logo

Rubí al dia, de 10 a 11h

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h

Transcribed podcasts: 20
Time transcribed: 19h 47m 25s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passa un minut de les 10 del matí després de l'actualitat, després de les notícies i és moment de reflexionar. Avui a la tertúlia tenim amb nosaltres la Rosalia Viadé, que s'acaba d'instal·lar. Molt bon dia. Bon dia a tothom. Gairebé sense tenir algú.
La Montse Clemente, molt bon dia. Bon dia de pluja. El Josep Milà. Hola, bon dia. I el Josep Maria Pichuan. Hola, bon dia. Pluja però poc, eh? Diuen que plourà de forma força tranquil·la, gairebé. Per mi és bon dia com plou ara, perquè com que plou poc... Bueno, ara aquests dies últimament ha plogut una mica més, però penseu que l'aigua benvinguda sigui de la manera que sigui... No, de la manera que sigui no.
només de la manera que està plovent ara. Correcte. Total. Avui ja sabeu. Un huracà aquest que hi ha per allà... Sí. La veritat és que és un perill. És un perill, també. Els mil litres per metro quadrat per un dia. Parlarem de pluja. Avui fa precisament un any de l'Adena de València, però també parlarem de temes locals, perquè aquesta setmana tenim ple municipal i s'aprova, entre d'altres coses, l'ordenança...
i també el reglament de la zona de baixes emissions. Explicarem una mica com anirà aquesta zona de baixes emissions, que està generant cert debat i, sobretot, molta preocupació entre la ciutadania. Ja sabeu, els que esteu a casa, que vosaltres també podeu participar a la tertúlia. Tenim un telèfon obert, és el 93588 5960, el que podeu trucar per fer les vostres aportacions o expressar la vostra opinió.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Com dèiem, aquest dijous hi ha el ple del mes d'octubre i, entre altres coses, s'aprova la zona de baixes emissions. S'aprova definitivament perquè es va aprovar ara fa dos anys de forma inicial. S'han produït pocs canvis de tota la documentació, és a dir, el reglament i l'ordenança de la zona de baixes emissions. Només s'ha adaptat a la nova normativa autonòmica i s'han acceptat algunes al·legacions.
Perquè us feu una idea, la zona de baixes emissions de Rubí estarà sobretot al centre, el que ara és l'illa de Vianans, i els conductors que estiguin empadronats en aquella zona de baixes emissions o amb permís per travessar l'illa de Vianans estaran exempts de les restriccions els tres primers anys com a mínim. Una de les novetats és que aquesta excepció s'amplia també als rubinencs que siguin propietaris o que alloguin una plaça
dins el perímetre de les restriccions. Tindran restringit el pas per aquesta zona els vehicles sense etiqueta ambiental. Quines són aquestes etiquetes? L'etiqueta 0, la ECO, la B o la C. Si no tens aquesta enganxina, doncs no podràs passar. I no podràs passar entre les 7 del matí i les 8 del vespre dels dies laborables. Sí, podràs passar els caps de setmana, els dies festius i durant les nits, és a dir, a partir de les 8 de la nit.
Per fer-ho més fàcil, si tens un vehicle de benzina anterior a 2001, tindràs restricció, o si tens un dièsel del 2006. Pel que fa a les multes, incomplir les restriccions estarà sancionat amb els imports corresponents a infraccions greus, segons la llei de trànsit. Això són 200 euros o 260 si hi ha reincidència o si l'incompliment té lloc durant un dia...
d'episodi ambiental de contaminació. Algunes formacions, com ara l'Alternativa d'Unitat Popular, ja ha dit que votarà en contra d'aquesta aprovació definitiva. Escoltem Marina Tolset, que passava pels micròfons de Ràdio Rubí fa uns dies i donava compte precisament d'això.
Però restringeix sense que hi hagi una millora paral·lela massiva immediata del transport públic que també exigeix el decret del govern Illa en el seu article 20. No hi ha hagut freqüència dels autobusos, no hi ha millores decisives a nivell de carril bici, no s'ha implementat el bus a demanda, no s'ha implementat el bus del Foix, o sigui, hi ha molta xarxa, no hi ha bus express a Rubic, hi ha totes mesures que no s'han previst.
Per tant, serà molt fàcil que la gent caigui en la temptació de dir que són els governants de dalt que ens imposen aquestes mesures en lloc de vendre, que és un dret per la salut de totes i per la respiració. Això és el que deia la portaveu de l'Alternativa d'Unitat Popular, que li sembla que és poc ambiciosa aquesta zona de baixes emissions. En el revers de la moneda està Vox, que fa dues o tres setmanes passava també pels micròfons de Ràdio Rubí, en aquest cas...
el Carlos Velarde, el regidor d'aquesta formació, i que parlava que això anava en detriment dels ciutadans i ciutadanes i que pràcticament els obligava a canviar-se de cotxe. Ja veieu que els polítics no es posen d'acord sobre si els agrada o no la zona de baixes emissions i al carrer o a les xarxes socials també hi ha força debat.
Us pregunto a vosaltres, zona de baixes emissions sí o no? No és que puguem votar perquè s'ha d'implantar, però creieu que és adequada? Li trobeu alguna cosa a faltar? Comencem, per exemple, per la Rosalia? Jo estic d'acord que haurien de donar-se també alternatives, però a Barcelona ja fa molt de temps que funciona això. Sense etiqueta ecològica aquesta no podies entrar i, a més, millor no entres que agafar el ferrocarril directament...
Però, bueno, estic d'acord.
que s'ha de posar unes mides per una mica aturar la circulació i posar una mica d'ordre. Però també estic d'acord amb aquesta senyora, la Marina, que s'haurien de posar alternatives, perquè cada vegada és més restrictiu tot, i al final es agafarà tot una paranoia que no sabrem on estem. O sigui que sí, 5 mides, estic d'acord amb les mides, s'ha de posar ordre, s'ha de posar consciència a la gent, perquè no en tenim massa.
No en tenim consciència ecològica, la veritat és que no, però en alternatives. Jo ja estic d'acord. Per exemple, una de les coses que ara em ve al cap són els autobusos que venen d'hora en hora. Llavors, això no. Per exemple, també a la gent gran donar-li facilitats per la tarja de desplaçament. També una altra història.
I, bueno, llavors, sí. Hi haurà excepcions, eh? I, a més a més, podràs demanar excepcions puntuals. Per exemple, una persona que està malalta o una persona i que ha d'arribar a un punt concret podrà demanar una excepció de forma puntual, això sí, 24 a l'any.
24 excepcions, de forma molt puntual. A la 25 ja no et pots posar malalta. I com les comptabilitzarem? A veure, quantes porto? Entenc que es demanarà aquesta absenció al consistori i espero que el consistori la tingui comptabilitzada, si no, tu l'haures de tenir comptabilitzada per no passar-te. Jo trobo que sí que s'ha de posar, però també s'ha de posar empatia en tot. S'ha de posar comprensió
en unes mides raonables. Jo no sé fins a quin punt realment és efectiu el que aconseguirem en aquesta zona de baixes emissions, perquè si ja dius que més o menys ja coincideix amb el...
amb el que és la zona peatonal i tot això, és més un tema de... Aquí Rubí, estem seguint les pautes que es marquen i ho fem tot molt bé i tal, però després a l'hora de la veritat, les conseqüències sí que seran... Hi ha una part recaudatòria, que segurament hi haurà gent que caurà pam, pam, pam, i això tampoc no sé si socialment està molt ben vist...
I no s'estan fent les alternatives i mirant altres coses, no? I a veure realment a qui afecta aquest tema. Jo crec que aquí Rubí, en concret, és més un tema de dir ho estem fent bé... Cobrir l'expedient? Cobrir l'expedient, és exactament aquesta frase.
I és el que em sembla, no? Perquè dius, realment, mires la zona, tal, tal, tal, no hi haurà tant canvi, hi haurà, sí que hi haurà potser més en renou, doncs, amb els veïns, però en el fons has dit que estan també en les excepcions. És més cobrir expedient. Sincerament és el que veig. Una altra cosa és Barcelona. Barcelona hi ha molta gent molt més...
afectada, molt més fotuda, gent que potser sí que, bueno, no es poden pujar al carro de canviar-se de vehicle, si realment el necessiten, i bueno. Els barcelonins ho tenen molt estudiat, eh? Sí.
Ho tenen molt estudiat, ho dic perquè tinc un germà barceloní que ho té estudiadíssim. Ha de sortir a una hora concreta. Sí, potser els que de fora hem d'anar a Barcelona són els que... Jo també soc d'agafar ferrocarrils, però ja em passa amb Sabadell, no et pensis.
Potser és bona mesura, per això que els que anem de fora anem a Barcelona en transport públic. Sí, però de vegades et trobes amb l'intríngulis que necessites. I si ho necessites, realment no crec que ens posem a fer una instància perquè segurament és una urgència i tal, i de vegades t'agafa i és quan et cau la multa o et...
et trobes amb un impediment d'una coacció, que t'estan coartant una miqueta la llibertat de moviment i una sensació estranya, tot plegat. I després continuar dient que realment les zones de baixes emissions... Jo estic en una empresa, que som fabricants de vehicles, eh?
I tot el tema... Us interessa que es comprin nous vehicles, no? Sí, nous vehicles, jo dic, la meva empresa, després de tota l'experiència que tenim amb el tema d'elèctrics i de més, encara es valora molt més el tema de benzina, perquè...
Sabem el que implica les conseqüències que té una bateria, de les que porten. Una cosa queda molt bé de cara a la premsa, estem fent el canvi i tal, però alhora la veritat hi ha uns problemes també mediambientals amb tot el que envolta...
Tota aquesta nova tipologia de vehicles, a part que també hi ha l'accés, o sigui, la restricció d'accés a poder adquirir certs tipus de vehicles, que són molt més cars, pel preu amb molta població. I aleshores hi ha una discriminació molt gran i és quan es crea tot aquest... És un mal sabor, no?, de tot plegat. Josep, Josep Maria, és per cobrir l'expedient? Es queda curta la zona de baixes emissions?
Jo una vegada més el que tinc que dir és que falta informació. Diguéssim, jo visc a Rubí.
Em moc, faig coses. No tenia informació. De fet, a les zones de baixes emissions, crec que tu vius a les zones de baixes emissions. Sí, sí, jo vic a un lloc i tinc el permís per poder entrar i tal i qual, però, diguéssim, per mi falta informació. Diguéssim, si no hi ha informació, la gent...
no pot... A mi em costa molt d'opinar sobre un tema que no tinc informació. Em recorda molt això, el tema del que va ser l'impost dels residus de la brossa, que després d'un any aprovar-lo i tal, allò de cop i volta, sense informar la població, diguéssim, es tira endavant. Jo penso que el tema de les baixes emissions... A veure, s'està demostrant...
Sempre Europa. Europa obliga. Però Europa, per exemple, ha canviat la data de substitució del cotxe de gasolina. Em sembla que era del 30 passat al 35. O el 50 volen demanar. Volen demanar el 50. O i volen demanar més. Perquè és que la realitat és que no estan preparats. Si no hi ha informació, la gent...
Jo penso que en aquest aspecte, per mi, és això. No tinc molta més opinió. Per què? Perquè no tinc aquesta informació. Puc estar d'acord amb el que s'ha dit, el tema de solucions alternatives i tal i qual, però, bueno, és una sortida que val la pena dir-la, però, veig el meu punt de vista, i jo no crec que sigui dels desinformats de Rubí, i que no tinc aquesta informació, ho sento.
Per tant, no s'ha fet prou, ja no només informació, sinó divulgació. Clar. Durant aquests dos anys, no?
Jo em vull fer... Ara estic... He descobert un personatge que es diu Villarroia, que no participo de la seva ideologia al 100%, però em fa gràcia quan diu que utilitza una frase que és... Estan d'acord o no? I llavors em recorda lo dels àmuls del xeringuito.
Tot el tema de les baixes emissions ve determinat per una directiva europea, fonamentalment basada en el canvi climàtic. Hem de lluitar en compte del canvi climàtic i la Terra ens l'estem volint però a marxes forçades i molt de pressa.
Doncs jo, un dels anàlisis que he fet, personal, evidentment, és que hi ha decisions que tanyen a molts nivells. Un és a nivell internacional, un altre a nivell nacional, un altre a nivell local. A internacional he de dir que se'l passen pel forro dels...
A nivell nacional deixen anar directives que afecten els ciutadans, però no afecten els grans productors de CO2, que són els que realment estan fotent el planeta en l'aire. Què passa? Passen de seguida la pilota avall a que els ciutadans pringuin. També he de dir ben clar que a nivell local...
ens toca tenir consciència i no perquè els de dalt no facin la feina no l'hem deixat de fer. Doncs detecto en l'aplicació dels baixes emissions locals a tot arreu una mandra política
Entre elles la de fer, de donar més informació, entre elles una. Però jo aquí apretaria molt i diria, escolta, els locals que tenim a prop la ciutadania propera, per què no analitzem qui realment, abans ho heu comentat, qui realment té problemes per adaptar-se?
qui té cotxes de diesel, qui té d'això, fem una estadística d'aquesta gent, analitzem-ho, analitzem-ho bé, i...
incentivem-los, ajudem-los, que això, o sigui, no es poden fer lleis d'un dia per un altre que afecten la ciutadania sense buscar mitjans que els ajudin perquè puguin adaptar-se. Per això deia jo, els amos del xeringuito no estan gens afectats, aquests haurien de ser els primers d'ajudar...
avall. Per exemple, analitzar quina és l'estatística que tenim a Rubí de cotxes que estan abans de l'any 2006, de l'any 2003, veure aquests cotxes, quines solucions se'ls pot donar, personalitzar-les, dius, oh, això és molta feina, això és mandra. No fer-ho és mandra.
analitzar i informar, i a partir... Ho dic perquè al nivell local també ens pertoca anar a lluitar pel canvi climàtic. Llavors, simplement cobrir l'expedient, torno a dir, és mandra. El valor afegit que es pot donar des de la proximitat del polític local és aquest, és el d'estar a prop del ciutadà però no anar a passejar amb el ciutadà.
O sigui, anar a passejar amb el ciutadà no és estar a prop del ciutadà. Veure quina és la seva problemàtica, quants cotxes hi ha d'aquests i d'allò, i buscar alternatives. Primera, reforçar els... Estic totalment d'acord amb reforçar el transport públic. Però, esclar, hem de veure fins a on es pot arribar reforçant el transport públic amb aquestes alternatives. Quanta gent necessita el cotxe com a eina
i no té possibilitats econòmiques de poder canviar-se'l. Doncs això, aquí és on la proximitat amb el ciutadà es denota. Estem molt alineats avui, em sembla. Jo estava pensant, sabeu que ara el web de Ràdio Rubí ara... Felicitats, felicitats. ...té intel·ligència artificial i quan acaba la tertúlia fa un resum. Però jo estic fent el resum...
I pensava, potser podríeu anar als quatre al ple, perquè el resum que m'ha sortit és que falta informació cap a les dues bandes, informació cap al ciutadà i informació del ciutadà per part de l'administració. Hi ha qui ha apuntat que potser això s'estava fent només per cobrir l'expedient i qui demana que hi hagi alternatives. Em sembla rodó. Jo directament passaria aquesta...
Tartulia en lloc del ple, i a partir d'aquí que decideixin. Estava buscant les dades dels vehicles, perquè quan ho comentava el Josep, hauríem de saber quants vehicles tenim, i recordava que aquest estiu vam fer una notícia sobre els cotxes eco o els cotxes elèctrics. De fet, en els dos primers, o sigui, fins a l'estiu de 2025, que a Rubia es van matricular 90 vehicles d'aquesta setmana,
la majoria són híbrids, és a dir, benzina o dièsel endollable, una seixantena d'aquests vehicles, i explicàvem a la informació, cadascun dels vehicles...
una mica d'anàlisi, per exemple, perquè us feu una idea, la marca més venuda és Toyota i tenim, ho hem tingut aquest 2025, un Porsche i dos Teslas, que són testimonials, els vehicles elèctrics o endollables més cars. Jo volia matitzar que, en el meu cas, l'empresa és Motos Bordoi, són motos, que en el cas de les motos, especialment...
A la ciutat sí que és veritat que el tema elèctric és com més raonable en el sentit del tema de sorolls i tot això, no? És molt més sostenible. I moltes vegades una moto és un vehicle de ciutat o de desplaçament curt, no? Exacte, exacte, no? Però bé, que també... Quan pot costar una moto elèctrica?
Doncs, bueno, depèn, depèn... Bueno, depèn de la tipologia, però potser, o sigui, a partir de 2.000 pots tenir una... 2.000 euros? 2.000 euros pots tenir ja una coseta, eh? Més que una bicicleta de muntanya. Sí, sí, sí. Ai, menys, vull dir. Menys, sí, perquè hi ha bicicletes, hi ha bicicletes que... No, no, què m'has de dir? Hi ha motos, a més que, doncs això, tens el teu carregador, portes a casa i tot això...
Però torno a dir, jo he començat dient, la meva empresa es dedica a això, i evidentment tothom ho té clar, que ara mateix és més sostenible una moto de benzina que una elèctrica, pel tema del que suposa en si mateix una bateria, tot el reciclatge i moltíssimes coses, no?
que seria molt llarg d'explicar. Jo sí que parlo des de l'experiència professional. I ara comença a mica a mica tot, els vehicles que comencem a tenir ja estan més preparats, però és veritat que en aquest cas, com eren els dirigents del xiringuito, dels amos del xiringuito, del calabóz on venia...
Els amos del xiringuito van més de pressa, una cosa és el de sempre que diem, la teoria... I la realitat va molt més lenta per això que s'estan endarrerint els terminis i tal, perquè si no ens agafarà, que realment potser no ens podem ni moure. Què farem si hem de complir amb unes normatives que... No patiu que els amos del xiringuito no ho permetran.
Han fet moltes bestieses. Les xeringuitos es basen fonamentalment en la rendibilitat de les seves accions i el seu benefici. I són els que influeixen més en la redacció de lleis i tot el que convingui. Llavors, quan detecten que el benefici els hi baixa, agafen el legislador i li diuen, nano,
La llei comença a la posar bé, perquè el de traspassar el 2030-2050 ve d'aquí, ve que no els hi va gaire bé els grans inversors, els grans fons. Però tu no tens la sensació que estem sempre amb la daga aquí al coll? No, aviam. Tot canvia, de canviar ràpid. Un dia una mica em va dir... Sí, va ser pressa per tot.
No, un dia un amic em va dir, estem amb l'aigua al coll, i aviat haurem de fer la revolució. Dic, primera, ningú deixarà que t'ofeguis, perquè si comences a ofegar-te, el que ja ha passat, la revolució... Hi ha gent que literalment s'ha ofegat, parlarem després, i els han deixat que s'ofeguin. Però la revolució la tens de seguida, perquè la gent es revoluciona quan s'està ofegant.
Mira el que està passant. La gent s'està revolucionant. No deixaran que t'ofeguis. Per tant... Però tu saps allò de la granota, que a mica en mica estàs al mi... Jo et sento una mica granota. I tot en prou del canvi climàtic. Moltes vegades...
ens deixem perquè ens il·lusiona col·laborar, però després, a l'hora de veritat, dius, realment. I a més a més, quan és ciutat de ciutat que es va decidint, perquè és un tema al final que passa la pilota local i tal. I dius, i què passa amb les indústries, amb altres històries que sí que són realment contaminants. Són dels amos del xeringuitu.
No et deixen... Amb els seus avionets privats. No, el que vull dir és que no deixaran que els seus treballadors, els seus esclaus... Ara sí, ara sí. Amb els esclaus sempre se'ls ha de cuidar bé. Sempre se'ls ha de cuidar bé. Fins al mínim. Bé en el sentit que l'aigua el colli prou. Que no els arribi la boca. No, no.
Que no els arribi a la boca, que no s'ofeguin. Perquè si se'ns ofeguen, se'ns ha acabat el negoci. Llavors així estem. Llavors tot el que no passi per ser una mica crític amb qüestions més globalitzades, doncs aconsegueixen això, que ens discutim entre nosaltres. Que mira, si aquell té aquell cotxe... No, escolta, aquesta discussió la farem, evidentment, no la podem oblidar.
Però no perdem de vista que estem en mans d'altres coses. De interessos. Pràcticament són dos quarts d'onze del matí. Potser el símil avui no era l'adequat, perquè avui, sabeu, fa un any de la dana de València. Es fa un funeral per les víctimes i, precisament, els familiars de les víctimes ja li han dit a Amazon...
Primer li han demanat que no hi vagi, però es veu que ha d'anar. I després, com a mínim, que no saludi. Escoltarem la Rosa Maria Álvarez Gil, que és una de les portaveus dels familiars de les víctimes, segurament una dona que heu vist a la televisió...
el darrer any en diverses ocasions i que insistia avui que com a mínim Mazón no s'acosti a saludar les víctimes perquè segueixen molt emprenyades, perquè tenen la sensació que Mazón i el seu govern no van fer prou per aturar-ho fa un any i que un any després tampoc han fet gaire per recuperar la zona, fins i tot l'altre dia em sembla que encara recuperaven un cadàver i encara falta un altre. La persona que no quisiéramos que estuviera ahí para nosotros es fundamentalmente
Ya ha declarado públicamente sus jefes de prensa que sí que va a estar. Por lo tanto, para nosotros eso es muy doloroso saber que 12 meses después la persona que fue el máximo responsable de la muerte de nuestros familiares va a estar ahí. Ya está bien, de verdad, ya está bien. Lo único que tenemos detrás es muchísimo dolor, muchísima rabia porque todas las muertes serían evitables.
Y cada día, con esos vídeos, con esos audios, con esos autos que está haciendo la jueza, queda más patente. Y es lo único que tenemos. Y cada vez que se aproxima, que estamos reviviendo los últimos días de nuestros familiares, es más doloroso. Para nosotros lo doloroso es saber que va a estar él, que va a estar Susana Camarero y va a estar todo su consell. Porque por protocolo es así, pero podrían tener la diferencia de no acudir. Quiero decir, pueden estar, pero nadie les obliga a estar. Lo único que me has pedido es que le trasladen que no venga a saludar. Que por lo menos tenga esa diferencia.
Evidentemente Casa Real seguramente vendrá a saludar, pero por lo menos él que no venga a saludar.
la distribución es exactamente protocolaria, lo que marca la ley del protocolo. Això és el que deia la Rosa Maria Álvarez, una de les portaveus de les víctimes. Mentrestant, aquests dies reobrien els negocis de Paiporta, suposo que recordeu aquelles imatges de Paiporta. Un any han trigat a tornar a obrir els que han pogut obrir. Els pescadors de l'albufera diuen que són els grans oblidats perquè...
doncs ningú ha pensat en les conseqüències que van tenir, etcètera, etcètera, però us apunto, us apunto, que avui el PSOE l'insisteix a Amazon que no vagi al funeral de la Dana, diu...
Patxi López, que les víctimes ho han demanat, o Rufián l'acusa de ser un inútil, un mentider i un psicòpata per voler anar al funeral de la Dana. Les víctimes ja han dit que no volen que hi vagi, però no estic segura que les víctimes vulguin que la resta de formacions polítiques aprofitin aquesta situació per tirar-se
Els plats pel cap. Sempre que hi entra el partidisme en una acció d'aquestes fa mal. He de dir ben clar que en accions que són humanitàries així és necessari que la gent oblidi les seves sigles i vagin allà quasi bé a títol personal, no a títol partidal, partidista.
És terrible que quan surten... Jo, ben clar, primera, encara trobo poc beligerant el representant de les víctimes, encara la trobo poc, perquè accepta la llei del protocol, escolta, la llei del protocol, que se la passin per on convingui, però que no... Vaja, no voldria estar jo allà, eh?
Amb la mala... Ho dic perquè m'agafen les tèries subjectives en aquest moment. I no em... Vaja, no m'imagino en el posto d'aquesta pobra gent. No me l'imagino, perquè si me l'imagino segur que potser em tenen de portar al Quartalillo.
Dit això, nois, jo una de les coses que va fer el mazón, que vaig dir, i fa un any, i no se n'han sortit, això vol dir que, a més d'inútil abans de la dona, és inútil després. Va anomenar, no sé si ho recordeu, un general retirat o un coronel retirat de l'exèrcit,
com donar fe que els de l'exèrcit arreglarien molt de pressa tot el desfet. No hi ha resultats. Què vol dir? Són inútils de mena. Eh? De mena. Tan me fot de quin partit siguin. Són inútils. Jo en aquest cas no vull dir si uns o els altres. Cada un que apunti el que tingui d'apuntar. Però aquesta inutilitat...
s'hauria de reflectir bé també en la societat a l'hora de pensar en quins líders ens acompanyen i quins líders triem. I això és una de les coses que en aquests moments també està donant molta força als populistes. Això també ho haig de dir. Tanto perquè...
Com que s'ha perdut el rigor en el món de la política, s'ha perdut, no sé si l'hem tingut mai, doncs et requereix que sorgeixin idees netes. Idees netes, no noves, netes. Aquí ho deixo.
Jo penso que és un cas molt desgraciat, aquest, el tema de la Dana, que inicia ara fa un any, i la veritat és que tots els passos que s'han anat fent penso que han sigut passos enrere que no han servit ni per clarificar res,
Ara millor ja és tard, per clarificar, perquè ja el que s'hi ha hagut de fer ja s'hi ha hagut de fer en el seu moment, però que, a més a més, això significarà pel País Valencià un pas enrere important en el seu desenvolupament i en la seva relació inclús entre els propis veïns. Diguéssim, jo estic d'acord amb el tema del plantejament polític, però...
Jo penso que darrere la posició del mazón hi ha un posicionament polític. Evident. I llavors, clar, vull dir... Sac greu, perquè a més a més, després entre ells mateixos es posen entrebancs. L'expresident que ja es presenta com a candidat, etcètera, etcètera. Jo diria que...
és un tema molt desgraciat i en la qual, diguéssim, el que ens surt perjudicat han sigut les 229 famílies que han perdut els seus estimats, però al mateix temps el conjunt de la ciutadania del País Valencià, diguéssim, això significarà un pas enrere importantíssim. El que avui de l'acte del funeral d'avui
Bé, és una petició que fan els propis afectats, diguéssim, els familiars dels afectats, i en aquest sentit, diguéssim, no sé si es pot dir que això és un foranal d'estat,
perquè són els propis afectats els que ho demanen, amb la qual cosa hauria hagut d'intentar ser una cosa que representés més aquest sentit que els familiars tenen de tot el que ha corregut.
Jo, per mi és de tothom, penso, és la meva opinió, que tenim uns polítics inútils. No simplement uns, ni els altres. Tots. Perquè un estava sopant, però és que l'altre estava a la Índia. Quan es van assabentar que hi havia gent atrapada en el fang, passant tota classe de penalitats, es van dir si ho necessiten que ho demani.
Per favor, solidaritat, solidaritat en les desgràcies, en el dolor del pròxim. Per favor, donar-se'n compte als polítics que treballeu per la gent.
que teniu que donar-se compte que necessitem aquesta direcció, perquè per si sols no podem. Però jo el que trobo que va ser una indecència és que uns i els altres no es preocupessin. Des del primer segon va ser la gent, va ser la joventut que va anar allà a treure fang, a posar-se de fang fins a la cintura. I avui mateix estava sentint un senyor, un penader, un enric, un valent, un héroe, un penader d'allà, de Paiporta,
que de seguida es va posar a treure fang en tots els seus concitadans, a treure fang, a fer pa, perquè la gent necessitava menjar pa. I jo trobo que la ciutadania de València, de Pavi Porta, de tots els pobles afectats, ens van donar a tots un exemple de valentia, d'erositat, d'unió, que és el que ens falta, unió
empatia en els problemes dels més. I, a més, he de dir que cada vegada que teniu una situació de dolor,
hi ha una transformació, i aquesta transformació es veu, es nota, en l'expansió que està prenent l'opinió dels altres. Jo opino que aquí els polítics haurien de fer una barrida increïble i el que tingui mentalitat de servei, de servei, no de posar-se la patrona
i passar-ho bé, sinó de servei al públic, a la gent, a la comunitat, perquè ho necessitem i ho mereixem. Som un poble molt gran i molt valent,
Doncs no té pinta que vagi a anar a fer això. Però és que aquest és el... Deixeu-me apuntar que Mazón farà una compareixença pública. De fet, està prevista per més o menys aquesta hora, però encara no ha comparegut. És a dir, que farà una compareixença... Que el bon viner, eh?
Els que esteu a la taula, si podeu veure el José Malagona, el nostre tècnic, ens ha rescatat la imatge dels periodistes esperant per aquesta compareixença pública que alguns mitjans de comunicació estan oferint i que quan obres la pàgina de la Generalitat Valenciana diu, ajudes a famílies con hijos e hijas en edat escolar afectados por las reales. És que no sé què coña está fent ara aquí, aquest tio.
De veritat, eh? És vergonyós. Però el tema és... I què estem fent nosaltres? Home, parlem-ne. Bueno, nosaltres parlar, sí. Parlem-ne. Parlar, però no és suficient, eh? Jo és que m'emociono, eh? Ara em deixes ser més dolent encara. Vinga. Aquí a Rubí tenim uns estudis d'inundabilitats que, més a prop del que ens estem pensant,
avui s'estan passant també pel forro. Però, espera, ara, parlant de Rubí, aquí hem tingut l'experiència també de la Riuada. No ha servit de res, eh? No, no, sí que ha servit de res. Serveix com a memòria històrica. En aquell moment la gent va sortir igual que aquí i es van saber organitzar i es van fer les coses molt bé.
Jo, per l'experiència que tinc, jo és que m'emociono, jo estic com la Rosalia, perquè dius... Jo encara no em crec, o sigui, la vivència que hem tingut d'això de la Dana i que després d'un any estigui la gent...
com estan, sense rebre-les, ajuda, sense... I que nosaltres no estem collant els polítics, perquè ara són... Nosaltres el que diem són ells, què fan? És que els deixem fer. Però no només al mazón, sinó escalant. Jo escalaria fins a dalt. Hi ha una diferència molt gran. Parlem d'anunci. Sí, és que jo no he parlat sobre aquest tema, encara. Em toca...
Aleshores, per l'experiència que jo tinc, que la vaig viure molt a prop, amb el tema de les motos, precisament estàvem servint per protecció civil de la zona.
I jo vaig fer de confessora directa. Una cosa és que ho sents. Ara et refereixes a la Dana? A la Dana. Jo estic parlant de la Dana. Sí, sí, sí, evidentment no parlo de la Dana. I mira, em remou moltíssim, perquè vaig ser interlocutora directa de gent, de protecció civil, que estava intentant ajudar...
I els hi impedien directament. Tota aquesta ajuda, totes aquestes mobilitzacions que va sortir de la gent i que dius... La gent sí que tenim esperit de comunitat i de moure'ns quan hi ha una desgràcia. Així sí que ens mobilitzem. Però, ojo, és que el sistema t'ha d'ajudar, t'ha de facilitar i no t'ha d'impedir, en aquest cas... Això que sentim de fons és l'arribada d'Amazon. Abans han entrat com 15 persones, ara arriba Amazon...
i ara recuperarem mentre puja i li fan els honors. Tots fora, tots fora, tots, tots, però d'Amazon fins abans de tots. Acaba l'argument, Montse, que segurament trigarà una estona. Protecció civil, plorant-me, plorant-me, una persona, Juanma, nom i cognoms, no és algun videocast, sinó dient estic desesperat, desesperat, perquè nosaltres estem aquí, tot el grup, volem ajudar, volem repartir...
totes aquestes... totes les coses que ha enviat la gent, la gent es va volcar i tal, tal, i no ens deixen passar. Rebe va ser molt generosa. Ens estan posant multes si aparquem malament. Ens estan...
Jo, que teòricament no soc un particular, sinó que estic dins del gruix de gent que som els que ajudem, hi ha zones que estan restringides i tal, i les coses que volem repartir la gent, en aquest cas, direcció de policia, està dient que primer servirem amb els policies, que com que som els que haurem de treballar, i en comptes d'arribar la gent, estaven redirigint... O sigui, unes coses que...
Estic parlant de l'experiència de converses i de gent que estava in situ, desesperats, perquè volien ajudar i en comptes de facilitar, els hi posaven impediments. Una cosa bastant semblant, no?, el que va passar després als incendis. Hi havia alguna gent que es queixava. Està molt bé aquesta solidaritat i a tots ens emociona quan veiem que passen aquestes desgràcies i la gent ens emociona. Com a mínim a mi em reconcilia amb aquesta espècie a la que pertanyem i que no sempre m'agrada.
però clar, una cosa és la solidaritat ciutadana i una altra cosa és la responsabilitat de les administracions, que al final és qui té la responsabilitat i per això contribuïm. Ara al final sí, ara sembla que compareix Carlos Mazón en un auditori planíssim planíssim, vaja, de representants de l'administració, entenem, s'han posat tots drets per arribar. Més potètic. I veurem qui és el que explica.
Us demanem disculpas, és el so que està servint en aquest cas la Generalitat Valenciana, no és un so òptim, entre això i que parla en valencià, doncs l'entenem regular. No perquè no entenguem nosaltres el valencià, sinó perquè...
Potser el parlar regular. Vaja, començava, aviam si podem buscar un senyal que s'escolti millor per entendre què és el que vol dir Mazón. Està fent una introducció, no explica.
cap novetat, que és un dels moments més devastadors, doncs home, si van morir gairebé 240 persones... Tot el que pugui dir avui... Avui, aviam, és com si el Netanyahu n'és a Palestina a explicar... O sigui, faig exageració, eh? Però avui no toca.
No per tocaria, eh? No et toca. Això és una... Fins i tot és una manca de respecte, eh? Em sembla una mica el que li tocaria, és una mica de vergonya. Però el president també és d'invitat i ha anat, eh? Bé, hem pres igual. Escolta, jo... És que no n'hi ha dret. Jo he de dir ben clar que no... Aquests polítics no els mereixem. La situació a València passa perquè una colla de gent s'aparti,
i fins i tot que si han de convocar eleccions noves que les convoquin. Jo no vull dir en aquest cas que uns siguin millors que uns altres, sinó que és el poble el que ha de decidir qui vol el davant. Per tant, davant d'una cosa d'aquestes, que dius que no n'hi ha per tant. I tant, que no n'hi ha per tant, i per més. Anem a veure què diu? Aviam si diu ja alguna cosa. No sé si em veig.
Conmovieron a toda la sociedad valenciana y española. Y estremecieron a miles de personas. Va ser un castellano. No, és la senyal que ens porta el nostre tècnico. El dolor fue y sigue siendo inmenso. Aviam, cap novetat. Primer ha dit que va ser un dels moments més devastadors i ara està fent una radiografia d'una cosa que tots sabem perquè mirem la tele, escoltem la ràdio i llegim diaris. Jo crec que...
que la setmana que ve, el que vingui a la tertúlia o demà passat, es pot fer una comparació entre el que va passar a València fa un any i el que ha passat avui, què està passant, diguéssim, a Jamaica o està passant a Cuba. Ah, sí, a Cuba. Vull dir, es pot veure, vull dir, a Cuba en aquests moments...
hi ha 750.000 persones que han sigut desplaçades del seu lloc. Prevenció. I és possible que amb un tornado, o com se digui, diguéssim, amb una dana d'aquestes quatre vegades superior, possiblement no hi hagi... No hi hagi víctimes. No hi hagi víctimes. Bé, sols veure aquesta comparació és...
És cert que allà potser s'hi troben cada quatre anys amb un tema d'aquestos, però a veure, avui per avui, els polítics, diguéssim, en general, la societat té la informació suficient per donar resposta en cada moment a el que...
es ve el que aconteixerà en un moment determinat. Deixeu-me apuntar una cosa sobre això de si estan més acostumats o no en unes zones o altres. Avui una de les publicacions és de la Universitat Politécnica de València, que explica que...
Fins ara pensaven que aquestes danes es produïen cada 500 anys i ara ja tenen quantificat que serà al voltant de 50. 50 o menys. O potser menys. Però vaja, que no és un fenomen aïllat. Jo vull fer una referència, Rubí, i no vull que s'entengui com una crítica, vull que s'entengui des del punt positiu.
reflexionem. Quan dic reflexionem, no vull dir que un partit, un altre o un altre, tinguin la raó o no la tinguin, sinó que això és una qüestió de seguretat global d'això. Llavors, els tècnics que entenem en planejament
ja hem dit que els estudis que hi ha actualment de 500 anys ja estan obsolets. També en el cas de Rubí, eh? En el cas de Rubí, no fa falta que ens ho expliquin, perquè ja ho vam passar.
La diferència és que els pocs que quedem que ho vam viure en primera persona, jo tenia 7 anys, no tinc tanta memòria com per veure, però sí que vaig veure a casa com els meus pares anaven cada dia al camp de futbol a veure els morts, el meu pare m'hi va portar a veure els morts, que estaven tots classificats al mig del camp.
Aquestes imatges jo les tinc al fang, tot això ho tinc. Llavors, que en aquests moments hi hagi una alegria en dir, va, no, no passa res, els estudis diuen de 500 anys que estan preveient fer accions de construcció nova en llocs més delicats que d'altres,
És un dels crits que faig, de dir... O sigui, no dic rectifiqueu, no dic sou culpables, no. Dic reflexioneu, sisplau. Reflexioneu i escolteu la gent, escolteu els que hi entenen, mireu que el clima està canviant d'una forma que els experts diuen que no saben controlar. L'altre dia veia l'arquitecte municipal de Paiporta dient que el retorn a 500 anys em deia...
El retorn a 500 anys em deia que l'aigua nepojaria més d'un metro. I jo aquí m'he trobat amb que l'aigua ha pujat 3 metres o 2 metres i mig. Això ho deia l'arquitecte municipal. Deia, no sé què fer. Estava desesperat, plorant. Perquè el seu coneixement tècnic s'escapava. Llavors, aquesta reflexió...
Els que hem viscut a Rubí i vam viure la Rirada en primera persona, possiblement estiguem tocats subjectivament i s'ha d'objectivitzar una mica. Però és que quan objectivitzes, dius, et objectivitzant és quan donen els números. Solucions. Les solucions han de ser... No, no, però a part de solucions, les responsabilitats. No ens oblidem. Justo. No ens oblidem. Avui ha passat un any i responsabilitats de què? Com si no hagués passat res. I sí que ha passat.
Estem en un país, o en un estat, o com vulgueu, és igual al nivell que parlem, que...
Hi haurà gent que entrarà a la presó per la dana? Ja us ho asseguro jo. Ja us ho asseguro jo que sí. No haurien d'estar dirigint després de com es va dur a terme el tema de la dana. És vergonyós. I per això dic que els deixem, perquè en el fons estem esperant que siguin ells que prendin la decisió de... No aniré al funeral. Ai, em retiro. No, hauríem de...
de ser més contundents. Tornem a la compareixença, que segueix. Aviam si aporta alguna cosa nova. Els valencians han sigut contundents. S'han manifestat cada mes i intenten posar sobre la taula. Els nostres joves ha de ser posada en valor. Perquè cada 29 d'octubre ha de servir per recordar i homenatjar els que van perdre la vida.
estar al costat de les seues famílies i acompanyar els que encara pateixen els estrals causats per les riguades. I també per a renovar cada any l'agraïment i l'admiració a tot un poble que va saber unir-se davant de les adversitats. Perquè del dolor ha de sorgir la força i de la memòria
La esperança.
és el sentit últim d'este homenatge que cada any i en este dia haurà d'unir a valencians a la Càrquia. De moment el que ha fet el Consell ha estat aprovar la declaració del 29 d'octubre com dia de record a les víctimes de la Dana i el discurs de Carlos Mazón que deu portar al voltant de 10-15 minuts l'únic que ha fet és retratar la situació tornar-nos a explicar què va passar. Acompanyar el ciutadà de passeig no amb accions
Sí senyor. El pactar del pollo encara està igual. No han fet res. De passeig vol dir declarar el dia aquest. Ja ha acabat. Ha declarat el dia aquell dia de dol nacional i ja està. Escolta, dol nacional...
Bé, no cap res en contra, però el que toca no és només això. Toca que ell el primer dia, abans que passés, hagués estat amb botes i això allà al mig, i donant les instruccions necessàries, que no les va donar perquè no hi era, perquè això no passés.
I per què està ara tan guapo t'he vestit aquí i la gent reverenciant-lo? No, només l'estan reverenciant ara diré l'altra paraula, els de la menjadora. Però és el que surten a la tele, són aquests, eh? I és el que veu la gent, i és el que t'entra pels ulls. No passa res, ets polític, la pífies, molt gent.
I no passa res. Tenim una manera de governar-se aquesta societat que no... De postureig. No facis tu una pífia, eh? Si fas una pífia, la multa gorda et cau. Hi ha multes a la gent que anava allà a treure fang i anaven als policies i els hi posaven multes. Això em sembla allà... Aviam, la gent no és tonta. La gent se n'està adonant
La gent se n'està adonant. El problema està que no hi ha alternativa, i a tot arreu del món... Ho hem de fer nosaltres. No, però arreu del món l'alternativa és el populisme. Vé a ser box i... No, però sempre n'hi ha alternativa. L'alternativa és el poble. Però no la tenim a punt. I la gent? I la intel·ligència? On és la intel·ligència de la gent? La generalitat. És que n'hi ha gent genial. Aquesta ha de sortir a ser polític. No qualsevol que digui jo del partidor. No, no. Aquesta gent que serveix de veritat.
Estem d'acord, totalment d'acord. Llavors, aquest, ole! Hauríem de tenir un sistema per realment tallar caps en el sentit de fora d'aquí. Veniu tots molt antisistema, avui. El més calmat és el Pijuan. És que tu en una empresa, si no ho fas bé, dures 24 hores. El dia següent ja tens la carta. De fet, a la vida, a la sabana, si no ho fas bé...
Vés-te'n. Llavors aquí per què hem d'estar aguantant inútils i pagant impostos de primer mundo? Perquè tenim uns impostos més cars que a Europa. Escolta, a veure si posem una etiqueta. Espera't que aguantarà la legislatura, no? I no rebem res, perdona. Avui estic reivindicant. Els impostos, possiblement per les classes socials baixes, sí, són els més alts. Però per les classes socials altes, els més baixos. Aquests...
Com a mà, l'assessor fiscal. Escolta, tenen l'assessor fiscal. No, no. Els xamuls de xiringuito no paguen ni un duro. No, perquè tenen l'assessor allà al costat. Estic intentant buscar una informació agradable per acabar el dia, però no m'està... no me'n surto, eh?
Digues, digues, Josep Maria. No, jo el que penso és que diguéssim el País Valencià té una feina important en aquests moments, substituir aquesta persona, aquestes persones, perquè jo crec que no solament és l'Almazón, l'Almazón és el cap visible, però és indiscutible que aquí hi ha...
la mateixa consellera que deia, no, és que jo no sé com funcionava això de la salada. Què vol dir això? Per favor, diguéssim... Aquesta espero que entri a la presó, segur.
Llavors, jo no sé si hi ha d'entrar a la presó o no, però sí que hi ha d'haver una substitució important de gent que realment sigui capaç de generar una empatia, un treball i una...
Responsabilitat. Si estan a prop de la gent, no hi haurà problema. El problema és que no s'acosten a la gent. Quan dic que no s'acosten, però no això que us deia, sortint al carrer i donant la mà, no. Acostar-se a la gent vol dir treballar i fer accions. Ja es van acostar i van sortir per potes. Penseu amb el president, eh? No, no, el president... Treballar. Vull dir que al final ens quedem amb el mazón, però aquí tots tenen la mateixa...
Si necessiten algú que ho demanin. Home, sisplau, això és de justícia. Que no és que ho demanin. No, no, estic en ello. He trobat... No ho trobes. Un apunt més, que em semblava interessant, l'impacte a la zona zero de la Dan, el 6% de la indústria i el 20% dels comerços segueixen tancats.
Això és una següent repercussió, és a dir, no només el que et va passar al dia... Jo abans ho comentàvem, fora de micro, vaig tenir l'oportunitat d'anar a organitzar un comitè executiu de cambra de Terrassa. Vam anar a València perquè ens ho van demanar...
que realment, a nivell empresarial, això ha estat un retrocés espectacular. I València està afectada a tots els nivells. No, però és que jo penso que en el País Valencià aquestes coses passen.
Diguéssim, és el tema de la llengua, és el tema... No és País Valencià, és Comunitat Valenciana, posant més èmfasi a vegades en coses que no tenen cap importància que en la realitat concreta. I el que s'ha vist en el País Valencià, diguéssim, Almazón, des del primer dia, els toros van estar per sobre de moltes altres coses que preocupaven amb aquella gent.
Llavors, diguéssim, és evident que no és el líder, no és el líder, no és el dirigent, perquè jo crec que el líder és una cosa i el dirigent polític és una altra. Una cosa és quan tu portes en programa històries, tal, i una altra cosa és quan hi ha una emergència i no saps com actuar, i poses pals a les rodes, i estàs... Però quanta gent hi ha al costat? Quanta gent hi ha al costat d'aquest xeringuito que deia Josep?
Diguéssim, és que avui per avui no hi ha cap president autonòmic, i al senyor Masson segurament li passi el mateix, que no tingui al seu costat més de 25 persones que l'assessoren i que l'ajuden. Aquest és el problema. És que no l'assessoren. L'únic que fan és beneir-lo i adular-lo. Adular-lo. Adular-lo. Sí, sí, sí. És que anem de fer. Però hi són...
Sí, però no... I al principi estan per això. No, no. Una vegada canvien el xip, eh? Però abans de contractar-los entren per això. No, tampoc. Parleu al micro, perquè avui estem tan antisistema que no parlem ni algú. Abans de contractar-los n'hi ha molts, molts, que no entren precisament pel bèrit.
Doncs no sé si és una notícia agradable, però m'agrada trobar-me-la al 3CAT Info, perquè és una informació, a més a més, elaborada en part per un periodista robinenc, el Rubén Cabús, i que és l'anàlisi de 300 arbres monumentals de Catalunya. S'està fent aquesta anàlisi per proteger-los. Diuen els experts o les expertes que...
Podrien ser aquests 300 arbres monumentals, que són singulars i protegits, podrien ser un reservori ecològic. Això ho estan fent les investigadores del CREAF. Avui ho explica el Rubén Cabús, per tant el podrem veure a TV3. I he buscat, perquè hem fet un mapa fantàstic, només en tenim un d'arbre d'aquestes característiques de Rubí,
És el roure del parc de Can Oriol. Diu, ha estat mort i tronc encara dret. Bé, és un mapa força interessant on podeu veure aquestes 300 espècies protegides. I no sé si dona certa esperança, no? Al final, potser els arbres són els que quedarà als arbres. Qualsevol mesura que vagi aquí és bona.
Doncs ho hem de deixar aquí perquè se'ns acaba el temps. Us demanaria una reflexió final, però com esteu? Com esteu? Igual m'incendieu l'estudi Lídia Juste, per cert. És pensar. Jo l'únic que dic és pensar. Aviat arribaran coses, arribaran eleccions, i cadascú que pensi i que actui en funció del que ha vist i de com s'ha actuat.
les paraules de la sabidoria. Moltíssimes gràcies als quatre. Josep, Josep Maria, Rosalià, Montse, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies. I felicitats pel web.