Passen 5 minuts i mig de les 9 de la matí i començar amb aquesta segona hora d'avui divendres 7 de novembre. Avui conversarem amb la directora de l'Escola Montessori, Esther Catalani, la cap d'Estudis, Ruth Panicello, que ho digui bé, i també xerrarem amb la Roser Argemi, que és directora del programa Magnet, perquè a
Ahir, l'escola Montessori va rebre la visita d'una comitiva de la Fundació Bofill, d'aquest programa magnet que han estat implantant en la seva escola durant uns anys, i ens explicaran com va anar tot plegat.
Després tendrem una nova edició de l'escanner setmanal, però avui tenim una novetat, perquè no ens l'explicarà l'Albert Soler, sinó que tendrem a nosaltres, a la nostra companya Patri Díaz, que de ben segur ho farà igual de bé.
Arribant a les 10 del matí, els nostres companys d'esports ens explicaran i ens faran un resum de tota l'actualitat esportiva de la ciutat. Sabrem qui fa ens avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia amb la Belén Tierno, que analitzarà l'actualitat amb Lídia Juste, amb Josep Manuel Fernández i en Carme Pomereda. A partir de les 11, la Lídia Martín xerrarà amb Anna Rodríguez, que és l'autora...
de la novel·la Notre Dame de l'Alegria, que presentarà dilluns a la biblioteca Mestre Martí Taulé. Després serà el torn del territori digital de Germà Bustamante, que xerrarà sobre ciberseguretat i infants. Començam!
Ahir una comitiva de la Fundació Bofill va ser-hi a l'escola Montessori per conèixer millor el projecte educatiu que està enduent a terme allà. I és que aquesta escola ha format part del projecte Magnet amb la Fundació CIM de la UPC.
I per saber tot el que va passar ahir, tenim nosaltres aquí a l'estudi en Esther Catalán, que és directora de l'Escola Montessori, i també en Ruth Piz... No ho diré bé en tota l'entrevista. Ruth Panicelo, cap d'estudis, benvengudes les dues. Bon dia. Bon dia. Moltes gràcies.
I a l'altra banda del telèfon tenim en Roser Argemí, que és responsable del programa Magnet de la Fundació Bofill. Bon dia, Roser. No la sentim...
Bon dia. Ara sí, ara sí que te sentim. Molt bé, bon dia, bon dia. A veure, com dèiem, aquest dijous un munt de gent de la Fundació Bofill va venir a visitar l'escola Montessori. Què els hi va mostrar? Com va anar aquesta visita?
Doncs mira, la visita va anar superbé, sí que va ser una miqueta accidentada per tot el problema de les pluges, però al final es va poder dur a terme. I la veritat és que li vam ensenyar una mica el dia a dia a la nostra escola, sobretot a la comunitat de grans, que és on els nens estan supermotivats amb la nostra metodologia i vam veure que és el nostre puntal i que volíem que veiessin que després del programa Magnet els canvis que s'han dut a l'escola i realment que s'han produït aquests canvis.
Que segueixen les millores, gràcies a aquest programa, també. Exacte, sí, sí. Roser, per què l'Escola Montessori?
Doncs mira, perquè nosaltres, clar, com a Fundació, com a equip de la Fundació, tenim diferents programes, no? Tots treballen per millorar l'educació de Catalunya, no? I cadascun des de la lectura, equitat digital, temes de lluita contra l'abandonament escolar...
I ens agrada molt una mica intercanviar els projectes i aprendre conjuntament entre nosaltres, però sobretot també dels actors o de les escoles en aquest cas que treballen amb els nostres projectes i realment escoltant-les i veient la seva evolució, la seva experiència amb els nostres projectes, és com també aprenem més i millor el que fem bé, el que no fem tan bé i el que podríem millorar. I en el cas de l'Escola Montessori, efectivament,
pel seu recorregut, per la feina que vam fer amb ells durant el projecte Magnet, i sobretot per aquesta idea que ara comentava l'Ester del que s'ha quedat a l'escola. El fet que nosaltres sempre volem, evidentment, que quan fem un projecte no sigui un bolet, no sigui una cosa, una floca no festiu, una cosa que és passatgera, sinó que al contrari serveixi per millorar el projecte de l'escola. Llavors, en aquest cas, efectivament...
Han quedat moltes coses, jo diria en el cas de Montessori, també de l'escola Pau Casals d'Aquí Rubí, que sabeu que també va estar en el programa Magnet, però realment és una escola en la qual quan hi passeges es veu de seguida, no només t'ho poden explicar, sinó que es veu el que ha quedat, i per això ens agradava, doncs, per saber escollir, vaja, l'escola Montessori en concret. Això que deies que veus el que s'ha quedat passa sovint en totes les escoles que formen part d'aquest programa Magnet? Al final acaba arrelant?
Mira, en la majoria de casos sí, perquè hi ha una part que és una formació que es fa de tres anys, que haver-hi una formació de tres anys dóna per treballar moltes coses. I com que és una formació que s'adapta molt a les necessitats de cada centre, realment també és important que el centre la vegi com una oportunitat. I en el cas jo diria de Montessori i també de Pau Casals, puc parlar també de l'escola Pau Casals,
la van veure com una gran oportunitat com a claustre, com a equip directiu, i l'han aprofitat al màxim. Nosaltres sempre ens adaptem molt, però si una escola no ho acaba de saber aprofitar, a vegades sí que no queda tanta petjada, per entendre'ns. En aquests dos casos, clarament, va quedar una petjada important, pensem, i en la majoria de casos sí que passa. El que passa és que és veritat que la part de la relació amb el pàrner no sempre es veu tan tangiblement. I en el cas de Montessori és un class molt clar, ells després de fer Magnet, a més, van fer FAG, i tenen
molt recorregut en tots els temes de maker, STEM i tecnologies a l'aula, i llavors realment és una cosa que es veu fàcil, i per això potser també vam triar Montessori, en canvi potser Pau Casals de Rubi, que és un tema més audiovisual, quan passeixes per les aules no sempre es veu tan evident, i per això vam escollir Montessori.
Ahir va ser un poc la visita, em comentàveu abans, que havia estat una visita un poc accidentada per mort de sa pluja. Com vau organitzar aquesta visita i quines coses els hi vareu mostrar? Perquè no sé si hi va haver, per culpa de la pluja, algunes coses que no li poguéssiu mostrar a aquests visitants.
La veritat és que no, que vam tindre la sort. Sí que és veritat que vam tenir pocs alumnes, però és veritat que vam poder veure els tallers i llavors vam veure in situ amb els alumnes, els van poder explicar com ho fèiem. Després la gestió, la veritat és que gràcies a la Fundació va ser molt fàcil. Ens vam posar d'acord quin dia, com podíem organitzar tothom i tot ha estat, la veritat és molt...
Molt fluid. I la veritat, jo volia també agrair perquè el programa Bancred va ser per nosaltres una oportunitat, perquè vam fer, el que vam aconseguir és enfortir el nostre projecte educatiu, però sobretot veure que el poble ens veia amb una mirada diferent i que realment ara les famílies ens escolleixen pel nostre projecte.
De fet, ahir l'exdirectora, la Conxita, explicava que gràcies al projecte heu vist com han augmentat el nombre d'alumnes a batxillerat i que no hi ha tant abandonament escolar.
Sí, perquè realment, a través d'aquest projecte Magneti, del nou projecte a l'escola Montessori, fomentem molt, com ha dit la Roser, la metodologia Steam i Maker, on treballem molt amb nova tecnologia, en la part més científica. Llavors, aquí els fem aquesta part més accessible a tot l'alumnat, arriben a l'ESO, i si és el cas del batxillerat, amb molt més coneixement,
i han pogut veure aquesta part tecnològica, que l'han pogut provar, han pogut veure si els agrada o no, i poden escollir una mica aquesta part, si és el cas. I la Conxita és el que us va explicar ahir, i de fet vam parlar amb l'institut, amb el que enviem més alumnes de la nostra escola, i realment els resultats hi són, perquè l'alumnat
hi ha menys abandonament escolar, hi ha més alumnes que escollen la part científica si arriben al batxillerat, i també la presència de noies, en aquest sentit, que abans aquestes branques eren molt més abundants en els homes.
i ara les dones també es veuen empoderades, empoderir i accedir, això és molt bonic i és, en molta part, fruit de tot aquest acompanyament amb Magnet. El projecte educatiu, jo sé que els projectes educatius de les escoles són molt amplis, però feu-nos cinc cèntims d'aquest projecte Magnet, com ha quedat integrat a dins de l'escola?
Una mica el que volem sobretot és que l'alumnat estigui al centre de l'aprenentatge. Això per a nosaltres és com una de les coses més importants. Llavors, el que és el projecte Montessori, de l'escola Montessori, no Montessori,
és que l'UNAT estigui al centre d'aprenentatge i pugui escollir una mica com aprèn i què aprèn. I això ho fa molt amb l'acompanyament de l'adult, evidentment, si no, no seria possible, i ho fem molt a través dels tallers d'aprenentatge, que es duen a terme a la comunitat de petites, per un costat, a la comunitat de mitjanes i a la comunitat de grans.
En cada comunitat són uns tallers que estan adaptats a l'etapa de l'alumnat, perquè tampoc és fàcil poder fer un taller on saps que tindràs alumnat de quart, cinquè i sisè a la vegada. No, però també és una cosa molt enriquidora. Llavors, en aquests tallers l'alumnat està barrejat, els tres cursos, quart, cinquè i sisè, i hi ha uns deu tallers a la comunitat de grans, n'hi ha nou a la comunitat de mitjanes,
i a la comunitat de petites, 8. Llavors, en aquests tallers d'aprenentatge són molt variats i diversos, n'hi ha alguns que són més científics, n'hi ha alguns que són més makers, llavors la llengua sempre està present, perquè és superimportant integrar la llengua en qualsevol activitat educativa que es pugui desenvolupar al centre,
i el que fem és que l'alumnat sigui molt autònom. Són tallers on l'adult, com he dit abans, acompanya molt i l'alumne accedeix a l'aprenentatge una mica des de l'autonomia, amb instruccions i una mica és així com treballem. I després volia també dir que els nostres tallers, amb el programa Magnet, la tecnologia sí que realment està integrada, no és un bolet de l'escola, sinó que és el nostre dia a dia,
I els nostres alumnes ho saben. I després una part important, que és el que deia la Ruth, que fomentem dones extraordinàries. I llavors sempre són els noms dels nostres tallers. I sempre hi ha un punt, abans de començar el taller, d'aquella dona que hem escollit.
que té relació amb aquell taller, doncs sempre diem que són dones, que són l'excel·lència i que és un model a seguir. I llavors jo crec que aquesta visió que any darrer any en tots els tallers ho veuen, doncs després es reflecteix a la secundària i al batxillerat. Quins beneficis creieu, o heu observat, que aporta als infants treballar amb aquest enfocament? Doncs primera que ells aprenen...
aprenen en el moment, fem, i a més a més que van escollint, van prenent les decisions mentre van treballant. I com és una cosa que van fent, llavors és el que sempre es diu, no és un aprenentatge significatiu, perquè ho integren en seguida. No és el mateix que tu vagis amb un llibre, que vagis amb una pàgina i diguis que han de prendre allò, que ho aprenguin per unes circumstàncies que la necessiten per arribar a un punt final.
Clar, a vegades potser amb els exemples és com queda més clar, no? Perquè també intentar explicar un projecte educatiu és complicat, no? Però, per exemple, a la comunitat de grans l'any passat jo vaig fer un taller de croma, que era un taller molt audiovisual on es treballava. Sobretot l'objectiu principal era la oralitat de la llengua catalana
L'alumnat s'agrupa en grups que ells mateixos volien i havien de crear una petita història totalment lliure, ben estructurada, això sí, i ben escrita també, i després la gravaven.
amb el panell croma verd típic al darrere, i la passàvem a l'ordinador, després l'editaven i acabaven tenint una petita història inventada i aquí havien treballat, evidentment, l'oralitat, havien treballat l'expressió escrita i havien treballat totes aquestes habilitats comunicatives. I això és un dels tallers pels quals passaven...
durant tres sessions, durant tota una setmana, tres sessions de tres franges d'una hora i mitja aproximadament. Un altre detall, totalment diferent, però que també està a la part amb aquest, era el de creació de peces 3D, que aquí sí que està superintegrat el projecte Magnet,
on l'alumnat anava passant per les aules amb l'acompanyament de l'adult i amb una estructura molt clara per veure què necessitava cada aula. Per exemple, el racó dels jocs de taula, que ens fa falta una peça d'escacs.
Doncs mira, a nosaltres ens fa falta una peça d'escacs, d'acord, ho recollim. Aquí també estan fent una recollida de dades, estan treballant amb equip, s'estan comunicant i després veien tot el que necessitaven i feien aquesta creació de peces
que necessitava la comunitat educativa. Llavors aquí estàvem fent aquest treball de comunicació, de treballar en equip, de programació ja, anar una mica més enllà, que és el que estàvem parlant d'aquesta part més tecnològica i científica. Creació d'una peça a través d'un programa que es diu Tinkercat, que és amb el que treballem per a fer després la impressió 3D. I aquí estàs integrant tota aquesta maquinària
que és el que sobretot ens ha donat el projecte Magnet i el nostre partner, que era el team de la UPC. Ells ens van donar la base més tecnològica, perquè nosaltres teníem la visió més de mestres, ells tenien més la visió d'enginyeria, i llavors vam fer una... El nostre partner ens va acollir superbé i ens va donar unes bases per fomentar molt més la tecnologia a l'escola, i a partir de llavors, és una de les coses que s'ha quedat a relatar l'escola.
Roser, quina impressió vos vareu endur ahir de l'escola, de tot això que vos varen mostrar allà?
Doncs mira, clar, els companys que van venir no havien vingut mai a conèixer l'escola Montessori i realment van sortir, jo diria que molt entusiasmats per com ho transmeten, perquè només cal escoltar-les, diguem-ne, per aquesta essència d'integrar la tecnologia que vam sentir. Vull dir que avui en dia...
Sabeu que la tecnologia tenim pertot arreu, però aquesta idea de treballar-la amb sentit i amb aquestes competències i aquests aprenentatges que comentaven ara la Ruta i l'Ester, no és tan fàcil de dur a terme en el dia a dia de l'aula. Llavors, jo diria que la cosa que a nosaltres ens agrada més veure del que ha quedat a l'escola Montessori és aquesta...
d'aquesta manera de reflexió, aquesta reflexió permanent pedagògica. Sabem que la societat d'avui és molt canviant, ens repta molt a nivell educatiu, hi ha moltes necessitats, moltes noves circumstàncies que ens obliguen a posar-nos al dia a veure com podem fer més i millor perquè el nostre alumnat aprengui més i millor. I realment el que volem sempre que quedi en un projecte màgnet, i jo crec que en el cas de Montessori és un cas molt clar, que es veu com ha quedat, com ha quallat,
que és aquesta reflexió pedagògica i aquesta trobar el sentit a tot el que fem i no estancar-nos. No diria ara fem això i el farem sempre, el taller el farem sempre així. Ja queda clar que el farem i el revisarem tant de vegades com calgui perquè el que volem és que l'alumnat aprengui millor i que sortiran noves eines i l'important és estar preparats per això. Llavors el currículum actual ho diu, ho demana, el Departament d'Educació llança unes instruccions en els centres perquè ho vagin integrant al seu dia a dia
i en els propers anys encara més. Tot el tema de digitalització a les aules és un tema que
que haurà d'entrar i en tot cas ha d'entrar en una mirada d'equitat, que tots els alumnes hi tinguin accés i que no deixem de perdre altres competències o aprenentatges. Amb aquest debat de pantalles i pantalles no és obvi que no podem dir pantalles no perquè estan en el dia a dia de les nostres vides, però sí que hem de veure com ho treballem a l'aula i com ho fem perquè tot l'alumnat ho treballi amb un esperit crític, sabent utilitzar aquestes eines, etc. Alumnat i docents. Llavors és veritat que en aquest cas s'ha de dir que l'escola Montessori va per davant
de moltes escoles que s'hi han de posar, que volen, però que no és tan fàcil posar-se en aquests temes i integrar-los a l'aula, perquè no tots estem igual de sensibilitzats en aquests àmbits. I volia comentar que abans no ho he esmentat, que ahir la visita que vam fer a l'Escola Montessori la vam fer a l'equip de la Fundació Bofill, que estem en projectes diversos, amb diferents...
escoles, municipis, etc. Però que el programa Magnet en si és un programa del Departament d'Educació i la Fundació Bufill i l'Institut de Ciències de l'Educació i l'Autònoma, on també ha col·laborat molt l'Ajuntament de Rubí. Ho volia posar en valor perquè aquí no hem estat sols, diguem-ne, acompanyant el Matessori i el Pau Casals, sinó que hi ha hagut més actors i que s'ha de dir que l'Ajuntament en aquí també des del Minut Zero. Això ho podeu corroborar vosaltres d'Ester i Ruth, però és veritat que des del Minut Zero ha recolzat molt aquest projecte i això també és molt important en qualsevol projecte que fem.
sobretot en el projecte Magnet, que hi hagi aquesta implicació municipal. Home, sí que és veritat que és un conjunt d'actuacions. No només va ser la Fundació Bufi, amb el seu programa, va ser el claustre a l'escola, que ho va agafar amb moltes ganes. També l'equip directiu que en aquell moment estava, l'Alicia, l'Òscar i la Conchita, que van enfortir molt tota la formació i van estar acompanyant-nos. I després va haver-hi un canvi en aquell moment, que es va fer la Comissió de Garanties a Rubí, que l'Ajuntament...
s'hi va posar i llavors tot això ha ajudat que la nostra escola hem enfortit el nostre projecte però alhora, el que he dit abans que tota la població de Rubí ens veu des d'un altre vessant i ens venen a veure perquè els agrada el nostre projecte i això crec que
que ha estat un petit esforç de tots, des de la part de la Fundació, de la part de l'escola i tota la comunitat educativa, perquè no només els mestres, però totes les persones que estan implicades, i després l'Ajuntament, i també perquè no tinguin inspecció. Va ser tot. Una miqueta, diem que va ser sort, però també l'esforç de tothom va estar ja present.
Roser, què creieu que poden aprendre la resta d'escoles que participen en el Magnat d'aquesta experiència del Montessori? Què és el que podrien aprendre? Perquè abans has dit que era una de les escoles que millor ho feia i que ho havia integrat millor. Què és el que poden aprendre?
Doncs mira, ja ho saben elles, que les utilitzem molt quan fem jornades magnet o quan fem visites entre centres, que és una cosa que fem, que comencen el programa, que visitin centres més séniors, diem que hem passat pel programa, i en aquest cas, pobres, estan cansades d'explicar-ho tant de vegades com calgui, no? Perquè és molt important, jo diria que en el cas del Montessori potser és perquè totes les tecles, ara l'Ester parlava de sort, jo crec que, bé, sort és evident que sola no hagués fet tot això,
i aquí hi ha hagut, com diu ella, la implicació de molts actors. I crec que això és una de les coses que és més important a ressaltar i que penso que per una escola que comença el Projecte Magnet, veure que són importants totes les peces, que és important que hi hagi un lideratge al centre, que hi hagi un equip directiu
que fa una aposta, però també que és distribuït, que hi ha un lideratge distribuït, que hi ha més persones al claustre, que és el claustre també que aposta per aquest projecte, que junts fan tot aquest procés, els ajuda també a cohesionar-se com a equip i a enfortir-se i a tenir un relat de cara cap a fora,
que és això que en el cas de l'escola, com ara deia una mica l'Ester, fa uns anys hi havia menys demanda, potser les famílies no coneixien el projecte, hi havia menys interès pel projecte de l'escola Montessori, i realment la feina que han fet interna,
de l'esforç d'explicar-ho de cara a fora i de tantes vegades com calgui, doncs això realment és una de les claus de l'èxit, jo crec que en el cas de l'escola Montessori. Fer aquesta bona feina interna, perquè si no, si expliques coses que en realitat no estan passant, no és creïble, llavors tenir un bon projecte, fer aquesta feina i saber-la explicar de cara a fora,
és el que al final transmet confiança en les famílies. Les famílies aposten per un projecte quan veuen mestres compromesos, mestres que es formen, una tranquil·litat, una confiança que aquí s'aprèn. I això és el que jo crec que a l'Escola Montessori s'ha pogut fer molt bé.
I ja per acabar, perquè ens estem quedant sense temps, quins són els reptes, Ruth i Esther, que plantegeu de cara als pròxims anys? Doncs jo crec que seguir en aquesta línia, perquè és la que a nosaltres ens agrada. I que no és fàcil, tampoc. Exacte. Que seguir tenint tot el nostre equip a l'escola, que seguixi també amb les mateixes ganes de seguir...
en aquesta línia i sobretot perquè és una millora pels nostres alumnes, que és el que nosaltres volem. És la nostra finalitat, seguir i arribar a aquesta fita que hem aconseguit fins ara.
i que sempre ens puguin recordar com a Escola Magnet, perquè això voldrà dir que d'alguna manera encara ho som. També hem passat pel projecte Bibliotec, també de la mà de la Fundació Bofill i del Departament d'Educació,
ens ha ajudat a transformar una mica la biblioteca de l'escola i ara actualment també som Escola Faig i estem donant-li un tom als projectes de l'escola, els estem enlairant d'alguna manera i potenciant-los molt. Llavors hem estat magnet, ho som d'alguna manera, hem estat biblioteca, ara som Escola Faig i doncs
una mica que ens movem i ens agraden els reptes i al final tot per la millora educativa i de la qualitat de l'aprenentatge de l'alumnat. Roser, entenc que vosaltres seguireu connectats amb aquesta escola Montessori des de la Fundació Bofill, no?
I tant, si ens deixen, segur. Nosaltres estem encantades. La veritat és que sempre ens han fet acompanyament i ens sentim sempre recolzats per ells i nosaltres... I molt estimades. Sí, sí, les Aliances, com diu el programa, Aliances Magnet, volem que segueixin en les nostres vides.
Que siguin duraderes. No, nosaltres també, nosaltres sempre ho diem, hem après molt, en el programa Bànqueta en general, però en el cas de l'Escola Montessori hem après molt i segur que seguirem aprenent junts, vull dir que nosaltres també disposadíssims. Sempre pensem en elles, ja ho saben, i sempre que necessiten alguna cosa ja saben que estem allà, pel que puguem ajudar.
Molt bé, doncs amb aquest desig de seguir aprenent molt tots, tant des de l'escola com des de la Fundació, com des d'aquí de la ràdio, us hem de dir adeu a les tres. Moltíssimes gràcies per estar aquí avui amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Torna'n l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta. I sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Bolletins informatius de Radio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat.
Informatiu migdia. L'empresa rubinenca Robinhood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxar amb Cingilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho ha assabentat plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Fins demà!
Avui és divendres, sona la sintonia del grup IZAL, però no tenim aquí l'Albert Soler a l'estudi per fer el seu escàner digital. Ai, digital, escàner setmanal. Empiezo bien. És divendres, Pamela, és divendres. Tenim aquí, i estem molt contents de tenir-la, a la Patridia.
Doncs sí, no sóc l'Albert Sol, evidentment, per la veu ho haureu captat. Aquesta setmana em toca a mi fer el resum del que ha passat en aquests últims dies, sempre al voltant d'una paraula, Pamela. Quina és aquesta paraula que has triat? Doncs mira, aquesta setmana aquí a la ciutat he detectat que hi ha hagut certa o molta preocupació, diguéssim, no?
Doncs la notícia de la setmana i potser del mes, ja ho veurem quan s'acabi el mes, ha sigut l'ovella Gustavo, com no podia ser d'una altra manera. Pobreta. Feia un parell de mesos, segur que més d'un Rubina com una Rubinenca, que ens estiguin escoltant, els haurà vist.
que estaven passejant pels carrers del centre, un home, en aquest cas amb un gos i amb una ovella, que es deia o es diu Gustavo, lògicament cridava l'atenció i s'ha parlat moltíssim en moltes converses de bar, diguéssim, i a les xarxes socials. A principis de setmana vam saber que la setmana passada la policia local el va aturar,
enmig del carrer Fondo, al centre Baja, i li va requisar l'animal, l'ho veia. De fet, és un mascle i li hauríem de dir marrà, però queda millor, ho veia Gustavo. L'argument per requisar-li al Gustavo és perquè es trobaven unes condicions de benestar animal deficients i perquè, segons...
explicava també la policia, causava molèsties als veïns quan passejava. I el seu amo, el Salvador Fernández, ens ho negava. Aquesta mateixa demana ens explicava ell que no havia detectat cap mena de perjudici als veïns i a les veïnes i que no havia escoltat queixar-se als veïns i a les veïnes. L'amo del Gustavo, això sí, porta molts dies preocupat pel marrà.
Bueno, estos van a emportar caminant, cinta a la comissaria, jo els vaig acompanyar perquè no m'han refir, i els carregaran per aquí i els llançaran a l'arriera, i al final està en un santuari, un santuari on la volia portar jo. Bueno, hi ha un santuari aquí a Rubí, una dona ha fet un santuari, té aquí uns quants animals, no sé què té aquí, va dir que tenia cabres i no sé què més. Bueno, no sé com fer, crec que la policia la va portar al veterinari, i aquí aquest veterinari, que no sé on, aquesta dona el va recollir.
I com és que el Salvador tenia el Gustavo? És pastor? Treballa d'això? Que va, que va. No és pastor, no treballa d'això. De fet, treballa en una empresa, però ens explicava l'altre dia que fa dos mesos i mig, literalment, se la va trobar al carrer, prop d'on viu. Ell no sap com va arribar en el seu moment fins a la ciutat. Això és el barri de Can Fatxó. Ell viu en un local...
del barri de Can Fatxó. I des d'aquell dia, el Salvador no ha tornat a veure el Gustavo. Està molt preocupat per l'ovella. El dia que la policia local es va emportar l'ovella, des d'aquell dia no la veu. Déu-n'hi-do, quina història més curiosa, si més no. Sobretot, esperem que la pobra ovella estigui bé, que és el més important. Patrick, quina és la segona preocupació de la setmana?
Doncs mira, Pamela, aquesta setmana s'ha fet pública l'enquesta de satisfacció ciutadana i de coneixement de la ciutat que l'Ajuntament fa cada any. Pregunta tota una sèrie de qüestions a rubinencs i a rubinenques i una de les preguntes habituals i que serveixen els governants per prendre decisions és quines són les preocupacions principals de la ciutadania, que és bàsicament el que tothom consulta.
Doncs la sensació d'inseguretat, que és una cosa recurrent des de fa alguns anys, la manca de manteniment i la dificultat per trobar aparcament continua sent tot allò que més preocupa, en aquest cas, a la gent que viu a la nostra ciutat. Els clàssics de cada any? Sí, són clàssics des de fa uns quants anys ja.
En canvi, una altra dada significativa és que temes com la immigració, l'atur o les ocupacions il·legals només han estat assenyalats com una de les principals preocupacions en menys del 5% dels casos. Ho destaco perquè a vegades a les xarxes socials sembla que no sigui així, que la principal preocupació sigui, per exemple, la immigració.
L'altra dada que es destaca d'aquesta enquesta que es fa cada any diu que el 74% dels encastats, això vol dir 420 persones, es mostren satisfetes de viure aquí a Rubí. Un percentatge però que ha baixat 5 punts respecte fa un any, llavors era del 79%.
Als rubinencs els agrada assenyalar el que creuen que no funciona perquè els preocupa la ciutat però en realitat no la canviarien per res del món Rubí és el millor Vinga, tercera notícia
Un altre que també s'ha quedat molt preocupat i amb raó aquesta setmana és el rubinenc Pau Major. Per què? Perquè dimarts estava fixat el judici a ell i a uns companys de tres, que són de Terrassa en aquest cas, per haver participat a una manifestació el dia 26 de febrer
de 2021. Recordem aquell dia perquè va entrar a presó el raper Pablo Hasél. Es van fer diverses manifestacions a algunes poblacions catalanes, entre elles Terrassa, que és on estava el Pau Major manifestant-se. El Pau, després de passar quatre anys i mig preocupat, quatre anys i mig, per si hauria d'entrar a presó o no per aquells aldarulls que es van fer en aquella manifestació.
La fiscalia, recordem-ho, li demana quatre anys i mig a presó, doncs ara haurà d'estar preocupat encara més. En aquest cas, fins al 2027, per què el judici es va sorprendre? I per què es va sorprendre? Doncs per aquelles coses una mica surrealistes, la veritat, que passen a la justícia, perquè recordem, ja estava esperant aquests quatre anys i mig, eh, el Pau. Doncs bé, resulta...
que el jutjat es va oblidar de citar els testimonis de la defensa i només es van presentar els testimonis de l'acusació. El Pau Major ens explicava aquesta setmana que aquesta errada del jutjat el fa sospitar una mica. Cap explicació. Fa mal pensar, però arriba un moment que dius que està... Ja ho hem dit moltes vegades també, que està tan muntat l'acusació de la Fiscalia que al final arribes a la conclusió que l'únic
al final això quedaran res. Però bé, clar, tampoc pots dir blat fins que el tens al sac. Però a veure, què és allò tan greu que ha fet el Pau perquè hagi d'anar a la presó? O perquè s'estigui debatent si ha d'anar en un judici, s'estigui dient si ha d'anar o no a la presó? Doncs mira, us comentava aquella data, no? El 26 de febrer de 2021, a Terrassa, com dèiem, com a d'altres poblacions catalanes, s'organitzaven manifestacions, perdonar, com dèiem,
suporta aquest raper que havia entrat a la presó aquell mateix dia, el 26 de febrer, per complir una condemna de sis anys i mig per delictes d'enaltiment de terrorisme, calúmnies i injúries a la corona i a les institucions. Per què? Doncs per les lletres de les seves cançons en aquest cas. Total.
que a Terrassa hi va haver una manifestació, una concentració. Va finalitzar amb càrregues policials per part dels Mossos i es van detenir a set persones. Tres d'aquests detinguts eren menors i la causa contra ells es va arxivar, però què va passar amb la resta? Entre els quals hi havia el Pau Major, que la Fiscalia li demana aquests tres anys de presó pel delicte de desordres públics, una petició a la qual cal sumar 18 mesos més,
i 5.400 euros cadascun pels delictes de danys i una indemnització, a més a més, conjunta d'11.500 euros. Tot això és el que li demanen al Pau Major i als seus companys. Déu-n'hi-do. Quarta preocupació de la setmana.
A veure, Pam, tu que ets mare de nens petits, com jo, les meves ja són més grans, els teus són més petitonets, quan dimecres a 3.15 de la nit et va sonar l'alarma, bueno, a tu i a tot Catalunya, avisant, per risc de pluja, que hi havia ahir, a primera hora del matí, et vas preocupar o no? Sí.
A veure, primer em vaig assustar perquè estava dormint, perquè me'n vaig a dormir amb ells i, clar, va sonar allò i primer em vaig assustar en plan se me cae la casa encima. I després sí que vaig pensar, ostres, i ara què fèiem amb els peques, els hem de dur, no els hem de dur, no teníem cap informació i a mi fins al dematí no em van enviar a l'escola, no em van enviar cap mail. No.
De fet, aquest és un dels dubtes que tothom tenia ahir al matí, que fèiem les criatures, les petites i els grans. Si anaven a l'institut, si anaven a l'escola, si anaven a l'escola a bressol, doncs, com molts altres rubinecs i rubirenques, van tenir aquest mateix pensament que vas tenir tu per la nit. Molts missatges de la nit a les escoles per saber què és el que havien de fer, perquè no sabíem pas què havíem de fer tots plegats. Sabem, per exemple, del cas de l'Institut Duc de Montblanc, que és on porta...
els fills, els seus fills d'Albert Solet, que passaven les 11 de la nit a través de l'aplicació iEduca, la direcció del centre va enviar un missatge a tots els pares i a les mares que estaven preocupats i preocupades per dir que no se suspenia res aquella hora i que a les 6 del matí
ho tornarien a valorar amb la informació, evidentment, de les autoritats, perquè s'havien de fer reunions per la nit i s'havien d'acabar de decidir què es feia al matí. I al matí, parlem d'ahir, poc després de les 7 del matí, els van enviar un altre missatge, parlem tota l'estona de l'Institut Tutamon Blanc, per dir-los que es mantenien les classes amb normalitat, malgrat la pluja forta a l'hora d'entrada, perquè a més va coincidir, precisament, si recordes, ahir, més o menys a les 8, quan tu començaves el programa, més o menys, va ser quan va començar a ploure bastant fort aquí a Rubí. Sí, sí, sí.
La veritat és que els pares i les mares som molt sofridors. De fet, començam a sofrir, sobretot les mares, des d'abans de parir-los. Exacte. I sofrim tota sa vida. Vinga, la darrera notícia de la setmana quina és?
Doncs avui tancarem aquest escàner amb una notícia d'esports, dels que jo sé moltíssims. Sóc una gran experta en el món esportiu i en el futbol ni te cuento. T'encanta, eh? Una cosa meravellosa. Doncs bé, no parlem de futbol, eh?
Parlem de l'equip masculí de Waterpolo del Club Natació Rubí, que estaven també una miqueta preocupats per la inici de temporada a la Divisió d'Honor amb 4 derrotes seguides, només per preocupar-se. I no 4 derrotes normals, sinó 4 pallisses. Van perdre de 9 gols amb el Terrassa, de 8 amb el Mataró, de 8 amb el Sabadell i de 15 amb el Barceloneta. La preocupació era molt evident per aquests resultats, però també eren conscients que aquests 4 rivals...
Doncs són equips dels que lluitaran per guanyar la Lliga i per classificar-se per competició europea. És a dir, no era la seva Lliga. La Lliga de l'aglomeració Rubí començava dimarts passat amb el partit contra el Tenerife-Txeide, a casa en aquest cas. Si no sortia un bon partit i perdien, doncs sí que la preocupació ja era completament immensa i s'hauria multiplicat. El partit va ser molt igualat, això sí, però va caure del costat dels rubinencs, veus? Van guanyar.
La permanència divisa d'honor passa per partits com aquest i, doncs, finalment, el Club Natació se'n va sortir. O sigui que ni tan mal, no? Acabam amb una bona notícia. Molt bé, Patri. Repassada la setmana. Molt bé, repassada la setmana. Doncs, Patri, moltíssimes gràcies per fer-nos aquest escàner setmanal conduït per la paraula preocupació. Exacte, aviam quina és la paraula la setmana que ve. A veure. Gràcies. Vinga, adéu.
Fins demà!
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Ja està aquí el nostre company Toni Bravo, que avui he hagut de córrer jo per tota la ràdio per trobar-lo, perquè estava desaparegut. Bon dia, Toni. Bon dia. Com que desaparegut, si estava aquí gravant el programa d'avui les cròniques? Home, sisplau. Hem de donar pas a 45 o 44, no esperar-te aquí, que són 50, ja que no dona temps. Vinga, tira, tira, que t'ha quedat sense temps.
Anem a parlar de la Unió Esportiva Rubí. Dual directe aquest diumenge al migdia a Can Rosers, els de José Solivella, que són quarts, 13 punts, reben, atenció a un dels candidats, el títol al Manlleu, que és segon, justament amb els mateixos punts que els rubinencs.
Jo ho he catalogat com a xoc de trens. Molt bé, molt bé. A més, el nostre tren, el de la Unió Esportiva Rubí, va a tota velocitat perquè seria si guanyen la quarta victòria consecutiva dels nostres. Un cop de taula, ja, per consolidar-se entre els millors. Podreu seguir el partit en directe a Ràdio Rubí. Anem al Juventut 25 de septembre. Visita diumenge, mateixa hora, a les 12. Al Camp del Callà, els de José Andrés Vargas, estan...
A la part baixa del grup 3 de primera catalana, 5 puntets necessiten enllaçar una segona victòria per intentar sortir d'aquesta zona vermella. El Callà, en canvi, navega a la zona mitjana. Això sí, arriba amb una dinàmica negativa perquè ha perdut els dos darrers partits. Pel que fa a segona catalana, l'Olímpic. Aquí també anem una mica coixos. Visita el Camp de Guissona. El diumenge, això serà dos quarts de cinc. Els rubinents, 4 punts són els cuers.
Oh, pobres. Sí, encara no coneixen la victòria. A veure si guanyem. Clar, trencar aquesta mala ratxa davant d'un rival de la zona mitjana. A veure si hi ha sort. Anem a ok línia, els 100 patins. Juga a domicili contra un rival directe, que és el Valladolid. Tant els nois com les noies. Les noies, líders, 15 punts de la Liga Élite, s'enfronten a les panteres de Valladolid.
Recordem que aquí hi ha moltes coses pendents, perquè la Copa d'Europa que es va jugar al pavelló de la Llana, les Panteres en la final van treure aquesta copa. Les nostres van fer una magnífica segona posició, però van guanyar la final. Per tant...
moment per posar terra pel mig, que en lloc de segona siguin terceres i potser resquitar-se d'una derrota dolorosa. Això serà dissabte a les 6. A les 6. Hi haurà venjança aquí, eh? Sí, però bueno, jo crec que per venjança, venjança, ha d'anar a una Copa d'Europa i llavors... Això sí.
Els nois, que són segons de Lliga Elite, estan superbé els empatins. Es veuran les cares amb el Valladolid, que sempre han estat dels millors equips, que ara estan quarts, a dos quarts de vuit. Anem al Waterpolo, no sé si queda temps, queda molt poc. Ràpidet, ràpidet, va. El Club Natació Rubi Femení, líder de la primera divisió amb nou punts, rep el Túria amb tres. Això serà dissabte a les sis i quart, a la piscina de Can Rosers. Doncs a veure si les nostres mantenen aquest lideratge i aquesta imbatibilitat.
Molt bé, Toni. On time, eh? On time. Espera't, jo tinc més coses a dir, però si em dius allò... Tens pas que et di aquestes coses, però t'has quedat sense temps. Això s'escolta a Esports del Dia, el programa Ales? Dos quarts de dues? Tota la resta de la informació la tindreu aquí d'una jornada que serà impressionant. Molt bé, moltes gràcies, Toni. Adeu. Fins dilluns.
I avui, divendres, 7 de novembre, Gloria Dalmas, bon dia, d'aquí és l'aniversari. Bon dia, Pamela Martínez. Doncs avui, Bufa Espelmas, David De Gea, futbolista espanyol reconegut per la seva trajectòria com a porter del Manchester United i de la selecció espanyola.
David fa 35 anys. I casat amb la Durne... Sí. Fa una parella guapa, eh? Sí? T'agrada? Sí, a mi m'agrada. Bueno, està bé. També bufa espelmes el DJ i productor francès David Guetta, rei de les pistes de ball amb èxics com Titanium al costat de Sia. En aquest cas compleix 58 anys. 58 anys, ja. No ho pareix, eh? Tampoc. Jo ara fa temps que no veig el David Guetta, no ho puc dir, no ho puc dir.
Continuem amb Gervasio de Fer, que n'ha fet 45. El Gervasio és doble campió olímpic en salt i en sol i és una autèntica llegenda de l'esport espanyol.
Qui no el coneix, no? De l'esport, ara passarem al cinema. A veure, me'l pareix perfecte. A veure, a veure, que m'adus. L'actor i còmic nord-americà Adam Devine arriba als 42 anys, jovenet encara, conegut per la seva participació a la pel·lícula Pitch Factor i de la sèrie Workaholics.
I tanquem amb un andalús. A veure. Jesús Carroza, que fa 38 anys i que va guanyar un Goya pel seu paper a Siete Virgenes. Molt bé. Doncs per molts anys en aquest divendres. Per molts anys a tots. Que el podran celebrar molt bé perquè... Portes de Finde, clar. Portes de Finde. Sí, sí, molt bé. Doncs bon cap de setmana, Gloria. Igualment a tots. Adeu. Adeu.
I ara no marxin perquè arriba a la tertúlia la Belén Tierno i nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández. Hola, bon dia. De ben segur que ja intuïu quina és la recomanació del dia. El ressò mediàtic és imparable. La campanya de difusió i màrqueting té una repercussió mundial. Avui, a la fi, s'ha publicat Lux, el nou treball de Rosalía.
Aquest dies es va gravar al costat de l'Orquestra Sinfònica de Londres, dirigida per Daniel Boriarsson i inclou veus d'artistes com Bjork, Carminho, Estrella Morente, Sílvia Pérez Cruz i els cors de l'escolania de Montserrat i de l'Orfeo Català. Ah, hi és nada!
18 cançons gravades en 13 idiomes diferents. Sí, sí, 13 idiomes diferents. Entre els que trobem el català, el castellà, l'ucraïnès o l'àrab, que tots ells seran presents en aquest quart treball de l'artista de Sant Esteve de Sars Rovines.
En aquest nou treball, Rosalia explora temes com la mística femenina, la transformació i l'espiritualitat, traçant l'arc entre la il·lusió i la pèrdua, la fe i la individualitat.
Ja està al mercat. Tothom en parla. Milions i milions d'estrímings en viu. Per internet, per gaudir del nou treball de Rosalia Luxe. I d'aquest nou treball hem escollit un dels senzills. Cantat en català i anglès, divinar i s'explora la frontera entre el desig i la fe.
Ruita rolla i rodona. Qui l'endevina? Òbviament és la poma que està prohibida. I si només la mires et salvaries però sense moussacar.
Doncs bé, ja teniu feina per aquest cap de setmana. Gaudir a escoltar el Complert Lux, la nova genialitat de la cantant de Sant Esteve de Sarroviras, Patrimoni Mundial Universal, és Rosalia.
A tu sempre te gana, tu és el rica la humana, seas imensestimada, un albertillant del cos, una presencia casacia, perseguindo la gracia, el dolor una delicia, la divina buida y el rayo, dale.
Bona nit.
Les línies del seu cos s'estan desdibuixant fins a la frontera. No tothom l'entendrà i ella no ho espera. Pensen que és el final però tot just comença.