Passen 4 minuts de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts 9 de desembre. Avui conversarem amb la tècnica del Servei de Cooperació de l'Ajuntament, la Clara Xifra, que ens explicarà la programació d'activitats amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans i de les persones migrants que es farà a la ciutat. Després serà el torn
del síndic de Greuges de Rubí, el Carles Alujo, que també xerrarà sobre la seva feina en la defensa dels drets humans a nivell local, en l'àmbit municipal. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva local. La Glòria del Manza ens dirà de qui és l'aniversari avui i acabarem amb la recomanació musical de la Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia amb la Belén Tierno, que analitzarà l'actualitat amb Gerard Moreno, Ania García i Martí Pujoli, que xerraran del detingut que hi ha hagut a Rubí, l'augment dels discursos d'odi a les xarxes, de la decisió de la Unió Europea d'implantar centres de deportació per a l'expulsió de migrants i del virus de la pesta porcina africana. A les 11...
Bailén continuarà conversant amb el responsable de comunicació de la Creu Roja, Sant Cugat, Rubí Valldorets, David Bea, i després arribarà una nova edició del coaching canalla d'en Pau Navarro. Comencem.
Del 9 al 24 de desembre, Rubí comemora el Dia Internacional dels Drets Humans i el Dia de les Persones Migrades amb una programació diversa que vol promoure la cultura de pau, combatre prejudicis i posar el focus en els drets fonamentals de tothom. Per xerrar de tot plegat, avui ens acompanya Clara Xifra, que és la tècnica de cooperació de l'Ajuntament de Rubí. Bon dia i benvinguda, Clara.
Bon dia, Pamela. Començant pel conjunt de la programació, que com dèiem, que del 9 al 24 de desembre a Rubí acollirà més d'una dotzena d'activitats. Quina és la idea principal que heu volgut transmetre amb aquesta programació?
És una programació que treballem conjuntament amb el Servei de Primera Acollida. Aleshores, som el Servei de Cooperació Primera Acollida. Al final, l'objectiu és visibilitzar, per una banda, les vulneracions de drets humans i, sobretot, la defensa dels drets humans.
tant a nivell local, però també posant-hi aquesta mirada global, de veure què passa més enllà de Rubí, al món, les vulneracions que hi ha, i a banda d'això, també tot el tema de drets de les persones migrants que viuen aquí a la nostra ciutat i que també intentem fer l'anàlisi no només de la situació aquí d'acollida, sinó també de les causes que provoquen aquests fets migratoris i les vulneracions de drets que hi ha, tant a origen com a destí.
De vegades, drets humans i migracions generen diferents confusions perquè és important que Rubí dediqui setmanes a parlar-ne d'això i a visibilitzar-ho.
Mira, aprofitem les efemèrides que justament demà dia 10 és el Dia Internacional dels Drets Humans i la setmana vinent, el dia 18, és el Dia Internacional de les Persones Migrants. Aprofitem aquests dies per posar-ho sobre la taula, poder-ne parlar i proposar a la ciutadania diferents activitats en les que puguin participar per sensibilitzar-se i perquè se'n pugui parlar. La importància, bàsicament, també, pensem, des del servei, des de la regidoria...
tenim els plans que ens regeixen, que és el pla de cooperació, i ara també estan en procés d'elaboració, de finalització del pla d'acollida, refugi i antiracisme, i la importància, finalment, és això, generar una consciència crítica a la ciutadania,
per poder lluitar contra els discursos d'odi, que cada vegada estan més patents els discursos del dia a dia, les xarxes socials, i donar arguments i, sobretot, coneixement, perquè amb el coneixement es poden combatre aquests discursos.
De vegades és que aquests discursos venen precisament d'això que deies, del desconeixement. Exacte. I són els que més mal generen. Dins de les activitats hi ha activitats molt variades, hi ha exposicions, hi ha espectacles, hi ha jocs. Com heu dissenyat aquest programa perquè sigui atractiu per a tothom?
Sí, intentem agafar una mica totes les franges d'edat, perquè pensem que al final l'educació també és al llarg de tot el cicle de vida, i intentem fer activitats familiars que funcionen molt bé, també en aquestes dates, que la gent també està més predisposada
a sortir i a fer activitats, i a banda també activitats que ens porten més a reflexió. Finalment, amb la companya del servei d'acollida dissenyem algunes de les accions, però també fem una crida a les entitats que tenim aquí a Rubí, entitats del Consell de Cooperació i altres entitats vinculades als temes d'acollida, i els demanem quines propostes tenen elles per treballar aquests temes. I en general, moltes de les activitats, veuràs, que tenen la col·laboració
de les diferents entitats de Rubí, que porten també cadascú la seva mirada i diferents formats. Les exposicions són el punt de partida de la programació. A veure si dic bé el nom, què aporten les mostres de Niloufar Mirhadi? Ho he dit bé? Crec que sí.
I de l'Associació Senegalés a Bolo Kunda, aquesta reflexió sobre els drets i les migracions. Sí, són dues exposicions que justament ens han proposat dues entitats, l'Associació ASB Bolo Kunda, que és una nova entitat del Consell de Cooperació de Rubí, i la Sala Neus Català. Aleshores es fan en dos espais diferents, la de la Nilu Far es fa a la Biblioteca i la de ASB Bolo Kunda sobre l'Àfrica es fa a la Taneu. Aleshores ja tenim com dos espais coberts en què hi ha circulació de persones...
Pensem també que potser les persones no aniran expressament a veure aquestes exposicions, però se les trobaran i podran parar un moment, mirar-se-les i reflexionar. La Niloufar és una artista iraniana, una persona que ha viscut en la pròpia pell tot el fet migratori i refugi. Aleshores, ella té una sensibilitat que ens han proposat de poder fer aquesta exposició de reflexió i justament aquesta tarda es fa la inauguració de l'exposició.
I pel que fa a l'Àfrica Bolocunda, més amb un tema també del país d'origen de moltes persones migrants d'aquí a Rubí, de Senegal, donar a conèixer també quina és la situació al país, donar a conèixer quina és la feina que fa l'associació. Justament ara, a les 10, estaran muntant també l'Ateneu.
Deies que es fa la inauguració avui de l'exposició de Nil Ufar. A quina hora? Avui a les 6 de la tarda a la biblioteca. Tenim doblet, de fet, perquè a les 6 de la tarda hi ha l'inauguració de l'exposició i a la vegada a les 6 també fem un compte a comptes. A la biblioteca, el món és casa meva, per reflexionar justament això, amb els infants i les famílies, sobre el fet migratori i com...
com evitem aquest món. Un dels moments més destacats és l'acció artística a la Casa Malquiades amb Rubí Solidari. No sé si ens pots fer un avançament del que passarà, quin és el missatge que voleu donar? Sí, hem treballat amb Rubí Solidari, bàsicament perquè Rubí Solidari, com sabeu, està diàriament a la plaça de l'Ajuntament fent les seves concentracions contra el genocidi, contra les guerres,
I em semblava important que en l'espai de la programació de Nadal, en què la plaça agafa un altre caire més festiu, que ells també poguessin ser-hi presents, perquè estan presents tot l'any, i que poguessin tenir aquest espai de visibilitzar això.
el no a la guerra i el sí a la pau i els drets humans. Aleshores, ja hi ha un cartell també específic de l'activitat. Serà una acció més artística, hi haurà una exposició de dibuixos, una lectura de poemes per Palestina i un cant d'una coral, la Corja Bato, que vindran a fer unes cançons també per Palestina.
També he vist que el desit de desembre la tarda està pensada en jocs per a infants i famílies. Ara ens deies que aquesta tarda hi ha un conte a contes. Per què és important començar a xerrar de drets humans i de migracions en la infància?
Sí, això no ho fem només ara amb aquesta programació, sinó que a les escoles, com ja hem explicat alguna vegada aquí a la ràdio, tenim un extens programa a través de la Guia Educativa d'Educació per la Ciutadania Global que permet portar això a les escoles tallers de reflexió sobre aquests temes. Aleshores...
Ho treballem molt a nivell escolar, les escoles estan com molt presents en aquests temes i aquesta excusa de la programació és portar-ho també a les famílies. Es proposa això, una tarda de jocs, justament són jocs que hem fet un recull de diferents activitats d'entitats locals i una externa per poder reflexionar i al final donar aquestes eines als infants i a les famílies que encara que sembli que sigui com poca cosa anem sembrant llavor.
Ara deies això de sembrar llavor, ja fa temps que dius que ho esteu fent. Amb les escoles heu notat un canvi?
És difícil sempre la valoració. Nosaltres tenim la valoració quantitativa, que sabem que cada any arribem... Ara no et sabria dir les xifres, però fem més de 5.000 alumnes de Rubí. Déu-n'hi-do. Ara no tinc els números. Però a nivell quantitatiu sabem quants tallers fem, fem més de 300 tallers cada curs. A nivell qualitatiu intentem fer processos que siguin de...
que no siguin com tallers bolet, que en diem que no va una persona un dia al centre, fa una xerrada i me'n vaig i ja no me'n recordo, sinó que intentem fer processos i també vivenciar-los amb unes metodologies que puguin calar més a l'alumnat. A banda de les activitats culturals, la programació també coincideix amb les sessions informatives del servei de primera acollida. Quin paper juguen aquestes xerrades dins la feina que feu tot l'any?
Exactament. Aquestes sessions són programades pel servei de primera acollida, que durant tot l'any quinzenalment es fan les sessions informatives i després mensualment, si no m'equivoco, perquè avui la companya no ha pogut venir d'acollida, es fan les sessions de benvinguda a la ciutat. I em semblava interessant, ja que són activitats que es fan tot l'any, visibilitzar-les dintre la programació...
pel fet que estan dirigides a persones nouvingudes, a persones migrants a la ciutat, i també és una manera de poder acompanyar-los a garantir els seus drets.
A més, també hi ha un espectacle de dansa, a mi és que m'agrada molt la dansa, hi ha un espectacle de dansa que es diu A Ticket to Another Migration, que incorpora art i vivències personals. Creieu que la cultura és una bona eina per connectar emocionalment amb la realitat de les persones migrants?
Sí, exacte, totalment. De fet, aquest espectacle ve de la mà de l'Associació Catalana per la Pau, que té tot un projecte, i aquest espectacle forma part d'aquest projecte, que és cultura i resistència i drets humans. Aleshores, és tot un projecte que treballa justament això, com la cultura permet garantir drets i visibilitzar tots aquests temes.
A més, la programació, com has estat explicant ara, l'heu treballat amb les diferents entitats de la ciutat. Com ha estat aquesta col·laboració? Molt bona, la veritat. Al final és coordinar, lligar fils, tant a nivell de contingut com logístic, però les entitats, la veritat, que sempre responen molt bé, fan propostes molt interessants.
intentem això, doncs, quadrar-les i lligar-les perquè quedi com un fi el conductor dintre la programació que pugui ser, doncs, això, divers i interessant per la ciutadania. Jo et volia preguntar-te també que quan xerreu de cultura de pau, perquè els oients ho entenguin, a què us referiu exactament?
Cultura de pau finalment és parlar de la no violència, no? I la cultura de pau també hem de tenir en compte que la pau no es fa només als grans tractats internacionals o pels grans conflictes, sinó que la pau passa també pel nostre dia a dia. La cultura de pau la podem aplicar cada matí quan ens llevem amb la nostra família, amb els nostres companys de feina, a l'escola... La cultura de pau finalment és una cosa que surt d'un mateix i que després, evidentment, transcendeix a nivell més internacional. Però cultura de pau...
Al final és promoure una cultura de no violència a tots els nivells. Mirant més enllà del desembre, mirant més enllà d'aquesta programació, quin impacte espereu que tinguin totes aquestes activitats en la feina que feu durant tot l'any?
Sí, com et deia, tenim els plans respectius, no? El tema de drets humans és un tema com molt bàsic dintre el que és el servei de cooperació. Participem també d'un projecte que és el projecte de Ciutats Defensores de Drets Humans, en què també, doncs,
Vau venir a la ràdio a entrevistar una defensora que va venir a l'octubre i és un projecte en què participem molts municipis i que posa de relleu durant tot l'any la defensa dels drets humans i donar veu a les persones defensores de diferents llocs del món. Aleshores, és un treball continu que fem, no només amb aquest projecte, sinó que tots els projectes de cooperació tenen també aquesta mirada de drets.
Ara que xerrabes de ciutat defensora dels drets humans, com valoreu el paper de Rubí com a ciutat defensora dels drets humans?
Rubia és una ciutat que està compromesa amb els drets humans, hi ha com moltes activitats que es duen a terme a nivell tant del propi municipi com a nivell també de les entitats. És un tema que està aquí, però que no, això, precisament aquesta programació serveix perquè no en deixem de parlar, perquè ho visibilitzem i sabem que són dates molt complicades, aquestes dates de Nadal, perquè tots estem...
Totes estem també mirant Nadal, estem com molt avassallades per tot el tema nadalenc i sabem que són dates molt difícils de poder treballar aquests temes, però ens sembla interessant que es treballin i que els puguem posar sobre la taula.
No sé si teniu alguns reptes ara mateix en ment després d'aquestes activitats i d'aquesta programació cap al futur. Sí, de reptes tenim sobretot el treball amb l'antiracisme, contra els discursos d'odi, seguir treballant amb aquesta línia i visibilitzar-ho i fer un pla d'acció també més centrat en aquests temes.
I ja per acabar, Clàudia, clara, dona'm una idea. Què t'agradaria que la ciutadania de Rubí s'endugui de tota aquesta programació quan acabi el 24 de desembre?
Mira, el que deia fa un moment, que finalment tant la defensa dels drets humans com la cultura de pau, com la cultura d'acollida de persones nouvingudes, que és una cosa que no ens és aliena, que és una cosa que nosaltres la podem practicar al nostre dia a dia, i això, que comencem per aquí, a treballar-ho en el nostre dia a dia...
coneixent també després el nivell internacional, però finalment són coses que amb el nostre dia a dia les podem tenir en compte i treballar-les. Molt bé, Clara. Doncs moltíssimes gràcies per explicar-nos tot aquest ampli programa que teniu preparat per aquests dies. Esperem que tingui molt d'èxit i que sembri aquesta llavor que deies al principi de l'entrevista. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Animem a tothom a participar. Moltes gràcies. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Torna l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gourmet per paladars exquisits.
Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista. Ràdio Rubí
Fesla. Fesla.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, con disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales?
Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
L'Enjoc és... A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. Enjoc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Sonido vinilo Espacio musical que rinde tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Nena, es arribo tard, sorry. Irene, demana'm lo de sempre i ben fred, eh? Venga, Sofi, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Tia, és que fort. Us heu assabantat plena per fer de la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Fins demà!
I avui tornem a tenir aquí amb nosaltres el síndic de Greuges de Rubí, el Carles Alujo, en una nova edició de la seva secció sobre com treballen, com funciona, quins projectes duen a terme. Bon dia, Carles, com estàs? Bon dia, Pamela, molt bé. Un mes més aquí, acabant l'any.
Això, tancant una primera etapa, una primera experiència, perquè ha sigut el primer trimestre que hem posat en marxa aquesta secció. Fem el peron de vacances i després hi tornarem. I tant, i tant. Avui vens a explicar-nos un projecte molt, molt, molt interessant.
Sí, i ara parlàvem, que justament, sí que és veritat que estem en la setmana dels drets humans, llavors entre l'entrevista prèvia i ara la secció, doncs acabarem d'allargar una miqueta més poder parlar sobre la temàtica dels drets humans. I en aquest cas, des del punt de vista d'una guia, d'un taller, adreçat a alumnat de quart, cinquè i sisè de primària.
A veure, explica'ns, es tracta d'un projecte de defensa i promoció dels drets humans entre els infants, que abans, de fet, a l'entrevista la Clara ens explicava que és molt necessari començar a transmetre això dins de la infància. Es tracta d'un projecte pilot, veritat?
Sí, és un projecte pilot que acorden el Departament d'Igualtat i Feminismes a través de la Direcció General de Drets Humans amb el Fòrum de Síndics i Síndiques. És un projecte que ja fa temps que està en dansa perquè jo recordo quan jo tenia la presidència del Fòrum vam començar a fer les primeres passes en aquest sentit i ara fa molt poc s'ha tancat, s'ha concretat i s'han definit els passos que caldria fer.
A partir d'aquí vam tenir una reunió preparatòria per explicar els continguts de la guia amb docents de la Facultat de Ciències de l'Educació de l'Autònoma. I llavors, durant el debat que es va crear entre els mateixos impulsors, gent del departament i diferents síndics, síndics i defensores que vam assistir a la trobada,
Es va posar de manifest aquesta necessitat d'adreçar-nos a l'alumnat de primària, però fins i tot es va arribar a qüestionar per què no érem capaços o no assumíem la responsabilitat també de parlar primer de primària d'aquests temes.
Perquè normalment, quan volem abordar segons quines temàtiques, mirem directament el cicle superior de primària o ens anem directament a l'ESO. I durant aquell debat previ, per compartir idees, mirades de com vèiem la guia i el seu contingut, es va proposar això. Quan més aviat puguem parlar als infants dels problemes que...
o en relació amb aquest cas, perquè estàvem parlant dels drets humans, aquestes vulneracions de drets humans amb les mil cares i mil formes que ells també poden percebre. Quan abans abordem aquests temes, aviat prendran consciència i, per tant, problemes que ara potser sorgeixen de cop, si des de més petits es poden anar tractant, adaptats al seu llenguatge, als seus coneixements, però anar plantant ja una primera llavor...
ens permetria viure segons quines situacions d'una manera molt més normal. I quin paper jugau els defensors locals dins d'aquest projecte?
Aquí jugam el paper de promoure o fer difusió dels drets humans perquè és una de les dues tasques que tenim encomanades normalment. La primera és vetllar pel funcionament de l'administració i l'altra és la promoció i la defensa dels drets humans a les nostres ciutats. I per tant, aquí, amb aquest...
amb aquesta col·laboració que s'ha fet amb el Departament d'Igualtats i Feminismes, s'ha pogut posar d'una banda l'expertesa també i amb la col·laboració de la Facultat d'Educació de l'Autònoma aquesta expertesa i facilitar-nos els continguts per poder-los traslladar a l'alumnat. I per decidir a quines escoles, aquí ha intervingut el Departament d'Educació, que ha fet una tria prèvia d'escoles,
i, per tant, poder impartir les primeres sessions del taller en escoles concretes. En el cas de Rubí, tenim les escoles on encara s'han de definir?
S'han de definir perquè, en un principi, tirar endavant aquest taller era possible en funció també de la quantitat de síndics i síndiques que poguéssim oferir al nostre temps per fer-ho. A partir d'aquí, sense tenir en compte l'origen geogràfic de les sindicatures, si no tenim tantes sindicatures que volen treballar,
es va fer una tria d'escoles. A partir d'aquí jo vaig contactar amb dues escoles que se m'havien assignat des del Departament d'Educació, però en el moment de posar-ho en pràctica les escoles tenien ja tota l'agenda del curs amb totes les activitats adicionals programades i, per tant, no podíem fer-ho tal com estava previst. A partir d'aquí hem tornat a remetre al Departament d'Educació
d'igualtat i feminismes i també el d'educació, que aquestes dues escoles no poden participar, que n'assignin de noves i que si alguna d'elles pot ser de Rubí, jo crec que seria molt interessant que almenys una de les escoles assignades a la sindicatura de Rubí pugui ser de la ciutat. Perquè en el cas de la sindicatura de Rubí, hauria d'atendre a dues escoles o el nombre d'escoles no està estipulat?
Està estipulat quantes sessions podríem fer, perquè és un projecte que el que vol fer és una sessió al primer trimestre, una altra al segon i una altra al tercer trimestre, que, per tant, aquesta defensa, aquesta promoció dels drets humans, sigui visible durant tot el curs. A partir d'aquí, els primers passos era fer un taller amb una classe, amb un grup classe,
Amb el temps es va proposar que podien ser dues classes i fins i tot es deia, doncs, podem fer una classe en una escola, un taller en una escola i un taller en una altra. Llavors hem acabat plantejant última hora de dir, doncs, farem dues escoles i dintre de cadascuna d'aquestes escoles poder fer...
dos tallers. Pots fer cinquè A, cinquè B, quart A, cinquè B o sisè A, vull dir, distribuir com l'escola consideri on poder fer el taller.
I les escoles les decidirà el Departament d'Educació? Ho dic perquè si ens estan escoltant i algú d'alguna escola està interessat, si t'estan escoltant, a veure si es pot dirigir per fer la proposta. Escolta, que a la nostra escola estem interessats en això. Jo encantat de la vida. Jo sabia molt clar que el dia que ens apuntàvem a això...
La tria no la podien fer les pròpies sindicatures, sinó que ens vindria donades, però ara penso, ja que les dues assignades a Rubí no es podran fer, jo he traslladat això, obert a fer el taller on faci falta,
Però si poden ser escoles de Rubí, per mi, perfecte, perquè després entrem al detall. Però crec que és una guia que sí que serveix per fer aquest primer pas, aquesta primera aproximació de la mà d'un síndic, però després, si l'escola té ganes de treballar-ho, la resta de sessions es podrien fer sense nosaltres. I, per tant, està tot com molt treballat per fer possible que, de manera autònoma, l'escola pugui tirar endavant aquest taller.
Anem a entrar en matèria sobre el taller. Explica'ns, perquè hi ha sis mirades sobre drets humans. Explica'ns com anirien.
Sí, són sis mirades que agafen sis temàtiques i abans, si em permets, la mateixa guia se'ns presentava a nosaltres dient i de què va aquesta guia, què funciona, què pretén, què vol. I em va agradar com ens la presentaven perquè ens deien que aquesta guia, aquest taller, és un regal i també una promesa. Ah.
És un regal que ens fa el Departament d'Igualtat i Feminismes, que ens fa el Departament d'Educació, que ens fa la Facultat d'Educació amb aquests continguts, i com a tal, per mi està molt bé aquest regal, perquè acceptem aquest regal...
I en el moment que nosaltres puguem fer una sessió també en una escola, us portem aquest regal que és coneguem quin és l'estat dels drets humans al món, però també a la ciutat, al barri o a l'aula, fins i tot. I després també parlen que aquest taller és una promesa.
I també m'agrada molt aquesta idea perquè al final és... Jo escoltaré com a alumne tot el que se m'expliqui, jo com a síndic faré tot el que se m'ha demanat per poder fer la sessió, però aquí neix la segona part que és comprometre'ns amb la defensa dels drets humans i ser capaços de detectar en qualsevol moment de la nostra vida on podem nosaltres ser agents actius en la defensa dels drets humans. I per tant és un regal...
I una promesa que nosaltres com a sindicatures la rebem, però també amb la voluntat de traslladar-ho a les aules on anirem. Està molt ben pensat. M'agrada molt aquesta idea perquè al final li dones un sentit, no? I crec que hem de valorar que és un regal, una formació o un taller com aquest, no?
Llavors, pel que em preguntaves, les temàtiques que inclou la guia parla sobre el món digital, la democràcia, les desigualtats de gènere, la desinformació, els discursos d'odi i l'emergència climàtica.
I a partir d'aquí... Déu-n'hi-do, eh? Sí, no està mal. Feina en tindrem, si ho volem. Llavors està molt bé perquè la guia, en cadascuna d'aquestes temàtiques, proposa els continguts, de quins són els temes que es volen parlar, quines són les realitats, posa exemples. Però després també cadascuna d'aquestes temàtiques ve acompanyada d'unes activitats. Ah.
En funció de l'apartat, n'hi haurà 3, n'hi haurà 4, n'hi haurà 5, n'hi haurà 6, el que sigui. Llavors, per mi, un dels punts forts d'aquesta guia és que
Per començar, per mi la sessió inicial és molt... Venim a presentar-vos aquest projecte, debatem què enteneu i què no enteneu per drets humans i abordem una primera temàtica, si volem. I acordar amb l'escola quina és la temàtica que volen tocar. I a partir d'aquí, la segona i tercera sessió per mi és molt important que les escoles, cadascuna, amb la sensibilitat que tingui, amb les necessitats que veuen al seu dia a dia, que escollir quin d'aquests àmbits li agradaria tractar.
i fins i tot dintre d'un àmbit pots allargar-lo. Vull dir, hi ha com diferents maneres d'abordar aquestes temàtiques i com donar-li la volta i dir quines situacions veiem nosaltres que s'estan vulnerant els drets, que pot ser una mirada que veient les notícies dius que no pot ser que estigui passant això en aquest punt del món, però després segur que seríem capaços de donar-li la volta i adonar-nos com en el nostre entorn quotidià
hem pogut veure o patir una vulneració, per exemple, en relació amb el gènere. I un cop detectem això, fem aquest exercici. Quan jo he vulnerat els drets d'algú amb una temàtica concreta, i l'altre, que també està molt bé perquè és aquesta part que busca la corresponsabilitat de l'alumnat,
quan jo resulta que he ajudat algú que li estaven vulnerant els seus drets, per desigualtats de gènere, per discursos d'odi... I, per tant, fer-los veure que, fins i tot a petita escala, són capaços de ser defensors dels drets humans. O també obrir-li els ulls en segons quines situacions veiem una cosa, girem el cap, no tenim la força per afrontar-ho...
I m'agradaria que aquesta guia ens pogués empoderar a tots i dir, ostres, doncs toca fer un pas endavant en aquest punt, o no pot ser que en aquesta persona li estiguin fent això, o estigui passant això, o que jo sàpiga que en el bloc on visc, en el barri o a la ciutat, hi ha hagut alguna cosa, què puc fer? I cadascú dintre de les seves possibilitats, perquè estarem parlant d'alumnat de quarta a sisè. Però crec que està molt bé despertar aquestes consciències, de ser conscients d'on no s'estan respectant els drets,
i en cas d'una vulneració en el meu entorn pròxim, què puc fer? Perquè a vegades és només acostar-te a la persona, acompanyar, a vegades caldrà al-se la veu. Dependrà. Però crec que està molt bé, llavors aquí cada exercici, tu pots triar quina activitat de les 3, 4, 5 que té cada temàtica, per on vols tirar.
Però són aquestes sistemàtiques, m'he deies, cada escola podrà decidir cap a on la tira més o menys. Sí. Però s'han de tractar les sistemàtiques o no cal? No cal. Per mi... Perquè jo al principi vam dir farem aquest projecte amb el Departament d'Igualtat i Feminismes. I jo em veia el típic taller que comença aquí, amb aquestes diapositives, amb aquests continguts, i que s'acaba aquí. Mhm.
I la meva grata sorpresa és que arribes i allò és un calaix de sastre. Què t'interessa? Fiques la mà i busques el que t'interesses. Que una realitat d'una escola, per exemple, estan molt focalitzats, per exemple, en l'emergència climàtica,
li poden donar les voltes que vulguin, perquè si és un eix que estan treballant durant aquell curs, o és un eix fonamental en el dia a dia de l'escola, més enllà de la introducció del taller o de la sessió de tancament,
La primera sessió i l'última tindran espai i la segona sessió del taller també tindrà un espai per parlar del tema concret que vulgui. Què és emergència climàtica? Perfecte. Que tenen problemes de discursos d'odi? Doncs poses el focus en els discursos d'odi. I m'agrada molt perquè és molt adaptable
a les necessitats que tingui cada centre. I, per tant, no vas allà i els fots el rotllo de... Avui parlarem d'això... I que... I que ningú en traurà cap benefici. Però si tenim aquesta capacitat de poder parlar amb les direccions de cada escola o amb les tutories de cada classe, doncs podem afinar molt més quina és la temàtica que voldrien tractar. I crec que això li pot donar uns resultats molt positius.
Encara no hi ha una previsió perquè comenci aquest projecte perquè si no tenim les escoles no podem començar. Teníem la previsió de començar aquest primer trimestre. El material vam tenir ja amb el mes de desembre en marxa i un cop vaig contactar les escoles que jo tenia assignades em van dir al final no podem perquè ja tenim el curs.
I ara estàs esperant les noves escoles. Les noves, però jo crec que tindríem temps de fer aquesta primera sessió just a l'inici del segon trimestre, la segona la podem fer a finals del segon trimestre, i l'última la podíem fer al llarg del tercer trimestre. I per tant jo crec que hi ha temps suficients, perquè fins i tot ni que en poguessin fer un de taller, ja plantem una llavor, ja donem...
una passa per fer visibles aquestes vulneracions i com ens podem fer responsables a l'hora de tractar-ho. I, per exemple, per mi també una altra cosa que està molt bé de la guia...
Estic com de comercial, però és que trobo que crec que l'han encertat molt. La part final de la guia conté també unes orientacions curriculars on, d'aquesta manera, les escoles poden veure com els continguts d'aquest taller s'adapten
el currículum que marca el Departament d'Educació. I després també, doncs, quins són, és que no sé si es veu o no es veu, els diferents vectors que es treballen i que, per tant, tu puguis com a centre saber que tot això que proposarem
va de la mà del Departament d'Educació, té un sentit i s'emmarca dins del dia a dia que se suposa de les coses que volen fer. Per tant, des de perspectiva de gènere, aprenentatge competencial, el currículum, la qualitat de l'educació de les llengües, benestar emocional, ciutadania democràtica i consciència global. Per tant, tenim una proposta que jo crec que està molt ben elaborada i després aquesta part més d'orientació per com
segons quines competències queden recollides també en aquesta guia. Un projecte molt complet. Abans que te'n vagis, Carles, per tancar l'any, volíem fer un petit apunt perquè va haver-hi una oient...
que va contactar amb nosaltres perquè li agradava molt la secció, però també volia demanar que es tractessin algunes coses, com per exemple les notificacions d'incidències mitjançant l'app Rubí Ciutat, i crec que tu tens una resposta ja en això.
Sí, primer demanar disculpes a la Mercè, que va ser l'oient que ens ho va fer arribar, m'ho vas comentar, se'ns va quedar com flotant a l'aire i no vam ser capaços d'aterrar-ho i fa molt poc el David, el redactor de Tarda d'Informatius, em va dir, ara estan recordats d'aquest tema?
Em va passar el correu i vaig pensar, doncs mira, el pròxim dia que vingui donem resposta a la Mercè. Hi ha altres persones que utilitzen l'aplicació de Rubí Ciutat i que es troben en aquesta situació, perquè ella el que es queixava és el tractament que dona l'Ajuntament a les notificacions d'incidències que s'obren a l'aplicació, perquè diu que n'hi ha unes que queden eternament obertes o pendents, cito textualment,
i d'altres que es tanquen molt mesos després sense cap mena d'explicació o fins i tot sense haver solucionat el problema notificat. Aquesta és una realitat que des de la sindicatura l'hem anat visquent al llarg d'aquests tres anys que estic en el càrrec,
I la resposta que li puc oferir a la Mercè és que fins i tot en aquests casos és motiu per demanar cita a la sindicatura i parlar-ne. A diferència d'una instància o d'un formulari d'avís, queixa o suggeriment,
el projecte de l'aplicació de Rubí Ciutat i de fer arribar incidències no està regulada per la llei 39 barra 2015 d'1 d'octubre de procediment administratiu comú de les administracions locals. Un formulari d'una instància, una AQS, ve reglamentat per llei quan toca respondre quins són els requisits, es dona unes garanties que allò tindrà un tractament i que hi ha un calendari que marca
què espera la persona en la tramitació d'aquella queixa, però com que l'aplicació de Reu Ciutat no regeix per això,
Jo aquí sí que convido a les persones que hagin tingut problemes o que tinguin problemes amb la multiplicació de riu i ciutat que en dos mesos, des de la presentació de la incidència a través de l'aplicació i si no han rebut resposta o han rebut un missatge incoherent amb el que ells proposaven, que es puguin adreçar a la sindicatura i els atendrem i preguntarem a l'Ajuntament com està aquest tema.
Molt bé, doncs resposta donada. Moltíssimes gràcies, Carles, i ja ens veiem l'invinet. Això mateix, que vagin molt bé les festes i ens veiem al gener. Vinga, adeu. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí.
I arriben els esports amb el Cisco Lara. Bon dia, Cisco. Dal, bon dia. Què vens a explicar-nos? Doncs moltes coses, entre les quals hi ha una última, ultimíssima hora, que s'ha conegut en les últimes, perquè ha estat la confirmació d'una qüestió que més o menys es podia entendre, tot i que no acabava d'estar confirmada.
Ens expliquem. Quico Díaz és l'entrenador del Juventud 25 de setembre. A partir d'aquesta setmana havia arribat a les files del 20 com a ajudant del Santi Fernández, que havia estat qui havia substituït a José Andrés Vargas a la banqueta, però de manera interina, mentre es trobava algun tècnic. No hi ha hagut sort en aquesta recerca i la veritat és que és una opció molt bona, molt vàlida. Quico Díaz és un home de futbol...
el coneix tothom, tothom de fet li té molta estima, és un home que ha estat, per exemple, a la Unió Esportiva Rubí, la va dur a la tercera divisió a principis d'aquest segle XXI, en definitiva que és un home que ens sap molt de futbol i que pot ajudar en el camí cap a la permanència del Juventud 25 de septiembre. A veure si hi ha sort o no, aquí després hi ha el futbol, ja se sap que la pilota ha d'entrar o no.
Aquesta és l'última hora, informació que ha sortit al llarg d'aquest matí, que volíem fer-nos ressò, però d'un cap de setmana, que tot i que no hem tingut esport, diguem-ne que activament, al pont de la Puríssima, hem tingut la irrupció de la Marí Teixidor com a presidenta de la Federació Catalana de Rugbi. Una rubinenca, tot i que és d'adopció, perquè ella és d'origen francès, que es posa al cap davant
d'una federació en la qual havia treballat molts anys com a vicepresidenta, havia estat presidenta d'un club de terrassa de rugby, és a dir, que és una dona que en coneix molt aquesta modalitat esportiva, i a veure com li va en aquest projecte que tot just enceta ara, perquè s'acabava la setmana passada i es va decidir l'arribada amb eleccions de la Mari Teixidor al capdavant de la Federació Catalana de Futbol. Li anirà molt bé, perquè els rubinents ho fan tot molt bé sempre.
Doncs sobretot desitjar-li tota la sort del món. I apuntem també, eh, Waterpol, el Club Natació Rubí continua intentant. Té alguna petita opció d'entrar a la Copa del Rei Masculina, molt petita i difícil, però si guanya els últims... M'estava emocionant jo ja, eh? No, si guanya els últims sis punts que li queden, que és factible, sobretot Boadilla, després a veure què passa en Mediterrani...
Potser podria entrar. Va perdre aquest cap de setmana davant del Barcelona, no tenia res a fer i continua el tercer per la cua. En divisió d'honor, les noies del futbol sala, l'esportiu Rubí, guanyaven a la pista del César Augusta. Diumenge, segona nacional futbol sala grup 2. 0 a 2, victòria, que les manté a la tercera plaça de la classificació. Molt bé. Moltíssimes gràcies, Ciscos, per dur-nos tota aquesta informació i sobretot la informació d'última hora. I que ampliarem després, al migdia. I tant, a dos quarts a dues. Fins ara.
I avui, 9 de desembre, allà. Bon dia, Glòria. D'aquí és l'aniversari. No sé si tens sorpreses. Tinc sorpreses, però avui començarem pels uns d'ahir, perquè, clar, ahir el seu festa no vam poder felicitar. Vinga, va, va. I també ens el merecen. Sí, sí, pobrets. Llavors, ahir, 8 de desembre, felicitem a la rapera i cantant d'èxit internacional, Nicki Minaj. Mm-hm.
Ha fet 42 anys. Perdoneu, que tinc la veu una mica... Per altra banda, també va fer anys, però en aquest cas 54, l'escriptor espanyol Juan Manuel de Prada, conegut per les seves novel·les premiades i pels seus articles d'opinió. Has llegit tu algun article d'opinió del Juan Manuel? Doncs no.
La veritat és que no. Bueno, si ho he llegit, no ho recordes, perquè soc dolentíssima pels noms. I és el que llegeix. No, jo a vegades em passa que llegeixo articles, però no em fixo en qui el firma. Malament. Malament, molt malament. I anem avui, 9 de desembre. Avui celebra el seu aniversari l'actor José Luis Gil, popular per fer personatges icònics a qui no hi ha qui en vida, no hi ha qui en viva, i la que s'avecina. El senyor Cunha.
Cuesta! A mi m'encanta. El senyor Cuesta a mi m'encanta. I ell compleix 67 anys. Un aniversari que compleix amb Nani Jiménez. La Nani és actriu i model espanyola, recordada pels seus papers a Alqueria Blanca...
El internado. El internado orbital. El internado. Y una altra que es algo que también dirás. Ostras, sí. Hospital Central. Sí. O aquella serie. Sí, sí, sí. Por favor. Isabel y Amar. Isabel y Amar es para siempre.
Quants en fa? Ell en fa 43. Mira, és joveneta. És joveneta, joveneta. Bueno, va començar molt jove, perquè Hospital Central i Internador fa uns quants anys va començar joveneta. Sí, sí, sí. Doncs molts anys a tots. Per molts anys a tots. Vinga, adéu. Nosaltres marxem, però deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
Molt bon dia, què tal, com esteu? Avui la nostra recomanació ens transportarà per la història del hard rock i del heavy metal. Tot això perquè el passat divendres 5 de desembre es va publicar el darrer treball de la mítica banda Scorpions. No listen to my heart It's never leaves in love Waiting for the wind to change
Qui no reconeix, qui no se'n recorda d'aquest Wind of Change dels escorpions? Un tema que vagi interpretat, en aquest cas, el que escoltem en el directe Coming Home Live, que, a més a més, no és només un CD, és una celebració de la mítica banda alemanya. Un viatge de 60 anys, sí, perquè fa 60 anys que van començar la seva singladura. 60 anys d'excel·lència en el hard rock i el heavy metal.
No és simplement un recopilatori de grans èxis, segons ens diuen, sinó un recorregut gairebé exhaustiu per 6 dècades de cançons i moments memorables.
Ens asseguren que és una fotografia potent d'uns autèntics veterans en acció i que continuen l'atenció en actiu. Els escòmpions no han penjat les botes i veient el bé que sonen, doncs per qui dimonis ho haurien d'haver fet. Pot ser un molt bon regal.
Coming Home Life. Un nou CD, un nou treball. Per recuperar l'essència o per ensenyar a les noves generacions allò que va ser el heavy metal. Amb temes com aquest mític Blackout.