Passen 4 minuts i mig de les 9 del matí, començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dijous 26 de novembre. Avui conversarem amb Jorge Vicente, un professor de...
L'escola d'art i disseny EDRA, que per segon any consecutiu ha anat als camps saharauis per col·laborar en un projecte de desenvolupament artístic i ocupacional de joves i infants. Ens explicarà...
Quina ha estat la seva experiència, que de ben segur, a més, ha duït moltes anècdotes i ha après moltíssim allà. Després serà el moment de conèixer un cas més de successos que han ocorregut a la nostra ciutat en els últims anys, en la nostra secció del Rubí Fosca.
Arribant a les 10 del dematí, els companys d'esports ens faran un resum de tota l'actualitat esportiva de la ciutat. Sabrem qui fa ens avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Belén Tierno, que analitzarà l'actualitat amb Sílvia Castanyeda, Rosalia Viader, Vicent Rabadan i Josep Maria Pijuan. A partir de les 11, Lídia Martín xerarà amb Josep Puigventós, president de Foment de la Sardana, perquè ens expliqui com serà el cinquè aplec
diada de tardor que es farà diumenge 30 de novembre a dos quarts d'onze a la plaça Doctor Guardia. I després, un dimecres més, serà el torn de la Shakespeare d'en Xesco Caballero. Començam!
Avui ens acompanya Jorge Vicente, professor de l'Escola d'Art i Disseny EDRA, que està just aquí al costat d'aquests estudis, que fa unes setmanes que ha tornat dels campaments de refugiats sagarauis a Tindúf, Algèria, on ha participat per segon any consecutiu en un projecte de cooperació internacional. Avui és aquí per explicar-nos
Com ha anat aquesta experiència, que s'hi està construint des del terreny i com l'art pot transformar les realitats més complexes. Bon dia i benvingut, Jorge. Bon dia, Pamela, què tal? A veure, perquè situem la gent que ens està escoltant. Explica'ns...
grans trets, aquest projecte de cooperació i com vas arribar a participar en aquesta col? Bé, una ONG sevillana se puso en contacte con el ayuntamiento y porque ya habían colaborado unos años atrás y buscaban alguien que es algún profesor de arte que pudiera lo que has dicho tú
Colaborar con ellos para fomentar el arte y mejorar la vida de las personas que están viviendo allí.
Y la escuela se nos propuso a todos los profesores si alguien estaba interesado. También ellos desde allí, desde la Escuela de Arte, buscaban como unas clases concretos. El año pasado era sobre serigrafía, entonces quedamos que iría yo. Y el primer año fui a la Escuela de Artes, que es una escuela manejada totalmente por mujeres,
Y dimos unas clases de serigrafía, les enseñé que nunca habían hecho serigrafía y era una técnica que ellos pueden aprovechar mucho para hacer camisetas, para hacer merchandising que después venden y con esto sacan recursos.
Y estuve una semana haciendo talleres de serigrafía, enseñando a las chicas y después ellas han ido trabajando durante todo este año. ¿Y este año? Este año ellos pidieron que fuera al instituto y pintáramos un mural. Acordamos que se podía hacer, tampoco es mucho tiempo, entonces es solo una semana.
y acordamos hacer un mural colaborativo con el instituto. Per tant, es tracta d'un projecte que vos fan arribar les seves demandes en funció de les seves necessitats. Sí. I aquesta segona estada has tornat, enguany has tornat. Què és el que t'ha impulsat a tornar? Perquè ja havies anat un any i ara què t'ha fet tornar?
Mira, cuando recién llegado, porque creo que lo más duro de ir es el viaje, porque tienes que salir muy tarde, aterrizas en Tinduf, que es un aeropuerto argelino que está cerca de los campamentos...
Pero es un aeropuerto militar, entonces solo opera de madrugada, entonces aterrizas allí como a las 3. Todo el protocolo de llegada, de ir, es lo más pesado, porque llegas tardísimo. Entonces tienes que esperar a que tú siempre vas con un chofer saharaui.
Entonces, él te recoge. Tienes que esperar que la escolta, que los militares argelinos te escolten hasta la frontera. Pasas un montón de controles. Esto a las cuatro de la madrugada, cansado, sin dormir.
Allí los militares argelinos se dan la vuelta y te acompaña una escolta saharaui que te llevan al recinto donde yo dormía, que todos los cooperantes tenemos que estar en un recinto saharaui.
Es muy difícil que te den como permiso para quedarte en una casa de allí. Entonces allí tienes que pasar otro control. Se te queda en el pasaporte hasta que has entrado en los campamentos. Luego cada vez que entras y sales siempre con el chofer,
Tienes que pasar controles, tienes que estar enseñando el pasaporte todo el rato. Es un poco duro. Y a la vuelta es lo mismo. Te recogen como a las 10 de la noche y te llevan al aeropuerto. A las 11 estás en el aeropuerto y no sales hasta las 3. Luego tienes... O sea, es como que es muy pesado el viaje. Es farragós, es farragós el viatge. El viaje en sí no es muy largo porque son como dos horas de tindú fargel.
Y de Argelá a Barcelona son tres cuartos de hora, media hora, es muy poquito. Pero todo el pasaporte, los controles, las esperas, es lo más férragoso. Y si tú me dices, ¿por qué volviste? Cuando volví dije, ya está, check a la experiencia.
y no quiero volver. Pero luego sigo manteniendo contacto con las chicas de la escuela, veo lo que han hecho, como que hemos plantado una semillita que va creciendo, van haciendo cosas, entonces cuando pasan unas semanas ya tienes ganas de volver a ir y volver a enseñar algo. Como docente yo me he sentido súper realizado.
Aquí también con niños o con adolescentes aquí en Rubí, pero allí ves como una manca de aprendizaje que cualquier cosa que haces es súper beneficioso.
I en el cas de les dones que explicaves ara, després d'haver fet aquest curs de serigrafia, has vist els resultats i has dit que havies posat com una semillita que deies tu. Què és el que han fet? Com han aprofitat aquest curs?
Ellas nunca habían hecho serigrafia, entonces yo llevé unas pantallas ya insoladas, ya hechas, hicimos camisetas, también les enseñé a hacer cianotipia y cuando he vuelto he visto que ellas han hecho también unas pantallas, han hecho nuevos diseños de camisetas...
Y claro, pues que todo lo que yo les desde una pincelada lo han aprendido y realmente lo están llevando a cabo muy bien. I en el cas del projecte d'enguany com l'heu treballat aquest projecte d'enguany?
Yo tenía más o menos pensado cómo quería hacer el mosaico. Claro, no conocía a los chavales, entonces tampoco quería hacer algo, un mural que no quedara bien estéticamente.
pensaba que serían colores planos y muy geométricos y llegamos allí, con los niños el primer día les pregunté qué querían hacer o qué ellos pensaban que tenía que salir en el mural y es una sociedad que tiene mucho arraigo por su patria. Entonces todos querían que saliera la bandera, todos querían que saliera el desierto...
que saliera un camello, querían también un dátil, las palmeras que ellos producen, y con ello yo quería haber diseñado más el mural con los estudiantes, pero justo coincidió que fueron las protestas, bueno, las protestas, las manifestaciones por la resolución de la ONU que se hizo pública el viernes que yo estuve, entonces los días de antes hubo bastantes manifestaciones
Y hubo un par de días que no hicieron clase. Entonces ya se nos complicó un poco la cosa. El diseño lo hice casi todo yo con la ayuda de una chica de la Escuela de Artes. Y ya por último fuimos a pintarlo. Lo dibujamos y en dos días lo pintamos.
Pel que fa a les dones que deies del curs de serigrafia, quines dificultats tenen i quins recursos els falten per consolidar més l'activitat?
Claro, es una escuela de artes que es... porque no tienen muchos... Bueno, sí tienen recursos en algunas cosas, tienen muchos recursos, pero, por ejemplo, no tienen insoladora. Entonces, todo lo que hacían las plantillas tenía que ser manual. Entonces, es como un trabajo que es muy farragós porque es recortar...
Dibujar-lo i aquí, amb un ordenador, imprimim i insolam i en 5 minuts està fet. I és potser per fer un resultat. I amb una pantalla insolada, ells encara tenen les que jo llegeu insolades. Pueden estar anys. I d'aquesta manera, amb una plantilla, poden fer dues o tres tirades. Una vegada que arribes allà, quina és la realitat que te trobes?
Cuando yo llegué al primer año, claro, me quedé como muy en shock de lo que hay allí, porque es un campamento en medio del desierto, no hay nada, y son 100% dependientes. El primer año no había luz corriente en las huilabas.
Y el agua se las traen en unas bolsas que tienen en el suelo enormes. Y yo a mi chofer, que el año pasado era un chico muy jovencito, hablaba con él y él estaba en... vamos, no cambiarían su estancia...
Ellos están muy bien. No sé si conocen... Bueno, sí que conocen porque todos los niños, todos han venido a España en las vacaciones por la paz. Ellos están muy a gusto con las cosas que tienen. Y ahora, es como paradójico, este año ya les han instalado luz eléctrica.
Arnur siempre hace como proyectos muy grandes allí. Y este año ya en casi todas las boilabas ya tienen luz corriente, luz y el agua corriente están ya canalizándola. Y hay como protestas por eso.
Porque, claro, me lo estuvo explicando una chica, la que me ayudó con el mural, ahora ya van a tener luz corriente, todas las casas. Entonces ya todas, la luz no la apagan. Se llega desde Argel y para ellos, como el agua...
Es gratis. Entonces ahora todas las casas ya tienen aire acondicionado, ya van a tener televisión, ya van a tener unos beneficios que yo cuando me enteré, cuando lo vi, pues me pareció algo bueno y la chica me dijo que hay una parte de la sociedad que está en contra de eso porque...
Al final son comodidades, son como parches que si tú tienes aire acondicionado, tienes luz, no vas a querer luchar, es como que te vas a quedar allí.
Es como pasó con los más mayores, hubo reticencias en construir las casas con paredes y cemento. Antes eran solo jaimas de tela y los mayores, muchos, siguen viviendo en jaimas de tela porque una construcción ya permanente es la resignación de ya quedarte allí. Entonces la paradoja es que están en un sitio que no es suyo
però ja llevan 50 anys i quasi tots han nascut allà. Estan com provisionales, però llevan tota la vida. A més, és una situació molt contradictòria, aquesta que expliques, perquè és això que deies, que si tenen aquestes comoditats és com que s'acomoden i no lluiten pel que sempre han lluitat.
Però bé, això és relatiu, també poden seguir lluitant, el que passa és que té aquest sentit que deies. També has participat al festival Artifariti, si ho he dit bé? Sí. Per a qui no el conegui, què és i què representa aquest festival?
Artifarity es un festival de arte que se hace en los campamentos, creo que ya lleva 30 años. Y este año el mural que yo empecé con el instituto estaba dentro de la feria de Artifarity. Entonces vienen artistas internacionales, había artistas franceses, artistas...
Saharauis, por supuesto, estaba yo, algún artista también argelino, y italianos, había un grupo de italianos, y hacen diferentes actividades respecto al arte. Se hizo un homenaje a Carlos Cano,
Estava allí su hija, se proyectaron unos vídeos, yo pinté el mural este y aparte pinté luego otro mural en la escuela. I com es viu la reivindicació política i cultural a través de l'art en un lloc com aquest?
Yo creo que todo allí gira en relación a la reivindicación y al sentimiento de lucha y de patria. Entonces, todos los murales tienen como la bandera, tratan el tema de la resistencia, pero cuando hablas con ellos siempre tienen este tema.
A banda, des d'Edra, des de l'Escola d'Art i Disseny, què aporta aquest intercanvi, Edra? Què creus que Edra rep a canvi en termes d'aprenentatge i de mirada? Perquè clar, tu vas allà, fas aquestes accions, però després, una vegada aquí, ho trasllades als alumnes, com es plasma tot això?
Yo después les cuento mis vivencias a los profesores y a mis alumnos allí y yo creo que lo bueno o que en el futuro creo que sería lo más idóneo es que en vez de ir a un profesor allí a explicarles algo pudieran venir profesoras de la escuela aquí para ver cómo funciona una escuela aquí.
Seria una opció aquesta? Ho hem plantejat? Sí, este año se está trabajando en ello. Això és una primícia, eh? Hi ha algun moment o experiència que t'hagi marcat especialment d'aquest segon viatge o del primer? Sí, este segundo viaje, claro, la resolución de la ONU sobre el futuro del Sahara se hacía pública el viernes.
Justo, y yo estaba allí hasta el lunes creo. Entonces los primeros días pintamos pancartas y nos manifestamos. Entonces vi como un pueblo entero manifestándose por autodeterminación.
Y fue muy bonito de ver a todo el mundo, de ver la unión que había, de ver tantas banderas, de ver tantos gritos por querer tener autonomía. Y luego el viernes, cuando se hizo pública, creo que fue un poco chafazo para ellos. Como que les han dado un año más de prórroga, pero claro...
Ja han dit que Marrocos va tenir la potestà. I ja per acabar, quin missatge t'agradaria transmetre sobre la situació del poble saharaui i la importància de donar suport a aquestes iniciatives, a iniciatives com aquestes en què tu has participat?
Yo creo que allí cualquier gesto, cualquier persona que vaya a colaborar, a enseñar, a sentir, es muy beneficioso para ellos. Agradecer un montón que no se les olvide, que se haga algo por ellos. Claro, la situación es muy complicada. Yo realmente no sé cuál sería la...
lo que hay que hacer para que esto no sigan otros 50 años, pero tener a estas personas en medio del desierto sin nada me parece súper injusto. Molt bé, pues Jorge, moltíssimes gràcies per venir avui a explicar-nos la teva experiència. Tornaràs l'any vinent?
Sí, no? Aquesta vegada ja has dit que sí que tornaves, eh? Doncs l'any vinent tornes a explicar-nos com ha anat aquest nou viatge. Moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui. Gràcies a tu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segona mostra d'entitats musicals de Rubí.
Rubi Sound, 14-13 festivals.
Per iniciar la jornada, sessió matinal amb Jazz Rubí a partir de dos quarts d'una. Actuarán Eastwind and AJR Cats interpretant una sessió de swing and bebop. Activitat conjunta en col·laboració amb Ben Lindy Sant Cugat. A les 20 hores comença la jornada nocturna amb la Societat de Blues de Rubí convidant a la formació de Hicks. A un quart de 10, Rubiroc estrena la banda We Rock Monkey. A dos quarts d'11 és el torn de l'Aurora Brothers Band.
A tres quarts de dotze, Acció Cultural de Rubí presenta la banda de hip-hop Random Fighters. I per finalitzar el festival, a la una de la matinada, la Sònica Presence. Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai. Dissabte 29 de novembre, Festival Rubi Sound 1413. Tots fem Rubi Sound!
I ara anem amb el nostre estudiant en pràtiques, l'Ariel Benavente, a caçar fake news. Bon dia. Bon dia, Pam. Avui tenim fake news molt divertides, la veritat. Mira, que bé, que bé. A veure, què anem a caçar? Doncs, en primer lloc, una que s'ha fet super viral, però super viral perquè, o sigui, literalment, ha tingut més de 500.000 impressions a TikTok. Déu-n'hi-do. O sigui, són moltes impressions per un rumor com el que és. Però, bueno, no és res fora de la línia habitual.
el rumor diu que existeix una nova llei Esperanza que dona una ajuda als immigrants nouvinguts de 900 euros, encara que no tinguin encara papers i acabin d'arribar.
Sempre estem en la mateixa història, eh? Sempre és la mateixa història, però és que, a més... Dita d'una manera o dita d'una altra, però sempre estem igual. Sí, sí, a més... No, no, no millorem. S'acompanya del vídeo viral que mostra com... com si fos un noticiari, per així dir, espanyol, amb, doncs, un mini reportatge amb imatges molt boniques d'Espanya, doncs, amb la veu d'un periodista...
Està fet com per fer creure a la gent que és real i és totalment fals. Sabem qui l'ha fet. Bueno, n'ha fet un usuari i l'ha dit fos un altre usuari diferent a les xarxes a Instagram i a TikTok. És a dir, el contingut original probablement surt del compte de TikTok que s'ha fet més viral, però no es pot determinar tampoc.
I bàsicament no només diu això, sinó que també s'inventa que hi ha una nova tarjeta d'estància productiva que permet als immigrants treballar només demostrant que porten 3 mesos vivint al país i que els permet treballar de manera legal. Això també s'afirma al vídeo i també és totalment fals. Doncs el vídeo s'ha ple de comentaris però uah...
Milers, milers de comentaris d'odi i, bueno, de molts immigrants, demanar informació i com podrien rebre aquesta ajuda i... i buah! Qui ha desmentit tot això? Tot això l'ha desmentit el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migració, que ha afirmat, doncs, que aquesta llei no existeix i, a més, no hi ha cap mena de cosa per aguda. Tampoc la tariota d'estància productiva. Això també és una mentida.
I tampoc s'ha publicat res el volatí oficial de l'Estat, ni la llei i el reglament d'estrangeria mencionen cap cosa que sigui similar. O sigui, és un vídeo totalment fals, ja sabem amb quins ulls actius, no cal dir-ho. I el segon rumor que s'ha escampat per la xarxa a mi m'ha resultat molt graciós perquè no m'ho esperava.
que diu que Vigo ara cobra una entrada de 30 euros si vols veure les seves llups de Nadal. Però una entrada què? A la ciutat? Sí, sí, no, no, una entrada com a l'àrea madalenca que té la ciutat i, a més, et junta una foto d'un tiquet que posa rotllo Mercat de Nadal, un QR i que sembla verídic, diguem-ne.
Doncs és totalment fals. Aquesta foto ha estat generada amb intel·ligència artificial i l'ha publicat un compte de Twitter que normalment fa com humor i bromes satíriques però no ho especifica enlloc. I clar, doncs ha publicat la foto acompanyat d'un text que diu l'Ajuntament de Vigo ara està cobrant 30 euros si voleu veure la zona de Nadal. A més no estan dient res perquè no vol l'alcalde que s'enteli la gent i no ho vagi.
I això s'ha escampat altres xarxes i s'ha fet viral. I, bueno, doncs, què dir, no? És totalment falsa. L'alcalde de Vigo ha sortit dient que, sisplau, que no creguin en aquesta informació. Si vas a la pàgina de l'Ajuntament, tampoc trobaràs res semblant. Però, bueno, a mi m'ha semblat graciós, no? Ja que sempre Vigo, ara en aquestes èpoques, està com embocada a tots amb les seves llums i tal, que la vulguin com desprestiguiar d'aquesta manera, no?
Molt bé, Ariel, doncs moltíssimes gràcies per caçar-nos aquestes dues fake news avui. A tu, Pam. Vinga, gràcies. Adéu.
És l'últim dimecres de mes i és el moment del nostre Rubí Fos. Ja tenim aquí la Xavi Mas. Bon dia, Xavi. Hola, bon dia. Què ens durs avui? Doncs de moment problemes amb la cadira. Sí, sí, no volia dir-ho, però hem fet canvi de cadira. En l'últim moment ha començat a baixar això. Sembla que no volen que expliquem la història d'avui. A veure, a veure qui hi ha darrere d'aquesta història.
Bé, doncs, tornem a explicar una altra història més d'aquest rubí fosc. Nosaltres no som com el Carles Porta, no volem posar llum a la foscor. Expliquem simplement els casos que hi ha hagut. Tot ho a repetir, no és rubí, és en general, i expliquem només els que toca la nostra ciutat. Que no es pensi la gent que el rubí és el bronx. No. En aquest cas ens remuntem a l'any 2015, 4 d'agost,
Estiu. Estiu i molt a propet d'aquí. A molts pocs metres d'aquí dels estudis de Ràdio Rubí. Més a prop de la parròquia de Sant Pere. I... Un cas convuls que va ser... Potser va passar una mica de puntetes per dos motius. Una, perquè l'autor és menor d'edat. I segona, perquè era precisament estiu. I molta gent estava fora i no es mentirà. O sigui, és un cas resolt, eh?
Sí, sí, sí, en aquest cas. Com que has dit que l'autor era menor d'edat, és un cas resolt. Sí, sí, sí. Però bé, ara explicarem també per què dic això, perquè clar, hi ha poca informació. Quan es tracta de menors, la cosa es tanca molt, no hi ha informació, es complica moltíssim a l'hora de poder investigar, no? Fins i tot per la pròpia policia. Això resulta que, bé, el dia 5 d'agost, els Mossos d'Esquadra reben una...
una trucada a les 4 i mitja de la tarda, en el que diu que vinguin, que, sisplau, que he matat a ma mare. Els Mossos es presenten allà i, efectivament, troben una dona d'uns 55 anys estirada al terra, coberta de sang i d'agullada. Ostres! El noi, el fill, confessa que ha sigut ell, que amb una discussió la nit abans...
es barallen i, bueno, s'anima el cap i la d'agolla i... Que és garrifós. Molt, molt. A més és molt esgarrifós perquè és una família en la qual... Una bona família, ella era americana, de nacionalitat americana, estadunidense, va allà. Amb uns 55 anys era... Estava molt ben col·locada en una empresa multinacional...
Tenia la seva família, el seu fill, el seu marit, vivien a Sant Cugat, però arriba un moment que la cosa es torça, com a moltes famílies, i no se sap ben bé per què, però la vida de vegades et porta per aquests derroteros, no? Et quedes sense feina, el matrimoni se separa, el fill queda una mica entre dos aguas, encara que tingui ella la custòdia queda una miqueta que sí que no...
té algun problema psicològic també, això encara la grava més, han de deixar Sant Cugat per venir a viure a Rubí, bé, tot porta una cadena. Ella es dedica al final a ser traductora d'anglès i no troba una altra feina, després d'haver estat molt ben situada a nivell empresarial.
I fins i tot, fins i tot, amb entrevistes a la parròquia d'aquí de Sant Pere, diu que fins i tot han anat moltes vegades a Càritas a demanar menjar. O sigui que fins a aquell punt arribava també...
el deteriorament de la situació. Sí, sí. Tot això comporta que no se sap ben bé per què, perquè el que torno a repetir, el ser menor d'edat queda totalment tapat, no es poden donar ni inicials, ni noms, ni cognoms, a més la investigació policial queda totalment tapada només. Fins i tot, mira, dic una cosa, els propis Mossos d'Esquadra
que no pertanyin a l'àrea de menors o d'aquesta investigació, no poden accedir tampoc a la investigació. Déu-n'hi-do. Quan és un menor queda molt protegit, però del tot. És que fins i tot la pròpia policia queda protegit. Fins i tot un menor de quants anys se sap? 17 anys. Quan van passar els fets eren 17 anys. Sí que és veritat que s'entrega immediatament, queda detingut immediatament,
I per la llei de menor passa a disposició del tutelar de menors de forma immediata. Si el mateix dia o l'endemà passa ja a la tutelada del Tribunal de Menors. En aquests casos va tot bastant ràpid. Precisament per això, perquè als menors se li intenta protegir. Sí que és cert que la Fiscalia en un moment determinat demana en el judici que se'l jutgi com a major...
però aquí entren diferents factors. Una és el tema psicològic, perquè ens hem d'entendre també què porta un fill a poder fer una barbaritat com aquesta. Fins a quin punt el seu cap està bé o no està bé i fins a quin punt arriba aquesta situació, a nivell de tot el que ha viscut fins a aquell moment, que se pot agreujar. Pensem que una persona amb problemes psicològics, si a sobre la situació familiar, etc., no és la més adequada,
pot portar aquest tipus de situacions. Bé, crec que és una història que encara que no puguem tenir molta informació al respecte, precisament perquè està tancat el ser menor, crec que era bastant digna de...
de comentar perquè ha estat molt a prop d'aquí, va ser un cas que va ser molt... va crear molt rebombori precisament per ser un fill amb sa mare, de la forma d'agullada, de com va anar tot. Si això va ser a la nit, per què triga fins les 4 i mitja? I va estar tot el dia convivint amb el cadàver en el menjador.
després ha estat molts mesos al pis, que podíem passar per davant, quan anàvem de la ràdio a la plaça Doctor Guardia, per exemple, passàvem per davant, i el pis estava precintat per policia, i veies la finestra oberta i tot...
tot regirat per dins, el menjador, com si hi hagués hagut una baralla. Havia molts detalls molt escabrosos que ha durat massa temps. Simplement que a vegades la situació d'una persona que està malalta mentalment pot ser agreujada per una situació econòmica o per una situació familiar que pot comportar aquest tipus de situacions. Es van determinar, finalment, problemes psicològics? Se suposa que sí. No se sap perquè no tenim... Exacte, no podem accedir
Em consta que Ràdio Rubí també va fer la notícia el dia 6 d'agost, o 5 o 6 d'agost també va fer la notícia, i la va cobrir de la mateixa manera, amb el que pots, perquè queda molt tancat el ser la protecció del menor.
I més quan ets periodista, que encara protegeixen més les dades i ens costa moltíssim accedir, perquè a vosaltres els policies encara segurament podeu accedir un poquet més que a nosaltres. No, no, no, torno a repetir. Nosaltres tenim, tots els policies a Catalunya, hi ha un sistema que és el CIP, que és el Sistema Informàtic Policial, en el qual pots introduir en qualsevol comissaria de Mossos d'Esquadra o de policia local
pots introduir unes dades d'una persona i et sortiran antecedents d'aquella persona, etcètera, etcètera, etcètera. Quan has estat un menor queda totalment capat. No tens accés a res.
i et surt una pantalla que diu, oh, és menor d'edat. Si necessites informació d'aquest tipus o d'aquesta persona, has de posar-te en contacte amb el departament de menors, etcètera, etcètera, etcètera, i tot i així no t'ho donaran. Ja t'ho dic, no t'ho donaran. Està molt protegit el menor, en aquest sentit, i, bueno, 2015 encara ho estàvem bastant més perquè no hi ha aquest canvi de lleis que han agotat ara, en el qual hi ha una certa responsabilitat a partir dels 16, etcètera, etcètera, no?
En aquell moment encara estava una mica abert tot això i era menor, simplement era menor, tenia 17 anys i s'havia de tractar com a menor.
Molt bé, Xavi, ens hem quedat glaçats. Fa fora al carrer i fa fred, volia dir, fora al carrer, i aquí ens hem quedat congelats. Sempre que parlem d'aquestes històries ens quedem una mica amb el cos, una mica glaçadets, però això és una secció que és... Sí, però més quan és un fill a una mare... Sí, és molt escabrós. Així com la de la setmana passada era escabrós de per si, pel fet... La del mes passat.
del mes passat, perdó, era molt escabrós pel fet, no?, de la dona aquella de capital, etcètera. Aquest és més que res pel fet de dir, hòstia, són pare, fill i mare que estan vivint junts i que acaba com acaba, no? Seguirem amb més històries, no sé si ja per l'any que ve o... Ja... O al desembre ja no, no? Al desembre ja...
Ja parlem que ve, seguirem amb més històries, que en tenim unes quantes també. I tant, seguirem amb les històries que ens dus en aquest rubí fosc. Moltíssimes gràcies, Xavi. A vosaltres. Bon dia, adeu.
Segona mostra d'entitats musicals de Rubí. Rubí Sound, 14-13 festivals.
Per iniciar la jornada, sessió matinal amb Jazz Rubí a partir de dos quarts d'una. Actuarà en East Wind en AJR Cats, interpretant una sessió de swing and bebop. Activitat conjunta en col·laboració amb Ben Lindy Sant Cugat. A les 20 hores comença la jornada nocturna amb la societat de blues de Rubí, convidant a la formació de Hicks. A un quart de 10, Rubiroc estrena la banda We Rock Monkey. A dos quarts d'11 és el torn de l'Aurora Brothers Band.
A tres quarts de dotze, Acció Cultural de Rubí presenta la banda de hip-hop Random Fighters. I per finalitzar el festival, a la una de la matinada, la Sònica Presence. Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai. Dissabte 29 de novembre, Festival Rubi Sound 1413. Tots fem Rubi Sound.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radirubi.cat. Así que no te lo pierdas. Experimenta. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anava.
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
I ja estem preparats per fer esports avui, fer esports en general, molts esports, avui amb el Toni Bravo, bon dia. Bon dia, Pam. Preparat per fer esport? Sempre, cada dia. Faig esport, o sigui, treballem i fem esport. Exacte. Avui pensava ara, anem a parlar d'un esport que la Pamela, que clar, ara no es veu, perquè no ens veiem per streaming, però bueno, la gent...
Segur que t'ha vist en d'altres moments per streaming. La Pamela és molt maca, és molt guapa, té un parell d'ollaços supermacos, ho fa molt bé, però és petitona. Però és d'aquestes que són petitones, però diuen petitona però matona, saps? Tinc molt mala llet. Molt mala llet, sí. Per què ho dic, això? Perquè anem a parlar d'un esport fent aquesta mitja broma, que és la boxa. Però es necessita mala llet a la boxa? No, no?
El que va molt bé, la boxa i aquest tipus d'esport, quan tens moments d'estrès, quan tens moments d'atenció, doncs va molt bé, és molt de càrdio, és també molta força i va molt bé per desestressar-te, no és que hagi... Però sí que quan aquells dies que un està més estressat i pot fer aquest tipus d'esport i d'exercici, la veritat és que va superbé, com qualsevol que també que combini
d'alta intensitat, la força i també el cardio. Tot això era una mica també de broma i d'introducció. Doncs es va fer una vetllada de box el passat cap de setmana al Club Boxeo Rubí. La satisfacció és absoluta. La zona habilitada pels espectadors es va omplir de gom a gom i això que començava aquesta vetllada
A les 5 de la tarda finalitzava a dos quarts de Déu. Déu-n'hi-ó. Va estar tot el públic present tota l'estona. Hi va haver una quinzena de combats, de molt al nivell, combats amateurs. 5 hi havia presència robinenca, tant masculina com femenina. I va haver una cosa que va agradar molt...
I és que tu saps que quan es fa el combat de boxe pel campionat mundial, doncs es dona un cinturó a aquell gran rodó, etcètera, no? Doncs aquí es donava un cinturó commemoratiu als guanyadors, als protagonistes de cada combat. Clar, això va estar molt ben rebut, no? Perquè és un record ben maco, no? Sí, clar. D'aquesta jornada que has disputat i que has guanyat i que te donen aquest cinturó, no?
Anem per més coses. Anem a esport adaptat perquè... Un moment, abans de passar a l'esport adaptat, faig una pregunta perquè a mi personalment no és un esport que m'agradi, la botxa. És com a les pel·lis? O sigui, quan munten aquestes ballades, és com a les pel·lis, que està allà el rin i munten tota aquesta parada d'àlia? Sí, tens allà un rin, etcètera. El que et convido és que, per exemple, si vas al gimnàs, facis alguna classe...
de box-a o de boxing, perquè ja veuràs que, més enllà de les pel·lícules, és un esport altament recomanable, per això, perquè té molta força, molt de cardio, serveix molt, també, per concentrar-te i per deixar aquelles coses, també,
que han deixat, que han quedat dintre teu com a estrès, com a cortisol i tot això, no? La veritat és que com tot esport et canvia, no? Però aquest està molt bé. I per exemple, en alguna classe, d'allò que pensa... Saps?
Vinga, anem a esport adaptat, anem a parlar de futbol, perquè aquesta passada jornada hi va haver partits de la Wilixet, que ja sabem que participa el Cat Mir, participa en segona divisió i participa en tercera divisió. El Cat Mir ve a segona divisió, s'enfrontava a un equip de Sabadell, el Taina, que es disputava en lideratge, era un partit a màxim nivell, podríem dir-ho així,
Els rubinencs, el que en Mirbé arribava al darrer moment amb un 3 a 3, va estavellar 3 pilotes al pal, intentar-se'n fer amb la victòria, però en el darrer minut, error defensiu, i marquen els sabadellencs 4 a 3, i per tant els 3 puntets que se'n van cap a Sabadell. I pel que fa al C...
que està jugant en tercera divisió, encara no havien aconseguit guanyar, primera victòria de la temporada, ho van fer a Terres Gironines, contra el Santa Eugènia de Girona, van guanyar 4-5, el duel va ser molt disputat, i sobretot en aquest tipus de partits, després hi ha un ambient de germà, no?,
que ja ens agradaria que això passés en el futbol convencional. Sí, sí, sí. Que bé, molt bé, no? Aquesta germanor és molt important. Tant de bosc, el que tu deies, es traspassi al futbol convencional, perquè cada vegada... I no és culpa dels que juguen moltes vegades, és culpa dels espectadors que s'enrareix tot un poquet. Tens tota la raó. Recordem el que ha passat amb dos partits de la penya balograda Ramon Llorenç, que, per cert, encara
a disputar aquell partit que anava guanyant per 1 o 2 contra la Palma de Cervelló, però perquè les aficionats del rival la van prendre contra l'àrbitre, l'àrbitre va dir que fins aquí. Lògicament, lògicament. Doncs bé, Toni, moltíssimes gràcies per dur-nos tota aquesta informació esportiva i ens veiem demà. Ens veiem demà. Vinga, adeu. Adéu.
I avui, 26 de novembre, Gloria Dalmas, d'aquí és l'aniversari. Bon dia. Hola, bon dia, Pamela. Doncs mira, avui tenim Cat de Luna, que és una cantant de pop i art en vi, coneguda per èxits com Wind Up i Run The Show. Compleix 38 anys. Seguim en Rita Ora, cantant britànica, amb temes destacats com Rip i Anywhere. Ella compleix 35 anyets. Mira, tots de... De la mateixa quinta, van més o menys, sí.
Seguirem a Mitzi Aratienza, la tia és activa espanyola, que ha participat en sèries com Servir i Proteger i diverses pel·lícules de drama i de comèdia. Ella compleix 48 anys. Mira, que estàs un poqueta més gran, eh? Una miqueta. Vamos incretxendo. Seguim a Noel AA, rapper puertorriqueño famós per cançons com Xina i Secreto.
L'edat de Cristo, 30 anyets. 33 anyets. I Adam Gaynor, músic nord-americà, conegut per formar part a la banda Matchbox 20, i que compleix, aquest és el més gran del grup d'avui, 62 anys. Déu-n'hi-do, de la teva quinta. De mi quinta. Mira, hem dit de la meva quinta i de sa teva. Exacte. Mira, un poquet de tot. Un poquet de tot. Molts anys a tots. Per molts anys a tots. Adeu. Adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Ja estem arribant al final d'aquesta segona hora, però ja ho saben, no marxin perquè arriba la tertúlia conduïda per na Belentierno i nosaltres, com sempre, vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
El mundo deja ya de existir. Miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos
Molt bon dia, què tal? Com esteu? Avui tenim una excusa magnífica per retrobar-nos amb una de les cantautores més transcendents del pop espanyol. Cançons com aquest Entre Mis Recuerdos formen part de l'imaginari popular de la música espanyola. Tothom la reconeix. Sí, sí, és la cantautora asturiana Luz Casal. I atenció, perquè publica un nou àlbum el proper...
divendres 28 de novembre. Me voy a permitir es el 17è àlbum d'estudi de Luz Casal. Segons la nota de premsa que ens han enviat, conté 10 cançons que es construeixen en dos actes. Dues cares d'una mateixa dona, la intèrpreta apassionada i la compositora que mai va deixar d'observar el món amb ulls propis.
Allò que us deia, magnífica excusa per retrobar-nos amb la màgia de Luz Casal. Me voy a permitir. És el nou treball, el proper divendres es publicarà i sonaran temes d'aquest nou treball com aquest que escoltarem ara mateix amb aquella ànima més enroquera de la Luz Casal. ¿Qué has hecho conmigo?
Bona nit.
Fins demà!
lo que has hecho conmigo si es parte de un hechizo no quiero despertar tengo un millón de motivos de secretos prohibidos