquistes: - El govern Sánchez anuncia que **retirarà tots els símbols franquistes pendents**. - Alternatives: **resignificar** vs **eliminar**. - Cap opció és neutra: enderrocar pot alimentar el victimisme de la dreta; mantenir pot perpetuar la injustícia simbòlica. • Josep apunta que: - **No es pot agradar a tothom**. - Cal **reconèixer clarament la magnitud de la repressió** i actuar en conseqüència. - La **llei d’amnistia** de la transició va deixar els responsables **impunes**; caldria, almenys, **revisar aquest punt**. > «Destruir el que destruïa la concòrdia no seria gens il·legítim.» --- ## 6. Periodisme, partidisme i confiança ciutadana ### 6.1. El rol dels mitjans davant el partidisme • La periodista planteja una dificultat professional: - Quan un fet objectivament criticable és abanderat per un **partit concret**, parlar-ne pot fer que el mitjà quedi **etiquetat** com proper a aquell partit. • Hi ha el risc d’**autocensura**: - No tractar un tema per por que et pengin una etiqueta política. - Es considera **el pitjor que pot passar** des del punt de vista ètic. • Conclusió: el **periodisme ha de mantenir el rigor i l’autonomia**, encara que això comporti ser etiquetat. ### 6.2. Necessitat d’organismes independents i creïbles • Es parla de l’**ACA** com a exemple ideal d’organisme que hauria de ser: - **Independent del partit de govern**. - Amb **credibilitat tècnica indiscutible**. - Amb capacitat de dir «**sí o no es pot edificar aquí**» sense interferències. • Problema actual: - Sovint, aquests organismes són **presidits per persones lligades al partit governant**. - Cada canvi de govern implica **canvi de direcció** i sospites de manca d’independència. • Es proposa un model similar al de la **corporació mediàtica pública (TV3, etc.)**: - Direccions seleccionades via **concursos** i mecanismes que minimitzin el control partidista. • Es lamenta que la **credibilitat** de l’ACA i altres organismes s’hagi ressentit, especialment arran de documentals com un *Sense ficció* recent. > «La credibilitat salta pels aires.» ### 6.3. Desconfiança en la política i saturació de males notícies • Hi ha una sensació generalitzada de **desconfiança envers el món polític**: - Els polítics «**generen constantment motius per desconfiar**». - Això alimenta l’escepticisme ciutadà i el desinterès. • Es connecta amb el debat sobre memòria històrica i urbanisme: - En tots dos casos es reclama **rigor, transparència i lideratge**. • Idealment, professionals i tècnics haurien de poder **treballar sense pressions partidistes**, i periodistes haurien de poder **explicar amb claredat** sense por a etiquetes. --- ## 7. Bloc científic pendent • Estava previst tancar la tertúlia amb un bloc titulat **«Ciència i mercat»**, a partir d’un estudi de la **Universitat Autònoma**: - Denuncia que molts diners destinats a la recerca acaben **alimentant el negoci de les publicacions científiques**. - Suggereix que hi ha **actors que s’enriqueixen** amb el sistema de revistes i *papers*. • Per manca de temps, aquest tema **no s’arriba a desenvolupar** i queda pendent per a una futura tertúlia. > «Ens hem menjat el tercer bloc de la tertúlia… Guardem la informació per un altre dia.» --- ## Temes principals destacats **1. Urbanisme i canvi climàtic** • Risc de construir en zones inundables. • Revisions de l’ACA, nous mapes de risc i sistemes d’alerta d’impacte. • Crítica al partidisme en la planificació urbanística. • Necessitat de menys asfalt, més drenatge i, en alguns casos, desurbanització. **2. Política de pactes i governs en minoria** • Paper central de partits petits (Junts, Vox) en la governabilitat. • Estratègia de resistència i incompliment de Pedro Sánchez. • Fragmentació del sistema de partits i aprenentatge de governar en minoria. **3. Memòria històrica i educació** • Record personal del 20N i la transició. • Importància de combinar emoció i rigor a l’hora d’explicar el franquisme. • Invisibilització dels camps de concentració franquistes. • Debat sobre com tractar el Valle de Cuelgamuros i els símbols franquistes. **4. Confiança, mitjans i institucions** • Pressions i etiquetes sobre periodistes. • Necessitat d’organismes tècnics independents com l’ACA. • Desconfiança generalitzada envers la política i importància del lideratge rigorós. --- ## Interlocutors • **Belén Tierno** – Presentadora/moderadora de la tertúlia. • **Josep Milà** – Arquitecte i tertulià habitual. • **Albert Soler** – Director de Ràdio Rubí i tertulià. --- ## Tags • Urbanisme • Zones inundables • Escardívol • Rubí • Ecologistes en Acció • Prou Urbanisme Inundable • ACA • Canvi climàtic • Drenatge • València • Dana • Política espanyola • Pedro Sánchez • Junts per Catalunya • Vox • PP • CIS • Pactes de govern • Govern en minoria • 20N • Franco • Memòria històrica • Camps de concentració franquistes • Valle de los Caídos • Valle de Cuelgamuros • Simbologia franquista • Educació històrica • Joventut • Ràdio Rubí • Programació especial • Drets dels infants • Periodisme • Partidisme • Confiança ciutadana • Intel·ligència artificial (aplicada a predicció d’inundacions) --- ## Seccions [Nota: els temps són aproximats a partir dels segments facilitats.] 1. { "start_second": 17, "end_second": 112, "section_title": "Introducció a la tertúlia i sumari del programa", "section_summary": "Presentació de la tertúlia amb Belén Tierno, salutació als tertulians Josep Milà i Albert Soler, comentaris distesos sobre el fred i la ràdio, i exposició dels temes del dia: urbanisme en zones inundables, política de pactes a Espanya i bloc pendent sobre ciència i mercat." } 2. { "start_second": 159, "end_second": 234, "section_title": "Campanya ‘Prou Urbanisme Inundable’ i el cas de l’Escardívol", "section_summary": "Exposició de la campanya impulsada per Ecologistes en Acció que demana una moratòria per a la construcció de tres blocs de pisos a l’Escardívol, zona inundable de Rubí. Es detallen els objectius a curt, mitjà i llarg termini de la campanya i es recorda l’oposició històrica de l’AUP al projecte, incloent-hi un contenciós contra l’Ajuntament." } 3. { "start_second": 250, "end_second": 317, "section_title": "Nous mapes de risc de l’ACA i alertes d’inundació", "section_summary": "Es descriu l’actualització de mapes de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb un 30% més de zones inundables, incloent nous trams a Rubí com el carrer del Castell. El director de l’ACA, Josep Lluís Armengol, explica el desenvolupament d’una cartografia homologada per al 2027 i d’un nou sistema d’avisos d’impacte amb dues hores d’antelació, basat en simulacions en temps real que integren dades meteorològiques, hidrològiques i hidràuliques." } 4. { "start_second": 317, "end_second": 365, "section_title": "Debat inicial: creixement urbà, seguretat i partidisme", "section_summary": "Belén planteja el debat sobre com compatibilitzar el creixement de les ciutats amb la seguretat i la preservació d’espais naturals. Josep Milà subratlla que el problema principal és el partidisme: les decisions urbanístiques es prenen sovint per interessos de partit i no per les necessitats reals de la ciutat, i reclama rigor tècnic per sobre de la batalla política." } 5. { "start_second": 365, "end_second": 441, "section_title": "Rigor científic vs. partidisme en l’urbanisme", "section_summary": "Es critica que només un partit (l’AUP) s’hagi oposat a l’urbanisme inundable i que la resta desqualifiquin la postura com a partidista. Josep defensa que el debat s’ha de basar en ciència i dades, no en qui formula la proposta. Denuncia que sovint es jutja una idea segons qui la diu, en lloc d’avaluar-ne el rigor." } 6. { "start_second": 441, "end_second": 523, "section_title": "Drets adquirits, rectificació urbanística i responsabilitat professional", "section_summary": "S’aborda el concepte de drets adquirits dels promotors en zones inundables i es defensa que es poden traslladar a altres punts del territori a través d’instruments urbanístics. Es compara la responsabilitat dels urbanistes amb la dels metges: no poden excusar-se en la complexitat per no actuar. Es reclama valentia tècnica i capacitat de rectificar planejament erroni." } 7. { "start_second": 523, "end_second": 583, "section_title": "Urbanisme sotmès al partidisme i conseqüències socials", "section_summary": "Josep diferencia entre política seriosa i partidisme, i afirma que massa sovint l’urbanisme està sotmès a aquest últim. Això perjudica el benestar col·lectiu, generant situacions on es rebutgen bones idees només perquè provenen de l’adversari. Es recorda l’exemple dels eixos verds de Barcelona, convertits en arma partidista tot i ser un bon projecte urbanístic." } 8. { "start_second": 627, "end_second": 724, "section_title": "El paper del periodisme davant interessos de partit", "section_summary": "Belén exposa la dificultat dels periodistes per informar amb rigor quan hi ha interessos partidistes creuats: donar veu a una causa justa liderada per un partit concret comporta el risc de ser etiquetat. Albert reconeix que aquesta por existeix i que pot portar a l’autocensura, tot i que això és el pitjor que pot passar. Reclamen mantenir la independència informativa malgrat les pressions." } 9. { "start_second": 724, "end_second": 810, "section_title": "Independència de l’ACA, credibilitat i desconfiança política", "section_summary": "Albert defensa que l’ACA hauria de ser un organisme tècnic independent, amb una decisió clara sobre on es pot edificar. Es critica que la direcció de l’ACA i altres organismes canviï amb cada govern, minant la confiança. Es compara amb el procés d’elecció de direccions als mitjans públics. Es recorda un documental de ‘Sense ficció’ que va danyar la credibilitat de l’ACA i es vincula la desconfiança ciutadana generalitzada amb la conducta de la classe política." } 10. { "start_second": 877, "end_second": 968, "section_title": "La Dana de València i la necessitat de nous models de risc", "section_summary": "Es comenta el cas de la Dana de València: la gran quantitat d’aigua va desbordar no només lleres sinó també zones urbanitzades. Protecció Civil demana models que incorporin el comportament real de l’aigua sobre el territori. Josep defensa que amb el coneixement actual i la intel·ligència artificial es poden fer estudis molt precisos, i critica qui diu que són impossibles. Insisteix que cal utilitzar aquests models per tenir protocols clars i donar tranquil·litat a la ciutadania." } 11. { "start_second": 968, "end_second": 1089, "section_title": "Lideratge, informació al ciutadà i capacitat tècnica", "section_summary": "Josep remarca que el ciutadà pateix principalment quan no té informació i no veu lideratge. Reivindica tres pilars: coneixement, lideratge i rigor. Critica que estudis com els que proposa l’ACA no haurien de trigar anys: amb els millors experts es podrien fer en pocs mesos. Es fa referència al mapa públic de zones inundables com a eina útil que tothom pot consultar." } 12. { "start_second": 1099, "end_second": 1235, "section_title": "Asfalt, drenatge i sobreurbanització: lliçons de València", "section_summary": "A partir dels debats posteriors a la Dana, s’explica com l’excés d’asfalt fa que l’aigua llisqui enlloc d’infiltrar-se. Josep proposa reduir dràsticament l’asfalt a les urbanitzacions (p. ex. carrers de 12–14 metres amb només 3 metres asfaltats) i limitar la pavimentació de parcel·les. Adverteix contra continuar ocupant territori amb superfícies impermeables i destaca el cas del País Valencià com a exemple extrem de pavimentació irracional, també present (encara que menys) a Catalunya." } 13. { "start_second": 1257, "end_second": 1376, "section_title": "Futur climàtic: pujada del mar, tempestes extremes i responsabilitat col·lectiva", "section_summary": "Es parla de la futura pujada del nivell del mar i de la possibilitat de tempestes encara més estranyes i intenses que la Dana. Es recorda que els períodes de retorn clàssics han quedat obsolets i que caldrà augmentar els índexs de disseny. Josep insisteix que no s’ha de viure amb por, sinó entendre que caldran accions de reconversió del territori i accions per mitigar el canvi climàtic, amb responsabilitats compartides a tots els nivells, del local al global." } 14. { "start_second": 1399, "end_second": 1493, "section_title": "El CIS de novembre i el paper dels ‘petits’ en la governabilitat", "section_summary": "S’anuncia la publicació imminent del baròmetre del CIS de novembre, primer després de la ruptura de Junts amb el govern central. Es recorden les dades d’octubre, amb un avantatge de 15 punts del PSOE sobre el PP i Vox molt a prop dels populars. La tertúlia es centra en com els partits ‘petits’ o secundaris d’una coalició poden tenir la clau de la governabilitat i fins i tot ‘agafar pel coll’ els grans partits, com va dir Míriam Nogueras." } 15. { "start_second": 1493, "end_second": 1586, "section_title": "Junts a Madrid, llei de multireincidència i pressió al govern Sánchez", "section_summary": "Es recuperen declaracions de Míriam Nogueras a Rubí, on explica que, després de 48 hores de vetar totes les lleis del PSOE, es va desblocar la llei contra la multireincidència, prioritària per Catalunya. Nogueras insisteix que el govern espanyol només reacciona quan se l’estreny. S’analitza en paral·lel la situació al País Valencià, on el PP necessita Vox per investir Juanfran Pérez Llorca i on l’extrema dreta busca obtenir encara més concessions." } 16. { "start_second": 1618, "end_second": 1770, "section_title": "De les majories absolutes als governs en minoria i l’estil Sánchez", "section_summary": "Albert explica com el sistema polític ha passat de les majories absolutes a governs de coalició, i ara a governs en minoria que necessiten pactes constants amb múltiples actors. Encara falta cultura de governar en minoria i de fins on es pot cedir per mantenir el poder. Josep sosté que Pedro Sánchez ha après a governar en minoria com si tingués majoria, incomplint acords i complint-ne alguns puntualment quan convé. Tot i la crítica, reconeix la resistència física i mental de Sánchez davant una pressió enorme." } 17. { "start_second": 1800, "end_second": 1891, "section_title": "Vox, PP valencià i deriva ultraconservadora", "section_summary": "Es reflexiona sobre fins on pot arribar Vox a València aprofitant la dependència del PP. Es recorda el nomenament d’un torero com a conseller de Cultura i es fan hipèrboles sobre possibles mesures ultra (com beatificar el Cid o imposar cants com el ‘Cara al sol’). Es cita el Levante, que destaca l’exigència de Vox d’eliminar les zones de baixes emissions. La tertúlia alerta del pes creixent de l’extrema dreta i de les possibles renúncies ambientals i democràtiques del PP per mantenir el poder." } 18. { "start_second": 1891, "end_second": 2030, "section_title": "Programació especial de Ràdio Rubí pel 20N i mirada local", "section_summary": "Es presenta l’especial de Ràdio Rubí per al 50è aniversari de la mort de Franco. De 9 a 10, un reportatge amb veïns de Rubí que eren adults el 1975 per explicar com era la ciutat i com van viure el 20N. De 10 a 11, debat amb historiadors i un professor de secundària sobre el significat de la mort de Franco i com s’explica el franquisme a les aules. També s’ha fet un reportatge preguntant a joves què saben sobre Franco, amb respostes sorprenents que obren el debat sobre educació històrica i ressorgiment de l’extrema dreta." } 19. { "start_second": 2030, "end_second": 2196, "section_title": "El record personal del 20N: alliberament i canvi accelerat", "section_summary": "Josep explica que tenia 20 anys el 20N i recorda el moment en què, al bar de la Cooperativa, algú va anunciar que Franco havia mort i la gent va començar a treure cava i celebrar-ho. Evoca els dies previs amb el ‘parte médico’ i bromes clandestines, i els dies posteriors com una descàrrega de tensió. També relata com, poc després, les primeres eleccions democràtiques van portar una allau de partits i una sensació d’eufòria i sorpresa per la velocitat del canvi, tot i que amb el temps es veuria que moltes inèrcies no havien desaparegut." } 20. { "start_second": 2196, "end_second": 2516, "section_title": "Com explicar el franquisme: emoció, rigor i paper de la família", "section_summary": "Es debat sobre com s’explica la dictadura a les noves generacions. Belén expressa la por que, quan els docents que la van viure es jubilin, es perdi la transmissió emocional. Josep matisa que l’emoció sola pot generar condescendència i defensa la importància del rigor i la credibilitat. Es remarca el paper clau de la família i l’entorn: moltes coses no s’expliquen a escola, però sí a casa a través d’històries i silencis. També es comenta que durant el franquisme era perillós parlar-ne i que després molts han optat voluntàriament per no remoure el passat, fet que dificulta la memòria històrica." } 21. { "start_second": 2556, "end_second": 2724, "section_title": "Camps de concentració franquistes, memòria i comparació amb l’Holocaust", "section_summary": "A partir d’una notícia sobre uns 300 camps de concentració franquistes, Belén explica que el seu avi li va revelar que hi havia estat, tot i que a l’escola no n’havia sentit parlar. Josep relata que conserva cartes de familiars reclosos al Valle de los Caídos i en camps de Cantàbria, sovint plenes d’eufemismes. Es compara la gran difusió internacional de l’Holocaust amb el silenci sobre els camps franquistes, tot i que també van ser espais de mort i sofriment. Es rebutja el discurs que presenta la memòria històrica com a revenja i es defensa la necessitat de conèixer i explicar aquests fets amb seriositat." } 22. { "start_second": 2724, "end_second": 3042, "section_title": "Valle de Cuelgamuros: projecte de resignificació i debat sobre la creu", "section_summary": "Es comenta el projecte per resignificar el Valle de los Caídos, ara Valle de Cuelgamuros: es mantindrà la gran creu i es crearà una línia divisòria al turó, representant la fractura, a més d’un mausoleu per a totes les víctimes. Josep, com a arquitecte, rebutja el simbolisme de la línia i defensa enderrocar la creu i deixar-ne les restes com a símbol de ruptura amb la repressió. Es debat sobre la dificultat de resignificar símbols tan carregats i sobre el risc que qualsevol opció alimenti greuges d’un bàndol o d’un altre, però es conclou que no es pot aspirar a acontentar tothom i que cal reconèixer la magnitud de la repressió." } 23. { "start_second": 3042, "end_second": 3182, "section_title": "Llei d’amnistia, concòrdia absent i actualitat de la memòria", "section_summary": "Josep sosté que durant 40 anys els vencedors de la Guerra Civil van recordar constantment als vençuts el seu estatus, sense vocació real de concòrdia. Critica que la llei d’amnistia fes taula rasa amb els crims del franquisme i defensa que destruir els símbols que impedeixen la concòrdia seria legítim. Es remarca com el debat sobre memòria històrica continua d’actualitat: en voler parlar de l’especial del 20N de Ràdio Rubí, la tertúlia acaba centrant-se gairebé tota en urbanisme, política de pactes i memòria, deixant pendent el bloc sobre ciència i mercat. La tertúlia es tanca agraint la participació dels convidats." }

['Urbanisme', 'Zones inundables', 'Escardívol', 'Rubí', 'Ecologistes en Acció', 'Prou Urbanisme Inundable', 'ACA', 'Canvi climàtic', 'Drenatge', 'València', 'Dana', 'Política espanyola', 'Pedro Sánchez', 'Junts per Catalunya', 'Vox', 'PP', 'CIS', 'Pactes de govern', 'Govern en minoria', '20N', 'Franco', 'Memòria històrica', 'Camps de concentració franquistes', 'Valle de los Caídos', 'Valle de Cuelgamuros', 'Simbologia franquista', 'Educació històrica', 'Joventut', 'Ràdio Rubí', 'Programació especial', 'Drets dels infants', 'Periodisme', 'Partidisme', 'Confiança ciutadana', 'Intel·ligència artificial']