La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Pràcticament passant 4 minuts de les 10 del matí després de les notícies, després de l'actualitat és temps de tertúlia. Avui, lògicament, parlarem també d'aquest 25-en amb el Gerard Moreno, que ja ha arribat als estudis de Ràdio Rubí. Molt bon dia, benvingut, Gerard. Bon dia.
La Sole Expositor, bon dia. Hola, bon dia. Sole, ets la més morena de tota la taula. Es nota que vens d'un creuer i que tens una vida molt plàcida, perquè tots estem blancs, abrigats...
I ella ve, doncs, pràcticament primaveral. Assenteix amb el cap el Martí Pujol, que no té aquest color perquè no és creuerista. Molt bon dia. No he pujat mai amb un creuer i no descarto fer-ho abans del que sigui. Però dic jo, més a més, refredat. O sigui, blanc, blanc i refredat. Blanc, home, i refredat.
I finalment saludem també l'Ània García. Bon dia. Hola, molt bon dia. Dèiem que avui parlarem del 25N d'aquest dia per l'erradicació de la violència masclista a la ciutat. Hi ha un munt d'activitats preparades, sobretot aquesta tarda, la lectura del manifest i els actes institucionals, però aquesta setmana hi ha també ple municipal. Per tant, la segona part de la tertulia estarà dedicada a la sassió plenària.
del mes de novembre. Els que esteu a casa, com sempre, ja sabeu que podeu participar a la tertúlia trucant al 93 588 59 60. La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
Recollim algunes dades referides a la nostra ciutat, o millor dit, al Partit Judicial de Rubí, perquè ja sabeu que els jutjats de Rubí donen servei a la nostra ciutat, a Sant Cugat i també a Castellbisbal. El Partit Judicial de Rubí ha tramitat 235 denúncies per violència masclista entre el mes de gener i el juny d'aquest any. Això és un 11% més que en el mateix període de l'any passat.
És, però, la ràtio més baixa de denúncies del Vallès Occidental. Està molt per sota de la mitjana autonòmica i estatal. Són dades del Consell General del Poder Judicial recollides per l'Observatori Comarcal. L'informe apunta que els jutjats de Rubí van tramitar 129 denúncies entre el gener i el març, el seu rècord històric en un trimestre, i 106 més entre l'abril i el juny.
Amb aquesta dada del segon trimestre, el Partit Judicial de Rubí té una ràtio de 10,8 denúncies per cada 10.000 dones. És una proporció inferior a la registrada d'altres jutjats. A Cerdanyola aquesta ràtio és de 14, a Sabadell de 15,6 i a Terrassa del 17,6.
Es dona la circumstància que aquestes 106 denúncies tramitades en el segon trimestre de 2025 corresponen totes a delictes de lesions i maltractaments. Pel que fa a les ordres de protecció, entre abril i juny, els nostres jutjats van otorgar ordres de protecció en quatre casos i van denegar dos casos.
Gairebé una de cada quatre denúncies tramitades als jutjats de Rubí durant el segon trimestre de 2025 han acabat amb sentència condemnatòria, és la proporció més alta de la comarca. És a dir, menys denúncies que la resta de la comarca, però més condemnes. A banda de Rubí, avui les entitats que acompanyen les dones en un procés
de violència reclamant més recursos públics. És el cas d'entitats com Elia Dones o la Fundació Surt. Segons Elisa Covelo, coordinadora d'Elia Dones, els serveis públics no poden donar resposta a la quantitat de dones que estan sol·licitant els seus serveis perquè...
no són suficients. A més, s'assenyalen que estan bastant precaritzats i denuncien que hi ha llistes d'espera molt llargues. I coincideix també la Fundació Surt, que afegeix que caldria corregir la diferència territorial, diuen, en el mapa de recursos i millorar els serveis existents. I escoltem a Irene Milena, d'Elia Dones, que explica que en el cas dels jutjats segueixen havent situacions que revictimitzen les dones. Els jutjats és un dels llocs on encara hi hauria més estereotips que continuen
afectant a les dones i fan que elles pateixin molta violència revictimitzant quan han d'anar a un procés de violència masclista a través dels jutgats, perquè encara hi ha preguntes molt incòmodes que poden fer les jutgesses, encara hi ha molts problemes de comunicació, encara no hi ha un sistema judicial que estigui preparat per poder atendre les necessitats de les víctimes.
I són processos que estan més enfocats en voler funcionar ràpidament, en voler resoldre els casos, però que no estan enfocats en realment voler entendre aquestes dones i voler saber el que realment elles necessiten. Per tant, són processos on es trobem amb molta violència masclista, amb molta violència revictimitzant.
Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminisme, els serveis d'intervenció especialitzada han atès 10.175 dones entre el gener i el setembre. Això és a tota Catalunya. Les dades que donàvem, aquestes 235 denúncies, són només aquelles que han arribat als llutjats.
Moltes dades. Comencem, si us sembla, malgrat tot, en positiu, perquè, tot i que segueix existint la violència masclista, és cert que hem avançat molt en les últimes dècades. Lleis molt polèmiques, però que han ajudat a avançar en la lluita contra la violència. Què és el que falta? Què és el que encara no fem del tot bé?
Segur que no ho fem bé. Quan dius ara que hem avançat, ja m'ho explicaran els que diuen que hem avançat. Hem avançat amb sensibilització. Però això no vol dir que cada any, per les xifres que has donat, hi hagi més denúncies. I afegeixo. I jo dic que en aquest tema hi ha altres temes que a vegades no se'n parla, però un dia en podem parlar. Que hi hagi una quantitat X de denúncies no vol dir que siguin tots els casos. Hi ha molts casos que no es denuncien per diferents motius.
I això també a vegades no es té en compte, jo crec que això s'ha de parlar. Per por, per molts motius, per raons econòmiques, etcètera, etcètera. Llavors, bé...
hi ha hagut un augment de denúncies. A mi em sembla a Rubí una barbaritat, 235 has dit? El Partit Judicial. Sí, a Rubí-Sancova-Castellbisbal. Aquests mesos que portem de l'any, 235, a mi em sembla una barbaritat, no? Que s'han denunciat. Després hi ha les que no s'anuncien, d'acord? Jo conec algun cas, no el meu cas, el cas de la meva filla, al pis de sota seu, viu una dona que és maltractada constantment i ella truca a la policia perquè hi vagin, però quan hi van...
la dona no vol denunciar, té por i no vol denunciar. I és constant, és el pis exactament de sota d'ella. I ella sent, i és clar, està esfereïda, la meva filla que és molt sensible amb aquests temes, però no gosa de denunciar aquesta persona perquè té por. Els Mossos d'Esquadra que acaben de passar pels micròfons de Ràdio Rubí expliquen moltes vegades que denunciar és un procés molt lent. És a dir, aquest cas que tu expliques, que és un cas recurrent, necessita de temps i d'acompanyament
i en molts casos s'acaba denunciant, i en d'altres no, però es necessita d'aquest acompanyament, i certament aquestes denúncies són les que arriben al jutjat. Hi ha moltes altres situacions que no arriben perquè no hi ha denúncia, i després hi ha moltes situacions de violència, podríem dir més subtil,
que tampoc no acaben sent una denúncia, però sí que es necessita de serveis per aquella dona, per acompanyar-la en la seva recuperació. Jo volia fer un apunt al que ha comentat el Martí, perquè sí que és cert que hi ha hagut un augment de la sensibilització i això fa que les denúncies augmentin. La gent ara és conscient que...
es pot permetre i que no. Llavors, hi ha moltes situacions que es donaven dins de la parella o en certs entorns que no es denunciaven perquè es qualificaven com és una cosa normal, és una cosa que passa en parella. I ara la gent ja és conscient que no, que no són coses normals.
Llavors, jo crec que això també fa que a poc a poc les denúncies vagin augmentant i surti a la palestra el que realment hi ha. Bé, tenim dades que posen Rubí en una bona situació, sí, però mai es podrà celebrar coses com aquestes perquè venen... O sigui, és una mala notícia, tot i ser la ciutat amb menys percentatge, amb menys casos i tal...
tenim un problema nosaltres i al nostre voltant pitjor encara. Llavors jo crec que tampoc ajuda que els processos siguin tan lents, perquè el dolor s'intensifica i s'allarga en un període, i l'acompanyament, doncs, el problema és que si no presentes la denúncia, doncs no s'inicia aquest procés, llavors s'eternitza tot molt més.
Hem d'intentar millorar la situació de tots aquests casos.
apuntant el que deia el Martí, està quantificat, quin és el percentatge de violència que sí es denuncia, es considera que està al voltant del 30% dels casos. És a dir, que hi ha un 70% que no es denuncia. Per tant, amb aquestes 235 denúncies, en realitat, fent una regla de 3, trobaríem la quantitat de gent que realment
està patint violència i que no acaba. I fa 50 anys parlaríem d'un 1%, un 0,5%. Fa 50 anys probablement no es denunciava. No, no.
Yo creo que la mujer, bueno, sí que, bueno, en general estamos sensibilizados con este tema. Hay mucha mujer que lo denuncia, hay, como bien decís, hay muchas otras que no, pero la gente joven que está subiendo ahora...
Yo creo que no está muy sensibilizada. O sea, de puertas para afuera sí, pero luego en la relación, en su relación personal, no está muy sensibilizada. O sea, para ellas, que su pareja le mire el móvil, que su pareja es como...
que es afecto, que le quiere mucho, que está súper enamorado y no deja de ser una violencia. O sea, un machaque psicológico. Ahí la pareja la está maltratando. Y eso no se dice el otro... Perdón. Sí, sí, no, al revés. El otro día estuve en un... Formé parte de una jornada que se celebró en la ONCE en Barcelona y comentaban que de cada 10 chicas jóvenes...
4 de ellas sufrían acoso psicológico con ese tema, con las redes sociales, con el tema de móviles, o sea que, no sé, están creciendo, están subiendo para arriba con un maltrato psicológico.
És que jo penso que, és a dir, estic molt d'acord en les valoracions que han fet els companys al respecte de la violència, o de la violència masclista, o de la violència en l'entorn de les relacions de parella, que són fonamentalment de les que parlem quan parlem de les denúncies. Però, clar, deies, Belén, què podem fer? És que, al final, aquesta violència que es dona en les relacions, com diu la Sole, també se sustenta en una estructura
en general, dintre de casa, fora de casa, a l'esfera privada, a la pública, a una estructura de violència cap a les dones, que després és interseccional, que hi ha altres elements també d'exercici de la violència, però cap a les dones.
Llavors, estem més sensibilitzats? Sí. Ara tothom sap què és un acudit de mal gust o quin comentari no es pot fer. Però quin no es pot fer públicament? Perquè el continuen fent i ho continuen pensant. Llavors, clar, hi ha més sensibilitat? Sí, no?
Perquè ara sabem i som molt conscients, tots i totes, del que és violent, del que no es pot dir, del que és discriminació, del que pot fer-hi una sensibilitat, del que és masclisme. Però això no vol dir que haguem abandonat aquesta estructura o aquesta visió, aquesta perspectiva, perquè en l'esfera privada...
es continua fent, no? I tenim casos molt flagrants, com ara no em sortirà el nom, d'exercicis de violències sexoafectives, no? Com diu la Sole, el que ens diuen les estadístiques amb els joves, no? Però també casos com... Si ens dones alguna dada més, potser t'ajudem.
El cas que s'acaba de jutjar França de... Josep Pelicó. Exacte. Llavors, això, si estem tan sensibilitzats en un país, en països europeus, a l'avantguarda dels drets, amb sistemes de benestar desenvolupats, i resulta que continua passant això, i això passa...
i passar d'amagat, no? Vull dir que llavors la sensibilitat, bueno, l'esfera pública molt bé, però l'esfera privada continua existint, tota una estructura que ens continua atenint a les dones per sota, no? Entenent que això que diu l'Ània és així, perquè estic d'acord que és així, que llavors potser ens hem de plantejar tots plegats, a qui li correspongui, evidentment, si aquestes campanyes de sensibilització que serveixen per una part
però no serveixen per canviar l'actitud de fons, si la de cara al públic, si la del políticament correcte, etcètera, si no s'hauria de fer algun altre tipus de cosa. Perquè també, com diu la Sole, els joves...
Les enquestes ens diuen que una part important de gent jove, de nois i noies, però sobretot nois, en aquest cas homes i nois, el tema aquest els estava... Però tots sabem per què. Hi ha certs moviments polítics i certs partits polítics que s'han encarregat de criminalitzar i atacar el moviment feminista. I és així, eh? Durant els últims 10 anys o els últims 5 anys s'han encarregat d'enfonsar-ho. I ho estan aconseguint. Efectivament. Però no és una cosa només política, que és veritat, el que diu Gerard, però sinó que també...
la gent jove que no ha viscut el que hem viscut nosaltres i que venen d'unes altres experiències molt més reduïdes, evidentment, però en una qüestió de temps,
no han après res, evidentment, de la història. És a dir, no saben ni qui era el Franco, no? Per tant, no saben moltes coses, ja les aprendran, segur que en sabran molt més que nosaltres en el futur, però, desgraciadament, no tenen el coneixement ni l'experiència que segurament els aniria bé per discernir què és el que està bé i què és el que està malament i tal, no? Però vull dir que hi ha alguna cosa, a part que hi hagi més denúncies perquè...
perquè hi ha una sensibilització més gran. Perquè no es pot negar que es fan unes campanyes als mitjans de comunicació espectaculars. És a dir, quan és el 8M, quan és el 25N, es fan. Vull dir que qui no les sent o no les veu és perquè no les vol veure. No és un problema. Però malgrat això, continuen havent-hi casos. Denunciats o no denunciats. Per tant, no s'hauria de fer alguna cosa més? Quina...
doctors té l'església, però alguna cosa hi ha que no acabem de fer bé per lluitar contra això, no? Posa un exemple, no té res a veure. Posa accidents de trànsit, que n'hi havia molts, hi havia, no sé, 500 morts cada any tal, doncs ara n'hi ha 200, no sé, s'han fet coses per intentar reduir, ja sé que no té res a veure. Però vull dir que en aquest cas no estem trobant la manera, no estem trobant la manera de...
de frenar la quantitat de casos que hi ha, no que es denuncien, eh? Clar, perquè això se sostén en un privilegi i en una desigualtat, i llavors la part que està en el privilegi d'aquesta piràmide no vol perdre aquests privilegis, perquè els considera drets adquirits, quan en realitat són un privilegi perquè estan per sobre del que l'altra meitat de la població té. Llavors aquesta és la resistència principal, i d'acord amb el Martí que al final...
Els i les joves no els hi pots transmetre tot el teu coneixement, així com si estiguessis omplint una gerra i per tant han de viure les seves experiències. Però és veritat que aquí les referències culturals que tenim,
en general, que es consumeix, les xarxes socials, com deia el Gerard, també, que estan... Tots aquests missatges que constitueixen, al final, l'individu, que l'individu no es forma només a casa seva o des de dins, sinó també amb les influències de fora, doncs tot això fa que en un principi, i ja canviaran, però que tinguin unes actituds i uns valors i unes formes de fer. Però jo insisteixo, és que és una violència que està a tot arreu.
Està a tot arreu. Està en l'estètica a tot arreu que anem. És a dir, quan posem un peu al carrer. Està a les institucions, també. Parlem de... Hem sentit a la companya... Compte polítics. Pròpiament, a dins dels partits polítics. Parlaven de la revictimització en els processos de denúncia. Però parlem del sistema sanitari, també. No és el mateix pels homes que per les dones. És a dir, a tot arreu hi ha aquesta desigualtat. Llavors...
Bé, és una cosa... El monstre és gran, però jo crec, malgrat aquestes dades dels joves i malgrat que es continuï donant aquesta violència, jo sí que crec, sí que soc optimista, sí que crec que estem avançant i sí que crec...
que igual que a la trajectòria vital homes i dones en els últims 30 anys han pogut canviar la seva perspectiva sobre la violència i sobre el masclisme i sobre el paper de les dones, doncs, home, tenim aquestes dades dels joves, però alguna cosa queda segura. Vull dir que jo crec que anem cap endavant.
Us explico una anècdota. És que ho estava explicant l'Ània i m'ha vingut al cap. Ahir vaig anar a comprar uns pantalons pel meu fill. I era un tipus de pantaló que es podia trobar a la zona d'homes i a la zona de dones. El meu fill és molt prim i la talla més petita que vaig trobar era la 36, mentre que a la de dones hi havia la talla 32. Quan vaig arribar a casa li vaig dir... T'estava buscant a la de dones que hi havia la talla 32...
imagineu, la talla 32, i em va dir, sí, és que això de les dones és una dictadura. Això per les dones és una dictadura. Jo vaig pensar, home, trobar una talla tan sumament petita en una botiga de persones adultes és part del que...
ajuda a aquest imaginari col·lectiu. Perquè deia abans el Gerard, que és el més jove, que és l'únic jove de la taula, deia, això té a veure amb els missatges d'alguns partits polítics. No només, eh? I moviments socials. Perquè al final el que deia la Sole és les noies joves ho accepten perquè entenen que aquesta és una forma d'estimar. I això probablement té més a veure...
amb aquestes coses subtils de, per ser dona has de poder-te posar una talla a 32, insisteixo, és una barbaritat, o amb els referents del que és una parella o del que és estimar. Jo crec que vosaltres viviu amb aquesta dicotomia, no? A veure, la gent jove, molts cops, quan comencen una relació...
Els referents que han tingut han estat o xarxes socials o pel·lícules o sèries de televisió. O influencers. Sí, xarxes socials. O sigui que, bueno, arriben a un punt o comencen una etapa de la vida en la que no han tingut una experiència prèvia i tot el que han vist a xarxes socials o a les pel·lis
doncs no és el més recomanable. Igual l'han crescut veient la sèrie... Com vas dir la sèrie aquesta que era un acossador de Tinder? Bueno, hi ha sèries d'aquest tipus, clar. Llavors, et idealitzes o idealitzes unes coses que no haurien de ser així. Ja, però jo en això discrepo una mica, eh? Perquè, és a dir, jo sóc nascuda el 81, no?,
Clar, jo tenia, o a la meva època, hi havia molts menys referents de qualsevol cosa que us pugueu imaginar dels que hi ha ara. És a dir, la diversitat de referents que hi ha ara en relació a l'estètica, a com viure la vida, a la sexualitat, a com són les relacions...
la de referents que apareixen en els productes audiovisuals és infinitament més gran que la que hi havia quan jo era jove. És a dir, jo podia veure física i química, que ja em va pillar una mica grandeta, sensació de vivir, i després les referències que teníem eren quatre revistes en paper.
No hi havia més, eh? Molt masclistes, per cert, totes elles. Home, fotos de la cel·lulitis de la gent que estava a la playa, perdó. Això, hoy en día, hoy en día es impensable. Bueno, és el mateix, de forma més subtil, certament, i potser més perillosa, però també tenim els referents contraris. Però jo vull destacar que tinguis més varietat no vol dir que tinguis més opcions a escollir.
No, però a les xarxes socials tu no es coneixes què veus. Com a mínim, durant un període et van sortint coses. El que està més de moda, el que és tendència, el que no sé què. I llavors, normalment, el que està... Ara el que té monopolitzat és un sector. I un sector té monopolitzat totes les xarxes socials. Si tu entres a les xarxes socials...
a tot aquest ecosistema, de primeres, tu no escolleixes què vols veure. I si tu de primeres trobes cert contingut, ja això retroalimenta i et començarà a sortir el mateix contingut. En algoritme, no? Sí que tens més opcions, totalment. I tu, un cop tens coneixement, dius, ostres, jo no vull veure això. Doncs li dones a no m'agusta i llavors et comença a sortir un altre tipus. Però tu, al principi, et surt una cosa. I per molts altres referents que tinguis...
Tu ja vas sortint aquest contingut. Llavors, tens més varietat? Sí, ja et pots sortir de tot. Però un cop t'ha sortit una cosa, és més difícil canviar-la. I en un moment en què estàs formant-te, i en què estàs adquirint els coneixements, que t'apareguin certes coses,
Pues nada, menos salsas socials y más a la calle a jugar y a compartir. Absolutamente, absolutamente. Porque antes, como tú has dicho, en nuestra época no teníamos tanta información y yo creo que se vivía mucho mejor. Que sí que es cierto que había la superpop, el... no me acuerdo qué revistas eran. Y vamos, ahí te ponían... ¿Cómo hacer dieta? ¿Cómo la celulitis? Sí que es cierto. Pero bueno...
¿Perdonarías a tu chico si te es infiel? Sí, te hacían encuestas, es verdad, te hacían preguntas. Sí, más anormals hem sortit. Sí, pero a mí lo que me sorprende es que ahora, con toda la información que tenéis, los jóvenes, los más jóvenes, y con muchas mujeres, los feministas que se proclaman y tal, ¿cómo de cada 10, 4 o 5 de ellas,
Están acusadas psicológicamente. O sea, en su pareja, en su entorno, ya no en su pareja, con los amigos también. Yo creo que otra de las claves és lo que decía Gerardi. Están comenzando a tener las primeras relaciones. És a dir, que hi ha una part de testejar, podríem dir, les relaciones, i seguramente... I tot, i els coneixements que tens... És una edat difícil, i després hi ha l'entorn.
Els amics, les amigues, això. Però tot l'hemos pasado, eh? A una certa edat. No, però que diuen, segueix l'influencer aquell o aquella tal, no? I resulta que és una... I antes no seguías a l'influencer, seguías al líder de la classe. És una boja d'aquelles que vol que totes estiguin primes i tal, no? Si tu et capfiques amb aquesta influencer, per exemple, llavors, és clar, al final acabes tenint un problema, no? I si les teves amigues o les dues o tres més amigues també estaran en aquesta línia,
Ja poden dir els pares el que vulguin, que efectivament la influència és de l'entorn més immediat. Tenim uns quants problemes amb això de les xarxes. Jo soc partidari de la llibertat d'expressió i de totes les xarxes del món. Però també dic que vosaltres, perquè sou joves, però quan jo ho era, només hi havia una cadena de televisió...
I en blanc i negre, eh? Ara hi ha 50 cadenes de televisió a casa, sense pagar, i 30.000 xarxes socials, no? Vull dir que es pot triar, es pot triar. Que la tria sigui una o sigui l'altra, aquí ja no sabria dir-vos...
en base a què es fa. I la Sole deia que abans es vivia millor, suposo que amb aquest tema i tal. Igual la ignorància es vivia bé. Jo crec que aquest és el punt, que les dones no sabien que se'ls estava tractat de forma incorrecta, diguem,
Perquè en aquella època era el que totes vivien. A la vostra no, però més enrere, era estar a casa, els nens i poca cosa més. I com volguessis fer alguna cosa fora d'això, doncs podies tenir algun problema. Clar, es vivia millor.
Bueno, pues yo creo que no. Gerard, ha sido muy... Nosotros no estábamos en esa época. Pero en vuestra época... Nosotros estamos en el parque. La situación seguramente sería la misma lo que no se denunciaba. Porque ahora probablemente muchos de vosotros podéis conocer alguna persona que ha denunciado o que ha tenido algún problema. Pero en la vuestra época...
Bueno, és que no fa tant de la postura. Això ho dic jo. Arregla-lo. Arregla-lo. No, però és veritat. Però jo crec que és... Però per això et deia, no? Que, per exemple, ara hi ha més referents. És cert que l'accés a les xarxes socials en edats molt tempranes...
suposa problemes no hi ha només en l'àmbit de la violència i vers les dones o vers altres col·lectius. És que és un nou paradigma de societat. És a dir, el món és un altre. I aquí l'únic que viu en el seu món, per dir-ho d'alguna manera, és el Gerard, perquè la resta venim d'altres mons que ja no existeixen. O sigui, el món és absolutament diferent. Jo crec que s'ha de passar per una etapa de vulnerabilitat també i d'aprenentatge...
de les relacions, quan un és jove i que fins que tu no et formes una idea realment del que consideres que és o que no és, doncs passen moltes coses. Ara bé, quines coses sustenten aquesta violència també? Bé, el capitalisme, perquè resulta que moltes vegades la decisió de deixar o no deixar, de suportar o no suportar segons quins tipus de violència, té a veure amb el fet que una persona sola, especialment si és dona,
per com accedeix normalment al mercat laboral, depèn de la capacitat econòmica que tingui. I llavors resulta que moltes vegades, com que les dones són, continuen sent majoritàriament, això em refereixo amb la violència estructural, continuem sent les que fem o mitja jornada per poder atendre les criatures, o reduïm la jornada, o deixem de treballar majoritàriament. Això és estadística, eh? O sigui, tots coneixem casos de mujeres superempoderades, jo misma, superempoderades, no sé què...
que se mantienen, que sustenten i tot el que vostè quiera. Però l'estadística ens continua dient que és això. Per tant, qui és més vulnerable? Qui té més probabilitats de continuar mantenint una violència? Home, les dones, perquè no estem en igualtat de condicions. Estadísticament en això, per exemple.
Llavors, això jo sí que crec que està canviant una mica i que les dones avui, les dones joves que estan creixent i les generacions immediatament posteriors a la Sola i jo, nosaltres estem allà en el trànsit, són molt menys conscients de la necessitat de mantenir
que la mantenir econòmicament, clar, no és perquè no sigui materialista, que també som materialistes, perquè les condicions materiales de vida han de poder garantitzar-se per a tot el món, però és que és important perquè puguis escollir també no patir, no ser víctima d'aquestes violències. De fet, el Martí a l'inici deia que hi ha molts casos que no es denuncien per por...
Perquè hi ha gent que, literalment, no s'ho pot permetre. No es pot permetre una denúncia perquè no pot sortir d'aquesta casa. Però abans n'hi havia més, aquests casos. Perquè abans la supeditació econòmica per part de les dones era molt més gran, evidentment. A l'edat dels nostres pares o dels nostres avis. Actualment, jo crec que una part...
No diré el 30%, perquè al final em direu que soc el del 30%. Aquí a Rubí estem al 30% de tot. Amb residus, el 30 i pico. Però l'altre 70% què passa? Jo crec, m'agradaria ser optimista,
I pensar que, efectivament, sí, jo conec gent jove, evidentment, de 30 i escaig d'anys i parelles joves i tal, i, home, jo crec que l'actitud de la majoria d'homes que estan en parella i dones, la seva relació és una relació normal, actual,
I no hi ha cap problema amb tot això. I si se separen, se separen. I si es tornen a juntar, es tornen a juntar i no passa res. Però sí que és cert que hi ha una part de joves, de nois i de noies, també. De noies, que el que deia la Solé abans, que també tenen les influències que tenen. I que no acaben de... Però el que diu Lani és veritat. Afortunadament, la gent jove actual no és com la de fa 50 anys.
i aquí sí que hem millorat una mica. El que passa és que millorem, però no acabem d'arribar
pel motiu que sigui, ara li podem donar la culpa, jo mateix ho faig, a les xarxes socials, però clar, les xarxes socials només són una eina, són un instrument, això no modifica l'actitud, no? No donem la culpa a l'Elon Musk de tot, no? Sinó que a les xarxes socials el que s'hauria de fer és no marxar, segons el meu criteri personal, no marxar de X i en tot cas incidir-hi, no? Perquè si els nostres fills no tenen televisió,
o no tenen cotxe, és una realitat que dono fer d'ella. És així. Els meus mateixos, no? Llavors, coi, fixem-nos en el que tenim, si no hi ha televisió ni cotxe, s'informen per unes altres bandes i reben unes altres influències que nosaltres no havíem. Però al final els problemes estructurals tarden, són lents. Per desgràcia és així. Dècades, dècades. I ho sabem. Hi ha canvis que a poc a poc han anat succeint.
les dones ara han aconseguit tenir una independència econòmica, en molts casos, que per això també és un dels motius que hagin augmentat tant divorcis i separacions, perquè tu abans havies d'estar supeditat al que decidís el teu marit, i ara tu tens una independència econòmica que et permet donar aquest pas, abans no.
El que no té a veure és bretxa salarial, que existeix. Continua sense ser majoritari, això. En els projectes de vida, i sobretot quan entren paternitats i maternitats pel mig, continua sense ser majoritari. I segons a quins sectors socioeconòmics anem, encara en pitjor... És a dir, que la vulnerabilitat va per barri, si em permeteu dir-ho així, que...
que també nosaltres...
en el nostre entorn, coneixem persones i coneixem casos i vivim, doncs, en un... Però el món és molt gran, també. Totalment. I després hi ha totes una sèrie de coses molt subtils, perquè deia el Martí, la majoria de parelles, segur que així, a priori, cap de nosaltres diria que viu una situació desigual i totes vivim situacions desiguals a diari. Diu...
Déu al Gerard. Segur que has contribuït en algun moment, encara que no te n'adonis, a una situació desigual. És una cosa molt subtil. Quan parlem de la violència, moltes vegades sempre pensem en aquella violència que és tan explícita. Els micromasquilismes, que és parlar molts cops, són actituds que van... Hi ha moltes coses que encara tenim... Són actituds que van dins de la persona que... I les pròpies dones tenim moltes actituds encara masclistes. I de l'educació rebuda...
Però és fàcil de canviar, i menys quan tenim una certa edat ens costa, no podem modificar. Jo tinc l'esperança que els joves, les joves, no haurien ja d'actuar d'una altra manera. Els que hem rebut una educació franquista, per dir-ho d'alguna manera, en tots els sentits, també en aquest de la relació home-dona, encara ens costa més, per molt que ens hi esforcem, però jo clar que puc reconèixer que en algun moment, però soc una persona civilitzada,
i ha resolt les diferències que he tingut d'una manera civilitzada, naturalment. Clar, però si tu haguessis tirat per una altra banda, el teu fill hauria sortit d'una altra manera, i llavors el seu fill jove se'n veuria sortit. Llavors són coses que no són ràpides, o sigui, hi ha períodes. Generacionals, gairebé. Clar, llavors... Hem d'avançar, perquè l'altre tema que teníem...
per avui és el del ple i Déu-n'hi-do el ple B força carregat és la sessió corresponent al mes de novembre s'aprovarà la sessió de l'espai de l'antiga Caixa d'Avinguda Barcelona a la Generalitat per ser una oficina d'afers socials i famílies jo diria que mai hem tingut que jo sàpiga aquesta oficina d'afers socials i famílies de la Generalitat que si tenen altres ciutats també
es regularà el preu públic de les fotolineres i a instàncies d'en Comú Podem es farà una declaració institucional en contra del franquisme i en suport de les víctimes de la dictadura. Però a banda d'això, mocions del Partit Popular, d'Esquerra, de l'Alternativa Popular i d'en Comú Podem.
El PP, per exemple, vol impulsar una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat. La idea és que qualsevol obra que es faci al municipi segueixi criteris de transparència, supervisió i fiscalització. Els populars posaven com a exemple el casino de la plaça Catalunya, que recordem, s'inaugurarà el pròxim 13 de desembre. Vox, per cert, ha dit que no hi anirà a la inauguració oficial precisament per tots aquests entrebancs. Segons el Partit Popular, el...
Que sí, no és el cas que exemplifica millor la mala planificació i insuficient control per part del govern local. El portaveu popular, Juan José Giner, denunciava els contínuos retards, sobrecostos i la manca d'explicacions clares, diu, respecte a les obres que s'han allargat molt en el temps. Los contínuos retrasos y sobrecostes y falta de explicaciones claras
Han erosionado la confianza también de los rubinenses y recordamos que una obra patrimonial de la magnitud como la del casino o de las culturas que puedan haber con el futuro también panurbanístico exige rigor, previsión y transparencia absoluta ante la improvisación y la opacidad.
Com no tenim gaire temps, si us sembla, comentem una per una algunes de les mocions. Aquesta que proposa crear una comissió espacial de seguiment de grans projectes, home, proposada pel PP, no sabem si tirarà endavant, però a priori no semblaria una mala idea, no?, aquesta comissió que pugui fer aquest seguiment. Què n'opineu? Qui comença?
Ui, el Martí fa una cara d'incrèdul, d'ecepticisme, de no sé... No, en general, dit així, pot semblar, l'únic que cal veure és quin tipus de comissió, qui formarà part d'aquesta comissió, qui la integrarà, si seran només els partits polítics, si seran regidors, si seran entitats ciutadanes o qui serà, no? Si han de ser partits polítics només...
com a ciutadà, la meva posició és que no. En tot cas, hauria de ser una comissió, sí, perquè això del casino, que ja portem molt temps, tal, aleluia pel dia 13, aleluia, perquè una mica més és més tard que la Sagrada Família, no? És a dir, per molts motius, que ara no hi entro, per la propietat que era, per els ajuntaments diversos que no van aconseguir desencallar-ho, etcètera, etcètera. Ara s'ha desencallat, doncs endavant.
Però vull dir, hi ha alguns projectes de ciutat que alguns no han vist la llum, tipus l'hospital, tipus els nous jutjats, tipus el casino que ara, afortunadament, el dia 13 Santa Llucia és, que ens conservi la vista, que ho veiem, que el veiem, espero que hi arribem. Doncs bé, no? Però vull dir que jo el que defensaria seria que si es fan, digue-li comissions, digue-li el que vulguis, que hi hagi també una presència ciutadana, ciutadana.
Qui diu oberta diu representants d'entitats o persones interessades o veïns del projecte, on sigui, perquè jo crec que és important escoltar. A vegades els partits polítics, per mi, estan preocupats per les seves estratègies i pels seus no, i no acaben de veure tot, el 100% de les circumstàncies i de les casuístiques que es produeixen en aquests grans projectes de ciutat i que poden afectar molta gent o gairebé tothom.
Jo crec que, bueno, no ho sé, una mica en línia del que diu el Martí, és a dir, l'òrgan que s'encarrega d'aquests processos és el ple municipal, més transparent que això. Vull dir, qualsevol contractació, canvi de pressupost, qualsevol cosa que passi al respecte dels projectes, passa pel ple. Vull dir que la transparència existeix sí o sí. Llavors, bueno, si l'objectiu és...
generar o incloure en aquesta transparència la ciutadania d'alguna manera, però com a partit polític jo crec que l'accés a la informació és l'òrgan contractant al ple municipal. Per tant, tots els grups que en formen part tenen tota la informació constantment.
És que és bàsicament el que ha dit l'Ània. Pel ple ha de passar tot, s'ha d'aprovar qualsevol modificació de projecte, de crèdit, de tot. Llavors, si no han obtingut la informació, és perquè no se l'hauran llegit.
I parlo de tothom, eh? Tothom el que no hagi volgut, perquè després es fa també pública, llavors. I així a Botepronto el casino ha tingut les runes arqueològiques. Després el Covid, que tots sabem que va suposar parar, augmentar costos. Després la guerra d'Ucrània, que això també va suposar una mena de costos a nivell generalitzat. Bueno, pues...
Però comunicativament potser s'ho podria haver fet d'una altra manera, perquè aquesta crítica que fa el Partit Popular també la fan de vegades els ciutadans. També diuen, ostres, el casino s'ha eternitzat. Igual no s'ha explicat prou bé o suficientment bé per què s'eternitzava o per què les obres s'enderrarien.
No sé. Yo creo que una comisión, como bien ha dicho Martí, que haya también ciudadanos de a pie, asociaciones y todo, es importante. El pleno, están los regidores, los partidos políticos y luego allí básicamente hay muy poco espacio para poder ir de público. Pero lo dan online. Sí.
Sí, claro. La gente si quiere se puede conectar online, lo puede ver cuando quiera porque está colgado en internet. ¿Pero qué problema hay de que no haya una comisión? Yo os diré... No, no, no, si no digo que tiene que haber un problema, sino que la información ya está. Sería crear otra forma de transmitirla, pero la información está y se transmite. Pues no se transmite correctamente, porque yo no tengo ni idea. Porque no busca informarse a la gente. Sí, yo también os diré una cosa. Pero es muy difícil buscar la información. Sí.
Jo crec que hi ha en general per part de l'administració pública un problema a l'hora de ser transparent i de ser participatiu i no hem aconseguit que l'administració sigui un aliat de la ciutadania a l'hora de gestionar res ni de governar. Això no s'ha aconseguit. Potser hi ha experiències en alguns municipis que sí que han reeixit. No ho hem aconseguit i no ho hem aconseguit per incapacitat de la pròpia administració però també, perdoneu-me,
Perquè a la ciutadania hi ha moltes coses que li resulten indiferents. Hi ha voluntat d'informar-se. És a dir, i no ho dic en un sentit pejoratiu tampoc, però al final la majoria de ciutadans volen sortir al carrer, que el carrer estigui net i que les boneres estiguin bé i que siguin accessibles, com sempre recorda la Sole, i tenir una sèrie de coses, com molt del dia a dia, i la resta de coses hi ha molta gent
que podem obrir processos participatius, però que no tenim la cultura, no dic que estigui bé, però dic que no tenim perquè no hem aconseguit generar la cultura participativa i de l'interès de la majoria de la ciutadania per a aquestes qüestions. Per tant, comissió sí, comissió no. Crec que està bé fer-la i si no es fa, la informació flueix igual.
Però crec que el que hi ha de fons, de propostes d'aquest tipus, és una cultura política que dona corresponsabilitat de l'administració i la ciutadania que no hem aconseguit que funcioni i que existeixi.
Jo al final la informació diu que és complicada. Jo avui necessitava trobar l'acte d'un ple de fa un any i he posat ordre del dia... Un ordre al dia. He posat ordre al dia a desembre 2023 al mateix buscador del Google i t'apareix. S'ha treballat molt amb els temes de transparència. No és tan complicat. Hi ha coses que sí, per suposat. A mi m'ha costat trobar coses.
però si tens la intenció de trobarles, les trobes així. Sí, però Gerard, els joves no se ponen a mirar això, però a la gent més major, de 40 hàstima, sí que les interessa com va aquesta obra. I jo crec que el de cara al ayuntament haurà d'haver dit, oi,
Senyores, esto no se va abrir porque ha habido tal, tal, un año que la pandemia, evidentemente la pandemia, pues enviar una nota, yo qué sé, de prensa, explicándolo, es que no cuesta nada. Y así no parece que es que el ayuntamiento ha ido alargando, alargando, alargando, porque estamos próximos a las elecciones. És que hi ha notes de prensa que s'han publicat a la pàgina web tractant tots els temes, però la gent, bueno, al final...
És molt més fàcil si es penja Instagram per un col·lectiu, sí. Mira, la pàgina web jo m'he intentat meter i he estado mirando por la ley de la transparencia i tal, documentos, i a mi no me lo ha podido leer mi aplicación.
Es refereix a que sigui accessible. Perquè no és accessible. Jo crec que les dues coses són veritat. Una, que l'Ajuntament, els ajuntaments aquest i els anteriors... Todos, todos en general. No comuniquen prou bé. I dues, que una majoria de ciutadans, jo, un 70%, doncs, de l'Ània, doncs els hi és relativament igual. I l'únic que volen és que... Un altre exemple, que la plaça El Domènec
quedi el més maca possible. Això és el que els interessa. La manera com s'arribarà a fer-la més bonica o no, o més accessible, o més còmode, o més acollidora, o més ombra, o més tal, els és relativament igual. No hauria de ser així, tal com deia l'Ània, però és trist, però és així. Estem una mica lluny dels pressupostos participatius de...
de Porto Alegre, van ser una de les primeres experiències. I aquí també es va fer. I aquí Arruí va ser un dels primers municipis, vam ser pioners, efectivament, va ser així. Però vull dir, les coses van... els temps van passant, les coses van canviant i ara estem lluny d'això, no? I efectivament jo crec que són les dues coses. Una, que la gent, un gruix de gent, li és relativament igual, i l'altra, que a l'Ajuntament li costa, perquè no és fàcil de comunicar. Jo, que soc gran, una mica el que deia la Solera fa un moment...
però bastant més que ella, enyoro aquells temps... Això la gent jove potser no, però la gent gran sí. Que rebíem la ciutat, la revista, la ciutat cada mes. Ara no sé si surt un número o dos l'any, no sabria dir-vos. Fa relativament poc vaig rebre la bústia.
Però molta de la gent, el ciutadà normal, de peu, que no fa o no té el costum de fer l'esforç aquest d'entrar, de buscar a la pàgina web, a la xarxa, tal, etcètera, de l'Ajuntament, doncs rebia la revista, la ciutat, i allà informava...
dels grans projectes de ciutat, hi havia l'opinió dels portaveus dels partits polítics, i a mi em semblava bé, potser perquè soc d'una altra època, però això sí que realment la gent, jo pel que sé, i perquè parlo amb moltíssima gent cada dia, la gent ho apreciava, perquè tenia una informació
de l'estil antic, ja ho sé, amb paper, i que la rebia a casa i mentre estava allà avorrit se la mirava a veure. Mira, ara tindrem una policia de proximitat, per dir el que sortia en l'últim. Doncs fantàstic. En canvi... Era un any de la policia de proximitat. Es celebrava un any de la policia de proximitat. Sí, sí, exacte. I ahir era, però ara t'ho diuen. I tu potser no l'has vist, aquesta policia de proximitat, però quan reps la revista...
Dius, hòstia, mira que bé. Em sembla bé aquest projecte, no? Em sembla bé, no? Però estem a la mateixa, per exemple, la policia de proximitat. Fa un any què es va fer? Jo tinc coneguts que no saben què és. Clar, i jo... Sí, totalment, però és que s'han penjat, s'hauran penjat 4 o 5 vídeos a xarxes socials, s'hauran fet la nota de premsa i la roda de premsa inicial. O sigui, el que tampoc pots fer és anar porta per porta a totes les...
Cases de Rubí, pisos... Home, sí, enviar-la a la ciutat és anar porta per porta. Enviar-la a la ciutat és un porta per porta. Clar, té un post. O física o electrónica. Quan le tiene electrónico. Té un post. I tens la forma de fer-ho digital, que arribes més ràpid i amb un cos menor. Les dues coses. Jo crec també que hi ha, parlant d'estratègies comunicatives, bueno, estratègies comunicatives no, però si rebem o no rebem...
O sigui, també una de les altres característiques d'aquestes societats és que estem sobressaturats d'estímuls informatius constantment. És a dir, és impossible que puguem prestar atenció a tots els missatges que se'ns envien, o sigui, a tots els inputs que estem destinats a rebre.
I si això ho lligues a que hi ha una alta desafecció política, doncs fa que la gent no vulgui tampoc informar-se. I l'algoritme, el que et porta... No vulgui informar-se de tot, doncs és normal, jo ho entenc. I llavors el que veus a les teves xarxes és la receta del cochinillo del no sé què, del no sé quantos, o de tal, perquè...
que vols desconectar el servei una estona, molts cops el que no vols és posar-te i llegir una notícia sobre pressupostos municipals de Rubí, quan portes 8-10 hores a la feina dius, ara jo el que vull és veure un vídeo de perritos per desconnectar una mica. Llavors jo crec que això ho hem de continuar comunicant, que certament hem de vetllar perquè tota la informació estigui accessible al lloc on ha d'estar, com deia la Soler, no pot ser que una persona...
no pot ser que ella vulgui excel·lent informació i no pugui per un problema visual, o sigui, ha d'estar tot en format accessible, i de fet la llei així ho reclama, però torno a allò d'abans, que tampoc podem pretendre que sigui el 70% de la societat, així del dia a la nit, que estigui informada al cas i pendent de certes informacions, perquè no serà així.
Segueixo avançant perquè ens queden moltes mocions i vuit minuts de tertúlia. Esquerra Republicana presentarà dues mocions. La primera demanant, aquesta t'agradarà molt, Soler, avançar cap a una mobilitat plenament accessible i inclusiva als espais urbans i naturals de la ciutat. I una segona per garantir la gratuïtat del menjador escolar i també de les extraescolars. Escoltem Montse Soler quan ho explicava als micròfons de Ràdio Rui.
I un altre punt important per nosaltres és l'accés als espais naturals, com poden ser alguns camins, alguns trams estan adaptats, però altres presenten pandèries pronunciades o paviments irregulars o manca de punts a les camps adaptats perquè aquestes persones puguin accedir a aquests espais naturals, a aquest entorn natural del que disposa la nostra ciutat, que a dia d'avui no hi pot accedir tothom i no hauria de ser així. Totes les persones...
amb les capacitats que tinguin hauríem de poder accedir a aquests espais naturals i hauríem de comptar amb rutes inclusives senyalitzades que, com dic, amb actuacions senzilles i amb poca inversió es podrien millorar i donar accessibilitat a totes aquestes persones.
Això és territori sole. Si arriba amb el Google Maps a algunes zones cèntriques de la ciutat és difícil, sole, no vull imaginar-me anar a zones naturals. Tu directament sola no vas. No, és impossible. És positiu que se presenta aquesta emoció, però...
Ciertamente una persona invidente ir sola a un parque natural, a un bosque, eso es prácticamente imposible. No se puede. Pero sí que es cierto que hay más personas con discapacidades distintas. Que bueno, que sí, que se puede adaptar. Pues sí, también hay...
etiquetas de Navilens que tú las puedes poner en algún póster o algo y sí que te va indicando por dónde ir. Pero es, no sé, es complicado. Yo lo veo complicado. Pero bueno, todas las mociones que vengan así para esta causa, perfecto. Lo que pasa que tengo una pregunta. Todas las mociones que se presentan así de temas de accesibilidad, ¿dónde van? Se...
No només d'accessibilitat. Jo el que anava a demanar... Parece una canción, ¿a dónde van las mociones? Sí, ¿dónde realmente se llegan a ejecutar? Aquest és un dels problemes que tenim. Voy a buscar el porcentaje. A molts ajuntaments. No, no, yo no digo este. No, no, aquest tema i qualsevol tema. És a dir, queda molt bé votar a favor d'aquestes mocions, perquè aquestes, evident, qui ens pot votar en contra d'això, no? Doncs, si es vota a favor, ja està. El problema és el compliment de les mocions.
Ja no dic immediatament, perquè això no és una cosa que no es pot... Això és difícil de portar a la pràctica, ni és ràpid. Dic aquesta, però podria dir qualsevol altra. Les que no siguin ideològiques, les que siguin efectes pràctics, jo crec que hi hauria d'haver, i ho dic per experiència i perquè no s'ha sabut fer fins ara, algú que vetllés pel grau de compliment de les mocions aprovades. Naturalment, les aprovades.
perquè és que si no, són brindis al sol. És a dir, tu pots dir, bueno, sí, podem a favor, que bé, ja, ja, ja, ja, quina bona idea, no? Queda superbient, votarà a favor, però després... Bueno, esclar, només faltaria, no? Votarem contra la violència de gènere, home, clar, per descomptat, no? O farem això, no? Fantàstic, clar que sí. Però llavors, el grau de compliment, efectes pràctics, quan és de ciutat, és una cosa municipal, això ens està costant molt de fer.
No sé si hi ha algun... No, no ho trobaràs, perquè no està escrit enlloc. Sí, sí, sí, sí, està escrit. Sí que hi ha un seguiment a nivell intern d'emocions i no sé si és públic o no. Els grups municipals tenen accés. Darrere de tot el que veiem o no veiem que fa l'administració,
Hi ha tot un programa de gestió tècnica que està separat per objectius generals específics, accions, que això són els serveis tècnics de l'Ajuntament, els que s'encarreguen d'anar omplint, complementant aquesta informació. I a mi em consta que les mocions, a més a més, estan o estaven o han estat en algun moment fiscalitzades amb indicadors de si no s'han iniciat, si s'han iniciat...
I si s'han complert, amb el marge de subjetividad que tiene él, lo hemos iniciado porque hemos hecho una reunión y ya lo ponemos... Tenim una convicción que estudiarà el tema. Li posem un 30% de compliment. Amb això ja anem, ja tirem. Però sí que hi ha un cert seguiment. També succeeix amb les mocions, que no sé si ho sabeu, però les mocions, en teoria, legalment, no poden comprometre recursos econòmics.
Són només declaracions de voluntat. És a dir, quan passen per secretaria et diuen, no podem obligar a través d'una moció a comprometre recursos econòmics, perquè els recursos econòmics, l'aprovació, modificació dels pressupostos, tenen una altra via i és la responsabilitat d'un altre... Tenen un altre procediment, un altre òrgan, perquè és el ple pròpiament,
però tenen un altre procediment i, per tant, les mocions han de ser en la seva pròpia forma declaracions d'intencions. Diguéssim, no es podria dir en una moció posem 50.000 euros per no sé quina cosa, no? Podem dir estudiem quina dotació pressupostària li donem a no sé què. Llavors, també es juga amb aquest element de... És un rebut enganyós pel ciutadà.
Resulta enganyós perquè el ciutadà que veu que s'aprova una moció del tipus que sigui, pensa de bona fe. I altres eines, eh? De bona fe, pensa que tal. Evidentment, el mateix pressupost no es pot modificar d'aquesta manera, però sí que llavors els partits, de cara al pressupost de l'any següent, podríem preveure una partida
per l'aplicació d'aquella moció que es va aprovar... Però en l'apartat anomalies democràtiques de nostre país... Avui ens estan sortint moltes anomalies. Una és aquesta, és a dir, les mocions són el que són, però existeixen altres formes d'arribar a acord i d'aforçar accions de govern. Tu pots seure a una cadira, tu i jo podem seure i signar un paper i diem, escolta, jo em comprometo a això...
i que tu m'has donat aquesta idea meravellosa i fer acords. El que passa que aquí les fotos, parlo en general, no parlo a l'Ajuntament de Rubí, són relats que no venen. L'emoció et permet sortir als mitjans com que has fet aquesta proposta.
Ens queden segons. No hem pogut parlar de les mocions que presenta l'Alternativa d'Unitat Popular. Són dues, una sobre habitatge i una altra sobre la C1413. Sí, m'agradaria saber, perquè sí que és una moció que s'estava...
negociar amb Comú Podem. No sé si tens informació de si finalment serà conjunta. No ho sé finalment, però des d'En Comú Podem Robi es va presentar abans que presentessin les companyies de l'OB la seva una en els mateixos termes i amb els mateixos objectius i per tant estem treballant perquè n'hi hagi només una d'emoció, evidentment. Veus un exemple, no?, del que deien. Es poden seure a parlar. Moltíssimes gràcies als quatre. Ens tornem a trobar en una setmana. Adeu. Adeu. Adeu.