Title:

Violència masclista i política local a Rubí

## Resum general del podcast La tertúlia se centra en **dos grans blocs**: 1. **Violència masclista i 25N a Rubí** 2. **Ple municipal de novembre i política local** Al llarg de la conversa, les tertulianes i tertulians combinen **dades, experiències personals, anàlisi estructural i crítica política**. El to oscil·la entre la preocupació i un cert **optimisme moderat** sobre els avenços socials. --- ## 1. Violència masclista i 25N ### 1.1. Dades del Partit Judicial de Rubí • **235 denúncies per violència masclista** entre gener i juny (Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal), **11% més** que l’any anterior. • És la **ràtio més baixa del Vallès Occidental** i per sota de la mitjana catalana i estatal. • Dades per trimestres: - 129 denúncies (gener-març), rècord històric en un trimestre. - 106 denúncies (abril-juny). • Ràtio: **10,8 denúncies per cada 10.000 dones**, inferior a Cerdanyola (14), Sabadell (15,6) i Terrassa (17,6). • Al segon trimestre, **totes les 106 denúncies** són per *lesions i maltractaments*. • Ordres de protecció (abril-juny): - 4 atorgades - 2 denegades • Gairebé **1 de cada 4 denúncies** acaba en **sentència condemnatòria**, la proporció **més alta de la comarca**. > Idea clau: **Hi ha menys denúncies que en altres partits judicials, però més condemnes.** També s’aporta el context català: **10.175 dones ateses** pels serveis d’intervenció especialitzada entre gener i setembre, recordant que aquestes 235 denúncies són només les que **arriben als jutjats**. --- ### 1.2. El gran infraregistrament: la majoria de casos no es denuncien • Es calcula que **només un 30% dels casos de violència masclista es denuncien**. • Per tant, les xifres oficials **només reflecteixen una part** del problema. • Es comenten motius de no-denúncia: - **Por** a represàlies. - **Dependència econòmica**. - Dependència emocional, fills, entorn social. > "Hi ha molts casos que no es denuncien per por, per motius econòmics i d’altres." Es relata un cas concret: una dona maltractada que **no denuncia** quan arriba la policia, malgrat els avisos veïnals. Això serveix per il·lustrar: • La necessitat de **procés llarg d’acompanyament**. • Que **no totes les situacions arriben al jutjat**, però sí requereixen **suport i serveis especialitzats**. --- ### 1.3. Crítica al sistema judicial i la revictimització Es recullen les denúncies d’entitats com **Elia Dones** i **Fundació Surt**: • **Manca de recursos públics**: serveis saturats, **llistes d’espera llargues** i **precarització** dels equips. • **Desigualtat territorial** en el mapa de recursos i necessitat de **millorar serveis existents**. La intervenció d’*Irene Milena (Elia Dones)* és central: > "Els jutjats és un dels llocs on encara hi hauria més estereotips que continuen afectant a les dones i fan que elles pateixin molta violència revictimitzant." Punts assenyalats: • *Preguntes incòmodes* de part de jutgesses i jutges. • **Problemes de comunicació** i manca d’un sistema adaptat a les necessitats de les víctimes. • Procés judicial orientat a **resoldre ràpid** més que a **escoltar i entendre** les dones. > "Són processos on ens trobem amb molta violència masclista, amb molta violència revictimitzant." --- ### 1.4. Hem avançat o no? Sensibilització vs realitat La tertúlia debat si realment **s’ha avançat** en la lluita contra la violència masclista. **Aspectes positius reconeguts**: • **Major sensibilització social** respecte fa dècades. • **Lleis** i campanyes institucionals (8M, 25N) amb molta presència als mitjans. • Més consciència sobre què és acceptable en una relació i què és *violència* o *control*. **Però també es remarquen límits i contradiccions**: • L’augment de denúncies pot reflectir **més conscienciació**, no necessàriament més casos. • Molts comportaments abans considerats “normals” ara es reconeixen com a **violència psicològica o controladora**. • Tot i l’avenç a l’esfera pública (què es pot dir, acudits, comentaris), la **estructura de poder masclista persisteix a l’esfera privada**. > "Ara sabem què és un comentari masclista, però això no vol dir que hàgim abandonat l’estructura que el sosté." Es posa l’exemple de casos mediàtics europeus (com el de *J. Polanski/Joseph Pelicó*, citat confusament) per il·lustrar que, fins i tot en països considerats avançats, **la violència sexoafectiva continua molt present**. Conclusió compartida: **Sí que hi ha avenços, però molt parcials i lents; les estructures de desigualtat i privilegi masculí es resisteixen a canviar.** --- ### 1.5. Joventut, xarxes socials i nous formats de violència Un bloc important es dedica a **les relacions entre joves** i l’impacte de les *xarxes socials*. **Diagnòstic sobre la joventut:** • Es percep que **molta gent jove no està realment sensibilitzada**, sobretot en la pràctica de parella. • Es dona com a exemple: - Control de mòbil i xarxes socials presentat com a **“afecte” o “amor”**, quan és **control i maltractament psicològic**. - Jornades i estudis que indiquen que **4 de cada 10 noies joves** pateixen acoso psicològic a través de xarxes i mòbils. > "De cada 10 noies joves, 4 pateixen acoso psicològic relacionat amb xarxes i mòbils." **Rol de les xarxes socials i els algoritmes**: • Els i les joves inicien les seves relacions amb **poques experiències prèvies** i molt condicionats per: - *Influencers* - Sèries i pel·lícules (incloent-hi sèries que romantitzen l’assetjament). - Models de parella **tòxics però idealitzats**. • Els **algoritmes** fan que el primer tipus de contingut que et surt es vagi **retroalimentant**; al principi l’usuari **no tria conscientment** el que veu. • Tot i la major diversitat de referents actuals, el que **monopolitza la tendència** sol provenir d’un determinat *sector ideològic i comercial*. Hi ha un debat generacional: alguns defensen que abans “es vivia millor” amb menys informació, d’altres remarquen que això sovint era **ignorància de la violència** que es patia, no una vida millor. --- ### 1.6. Influència de discursos polítics i culturals Es vincula la realitat actual amb: • **Moviments polítics reaccionaris** que han **criminalitzat el feminisme** i han erosionat el seu prestigi entre part de la joventut. • **Desconnexió històrica** dels joves (no coneixen ben bé el franquisme, dictadura, lluites feministes anteriors). • **Referents culturals** que continuen transmetent rols de gènere desiguals (estètica, cossos, relacions tòxiques idealitzades). Exemple significatiu: • Anècdota sobre comprar pantalons: talla 36 mínima a home i 32 a dona. El fill defineix això com una **“dictadura per a les dones”**. • Es denuncia com aquesta pressió estètica extrema **construeix un imaginari col·lectiu** que col·loca les dones en un **model corporal irreal i opressiu**. --- ### 1.7. Violència estructural: economia, cura i desigualtat de rols L’Ània insisteix en una lectura **estructural i interseccional**: • La violència de parella s’insereix en una **estructura general de violència cap a les dones**, present: - A casa. - A la feina. - A les institucions (sistema judicial, sanitari, partits polítics). • El **capitalisme** i el model econòmic reforcen la vulnerabilitat de moltes dones: - Major probabilitat de **reduir jornada**, fer **mitja jornada** o deixar la feina per cures. - **Bretxa salarial** i menys estabilitat econòmica. - Això dificulta **trencar la relació** amb l’agressor: hi ha dones que literalment **no es poden permetre** denunciar i marxar. > "Les condicions materials de vida són clau per poder escollir no patir violència." També s’apunta que: • Celebren els avenços (més dones amb autonomia econòmica, augment de divorcis i separacions com a senyal d’empoderament). • Però recorden que això **no és encara majoritari** a tots els sectors socials ni territoris. --- ### 1.8. Micromasclismes, educació i canvi generacional Es posa èmfasi en els *micromasclismes* i la dificultat del canvi profund: • Fins i tot en parelles que es perceben com a “igualitàries”, hi ha **situacions subtils de desigualtat diària**. • **Homes i dones** reprodueixen rols masclistes, sovint de manera inconscient, per l’**educació rebuda**. • Les generacions educades sota contextos autoritaris (p. ex. franquisme) arrosseguen esquemes que costa molt **desaprendre**, tot i la bona voluntat. > "Les pròpies dones tenim moltes actituds encara masclistes." Hi ha, però, una **esperança intergeneracional**: • Es confia que les noves generacions, malgrat els riscos de xarxes i discursos reaccionaris, **vagin interioritzant valors més igualitaris**. • Es reconeix que el canvi és **lent i generacional**, no immediat. --- ## 2. Ple municipal de novembre i política local Després d’un llarg bloc sobre violència masclista, la tertúlia passa a analitzar el **ple municipal de novembre**. ### 2.1. Temes destacats del ple Principals punts a l’ordre del dia: • **Cessió de l’espai de l’antiga Caixa (Av. Barcelona) a la Generalitat** per ubicar-hi una **oficina d’Afers Socials i Famílies**. - Es remarca que seria la **primera vegada** que Rubí disposa d’aquesta oficina, present en altres municipis. • **Regulació del preu públic de les fotolineres** (punts de recàrrega de vehicles elèctrics). • **Declaració institucional** (a proposta d’En Comú Podem): - En contra del **franquisme**. - En suport de les **víctimes de la dictadura**. • **Mocions de diversos grups**: - Partit Popular (PP). - Esquerra Republicana (ERC). - Alternativa Popular / Alternativa d’Unitat Popular (AUP). - En Comú Podem. --- ### 2.2. Moció del PP: comissió de seguiment de grans projectes El **PP** proposa crear una **comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat**, amb l’objectiu que: • Tota obra rellevant es faci amb **criteris de transparència, supervisió i fiscalització**. • S’evitin casos de **mala planificació, sobrecostos i retards**. Es posa com a exemple crític el **casino de la plaça Catalunya**: • Obra molt retardada, amb **sobrecostos** i **manca d’explicacions clares**, segons el PP. • S’explica que **Vox no assistirà a la inauguració** del 13 de desembre per les polèmiques al voltant de l’obra. > "Los continuos retrasos y sobrecostes y falta de explicaciones claras han erosionado la confianza también de los rubinenses... exige rigor, previsión y transparencia absoluta ante la improvisación y la opacidad." #### Debat sobre la comissió i la transparència **Posicions dels tertulians:** • S’accepta que, en abstracte, **una comissió pot semblar una bona idea**, però es plantegen preguntes: - Qui en formarà part? Només polítics o també **entitats i ciutadania**? - Quin **abast real** tindria? • Es recorda que l’òrgan de control i transparència per excel·lència és ja el **ple municipal**, on: - Han de passar **totes les modificacions de projecte i de crèdit**. - La informació és **pública i retransmesa en línia**. • Argument de l’Ània i el Gerard: - Si els grups polítics no coneixen els detalls, **és perquè no han consultat la documentació**. - Molts retards del casino tenen causes conegudes: **troballes arqueològiques, Covid, guerra d’Ucraïna** i encariment de materials. • La Sole i el Martí destaquen els **límits de la comunicació institucional**: - El ciutadà mitjà té la sensació que **“no se sap res”** del que passa amb les obres. - Caldria explicar millor els **motius concrets dels retards**, no només penjar documents tècnics. > "Potser no s’ha explicat prou bé per què el casino s’ha eternitzat." **Participació ciutadana i cultura política**: • Es subratlla que hi ha **poca cultura participativa** i **molta desafecció política**. • La majoria de gent vol sobretot: - Carrers nets. - Voreres en bon estat i accessibles. - Plaça ben urbanitzada, sense entrar en detalls de procediment. • Es constata que: - L’administració **no ha aconseguit esdevenir un aliat** de la ciutadania en la governança. - Molts processos participatius **tenen poca resposta**. Es recorda l’experiència de: • **Pressupostos participatius** (referència a Porto Alegre i a Rubí com a municipi pioner en el passat). • La revista municipal **“La Ciutat”**, que abans arribava mensualment a totes les llars i funcionava com a **canal d’informació directa**, especialment valorat per la gent gran. > "Hi ha un problema doble: l’Ajuntament comunica poc i malament, i la ciutadania, en bona part, no vol ni pot seguir-ho tot." --- ### 2.3. Problemes d’accessibilitat de la informació La Sole aporta una mirada clau: la **informació municipal no sempre és accessible** per a persones amb discapacitat visual. • Alguns documents penjats al web municipal **no són llegibles** per les seves aplicacions d’accessibilitat. • Això vulnera el dret a la **transparència efectiva i accessible**. > "No pot ser que jo vulgui accedir a la informació i no pugui per un problema visual; la llei d’accessibilitat obliga que tots els documents siguin llegibles." L’Ània reconeix que: • Cal garantir que **tota la informació estigui en formats accessibles**. • Però alerta també de la **sobresaturació informativa**: rebem tants estímuls que és impossible processar-los tots, i molts ciutadans simplement **desconnecten**. --- ### 2.4. Mocions d’Esquerra Republicana (ERC) ERC presenta **dues mocions principals**: 1. **Mobilitat plenament accessible i inclusiva** als espais urbans i naturals de Rubí. 2. **Gratuïtat del menjador escolar i de les extraescolars.** #### 2.4.1. Mobilitat accessible en espais urbans i naturals Declaracions de **Montse Soler (ERC)**: • Hi ha **camins i trams** que: - Tenen **pendent pronunciada**. - Presenten **paviments irregulars**. - No disposen de **punts i espais adaptats**. • Això impedeix que persones amb diferents capacitats puguin **accedir als espais naturals** de Rubí. • Reivindica que: - Tothom hauria de poder **gaudir de l’entorn natural**. - Calen **rutes inclusives senyalitzades**. - Amb **actuacions senzilles i poca inversió** es podrien fer **millores significatives**. > "Totes les persones, amb les capacitats que tinguin, hauríem de poder accedir a aquests espais naturals." La Sole apunta que: • Per a una persona **invident**, anar sola a un parc natural és **gairebé impossible**. • Esmenta solucions tecnològiques com **Navilens** (etiquetes que es poden llegir amb el mòbil per orientar-se). • Aplaudeix la moció, però pregunta **què passa amb les mocions aprovades**: > "Totes aquestes mocions d’accessibilitat, on van? Realment s’executen?" Això dona peu a un debat sobre el **compliment real de les mocions**. #### 2.4.2. Compliment de mocions: voluntat vs realitat • El Martí denuncia que moltes mocions acaben sent **“brindis al sol”**: - S’aproven perquè **“queda bé votar a favor”**, però després **no s’apliquen o s’apliquen parcialment i lentament**. • L’Ània explica el funcionament intern: - Hi ha **sistemes de seguiment intern** amb indicadors (no iniciada, iniciada, en execució, etc.). - Les mocions, legalment, **no poden comprometre directament recursos econòmics**; són **declaracions d’intencions**. - Per posar diners cal passar pels **pressupostos municipals**, amb un altre procediment. > "Les mocions són, per llei, declaracions de voluntat; no poden dir directament ‘posem 50.000 euros’ per una actuació." • Es remarca el **caràcter una mica enganyós** per al ciutadà: veu una moció aprovada i pensa que s’executarà, però no sap que després cal: - Incloure-la en **pressupost**. - Dotar-la de **recursos humans i tècnics**. • Es proposa que caldria **fiscalitzar millor el grau de compliment** de les mocions i fer-ne **retorns públics comprensibles**. --- ### 2.5. Altres mocions i temes Al final del programa, per manca de temps, només es poden esbossar altres mocions: • **Alternativa d’Unitat Popular (AUP)**: - Una moció sobre **habitatge**. - Una altra sobre la **C-1413** (carretera, previsiblement temes de mobilitat i seguretat viària). • Es comenta que AUP i En Comú Podem estaven **negociant presentar una moció conjunta**, almenys pel que fa a la C-1413. - L’Ània confirma que En Comú Podem havia registrat una moció en els **mateixos termes i objectius** que l’AUP, i que **treballen per unificar-les**. > "Veus? Un exemple del que dèiem: es poden seure a parlar i acordar una sola moció." No hi ha temps per entrar en el detall de continguts d’aquestes mocions. --- ## 3. Idees clau i eixos temàtics principals ### Eix 1 – Violència masclista i 25N • **Dades locals**: Rubí té menys denúncies que la mitjana, però **més condemnes proporcionales**. • **Infraregistrament massiu**: es calcula que **el 70% dels casos no es denuncien**. • **Sistema judicial revictimitzant**: estereotips, preguntes incòmodes i processos pensats per **tancar casos**, no per **acollir víctimes**. • **Manca de recursos i desigualtat territorial** en serveis d’atenció. • **Joventut i xarxes**: noves formes de control i violència psicològica en relacions joves, alimentades per xarxes, *influencers* i algoritmes. • **Violència estructural**: desigualtat econòmica, rols de cura, bretxa salarial i pressió estètica com a base de la vulnerabilitat. • **Canvi lent i generacional**: avenços innegables però insuficients; els **micromasclismes** i els privilegis masculins persisteixen. ### Eix 2 – Política municipal i governança local • **Noves infraestructures**: arribada d’una oficina d’Afers Socials i Famílies; regulació de fotolineres. • **Memòria democràtica**: declaració institucional contra el franquisme i en suport de les víctimes. • **Transparència i grans obres**: debat al voltant del **casino** i la proposta del PP d’una **comissió de seguiment**. • **Participació ciutadana**: es detecta **manca de cultura participativa** i **desafecció**, combinades amb una **comunicació municipal millorable**. • **Accessibilitat universal**: moció d’ERC per fer **espais urbans i naturals accessibles**, especialment per a persones amb discapacitat. • **Compliment de mocions**: es qüestiona que moltes quedin en **paper mullat**, ja que no comprometen directament recursos i depenen del cicle pressupostari. --- ## 4. Valor global del podcast El programa ofereix: • Una **radiografia local molt completa** de la violència masclista: dades, context judicial, testimonis d’entitats i experiències personals. • Una anàlisi **profundament estructural** de la desigualtat de gènere, que connecta economia, educació, cultura i política. • Una finestra a la **dinàmica política municipal**: com es prenen decisions, com es comunica (o no) i com es gestionen les mocions i grans projectes. El format de tertúlia permet veure **acords amplis** (necessitat d’erradicar la violència, millorar l’accessibilitat, augmentar transparència) però també **diferències en el diagnòstic i en les solucions** (pes de les xarxes, responsabilitat política, paper de les mocions, etc.).

['Rubí', '25N', 'violència_masclista', 'violència_de_gènere', 'judicatura', 'revictimització', 'serveis_socials', 'igualtat', 'feminisme', 'joventut', 'xarxes_socials', 'algoritmes', 'micromasclisme', 'economia_de_cures', 'bretxa_salarial', 'ple_municipal', 'transparència', 'participació_ciutadana', 'casino_plaça_Catalunya', 'fotolineres', 'memòria_democràtica', 'franquisme', 'Esquerra_Republicana', 'Partit_Popular', 'En_Comú_Podem', 'AUP', 'accessibilitat', 'discapacitat_visual', 'espais_naturals', 'oficina_Afers_Socials_i_Famílies']