La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Avui la tertúlia de Rubí al dia canvia, canvia i sobretot té uns convidats i convidades molt joves perquè avui 20 de novembre és el Dia dels Drets dels Infants i Adolescents. A Espanya ha estat derida la Convenció dels Drets dels Infants des de fa més de 30 anys.
Els drets de la infància i l'adolescència reconeixen com a ciutadans de ple dret aquelles persones que tenen menys de 18 anys, l'edat legal a Espanya. Rubia Més és ciutat amiga de la infància, un distintiu d'UNICEF, en què pobles i ciutats es comprometen a salvaguardar els drets d'aquest col·lectiu. I per parlar de tot plegat, avui tenim a membres del Consell dels Infants i Joves de la nostra ciutat,
Us presento a la meva esquerra la Gina, que té 10 anys. Bon dia, benvinguda. Bon dia. La Jana, que en té 11. Bon dia. I el Robert, que té 12. Bon dia. No els hem posat en escala, eh? Ha tocat així.
A la meva dreta tenim el Kairui, d'11 anys, bon dia. Bon dia. El Jerónimo, de 12. Bon dia. I la Martina, de 12. Bon dia. Amb tots ells parlarem avui dels drets dels infants i de la seva tasca com a consellers i conselleres en el cas de Rubí. Ens explicaran què és el Consell dels Infants i Joves i quines decisions han pres, perquè em sembla que ja s'han trobat per primera vegada en aquest 2025.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Primera pregunta, alguns de vosaltres repetiu com a consellers i conselleres, i d'altres us incorporeu de no. Qui repeteix? Ens estan veient, per tant, si aixequem la mà... Molt bé, doncs la majoria repetiu. Per tant, qui m'explica, i qui explica els que estan a casa, què és el Consell de la Infància i l'Adolescència? La Martina, va.
A veure, el Consell de la Infància i l'Adolescència és com els adolescents fem una reunió cada cert temps i esperem el que volem per Rubí i la gent que està també s'ho diu a l'Ajuntament i és com una manera que també escoltin els infants i adolescents. És a dir, que aquelles coses que vosaltres proposeu després es poden materialitzar a algú? Se li acut algun exemple d'alguna proposta...
que hagueu fet i que després s'hagi materialitzat? Quines cares. Robert. Doncs mira, com vam nombrar un parc que ara es diu Ferro Parc, no? I això va ser més cosa dels infants que els adolescents, però mira, ara es diu Ferro Parc i també hem fet entre altres coses.
I estàveu presents, entenc, a la reunió on es va decidir el nom de Ferro Park. Quins noms van sortir? Segueu que raríssims, oi? Sí, bastants. Digueu-nos algun així raro, que vosaltres vau dir, però a quin se li ocorre esto?
és que hi havia noms que no tenien res a veure amb el parc. O sigui, hi havia noms de videojocs, de coses d'això, i després també eren com... O sigui, ara no me'n recordo molt bé de... No, en videojocs ja ho hem entès. Sí. Buena idea, també, no? Bueno, al final una cosa és proposar i després s'ha d'arribar a un acord, no? Com a tot a la vida. Digues, digues, Robert. Ai, Jerónimo...
Un dels noms que va arribar a segon va ser Parc sense bandera i Parc màgic. Aquests dos van quedar en segon i tercer lloc, però per votació general i per pallissa va guanyar Ferro Parc.
Curiós, eh? Perquè el nom, us he de dir, que els adults, quan el vam conèixer, van dir, a qui s'ha li acudit aquest nom? Avui que us han vingut a veure les famílies, no us va cridar l'atenció el nom Ferro Parc? Té tota la lògica, eh? Perquè és el parc, des d'allà es veuen els ferrocarrils, no? Una bona...
Una bona lògica la que van aplicar. Doncs jo crec que els que estan a casa ja s'han fet una mica la idea de per què serveix, per exemple, o per què pot servir el Consell dels Infants i dels joves o els adolescents. A mi sí m'agradaria que cadascun de vosaltres expliqui una mica per què li agrada o què és el que més li agrada de formar part d'aquest Consell. I si voleu, comencem per aquí i acabem per l'altra banda. Comencem per tu, Gina. Per què t'agrada ser consellera?
Tu t'acabas d'estrenar, no? Sí. O repeteixes? És la primera vegada, eh? Sí. Per tant, has anat a una reunió. Sí. I què? Què et va semblar, aquesta reunió? Em va semblar, doncs, bastant bé. És divertit. Bé. També.
Vam fer propostes, també, llocs, i me'n va agradar bastant. O sigui, tu repetiràs, seguiràs. Sí. I la Jana, que també era una de les que ja havien estat abans consellera, a tu per què t'agrada ser consellera? A mi m'agrada ser consellera perquè és com que ajudo al poble de Rubí. No sé per què, però m'agrada molt. I quins temes són els que més t'agraden? Quan tenim que fer votacions, participa entre tots.
Molt bé. I a tu, Robert? Doncs mira, perquè així podem millorar d'alguna forma Rubí amb les idees dels infants i dels adolescents, com fer-ho més divertit.
Martina, per què t'agrada ser consellera? M'agrada ser consellera perquè és divertit, es fan activitats com aquesta, i també perquè puc representar, per exemple, jo represento a la meva gràcia i al meu institut, i és divertit. Quina responsabilitat, no? A veure, sí, però n'hi ha dues persones més que també d'això. De quin institut? D'Arabalmès.
Doncs espero que ara la Valmés estiguin fent... Eh, Valmés... Eh, Gerónimo, per què t'agrada ser conseller? Doncs perquè a mi m'agrada molt dirigir. Jo soc una persona que li agrada que tot estigui ordenat d'alguna forma. Soc desordenat, però... A mi m'agrada dirigir a la gent per fer coses que crec, i en general, siguin una mica més correctes que el que hi ha habitualment.
Per exemple, el parc estava trencat, hi havia plagues, hi havia moltes coses, i entre tots vam decidir una cosa que és per més gent. El fet que tu i un grup de persones facin alguna cosa perquè encara més gent de la que hi ha es beneficiï és una sensació molt bona. Sembles el policia del Consell, eh? A mi m'agrada que tot estigui ordenat. A mi també. I en el teu cas, Kairui?
Perquè és divertit i pots conèixer més gent de la teva edat. Mira, ningú havia dit el de conèixer. Segur que alguns us heu fet amics, oi? Entre vosaltres, després de tant de temps. Sí. Es miren, el Jero i el Kairui, es miren. Sí? Us heu fet amics a partir de ser consellers? No sou de la mateixa escola, eh? No. Molt bé, doncs per això també serveix.
Jo he començat dient que avui era 20 de novembre, que és el dia dels drets de la infància. Expliquem, m'ajudeu a explicar-li a la gent que està a casa què és això dels drets dels infants i els joves? Qui s'ho sap? Quines cares...
No us ho sabeu? El Gero, hombre, no esperava menys de ti. T'agrada dirigir? Espero que et sàpigues els drets. A veure, un dels drets principals és dret a la vivienda digna i és que els teus pares, per dir-ho d'alguna forma, fins als 18 anys, que ja ets major d'edat, han de donar-te un lloc per on estàs segur i on puguis viure en condicions dignes.
Sí, els drets de la infància són molts. De fet, la convenció que es va aprovar, com deia, en fa més de 30 anys té 54 articles, una vintena de drets, i perquè la gent es faci una idea, aquest que deia el Jero és un, però també el dret a la vida, lògicament, per descomptat, a tenir un nom i una nacionalitat, a ser cuidats pels seus pares o pels adults, a la salut, a l'educació, a la no discriminació, a l'habitatge digne,
que dèieu, i un que a mi m'agrada molt, que és el dret a jugar. És a dir, el dret a poder-ho fer. No sé si heu treballat ja a la reunió que vau fer, a la primera reunió heu treballat alguns d'aquests drets, o els que repetiu sí que us el sabeu, no?, una mica? Sí, però quan penses això és... És difícil, no? Sí.
us ve al cap algun dret que digueu, ostres, aquest de l'habitatge digne, no em digueu que quan mireu les notícies no us ve al cap. Quan mireu notícies i veieu que a les televisions, a les ràdios, expliquem que el preu de la vivenda és molt elevat, tu, Jerónimo, que et saps aquest dret, no penses, ostres, deu haver molts nens i nenes que no tenen aquest dret reconegut perquè la seva família té moltes dificultats per tenir un habitatge digne, no?
O si pensem en altres països, per exemple, aquí que et diguin tens dret a l'educació, dius ja ho sé, vaig cada dia a l'escola. Però això no passa a tots els països o no està garantit a tots els països. Us feu aquestes reflexions ara que sabeu que coneixeu aquests drets? Sí. Qui m'explica un dret que no haguem explicat o que li sembli que és un dels més interessants?
o dels més importants. Doncs aquest que has dit últim, de jugar, em sembla molt interessant i molt divertit, especialment per la infància. Clar, si tornem a que en alguns països, no sé, veieu les notícies, no, de vegades? Sí. Doncs si veieu notícies d'Ucraïna o de Palestina que estan en guerra,
molt no poden exercir el dret a jugar, no?, els nens i nenes d'aquells països, entre altres coses perquè estan en una situació molt dramàtica. Digues, Martina. A veure, és que no sé si és un dret a la infància, però sí que és una cosa que... el dret a tenir als carrers nets, o sigui, no viure en una zona on està tot brut, amb paper pel terra i tot això. Bueno, dèiem que tothom té dret a una vida digna, no?, doncs,
Una vida digna també és que els espais on viviu siguin dignes. Algun dret més? Que algú se'n recordi? No?
Ni un no, eh? Jo us proposo drets i parlem de cadascun d'ells. Aquest del dret a l'habitatge digne, jo crec que és un que coneixem. El dret a tenir un nom i una nacionalitat. Sembla raro, no? És el primer que fas quan neix el teu fill. Això és tenir identitat. Ara n'hi ha gent que no fa...
Per exemple, tenir una nacionalitat o no, ja sabeu que molts països tenen una política migratòria molt concreta i no tothom que ha nascut en un país té dret a la nacionalitat. En el cas d'un adult,
Poden haver persones que han vingut d'un altre país i han de demanar tot un procés per acabar tenint la nacionalitat espanyola, però, per exemple, el que diuen els drets dels infants és que els nens no poden ser apàtrides, és a dir, els nens han de tenir nacionalitat.
al marge de on han nascut, si els seus pares han vingut de fora o si ell mateix ha migrat. Els nois i noies fins a 18 anys no poden ser apàtrides, no poden no tenir nacionalitat. També és una d'aquelles informacions que segur que us trobeu contínuament a la tele. Dèiem abans el dret a ser cuidats pels pares. Vosaltres heu vingut avui amb els vostres pares i mares i us cuiden.
Si s'encarreguen que tingueu roba, menjar... Esclar. Esclar. Tu ho dones per fet? Sí, no? Sí, clar.
Però... Jo parlo bé, sí, eh? O sigui, n'hi ha gent que... Parla, Martina, sense por. No vull diure ningú cosa malament. N'hi ha gent que no té aquesta sort d'això, però jo crec que la gent que estem aquí sí que ho té. En general vull dir d'amor i tot això, de cuidar, però no de comprar roba i tot això, sinó d'estimar.
Bé, però mireu, us dono la volta. A lo millor hi ha una família o uns pares que no s'estan encarregant del seu fill o de la seva filla i la forma que té l'administració
de garantir que aquell nen o aquella nena té les mateixes oportunitats que vosaltres, que sou afortunats, que teniu pares i mares que us cuiden, doncs la forma que té l'administració de garantir això és precisament amb els drets dels infants. És a dir, hi ha un dret que diu que els nens i nenes han de ser cuidats, és a dir, que si els teus pares o els teus avis no et cuiden, l'administració, la societat, tenim l'obligació de cuidar-vos o de cuidar aquells nens o joves que no estan tenint
aquest cuidador per part de les seves famílies. A la salut, a l'educació, dèiem, l'educació no és igual aquí que a un altre lloc. El dret a la salut i a ser cuidat, també. Aquest és un altre dels drets. Tenim uns quants, eh? Busco. Teniu un número preferit? El 6. El 14. Fem el joc de saber què és l'article 6?
Vale. Los Estados reconocen que todo niño tiene el derecho intrínseco a la vida.
I els estats garantiran, en la mesura del possible, la supervivència i el desenvolupament del nen. Déu-n'hi-do, Robert. Quin article has triat, eh? El 6. Digues, digues. Això significa que tu, si tens un fill, per exemple, i no t'agrada, o segon tu no el volies tindre, el que no pot fer és matar-lo, per dir-ho d'alguna forma. Home, clar, no. O abandonar-lo, o...
fer-hi coses pitjors. I si ho fas, l'estat té, ha de garantir-ho. Molt bé. Algun... 14. 14. Els estats respectaran el dret del nen a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Déu-n'hi-do, eh? Què us sembla? Sembla molt bé. Bé, sí. Això vol dir que ningú pot ser discriminat per pensar de forma diferent. Sí.
ni políticament, encara que encara no podeu votar, ni diològicament, ni a nivell de religió. Digues, Geronimo. O sigui, que a casa teva no et poden discriminar, jo què sé, per dir que jo no crec en Déu i a casa teva creguin en Déu et diuen que això està malament, tens que creure en Déu. I clar, això pot fastidiar una mica perquè...
Es suposa que hauria de ser lliure, no? Si, per exemple, tu arribes a casa i dius, home, avui creus que m'ha agradat un noi, els seus pares no et poden dir, no, marica, vete a casa, i coses així, saps? Aviam.
Els pares me están saliendo reivindicativos. Ho veieu, no, pares? No se sabían los derechos, però de cop m'agradaria també avui parlar amb els pares de quantes vegades reivindiqueu els drets a casa, ara que us el sabeu. Però és veritat el que deia el Jerónimo. Ningú hauria de ser discriminat per compensar. I, una vegada més, si el teu entorn no t'ho garanteix això, l'Estat ha de garantir que tu puguis estimar qui vulguis o creure o no en Déu.
Digues, digues, Martina. D'aquest tema també, que posaré un exemple. Al meu institut hi ha una noia que creu en un enredeu. I fa temps hi havia gent que es ficava amb ella. Llavors, jo crec que això no està bé, perquè cadascú pot opinar el que vulgui. Ho diu l'article 13. Sí, per això. Ja no és que ho digui un article o no, és que de veritat ha de ser així, perquè cadascú pot fer el que vulgui sense fer-li mal als altres.
Molt bé. Triem, digues, digues. Per mi, cadascú té la seva opinió i, o sigui, ningú hauria de canviar les persones per ser com són. Jo crec que falta un detall, el que deia la Martina, sempre que no facin mal a ningú, no? Clar, perquè ara jo dic, mira, és que em dóna... A mi, per ser com sóc, em ve de gust donar cops de puny a la gent. No, menys això. Escollim un altre article? Hem escollit el 6 i el 13 i no estàvem malament, eh? Digues, Cairo. El 8.
El buit. Anem a buscar el buit. Aviam què diu el buit. Al final l'aprendrem tots, eh?, dels drets. És com una ruleta. El buit. Els estats es comprometen a respectar el dret del nen a preservar la seva identitat, inclosa la seva nacionalitat, el nom i les relacions familiars de conformitat amb la llei. I quan un nen sigui privat il·legalment d'algun d'aquests elements d'identitat,
o de tots ells, s'haurà de donar assistència i protecció si et priven de la teva identitat o nacionalitat o el nom. Tampoc està malament, eh? Clar, no, no. Seria il·legal, si no. I a més no estaria bé. Si un pare vol amagar la teva nacionalitat o identitat, a veure, no estaria bé.
Ets tu com a persona, o sigui, no pots ocultar el que ets. Clar, sí, sí. Vale, tenim el 6, el 13, el 8, algú tria... Mira, va, que la Gina que és nova tria un. El 3. El 3. Em sembla que l'1, el 2 i el 3 són com un poc massa avorridos, eh? El 3...
En totes les qüestions que afecten els nens, que prenguin les institucions públiques o privades, de benestar social, els tribunals, les autoritats administratives o els òrgans legislatius, una consideració primordial ha de ser atendre l'interès superior del nen. Home, doncs avorrit però important, no? Era aquest? És a dir, cada cop que...
una institució, un tribunal, una autoritat prengui una decisió, ha de ser en favor del nen. El nen ha de ser... Estic pensant en el cas que us posava abans de famílies que potser no cuiden els seus fills.
i l'estat decideix que aquests nens han de passar a la tutela del propi estat. Doncs sempre haurà de paravaldre el dret del menor. Digues, Jero. Això d'anar a les tribunals és com, per exemple, imagina't que posa un exemple de situacions que poden passar habitualment
avui dia, i és que tu estàs a casa i els teus pares es divorcien, no? I discuteixen, tal, i que, per exemple, un dia un dels dos se li vagi la pinça i es posi agressiu a casa quan no està l'altre, saps? Això pot passar i això aniria a tribunals i, doncs clar, el nen té que elegir, o l'infant té que elegir, si... En realitat el que diu aquest article és que el jutge ha de garantir que aquell infant
Estarà segur. Estarà segur? És a dir, té dret a veure aquell pare o aquella mare, o el seu pare o mare té dret a veure'l sempre que no el posi en perill. Clar, però si és una situació molt extrema, hauríem de directament no preguntar-li al nen, o sigui, si el nen vol veure'l perquè té carinyo i tal, clar, però la veritat és que hauríem de separar-lo, no? Perquè si les coses són així d'extremes, no crec que, aunque l'estivis molt,
no crec que sigui correcta moralment, saps? Doncs no ho sé. En realitat el que ha de fer l'administració és protegir aquell nen o nena. Perquè dèiem en començar que el que garanteixen els drets són els drets de la infància, són els drets d'aquells que tenen menys de 18 anys. Quan un té 18 anys pot prendre decisions, pot decidir que
Com aquell pare, aquella mare o aquell familiar no l'ha tractat bé, no el tornarà a veure. Però clar, si no tens 18 anys no pots prendre aquesta decisió. De vegades l'estat l'ha de prendre per tu. Qui falta per escollir article? La Jana, per exemple. El 12. El 12.
El 12. Els estats garantiran que el nen estigui en condicions de formar-se un judici propi d'expressar la seva opinió de forma lliure en tots els assumptes que l'afecten. Ai, madre, este es peligroso para los padres. Tenin debidamente en compte les opinions del nen en funció de la seva edat i la seva maduresa.
Dic que és perillós pels pares perquè segur que alguna vegada diu que jo tinc dret. Però aquí el que està dient és que teniu el dret a expressar la vostra opinió de forma...
de forma lliure, sobretot quan us afecta a vosaltres. Algú sal i acuta algun exemple de quan podria passar? Al Gero Torno. I a veure què té vostè dirigit. Gràcies. Doncs, a veure, d'aprendre a maduresa, perquè imagina't que tu tens sis anys, que això a qualsevol persona li ha passat mínim una vegada, que és que tens sis anys, tens una discussió amb el seu pare i diu, no, que me voy de casa.
amb 6 anys, surts a la porta i et tornes a casa corrents. Perdó, és que tothom ha fet així amb el cap. Tothom amb 6 anys ha pensat que era bona idea irse de casa? Sí. Molt bé. Martina, tu ho veies claríssim, deies, sí. Recordes quan vas decidir que el millor era marxar de casa?
Em vaig independitzar amb 6 anys. O sigui... Una estona. Una estona d'independització. Una estona res, perquè vaig dir... Vaig d'aquesta casa, tal. Vaig agafar coses meves. Mama, prepara'm la maleta, no? No, no, vaig agafar jo així unes coses i em diu la meva mare, aquestes coses són meves.
I ho he pensat millor, no? El intent més fet que he fet jo és no arribar ni agafar la porta.
Tu vas pensar abans, no? I què t'havia passat? Tu t'ho recordes? No me'n recordo res. Però tu tenies claríssim que havies de marxar, eh? Perquè en esa casa no se podia vivir. Era injusto. La de coses... Tot el dia coses injustes, tot el dia. A lo millor no et van deixar menjar galetes una hora abans de sopar, no? O jugar. Clar, un tema gravísimo, gravísimo.
La resta, que també... M'has d'independències. La Jana, quin dia vas voler independitzar-te? No me'n recordo amb l'edat, però jo moltes vegades ho he pensat, però mai ho he fet. Ho he intentat. Ja, o sigui, tu has pensat que bé s'estaria... Sí. I com t'imagines? O sigui, que bé s'estaria a on? A casa dels meus avis. Ah, bueno, però...
Això té truquí. Per favor, a casa dels avis tothom estaria molt bé, perquè els avis potser no tenen tantes normes, no? Per exemple, potser no hauries de sopar a verdura, no? A casa dels avis. Podries menjar macarrons tot el dia. Oh! Home, els avis són moltes vegades molt permissius, o no? Sí. D'acord. La Gina també es va voler independitzar un dia? Sí? Recordes què va passar?
No sé, alguna baralla i doncs surts, vaig obrir la porta, vaig marxar i als dos segons vaig tornar a entrar. Alguna baralla que vaig tindre i no me'n recordo tampoc l'edat ni res, però...
O sigui, tots heu arribat al replà de la porta. Bueno, menys el Robert, que n'hi va sortir. El Robert va dir, va, que vull a salir, si vull a volver. Digue, diu. Que ara, quan han dit allò de l'àvia, em recordo una vegada, amb 10 anys, que jo estava a l'escola, m'havia enfadat amb el meu pare i la meva mare, i estava així, i vaig pensar, aquesta tarda agafo una butxilla i me'n vaig a casa de la meva àvia. Todo idea és molt bona, eh, les que teniu. També.
Vas marxar, al final, a casa de la teva àvia? No, perquè no sabies on vivia. No sabies on vivia. Però no arribava. I què creus que hauria passat si arribes a casa de la teva àvia i li dius, hola, me he independizado. A veure.
Una avia normal trucaria, la meva avia m'obriria la porta i diria, he fet croquetes. Bueno, i després segurament després trucaria als teus pares i diga, la Martina està aquí i s'està poniendo fin a croquetes. Digues, Gero.
Hi ha vegades que discuteixo a casa i just en aquest moment em vaig de casa a l'extraescolar i no torno fins 10 minuts, una mica d'estona més de la que acaba, no torno. Toma, que se txinxen, no? No, és que vaig a l'extraescolar, faig l'extraescolar, cabrejat una mica amb tot, no? Torno 10 minuts després, perquè jo què sé, m'he anat amb el patinet o algun patinet normal, per desgràcia. El patinet normal, dono una volta i em torno a casa.
I a casa ja, doncs, no parlo a ningú. Clar, però si t'has enfadat. Em tanco a l'habitació a fer deures. Estar amb el mòbil, una de les dues coses. Cairo.
Tu també vas voler marxar de casa? Sí, em vaig barallar amb el meu germà i la meva mare em va reganyar a mi en compte del meu germà. Llavors era injust i em volia marxar de casa, em vaig marxar però després vaig tornar. Però vas arribar molt lluny?
Extrascolar, com el Jero. Buen plan. No. No vas arribar lluny. No. Però tota l'estona esteu parlant de coses que vau fer de petits, no? De més petits. Sí. I ara, fins i tot, ho dieu, no? Quan ho penseu i dieu... Eren petits. Què estava pensant, no? El pitjor és que... Digues què? És que és com una tonteria, ara que ho penses et fas gran i és com...
Quina tonteria vaig fer?
Les que us queden. Les que us queden de tonteries. Bé, però, en el fons, sí que aneu avançant, perquè ara ja no sou nens, tots sou adolescents o preadolescents, i a més a més, gràcies a això que estàvem explicant, no?, aquests drets i aquestes trobades que feu, també sabeu, no?, que teniu drets, i això també serveix per distingir les coses importants de les coses no tan importants, no?, de...
Estàvem parlant abans de tothom o tots els nens i els joves tenen dret a ser cuidats pels seus pares. Segur que heu tingut aquestes baratlles amb els vostres pares, però ara, si ho mireu en perspectiva, sabeu que els vostres pares es cuiden de vosaltres, no? Tot i que de vegades algunes coses que us diguin potser no us agraden, no? Ja, ja. I al final tothom té dret, segur que vosaltres teniu dret a dir la vostra, i els vostres pares també. Segurament s'ha d'arribar a un consens. Digues, digues.
que ho fan pel nostre bé, o sigui, si nosaltres decidéssim moltes coses, seria un desastre. Clar, clar. Estem parlant, tothom, o sigui, els nens i les nenes tenen dret a l'educació, a la salut, a un munt de coses. Estava pensant en la salut, abans que sortien les croquetes de la Martina. Home, segurament tenir salut no és menjar tot el dia el que voldries, no?
Això... Galletes. Galletes. Sou conscients que no es pot sobreviure a base de galletes. Per què? Bueno, sobreviure sí. No, galletes. Sobreviure sí, però potser molta salut no tens. No? Galletes.
Digues que no. Hi ha vegades com que tens la típica araia que dius, no, agafa algun menjar que et trobes a casa, et tanques a l'habitació, poses qualsevol cosa a la porta, et quedes ahí deu hores o una hora màxima menjant, i quan se t'acaba vas por mar. Vas por mar i et volves al cerrar, se t'acaba i dices, que rollo, abres la porta i et quedes a la silla.
No sirve nada. Qué placer de la vida, ¿eh? Comer galletas encerrados en la habitación. No había pensado.
Alguna cosa més sobre menjars? Que no em diguis un altre cop que sobreviuries a base de galetes i croquetes, eh? Quina barreja, croquetes i galetes. Sí, saludable. Lo que te adjero, que jo a vegades, quan surto de la meva habitació després de 8 hores, que estic allà, o sigui, estic fent coses, no dormir, de la meva habitació,
És com obres la porta i si no n'hi ha ningú, on estàs? És com que el temps se te'n va. No saps ja ni on vius. Total, total. Mireu, avui us vull plantejar una altra cosa. Avui, que és 20 de novembre, dèiem, és el dia dels drets dels infants i dels joves. I per això us hem convidat com a...
com a consellers i conselleres del Consell dels Infants i Joves de Rubí. Però avui, 20 de novembre, també va morir Franco. No sé si sabeu qui és Franco, qui va ser Franco. Sí, sí. Doncs va morir Franco, que és un senyor que durant gairebé 40 anys va governar Espanya amb una dictadura.
Per tant, el 20 de novembre es commemora perquè es recorda l'inici del final de la dictadura. Quina casualitat, no? El dia dels infants i dels adolescents va el dia que... Quina casualitat que el meu amic ja m'ho hauria recordat, tio. Estava tot el dia per la classe 20 de novembre. El dia... Callate. Calla. És el típic que és el rarito. El rarito per què? El rarito.
Però vosaltres sabíeu qui era Franco? Sí, sí. Era un dictador que es va aliam Hitler i al Mussolini. Gente muy maja toda, eh? Sí, superamigos. Gente guai. Los que tenen els caramels. Bueno, amico que va coincidir, no? Socios.
Sosis. Hitler primer va a començar la Segona Guerra Mundial, quan la vagoña va a conquistar Alemanya, va a començar a estendre. Un poco al revés, ¿eh? Empezó por Alemania. Sí, Hitler era de Alemania. Pero bueno, vas bien, vas bien. ¿Qué? ¿Fue el año pasado, historia? Surpedí el examen, perdón.
Això vol dir que ho heu estudiat? Sí, sí. Vam estudiant Història Espanyola. Hitler, no, Franco, perdó, va guanyar les eleccions. No, no, no, va guanyar les eleccions. Va obligar.
No, no, va fer una guerra. I va guanyar la guerra. Ah, la guerra civil. Que no és un examen, eh? D'aquí parlem, ara. Jo crec que el Gero parla de Franco. Començat amb Hitler, empieza amb la trilogia. Hitler, Mussolini, Franco.
Doncs clar, Franco va governar durant molt de temps i quan es va morir es va començar la democràcia una altra vegada. I això va ser un gran aconteciment perquè, home, passar d'una dictadura en què les dones no podien anar a estudiar,
o era molt complicat que ho poguéssim fer. I, per exemple, la meva mare coneix molta gent de Rubí, moltes persones majors, i a aquestes persones a vegades li deien històries de... No, és que quan jo estava en aquesta època... I, clar, les històries són fortes, són molt fortes, clar, perquè que et matessin per dir que no et semblava el de Franco, coses fortes, no?
Clar, és un lío molt gran i en general tota aquesta època de la història crec que va ser una cosa molt forta de viure. Vosaltres, abans d'haver-ho explicat, que us hagin explicat a classe, els que hagin arribat a aquest punt, heu parlat d'això o us han parlat d'això a casa? O per exemple tu, Robert, deies el meu amic o un company de classe diu que avui és vintena. Sí.
I què parlàveu? Què heu parlat de que fos vintena? No res, ella ha començat a... No sé què ha fet, que ha començat a dir el 20 de noviembre. No sé, ha començat a dir perquè sí. Ah, però es referia a això, a la mort de Franco? Sí, sí, clar, clar. I deies que sí, que sabies qui era Franco o que va ser la dictadura, no? Clar.
És un tema que t'han explicat a casa. Els vostres avis igual són molt joves, no? I no van viure molt la dictadura, o sí? Sí, sí, sí. I què us expliquen? De franco no molt. Els meus avis principalment es fixen en ells mateixos. I t'expliquen com ho vivien, no? Sí, sí. I algun exemple que es pugui explicar?
que tenies d'amagar-te molt perquè els catalans no els volien. No es podia parlar en català en públic, no? Digues, Xana. Jo vull dir que la meva àvia em deia... Bueno, ja em saleix dintre, perquè jo li pregunto, i no sé si va ser franc o crec, que els avis dels pares de la meva àvia els van matar. A la guerra? No, estaven a casa...
Tenien dues filles. El pare se'l van emportar, perquè sí, i a la mare, al cap d'uns dies, també se la van emportar. I com tenien una altra germana gran, que ja estava casada, doncs se'n van anar amb elles. Bé, amb ell. És a dir, que els teus besavis van morir... Besavis no, encara no. No, besavis, si són els pares de la teva àvia. No, els avis no. Rebesavis. Sí, no sé.
M'agradaria també saber què pensen la Gina i el Cairo, que no han parlat. Gina, tu no has arribat a aquest punt, no?, a classe? No. Encara no us han explicat això. Què esteu fent a història?
Estem parlant d'un... És que ara no sé molt bé com es diu, però d'una cosa antiga, de l'antiga Grècia. Us queda una mica per arribar al segle XX. De l'antiga Grècia. Bé, tot té una explicació. Tot al final té una explicació. Cario, tu coneixies aquest... Sabies que era Franco o t'havien explicat... Però a l'escola encara no hem...
I no hem arribat a aquest punt. I qui t'ho ha explicat? Ho han explicat a casa, un amic? YouTube. YouTube. Vale. Anem a aclarir això. Vas buscar la paraula Franco a YouTube? O sea, estaba navegando por Google, no sé por qué. Sí. I te salió, ¿quieres saber quién era Franco? Sí. I què era? Un dictador.
No, no, però el que vas veure que era un vídeo, un reportatge, o l'explicació d'algú... No me'n recordo. Però et va quedar clar que era un dictador. I et van venir més ganes de seguir mirant més vídeos? Bueno, ja saps com va això d'internet. Igual ara només et suggereix aquests vídeos. Tot el rato. Tot el rato. Quina saber quin era Franco, no? Que ja lo sé, que ja lo sé.
No. No. Que surte. Per exemple, el meu avi em va explicar que el seu pare va anar a la guerra civil i que quan ja va guanyar Franco la guerra
i el seu pare van a una guerra que va haver-hi, quan els republicans, els units que van sobreviure, en un últim atac al Delta de l'Ebre, el seu pare va participar ja en aquesta guerra,
O sigui, el teu besavi és un supervivent de... No, va morir a la guerra. El meu gavi em diu que va morir. O sigui, va sobreviure a la batalla de l'Ebre, que va sobreviure molt poca gent, i després... Es va morir ja de major. Ah, vale. I el meu gavi m'ha dit que algun dia m'emportarà allà a veure el monument que hi ha. Hi ha un monument de totes les persones que van morir a la batalla de l'Ebre, digues.
A mi em passa que... Ui, la veo. A mi em passa que van veure lo de Franqui, tot això, a primer de la ESO, però, bueno, és una mica... Fa gracia el que vaig a dir, però la majoria de coses que sé és per vídeos que va enviar al meu pare i a la meva mare de l'època de Franco.
Que t'envien vídeos de l'època de Franco. Sí, per saber d'història. O sigui, vídeos en blanc i negre, no? O sigui, vídeos explicant tot això. I jo em quedo una mica...
No m'interessa, no? O sigui, m'interessa perquè és història, però és que em dóna una mica igual, saps? Ja, però escolteu, tota l'estona estem parlant de drets, no? Algú ha dit, home, no es podia parlar català, no es podia fer no sé què, o els drets... Era molt difícil que les dones anessin a la universitat, em sembla que deia el Jerónimo, era molt difícil que les dones es compressin una rentadora.
Quan s'espatlla una rentadora a casa vostra, una rentadora per posar una cosa que és de molta necessitat. Oi que el vostre pare o la vostra mare pot anar tranquil·lament a una botiga i comprar-la? I comprar-la, sí. Doncs a l'època de Franco, si eres una dona, no podies anar a la botiga. Podies anar a la botiga, però havies de portar un justificant, una autorització que el teu home t'autoritzava a comprar la rentadora.
Com si no poguessis tu comprar-la. Per exemple. A tu et sembla que la teva mare té capacitat per comprar una rentadora? Home, dos, clar, no. I tres, no? Doncs no es podia. Perquè les dones necessitaven del permís del seu home. Que malo, no?
¿Para esto o para miles de cosas, eh? És com si facin les claves, no? Perquè estaven així... No ven bé, però no tenien els mateixos drets, perquè no tenia dret a comprar-te una rentadora que no va a la gente por ahí por la vida. Ai, mi sueño de comprar una lavadora. És una cosa molt pràctica, però no tenia dret a fer-ho amb llibertat. És un poco... He posat un cas, jo us he posat un exemple, segurament no és el que més afectava, no?
però no tenir dret a prendre determinades decisions, doncs és greu, no? Perquè estem parlant tota l'estona que tothom, fins i tot els nens, tenen dret a tenir la seva opinió, que es preservi la seva identitat i la seva forma de pensar. Doncs imagineu.
Al final, una mica, hem acabat parlant del mateix que estàvem parlant. Ara, que ja sabem alguns drets, perquè heu escollit alguns de molt interessants, i de què és o per què serveixen aquests drets, si us sembla, acabem, ens queden 10 minutes, acabem parlant una mica de desitjos, perquè jo no sé si a la primera reunió ja heu començat a fer demandes.
Era la segona, però la primera hi havia molt poca gent i... I es va fer aquesta segona, no? I a la segona ja estàveu tots? Sí. I tothom va proposar coses? Sí.
Vosaltres vau proposar, cadascun de vosaltres, per exemple, començo per... T'he vist, eh, Gero? Però vull que parli a tothom. Començo per la Gina, que és nova.
Però dic el que vaig proposar. Tu vas proposar alguna cosa? Sí. Vaig proposar que posin els carrers, més per als carrils on van les bicicletes i els patinets, perquè si no tu vas a les carreteres
I se't creua una bici o això i fa una mica de por no donar-li o alguna cosa. Així que vagin pel seu carril, així és una mica més fàcil tot. Més carrils bici, eh? Sí. I a tota la ciutat o també a fora o...?
On ho posaries tu? A la ciutat. A la ciutat. Molt bé. La Gina proposa més carrils bici. Digues, Jana. Jo vaig proposar que hi hagi més jocs d'esbarxo pels adolescents perquè si volen anar al cinema s'entenen que anar a Sabadell o per això.
I és que a Rubí tenim un teatre, tenim coses, però també, no sé, perquè pels nens petits tenen els parcs, pels gent gran tenen el casino, però pels adolescents no és que tinguin molta cosa. Què t'agradaria que hi hagués?
No sé, jo tinc un germà gran i no sé, perquè... Tu no pots sortir encara fora de Rubí. No. Però si a Rubí sí que et deixen sortir una mica, o no encara? Encara no. Però tu ja veus que en un anyet ja... Sí. Esto ya lo tiene cerca. I a on t'agradaria anar? Abans has dit cinemes, per exemple, no? Sí.
I així no t'haurien de portar els pares, no? Ni hauries d'agafar el tren. Clar, per exemple, el meu germà agafa el tren. Moltes vegades per anar a Sabadell amb els amics. Clar, quants anys té? Eh... No. Sí, quasi 17. Bueno, et queda una mica, eh? A mi sí. Això t'hi queda poco, eh? Digues, Robert, tu què vas proposar?
Doncs mira, una mica com això de... Més que un cine, un centre comercial. No molt gran, com el de Sant Cugat, però petitet, com que tingui cines i poca cosa més, perquè si no tens d'anar a Sant Cugat en bus o a Terrassa. Però, per exemple, un centre comercial com el centre comercial Sant Cugat, però en petit? És a dir, que hi hagi cinemes, però que també hi hagi...
Alguns restaurants d'algunes marques que tots coneixem? Sí, estaria... Això és el que vaig proposar, estaria molt bé. I la tienda gay. Eso sí. Es fantàcial. Esto es que tendria que estar en los derechos del niño. Hace falta. No entiendo... Us he dit que no doneu cops a la tabla i ara li dono jo. Una tienda gay, vale, la apunto, eh? Una tienda gay, un centre comercial, alguna botiga de roba, no, noies? Sí. I nois? Sí, sí, sí.
Botiga de roba, apunto, botiga de roba. Jo l'última vegada que em vaig ficar a una botiga de roba va ser amb la meva dieta i vaig testar 4 euros per agafar dues coses. El Primark. Un Primark, un Primark. Un Primark. Un Primark, tiene que ver. Sí, Primark. Venga. Primark. Botiga de roba, Primark, game, cinemes, alguna hamburgueseria o algo, no? Sí, sí.
Tientas de galletas. Por supuesto, sitio de galletas. Croquetas, saps que hi ha una botiga dedicada a les croquetes, no? En serio? Sí, sí, sí. Tengo nueva tienda favorita, gente. Vale. Em sembla que per aquí no heu fet proposta del que vau proposar. Tu què vas proposar, Caido? Que hi hagi més parades del bus i que el bus arribi puntual.
Perquè hi ha molta gent jove que va en bus i arriba a l'estrà escolar. Menys mal que has propost algo serio. Parecía esto la juerga padre. Però què vas proposar tu? Que arregleixin els camps de llocs esportius. Els camps de futbol aquests que hi ha al carrer. Que els arregleixin perquè no sé si tu saps on és la jaula. Sí.
Clar, jo no diria que... Però explica-li als que estan a casa d'on està la jaula. La jaula és al lado de la Rambla, el ferrocarril, en el Montessori. Por la puerta de abajo, la verde, hay un campo de fútbol.
El carrer Edison. Sí, el nombre de la plaça no me lo sé. El nombre real no me lo sé. Si li diem que és abans de passar pel pont d'Edison, tothom ho té clar. Doncs jo pensava que aquesta zona de la red la posés una mica més a dalt, amb una extensió o alguna cosa per a dalt, perquè es trenca molt fàcilment, però és perquè està molt avall i la gent xuta molt fort. Jo xuto molt fort.
I s'escapen les pilotes, no? No, a més a més, és que es trenca i té un efecte mariposa que això, papallona, que això encadena que es colin pilotes, es colin bambes i se t'escapen mentre es xutes, es trenqui tot i tinguin que arreglar-lo i no puguin jugar en un temps i que això sigui un cicle molt continu. I a ti que t'agusten les coses organitzades i ordenades? Una extensió una mica més alta perquè la gent pugui xutar...
una mica més fort, una mica més a dalt, perquè si no... Clar, i això que al costat hi hagi una comunitat de veïns, una casa al costat, que tinc un forat per on sempre se't pot anar a la pilota i que allà no te la tornin, clar... Jo diria que hauríem de tancar aquest forat que es pot anar cap allà. És que és un forat a la Verge, a la Verge. Hi ha un forat que per allà es colen a vegades les pilotes.
I allà viu gent que no torna les pilotes. Igual estan una mica fins als nassos, no? De casals i col·lis les pilotes. No són simpàticos. Però pelotas gratis. Sí, claro, però pelota gratis. Però quan tienes 25 pelotas igual estàs un poc harto. Digues, Martina. No, todo el árbol.
Jo vaig proposar una cosa que ja s'ha proposat molts anys, però que, aunque ja s'està fent, no s'ha acabat de fer. Que és que Rubí, als Parcs, tingui coses també per gent... O sigui...
Invident, era la part. És que no me'n recordo. No ho sé si et refereixes a això. Alguns parts tenen... Ho pugui dir en castellà? Sí, claro. Que hi ha coses per a la gente con discapacidad. Em refereixo, per exemple, es va proposar fa dos anys, crec que era un tobogán, on es pujava amb la gent i no és que fossi tan ràpid, però que es podia baixar. O sigui, es podia anar a la cama... I tenia coses per cadires de roda. Això era com...
O sigui, és posar coses als parcs perquè tots els infants ho puguin disfrutar. Perquè, com hem dit, els drets són per tots els nois i noies i nens i nenes. Digues, Robert. I també que adaptin també molts carrers i molts llocs que tampoc és molt bé anar a la vista, però que siguin com amagats per adaptar-los a persones discapacitades. Perquè en alguns llocs no estan molt ben... molt ben cuidats. Bones propostes, eh? Digues...
Que jo també proposo que jo vaig a un camp de futbol perquè el meu germà va a aquest camp de futbol que és l'olímpic de Camp Fatxó, que està per aquí al costat.
I hi ha escales i no hi ha rampes. I la meva àvia, que no pot pujar a escales, no pot pujar a veure el meu germà, que posi en alguna rampa o en algun costat perquè pugui pujar a veure el meu germà.
Jo ho he apuntat tot, eh? I sobretot, la gent que està a casa ara sap quina mena de coses debateu al Consell dels Infants i quines propostes feu. Que, com dèiem, són propostes que segur que molta gent que està a casa pensa, ostres, a mi també m'agradaria això. Digues, Martina. Ara no és la cosa que m'han proposat, però és una cosa que passa a Rubí i no sé si soc l'única que ho nota. No passa que n'hi ha moltes panaderies?
Sí. O sigui... Moltes. Excessives. Surto. Però si a tots els robiners se les gusta la galleta com a ti... A veure, és que surto de la meva casa, camin una miqueta, paraderia. Surto, paraderia, paraderia, paraderia. I ja, és una cosa així... Moltes paraderies. Cada 100 metres. I les galletes? No hi ha galletes! Nois, hem d'acabar. Però després de tot això que ens heu explicat, seguirem molt de prop aquí a la ràdio el que feu al Consell dels Infants per veure...
dels infants i els joves, o els infants i els adolescents, per veure quines d'aquestes propostes després es materialitzen a la ciutat. Quan teniu la pròxima reunió?
Ho sabeu? Avui, aquesta tarda. Avui, aquesta tarda. Avui, al Saló d'Actes i farem una reunió. Molt bé. Per el dia de l'infant. Doncs que vagi molt bé aquesta reunió. Li traslladeu a l'alcaldessa tot això que m'heu explicat. Que segur que li encanta saber-ho per vosaltres. I com sou allò...
Molt durs, amb les vostres reivindicacions, segur que ho seguiu de prop. Moltíssimes gràcies als sis records a la resta de companys i companyes del Consell i gràcies per fer aquesta feina. Gràcies a tot. Que vagi bé. Adéu.