Title:

Tràmits digitals, IA pública i crisi educativa

## Context general de l’episodi La tertúlia de *Rubí al dia* reuneix **Isidre Rubió**, **Víctor Ramos** i **Conxita Jimeno** per reflexionar sobre tres grans blocs: • La **nova web de la Generalitat** i el paper de la *intel·ligència artificial* en els tràmits. • Les **dificultats de la ciutadania** per relacionar-se amb l’administració i els serveis bàsics (bancs, salut, multes, farmàcies…). • La **crisi al sector educatiu i sanitari**, centrada en la precarietat laboral, la manca de recursos i el model d’**escola inclusiva**. Al final, només es fa una referència breu a la **reobertura del Casino de Rubí**, que queda pendent per a un altre programa. --- ## 1. Nova web gencat.cat i ús de la intel·ligència artificial ### 1.1. Canvis principals del portal de la Generalitat La conductora explica les novetats del nou portal **gencat.cat**: • Separació en dos grans blocs: **ciutadania** (tràmits i serveis) i **administració** (informació institucional). • Incorporació d’un **cercador amb *intel·ligència artificial*** que: - Resumeix la informació. - Ajuda a trobar tràmits de manera més directa. • Objectiu: **centralitzar** informació que abans estava fragmentada en més de 130 webs i subportals. • Cost de la transformació: **4,7 milions d’euros**, amb un **estalvi estimat de 700.000 € anuals** en manteniment. > "Ara hem acabat la primera capa […] i el juny de l'any que ve finalitzarem amb tota la informació vinculada als tràmits" — *Albert Dalmau, conseller de Presidència* ### 1.2. Valoració d’usabilitat i proves amb usuaris • S’explica que s’han fet **tests amb usuaris reals** per comprovar si la web és realment intuïtiva. • Es recull la crítica de Ventura, un usuari provador: > *Les webs acostumen a ser intuïtives per a qui les ha fet*, no per a l’usuari ocasional. • La periodista comenta una prova personal: en **10 minuts** va aconseguir fer un tràmit (seguiment o pagament d’un impost) de forma senzilla. ### 1.3. IA com a filtre i nou “mostrador” En la tertúlia s’obren dues línies de reflexió: • La barra d’*IA* esdevé el **nou mostrador virtual**, semblant als menús telefònics automatitzats. • Es planteja el risc que la *IA* sigui un **nou mur** entre ciutadania i persones reals: - Pot ajudar si funciona bé. - Però pot convertir-se en una altra capa que dificulta parlar amb algú que prengui decisions. El Víctor recorda que la reordenació de webs i l’estalvi en manteniment també implica **reorganitzar llocs de feina**, encara que la presentadora puntualitza que, en teoria, no s’ha de traduir necessàriament en acomiadaments sinó en una web més endreçada. --- ## 2. Burocràcia i barreres en els tràmits (online i presencials) ### 2.1. El llenguatge i la cultura administrativa L’Isidre denuncia el **llenguatge críptic de l’administració**: • S’omple de *protocols* i terminologia que la gent no entén. • Un simple malentès en una frase com *«esperem resposta»* pot bloquejar un tràmit durant mesos. > "La dificultat és tan petita com que parlem un llenguatge diferent" — *Isidre Rubió* ### 2.2. Certificat digital i oficines virtuals • Es parla de la **paradoxa del certificat electrònic**: cal desplaçar-se físicament per obtenir-lo, tot i que serveix per fer tràmits digitals. • Es constata que, malgrat l’impuls a l’administració electrònica: - Hi ha **tràmits que s’allarguen innecessàriament**. - Encara hi ha una **part important de població exclosa** (especialment gent gran) que no domina eines digitals. ### 2.3. Exclusió digital i necessitat d’atenció personal La Conxita insisteix en dos punts: • La digitalització **estalvia temps i desplaçaments** a qui se’n sap sortir. • Però hi ha un **col·lectiu ampli** (sobretot gent gran o persones amb menys recursos formatius) que queda **fora del sistema si tot és en línia**. Apareix la idea central: **l’atenció personal ha de continuar existint** mentre hi hagi persones que no puguin o no sàpiguen usar els canals digitals. ### 2.4. Bancs, caixers i serveis essencials S’utilitza l’exemple dels **bancs** per il·lustrar aquesta exclusió: • Moltes oficines han reduït o tancat serveis de finestreta, derivant la clientela al caixer automàtic. • Això afecta sobretot **gent gran**, que sovint demana ajuda a desconeguts o a algun empleat benvolent. • Els bancs es comporten com si fossin una activitat qualsevol, sense consciència clara de **servei quasi públic**. > "L’objectiu no és el servei públic sinó el negoci" — es resumeix a la tertúlia. El Víctor defensa que, encara que la digitalització avança, caldria un **equilibri**: • Acceptar que alguns tràmits passin a ser digitals. • Però mantenir espais i persones per a **casos complexos o col·lectius vulnerables**. ### 2.5. Tràmits quotidians: multes, parquímetres, zona blava, Seguretat Social Es posen exemples molt concrets: • Pagament de **multes**: - Abans: webs complicades, telèfons, cues. - Ara: QR per pagar al moment, fins i tot la policia porta datàfon. - S’agraeix la simplicitat, però s’assenyala que **tot allò que és cobrar és molt més fàcil que reclamar o regularitzar**. • **Parquímetres** i zona blava: - Per a molta gent, introduir la matrícula ja és un repte. • **Seguretat Social**: - Tràmits com comunicar un ingrés es fan des de terminals complexos. - Es descriu l’escena d’una dona amb crosses i la targeta a la boca: s’evidencia la **desconnexió entre el disseny dels sistemes i la realitat del carrer**. La Conxita remarca que **la tecnologia ben aplicada estalvia molt de temps**, però s’ha de comptar amb el **col·lectiu exclós** i caldria reforçar l’acompanyament. --- ## 3. Salut, pandèmia i digitalització sanitària ### 3.1. Canvi de model arran de la pandèmia La pandèmia accelera dràsticament l’ús de: • Visites **telemàtiques o telefòniques**. • Portal i aplicacions de *CatSalut*. La Conxita destaca el costat positiu: • Per a molts tràmits (renovar medicació, gestions administratives) el sistema digital és **ràpid i eficient**. • El contacte a distància va evitar que l’alumnat i moltes persones es quedessin **desconnectades del sistema** durant el confinament. A la vegada, però, es critica: • La **sobreburocratització** que recau sobre metges i infermeres, obligats a omplir pantalles i formularis mentre atenen els pacients. ### 3.2. Propostes tecnològiques útils S’assenyala una experiència innovadora: • Alguns CAP estarien provant sistemes de **transcripció automàtica de la conversa metge-pacient**: - El metge pot mirar a la persona, parlar i escoltar. - El sistema grava i transcriu la informació a la història clínica. > "Seria una bona solució, em posa molt nerviosa parlar al metge i que no em miri" — comenta la Conxita. ### 3.3. Reivindicacions dels metges i condicions de treball Es lliguen aquestes reflexions amb les **vagues de metges**: • No demanen només més salari, sinó també **millores organitzatives i de càrrega de feina**. • El tema de les **guàrdies de 24 hores** és especialment sensible: - Es posa en dubte la **seguretat dels diagnòstics** després de tantes hores seguides de feina. - Es compara amb altres països, com **Suïssa**, on les guàrdies són de 8 hores. Es relata el cas d’un **doble trasplantament** i metges exhausts cobrant sous molt baixos en comparació amb futbolistes o altres professions hiperremunerades. També el cas d’una doctora catalana que ha marxat a Suècia, on li han **quintuplicat el sou i millorat enormement les condicions**. > "És trist que això no passi a casa teva" — es lamenta a la tertúlia. La conclusió implícita: **formem professionals molt ben valorats a fora, però no els retenim**. --- ## 4. Crisi educativa, escola inclusiva i precarietat ### 4.1. Reivindicacions actuals del personal educatiu Els sindicats **CCOO, UGT, USTEC i CGT** s’han tancat al Departament d’Educació reclamant: • Un **complement únic de 473 €** per a tot el personal laboral. • Que l’impacte econòmic estigui recollit als **pressupostos 2026**. • Que el cobrament sigui efectiu **al primer trimestre del 2025**. • Que sigui **compatible** amb l’equiparació salarial dels **TEI (tècnics especialistes en educació infantil)**. Aquest complement el cobren actualment les **educadores de llars d’infants**, i els sindicats volen estendre’l a: • Integradores socials. • Educadors d’educació especial. • Netejadores. • Cuineres i altres perfils laborals dels centres. ### 4.2. Bretxa salarial i divisió interna L’Eva Costa (USTEC) alerta que mantenir complements només per a alguns perfils genera: > Una **bretxa salarial** creixent dins del mateix sector i una sensació de **divisió** entre treballadors. La tertúlia subratlla que les demandes **no són només econòmiques**: • Inclouen **reducció de ràtios**. • **Millor aplicació del decret d’escola inclusiva** amb recursos reals. • Menys **paperassa i burocràcia**. ### 4.3. Vocació, salut mental i esgotament La Sandra Isierte (UGT) parla amb una barreja de passió i esgotament: > "Som vocacionals, la nostra professió la portem a la sang... però a base de la nostra salut, les nostres esquenes. Això no ho podem més." La Conxita, directora jubilada, reforça aquesta idea: • Ella mateixa no s’ha mogut mai **principalment pels diners**. • El problema de fons és la **impotència** davant: - Aules molt complexes. - Manca de recursos. - Excés de **tràmits repetits i burocràcia**. > "De debò que sento una ràbia i una impotència no poder fer res per millorar això quan sempre t’has dedicat a millorar la societat." ### 4.4. Decret d’inclusió i manca de recursos Punt central del debat educatiu: • El **decret d’escola inclusiva** es considera **teòricament correcte**. • Però la seva implementació **sense recursos suficients** ha fet molt de mal. Idees clau aportades pels tertulians: • No es poden omplir escoles d’alumnes amb tot tipus de *necessitats educatives especials* sense **personal i suport adequat**. • La Conxita cita una companya: > "Volem resultats a Finlàndia amb recursos d’Hondures." • Es parla d’un **36% d’alumnat amb necessitats educatives especials** (al voltant d’1 de cada 3 alumnes), xifra altíssima. • Els diagnòstics arriben tard per **saturació dels serveis d’orientació**: - Problemes detectats als 4-5 anys poden no tenir diagnòstic fins als 8-9. - Sense diagnòstic, costa obtenir **suports oficials**. ### 4.5. Rols i sous: mestres, integradors, vetlladors S’exposen de forma molt clara les **categories i salaris**: • **Professor novell**: al voltant de **1.700 €** nets al mes, després va pujant amb complements. • **Tècnics d’educació / integradors socials**: aproximadament **1.200 €** per 40 hores setmanals. • En molts casos, aquests professionals **cobren menys que caixers de supermercat**, tot i gestionar situacions molt delicades. La Conxita subratlla: • La feina d’aquests perfils és **imprescindible**. • Sovint fan **moltes més hores** de les que els pertoquen. • Són **plenament vocacionals** i clau per al funcionament dels centres. El Víctor, que ve del lleure i ha fet de **vetllador**, aporta la visió de “peu d’aula”: • Explica que molts graduats en Humanitats o altres lletres han fet el màster de professorat per **seguretat laboral**, però **sense vocació** clara. • Molts acaben **abandonant** l’ensenyament per esgotament i frustració. • Valor afegit dels que sí tenen vocació: **cal cuidar-los** perquè són els qui sostenen el sistema. Defineix una mena d’escala funcional: • Mestres / educadors: com els **metges**. • Integradors i vetlladors: com els **infermers**, els qui executen al dia a dia molts suports i cures. ### 4.6. Empreses externes i precarietat extrema (cas Samu) Un punt especialment crític és la subcontractació de vetlladors: • A Catalunya, els vetlladors depenen d’empreses adjudicatàries de concursos públics. • Actualment, una empresa andalusa (**Samu**) gestiona molts d’aquests serveis. Problemes denunciats: • Els **concursos s’adjudiquen al postor més barat**, no al que ofereix millors condicions. • Vetlladors **sense formació reglada suficient** ni itineraris formatius clars. • Alguns treballadors no reben ni tan sols **nòmina formal**, només un paper amb hores i quantitats. • S’ofereixen **substitucions parcials, horaris dispersos i desplaçaments llargs**, fent molt difícil conciliar i viure d’aquest treball. > "Amb la qual cosa no hi ha vetlladors i, quan els necessites, no en tens. Un drama, el Samu." — resumeix la Conxita. ### 4.7. Escola inclusiva vs centres d’educació especial El Víctor planteja un debat sensible però necessari: • No tots els alumnes amb necessitats especials poden ser adequadament atesos en una **escola ordinària**, per més recursos que hi posis. • Alguns casos necessiten **centres d’educació especial** amb: - Equips multidisciplinaris forts. - Recursos materials adaptats. Reivindica: • *Realisme pedagògic*: reconèixer que "hi ha casos i casos". • No carregar tot el pes de la inclusió en escoles ordinàries **sense transformar l’entorn** ni dotar recursos. --- ## 5. Política, mobilització social i responsabilitat col·lectiva ### 5.1. La mirada de la ciutadania sobre mestres i metges La conductora assenyala un problema de percepció social: • Quan mestres o metges fan vaga, molta gent es queda amb el tòpic de: - *Tenen moltes vacances*. - *Tenen feina fixa*. Però: • No es valora prou que **reclamen condicions per oferir serveis de qualitat**. • Salut i educació són **pilars de l’estat del benestar** i afecten **tota la població**. Es planteja si **la resta de ciutadania hauria de participar més activament** en aquestes mobilitzacions per donar suport als professionals. ### 5.2. Ineficàcia de les vagues “clàssiques” i nous formats de protesta L’Isidre explica una frase escoltada a un polític: les manifestacions **“duren una hora i ja està”**. És a dir, el sistema **les ha paït** i integrat com a soroll assumible. El Víctor també qüestiona el model actual de vaga i mani: • Són accions **molt controlades**, amb serveis mínims, afectació limitada. • El *ciberactivisme* (peticions online) tampoc canvia gaire res: és el **“gest del clic”**. Hi ha una nostàlgia (crítica) cap a les **vagues de fàbrica dels anys 70–80**, quan aturar la producció set dies: > Obligava les empreses i governs a *seure a negociar*. ### 5.3. Proposta de l’Isidre: adreçar-se directament als partits L’Isidre suggereix una altra estratègia simbòlica: • En lloc de tancar-se al Departament (que “no té els diners”), **tancar-se a les seus dels partits polítics** que han d’aprovar pressupostos. • Interpel·lar directament els càrrecs: *«Què votaràs en el proper ple?»*. La idea de fons és **baixar un graó** i pressionar el **nivell polític que decideix la distribució dels recursos**. Alhora, es constata el risc del joc d’esquivar responsabilitats: • Cada partit culpa els altres de bloquejar acords: - *«No és culpa meva, és de l’altre»*. ### 5.4. Crisi de confiança en la classe política Cap al final, l’Isidre fa una diagnosi molt dura: > "Si escoltes les notícies a nivell nacional, al final penses que estem dirigits per una pandilla de quinquis... de vegades tot a l’hora (quinquis i de bragueta fluixa)." Aquesta frase sintetitza una **profunda desconfiança** envers la classe dirigent, alimentada per: • Escàndols, corrupteles i lluites de poder. • Sensació que **els grans temes socials (educació, salut)** no són tractats amb la seriositat que mereixen. --- ## 6. Casino de Rubí: una reobertura esperada Tot i que gairebé no hi ha temps, es menciona: • La **reobertura del Casino de Rubí**, amb inauguració oficial imminent. • L’Isidre hi està convidat i n’espera molt: - Equipament que **“fa goig”**. - Pot ser un **motor cultural i comunitari** per a la ciutat. La Belén hi afegeix un matís: • Li agradaria que la gestió fos **comunitària**, amb **participació ciutadana**, més enllà d’una gestió exclusiva des de l’Ajuntament. Queden emplaçats a parlar-ne amb calma al **proper programa**. --- ## 7. Idees força de l’episodi ### 7.1. Sobre administració i tecnologia • La *tecnologia* pot simplificar tràmits, però si es dissenya sense la ciutadania al centre, **exclou** i **frustra**. • La *intel·ligència artificial* ha de servir per **millorar l’atenció personal**, no per substituir-la completament. ### 7.2. Sobre educació i salut • Mestres, integradors, vetlladors, metges i infermeres **no reclamen només sous**: reclamen **condicions humanes per fer bé la seva feina**. • Sense **reducció de ràtios**, **més personal** i **menys burocràcia**, l’*escola inclusiva* i el *sistema sanitari públic* esdevenen eslògans buits. ### 7.3. Sobre societat i política • Salut i educació són percebudes a la tertúlia com els **pilars d’una societat decent**. • Caldria una **mobilització social més àmplia** que superi corporativismes i sacsegi realment les estructures de decisió política. • Sense una **pressió sostinguda i intel·ligent**, el risc és continuar en un model on tot s’absorbeix com a *soroll de fons*.

['gencat.cat', 'Generalitat de Catalunya', 'tràmits online', 'administració electrònica', 'intel·ligència artificial', 'usabilitat web', 'burocràcia', 'exclusió digital', 'gent gran', 'bancs', 'caixers automàtics', 'multes de trànsit', 'CatSalut', 'telemedicina', 'guàrdies mèdiques', 'vaga de metges', 'educació', 'escola inclusiva', 'necessitats educatives especials', 'mestres', 'integradors socials', 'vetlladors', 'TEI', 'sous públics', 'precarietat laboral', 'Samu', 'sindicats (CCOO, UGT, USTEC, CGT)', 'vaga educativa', 'polítiques públiques', 'mobilització social', 'Casino de Rubí']