La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passant dos minuts de les 10 del matí després de l'actualitat i de...
Aquesta primera part del Rubí al dia conduïda per la Pamela Martínez. Entrem a la tertúlia, al temps de reflexió. Avui amb l'Isidre Rubió... Bon dia, bon dia. Isidre, veig que tens algun problema amb els cascos, no? No t'escoltes bé? M'apartava el botonet, no sé. Deia, un home... Ara he millorat molt. Ara he millorat molt, això sí.
De bé, si l'Esidra Rubio, que és un home que fa ràdio de fa no sé quants anys, té un problema amb els cascos, és que teniu un problema greu. Quan fa que participes a la ràdio, primer en programes, després en tertúlia? Des de que vau començar. Sí. Vaig començar amb el Margarit, allà a la plaça de l'Ajuntament.
Ostres! Fent un programa de danses, eh? Però bueno... I has fet de tot, clarament. Sí, allà fèiem un programa. I vam guanyar un premi de la Diputació i tot. Sí, eh? O som molt grandes. També ens acompanya el Víctor Ramos. Molt bon dia. Bon dia. I la Conxita Jimeno. Bon dia. Amb tots ells parlarem avui d'aquell anunci que fèiem fa unes setmanes, que la Generalitat volia canviar el seu web. Ja l'ha estrenat.
No sé si heu tingut oportunitat de veure'l. Jo l'he vist aquest matí i he de dir que he fet una prova, una provatura, i en 10 minuts he aconseguit entrar al tràmit que volia fer. Per exemple, per pagar un impost...
o per fer el seguiment d'un tràmit. Ha estat una cosa força ràpida. També parlarem dels mestres, que segueixen en peu de guerra ja fa mesos, que estan reivindicant millores salarials i laborals, però també moltes altres qüestions. Si estem en la setmana d'inici o de reinauguració del casino, per tant, anem de parlar.
Amb tots ells parlarem d'això i també amb tu, si estàs a casa i vols participar a la tertúlia, recorda que tenim un telèfon al 93 588 59 60. Pràcticament passen 5 minuts de les 10 del matí.
Entrem en matèria amb aquesta nova pàgina web que els usuaris ja podem gaudir al portal de sempre de la Generalitat, gencat.cat. Trobarem un cercador d'informació dels serveis
que ens ofereix un resum generat per intel·ligència artificial i tota una llista de recursos. És un dels principals canvis d'aquest nou web, que ha separat en dos blocs la informació ciutadana i la informació institucional. És a dir, quan entrem a dalt de tot i a l'esquerra ja podem clicar ciutadà i a partir d'aquí et surten tots els tràmits que pots fer com a ciutadà.
O, a la banda dreta, administració. I altres expliquen quina és l'organització de la Generalitat, quins són els departaments, etcètera, etcètera. Això abans no passava, estava justament a l'inrevés, per tant, no podies trobar, o fins que no arribaves al teu tràmit o allò que volies fer, potser t'havies de passejar per uns quants... Realment, no som res, eh?
Com deia aquell que va anar a fer un riu a les cadarades del Niagra, no som res, si hem necessitat la intel·ligència artificial per fer això, Déu-nos en guarda on ja està fet. La Generalitat ha passat, diu, d'un model fragmentat de webs a centralitzar l'accés a la informació en un sol espai perquè sigui més simple.
Una transformació que tindrà un cost important de 4,7 milions d'euros, però que a la vegada suposarà un estalvi de 700.000 euros cada any, sobretot en temes de manteniment. És a dir, que el Llomaneres, que ha pensat això, Isidre també no havia arribat fins ara per veure de quina manera podia estalviar
en manteniment. Ahir es va fer una prova amb usuaris reals. Escoltaré Malventura, que és una de les persones que precisament provava el web i posava en dubte els webmasters, és a dir, aquells que fan webs.
La gràcia que aquestes coses em fan, si es pot dir, és que els que construeixen les webs, els webmasters, que jo he parlat a nivell laboral molt amb ells, a vegades diuen que és molt intuitiva.
Intuïtiva per tu, perquè tu ho toques cada dia, però jo, que només entro de tant en quant, la meva intuïció no és la mateixa. Per això que aquests tests van bé perquè posem a prova els webmasters de com les construeixen.
Tota la raó, el que deia el Ventura. És molt fàcil per tu, però no és una cosa que facis servir habitualment. Jo recomano als que estan a casa que facin una prova, perquè a mi m'ha deixat bastant al·lucinada. Tampoc és que hagin fet un canvi que diguis és... Però realment l'han fet més fàcil. És a dir, que vas tirant avall i, per exemple, per fer el pagament d'una multa o d'un impost que de vegades havies de voltar per tot arreu...
Doncs ara cliques allà i ja et va dirigint a on vas. Escoltarem també el conseller de la presidència, l'Albert Dalmau, que és el responsable d'aquesta transformació, explicant precisament com es farà, que a més a més és una transformació que es farà en fases.
Bé, en el marc de la reforma de l'administració un dels reptes que tenim és fer els tràmits més fàcil, la comunicació més fàcil de cara a la ciutadania i és per això que hem presentat el nou portal gencat.cat amb el que centralitzem tota la informació del govern. Els ciutadans i ciutadanes tindran en una única pàgina web la informació d'una manera clara, senzilla, entenedora, sense tenir que anar a navegar de departament en departament per poder cercar tota la informació. Aquest és un procés en dues fases. Ara hem acabat la primera capa
amb tota la informació institucional de la Generalitat, incorporem un cercador amb intel·ligència artificial per ajudar a fer les cerques i que siguin menys confús i el juny de l'any que ve finalitzarem amb tota la informació vinculada als tràmits i per tant podrem tenir un portal de gencat.cat unificat, més transparent, més senzill i més entenedor en aquest marc de reforma d'administració en el que estem fent, que acompanya el desplegament de les oficines d'atenció del ciutadà, l'ampliació
del telèfon 012 als caps de setmana, la simplificació administrativa en els tràmits, és a dir, intentar que la reforma de l'administració ajudi també a una millor relació entre els ciutadans i la Generalitat.
Aquesta és la transformació del web. Explicava el conseller que això va acompanyat d'una transformació de la pròpia administració. No us demanaré que valorem o no el web de la Generalitat, però sí que parlem de les dificultats que de vegades tenim per accedir a un tràmit online, però de vegades fins i tot presencial. No teniu la sensació de vegades que tot és molt ferragós i molt complicat per coses que no semblen tan...
tan complicada, si comencem per tu, Isidre, que ja deies... Home, potser no calia... El llenguatge de l'administració sempre és una mena de secret especial que l'han d'entendre els especialistes. Perquè et parlen d'una manera...
Esclar, ja d'entrada et diuen, és que hi ha un protocol, ja dius, que hi hagi ampunyetes a mi. Hi ha què? Però bueno, ja entenc que en aquest món s'han de muntar les coses amb protocols i coses d'aquestes. Però sí que a vegades la dificultat és tan petita com que parlem un llenguatge diferent.
I llavors, esclar, segons que et diuen, et quedes veient visions i penses, però què diu aquest ara? I, esclar, bueno, ja està bé que ho anem simplificant. A vegades perquè hi ha coses que són... M'imagino que tonteries de la programació, que, bueno, que han anat així. Jo recordo que vaig estar molt temps...
esperant un tràmit per la meva esposa, perquè la resposta era... Esperem la resposta... Esperem la resposta. I, esclar, jo la resposta intuïa que era de l'administració, perquè vaig pensar, bueno... Doncs no. Com que era una qüestió d'autorització perquè jo pogués fer gestions, esperava la resposta de la interessada. Però esclar, dius, home, però si no m'ho dius, si podem passar la vida aquí...
Jo, esperem resposta, vaig pensar, bueno, ara esperarem que responqui algú. Vaig queixar, vaig dir, però escoti, que no respon ningú. Diu, és que ningú ha fet cap tràmit. Dic, què vol dir que no? Si això ho ha de contestar ell, dic, ah, doncs feu bé de dir-ho, perquè si no ens hi podem morir aquí. De vegades, quan fas aquests tràmits, seria tan senzill que incloure en algun punt del tràmit la persona interessada de fer tal cosa, ja està. Clar.
Però això passa molt sovint. És igual que una de les coses que es posa en marxa són aquestes oficines virtuals per fer tràmits a distància. Quan has de fer algun tràmit i et diuen vols disposar del certificat electrònic per... Clar, resulta que per fer el certificat electrònic has d'anar a una oficina. Per tant, tampoc és una cosa immediata, no?
i tens la sensació que tot es va allargant en el temps. Sí que és cert que és cap on anem. A veure, l'administració serà totalment electrònica. D'altra banda, jo no l'he provada, ho he intentat ara però no me n'he sortit. És interessant que funcioni a través del mòbil. A vegades estan pensades per ordinador o per mòbil. Evidentment que avui dia tot ha de ser així, per mòbil.
Continuo pensant que hi ha un sector important de la població que en queda exclòs d'aquest ús perquè no té les eines suficients per poder-lo fer servir i que hem d'atendre'ls en persona. Quan arribi el moment en què tothom estigui alfabetitzat suficientment...
ja en parlarem però ha d'haver-hi algú en persona i jo com a l'Isidre he hagut de fer tràmits i he de dir que quan els he fet online ho valoro molt bé perquè no em moc de la cadira de casa o del sofà i tampoc ho he trobat excessivament difícil però perquè també estàs acostumada però d'altra banda doncs una vegada per una multa que se'm va escapar quasi se m'escapa el termini i a més el cotxe va en nom de la meva filla o sigui va ser una mica complicat
si no m'arriben a respondre per telèfon, no me n'hagués sortit, era impossible. I he de dir que van atendre molt bé. I d'altra banda, que també parlaves de desburocratitzar, aviam si dic la paraula. L'has dit molt bé, eh? Entreventar-me. És veritat que estan apostant per fer-ho,
Perquè personalment conec una persona que l'han contractada post jubilació al Departament d'Educació per desburocratitzar tot el sistema, que realment és horrorós. I parlant amb ella, diu, és que no sabia ni per on començar a fer-ho.
Bé, és cap on anem, no ens n'escaparem. Per cert que això de la desburocratització, tan difícil de dir, és una de les demandes de les que parlarem després, que parlarem dels mestres, i aquests dies que estem de vaga de metges, també és una de les coses que demanen. És a dir, al final, si tots els col·lectius demanen que tot es faci més fàcil, potser és que no ho estàvem fent fàcil.
Bueno, si existeix la burrocràcia, sap alguna cosa. Jo a vegades em sorprèn, eh? O sigui, ja no parlo de burrocràcia, parlo de una nòmina, tu veus una nòmina, tot el desglose, i el teu n'hi-do, és una ciència, saps? Estan a ciència de l'autònoma i estudien nòmines. En fi, allò que parlàvem... La factura de la llum, també és una carrera... Sí, no, no, gent és fàcil, i a nivell d'educació, que s'han molt els profes, de tots els papers que han d'omplir, que no s'exagira ningú, però s'han de fer, perquè forma part de la feina.
En fi, això d'anar-me a ficar a la pàgina aquesta, molt intuïtiva, no, però està a la barra aquesta de l'IA, que ara ho té Google, WhatsApp, tots tenen una barra d'IA que és la persona que està al mostrador. A vegades ja per telèfon ja costava. Ara amb l'IA t'has d'entendre amb l'IA. Si funciona bé,
Bueno, pot ajudar en alguna cosa, però no deixa de ser aquella persona, que és el que parlàvem de la notícia. S'han estalviat 700.000 euros cada any en manteniment. Pensa que hi havia 170 o 137 webs, o podríem dir subwebs, que estaven a dins del gran portal, i es quedaran en 74. Mhm.
Això són llocs de feina, que no em queixo, és el present, és comprensible. No, però no tenen per què acomiadar o tenir menys personal. El que tenen és la web més endreçada. Una de les coses que fem els periodistes de vegades és buscar el telèfon de contacte del departament de premsa de cada departament. És a dir, el departament d'Educació, el departament de Salut... Cadascú té el seu departament de premsa.
Els periodistes ens dediquem a buscar informació i no sempre ens en sortim. Amb això de trobar el gabinet de comunicació no seria més fàcil que quan entris a un departament et posi a una banda on estan els tràmits i a l'altra banda on trucar si vols parlar amb el...
amb la persona que porta la comunicació del conseller. Bueno, i tota la mateixa web. En el cas de l'administració pública no pot ser, però ja ens anem acostumant que la majoria d'organitzacions, el seu objectiu del màster web o el que vulgui ser, resulta que és que no puguis parlar amb qui es cuida d'allò.
I llavors hi ha 33 filtres que fan que tu agafes el telèfon, demanes a una companyia elèctrica, per exemple, i et va demanant d'entrada què vols. I llavors et diu dues vegades que no t'entén.
Amb la qual cosa jo tampoc t'entenc, tu vols que et digui jo, ara. Però, esclar, ara és com un objectiu. Buscar un telèfon costa molt, eh? Sí. És el que deia el Víctor, no?, al final. Costa. Que la ia aquesta t'entengui. Igual a la barra aquesta posa... Número de gabinet... I surt. És un superbuscador, Google ho era. Doncs ara la ia també.
Al final, el que haurem de fer amb això de la IA és també replantejar-nos... És a dir, que es parla molt de... Això traurà llocs de feina. No té per què. I, de fet, el que s'hauria de fer és aprofitar aquesta tecnologia perquè l'atenció personal sigui realment personal, el que deia l'Isidre. Jo, en aquests moments, tinc un problema amb una companyia subministradora, tota la meva comunitat, i som incapaços de parlar amb una persona.
Però si la vols contractar, tens 10 persones a la porta, per telèfon, t'enviant e-mail, estan superatents. Per contractar, és com els telèfons, també. Quan et vols fer una data d'un telèfon per treure't... Dues setmanes parlant amb un robot que no entén, o sigui, ens entén perfectament. Però, com ens diu, això és una avaria, ja està solucionada. I no és ben bé una avaria. I sabeu quina és l'única manera que et respongui una persona? Quan la ia et pregunta...
Bot et pregunta i li dius reclamació. Allà s'encenen les alarmes. Són una persona. Allà va el robot a avisar les persones al cop. Sí, sí, sí. Perquè no poden fer res. La persona intenta ser més intel·ligent que el robot.
Estava pensant que abans, no sé qui ho deia, quan es canvien tràmits o es fan més coses de forma digital, em sembla que la Conxita deia que hi ha gent que es quedarà pel camí, diguéssim, perquè no té aquests coneixements. Estava pensant en els bancs. En els últims anys els bancs han deixat, per exemple, d'oferir alguns serveis a la finestreta i t'emplacen a anar al caixer automàtic.
I hi ha molts col·lectius, però sobretot el col·lectiu de gent més gran que s'ha queixat i al final no s'ha fet cap canvi. I aquestes persones segueixen tenint problemes a l'hora d'anar al caixer i veus com de vegades algunes persones et demanen si li pots fer un cop de mà o en el millor dels casos algun caixer del propi banc surt i li fa un cop de mà. Però no s'ha canviat res.
No, perquè l'objectiu no és el servei públic sinó el negoci. És que llavors això ho veiem amb tot, vull dir, abans tancar una oficina bancària, per exemple, era, home, era molt sèrio. Ara això és com que té una fruiteria, és igual, no hi ha prou gent, tanquem i que vagin anar a triar a fer punyetes.
Tancar l'estiu, jo tampoc ho havia vist mai. Hi ha un banc a la vera casa, que ara ja no hi és, i ha decidit tancar definitivament. Però a l'estiu tancava, feia vacances, deia nosaltres. No hi ha algun intent de tenir present que això és un servei públic? És una empresa privada, tot el que vulguis, però vius dels altres, eh?
Però tornem-hi. Si la majoria de tràmits que es fan habitualment ja els pots fer a través del mòbil, doncs poc necessites anar-hi, no? No sé que sigui una cosa important. Sí, però bueno... Entenc que hem d'anar cap allà i que si no fem res no hi aniríem. Vull dir que s'ha d'anar pressionant.
i que segur que a la gent gran li hem d'anar facilitant, doncs que si algú pot donar un cop de mà, doncs que li doni i que ja es vagin adaptant, perquè hi ha coses que són com són. Vull dir, jo vaig viure la primera nada dels jubilats en el queixer automàtic i tots vam jurar i per jurar que seria un drama.
però com que tenia la virtut que pagàvem dos dies abans, va funcionar com l'oli. La immensa majoria de gent es va espavilar, sigui pares, tiets, nets, fills, el que sigui, però dos dies abans van a cobrar. Vull dir que funcionava. Vull dir que quan hi teníem molt interès tampoc no cal fer massa a casa. És un drama. Tu ho mires així, però també t'ho pots mirar de la seva manera.
Suposo que al final està quantificat, no?, a quanta gent afecta un canvi i si paga la pena que algunes persones es quedin pel camí, però clar... No s'hi val que ningú es quedi pel camí, però d'alguna manera sí que cal... Aviam, la majoria d'entitats o de serveis tenen al final un suport en el qual pots recórrer al final.
suports molt especials, eh? Les entitats bancàries, sobretot, han après d'això, de posar una mena de persona que representa que supleix el taulell, però que no fa res més que apretar el botó a qui li envia la pregunta. Amb la qual cosa, dius, ja ho faig des de casa, això. Perquè l'hi envia a estudiar, l'hi envio jo. Ja em contestaran una o altra. Ara m'he preguntat i li donaran hora per dir jo. Ves a fer punyetes, rei.
Però és que és amb tot, i caldrà donar suport a aquestes persones. I suposo que ens hi hem trobat tots, no? Per exemple, intentar introduir la matrícula en un parquímetro de zona blava, també segons en quines ciutats, és una història.
La pròpia Seguretat Social, que també has d'ingressar, o sigui, has de notificar el teu ingrés. L'altre dia hi havia una senyora amb dues crosses, amb la targeta entre les dents, a mi em va fer molta pena. Doncs igual que jo la vaig ajudar, suposo que ho devem fer tots, no? I si no, ho hem de fer. Però evidentment que tot ja està arribant per aquest camí. Que de debò, que jo penso que és més senzill.
perquè et facilita moltes hores, guanyes moltes hores, et facilita molts tràmits, però sí que jo crec que la població esclosa encara és important. Crec. Estava pensant, perquè abans ens dèieu, no parlarem de la vaga de metges, que ja sabeu que han tornat a estar de vaga. Home, amb el tema de la salut també va anar una mica així, eh? Amb la meva salut, a partir de la pandèmia, ara tot serà més fàcil...
a algú li està resultant més fàcil. A mi sí. Sí? O sigui, l'aplicació. No l'aplicació, sinó tenir atenció sanitària. No per la mancança que hi ha de metges, però pel que és el tràmit digital, jo la trobo correcta. Jo, eh? Potser una altra no. O sigui, és una manera ràpida d'enviar-li un missatge a la infermera i normalment la nostra impecable o a la metgessa
El tema que necessites documentació hospitalària va ràpid. El problema és que s'hi estan en vagues per algun motiu i és que no tenen el recurs humà, que és el que et visita, a fi de comptes. Però el que és el tema del CAT Salut jo no ho trobo incorrecte, al contrari, ho he fet servir molt.
Volguem o no? A veure, al final som... Estem entre integrados i apocalípticos, no? Els integrados són els que ha llegat la tecnologia, els apocalíptics és... Nos controlen les màquines. A veure, al final hem d'entendre també quins tràmits
A nivell utilitari, quins tràmits és més interessant? Ficar-hi calés, fer la pàgina, fer l'IA i tal. Perquè són tràmits que potser ho pots fer des de casa, des del telèfon. Parlem de gent gran o gent que no poden arribar a aquesta tecnologia. Un telèfon i que funcioni tot per telèfon. Que no calgui que jo hagi de tenir un ordinador...
un mòbil o una tablet, que jo només amb el meu telèfon, el meu document d'identitat i la targeta o la cartilla, amb això ja pugui fer el tràmit per telèfon amb una persona. Però també he d'entendre que hi ha tràmits que es poden fer per internet molt... I, per exemple, aquí l'oficina d'atenció ciutadana. Mira, aquesta setmana, clau perquè he hagut de gestionar una multa
que no entra en detalles, però, clar, al final és... Vas a la policia rentant les mans, vas aquí a Pau Claris, que és oficina de la GENE del DIVA, o sigui, fins i tot em van dir, bueno, aquí solo és per pagar la multa. I vaig dir, bueno, pues vamos a pagar-la, no? I em diu, no, però jo aquí te doy el papel perquè tu vayas a tu... I vaig dir, mira, noi... I al final, amb la carta a la multa, un QR...
que és la primera multa, el que deia la Conchita, és la primera multa que pago pel mòbil. Que a mi fer tramits pel mòbil, jo que tinc, que sóc entre cometes, jo he viscut sempre amb això, a mi em fa una cosa fer una multa amb un QR al meu mòbil,
I amb Zoom. I amb Zoom, també. Sí, és al·lucinant. Ara et ve la poli amb el datàfon, saps o no? Sembla una discoteca. Ara, per cobrar tot són facilitats, eh? QR, no sé què. Me'n recordo fa uns anys. Em vaig pagar una multa igual amb aquell paper i vaig fer per telèfon, al final. Perquè per internet, impossible. No sabies on trobar la manera de posar allò de la referència. Ah, un QR, ja està, una foto i cap endavant. Però també és una mica...
a punjar aquestes oficines, que quan hi vas sempre estan plenes. Sempre estan plenes. Igual hi ha tràmits que necessites una persona. I si és física, millor. Igual has de portar papers, has de portar un document, mira, te fotocopio, te imprimo, tal. Però si no, per internet està bé. Ara, doncs, facilitats.
I les IAs aquestes funcionen regular, que són els robots, és el que parlaves tu també, Belén. Els robots aquests ja fa temps que existeixen. És com la prehistòria de la IA. Ara amb la IA tira, eh? Milles. En fi...
Tot això ha pres molta embranzida de la pandèmia cap aquí, en què va ser molt necessari no moure't de casa. I és cert que, per exemple, en el meu àmbit, és que va fer un tomb brutal el que es feia presenciar amb el que es feia online. I continuo dient, jo ho vaig agrair, no haver d'agafar el cotxe cada dos per tres per anar a Sabadell, fer tres hores de cua, en 20 minuts ho teníem resolt.
També ara criminalitzem les pantalles, i jo soc la primera que penso que en fem un ús abusiu. Però també en aquella època ens van salvar molt tenir aquest mitjà per tenir contacte. Si no, la majoria d'alumnat hagués estat a casa seva mirant el sostre, perquè no ens permetien accedir-hi físicament, ni portar material. I realment, a veure, que tot té el seu cantó bo i el seu...
al seu dolent. La tecnologia sempre ha creat situacions d'incertesa, de dubtes... Jo recordo molt l'època que ens feien... A la feina ens feien revisions mèdiques cada X any, no sé, cada tant, tant... I ens van fer, des d'una clínica, ens van fer un electro per telèfon. Què dius? Jo vaig dir, ja serà sèrio, això, perquè... Home...
I com anava, això? Em posaven tots aquells pitorros... Ah, val, eh? I llavors, al final, acabàvem amb un telèfon a sobre. I allò connectava amb un altre que tenia l'aparell, i aquell deia com havia anat, això. Déu-n'hi-do. Quan vaig fer el telèfon allà a sobre, dic, ja serà sèrie, això vol dir que...
Jo quan em referia a la pandèmia i a la meva salut, em referia que a la pandèmia moltes de les visites es feien o telemàtiques o telefòniques. Això és una cosa que s'ha quedat, però la mateixa vegada els metges...
Si quan aneu al metge no veieu que hi ha molta estona que el vostre metge de tant en tant us mira com dient, perdona, i està omplint, i omplint, i omplint, i dius, clar, potser no ens hem quedat al millor de la pandèmia, que alguns tràmits només es poden fer o només cal que es facin per telèfon. Per exemple, algú que pren una medicació crònica és bastant probable que si el truca la seva infermera i li diu aquesta medicació t'està anant bé si no tens cap efecte secundari, d'acord, renovo la medicació per no sé quant temps.
Doncs això seria més fàcil i es podria fer d'aquesta manera. Però a la vegada estan fent altres tràmits derivats segurament d'una mala aplicació d'aquesta tecnologia, no? O d'una aplicació de la tecnologia no tan eficient com podria ser. Però es pot gravar la veu. Si hi ha algun CAP que ja ho estan implementant, que el metge no està...
cliquant a l'ordinador, sinó que el que està dient, el pacient i ella s'està gravant, o sigui, s'està transcrivint. Quina meravella. Sí, no sé on ho vaig veure l'altre dia per la tele, no fa massa, eh? I vaig pensar, mira, la solució, perquè a mi personalment em posa molt nerviosa parlar-li al metge i que no et miri. No, no, i aquella persona ho està passant malament, perquè et va mirant com dient, no és que passi de vostè, senyora. I no saps si pots parlar o el despistes, però sí, sí, no fa massa, eh? Que penso, mira, seria una bona solució.
Tot ho hem d'anar modernitzant i tots hem d'anar trobant solucions. I ara una cosa que em fa riure és la farmàcia, que encara per poder controlar la venda de medicaments amb la Seguretat Social, han d'anar tallant el cartronet aquell.
i passant-lo per la màquina. Però, escolta, està una mica superat, això, eh? La Seguretat Social, que la cartella d'allò, la teva salut va de conya, allà no es veu mai més res, la farmàcia, que vagin passant el tiquet. I veus aquella senyora, no senyor, retallant,
I de vegades enganxant amb cel·lo, que és una cosa que jo fa 40 anys que ve. Perquè ho ha de presentar, eh? Perquè ja no sé quant a què col·lés. Però fa farmàcia, això. Si no t'ho fan, sospites. No sou professionals. Però és curiós, perquè hi ha algunes farmàcies que estan robotitzades i de cop t'ho demanes a aquell medicament i veus com fa... I apareix el medicament, però a la vegada l'altra persona està retallant. Té raó, l'Isidre, que potser li podíem haver donat una volta...
que faci un robot. Home, que facin com els pàrquings, que entres i et diuen hola, número tal tal, bienvenido. Lo mateix, però amb el medicament. Número tal tal de medicament ha estat venut. No ho sé, potser és difícil. Sí, sí. El que passa és que estem en un muntament tecnològic que es dona per sobreentès que tothom té un mòbil, una tablet, una connexió a internet i ho té tothom. I no es barato. A més a més, cuidado.
ens estem exposant a una quantitat de fraus i una quantitat de liurs que ni ens hi podem imaginar. Ara l'interniatge artificial també ens ho hauria d'explicar. Sí, sí, però normalitzat. Jo dic que sí, que aquest senyor diu que vindrà a arreglar l'enxufa i resulta que és una empresa més a saber què que pagui per davant que si no no podem venir. I diu, ja s'ha acabat. Sí, sí. Hi ha una pendilla espavilat que no veus? Sí.
Això també és una cosa que s'haurà de controlar. Si us sembla que enviem de tema, dèiem que avui volíem parlar una vegada més dels mestres o en general de l'educació. Els sindicats, comissions obreres, UGT, USTEC i CGT del Comitè Intercentre s'han tancat al Departament d'Educació per exigir un complement únic de 473 euros per tot el personal laboral. Reclamen que l'impacte econòmic d'aquesta mesura estigui inclòs en els pressupostos del 2026.
i que el cobrament sigui efectiu durant el primer trimestre d'aquest 2025. I a més a més que sigui compatible amb l'equiparació salarial dels tècnics especialistes en educació infantil, els TEI, que segur que recordeu, o que potser recordeu, perquè fa uns anys...
També hi havia força polèmica amb aquestes figures i, sobretot, el reconeixement. És un complement aconseguit per les educadores de les llars d'infants i ara els sindicats volen ampliar a tot el personal laboral, entre els quals hi ha integradores socials, educadors d'educació especial, netejadores o cuineres. Escoltem el que deien alguns representants dels sindicats just abans de tancar-se, com ara l'Eva Costa d'Ustec, que apuntava que amb aquestes diferències, si es mantenen,
Sembla que el que es volgui és dividir aquesta comunitat o aquesta part de la comunitat educativa. Podríem dir que entre la reclassificació, el complement aquest, estem parlant d'una bretxa salarial que cada vegada s'obre més entre les treballadores i els treballadors. Què estem fent? Estem dividint? No pot ser això.
realment volem un sistema educatiu de qualitat, volem millores educatives, doncs comencem a tractar bé els professionals, comencem a reconèixer la seva feina, la seva vàlua i que puguin viure de manera digna, perquè així ningú pot viure, ningú.
Recordem que la comunitat educativa està en peu de guerra des de fa setmanes, per no dir mesos, exigint al govern que apliqui bé el decret d'escola inclusiva i que doti de mitjans els professionals. Moltes vegades acabem en aquestes qüestions econòmiques o els titulars acaben en aquestes qüestions econòmiques o reivindicacions.
laborals, que també ho són, però de vegades sembla que siguin només reclamacions personals o reclamacions d'aquestes qüestions més properes. Ells demanaven també que reduïssin les ràtios. Ara escoltarem la Sandra Isierte, d'UGT, que parla, diria que gairebé amb impotència, de com se senten els professionals.
Perquè som vocacionals, la nostra professió la portem a la nostra sang i ens agrada. Però a què? A base de la nostra salut, les nostres esquenes. Això no ho podem més. Per això avui des del comitè ens hem tancat. Volem millores i veiem resultats ja. No podem esperar un any més. Els treballadors i les treballades no poden esperar més.
Això és el que deien els sindicats. Volíem tractar el tema però, insisteixo, no volíem quedar-nos només amb la reclamació econòmica. Tenim a la taula dues persones molt relacionades amb l'educació i quan acabem amb aquests titulars la gent sempre recorre aquella qüestió tan demagògica de tenen moltes vacances...
tenen una feina fixa, etc. Sembla que només estan reclamant diners i no és el que estan reclamant. A mi en aquests casos m'agrada, per exemple, explicar com són els salaris. La representant d'UGT que ara escoltà em deia que havien
Alguns professionals que estaven cobrant al voltant de 1.200 euros al mes si arriba amb 40 hores setmanals i que, a més a més, alguns havien de fer formació de forma voluntària. Això seria equiparable també als metges. Jo crec que no tenim una idea, els ciutadans de peu...
de quan cobra un metge o quan cobra un mestre i pensem només en aquestes boníssimes condicions que semblen tenir. És que sí, el tema, eh? Perquè, mira, personalment, amb 40 anys no m'he mogut mai per diners. I mira que quan vaig començar a treballar el sou d'un mestre era bastant bupèrrim, eh?
Però jo no m'he mogut mai per diners. I la majoria de gent que conec, quan es mouen, no es mouen només per diners. En aquests moments, jo crec que si millorés la condició laboral, ja no laboral, sinó de les criatures que tenim i dels adolescents que tenim, potser els diners serien secundaris. I ara parlo amb nom meu, eh?
La realitat dels últims anys és brutal. El decret d'inclusió ha fet mal. El decret és correcte, però s'ha fet molt malament, sense recursos. No pots omplir les escoles de nens amb tot tipus de necessitats. O sigui, mal comparat, eh? Una companya deia volem resultats a Finlàndia amb recursos d'Honduras. I no pot ser.
I la gent està cremada. Portem almenys 10 anys així, cada vegada pitjor, i la gent està cremada. I jo no crec que sigui per millorar el sou que també. Però únicament no. Que el sou... Et puc dir el que cobra un professor quan entra a treballar? 1.700 euros i arriba. Després vas complementant amb anys i tal, però tampoc creieu que és tant. Efectivament, un tècnic d'educació, una tècnica o un integrador està al voltant dels 1.200 euros...
És ridícul. Se'n van a un supermercat de caixeres i cobren més. I us puc assegurar que amb la meva feina com a directora, sort n'he tingut d'aquesta gent, que estan més hores de les que els toca i que han estat sempre 100% vocacionalment. I mai, mai, el sentit és que cobrem menys que vosaltres.
Clar, perquè això té a veure amb les categories, no? Els mestres són licenciats, els integradors, per exemple... Són FP. Poden ser educadors o poden ser per la branca de l'FP, però és igual. Però al final la feina que estan fent és igual de valuosa, igual d'important...
I heu de treballar en equip. És com els balladors. També estan fent la seva feina i encara cobren menys. M'equivoco. És que no és qüestió de diners que també... Evidentment que amb el que es cobra difícilment trobes un lloguer, te'n vas a vacances i vius una miqueta actualment. Però la gent del que es queixa al final del dia no és que cobra poc, sinó que no pot més. He vist companyes molt potents plorant...
no per les cantonades pobre de mi, no va per aquí la cosa, sinó de dir, tinc quatre alumnes amb necessitats educatives greus i 50.000 necessitats socials greus, i arriba un moment que jo ja no puc més. Per això volia que escoltéssiu la Sandra...
I cert, perquè la seva veu sona desesperada, no? Desesperada em refereixo a aquesta sensació d'impotència. Jo soc optimista per naturalesa, ho he sigut sempre, almenys laboralment, i de fet, quan vam jubilar, que ens van fer l'Ajuntament un homenatge molt bonic,
La cançó que van triar era solucions i no problemes. Una mica va amb mi això. Però és cert que un dels motius pels quals m'he jubilat que hagués pogut aguantar més ha sigut aquest, la impotència i la desesperació que van implementant decrets, van posant mesures, i en canvi no hi ha un acompanyament al costat. La burocratització, fer tres cops el mateix document,
jo podria estar en una aula amb aquests tres cops del mateix document. Un, d'acord, però tal com està. I a més és que de debò que sento una ràbia i una impotència no poder fer res per millorar això quan sempre t'has dedicat a millorar la societat. I ho has volgut fer. I realment estan en un moment. Jo crec que dels 40 anys que jo he treballat, per mi, en tots els nivells, és el pitjor.
L'altre dia estic buscant la informació, vaig llegir una informació que es parlava d'un 36% d'alumnat amb necessitats educatives especials. Això vol dir un de cada tres. És molt. Ja es queda en curs.
És molt, perquè suposo que aquests són els que tenen reconegudes aquestes necessitats educatives específiques, perquè això també és una cosa que està burocratitzada, és a dir, que has de tenir un paper, no tothom té un paper que digui que té aquestes necessitats educatives, però els professionals, si us ho trobeu, que dieu, no té un paper, però les té, les necessitats. Com que el lloc on els derives per fer el diagnòstic també està saturat,
Tu pots detectar un problema als 4 o 5 anys i a la millor amb sort, als 8 o 9, tens un diagnòstic imprescindible per tenir un ajut. I aquest ajut no sempre es materialitza. És igual, pregunta el que vulguis, Belén. Toca el tema que vulguis, que tot té una pega molt important. La professionalització del personal...
S'està descuidant. Estan posant la gent davant d'aules sense tenir la formació correcta. No parlo que sigui culpa del personal. Tu com a departament implementes unes mesures, molt bé, fórmels. Mesures universals. Hi ha gent que no... I què és això?
O mesures adicionals. I què he de fer? No t'ho han explicat. Però tu tens una aula amb 25, 27, 30 criatures que has de tirar endavant. En fi. El Víctor també en sap una mica. Ara ets vetllador? No, perquè van treure hores al col·le. Sí. Mira, no, no...
Van treure hores per... Mira, a mi aquest tema m'encanta. Seria d'intentar ser breu, eh? Jo vinc de Humanitats, vaig estudiar Humanitats, a la facultat. Molta gent va estudiar lletres. Van sortir a la carrera, un any molt de fred. Molts, sense vocació, van anar a estudiar el màster de professorat per anar a secundària. Per què? Perquè tu un any estudies, un any borsa i tinc curro.
I al principi, súbstis i tal i qual. Però és un curro fixa, més o menys el que cobro, estic en una escola... Tots són avantatges. Si no tens la vocació...
dels, jo què sé, m'invento, dels deu col·legues que tinc, que van anar a fer el màster, han quedat tres, perquè hi ha altres set, o no puedo, impotència, no sé què, és que és molt complicat perquè no tenen la vocació. Llavors, les persones que estan allà en unes escoles, que estan allà per vocació, tracta'ls bé, perquè aquelles persones sí que són les que et tiraran endavant l'educació, l'ensenyament, etcètera. Ara,
La meva altra part, l'any passat vaig estar a Batllador, van caure dues persones al meu col·legi on estic currant de monitor de lleure, em vaig oferir, vaig entrar,
No em van demanar curs de batllador, curs de no sé què. Vaig dir, digueu-me on me'l puc treure. On estan aquestes formacions? Jo m'ho pago i m'ho trec. Em deien, no. Fa un curs cada tres mesos en poques places i molt difícil de fer. I si no, tira endavant amb un bon cor i paciència. Te'n vas a les 9 del matí a atendre casos positius.
Greus. Greus. El més delicat d'un centre. No, no, i tant. I estàs al seu costat i fas que em morgi, que vagi al pati, que no es faci mal. Igual l'has de canviar. I hi ha moltes situacions. En una escola el que diem és que és TEA. Dius, sí, és TEA.
Però hi ha un aspecte tan gran de TEA... TEA vol dir que té un trastorn d'aspectre autista, ho dic, perquè de vegades parlem amb sigles i la gent a casa... Però cada nen i cada nena és un món tan diferent, unes necessitats tan diferents, que en una classe igual hi ha un TEA que funciona...
B, perquè els companys la recolzen, fins a classe farà les feines adaptades, però farà feina a classe. Hi ha altres casos que no poden estar a l'aula perquè no aguanta, perquè no és el seu espai, però tot i així, encara que no compartessin hores amb els seus companys, per les raons que sigui, van al col·le i tenen les seves classes adaptades i tal i qual. Clar, també se li hauria de donar una volta a l'escola inclusiva.
Perquè a l'escola inclusiva, aquests nens i nenes amb necessitats especials, hi ha alguns que són necessitats especials que en una escola ordinària no els hi poden donar ni que els hi donin l'aula ni no sé què. S'han d'obrir i s'han de potenciar també els centres d'educació especial com a tal i posar-hi professionals com a tal i posar-hi mitjans. Però tampoc ens podem enganyar que tots els casos poden entrar a l'escola ordinària. I ho hem de dir...
sense patir, ni amb pena, ni amb... No, o sigui, sent pragmàtics i sent lògics, hi ha casos i casos. I els que siguin més difícils, els hi posen mitjans. Però ara, al col·le, sí, pot estar la directora d'estudis, profes, integradors, educadors, batilladors. A Catalunya els batilladors funcionen en un concurs públic
que va guanyar l'empresa andalusa Samu, que porta, no sé, 4 anys o així, va guanyar concurs, que els concursos de l'administració pública guanyen pel més barat. El més barat surt. Clar, el més barat surt, estem embatlladors, sense formar,
que són grans professionals que al final, al dia a dia, vas aprenent d'un nen, d'un altre, amb les educadores van donar consells, i vas aprenent sobre la marxa, però a mi m'encantaria formar-me, i són molt necessaris. Que un integrador estigui fent 40 hores i cobri 1.200 euros, imagineu-vos el que cobra el batllador, que és la persona, que és el que parla en el col·le, en plan, integradors, educadors són els metges,
I els batlladors són els infermers. Clar, en col·les han tret infermers. Si treus infermers, qui punxa la via, qui dona la medicació, qui canvia el pacient... No, no, tenim mil diagnòstics, mils educadors que saben el que hem de fer. Però al final, qui ho aplica són integradors i batlladors, que estan dia a dia al costat dels nens. I les condicions són paupèrrimes, eh? Samu, a molts, molts treballadors no els hi dona l'anòmia.
Si passa una foto en boli, en plan, si fas 20 tones, 300 euros. No, no, funciona així, eh? Jo encara no tinc nòmina. Vaig estar treballant del gener al juny i he demanat nòmines. No m'han donat cap...
Increïble. Te'n vas al mail, entres a la bossa i et van portant substitució a no sé on, bacà no sé què, horaris de 12 i quart a 1 i quart, de 3 i quart a 4 i quart, 12 hores i mitja, a Ripoll, Ripollet. Dius, home, jo no heu de ser la meva feina de menjador per fer les mateixes hores a una altra escola i no m'endoneu, etcètera, etcètera.
Amb la qual cosa no hi ha balladors i quan els necessites no en tens. Un drama, el Samo, tota la raó. Samo és l'empresa que... Ho heu pintat molt. I on em va dir, Isidre, tu i jo crec que no podem dir gaire cosa més, però crec que de les seves paraules es pot deduir com de cremat està el personal. Però veus que hi ha com a mínim tres nivells de problemàtica que és greu.
La primera organitzativa, per l'amor de Déu, no li aprovo fer una web nova, eh? Aquí ja hem de fer més coses perquè, per l'amor de Déu, jo, sentint-vos parlar, dius, això és a canys 60. Ja no arribin ni a donar-te nòmines, ja dius, bueno, escolta, que ha submergit això ja.
Però, per l'altra banda, hi ha una necessitat que per fer tot això que diem que volem fer necessitem recursos, necessitem diners, i l'última seria aquesta reivindicació laboral, que si vols reivindicar-se legalment necessitem diners.
Esclar, hi ha moment que penses, em sembla que ens equivoquem. Jo donaria alguna idea en algun sindicat d'aquest que ara està tancat en el departament. I si ens tanquéssim en el local d'algun partit polític perquè provi els pressupostos? Perquè clar, a mi em fa riure això. Anem a cridar que el que ha de posar els calés, que no els té...
ens doni no sé què, que no ho té. Dius, bueno, ho ha de tenir, però per tenir-nos-hi els recursos.
I el millor seria més fàcil que ens deixéssim estar de cadires i que comencéssim a pensar que, bueno, que em fa falta que jo digui que sí, encara que no m'agradi, perquè això no funciona, conyo. Estava buscant un article que havien llegit al VilaWeb, que recomano a algú que ens estigui escoltant i que estigui interessat. És un article que sortia just abans del pont,
i que està titulat amb les paraules de part de la comunitat educativa. Estem desbordats, la manca de recursos fa trontollar l'escola inclusiva. Famílies i professionals demanen més personal, més bona organització i una reducció d'alumnes per classe per evitar situacions de discriminació en què els infants amb necessitats educatives especials no són ben atesos. Un article molt interessant de la Clara Ardèvol, que ho recomano.
I només abans de passar a l'últim tema, que volíem esmentar-ho del casino, tant en el cas dels metges com en el cas dels docents, tinc de vegades la sensació que la resta de la ciutadania no entenem com d'important és donar suport a aquests professionals que no només estan reivindicant unes qüestions laborals, sinó que estan reivindicant un model...
que a més a més reverteixen nosaltres mateixos. És a dir, que està molt bé que fa dues setmanes els professionals i part de la comunitat educativa fes vaga o que aquests dies els metges facin vaga, però potser la resta de la ciutadania també hauríem d'anar a aquestes manifestacions, perquè aquests polítics entenguin que no és una qüestió d'uns quants milers de mestres o uns quants milers...
de metges sinó que és de milions de persones que són o no ateses per aquests professionals potser ens falta això no sé si compartiu que per mi els pilars d'una societat mínimament de benestar és salut i educació i benlligades i precisament són els que estan en aquests moments més en peu de guerra no sé, alguna cosa està passant
Jo tinc la impressió que la gent estem en aquella situació del... Si jo te contara lo millor, no? Ja. Escolta, mira, com vols que t'ho digui? I jo, mas. Tothom planteix pel seu. Sí, clar, ara que dius, home, per la mort de Déu. Esclar, amb algun dirigent polític li vaig sentir a dir... No ara, fa temps.
perquè hi havia una manifestació i comentava, tranquil, que això dura una hora i ja s'ha acabat. Vull dir que això s'ha paït. Els polítics s'han paït aquesta qüestió. I la vaga s'ha paït. És un dret, si hi ha un dret, entesos? Però que també és un deure punyeta. Ara, esclar, aquí... Si anem a buscar només la part salarial, aquestes coses són molt complicades.
Els metges, per exemple, esqueixen de les guàrdies de 24 hores. Jo ara, no en tinc ni idea, però juraria que ho he sentit a dir tota la vida i que a canvi de les 24 hores feien dos dies de festa. Tenia l'organització que tenia i el que vol que et digui.
Sí, però l'altre dia, per exemple, el Xavier Lleonar, que és del sindicat de metges i que, a més a més, treballa en l'Hospital de Referència per Rubí, deia una cosa, d'aquelles que tu dies en començar, de sentit comú, deia que, clar, al cap de 24 hores tu no pots fer un diagnòstic de la mateixa manera. Jo anava al cotxe i pensava que no tingui un accident ni m'hagi de tindre un senyor o una senyora que porta 24 hores treballant, perquè, per molt bo que sigui,
home, segurament no pensarà amb tota la claredat que fora desitjable, no? Per tant, són coses també de bastant sentit comú, algunes. A Suïssa tenen vuit hores a Guàrdia.
Com una jornada laboral. Però, no sé, nosaltres per un tema de salut greu, un familiar li vam fer un doble trasplantament al clínic i el meu pare sempre deia, he avorrit el futbol arrel de veure això. O sigui, dos metges, tres equips de metges, però els últims, amb una cara de cansament.
I un li deia a l'altre mentre sortia, diu, i per això no es van a pagar, era pessetes encara, 7.000 pessetes. O sigui, el dia de cap d'any. Un metge que t'estava salvant la vida, perquè realment estava allà. I el meu pare sempre ho deia, ho he avorrit al futbol, veure que aquests tios darrere d'una pilota cobren el que cobren i aquest senyor... Bé, és una comparació, però és que realment ens estan salvant la vida.
I ens la salven cada dia i a vegades en situacions molt dures, no? I que no els estem cuidant, i ja no parlem del meu sector. Però, no sé, és que ens ho hauríem de repensar com a societat. Sí, el que tu dius, jo vaig tenir una doctora per la meva filla, que en aquests moments està a Suècia, crec que li han quintuplicat el sou i les condicions i no tornarà.
Era una noia amb unes expectatives, dius, és boníssima, aquesta noia farà carrera, però tu anaves qualsevol dia de la setmana i era, o bé de guàrdia, o bé de, perquè necessitava també anar fent currículum, i vivia pel Maresme.
i dius, aquesta noia ha d'agafar un cotxe. Clar. No? O sigui, també cuidem-ho, això, és que... Sí, sí. Aquella noia, a la meva filla li va salvar la vida. O sigui, s'hagués mort, segur. I penses, ja estàs bé a Suècia, si et paguen cinc vegades més i els teus fills tenen un futur. Però és trist que això no passi a casa teva. Clar, i que sigui gent formada aquí, moltes vegades en universitats públiques. No, no, i que estan ben formats, perquè estan reconeguts.
És clar, és que totes les que se'n van a formar metges, a formar profes, al final hi ha molta part que posa la Generalitat, l'estat espanyol, una carrera, un any de carrera, no sé, quan jo estudiava eren 7.000 euros un any de carrera, i quan jo vaig a fer el primer Humanitats em va costar 800 euros. L'any següent van posar taxes, allò de les famoses taxes i tal, i clar, va costar el doble.
I durant aquella època, jo me'n recordo, era 2011, 12, 13, hi va haver la cola de la crisi del 2008, govern del PP, de Rajoy, de retallades... Bueno, aquí a Catalunya també hi van haver retallades. Un 10% del sou. Sí. I jo me'n recordo que sortien
Sanitat, una mani de sanitaris, el dia següent. Mani de col·le, de profes i tal. Mani, el dia següent, d'estudiants. Les marees? Sí, les marees. Que n'hi havia de tots colors. Però d'això, me'n recordo a la uni, un company que era gran ja, se'n va mig picar perquè em va dir... Vam haver de parlar-lo fora, això de les manis. Al sistema de manis, jo li vaig dir...
És el que tu dius, Isidre. El polític i el país que les manis que surtin a cridar una horeta i ja està, i després del trànsit, que facin una vaga dos dies controlada amb serveis mínims sempre, poca afectació, i ja està. Ja s'ha encaixat i la vida continua. I que vallen poroles. No vagi sanitat, metges, població, tots els altres sectors. Una vaga general, però no una mani. No la mani de la lletana de la vaga general i fem al matí.
Hem de trobar un altre sistema de mobilització, de reivindicació i així de collar una mica l'estuerca del que és
Generalitat, ajuntaments, estat espanyol... S'ha de trobar una altra cosa. Perquè el ciberactivisme no me vale, que això també, el 5.org i tal, està bé de primeres. No canvia res, és el gest del clic, i sortir allà, és el gest i no el clic. Però als anys 70, 80, quan hi havia manis, se li va fort, es parava en fàbriques, i quan es parava la producció 7 dies, allà deien, bueno, anem a seure, va. Anem a seure. I...
a posar-se que afecti realment. Ara és tot simbòlic i tot va bé, perquè està tot controlat. Què guanyem? Em val molt bé que surtin a caixar-se i a reivindicar els seus drets, que són seus, i se'ls ha guanyat i se'n mereixen. Ara, aquesta setmana s'ha manifestat... I la setmana que ve haurà canviat alguna cosa? No ho crec. Tristament, eh? Tristament.
Isidre, feies que sí amb el cap? Alguna cosa a afegir que ens queden dos minuts? Simplement que per això intentava donar aquesta idea de dir anem a protestar un graó més baix que en canvi és més directe. És a dir, si li portem la protesta al partit polític i anem a casa seva i ens tanquem allà dins i diem allà tu què diràs al pròxim ple? Perquè a mi no me t'abalis.
Millor que vagis a esperar a veure si aquell aixeca un dit o no aixeca dos. Què diràs, d'aquest tema? Ja veràs com ens anem posant a puesto. Isidre, al final és la culpa dels altres. Tu te'n vas a casa d'un i diràs... No, però és culpa de l'altre, que no em recolza. I aniràs a casa d'altre i diràs... No, però és que aquells ho faran malament, perquè jo tinc una idea millor. No, però amb la idea de l'Isidre, al final t'ho han de dir a la cara. Sí, no, clar. No et poden dir els altres, d'acord, els altres tal, i tu...
Aviam, ha arribat un moment, si escoltes les notícies a nivell nacional... Escolta, al final penses que estem dirigits per una pandilla de quinquis que dius, però això què cony és? Tu em vas a parar, vull dir... Home, clar, de quinquis i de bragueta fuixa, vull dir... De vegades tot a l'hora. Però què passa? De vegades tot a l'hora. Això què és? Això no és un país ni res.
Escolteu, res, estem acabant. Volíem parlar del casino. La pròxima setmana en parlem. Aquest dissabte hi ha la inauguració oficial. No sé si alguns de vosaltres hi aneu, sou dels convidats. Entenc que l'Isidre sí. Espero que sí. Ah, però no ho saps encara?
No t'ha arribat la invitació? No, tant com això no, però sí. Sí, sí, quan tu aquí aniré. A veure, molt content i satisfet que tinguem un equipament que fa goig i que pot donar molta guerra a Rubí. Que et posin una GoPro, Isidro.
Jo poso el pot donar perquè demano i m'agradaria molt que tingués una gestió comunitària, que fos una cosa en què tu també hi pogués participar. Hem d'acabar, eh? No pas perquè sigui dolenta la de l'Ajuntament, però és sola i aleshores no és el mateix.
Ara sí, hem d'acabar dijous que ve en parlem. No caldrà la GoPro, ja ho explicarà a Ràdio Rubí. Gràcies als tres, que passeu una bona setmana. Bon dia.