La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler. Passen 3 minuts exactes ara de les 10 del matí. Bon dia, bon any i benvinguts a la tertúlia de Rubí al dia. Ja em disculpareu, aquesta veu una miqueta metàl·lica, coses del fred d'aquests últims dies, però ja estem sortint del pou.
Un cop la Pamela Martínez ens ha posat al dia, amb tot el que hem de saber de Rubí d'aquest dijous, d'aquest dimarts 13, dimarts 13, no sé si sou supersticiosos, dimarts 13 de gener, ara toca l'hora de la reflexió i l'opinió del magazín matinal de Ràdio Rubí. Avui tenim l'estudi Lídia Juste, Alània Garcia, molt bon dia i molt bon any. Hola, molt bon dia i bon any. Gerard Moreno, bon dia i bon any. Bon dia i bon any.
Martí Pujol, bon dia i bon any, també. Bon dia i bon any, no sé, perquè hem començat bastant malament. I Sole Expósito, molt bon dia i molt bon any, també. Molt bon dia i bon any a tothom.
Amb ells parlarem del pressupost de 2026, de l'avinguda de l'Estatut, de la nova proposta de finançament autonòmic, evidentment, i d'alguna cosa més, si ens dona temps. Però ja sabeu que també volem comptar amb vosaltres, els oients. Si voleu comentar l'actualitat, recordeu el telèfon per entrar en directe al 93588-5960, 93588-5960.
La tertúlia de Rubí al dia, l'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. L'any 2026 ha començat força tranquil en l'àmbit polític a Rubí, tot i que aviat s'accelerarà perquè la majoria de partits locals ja estan posant a punt les maquinàries electorals. Comitès de campanya constituïts o a punt de fer-ho, recordem que les eleccions municipals seran al maig,
a finals de maig de 2027. Només, i aquí poso cometes, falten un any i quatre mesos. Mentrestant, el 2026 ha començat amb la pròrroga obligada del pressupost de 2025 per al 2026, mentre es negocien els nous comptes. Recordem que els del 2025, els primers que superaven els 100 milions d'euros, es van aprovar a finals de juliol del mateix 2025, molt tard, i gràcies a l'abstenció finalment d'Esquerra Republicana.
No sé ara mateix, volia començar amb aquest tema que no és estrictament actualitat, ho és en el sentit que s'acaba de prorrogar el pressupost, vol dir que comença l'any i no tens el pressupost aprovat de l'any que toca, i volia saber una miqueta com veieu i què en sabeu,
Si en sabeu, segurament no m'ho explicareu, com van les negociacions d'aquest nou pressupost. No ho sé, vinga, va, Gerard, jo crec que et toca començar a tu. Com veieu el tema? Bon dia. Arribarem al juliol o no, aquest any? Esperem que no.
Esperem que no. Al final el pressupost és l'eina més important que té l'Ajuntament per executar projectes i desenvolupar el pla polític i no polític que es vol a una ciutat. Llavors s'està treballant per aprovar-ho abans possible. Hauria estat de l'aprovar-ho ja, sí, però s'està treballant per aprovar-ho abans possible. És la intenció i jo crec que s'està treballant en aquesta línia força bé.
La relació amb Esquerra està greixada, diríem, després de l'última aprovació? Jo desconec les relacions que hi ha, jo no estic ficat en aquests temes, llavors no sé exactament com estan. Suposo que les reunions s'estaran fent segurament perquè és el que toca. Per aprovar uns pressupostos s'han de fer aquest tipus de reunions, però desconec els resultats de les reunions, però esperem que siguin positius.
A mi em consta que si no executades, com a mínim planificades, sí que hi ha les primeres reunions i contactes també com a punt. El pressupost municipal, com diu el Gerard, és l'eina més important que tenim per desenvolupar polítiques, accions en general, però també és cert que és una eina que en el cas dels ajuntaments, dels ents locals, és una eina molt poc engreixada
i que deixen molt poc marge per realment desenvolupar grans línies pròpies de polítiques. Per què? Perquè és històric l'infrafinançament dels ajuntaments, l'administració més propera a la ciutadania, a través de la qual, o la que directament ofereix més serveis a la ciutadania...
i que en canvi té un finançament absolutament desproporcionat a la baixa en funció dels serveis que ha de donar. Això què significa? Que al final del pressupost, el 50%, si no una mica més, vagi només a l'estructura salarial,
És a dir, a pagar els sous de les persones que, cara a la ciutadania o al darrere, ofereixen els serveis a tothom. De l'altra meitat que queda, ho diré molt a la bàbala, però el 70-30, que tal li ha agradat el Martí, el 70% va als grans contractes d'aquells serveis que són obligatoris que l'Ajuntament doni. Això vol dir enllumenat, això vol dir neteja, gestió de residus, tot això.
que recapta, eh?, via taxes, però que després aquests diners serveixen per això i per res més, i llavors després queda un petit marge que sí que tenim opció, no?, de decidir un petit marge d'inversions, que siguin ordinàries o a través de crèdit, que sí que podem decidir on les posem, un petit marge per ajudes, per subvencions, no?, per fer política social, i poca cosa més. És a dir, que el marge que realment tenen o tenim els ajuntaments per fer polítiques, doncs, és escàs. Això no vol dir
que pressupostos o possibilitats de pressupostos n'hi ha moltes. No vull dir que sigui com sigui, el pressupost ha de ser d'una manera i només d'una. Però sí que és cert que, tot i ser important, jo crec que una eina important és imprescindible que continuem reclamant, i això apel·la a tots els partits polítics,
a la reforma del finançament de les entitats locals i que els ajuntaments dignifiquin una mica els recursos que disposen per oferir serveis a la ciutadania, ja que parlem de pressupostos, més enllà de posar-nos d'acord a la ciutat, hauríem de posar-nos també d'acord per anar fora i reclamar que ens financiïn com mereixem.
De fet, us vau posar d'acord perquè ja es va aprovar una moció a l'últim ple, si no m'equivoco, que va ser per unanimitat en aquest sentit. També es va tractar aquest tema que és com cíclic, no? A veure si ens posem d'acord en un altre lloc que no sigui l'Ajuntament. Aquí és fàcil, no? Ara que parlem de finançament autonòmic, parlem també de finançament local.
Totalment d'acord amb el que diu l'Ània, però és que és un tema tan cíclic, no sé si dir-ne cíclic, però és que portem no anys, no segles gairebé parlant, des de la Constitució dels ajuntaments democràtics l'any 79, que jo mal m'estaldir-ho, però hi era. L'infrafinançament municipal és increïble, però a mi el que em sobta més, jo que estic una mica lluny,
del dia a dia polític local o dels partits locals, no estic potser tan a prop com hi estan els meus companys tertulians, a mi el que em sobta també és que els partits, a nivell estatal, perquè això es resol a nivell estatal, el finançament municipal, diguem, no hagin fet res aquests 46 anys per modificar això, aquesta manca de finançament municipal.
els uns i els altres, els que hagin governat a l'Estat durant aquests anys. És evident que municipalment és l'administració més propera del ciutadà, és on el ciutadà veu els canvis més grans només sortir de la porta de casa, i en canvi l'infrafinançament és increïble, i totalment d'acord amb el que deia l'Ània. Dit això, un altre aspecte dels nostres dies. Les majories absolutes ja fa anys que s'han acabat,
a tot arreu, a l'Estat, a Catalunya, però també els ajuntaments, la majoria d'ajuntaments són excepcions. Els ajuntaments tenen majoria absoluta, Badalona, per exemple, potser algun altre, no? Martorell. Sí, Martorell, o llocs molt petits, no? Majoria absoluta. Llocs molt petits. S'han acabat, i per tant, això no és dolent, això és bo, perquè això obliga a negociar. Però l'obligació de negociar entre dos o tres o quatre partits a vegades per tenir aquesta majoria per aprovar els pressupostos,
fa que moltes administracions hagin de prorrogar perquè no hi ha possibilitat d'aprovar-los, perquè cada partit té les seves línies d'actuació, els seus plans i tot això. Per tant, bé, algun tipus d'acord s'arribarà amb l'abstenció d'algú, suposo, no?
Jo també voldria dir en aquest marc, una mica que posa el Martí més general, que també jo crec que podem estar satisfets que s'ha acabat també l'època, suposo que hi haurà algun cas en algun lloc, però s'ha acabat l'època, jo no sé si recordeu, fa potser 20 anys o potser una mica més, que els ajuntaments i la gestió pressupostaria i la gestió econòmica dels ajuntaments era un forat negre, no?
hi havia ajuntaments endeutats a uns nivells terrorífics, uns controls de despeses, uns 3% o 5% o 10%, que mai sabrem. I jo crec que també una cosa dels últims anys interessant al respecte de la gestió econòmica dels municipis és que tot això tinc la sensació que s'ha endreçat molt i que ja no parlem, quan parlem de pressupostos municipals,
en general, no tenim aquests titulars d'aquests ajuntaments que fan fallida econòmica al final, que tinc la sensació que hi ha un control, hi ha un ordre, hi ha una bona gestió, que també crec que és un mèrit col·lectiu, al final, una mica de la democràcia, que hem sapigut posar els mecanismes perquè això funcioni en general, repeteixo, segur que hi ha coses, però que en general funcioni. Al final hi ha hagut... Deixa'm parar la Sole, perdona, Sole.
No, yo estoy totalmente de acuerdo con vosotros. Lo que pasa que sí que lo que veo es que cuando se intenta negociar un presupuesto y no se llega a nada... O sea, los políticos se acercan, los partidos políticos se acercan a ver quién saca más. Realmente no miran la necesidad del ciudadano. ¿Qué es lícito? Sí, pues claro, si tú intentas negociar, intentas...
llevarte algo para ti, para tu grupo municipal, pero debería de ser, o es que yo vivo en una nube o no sé, pero debería de ser más por la ciudadanía. Es decir, venga, va, vamos a sentarnos. ¿Tú qué ofreces esto? Independientemente del color o de lo que sea. ¿Tú qué ofreces esto? Vale, pues yo...
Miro esto y esto yo creo que va a venir bien a este colectivo o a tal. Y ponerse de acuerdo en eso, no para beneficio propio del partido en concreto. No sé si... Supongo que más que beneficio del partido es...
La medalla que el partido se pueda colgar. Siempre es en beneficio de la gente, cualquier decisión, ¿no? Bueno, no sé, pero... No sé, no me queda claro a mí que sea por el beneficio del ciudadano. Yo creo que es más de despacho, el beneficio del despacho y a ver qué sale. Y deberíamos de ser un poquito más blanquitos en ese sentido y decir, venga, vamos a negociar por la ciudadanía, venga, sentarnos y...
Al final en una negociació hi ha una mica de tira i afloja, això funciona així perquè ningú obtindrà 100% el que vol. Llavors hi ha línies que és més difícil creuar-les perquè van en contra del que tu estàs treballant. Per molt que sigui una coseta, només vull això ja, però...
Hi ha línies que no es poden creuar perquè tu estàs treballant durant anys en una línia i no pots fer un canvi de rumb només perquè et demanin aprovants pressupostos. Tu t'has de mantenir fidel al que tu defenses. I aquí és també on pot xocar una cosa amb l'altra.
Jo crec que, a més, a nivell municipal, el fet que els mandats siguin de 4 anys, a diferència d'altres països, que per exemple poden ser de 6, com a França i d'altres, és molt poc temps, i això fa que, tal com deia el conductor de la tertúlia, sempre hi ha una imminència electoral, municipal cada 4 anys, o no municipal, i llavors els partits estan condicionats...
a pactar amb segons qui perquè hi ha una imminència electoral i aquest tipus de pacte a vegades els podria perjudicar, no? Això és evident a nivell català, per exemple, com es veu ara amb els pressupostos i les negociacions, també a nivell estatal. A nivell municipal potser no és tan evident perquè la negociació que pots fer no és la mateixa que ara estan fent a nivell estatal o català, no?
Però 4 anys jo sempre he defensat que són molt pocs, perquè quan un equip de govern comença i les coses que es planifiquen i s'aproven i després s'han d'adjudicar i després s'han de realitzar i tot això, ja han passat 4 anys i no els has pogut fer. Per exemple, dels que vulguis. El casino podria ser un, no? Però n'hi ha tants, tants, tants. I per tant jo crec que els mandats aniria bé que fossin de 6 anys i això donaria més marge als equips de govern, els que siguin, per...
no fer servir només paraules, sinó que els fets es corresponguessin, que l'obra feta es correspongués amb les paraules. Jo crec que això ajudaria una mica al funcionament municipal. En aquest cas ara estem a un any i quatre mesos de les eleccions, que tal com deies molt bé seran el quart diumenge de maig del 2027,
I ja tothom està que qui serà el cap de llista d'aquells o a mi m'hi posaran a la llista o no m'hi posaran, no? I això no ajuda a arribar a acords ni pel pressupost ni per res. I el que deia abans el Gerard de l'estat
que qualsevol negociació és una estira i arronça, però aquí a Rubí vivim com un doble estira i arronça, que és un govern en coalició però en minoria, que és una situació que no s'havia donat mai. Llavors, primer s'han de posar d'acord els dos partits que governen i després han d'anar a buscar el tercer, que no sé si és primer una cosa i després l'altra o tota l'hora. Això ja ho sabreu vosaltres, però en tot cas... Us ho explicarem després. Ja m'ho imagino que us ho explicareu després. Ja us ho explicarem. Però en tot cas...
Clar, que és com un doble combo, no? És a dir, abans dius, mira, fèiem una coalició per assegurar la majoria absoluta i així ja el tema pressupost era relativament més senzill. Però aquí a Rubí, hi ha altres ciutats que passa, però aquí a Rubí deu ser de les més grans on passa això. És com deia el Martí, té un avantatge, que és que t'aporta pressupostos des de diferents punts de vista i més diversos, i té un desvantatge que el període de negociació i de...
de redacció i tot, s'estira, s'allarga. Llavors, tot té el seu punt bo i el seu punt dolent. Clar, llavors...
Molt bé. Si voleu, com que parlàvem abans de la reforma del finançament i tal, avançaré al tercer tema, que era el bloc més nacional, perquè està relacionat i, de fet, la reforma del finançament autonòmic s'ha venut també com que el que fa és millorar... O sigui, que aquests diners arribaran als municipis, en certa manera. Per tant...
avanço aquest bloc. També això de cara al José, d'acord? Just després de Reis, Soe i Esquerra van acordar un últim regal, un nou model de finançament autonòmic que aportarà, si s'aprova al Congrés, 21.000 milions d'euros més per a l'any a totes les comunitats. Aquests diners surten, segons explicava ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, de la renúncia de l'Estat a finançar altres polítiques.
Sánchez i Junqueras van tancar l'acord per a un nou finançament en una reunió dijous passada a la Moncloa. Els detalls els va explicar divendres la vicepresidenta i ministre d'Hisenda, María Jesús Montero, i també cal dir-ho, candidata del PSOE a Andalusia, unes eleccions que seran aquest mateix any, aquest any 2026, i Montero va assegurar que el model garanteix l'ordinalitat a Catalunya. Una cosa que s'ha repetit moltes vegades, però cal recordar per qui no sàpiga què vol dir aquest concepte de l'ordinalitat.
és que si Catalunya és la tercera comunitat que més aporta el còmput global, doncs que sigui la tercera que més rep, que ara mateix això està molt descompensat. I que aquest nou finançament està adaptat a totes les singularitats de les comunitats autònomes. Va fer servir el concepte singularitat, perquè és un dels conceptes de debat realment, de si realment aquest nou model...
és singular per Catalunya o no, ja que l'han negociat Esquerra i el PSOE. Amb aquest nou sistema, Catalunya rebria 4.686 milions d'euros més aquest any. Sánchez sap que ara mateix no té garantits, però, els suports que necessita el Congrés, en especial els 7 vots de Junts, i per això deia ahir, si voleu, poseu-vos els auriculars, sentirem a Pedro Sánchez, ahir deia que s'hi deixaria la pell.
Este gobierno lo que ha hecho ha sido poner encima de la mesa una solución que, uno, respeta y salvaguarda la multilateralidad. Dos, no hay ganadores y perdedores porque todos ganan.
Todos ganan, todas las comunidades ganan. Y tres, estamos en un momento económico en el que sí podemos garantizar esa financiación extra a las comunidades autónomas porque España está creciendo de manera robusta y está aumentando por tanto su capacidad fiscal.
Por eso me gustaría hacer un llamamiento a todas las fuerzas políticas, singularmente a aquellas que tienen presencia en gobiernos autonómicos, para que dejen de a un lado toda la disputa ideológica y partidista y piensen en sus ciudadanos, piensen cómo podemos mejorar la financiación de los servicios públicos que se llevan, en muchos casos, más de un 60 o un 70% de los presupuestos de las comunidades autónomas.
Y vamos a hacer un llamamiento a todas las fuerzas parlamentarias y espero que podamos sacar este sistema nuevo de financiación autonómica en este año. Y ya sabe que otra cosa no, pero sudar la camiseta y dialogar con las fuerzas parlamentarias para sacar cosas que inicialmente pueden parecer difíciles, bueno, yo creo que este gobierno tiene una experiencia contrastada.
Molt bé, doncs aquest és Pedro Sánchez d'ahir, explicant per la seva part aquest nou model de finançament. No sé com el valoreu i pel que pugueu arribar a saber com això milloraria el finançament o diners que arribarien als ajuntaments.
Jo no tinc detalls de les negociacions. D'aquesta situació hi ha dues coses que m'inquieten d'alguna manera.
La primera, aquesta sensació que tinc amb el model territorial i de gestió de l'estat espanyol, que és com podem d'una vegada endreçar què som, quin tipus d'estat som, com ens relacionem entre els diferents àmbits de gestió territorial, ho dic amb els termes més neutres possibles...
i establim un model que no ens obligui a anar fent pedaços, aquí financem no sé com, aquí tenim aquesta eina especial de no sé què més, els altres ens reclamen no sé quina cosa. Jo crec que és imprescindible, o que seria important, o que seria bo, o que estaria bé, que intentéssim endreçar aquest model de gestió territorial, que hem anat fent una miqueta a DOC, i que certament té una càrrega, si em permeteu, fins i tot emocional, al darrere, però que jo crec que ja...
estaríem a les portes de poder abordar-ho d'una manera adulta des del punt de vista democràtic i històric. I l'altra cosa que em preocupa d'aquests tipus d'acord és perdre una qüestió que per mi és fonamental en la gestió econòmica pública,
de qualsevol administració que és la solidaritat, no? I de la mateixa manera que el sistema de recaptació d'impostos serveix per redistribuir la riquesa entre les persones, no? Quan nosaltres diem des de les esquerres qui més té més paga és perquè aquelles persones, no?,
que pel que sigui tenen menys puguin accedir o tinguin igualtat d'oportunitats en l'accés a tots els serveis i totes les possibilitats, passi igual en el sistema territorial. Jo crec que és important que en aquest model de finançament no perdem de vista
que entenc que serà així, perquè si no, no aconseguiran mai el consens per aprovar-ho, però que no es perdi de vista també aquesta solidaritat entre les diferents comunitats autònomes, que és el que tenim ara mateix, de l'Estat, perquè crec que és important també no perdre aquest principi. Jo crec que aquest acord que han arribat és una petita millora,
però és una petita millora partint d'una situació lamentable pel que fa a Catalunya.
Però quan dic Catalunya, no parlo de Catalunya com un escertal, parlo dels ciutadans que vivim a Catalunya. Pensem el que pensem. Els 20.000 milions de dèficit fiscal que tenim de cada any no es resolen amb 4.700 milions. Què és una millora respecte al que hi havia? Home, clar, si tens 4.700 milions més, tens 4.700 milions més. Evidentment, repeteixo, per totes les persones que vivim aquí, per la sanitat, per l'educació, etcètera, no per una persona.
4.700, home, sí, una mica millor és, però no resol el problema de fons. I la línia en part del que deia l'Ania, a veure, si cada vegada que s'ha de fer un canvi en el finançament hem d'anar a permís.
a Castilla-la-Manxa perquè no se'n fa dir el tal. L'altre perquè és un greuge comparatiu no sé què. Creuges comparatius n'hem patit els catalans des que hi ha democràcia a nivell de finançament que per càpita, per persona, per català o ciutadà que viu a Catalunya és igual, doncs estem més mal finançat que qualsevol altre ciutadà de la resta de l'Estat. Això és així.
Aquest acord és una millora? Sí, clar, respecte al que hi havia abans d'ahir, sí. Vist així, tu pots votar que sí o pots votar que no, evidentment, perquè depèn de com t'ho miris. És una millora? Sí. És el que hauria de ser? Segons el meu parer, no.
Bueno, però és una millora i a poc a poc esperem que això vagi augmentant i vagi millorant més. Jo volia comentar, l'Ina, el que deia l'Ània, sembla que estem anant com a poc a poc cap a un model de gestió territorial federal en el que... Molt a poc a poc, eh? Sembla que comencem a anar... Passa 46 anys i...
Sí, però bueno, ja m'enteneu. Però aquesta sembla que és la línia. I llavors jo crec que és important, ja no important sinó vital, fer una taula on es treballa aquest tema per fer-ho correctament. Perquè sabem com va tot Espanya i moltes coses es volen fer ràpid i acaben sortint malament. Doncs s'hauria d'assentar i que no sigui a 10 anys vista, que sigui a 20, però fer-ho bé i que...
s'hagin de desenvolupar els serveis a cada comunitat autònoma correctament, perquè si no després ens trobarem en un model federal, o no sabrem com dir-li, on hi hagi deficiències a totes les comunitats autònomes i ja serà tard per pal·liar-ho de forma ràpida i eficient.
Tard no és mai en política, ni en la vida. No podem... Però tard perquè ja estaràs patint les conseqüències d'haver fet un mal canvi o un mal desenvolupament d'aquest model. Clar, el que no podem anar és per la via dels fets consumats cap a un model de no sé què. Hauríem de poder, i jo entenc que és molt difícil, ho hem comentat alguna vegada, no?
Aquest no és un país on hagin succeït grans pactes d'estat a l'entorn d'absolutament cap qüestió d'interès general, que seria el desitjable... És el que hauria de ser. Ha estat desitjable en altres moments històrics amb altres temes, i per exemple aquest seria un dels temes en què seria desitjable que hi hagués la maduresa política per poder fer això, com dius tu, a 20 anys, a 30 anys vista anirem cap a aquest model.
Pero es difícil. Lo que yo no entiendo, perdonadme, es que cómo se reúne con Esquerra Republicana y el presidente de la Comunidad Autónoma de Cataluña, ella se lo ha pasado por el forro. No sé. A ver, yo dubto que no se hayan reunido con el presidente de Cataluña. M'extrañaría... Al final, ella sabe de primera mano las mancanzas de la ciudadanía de Cataluña, lo que necesita ir...
Bueno, deien que és la porta que obre els pressupostos de la Generalitat, aquest acord. Deien, eh? No sé, jo sé que este hombre cada vez... No sé, ha empezado el año así muy revuelto, el Pedro Sánchez. Ha empezado muy revuelto. No sé qué le pasa, pero está muy revuelto. És una manera de dir-ho que está bien. Sí.
I jo li vull dir a Lleida de la Sole que com això és una cosa que en teoria beneficia a totes les comunitats autònomes i la majoria de les comunitats autònomes són del Partit Popular, suposo que el Partit Popular votarà a favor al Congrés. És una cosa que beneficia a la ciutadania i la majoria són comunitats. Com un compañero d'aquí dice, jo no sé hasta dónde llegan esas negociaciones. No tot és tan fàcil. Jo entenc el que diu la Sole, però vull dir que...
A sobre, això que estàvem dient abans, això lliga amb el que dèiem abans, la persona que ho explicava, la vicepresidenta del govern, la Maria Jesús Montero, és candidata a unes eleccions imminents, la qual cosa l'obligava a fer uns equilibris oratoris... La primera mitja hora de l'explicació... Va estar mitja hora justificant el que havia de dir i intentant demostrar que a tela...
que no hi havia cap tracte de favor a Catalunya. Perquè, clar, ell és candidat a Andalusia d'aquí quatre dies, com diu. I llavors va passar mitja hora intentant justificar que no, no, que totes les comunitats... Clar que ho han hagut de fer així, perquè si no ho fan així no s'aprovarà. Han hagut de dir, bueno, traiem 21.000 milions, els que siguin, ara no sé la quantitat, eh? Sí, 21.000. 21.000 milions d'on siguin, perquè si n'hi donem... Ara ho dic a lo bruto, eh? No és així, és més complicat, eh?
Però si n'hi donem, entre cometes... De fet, quin rep més és Andalusia. Sí, però clar, perquè té més habitants, però bé, però en tot cas, clar, els equilibris que s'ha de 4.700 a Catalunya, llavors, clar, hem de treure diners d'on sigui perquè llavors totes les comunitats hi surtin guanyant. Clar, és l'única manera que s'aprovi, i tot i així, no està clar que s'aprovi, però no només per Junts, no només per Junts, que és una de les possibilitats, sinó per Podemos i per algun altre partit...
Venegà, o diguem territorial, per entendre'ns, que pot creure que ells tenen un greuge comparatiu i que no reben el que consideren ells que haurien de rebre. El Castilla de la Mancha també està en contra. Aquell està revolto sempre, aquell, el de Castilla de la Mancha, amb la seva personalitat. Ja, ja, però bueno, bueno. Sí, és curiós. No està clar que s'aprovi, això. No.
Ara mateix no ho sembla. L'optimisme del Pedro Sánchez pot suar molt la samarreta. Però com totes les propostes d'aquest mandat del Pedro Sánchez, al final són propostes que poden ser més o menys bones...
però que si després ell té la intenció, la s'acaba traient. És el que diu ell. Està curtit en tema negociacions i una altra cosa no, però això s'ho treballa. Un buen estratega, sí senyor. No se li pot negar. Fins ara se n'ha sortit. I seguirà. Jo crec també que en aquest marc, és a dir, dintre de... Jo crec que
els partits haurien de posar en la línia en el que deia la Sol una mica fins i tot una mica de possibilisme també a aquestes qüestions en el sentit de dir aquest pot no ser el model ideal o pot no ser el que compleix el 100% dels nostres objectius però avancem cap a un lloc determinat jo crec que
Aquest plantejament seria important i crec que seria també important perquè removida està Pedro Sánchez, removida està la política internacional, removida estan los astros o no sé el què, però certament ara mateix a l'estat espanyol tenim un govern d'esquerres i progressista que per molta gent no serà el que volen, però jo crec que
que els partits d'esquerres i progressistes haurien d'aprofitar totes les oportunitats que aquest escenari ens dona i intentar blindar tots aquells avenços sense ser al 100%, sense ser tot el que volem, que després podem continuar reclamant allò que volem, però hauríem d'intentar blindar totes aquestes millores, que són millores cap a la ciutadania,
Perquè ara tenim un govern de progrés i d'esquerres i no sabem com serà el proper govern que tindrem. L'única cosa per afegir que el que ha passat els últims anys, i ja no Espanya, sinó és pràcticament a nivell mundial, que les oposicions a tots els governs s'han tornat en oposicions destructives. No serveixen per treballar de forma conjunta amb qui governa, sigui el país que sigui.
no treballen de forma conjunta per millorar la vida de la ciutadania, sinó per guanyar unes eleccions. I això ha passat a tots els països, porta anys passant, i aquest és el problema principal, que no hi ha oposicions que treballin per beneficiar la ciutadania.
Eso pasa en Extremadura. En Extremadura no quieren que entre Vox, pero el PSOE, yo si fuera del PSOE diría, venga va, vamos a sentarnos y vamos PP y PSOE. Y entonces no dejaría entrar a la extrema derecha, como dicen. Pero es que esto no ha pasado. ¿Ha pasado alguna vez?
No, pero... En este país. No, pero es que los políticos deberían de sentarse y decir vamos a dejar nuestras rencillas, no queremos que entre la extrema derecha o qué tal, venga, pues vamos a llegar a un acuerdo y ahí se arreglaría todo. Lo que pasa que no... En Alemania ha pasado. Allò en Alemania s'ha fet, això. Claro, ¿por qué no se llega aquí a un gran acuerdo? Però això, d'acord amb el que diu la Sole, això que no ha passat...
la gran coalició, la gros coalició, resol el tema d'ara, d'Extremadura o d'Alemanya, però a la llarga el fet que els dos grans partits, a França també va passar, que els dos grans partits s'ajuntin per evitar que guanyi l'extrema dreta no fa altra cosa que afavorir les possibilitats electorals de l'extrema dreta que passa a ser en molts països l'única oposició. L'alternativa. Això mateix, l'alternativa, no? I de fet, a França ha acabat...
manant ni un ni l'altre. Efectivament, s'han gairebé desintegrat el Partit Socialista i els republicans francesos a favor del Macron, que era un tipus peculiar, diguem, un outsider, i de l'extrema dreta, no? Bé, però són corrents que no depenen, ja, evidentment, de Rubí, que volten per tot Europa i tot el món, no? Però és veritat el que diu la Sole, que aquí el pacte així dels dos grans partits, ni a Espanya ni a cap comunitat ni enlloc s'ha produït,
I no sé si es produirà en algun moment. Seria algo puntual. Quiero decir, bueno, pues venga, va. Hemos hecho las elecciones, no ha salido como pretendíamos, ha subido Vox. Pues vamos a hablar. Vamos a sentarnos. Clar, també hi ha una qüestió. És a dir, la governabilitat no es garanteix només en un pacte de govern.
És a dir, no cal que governin a la vegada, en aquest cas a Extremadura, PP i PSOE. Hi ha altres formes de donar suport, hi ha altres tipus de compromisos que es poden adquirir, que clar, no són mandats tan senzills o no són legislatures tan fàcils, però que es poden donar.
es pot fer un compromís de us aprovarem els pressupostos tots els anys de tal, no? I tota la resta de coses, bueno, doncs som socis preferents i tenim predisposició. És a dir, que en l'àmbit dels acords, de la governabilitat i de fer les coses conjuntament, hi ha molts escenaris, no és només blanc o negre, no és només soc oposició o soc govern, no? També hi ha aquests altres escenaris que permeten una mica més de marge a qui està fora del govern, no?,
Però en la línia del que diu la Sole, doncs, blinden, o podrien arribar a blindar aquestes qüestions, no?, i deixarien marge. Jo no he vist ningun d'aquests pactes de notícia que s'hagin fet últimament. En la última eleccions, creo que, por eso gobierna minoría, creo que el PP se abstuvo y pudieron gobernar ellos, creo.
¿Dónde, perdona? Aquí en Rubí, ¿no? Claro, bueno, pero por lo menos tuvo la decencia de abstenerse. Al final la alcaldesa está per ser la llista més votada y no ha arribat, y que no se hagi votat a una altra persona. Gobierna en minoría, gobierna en minoría. Había una alternativa, una alternativa de las altres. Bueno, ya, pero podías haber dicho que no. No, pero Pepe, lo que tú dices del Partido Popular fue los primeros presupuestos, creo, que se abstuvieron. Sí, el cartapace puede ser.
Puede ser. O el cartipat o el d'això, no per la investidura, perquè al final la investidura, quan la llista no té els regidors suficients, és la llista més votada. Bueno, pues serán los presupuestos, pero votó, s'abstuvo. Al menos, pues oye, eso por parte de todos, eh? Da igual, si fuera el contrario, igual, lo diría también.
En tot cas, jo el que veig és que difícilment hi haurà majories absolutes, mai més, mai més, que ho veiem nosaltres o jo, per molts motius, però entre altres, i aquí sí que qui sigui ha d'entonar el meu culpa, és perquè qui governa, sigui el partit que sigui, per molts motius pot haver decebut a vegades els ciutadans. I aquesta decepció dels ciutadans que busca vies alternatives
a vegades amb els populismes, a vegades a l'extrema dreta, a vegades amb un presentador de televisió i a vegades amb un no sé què, fragmenten i trenquen aquells partits que van, diguem, néixer a la transició democràtica
Els grans partits, que a l'estat espanyol encara hi són, hi ha molts països d'Europa que ja no, que s'han enfonsat els dos grans partits. I, en canvi, qui encara es manté, això? No ho sé si es mantindrà sempre, o potser d'aquí uns anys això també canviarà com a molts països d'Europa està passant, com a Alemanya o com a França. Però, en part, jo crec que és...
una certa culpa la tenen els grans partits que no estan d'alguna manera resolent o afrontant adequadament els problemes dels ciutadans, els problemes més imminents o més clars o més evidents, que és fàcil de dir Rodalies, encara que ara s'hagi posat una primera pedra per no sé què. Ara en parlarem. Una primera pedra per no sé què.
perquè no ho sé, però el de Rodalí es clama al cel, no avui i ahir, des de fa molts anys. Clar, que ningú, de ningú, de tots els que hem anat a Espanya i a Catalunya, i incloca tots, eh?,
hàgim estat capaços de resoldre això tan lamentable de Rodalies, encara que ara s'hi hagi començat, sembla... Vull dir, això desincentiva molt els ciutadans i fa que llavors prenguin decisions... I que abans, al final, quan no t'agrada alguna de les opcions, només tenies l'altra. Ara tens una varietat molt més gran, tens una fragmentació que et dona la possibilitat de no...
O sigui, de castigar el vermell, però no beneficiar el blau. El blau també. Castigar-lo també i tens altres opcions. Totalment. Llavors, aquest és un punt també. Si em deixeu, farem ara una petita pausa i aprofitaré l'assistència que em fa el Martí i després parlarem de Rodalies. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Els diumenges, a Ràdio Rubí, sintonitza ara i sempre, de 10 a 11 del matí. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per palaràs exquisits.
Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, la Play, on la música és la protagonista. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de camp. Adeu de camp.
A Ràdio Rubí t'ho explicarem diumenge a dos quarts de set de la tarda.
Informatiu migdia. L'empresa rubinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Falten dos minuts per tres quarts d'onze. Va, parlem de Rodalies. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Transports, Òscar Puente, van escenificar ahir la constitució de l'empresa Rodalies de Catalunya, que començarà a operar el 2027. Així ho definia el president, Salvador Illa.
No és un canvi de nom, és un canvi de paradigma. I volem acabar en aquest punt. No volem el traspàs de rodovies perquè ens seguim millors que d'altres, ho fem amb una convicció profunda que és la convicció de la gestió de proximitat. La directiva europea, justament de proximitat, constata que els serveis públics són més eficaços quan es gestionen a prop del territori.
La nova empresa Rodovies de Catalunya es fonamenta amb proximitat i en dues permises més, professionalització i modernització. De res serveix ser proper si no comptem amb els millors professionals.
L'empresa mixta, aquesta que s'ha constituït o que es constituiran els propers dies, s'encarregarà d'operar els serveis de rodalies i regionals i està participada en un 50,01% per Renfe i un 49,9% per la Generalitat. És a dir, la majoria...
la té l'Estat, tot i que els seus estatuts preveuen explícitament que el govern pugui ampliar la seva participació. Es tracta d'un pas més cap al traspàs total de Rodalies, però encara és parcial, com deia el Martí. I fem una mica de repàs històric. L'1 de gener de 2010 es va fer un traspàs mínim a la Generalitat
Llavors, el govern català assumia la gestió dels trens i del personal, és a dir, que podia fixar els horaris, les freqüències de pas, les tarifes i la informació als usuaris, però l'Estat conservava la titularitat sobre la infraestructura i era el responsable de les decisions sobre les vies, les estacions i les andanes.
que seguien sent competència del Ministeri de Foment, és a dir, d'Adif, una altra empresa estatal molt important. La Generalitat contractava a Renfe com a única operadora i aquesta era la que posava els trens i els maquinistes. Doncs quin és el canvi del traspàs actual o d'aquesta nova empresa? És que...
Ara es crea una nova empresa que farà el mateix que Renfe, és a dir, aportar els trens i els maquinistes. Per tant, la Generalitat mantindrà el que dèiem, els horaris, freqüències de pas, tarifes i informació, i ara participarà en gairebé el 50% de les decisions del que feia Renfe abans, de manera que era el 100% on no hi participava la Generalitat, que és trens i maquinistes. Ara.
Les estacions, les andanes i, sobretot, les vies i les catenàries, que són la font de la majoria d'averies i de retards, seguiran en mans d'Arif. Que aquí, per mi, és on està la mare dels ous. Jo he estat uns quants anys sent periodista d'infraestructures i conec bastant bé aquest tema. I aquí és on hi ha la mare dels ous. El traspat real, fins que no es faci això, no serà definitiu. Així estan les estacions.
que n'hi ha que fa por anar-hi, vas per l'interior i veus unes estacions que fa realment por anar-hi en un estat lamentable, i les catenàries, ja no ho dic perquè és una paraula que molta gent no sabia el que era, i ara surt cada telenotícies la catenària s'ha espatllat, no?,
Jo crec que més val això que res. És una mica com el finançament, entre cometes, singular, no? Totalment. Pitjor que anar a barrer en fer no anirà. Això segur. Ha d'anar millor per força. Sí que reconec que hi ha una dificultat que no és la dels ferroqueris de la Generalitat de Catalunya, que té unes línies més curtes de menys quilòmetres i que fa molts anys que estan endreçades i que els trens van al minut i d'on ho fem perquè anant a treballar
50 anys amb els forcores de la Generalitat. Els quilòmetres de via de Renfe són molts,
La manca de finançament secular és de molts anys i, per tant, aquesta empresa feina tindrà per posar-se al dia. O sigui, que no esperi ningú, ho dic també pels pobres víctimes que agafen renfe cada dia, no esperi ningú, que això es resoldrà d'un dia per l'altre, per ser realistes. Cal arreglar vies de tren, cal arreglar electrificació, catenàries, estacions, etcètera, etcètera, i potser d'aquí...
5 anys començarà a anar una mica millor i d'aquí 15 potser aniran com els ferrocarrers de la Generalitat. Home, doncs 15 anys s'hi ha d'anar tan bé com van els ferrocarrers de la Generalitat. Oye, ni tan mal. Ja tu hi ha fermeries, oi? No, jo crec que... Però això després de 45 anys. Després del que portem, 45 o... O, o... Això és com el mite del faroest, de la construcció del ferrocarrer, del faroest. Això sembla el faroest. Sí, la Renfe sembla una mica el faroest. Però jo crec que...
Jo crec també que això... Però jo crec que ni tan mal, no? Jo crec que hi ha aquestes dues qüestions. D'una banda, anem a poc a poc, i ara tenim això i recollim i gestionem això. I d'altra banda, jo crec que tampoc sé si jo voldria...
tenir directament la gestió i la responsabilitat i la titularitat d'absolutament tot el Martín fa així moni moni clar, d'absolutament tot no només per un tema econòmic que també, sinó per un tema de poder anar fent les coses amb èxit perquè si ara de sobte aquesta nova empresa assumeix la gestió d'absolutament tot i d'aquí tres anys ha de dir que tot continua sent el mateix desastre, bueno, també si com a mínim tenim la responsabilitat compartida
podem dir, no, estem treballant amb aquesta altra gent. Jo crec que té cert sentit i perquè al final fragmentar també una cosa com la gestió de les vies, doncs també pot ser de vegades, jo crec que contraproduent. Per tant, bueno, sí, en parlem d'aquí cinc anys, a veure què. A veure, sí.
Jo, com deia en el tema del finançament, que ja s'ha rigut de mi el Martí, és una bona notícia, potser no és tot el necessari, però el mateix, s'ha d'anar la línia, potser, com deia l'Anna, no ara, però potser a 10 anys vista que sigui tota la gestió de la Generalitat, si veiem que es pot millorar, però si és una empresa que ha funcionat bé...
Si és una coalició que ha funcionat bé aquests anys, igual no cal avançar i obtenir un 100% de la Generalitat o un percentatge major. Igual no cal. Hem de veure com funciona. Després de tenir una temporada de gestió més pròxima als usuaris, igual dintre de 5 anys dius que no cal, que com s'està gestionant ja ha millorat la cosa i s'està gestionant bé. Sí que és cert que jo crec que...
com es millora tot, pràcticament, és fent una màgia inversió. Tots els problemes que s'estan generant a Rodalies,
s'originen a un finançament insuficient. Llavors, sobretot en temes de manteniment i millora, perquè s'han d'anar actualitzant, com s'han anat actualitzant els trens de ferrocarrils, tots els autobusos i tot, hem tingut una millora i un manteniment correcte. Sembla que a Rodalies no...
I jo crec que si tu soluciones això, que no és senzill, perquè al final treure diners d'on sigui no és fàcil, jo crec que amb això milloraries gran part dels problemes que te rodaries. Correcte. Sole? Pues es que, no sé, yo creo que el 50% de momento está bien, porque es lo que decís, igual si...
Esta empresa cogiera más porcentaje igual, luego le pasaríamos cuentas y le echaríamos en cara que no están trabajando bien. Y bueno, así no tiene toda la responsabilidad la Generalitat. Y sobre todo avanzar por los pasajeros, por la gente que...
que la utiliza cada día, que se tiran horas y horas ahí encerrados en un tren porque se ha roto el tren, porque la vía no sé qué. No sé, yo creo que en este sentido un avance así es positivo, es muy positivo. A ver si dentro de 15 años va como los ferrocarriles. Pues no estaría mal, ¿eh? También. Ahora se ha de trabajar muchísimo porque las estaciones es que...
Dan miedo. Es lo que tú dices, Martín, es que ahí... Jo volto molt per Catalunya, estava a Calaf, l'altre dia estava a Calaf, però en molts llocs. He vist estacions de Renfe, però increïbles, eh? Increïbles, sense ningú, sense servei, sense cap persona treballant. Bé, la de Rubí d'aquí, la de Rubí de la Renfe d'aquí també en podríem parlar un dia, eh? Hombre... La de Renfe, vull dir, eh? Que hi ha molta gent que no sap ni que existeixi a Rubí una estació de Renfe, ni ho sap.
Però n'hi ha una, allà. Allà. Jo una vegada i ja està. Una vegada. Perquè no tenia cotxe i vam anar a la platja i anàvem amb les maletes i tot. Però una vegada. Ahir vaig escoltar que...
El percentatge aquest s'ha decidit que fos mínim a favor de l'Estat per les protestes dels sindicats. És a dir, va haver-hi aquelles vagues de mecanistes, etc., perquè no volien ser traspassats a la Generalitat, o dependre de la Generalitat, seguir depenent de l'Estat, i s'ha arribat a aquest mena d'entente, dient per què, d'això.
No sé quines conseqüències tindrà això després a la pràctica, però en tot cas... Jo crec que les decisions dona igual qui les prengui, mentre les prengui amb una base que s'hagi informat de què és el millor per aquest servei,
I ja està. Si les vol prendre l'Estat, que les prengui. Si les vol prendre la Generalitat, que les prengui. Però que siguin decisions consensuades i coherents en una línia, que és la millora. Ja està. Sí, el que passa és que si el que s'està dient és que la gestió és més propera, més directa, la Generalitat podrà decidir, però després, quan això es va vendre, els sindicats no volien i ara s'ha fet aquest...
En mena d'arreglo, veurem a la pràctica què implicarà, evidentment. Quin poder de decisió tindrà la Generalitat. En tot cas, les persones que estan al davant sí que són, direm, la presidenta és la Sílvia Panec, que és la consellera, el conseller delegat és el president del Metro, Òscar Playa, em sembla que es diu. Se li suposa, sí. El coneixement del tema. Correcte. Hi ha un ex...
diputat i exsecretari general d'Esquerra, també, Marc Salgas, exregidor de... Bon tio, sí, de Sant Llorenç de Vall. Bé, el Macias, també, és un bon expert també en el tema, diguem. Sí, sí.
No, no, en sap molt i ha passat per tots els... Hem anat en tots els partits. Jo crec que el Macías sí. Però crec que és una bona notícia perquè, a més, va al caminar, que no està aturat, evidentment, no? Bueno, està aturat. Les rodalies que anaven cap enrere. Anaven cap enrere. Va millor dit, no? Però vull dir que... Jo crec, home, que ha de millorar per força perquè partim d'on partim, no? Per tant, jo crec que hem de considerar que és una bona notícia, en principi, i de cinc anys fem l'avaluació.
Ja no dic 15, que no sentirem, però citem d'aquí 5 anys. Al final, aquest 0,1, 0,2, que hi ha diferència, jo crec que és simbòlic i és bàsicament per tenir un costat content, tenir l'altre content i les decisions s'hauran de prendre de forma consensuada. Home,
Jo crec que és simbòlic i que té sentit, perquè al final estem parlant d'una xarxa que està connectada territorialment amb altres, amb el que no és Catalunya, i per tant té tot el sentit. I jo també, perdoneu-me, però fa 10 anys, si ens diuen que avui estaríem parlant d'una empresa que gestiona el percentatge que sigui, en la mesura que sigui, amb els termes que sigui,
que gestiona Renfe des de Catalunya, diríem, bueno... Diríem com el Martí, això no ho veuré jo. Bueno, doncs sí, ho estem veient, no? Jo crec que és una... Home, que és un... Estem veient... Que és weekend. Estem veient els inicis. L'inici, sí, sí. Jo soc una persona positiva i constructiva.
No podem passar d'un dia a l'altre, clar. Abans ha citat els 15 anys, de 18 i 15 anys. Precisament és el que ha passat entre el 2010, 16, i avui, amb aquest segon traspàs. Es va fer un primer pas, ara s'ha fet un segon. Veurem si es fa un tercer, com deia el Gerard, que potser igual ni fa falta.
Molt bé, doncs, mira, ens queden 4 minutets, aprofito i tornem a casa. No sé si... Hem començat les obres de l'avinguda de l'Estatut, és una d'aquestes obres importants, troncals, a la ciutat. Ahir, no? Ahir, sí, sí. Ahir vam començar. Hi haurà moltes afectacions, evidentment, clar, estallarà una artèria central de la ciutat, en especial es notarà molt en el moment en escoles, l'institut, l'I és l'Estatut que està just allà,
però també els que estan molt a prop, com els maristes, etcètera, les escoles Ribes. La informació està a la web, a tot arreu, de quins són els carrers que canvien de sentit, els que quedaran tallats, etcètera, però en tot cas suposo que per fi hem arribat a aquest dia, no sé com ho valoreu, molt breument, perquè ens queden tres minutets. Jo crec que és una bona notícia que per fi s'inici un projecte tan important per la ciutat,
I res, dir que el neguit és normal, perquè és una obra important, però que estiguin tranquils.
que es donaran alternatives, tindran una oficina informativa a la mateixa obra, llavors qualsevol cosa que puguin anar allà i els resoldran els dubtes in situ. ¿Y si ha buscado alternativas para los vecinos para aparcar por allí los vecinos que viven? ¿Y tienen que aparcar el coche y todo? Podran acceder a sus párquines. Els párquines privats podran aparcar. Això no...
Sí, i el pàrquing, l'aparcament a la pròpia Avinguda, crec que són molt poques places. Són molt poques places, sí. No, crec que no afecta en accés. Però ja no és l'Avinguda, és les calles d'encel·ledor. Sí, sí, claro. Quan està previs que durin les obres?
Un any i mig. Va per fases. Va per fases, no sé si són dos o tres fases. I va començar tot amb un canvi de titularitat de la via. Sí, que era de la Diputació. Era de la Diputació. És que cal tenir en compte també que era una via exterior de Rubí. Abans a l'altra banda de l'Avinguda de l'Estatut o de la carretera d'en Llas, que en dèiem nosaltres, no hi havia gaire res, a part del bosc de Carliol, però habitatges n'hi havia molt pocs. Després va fer el sector Z, etc. I ara és la que creua Rubí per tot el centre. Exacte, no?
Que no sé com la gent la fa servir, ja us dic, perquè és lentíssima. Vull dir que... I més ho serà. I més que ho serà, que és la idea, però realment jo ja... Tenir una via en la que poder passejar tranquil... Tenim exemples meravellosos i pot ser, si es fa bé, un projecte que ens canviï la cara a les ciutats. A mi em va quedar marcat quan em arriba d'aquí que l'illa de Vianens, perquè jo no tinc consciència d'això,
que va ser, i ho va dir ell, i sempre me'n recordo d'ell, que no ho volien, no ho volien, no ho volien. Es van recollir 3.000 signatures en compte. I ara és una meravella. Llavors, esperem que sigui igual o millor. Segur que sí. Doncs tanquem aquí la tertúlia del Rubí al dia d'avui. Moltes gràcies a tots quatre per venir a comentar l'actualitat. I els oients, no marxin, perquè a la 99.7 de l'FM ara cedim el testimoni a la Belén Tierno,
amb la part més cultural del Rubí al dia. No us la perdeu. Per part meva, molt bon dia a tothom i moltíssimes gràcies. Adéu-siau.
Gràcies.