Title:

Violència masclista: testimonis, recursos i resposta policial

## Resum general del programa En aquest **especial del 25 de novembre** a **RÀDIO RUBÍ**, el programa aborda a fons la **violència masclista** com una *vulneració de drets humans* i una *responsabilitat col·lectiva*, combinant **testimonis en primera persona, anàlisi, recursos disponibles i la resposta policial especialitzada**. --- ## 1. Introducció: marc i missatge central L’obertura del programa (segons 21–129) situa el **Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones** com un moment per: • Denunciar que la **violència masclista no és inevitable**, sinó una construcció social i estructural. • Recordar que **cada agressió o assassinat d’una dona** és un atac a la *dignitat col·lectiva*. • Subratllar que aquesta violència persisteix per **silencis, complicitats i estructures** que la sostenen. > "Volem viure lliures i sense por. I mentre una sola dona continuï sofrint violència, aquesta lluita no haurà acabat." Es presenta l’estructura del programa: • Entrevista amb **Maribel Guillemont**, presidenta de l’associació *No estàs sola*. • Intervenció dels **Mossos d’Esquadra** (grup d’atenció a la víctima de Rubí). • Recomanació musical i testimoni artístic amb l’**Alba Luz**. --- ## 2. Testimoni i mirada de l’associació *No estàs sola* ### 2.1. Naixement de l’associació i missió Entre els segons 174–280, **Maribel Guillemont** explica l’origen de *No estàs sola*: • L’associació neix fa **setze anys**, precisament un 25 de novembre. • Sorgeix de la seva **experiència personal**: 17 anys en una relació amb un home maltractador, en la seva joventut. • La presa de consciència arriba *de mica en mica*, perquè la violència s’instal·la de forma **progressiva i subtil**. La seva conclusió clau: • Cal combinar la **part tècnica i professional** amb la **veu pròpia de les supervivents**. • L’objectiu és donar **acollida, escolta, acompanyament i derivació** a recursos jurídics, socials i psicològics. ### 2.2. Dificultat d’identificar la violència Entre els segons 280–430, Maribel descriu com es viu des de dins: • Les dones **normalitzen i justifiquen** la violència: - "Ha tingut un mal dia." - "Si jo deixo de fer això, canviarà." • Es produeix un procés de **desdibuixar-se**: - Deixar de fer activitats pròpies. - Aïllament progressiu. - Pèrdua d’autoestima i d’identitat. > "Et vas desdibuixant de mica en mica, vas deixant de ser tu." • Els *maltractadors* no porten un cartell; els mites de l’*amor romàntic* i l’*amor que tot ho pot* dificulten encara més la identificació. ### 2.3. Detecció, formació i revictimització Entre els segons 430–725, s’insisteix en la importància de la **detecció precoç** i la **formació de tots els professionals**: • Una dona pot no anar mai a un CIAT, ni a una psicòloga, ni a la policia. • Però **gairebé sempre passarà per un centre de salut**. Per això és clau que: • **Professionals sanitaris, serveis socials, Mossos, juristes i jutges** tinguin *formació específica en violències*. • Evitar la **revictimització secundària**: - Haver d’explicar la història una i altra vegada en serveis diferents. - Sentir-se qüestionada o jutjada en lloc d’acollida. > "És molt difícil que una dona t’expliqui que tot li ha anat bé en tota la cadena de serveis." Maribel alerta que, malgrat el **Pacte d’Estat de 2017**, encara **falten recursos** per fer efectives les bones intencions. ### 2.4. Violència vicària i impacte en fills i filles Entre els segons 500–1038, es parla amb profunditat de la **violència vicària**: • Es defineix com la **instrumentalització de les criatures per fer mal a la mare**. • Maribel afirma que és present **en gairebé tots els casos** que coneix. • La violència masclista té un impacte directe en la **salut de les dones** i en la **psique de fills i filles**: - Les nenes tendeixen a reproduir **patrons de submissió**. - Els nens tendeixen a reproduir **patrons d’agressió** i resolució violenta dels conflictes. > "Si la resolució de conflictes a casa sempre és a base d’imposició, la teva percepció de les relacions és aquesta." Per això, l’associació defensa: • **Atenció psicològica específica per a les criatures**, per trencar aquests patrons. • Una mirada estructural: la violència es **construeix** socialment a partir de bases *patriarcals i violentes*, i per tant es pot **deconstruir**. ### 2.5. Acompanyament, autonomia i decisions de les dones Entre els segons 763–872 i 902–1038, Maribel descriu la manera de treballar de *No estàs sola*: • Fan **acollida**: sovint és el **primer cop** que la dona verbalitza la violència. • Deriven als **serveis municipals** (CIAT, serveis socials, suport jurídic i psicològic) del municipi d’origen. • L’objectiu és **empoderar**, no paternalitzar: - No diuen "has de denunciar". - Reforcen que sigui la dona qui decideixi **quan i com actuar**. > "Ja prou paternalitzada ha estat com perquè nosaltres li diguem què ha de fer." • Fan **acompanyament sense judici**, tant si denuncia com si no, tant si marxa com si no immediatament. • Abans d’una denúncia, recomanen **assessorament amb juristes especialitzats en violències**. ### 2.6. Dades, sistema i responsabilitat institucional Entre els segons 1096–1373, el programa connecta el testimoni amb les **dades locals i generals**: • El **Partit Judicial de Rubí** (Rubí, Sant Cugat, Castellbisbal) ha tramitat **235 denúncies de violència masclista** entre gener i juny, un **11% més** que l’any anterior. • Des del 2003, hi ha **1.333 dones assassinades per feminicidi íntim** (parella o exparella), la **“punta de l’iceberg”**. Maribel remarca: • El gruix invisible de violències **no denunciades** o **no reconegudes** sosté aquesta punta. • La violència masclista és **transversal**, present en **tots els països**, i la *vulneració de drets humans més estesa*. • El sistema ha de proporcionar **garanties reals** a les dones que denuncien: - Ordres de protecció efectives. - Recursos d’habitatge, seguretat i suport. - Protecció per als infants. Denuncia especialment: • Que **Catalunya és una de les comunitats on menys ordres d’allunyament es concedeixen**. • Que hi ha dones que denuncien però han de **tornar a casa amb l’agressor** per manca de mesures. > "Si l’Estat aposta per la denúncia, ha d’estar al costat de les víctimes i evitar ni una sola assassinada." ### 2.7. Discurs públic i necessitat de canvi cultural Entre els segons 1460–1551, es critica el **discurs social i polític** que banalitza o distorsiona la violència: • Rebuig a expressions com: - "La estimava molt" per referir-se a un feminicida. - Anomenar els assassinats masclistes "crims passionals". > "Els crims masclistes no tenen res de passional." Es reclama: • **Campanyes de sensibilització constants**, no només el 25 de novembre. • Treballar valors d’**igualtat i respecte** en el dia a dia. ### 2.8. Missatge a les dones que viuen violència i recursos En el tram final de l’entrevista (segons 1576–1686), Maribel adreça un missatge directe: • **“Se’n surt”**, tot i que el camí és difícil i ple d’aïllament i incomprensió. • **No estan soles**: hi ha recursos i professionals especialitzats. • Recomana especialment el telèfon **900 920 016** (telèfon 24h sense rastre), centres locals i associacions. • Recorda que la **violència sempre va en escalada**, no s’atura sola. > "Més difícil és quedar-se en una situació de violència que sortir-ne." També explica com contactar amb *No estàs sola* (correu electrònic i grups setmanals), combinant **treball grupal de dones que ja han sortit de la violència** amb **abordatges individuals en casos concrets**. --- ## 3. Intervenció dels Mossos d’Esquadra: Grup d’Atenció a la Víctima ### 3.1. Rol i funcionament del grup A partir del segon 1980, intervé el **caporal Àlex Carrillo**, cap del **Grup d’Atenció a la Víctima (GAV)** dels **Mossos d’Esquadra de Rubí**, especialitzat en **violència de gènere i masclista**. Entre els segons 1980–2081 descriu: • El GAV com a **peça clau** dins el cos policial per: - Assessorar les víctimes. - Donar sortida a les seves problemàtiques. - Coordinar-se amb altres recursos (com el **CIAT de Rubí**). • Els agents del GAV tenen **formació específica i actualitzada** cada any. > "Quan una persona entra amb una problemàtica així a comissaria, la seva vida canvia de 0 a 100 i això s’ha de preparar." ### 3.2. L’atenció abans, durant i després de la denúncia Entre els segons 2063–2173, Àlex subratlla que **no sempre cal una denúncia immediata**: • Part de la feina del GAV és **preparar la víctima** per: - Un procés judicial llarg i emocionalment dur. - Canvis radicals en la seva vida (fills, habitatge, feina, xarxes de suport). • Hi ha un **seguiment continuat**: - Des del primer contacte fins que el problema **quedi resolt**, encara que duri anys. - La dona té **una referent fixa** (ell mateix, l’Alícia, etc.), cosa que genera **confiança**. > "No parla amb *uns Mossos*, parla amb l’Àlex, amb l’Alícia… i això dona més confiança." ### 3.3. Protocol d’actuació i personalització Entre els segons 2246–2321, s’expliquen els **passos bàsics quan una dona arriba a comissaria**: • Atenció inicial des del **GAV** per identificar la problemàtica i la necessitat. • Si cal denúncia: - Avís a l’**advocat de guàrdia**. - Presa de declaració, explicació detallada del procediment. - Definició del **tipus de seguiment**. Tot i que hi ha un **protocol comú**, l’actuació és **sempre individualitzada**: • Acompanyament al jutjat si la dona està sola o aïllada. • Adaptació de les mesures segons el **nivell de risc i la situació personal**. ### 3.4. Ordres de protecció i seguiment policial Entre els segons 2342–2525, el diàleg se centra en les **ordres d’allunyament i protecció**: • Es cita la dada de **9.229 ordres de protecció sol·licitades el 2025 a tot Catalunya**, un 3,6% menys que el 2024. • Àlex matisa que l’important no és només la xifra, sinó que: - Les dones **sentin que tenen espai i confiança per denunciar**. - Hi hagi **feina real al darrere** (acompanyament, seguiment, protecció). Idees clau: • **No totes les denúncies acaben amb una ordre de protecció**, però això **no qüestiona la veracitat de la víctima**. • La decisió sobre l’ordre és **judicial**, basada en una **valoració de risc immediat**. > "Ens dona igual si et donen o no l’ordre. Continuarem treballant igual i donant protecció si cal." Sobre la pràctica diària: • Encara que **no hi hagi ordre**, si el GAV detecta un **risc elevat**, actuen: - Acompanyament a l’escola, a la feina, seguiment de desplaçaments. • Quan hi ha **incompliment d’ordres**, actuen amb **màxima contundència**: - Sovint detecten l’agressor prop de la víctima **abans que ella se n’adoni**. ### 3.5. Terceres persones i manipulació Entre els segons 2561–2607, es tracta el cas d’**agressors que usen tercers**: • Si l’agressor utilitza familiars, amistats o altres per **fer arribar missatges, vigilar o acostar-se**, també **està incomplint l’ordre**. • La resposta policial és **la mateixa**: detenció o investigació, segons el cas. ### 3.6. Reptes del GAV i necessitat de més recursos Als segons 2607–2662, Àlex assenyala els **reptes immediats**: • **Dimensionar més el grup** per: - Donar més seguiment. - Ser més a prop de les víctimes. - Assumir la gran càrrega de feina que ja tenen. • Reconeix que els agents sovint treballen al **120%**, sobretot en situacions d’urgència. > "Esperem en un futur pròxim poder dimensionar una mica més el grup. Més recursos." ### 3.7. Missatge a les dones i paper de la ciutadania En el tram final (segons 2662–2854), Àlex envia dos missatges clau: #### A les dones que dubten si denunciar • Entén la **por a les represàlies**, però contraposa: - Avui **ja tenen por**, tot i no denunciar. - La por existeix igualment quan tornen a casa i temen una explosió de violència per qualsevol motiu banal. > "La situació és la mateixa. Si denuncies, tindràs la possibilitat de ser lliure." • Denunciar obre la porta a: - Recursos del **CIAT**. - Acompanyament policial. - Possibilitat real de **trencar el control i el terror dins la llar**. #### A la ciutadania en general • Es demana a la població que, si **detecta possibles casos**, **contacti amb els Mossos**: - Xerrades a escoles i instituts ja generen correus i trucades anònimes. - Es garanteix que **no es revelaran les fonts** d’informació per protegir les relacions i la confiança. > "Una trucada és anònima. A partir d’aquí, nosaltres comencem a treballar el problema." --- ## 4. Cultura, música i sanació: el cas d’Alba Luz ### 4.1. Presentació de l’artista rubinenca En la part final del programa (segons 3005–3174), el periodista Robert Fernández presenta la **cantautora, actriu i poeta rubinenca Alba Luz**: • És una **artista molt vinculada a RÀDIO RUBÍ** i estimada per la casa. • Forma part dels **actes del 25 de novembre a Rubí**, amb un fort compromís **feminista i social**. • Torna a actuar a Rubí després de gairebé **dos anys sense fer-ho a la ciutat**. ### 4.2. La cançó *Dejarà de doler* i el seu significat La recomanació musical se centra en la peça **“Dejarà de doler”**, que l’Alba considera: • La cançó **més especial i difícil** del seu disc. • Una peça que **narra la seva pròpia història d’abús**. Funcions clau de la cançó: • **Eina d’expressió i sanació personal**: - Posar nom a la vivència. - Treballar-la en teràpia. - Compartir-la amb amigues. • **Abraçada col·lectiva a altres dones**: - Transmetre que **no és culpa seva**. - Reivindicar que **compartir en comunitat pot portar sanació**. > "L’objectiu no és només la seva sanació, sinó ser una abraçada per a altres dones que han viscut situacions similars." ### 4.3. Art, memòria i lluita col·lectiva El programa tanca subratllant: • La importància de l’**art i la cultura** com a espais de **memòria, denúncia i reparació**. • La invitació a participar en l’acte **“Lliures, no valentes”** a les 16h, un acte col·lectiu contra la violència vers les dones. Finalment, es fa sonar **“Dejarà de doler”**, amb una última frase que resumeix l’esperit del dia: > "Les nenes han de poder decidir sobre el seu cos i el seu plaer." --- ## 5. Missatge de tancament del programa En els minuts finals (segons 3005–3052), el programa resumeix la idea central: • La **violència masclista no és un afer privat**, sinó un **problema social i polític**. • Cal **responsabilitat col·lectiva**: institucions, cossos de seguretat, entitats, comunitat i ciutadania. • Les veus de **supervivents, professionals i artistes** ajuden a **trencar el silenci**, generar consciència i impulsar el canvi. > "Que les paraules d’avui siguin llavor de consciència, de responsabilitat i de canvi real." El programa es acomiada recordant que la lluita continuarà **mentre hi hagi una sola dona vivint violència**, i que l’objectiu compartit és **viure lliures i sense por**.

['violència masclista', 'violència de gènere', 'violència vicària', 'drets humans', 'feminicidi', 'revictimització secundària', 'detenció precoç', 'formació en violències', 'Mossos d’Esquadra', 'Grup d’Atenció a la Víctima', 'CIAT Rubí', 'associacions de dones', 'No estàs sola', 'Rubí', 'sistema judicial', 'ordres d’allunyament', 'protecció de víctimes', 'fills i filles', 'igualtat de gènere', 'patriarcat', 'deconstrucció de rols', '25 de novembre', 'testimonis de supervivents', 'salut mental', 'suport psicològic', 'denúncia', 'campanyes de sensibilització', 'art i feminisme', 'Alba Luz']