Passen 3 minuts i escacs de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí el dia d'aquest dilluns 27 d'octubre. En uns moments conversarem amb el regidor d'habitatge Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa Carlos Aguila sobre la situació del mercat de lloguer a la ciutat, però també d'altres temes d'actualitats relacionats amb l'habitatge.
Després estrenarem una nova secció per xerrar del servei de residus i tot allò que l'envolta. Arribant a les 10, els companys d'esports en faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat. Sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 del matí arribarà la tertúlia, en aquesta ocasió conduïda per l'Albert Soler, que analitzarà l'actualitat amb Estela Luengo, David Burillo, Xavi Ribas, i avui, a més, s'incorpora Jordi Margarit. I per acabar, a les 11, la Lídia Martín conversarà amb la Carme Moreno, que, a banda de ser col·laboradora d'aquesta casa amb el seu programa Inspirat, també ha escrit un llibre que es diu Tres voltes rebel, que presenta el 7 de novembre a la biblioteca.
Començam!
En els últims dies s'està xerrant molt d'habitatge, tant a la Unió Europea com al govern espanyol, com també al Parlament de Catalunya, i és que l'accés a l'habitatge digne, ja sigui de lloguer o de compra, és un dels principals problemes que viu la nostra societat des de fa molt de temps.
I per xerrar precisament de la situació del mercat de lloguer a la nostra ciutat, tenim el regidor d'habitatge Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa Carlos Águila. Benvinguts els dos. Bon dia. Per començar, com definiríeu la situació actual del mercat de lloguer a Rubí?
definiríem com que una situació molt preocupant jo crec que no cal buscar massa per trobar que és un problema general que tenim a la ciutat, és un problema de la manca d'oferta perquè ja s'estem trobant a la marca d'oferta i això permet que
que precisament molta gent no pugui agafar ni arribar a tenir tan sols un habitatge de lloguer, perquè amb aquesta manca d'oferta i amb molta demanda, els propietaris i sobretot els grans tenidors, aquests bancs o aquestes immobiliars que tenen molt habitatge, poden fer una tria
I, entre cometes, si m'he deixat dir, una discriminació, depèn de quins col·lectius, que no poden arribar a tindre un lloguer. Per tant, preocupant, jo crec que és una cosa que ens hem de posar en força a totes les administracions. La local tenim un petit força per fer canviar, però sobretot s'han d'impulsar lleis a nivell estatal
i a nivell de la Generalitat de Catalunya perquè canviem el concepte que un habitatge no és un element especulatiu, sinó que un habitatge és un dret bàsic i, per tant, poder accedir totes les famílies a aquest dret.
Després xerrarem d'aquestes lleis que s'estan proposant, si voleu, però primer m'agradaria centrar-nos un poquet en l'informe del joguer Rubí, que mostra que el preu mitjà del joguer ha pujat un 14% des del 2021. A què atribuïu aquest increment?
Bàsicament l'increment ja es ve donant des de fa temps, però si ens fixem l'any 2021 va haver-hi una mínima regulació de preus durant un any que va tenir uns efectes positius, però a partir d'aquí es dispara el preu de l'habitatge i es va incrementant de forma...
Pau latina, però un 15% el que implica un sobrecost per a les persones que viuen de lloguer. És un fet que va cada cop a més i que només amb les intervencions de regulació s'han aminorat. Si no, és una tendència sempre al sistema.
Tot i això, Rubí continua tenint preus més baixos que la mitjana del Vallès Occidental? Quins factors expliquen aquesta diferència? Clar, això s'ha d'agafar molt amb pinces. Amb pinces? Amb pinces perquè, clar, la mitjana del Vallès Occidental està a Sant Cugat, que té un preu de jove de 1.350 euros, la seva mitjana, i que, per tant, això fa que pulli molt la mitjana que tenim al Vallès Occidental, però no és una realitat tan...
tan real perquè hem de tenir en compte que, malauradament, feta la llei, feta la trampa. O sigui, alguns propietaris, sobretot els grans propietaris, el que estan fent aquests habitatges que són de joguer amb un joguer estable, convertir-los en habitatges de temporada. O, malauradament, també amb habitatges turístics, menys mal que a Rubí tenen, de moment, aturades les licències d'habitatges turístics
Però en tenim, habitatges. Sí, sí, tenim uns quants i van presentar precisament una moció al ple en aquest sentit i per gravar amb una nova taxa. Però, clar, això de la mitjana és com tot, no? O sigui, aquí estan ficant en el Vallès Nacional Sant Cugat, que té un preu molt elevat i sembla que a Rubí estiguessin superbé. La veritat que són el vuitè municipi amb preu més baix, però això no vol dir que no en tinguem que estar cada dia, encara precisament a l'oficina de Prousa,
atenent a persones que venen en contractes molt per sobre del que marca la llei, perquè hem de dir que ara mateix, gràcies al PP, van tombar la llei de regulació del preu de jove a Catalunya, com deia el Carlos, i ara la regulació dels preus fa a nivell estatal i es fa a una mitjana, o sigui, és una mitjana a tot l'entorn i que fixa preus entre un tant i un tant. Evidentment, tots els propietaris van al màxim, van a màxims, i sempre que això sigui regulat per llei, perquè...
El preu que surt per llei és una cosa i el que acaben pagant alguns al lloguer, llogaters, li inclouen els gastors de comunitat, li inclouen despeses que al final acaben fent que aquest preu realment sobre el paper és una cosa i la realitat és una altra. Però aquesta regulació dels preus del lloguer ha tingut efectes visibles a la ciutat?
Sí, si mirem l'únic any que s'ha aplicat l'any sencer, és l'únic any que vam baixar els preus des del 2020. És l'únic. Sense regulació han anat pujant. O sigui que aquest últim any amb la regulació estatal s'ha temperat una mica...
però aquesta situació històrica, també, com comentaves abans, el preu de lloguer de Rubí és baix. Històricament sempre ha sigut dels més baixos del Vallès Occidental. Ara està a la zona mitja. Vull dir, al final, si mirem als municipis del costat, Terrassa, Castellbisbal, Barbarà, més o menys, els lloguers són similes. Vull dir, hi ha un creixement i una situació de creixement dels preus de lloguer que es dona a tota Catalunya, a tota la Vallès i, en general...
a totes les zones tensionades, que són les zones on resideix més llen, o si estava al voltant d'un nucli com Barcelona, on això fa que el creixement de la gran ciutat també afecti a la seva àrea metropolitana.
L'any 2024 va ser el primer 15 anys amb menys de 1.000 contractes de lloguer signats. Falta oferta, la gent es queda més temps en el mateix pis. Què ens diu aquesta data? Perquè jo l'estava mirant i em deia, no sé per què passa això.
Aquí segurament n'hi ha una mica de tot. N'hi ha manca oferta, ho veiem, no? Només, clar, entre els portals immobiliaris i veure com realment n'hi ha poca oferta. A més, ara l'oferta que n'hi ha, degut al decret que va sortir al principi d'aquest any, clar, ara per anunciar un jugador d'habitatge s'han de posar moltes...
informacions al propi anunci i per tant això suposa que alguns propietaris potser no entrin d'entrada a aquest circuit, o sigui, no surten directament a mercat, sinó que és el boca a boca el que subeix moltes vegades i per tant això suposa que no tinguem tanta oferta real de lloguer i que a més a més molts jugaters prefereixen fer
una pròloga del contracte o fer algunes qüestions perquè sabem que tot nou contracte, com que també ara la llei va regular que tots els nous contractes, totes les despeses, havien d'anar a càrrec del propietari, molts jugaters accepten algunes qüestions concretes, per tant no ha d'entrar en un nou contracte que sempre pot suposar
que el renovin el contracte, li apliquin una regulació del nou preu que pugui marcar l'entorn que té de lloguer i, per tant, això suposaria unes condicions pitjors. I tot això fa que la manca d'oferta, al final, les propietats, com he dit abans, tenen l'opció d'anar filtrant a qui li joguen, a les habitatges. Nosaltres
ja fa uns mesos, ho vaig comentar, crec, una vegada que vaig vindre, que van fer la prova d'anar a algunes immobiliàries, depèn de quin perfil de persona no tenien habitatge de lloguer, depèn de quin perfil de persona sí que li sortien ofertes, o sigui, tot això és el que hem d'acabar de regular i, sobretot, de denunciar, i des d'aquí, totes les persones que estiguin en aquest sentit, en aquesta situació, que vinguin a Prousa i que posin el seu cas a disposició, perquè nosaltres també, des de Prousa, donem assessorament jurídic a totes les persones que tenen...
un contracte de lloguer, o volen firmar un contracte de lloguer, o li canvien les condicions del contracte de lloguer en mitjà del període de viència del propi contracte. Però això es pot fer, canviar les condicions en mitjà del contracte? No, no? No, no es pot fer, però a la pràctica la gent ho fa. I per això nosaltres posem a disposició el servei de Proursa per informar els ciutadans i ciutadans de Rubí de què és el que està vigent a dia d'avui i què és el que es pot fer i el que no es pot fer.
Igual que amb el tema de l'escassetat també hi ha... A vegades alguns promotors fan trampes. Vull dir, a dia d'avui viu molta més gent de lloguer que fa 10 anys. I això és una realitat que especialment amb la gent més jove és devastadora. La majoria de gent viu de lloguer. Per què? Perquè és impossible accedir a un preu de mercat, és impossible estalviar pagant aquests lloguers tancats. Vull dir, aquesta és una realitat que cada vegada es fa més extensa i de fet amb la compra d'habitatges es veu.
La majoria, hi ha una quantitat de pisos que es compren al comptat. Un ciutadà o ciutadana normal no pot comprar un pis al comptat, això està claríssim, això vol dir que són fons d'inversió o grans tenidors que estan comprant per jugar perquè és molt rentable.
I aquesta és una realitat. Evidentment, el llogater, en el moment que està en un pis i està pagant religiosament el seu lloguer, el que vol és que no li pugin el lloguer. I llavors, per això tampoc hi ha tanta renovació. No té res a veure amb la regulació, perquè veiem que el 2021 es van signar més contractes que mai,
més contractes que l'any 2020, vull dir, el que hi ha és, la situació del preu d'habitatge fa que la gent digui, jo em quedo aquí abans que em canvien el preu, em canvien les condicions, em pugen el preu. Vull dir, és una cosa que hi ha més estabilitat en el mercat de lloguer. I també aquí n'hi ha una cosa, que heu comentat abans, que molts lloguers...
estan passant a lloguets de temporada. Els lloguets de temporada a dia d'avui no tenen regulació, ni del preu màxim, ni de les condicions, i alguns habitatges d'aquests estan passant a habitatges de temporada, que és totalment regular, i per tant el preu que poden posar els propietaris és lliure de lliure mercat.
Hem de parlar també de les jugues d'habitacions, o un altre model que surt també de la regulació real que tenim a dia d'avui, i tot això fa que tinguem menys oferta i alguns continuen fent molt negoci amb l'habitatge.
Tenim registrat el nombre de pisos de temporada i d'habitacions? Això no ho sabem, no? És difícil de saber. Això sí que és pràcticament impossible. Jo crec que tots els gestors d'habitatge ens agrairia que estiguessin registrats totes les...
Tots els contractes de lloguer ja sabem, històricament i sempre, que molts contractes es signen sense sota mà, per dir-ho d'alguna forma, i no queden registrats. Llavors el que tenim és el registre quan la gent posa la fiança a Inca Sol, però hi ha gent que no ho fa.
També hi ha sancions per no fer-ho tot això, però sí que detectem que hi ha una quantitat que no és difícil de detectar. Estaria molt bé que es pogués fer uns 100 com es feia històricament per veure quanta gent viu de lloguer i segurament trobaríem que viu molta més gent de lloguer de la que està oficialment declarada.
Més coses que m'han cridat l'atenció d'aquest informe i és que una família rubinenca destina de mitjana més del 21% dels ingressos a la lloguer. Vos preocupa aquesta pressió sobre les llars?
Sí, sí, sí. Bàsicament, i a més, si mirem per barris, la pressió és més alta en uns barris que altres, i si mirem la... nosaltres tenim les dades de la gent que ve a Proursa, que a més hi ha una part que és la...
gent que té més dificultat d'accés a l'habitatge, on això puja al 40% i al 60%. Vull dir, només en pagar el lloguer. Si és la quantitat que s'estina a pagar el lloguer, si li poses els subministraments, el menjar i tot, ens trobaríem que hi ha una part de la població que, bàsicament, viu pagant el seu lloguer...
els seus suministres i el menjar i poc més. I aquesta és una realitat que implica un preu tan alt amb uns ingressos relativament baixos de la població. Vull dir, aquestes dues coses es donen a la vegada.
Estaves dient que hi ha barris on hi ha una pressió més alta i hi ha barris amb una pressió més baixa. Quins serien aquests barris que tenen la pressió més alta? Els sabem? Sí, sí. Per exemple, al segle XXI o al centre de Rubí és més baixa, tot i que els lloguers poden ser més alts, però també el nivell d'ingressos són més alts. I, per exemple, a la part de Can Oriol o als barris més...
com el 25 de setembre o la serreta, la pressió és molt més alta. A més, una altra dada que també m'ha cridat l'atenció és que gairebé el 84% de les llars que segueix Pro Ursa tenen ingressos inferiors als 25.000 euros anuals. Com es pot ajudar en aquests col·lectius?
Clar, això és... Abans parlàvem de la mitjana, diguéssim, que no són pisos de lliure de mercat, i els que tenim, diguéssim, com a ajuntament, no? O sigui, habitatges públics. Clar, compteu que les famílies són bastant més vulnerables, no tenen aquests ingressos,
Per tant, la pressió del que han de destinar els seus ingressos al joguer és més alt, però és que abans ho parlaven abans d'entrar, que si no és que no podrien entrar a mercat, perquè al final una immobiliera, quan posa un pis d'un propietari que el joguin, també fa un estudi de la persona, de la viabilitat que té aquesta persona per pagar i tal, i llavors no entrarien. Per això nosaltres, encara que tenim els preus de l'habitatge com un 30%
per cent, per sota del que seria el mercat normal, la pressió sobre les famílies que accedeixen, que és que si no no accedirien a mercat lliure, és destinar més diners, diguéssim, les famílies, perquè també són famílies vulnerables, potser treballa només un membre de la família i són més persones. Per això és importantíssim que continuem reforçant les polítiques d'habitatge a la ciutat i sobretot a les públiques,
perquè si no quedaríem fora del mercat moltes famílies que, a més a més, no podrien fer pagament d'un habitatge. En els darrers dies s'ha estat xerrant de la necessitat d'invertir en el mercat d'habitatge per frenar l'especulació. Com interpreteu aquesta intervenció?
Jo crec que la intervenció ha de ser de dalt a baix, o sigui, s'ha de començar intervenint tot el que és l'especulació, o sigui, limitar la compra d'habitatge com una eina per guanyar diners, o sigui, tenim un mental de coses on algú que tingui molts diners pot invertir, però l'habitatge és un dret bàsic que regula la Constitució espanyola i, per tant, això no pot ser un bé per especular i, per tant, s'ha de regular, s'ha de posar...
sobretot un impost superior al que tenen avui tots els que eren propietaris, perquè al final tenen un molt mercat i el tenen sequestrat, o sigui que tenen molts habitatges sequestrats.
hauríem de parlar del que està succeint a Catalunya amb el tema del llançament i dels donaments que s'estan donant. Són la comunitat autònoma on més desnonaments es donen per part d'aquests grans propietaris perquè el que volen és treure les famílies per posar aquests habitatges al mercat d'especulació. I sobretot que no es permeti la compra especulativa, que és el fons del buitre que no puguin accedir a aquesta mena de...
de bé, no?, de bé pública que tenim i per això hem de regular i sobretot tenim en compte que l'habitatge a dia d'avui hem d'invertir com en públic, o sigui, hem de construir habitatge públic. Nosaltres aquí a la ciutat vam aprovar inversions de 2,4 milions d'euros per nous habitatges, per la forma de tantes i retractes i també estem treballant en el mapa de solar que a través de la Unitat de Catalunya vam posar a disposició 8 solars perquè puguem construir
gairebé uns 180 habitatges a la ciutat en el futur i el que estem treballant ara mateix és intentar tirar endavant dues promocions el més aviat possible. Què és el més aviat possible?
Doncs el més possible, aquí tot va molt lent, o sigui, l'administració pública té, en aquest sentit, perquè ha de ser garantista per tothom, i estem parlant d'aquests projectes, mínim són dos, tres anys, sinó que comencem a veure el projecte a sobre. Però també tenim el d'Avinguda Castellbisbal, que esperem que aviat comenci la seva construcció, i que, per tant, aquests també seran 19 habitatges més que posarem a disposició públics a la ciutat. Està prevista ja la data de començar?
Ara mateix ja s'ha acabat el període de licitació i ara el que queda és assignar l'obra a aquell que s'hagi presentat, que reuneixi les millors condicions i tirar endavant. Esperem que quan comenci l'any podem començar a veure ja que es dona la licitació a l'empresa en concret i això seran dos anys, dos anys i més mínim del que pot durar la construcció.
El Parlament de Catalunya està plantejant que les comunitats de veïns puguin iniciar accions contra vietatges ocupats que alterin la convivència. A Rubí hem vist aquesta mena de problemàtiques, en tenim?
Cal regular això? De fet, jo crec que ja es podia fer igualment. No calia fer una regulació d'aquest tipus, les comunitats poden impulsar-ho. Una altra qüestió és que estiguin d'acord tots els membres de la comunitat, que és el que passa molts cops. En el cas de les ocupacions, el que nosaltres detectem és que no hi ha tantíssimes com la gent es creu, ni com el rebombori que hi ha. De fet, el nivell de consultes sobre ocupacions a la nostra...
l'oficina està baixant, el que hi ha està creixent, són les consultes sobre els temes de lloguer. Aquesta és una realitat, vull dir, també hi ha un creixement de població, vull dir, encara que es vulguin, no s'estan construint pisos, vull dir, i augmenta la població, els pisos estan plens. Ja fa anys que els pisos estan plens. Llavors, què és el que s'està adonant? Que la gent està vivint no en pisos, sinó en habitacions.
que aquesta és la realitat perquè cal, jo crec, impulsar l'habitatge públic perquè el que detectem una mancança clara és que hi ha gent que no pot ni accedir a un pis ni pel preu i, de fet, el que s'està incrementant és la lloguer d'habitacions, no ocupacions d'habitatges perquè, de fet, els pisos a Rubí estan plens. Vull dir, aquesta és una realitat, la majoria estan plens. I el que s'està adonant és que s'estan subdividint els pisos i la gent està visquent en habitacions com anys enrere. Sí.
Aquest jogue d'habitacions és el que tu ens deies abans, que no es pot controlar tant perquè no hi ha aquest contracte que es registra, veritat? Exactament. Són aquests referies que es fan sota mà.
En aquest sentit, això que comentaves, jo em deixaria de donar alguna dada. O sigui, ara mateix a Espanya es calcula que 170.000 habitatges estan en mans de fons buitre i que no estan a disposició de la ciutadania. El tema de l'ocupació no és un problema. Crec que són 30 i alguns milions d'habitatges que tenim a tot l'estat. Només amb ocupació n'hi ha el 0,2%. O sigui, a la ciutat és la mateixa dada. Ho dic perquè
Això que comentaves, les comunitats, però clar, ho dic perquè a vegades venen algunes mocions al ple que demanen que posem diners públics per fer fora a persones, sobretot a famílies vulnerables, i que a més fent la tasca bruta a el que és el propi propietari, que a vegades també és un banc o un fons, i això no ho farem.
I que aquest mantra que estem donant, que tenim els problemes, no els tenim, és la realitat a dia d'avui. I la realitat sí que és que gairebé 4.000 famílies només a Catalunya han sigut detonades l'any passat. Això sí que és una realitat que s'està donant i que això és el que hem d'aturar.
que malauradament ara ho fan perquè també hem d'agrair, en aquest cas, al PP, que va presentar un recurs al Constitucional, perquè abans els grans propietaris tenien l'obligació, a banda de donar una família, oferir-los un lloguer social. I això, aquesta llei, la van tombar, i per tant, a dia d'avui...
poden desdonar sense oferir aquest lloguer social perquè les famílies no és que no vulguin pagar, és que no poden pagar el seu lloguer i, per tant, que no hagin de ser tres fora. Malauradament, a dia d'avui només és voluntat del banc, de la immobiliària, que això passi. Nosaltres, sempre que podem, mediem com a ajuntament en aquest sentit, però és una realitat, això, que s'està donant a famílies a dia d'avui per especular en aquests habitatges.
Estaves xerrant de 4.000 famílies desnonades a Espanya. A Catalunya. A Catalunya tenim la dada, Rubí, o...?
Jo no la tinc. No, ara mateix no la recordo. Més cosetes. Avui, hora baixa, teniu comissió d'habitatge, pot ser? Consell d'administració. Consell d'administració, això. No sé si ens podeu fer algun avançament que es pugui fer. Algun petit tastet del que xerrareu avui, hora baixa.
Bé, el resum és que Prohusa té l'obligació com a empresa pública de presentar les seves comptes i també presentar els seus objectius pel 2026 i en aquest sentit l'entitat municipal està treballant i està donant un resultat molt positiu, s'està fent una feina molt eficient, hem reudit moltíssim tot el que eren algunes despeses que abans teníem, hem augmentat els ingressos
I estem fent una tasca que va pujant pel·laborament, gairebé d'atenció, per exemple. Només l'any passat van pujar un 25% les atencions que feien i, diguéssim, entitats o comunicacions que feien en la llengua de l'habitatge. O sigui que és una feina que estem fent molt positiva i que avui presentarem el balanç i les propostes pel 2026. I en aquest sentit, jo crec que...
que serà aprovat perquè al final és una tasca que donem com servei municipal i que a més amb competències delegades de la Unitat de Catalunya, que és la part que gestionem també.
Jo diria dues cosetes més, agrair una mica a l'equip de govern que el pressupost de Pro Ursa que portem a aprovació aporta 2,4 milions d'euros en inversió d'habitatge i a més inclou els dos projectes de construcció en els sols que tenim com a Pro Ursa. Vull dir, s'ha aprovat el desenvolupament i tira endavant dos projectes de construcció amb els dos sols que tenim i 2,4 milions d'euros en inversió. Vull dir, es dobla el pressupost de Pro Ursa i jo crec que això és una notícia bona i positiva per la ciutat.
I ja per acabar, perquè ens estem queden sense temps, quin missatge voleu fer arribar a les persones que cercen un pis de lloguer a Rubí? Què han de fer?
Jo li diria que sobretot mirin molt, preguntin molt, que demanin tota la documentació per escrit, o sigui, les ofertes que les demanin per escrit, perquè a més a les ofertes a dia d'avui ha de costar el preu antic que va pagar, el preu regulat de la zona on estan, o sigui, la duració del contracte, o sigui, ni una informació que li han donat les immobiliàries, que per cert, nosaltres també estem en contacte amb les Apis per muntar alguna jornada
per treballar conjuntament en trobar espais de col·laboració entre les immobiliàries i l'Ajuntament de Rubí, i en aquest sentit que qualsevol dotat que tinguin, evidentment, vagin a ProUSA, vagin al servei d'habitatge, que li atendrem i li poden revisar qualsevol qüestió o li poden inclús informar dels seus drets, sobretot renovacions de contractes,
preu de l'augment que fan cada any de la renovació del preu, tot això, que vinguin i s'informin perquè és veritat que costa molt trobar, però sobretot s'han de trobar garanties i nosaltres des de Prousa li podem donar aquest servei. Molt bé, doncs Jordi i Carlos, moltíssimes gràcies per ser-hi avui aquí per explicar-nos com està la situació del mercat de lloguer a la ciutat. A vosaltres per l'interès. Vinga, gràcies, adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Ràdio Rubí
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinat. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. Quina és la millor cançó de la història?
cap al migdia anàvem.
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, s'usplau. Ties, que fort. Us ho ha assabentat plena, profe de la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·lar el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
I arriba el torn d'anar a caçar notícies falses. Bon dia, Ariel, com estàs? Bon dia, Pam, molt bon dia. Què ens durs avui, a veure, explica'n. Avui tenim una notícia que fins i tot jo me l'he cregut, però perquè és d'un personatge, va estar en polèmic a dia d'avui, i a part, la notícia és fake, però sí que té relacions amb declaracions i coses que ha fet en el passat, és a dir...
Pot sonar creïble. Alguns membres de Ràdio Rubí m'han dit que aquesta notícia podria ser perfectament veritat. A veure, a veure, explica'm. Doncs què ha passat? Circula un vídeo molt viral que mostra que el president argentí, Javier Milei, ha fet unes declaracions en contra de les persones amb discapacitat.
Això, per posar una mica en context, ara a Argentina s'estan fent les eleccions generals de tot el país. I hi ha molta competència entre el partit de Javier Milei i l'altre partit de l'oposició. Perquè en les provincials va anar el partit de l'oposició al Javier Milei i des d'allà que estan molt disputats qui guanyarà les eleccions generals.
I al voltant de tota aquesta situació s'estan generant molts bulos i desinformacions. A part, el govern de Milei va suspendre l'execució d'una llei d'emergència amb discapacitat per, suposadament, falta de pressupost.
I a més, Javier Milei fa uns mesos va fer una resolució on establia que els discapacitats se'ls podrien anomenar com idiotes o imbècils segons el nivell de discapacitat que tenien. Això és verídic. Però les declaracions que s'han presentat com a vídeo no són ni reals ni pertanyen a les campanyes electorals d'avui, del diumenge passat.
Doncs què diu en el vídeo? Surt dient si la gent vol continuar tirant els impostos a la brossa amb ajudes per discapacitats que ho facin. I conclou dient que el teu discapacitat és el teu problema.
Clar, el vídeo mostra imatges superreals de la campanya actual, però les barrella també amb algunes imatges de la campanya passada dins del mateix vídeo. És a dir, presenta com errors de ràcord, on es t'explica en un discurs, però alhora surt en un altre escenari. I a més, doncs com sempre, les famoses banderes...
que surten al final, no són reals. No es mouen bé i presenten clars indicis d'haver sigut generades amb intel·ligència artificial. Els vídeos són reals, però l'àudio, les declaracions i les imatges estan manipulades amb intel·ligència artificial. Per tant, encara que són irreals,
aquestes declaracions que suposadament ha fet no són certes. I ja estan circulant amb més de mig milió de visites. Déu-n'hi-do. Han arribat molt lluny. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, sí, sí. Vaja. Doncs Ariel, moltíssimes gràcies per dur-nos, desmentir-nos aquesta notícia que en un principi semblava molt real. Gràcies a tu, Pam. Vinga, adéu.
Sonido vinilo. Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
I avui obrim una nova secció per xerrar dels residus i de la neteja de la ciutat. Per apropar-nos un poquet més a aquest servei, tenim en nosaltres la Sònia Bermejo, que precisament és tècnica de la unitat de residus i neteja. Bon dia, Sònia. Bon dia. Com estem? Bé.
Així m'agrada. Mira, per començar, explica'ns què és Rubinet i què juga de dins de l'Ajuntament i com funciona un poquet el servei de residus i neteja. Rubinet és com la marca que li vam posar en el propi servei de recollida de residus i neteja viària pel que fa a tots els serveis que engova el contracte del servei de...
de recollida i neteja. Són totes les persones que veiem al nostre entorn netejant, recollint els residus i fins i tot una part fent els tasques de prevenció de residus que incluem dintre del contracte. I quins són els serveis concrets que s'engloben?
Aquest contracte té, que és el que és Rubinet, tres branques importants. Una seria la neteja viària, que són totes les escombraires que estan netejant la nostra ciutat, les màquines escombradores, les netejas amb aigua, tots aquests serveis...
I per l'altra banda és el servei de recollida. Els nostres camions que ens recullen les diferents fraccions que fiquem dintre els contenidors, les recollides del porta-porta de mobles, recollides porga, tot això...
Després tenim una tercera branca, que potser és la que a nivell operatiu diari es veu menys, però que és molt important, que és la del Servei Educatiu de Residus, que té com dos vessants. Una que és la recollida selectiva, tenim una petita oficina que de moment s'encarrega
de tot el que és el porta a porta comercial, i també de totes les campanyes que tenen a veure amb la recollida selectiva, i després el propi servei educatiu, que és el que ens fa tot el sistema, totes les campanyes de prevenció de residus, l'educació a les escoles, bé, tot una mica el que ve a veure a prevenir per no tenir tants residus al carrer. I quins serien els objectius principals?
Bé, dia a dia l'objectiu principal és intentar tenir una ciutat neta amb els contenidors en condicions per poder donar el servei a la ciutadania i poder tenir una ciutat endreçada.
I ho aconseguim? Bé, és complicat. És complicat. Rubí, som molta gent, molts ciutadans. De vegades la ciutadania no entén l'espai públic molt com casa seva.
i que no és tant tots els recursos que posem al carrer, que posem molt, sinó tenir cura d'aquest espai. I llavors, la gent que no té cura d'aquest espai complica molt més la feina, però nosaltres ho intentem, posem el nostre esforç una miqueta cada dia per intentar arribar tot arreu, el Rubi és molt extens,
i és de vegades complicat arribar a tot arreu, però jo crec que entre el servei de Rubinet més el nostre propi servei de l'Ajuntament intentem tenir-ho tot una mica controlat. Ens falta un poquet de civisme, podríem dir, no? Sí, segurament sí. Una mica de veure que si deixes una caixa al costat del contenidor...
fas que la gent es pensi que el contenidor està plen i per tant deixen un altre i això es converteix en un abocament al voltant, que no ens agrada a ningú perquè a casa no en tenim les coses pel terra. I per tant jo crec que això és una mica el que hem d'intentar fer entendre a la ciutadania que al final l'espai públic no és que no sigui de ningú, és que és de tots. I llavors l'hem de cuidar.
Exacte. Fa uns dies es va fer el Consell de Residus, on s'havia de xerrar del nou model de residus que s'ha implantat, que s'ha d'implantar a la ciutat. Cap a on anem? Bé, encara està pendent de decidir. No és una decisió que només prenguem tècnicament, és una decisió important per la ciutat i, per tant, és una decisió de consens. El que hem d'intentar és buscar...
un sistema que ens ajudi a aconseguir una recollida selectiva segons el que ens marca la normativa i que alhora sigui sostenible econòmicament, perquè al final tot repercuteix en el ciutadà i hem de buscar el millor sistema per a complir les dues coses aquestes, les dues idees importants.
Estem a prop o encara estem lluny de decidir aquest model? És que no depèn de mi, llavors no t'ho puc assegurar. Estem treballant per intentar tenir-lo el més aviat possible, però bueno, a poc a poc. Quins són els reptes logístics i operatius que són més habituals en el dia a dia? Bé, ens trobem que donar solucions als problemes que ens trobem, que són, com diguem, més extraordinaris, que no és el programat...
El ser una ciutat tan extensa és el més complicat. Trobar-te, com dèiem, abocaments, a polígons industrials, a urbanitzacions, també a la ciutat. Són serveis que habitualment tu no t'esperes, encara que tens un petit servei d'emergències, però que no es pot arribar de vegades a tot a l'hora. I això és el més complicat, a intentar distribuir els serveis per fer aquestes coses que van fora del que és l'habitual dintre del servei de recollida i de neteja.
I en els últims temps heu impulsat campanyes o iniciatives especials per millorar aquesta recollida o la neteja? Ara mateix té allà en marxa una campanya que es diu Recicle,
que es fa al llarg de tota la ciutat, posant unes carpes informatives on es donen més les bosses aquestes tricolors i el covell airejat per l'orgànica. Per altra banda, també per respecte a l'endreçar la ciutat, tenim un pla d'això que urbanitzacions per intentar conscienciar la ciutadania d'endreçar la ciutat. És cosa de tots, no només és recollir, sinó també...
prevenir que aquests residus no estiguin abocats a tot arreu. I quines millores heu observat en els últims anys? Des del servei vam veure que realment el que més funciona respecte a la neteja és l'escombrada manual.
que és el senyor escombriai de sol que va netejant els carrers i això vam posar en certs barris que potser fa uns anys no tenien tanta circulació de ciutadania als carrers i que, per tant, no es netejaven tots els dies perquè potser no era necessari. Vam donar-nos compte que l'evolució de la ciutat ha fet que sigui adequat. Llavors, fa un parell d'anys vam canviar el sistema i vam posar escombriai de sol
barris que eren perifèrics però que ara s'havien convertit en part important de la ciutat i això s'ha fet notar molt amb la neteja diària d'aquests barris. Ho hem notat molt. O sigui, tornem a lo de sempre, l'escombraire pur i dur que sempre hem vist...
Sí, sí. El que passa és que és cert que com Rubí és tan gran, és de vegades... Més difícil. Bé, perquè és un servei que té un cos bastant important i llavors de vegades és difícil fer-ho a tota la ciutat. Llavors s'agafen per usos, si un barri té més us, i clar, això a l'ús s'ha anat estenent com una taca del centre cap als altres barris. Llavors això ha fet que incrementem la neteja manual en aquests barris. Mm-hm.
Abans m'explicaves que hi ha una espècie de falta de civisme. Quin paper té la ciutadania pel bon funcionament? Per mi és molt important. Són els principals, perquè el fet d'embrotar menys fa que la ciutat estigui més neta. I no vol dir que nosaltres haguem de retallar serveis ni res, sinó que amb el que tenim...
fem més net a la ciutat i això és una part important que ells han de contribuir. Algun consell pràctic?
que facin servir els serveis que posem a l'abast de la ciutadania. Tenim molts serveis que faciliten la vida del ciutadà i que a l'hora ajuden a tenir la ciutat més endreçada. El servei de mobles, el servei de poda, tots aquests concertats a la porta de casa, poden facilitar el fet que la ciutat estigui més endreçada. I ja per acabar, com vos agradaria que la ciutadania percebi aquesta feina que feu, que és molta?
Bé, doncs que potser el que passa és que veuen que la gent, o sigui, que no tot arreu està net moltes vegades per el que parlem dels incivismes i que es doni compte que no és perquè no ho netegem, sinó perquè potser s'abruta més del que s'hauria d'embrutar. Això ens agradaria que veiessin que cada dia posem molts recursos al carrer, molt d'esforç per intentar tenir la ciutat neta i endreçada i que de vegades potser no ho perceben així per l'incivisme general que n'hi ha.
Doncs, Sònia, moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui per explicar-nos com funciona aquest servei que potser la gent no sap, només s'afitza en els contenidors i en quatre coses, i en realitat feu moltíssima feina. Moltes gràcies. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
I ja tenim aquí els nostres companys d'esports per explicar-nos tot el que ha passat aquest cap de setmana amb els partits que s'han jugat. Avui tenim el Sisko, l'ara que fèiem molt de temps que no el teníem aquí. S'estaves caquejant un poquet. Una mica, una mica. Bon dia, per cert. Bon dia, mai t'ha dit bon dia. Ha dit als nostres companys i ha pensat, ui, m'he engreixat perquè ho has dit en plural i dic, aquí ha passat alguna cosa amb el meu cos.
El nostre company d'esports... Som un equip, això és cert. Amb el Miquel Segalés i el Toni Brago Rodríguez, evidentment. La feina és conjunta. I tant que sí.
Explica'ns, què ha passat aquest cap de setmana? Doncs mira, la feina conjunta dels equips de la nostra ciutat, el Rubí guanyava a última hora, minut 95 amb 40 segons, 1 a 0 al Sant Feliueng, surt per primera vegada de zona de descens de la Lliga Elite, vora victòria, dels de José Solivella. Sí, un partit d'aquells complicats, difícils, i que va arribar en l'última jugada, el gol i l'1 a 0 per donar l'alegria i l'esclat al municipal de Can Rosers. Va ser d'un d'aquells partits estranys,
De nou, polèmica arbitral. En definitiva, un altre partit complicat. A la Lliga Elite no els agraden els àrbitres, però al final els àrbitres xulen el que veuen. Es poden equivocar o no. A vegades passa al contrari. Moltes vegades s'equivoquen. Al 20, per exemple, li van expulsar dos jugadors al camp del Sant Bullà. Malgrat tot, van petar a un.
Bones sensacions, però segueixen descens. De primera catalana hi ha el grup 3, l'olímpic també està en descens, no ha guanyat encara en segona catalana ahir per dia, també amb un expulsat a Balafi, al barri de Lleida, 5 a 3.
Del futbol i en futbol sala una de freda, una de calenta, igual que en Waterpolo, amb l'esportiu Rubí que els nois perdien davant del líder Ripollet, 9 a 4, estan en descens de tercera nacional, les noies guanyaven el seu partit a casa o a 0 davant del Sabadell femení, un futbol sala que mira les noies d'estar l'any que ve de nou a primera nacional i en Waterpolo, els nois perdien...
Jugaven a Sabadell contra el Sabadell. Contra el Sabadell, sí, és molt graciós, això, eh? És curiós, és curiós, però vaja, es preveia que fos derrota, malgrat que juguessin on juguessin, eh? El Sabadell és molt superior a l'equip de Champions. Els nostres lluiten per la permanència. 11 a 19, les noies guanyaven el seu partit 18 a 8, o 8 a 18, a la piscina del Vallirana. Són les líders de la Primera Nacional en el seu grup de competició. I tanquem amb OK Línia, et sembla? Sí, me pareix bé. Soc més d'OK Herba, però OK en línia
també em va bé. Ok, en línia és més o menys com l'hockey i gel, és molt espectacular. Paga la pena seguir els partits, és molt recomanable. L'Hockey Club Rubí Sempatins només jugava en categoria masculina, perquè les noies havien avançat al seu partit davant de les loves de pinilles, és així com es diuen,
havien guanyat, són líders amb 15 punts. Els nois encara no han perdut, en 5 partits sumen 14 punts, estan a la part alta de la classificació, només el supera el Molina Esport, que és qui ha guanyat els 5 partits, però està fent una temporada espectacular. També en final d'infart, perdien 0-1 i van remuntar la recta final amb gol de l'entrenador-jugador, el Marius Godano. Això és per veure-ho, eh? Cap de setmana amb emocions fortes i molta polèmica arbitral. Esport al cap i a la fi.
Sí. Bueno, Sisko, moltíssimes gràcies per explicar-nos tot això. Nosaltres vos escoltem avui migdia a tot això que ens explicareu amb molt més detall. I als bolletins, i a la web, com sempre, tota la informació esportiva de Rubi en aquesta casa. Molt bé, moltíssimes gràcies.
I avui, 27 d'octubre, d'aquí és l'aniversari, Gloria Dalmas. Bon dia! Què tal? Molt bon dia, Pamela. Doncs mira, avui celebrem, o celebra, Kelly Osborne, cantant i personalitat televisiva dels Estats Units, que compleix 41 anys. Kelly és filla de la llegenda del rock Ossie Osborne. Kelly és coneguda també per èxits com la cançó Change.
Simon Le Bon, vocalista del grup britànic Durant Durant, que compleix 67 anys. 67! 67 anys. Déu-n'hi-do. El cantant, com recordeu, és mundialment reconegut per temes emblemàtics com genre like The Wolf.
A Espanya tenim l'actriu Alba Flores, que és més joveneta, que arriba als 37 anys. Alba s'ha fet famosa pel seu paper de Nairobi, a la Casa de Papel, convertint-se en una de les cares més conegudes de la ficció espanyola actual.
I l'escriptora nord-americana Fran Lebovitz compleix 74 anys. Coneguda pel seu ingini i crítica social, Lebovitz, és autora del llibre d'èxit Metropolitan Life, una col·lecció d'assajos satídics sobre la vida urbana a Nova York.
N'hi ha, eh?, per fer assajos satíris a Nova York. N'hi ha per fer uns quants. Molt bé, Glòria, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. I ara, no marxin, perquè avui ve l'Albert Soler amb la tertúlia, no se la perdin. Nosaltres vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández.
Molt bon dia, què tal? Com esteu? Recomanació de luxe per començar la setmana. Fins i tot jo crec que podria ser un molt bon regal per encarregar per aquestes festes nadalenques que, tot sigui dit, no estan tan lluny com podria arribar a semblar. Sí, sí, els has reconegut, són pel part.
A la memòria dels grans seguidors de la música britànica de qualitat, aquest disco 2000 es transporta directament fins l'any 1995. Doncs per qui va vinculada a la nostra proposta? Perquè és l'edició especial del trentè aniversari de l'àlbum Different Class del pub.
un disc amb el qual demutant el número 1 de la llista d'àlbums del Regne Unit. Van entrar directament en aquella posició. L'àudio d'aquest àlbum especial del 30è aniversari del disc Different Class dels Palt ha sigut remasteritzat al mític Estúdic d'Abi Road.
I supervisats pel mateix Jarvis Cooker i Mark Webber, d'un dels components transcendentals de la mítica banda. Atenció, perquè aquest format de luxe compta amb una funda digital amb un guibret de 28 pàgines que presenta notes detallades de les entrevistes que els van realitzar els membres de Palp.
Noves entrevistes i també imatges mai vistes abans dels fotògrafs ranking en Donald Miles, que van ser els fotògrafs oficials que van immortalitzar aquell moment del llançament del treball dels Palps el 1995. Atenció, eh? Trentè aniversari Edition, una edició molt especial del Different Class. Una edició que, a més a més, també la podreu gaudir en format d'actualitat.
4 LPs de vinil, que està molt de moda regalar vinils i, a més a més, ens transporta literalment a aquella època, a l'any 1995, on temes com aquest disco 2000, disco 2000 dels Palps, van deixar una empremta imborrable. Temes com aquest o, per exemple, aquest que gaudirem ara mateix, el Common People.
Fins demà!
Bona nit.
I took her to a supermarket. I don't know why, but I had to start somewhere. So it started there. I said, pretend you've got no money. And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling.
You want to live like common people. You want to see whatever common people see. Want to sleep with common people. You want to sleep with common people like me. But she didn't understand. And she just smiled and held my hand. I went to flats above the shore. Cut your hair and get a job.
Fins demà!
Fins demà!