Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, obrim aquest programa especial amb una convicció ferma. La violència masclista no és un fet inevitable, no és una fatalitat que haguem d'assumir com a societat. És una vulneració flagrant dels drets humans, un abús de poder i una xacra que ens interpel·la a totes i tots. Cada vegada que una dona és insultada, controlada, humiliada...
agredida o assassinada pel simple fet de ser dona, el que trontolla és la dignitat col·lectiva. I si aquesta violència persisteix és perquè encara hi ha silencis, complicitats, porcs i estructures que la sostenen avui
Rompem aquest silenci amb paraules, amb testimonis i amb compromís. En aquest programa tindrem l'honor d'escoltar Maribel Guillemont, presidenta de l'associació No estàs sola, una dona valenta, supervivent i veu imprescindible per entendre que sortir-ne és possible i que cada dona i que cap dona ha de transitar.
Aquest camí ensoletat. I també ens acompanyaran els Mossos d'Esquadra, que ens explicaran protocols, eines i recursos per protegir, acompanyar i prevenir. Perquè la lluita contra la violència masclista és transversal.
i exigeix la implicació de tota la societat, institucions, cossos de seguretat, comunitat i ciutadania. Avui reivindicam totes les vides troncades, totes les dones que lluiten i totes les que ja no hi són. Avui alçam la veu per dir, amb tota la força i sense matisos, que volem viure lliures i sense por. I mentre una sola dona continuï sofrint violència, aquesta lluita no haurà acabat.
Benvingudes i benvinguts en aquest programa especial. Que les paraules d'avui siguin llavor de consciència, de responsabilitat i de canvi real. Començam.
Avui, en aquest 25, volem conversar, com vos dèiem, amb la presidenta i fundadora de No estàs sola, l'Associació contra la Violència de Gènere de Sant Cugat, però que també dona servei a víctimes de Rubí, i la tenim a l'altra banda del telèfon. Bon dia, Maribel.
Molt bon dia, Camela. Moltíssimes gràcies per ser avui amb nosaltres. A mi m'agradaria que, primer de tot, ens expliquessis com va néixer No Estàs Sola i quina és la missió principal de l'associació. Doncs mira, fa setze anys. Avui, precisament, va ser el primer acte públic que vam fer. O sigui que podíem dir que vam néixer avui fa setze anys enrere, no?
I el motiu va ser per l'experiència pròpia, no? Durant 17 anys vaig estar amb un home maltractador, no? Que, llavors, pot xocar, no? Des de fora dir, ostres, 17 anys, no? Són molts anys, oi? I justament un període de joventut, no? Del més bonic pot ser de la vida, no? Llavors, llavors, com és tan paulatinament, com és tan poc a poc,
d'una forma tan largada, tan poc a poc, no em vaig adonar fins molt més tard. Llavors, quan vaig poder sortir d'aquella relació, vaig pensar que la veu pròpia és molt important, que estava la part tècnica, que és superimportant, evidentment, però que la veu pròpia també ho és, la veu d'aquelles dones que hem patit violència i podem dir segons què, no?
des de la nostra visió, clar. Com influeix, per tant, la teva experiència personal com a supervivent en la manera de treballar en l'associació? Molt. Tu pensa que, clar, quan ve una dona que està pedint violència, vull dir...
Vull dir, connectes immediatament amb la teva història personal i pròpia. És inevitable, perquè és molt habitual els passos, tant de les víctimes com dels agressors. No n'hi ha cap perfil, això està clar. Però sí que és veritat que aquesta...
Les dones quan estem passant per violència ens costa molt identificar el que és violència, malgrat que sigui física, que sigui la més visible, però malgrat això sempre acostumem a normalitzar-lo,
a justificar-lo, i a dir, bueno, ha sigut un mal dia, això ja canviarà, si deixo de fer això o deixo de fer allò, o si no dic això, saps? Anar intentant que aquella persona no tingui episodis violents, quan això no té res a veure amb tu, sinó amb la pròpia persona que està dirigint la violència.
Llavors et vas desdibuixant de mica en mica, vas deixant de ser tu, vas aixallant-te, vas deixant de fer moltes coses que abans feies. I llavors, clar, la pròpia visió del maltractador i de la dona és una visió com molt tancada, en la qual és molt difícil de sortir si...
si no ho expliques fora, si no comences a verbalitzar-lo, si no comences a identificar. I això és el que més costa, perquè els maltractadors, la veritat és que no acostumen a portar un cartell on diguin soc un maltractador. Llavors, com tenim uns preconceptes en què l'amor tot s'hi val, que tot ho pot, que canviarà...
Llavors anem desdibuixant, anem traient força i anem transitant aquest període que moltes vegades s'acostuma a ser molt llarg. La nostra intenció és posar molt d'incapi en la identificació i també la detecció per nosaltres és molt important perquè el nostre entorn és difícil també, però...
però mitjançant els mitjans que feu una tasca de visibilització, mitjançant moltes campanyes de visibilització, es va posar el granet de sorra aquest, per despertar consciències, per nosaltres és important, despertar consciències sobre la violència.
També és important que tots els actors que atenen a les dones tinguin informació específica en violència, que moltes vegades no passa. Llavors és molt important per la detecció, perquè una dona que està passant per violència potser no va a un CIAT, potser no va a una psicòlega o no ho explica, potser no va als Mossos. A vegades no passa.
Però sí que potser anirà a un centre de salut. Llavors el professional de la salut, si té formació específica en detecció de violències, podrà començar a rascar sobre això, a indagar, a poder acompanyar si té una sospita que aquesta dona ho està passant malament a casa seva. Perquè no solament som nosaltres, sinó que acostumem a tenir fills i filles a càrrec.
on també viu la violència. A vegades es parla molt de violència vicària, però sempre ha assistit aquest tipus de violència. Ha estat inherent, jo crec que en tots els casos que jo conec, la violència vicària que afecta la instrumentalització d'aquestes criatures per fer mal a la mare.
Hem de ser conseqüents que la violència masclista deixi un impacte directe en la salut de les dones, i no solament a nosaltres, sinó també a les nostres criatures.
Ara explicaves que les diferents persones que atenen les dones han d'estar preparades. Heu trobat, te referies sobretot a la part més sanitària, que potser les dones no van a denunciar, però sí que van als centres de salut. Heu trobat deficiències als centres de salut d'aquests coneixements per poder atendre les dones? Els hi costa identificar-ho?
Sí, però no solament els centres de salut. També hem tingut dones que no han sigut ben ateses, els Mossos d'Esquadra, perquè els Mossos d'Esquadra també han de tenir formació. Per exemple, a Sant Cugat tenim una mossa d'Esquadra que està especialitzada en violències, però atent de dilluns a divendres fins a les 4. Vull dir, caps de setmana, festius...
Agost, tot això, no sé si un altre que ho pugui suplir, però vull dir que hem detectat deficiències que les dones han explicat en qualsevol àmbit, ja sigui en una assistència amb una assistenta social,
amb una psicòloga, sobretot en l'àmbit jurídic, que és un gran camp de batalla en el qual molts juristes no tenen formació específica. I no solament juristes, sinó potser jutgesses o jutges que estan enjutgats de violència potser tampoc tenen una formació específica.
Ara deies que en moltes ocasions les dones no havien estat tractades bé pels diferents professionals. A què et referiries que no han estat ben tractades?
Doncs la revictimització, per exemple. Es parla de revictimització secundària. Quan tu has d'explicar i has de passar per un servei i per un altre i per un altre i has de fer contínuament el mateix discurs, això es diu revictimització. La dona has d'explicar contínuament. Llavors, no vull dir que sempre sigui així, però sí que ens hem trobat dones que els ha passat en diferents llocs.
no solament específicament en mosos ni específicament en salut, però sí que hi ha hagut casos on ens explica. Doncs mira, la veritat és que durant aquests set anys hem trobat que és molt difícil que una dona t'expliqui que tot...
que tot li ha anat bé, o sigui, que va anar a uns Mossos on la van atendre perfectament, que va anar a una psicòlega on la va atendre perfectament, que va anar a un assistente social on també la van atendre superbé i on va a un sistema jurídic on la van tractar superbé. És difícil tota aquesta cadena que no es trenquin a algun punt.
Això és el que em refereixo, que encara avui és difícil. Perquè sí que es va fer el pacte d'estat en el 17, on tots els partits polítics van consensuar en una sèrie d'atencions, sobretot en aquest, de l'atenció i de la revictimizació. Però falten recursos, falten recursos. O sigui...
Quan la paraula de bones intencions està, però falten recursos per aplicar-la, doncs allà ens queda allà en l'aire, oi?
També ens comentaves el tema de la violència vicària. L'Observatori de Violències Masclistes de Catalunya diu que una proporció molt rellevant dels feminicidis es donen en dones joves amb fills menors. Des de la vostra associació, com abordeu la necessitat d'ajudar les dones que tenen criatures i que potser estiguin en una situació de risc molt alta?
Sí, mira, nosaltres fem l'acollida, que moltes vegades és la primera vegada que la dona ve i ho explica. Nosaltres intentem sempre derivar els serveis propis del municipi d'on ve. Nosaltres...
Estem obertes a qualsevol municipi, com bé has dit. Llavors, sempre aconseguem l'acompanyament jurídic, assistente social, evidentment, i psicològic importantíssim per anar trencant aquests estereotips dels quals partim quan estem en una situació de violència.
Des d'allà s'ha de fer el seguiment, des de la institució. Nosaltres fem un acompanyament i en els casos aguts sempre intentem derivar, sempre que la dona vulgui, perquè està clar que nosaltres podem escoltar, podem aconsellar.
és decisió de la dona si vol anar. Perquè ja prou paternalitzada ha estat durant tots aquests anys que potser ha patit violència com perquè nosaltres vinguem i diguem tu has de denunciar o tu has d'anar aquí al servei. Ha de sortir de la pròpia força de la dona que vulgui fer una acció determinada. Nosaltres sempre tindrem les portes obertes. Faci el que faci. Faci denúncia o no faci denúncia. Se'n vagi de la situació de violència o no se'n vagi. Les portes sempre estaran obertes.
No hi ha judici i això és una de les coses que les dones ho valoren, no? Perquè si hem de dir, tu has de fer això i la dona no està segura i no està prou forta per fer-lo, doncs malament anirem, no? Perquè segurament retirarà denúncies. Ha d'estar ben assessorada, això sí. Nosaltres abans de fer una denúncia, si la dona ho expressa que vol fer una denúncia,
l'aconsellem que s'assessori amb un jurista que sigui especialitzat en violències. Per nosaltres la formació específica en violències és molt important, ja sigui una psicòleg, ja sigui el professional jurista, sigui qui sigui. Tens exemples concrets de casos que l'associació ha marcat la diferència en la vida de les dones?
Bueno, hi ha casos... Anònims, eh? Sí, clar, sí, sí. No te podré dir noms ni això, però sí, hi ha moltes coses que les dones refereixen, que sobretot, saps, ha sigut de forma més genèrica, perquè sí que hi ha casos on se l'ha aconsellat segons què, llavors...
ha pogut fer el canvi o a base d'anar venint, no? Ha identificat que allò que li estava passant és violència, no? Perquè ja t'he dit abans que és molt difícil identificar, no? De dir, ostres, estic jo en una... Això és la pregunta que sempre ens fan, no? I això és violència? I això que m'està passat és violència. Llavors, quan comencen a identificar és quan comencen a posar nom, no? I això és important, no?
és molt important saber on estàs per poder actuar i poder fer passos cap endavant, perquè ningú hauria d'estar en una situació de violència. Moltes vegades les dones venen i diuen, no, jo és que pels meus fills estic aguantant aquesta situació. Jo sempre dic, bueno, pels teus fills, precisament és bo que marxis d'aquesta situació, quan puguis, però que marxis, perquè la bona lliçó de vida...
serà dosar límits, que moltes vegades els consta molt. El dir no, perquè els fills i filles repeteixen els patrons de conducta que han vist a casa seva. És així, ho hem constatat al llarg dels setze anys, com normalment s'agafa patrons de submissió, les nenes acostumen a agafar patrons de submissió i els nens que han vist agressió a casa...
acostumant a tenir relacions agressives amb la resta de nens o adults, perquè ho han viscut, és la forma de relacionar-se, i pensant que allò és el correcte. Si tu estàs vivint cada dia a casa teva una situació de violència on la resolució de conflicte sempre és a base d'imposició, ja sigui de força física o de forma psicològica, la teva percepció de que les relacions humanes entre els altres ha de ser aquesta, no?
Llavors, per nosaltres és important l'atenció també a part de la dona quan ve en una situació de violència, l'atenció psicològica específica amb les criatures, per trencar aquests estereotips dels quals anem reproduint. La violència, nosaltres creiem que es construeix, es construeix. La nostra societat té unes bases patriarcals i violentes de per cert,
Per ser dones i homes són diferents i esperen coses diferents a la nostra cultura. Llavors, si es pot construir, es pot deconstruir. I allà està el punt per nosaltres important, l'anar trencant aquests estereotips que ens van marcant generació a generació i van passant les cadenes entre familiars d'uns i els altres. I repetim patrons que considerem que són normals
I que no ho són, no ho són en absolut.
El Partit Judicial de Rubí, que és el que dona servei a Rubí, a Sant Cugat i a Castellbisbal, ha tramitat 235 denuncis de violència masclista entre gener i juny d'aquest any. Això és un 11% més que en el mateix període de l'any passat, tot i que la ràtio és més baixa que el Vallès Occidental. No ho estem arreglant, no ho estem aconseguint, no?
No, ens falta molt. Mira, parlem de 1.333 dones assassinades des del 2003, no? 2.333, vull dir, des del 2003. En feminicidi íntim sols parlem, o sigui, de parella o exparella, no? Això és la punta de la lliure, evidentment. La punta, les assassinades són la punta.
Però això es sustenta amb una base profunda de molts tipus de violència que queden invisibilitzats. Són capaços de cada cop detectar més aquest tipus de violència física que fins no fa gaire era un assumpte privat. Ara ja sabem que no, que és un assumpte públic en el qual hi ha d'haver mesures públiques, no?
Però aquesta base profunda sostenen aquest tipus de masclisme. Què passa amb visibilitzant? Que potser anem repetint. Per això és important, pensem, que és la reflexió interna de com nosaltres, que com cadascuna, cadascú de nosaltres anem contribuint a aquest tipus de violències. Com no sabem detectar-les si potser una dona al nostre voltant ho està passant, una familiar... Com no sabem?
A part de les dones que venen a estar sols, també rebem trucades de familiars. Què fem? Jo veig a la meva filla, jo veig a la meva germana, veig que està en una situació de violència i no sé com ajudar-la. I no sé què fer perquè, clar, no deixa de ser una voluntat pròpia el que la dona se n'adoni. El fet és anar-la acompanyant.
durant tot aquest procés sense judici. Ara diem, si vols anem, jo t'acompanyo a un centre, a un CIAT, de la població on estigui. Anem parlant sobre el tema, que se senti acompanyada, perquè moltes vegades les dones no ho expliquen. I cada cop que en parlem més, avui commemorant aquest 25, fem un punt de reflexió que la violència masclista mata,
a moltes dones, que és transversal, que està en tots els països, absolutament tots, que és la vulneració de drets humà més estesa, no? I llavors, commemorem això, i cada cop hi ha més dones que s'atreveixen. Però el sistema també ha de donar garanties, ha de donar garanties, perquè si el sistema ens diu que hem de denunciar que la via és la denúncia, llavors, aquesta
Moltes d'aquestes assassinades no haurien d'haver sigut assassinades si haguessin tingut una bona cobertura. Si haguessin, si l'estat s'hagués cargat.
si s'ha fet càrrec d'aquest problema. És un problema social que ens afecta a tots i a totes, evidentment. Però si l'Estat aposta per la denúncia, ha d'estar al costat de les víctimes. I ha d'evitar que hi hagi ni una sola assassinada, evidentment, ni que denunci ni que no denunci. Això està claríssim. I protecció per als infants. Perquè moltes vegades hi ha dones
que fan denúncies, algunes fan denúncies, però resulta que després al jutjat no els hi donen mesures de protecció. O sigui, tu t'has enfrontat a un agressor que tens a casa i has de tornar a casa o no saps on tornar malgrat la denúncia. O sigui, Catalunya és una de les comunitats on menys ordres d'allunyament es donen.
I això ens ho hauríem de fer mirar, també, no? Perquè si estem donant un discurs directe cap a un enfoc, no l'acompanyament, sinó l'enfoc de denúncia, jo crec que hem d'estar a part, no?
Ara que xerrabes de les ordres de protecció, avui els Mossos han fet públiques algunes dades i han dit que en el darrer any, en el 2025, s'han sol·licitat 9.229 ordres de protecció a tot Catalunya. Tot i així, això no és suficient tampoc. No, falten recursos. Però si parlem que hem de fer una sèrie de coses, els recursos han de ser.
que si no és paper mullat, és com si no existís. Perquè des de fora potser pots tenir la sensació que és molt garantista tot i que llavors una dona quan té un problema, doncs fàcilment se l'atendrà en tots els aspectes. I això a la vida real no passa. No sempre és així. No sempre. Llavors hi ha dones que es poden sentir desacompanyades, sobretot quan van als judicis, no?,
potser no tenen mesures, si es troben al passadís amb l'agressor, o sigui, hi ha coses que són complicades, que són complicades d'entendre. Llavors, jo crec que fem passos endavant, anem fent passos endavant, és veritat, però encara no són suficients. Per tant, creieu que s'han de millorar les polítiques públiques per fer front a aquesta violència contra les dones?
Sempre, sempre s'han de millorar les violències públiques, sempre s'han de fer campanyes de sensibilització perquè això posa el toc d'atenció. No s'ha de subscriure solament el 25 com el Dia Internacional de la Erradicació de la Violència Masclista, és el dia a dia el que ens
Perquè estem parlant de valors, estem parlant sobre igualtat, sobre com ens comportem homes i dones entre nosaltres. Llavors, fa poc, jo recordo un comentari d'un polític que deia que, bueno, que hi havia una de les últimes assassinades que aquesta dona, bueno, que l'home l'estimava molt. O sigui, va llegar d'aquests tipus de discursos. Com algú ho pot estimar quan l'està assassinat? A veure...
Això és irracional, totalment. I encara hi ha gent que té aquest discurs i que públicament s'atreveixi a dir-ho. Llavors, ens resulta terrible escoltar algú polític que digui públicament que l'home l'estimava molt. A veure, no, no t'estimen. És com si diguéssim que fa anys es parlava d'un assassinat...
Com es deia això? Ara no me'n recordo. Bueno, passional, no? Quan de passió, un assassinat no té res, absolutament. Els crimes masclistes no tenen res de passional. Llavors, és...
És un delicte en el qual hem de ser tots partíceps de la seva erradicació i de la consciència que hem de depositar en què aquest tipus de comportaments, sobretot públics, no s'han de permetre. Per acabar, quin missatge voldries deixar per a les dones que estan vivint situacions de violència en aquest moment? Que se'n surt.
que han de fer passos, que és difícil, que jo entenc que és molt difícil, perquè estàs aïllada, estàs sola,
és complicat perquè segurament al teu entorn hi ha persones que no t'entenen, però hi ha recursos. Mira, està al 900-920, si no vol anar enlloc, i poden anar a trucar les 24 hores del dia, tots els dies de l'any, no deixar rastre, poden anar a assessorar-se, poden anar als seus centres de la població on visqui, on seran ateses per professionals,
especialistes en violència, poden anar a les associacions per informar-se, no estan soles. El camí és difícil, ho és, ho és, però més difícil és quedar-se en una situació de violència, perquè això va en escalada, o sigui, no s'atura, o sigui, la violència és increixent, mai s'atura, llavors. Pel bé d'elles, pel bé dels seus fills s'entenen,
que facin el pas endavant. Perquè és viure. I no és viure amb violència. No es pot viure amb violència. És impossible. T'hi vas acostumant, t'hi vas adaptant, això sí. Però quan surts d'allà, t'adones veritablement que allò no era viure. I si algú que ens estigui escoltant vol venir a la vostra associació, com ho poden fer? Doncs mira, els poden fer un correu electrònic
El no estar sola, no estar sola, encadenat amb una S, arroba hotmail.com. Llavors jo em posaré en contacte, perquè parlem abans. Ara el grup que tenim és un grup setmanal en el qual les dones ja han sortit de violència, però en casos concrets i específics s'ha de fer un abordatge individual.
Doncs Maribel, moltíssimes gràcies pel teu testimoni d'avui i per explicar-nos a tots els oients què hem de millorar, com hem de seguir i per alçar la veu una vegada més i que hem de seguir vives. Hem de seguir vives, sí, i lliures. Moltes gràcies a vosaltres per la veu i per l'alta veu. Gràcies.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat. I que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. En Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
quina és la millor cançó de la història.
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Avui ens acompanya també el caporal Alex Carrillo, cap del grup d'atenció a la víctima dels Mossos d'Esquadra d'aquí de Rubí. Està especialitzat en casos de violència de gènere i amb ell xerrarem sobre com els Mossos actuen per protegir les dones, garantir la seva seguretat i acompanyar-les en tots aquests processos. Benvingut, Alex. Moltes gràcies.
Primer de tot, ens agradaria que poguéssiu explicar quin és el paper del grup d'atenció a la víctima dins dels Mossos d'Esquadra. Doncs el paper que té el grup d'atenció a les víctimes és un paper fonamental a dia d'avui, ja que són les persones encarregades de donar assessorament i sortir a les problemàtiques de violència masclista i violència de gènere que tenim a l'actualitat.
Són companys i companyes que tenen una formació específica i que l'organització ens dota cada any de més formació per poder donar sortida a aquesta lacra que tenim actualment com és la violència de gènere. Entenc que existeix un protocol de protecció a les víctimes i aquest protocol s'inicia una vegada que hi ha una denúncia, entenc.
Sí, no sempre és necessària la denúncia perquè de vegades hem de preparar la víctima perquè pugui enfrontar un procés que serà llarg i tediós i que els provoca moltes vegades un estrès considerable. Aleshores també hem de poder preparar aquella persona
per enfrontar-se a aquella problemàtica. No tothom que ve a la comissaria i ens aporta la seva problemàtica i ens explica el que els passa denunciant en aquell moment. Fent també d'altres accions amb el CIAT d'aquí de Rubí o amb altres organitzacions per tal de preparar aquella persona pel procediment que esdevindrà perquè quan una persona entra amb una problemàtica així a comissaria la seva vida canvia de 0 a 100 i això s'ha de preparar.
Entenc que, per tant, hi ha un seguiment fins a arribar a aquesta denunci. Sempre. Des que arriba la dona a comissaria, el seguiment finalitzarà quan el seu problema s'hagi finalitzat i hagi acabat. Si el problema dura una setmana, una setmana. I si el problema dura deu anys, com en alguna ocasió hem tingut, doncs l'acompanyarem durant tots aquests anys.
L'atenció és de manera individualitzada? O sigui, el protocol segueix una atenció individualitzada en tot el procés? Sempre. Sempre que la dona ve, no parla amb els Mossos, sinó parla amb el company o la companya que portarà el seu seguiment.
pot posar cara, això sempre dona també més confiança, més seguretat per a la víctima a l'hora de poder explicar el seu problema, perquè després, durant el temps de seguiment, durant totes les trucades que li fem o qualsevol acció, sempre sap amb qui està parlant, posa cara a la persona amb la qual està parlant.
No parla amb un mosso o amb una mossa que la truca en un moment determinat per preguntar-li el que sigui. No, saps que està parlant amb l'Àlex, amb l'Alícia o amb qui toqui i per això a la dona li dona més confiança aquesta situació. Això fa que les dones que arriben a les comissaries estiguin més empoderades a l'hora de... o sigui, tinguin aquesta confiança per poder explicar-ho tot?
Intentem que tingui aquest espai perquè se sentin segures. Perquè se sentin segures, perquè normalment quan venen a comissaria el que ens trobem és una persona insegura, que no té clar el que ha de fer, com ho ha de fer, perquè com he dit abans, la seva vida canviarà radicalment, perquè passa de tenir una parella...
que evidentment és a la que vol denunciar, i segurament quan surti de comissaria sortirà amb una denúncia, sortirà amb un judici que tindrà en breu, aquesta persona quedarà detinguda o no quedarà detinguda, depenent, i la seva vida canvia, perquè té fills, treballa o no treballa, ha de tirar endavant una situació totalment nova per aquella dona.
Una vegada que aquesta dona arriba a la comissaria, per fer un poquet resum, quins són els passos que seguiu els Mossos?
El primer de tot és atendre-la des del grup d'atenció a la víctima. Intentem que siguin les companyes i els companys especialistes en aquesta situació que puguin donar l'assessorament per veure exactament quina és la problemàtica i quina és la necessitat que té aquella persona en aquell moment. Si la necessitat és denunciar o no denunciar,
Si al final s'ha d'agafar la denúncia, comencem a posar en pràctica i en funcionament el protocol que tenim. Truquem a l'advocat de guàrdia, si no en té advocat, li agafem declaració, li expliquem tot el procediment, com funcionarà a partir d'aquell moment i què és el que farem nosaltres, quin seguiment farem. Evidentment, dependrà de la problemàtica de cada dona.
O sigui, nosaltres totes les dones o tots els problemes els tractem de forma individualitzada. Sí que existeix un protocol, evidentment, però el protocol no és generalitzat per totes. Cadascuna necessita unes gestions
són les que nosaltres intentem individualitzar. Si aquella dona necessita un acompanyament al jutjat perquè es troba sola aquí, no té la seva família, no té amics, o està aïllada, que moltes vegades ens passa, doncs nosaltres mateixos l'acompanyem perquè no estigui sola el dia que hagi d'anar al judici, o que hagi d'anar a fer una vista, o que hagi de fer gestions judicials, per exemple.
Un element clau de la protecció són les ordres d'allunyament. De fet, els Mossos han publicat fa no res unes dades que diuen que aquest any s'han sol·licitat 9.229 ordres de protecció, que són un 3,6% menys que el 2024. Estem millorant?
Millorant? Bé, nosaltres, jo sempre, més que millorar en les dades, el que sí que estem donant és l'espai necessari perquè les dones puguin denunciar la problemàtica que tenen. Jo crec que aquest espai abans no existia, fa molts anys, i de mica en mica anem millorant aquest protocol, aquestes formes de fer...
i tenen l'espai i se senten més segures a l'hora de poder denunciar. Perquè darrere hi ha una feina que elles mateixes poden veure. Aquesta confiança que hem parlat fa una estona, aquest acompanyament que els fem a la seu judicial perquè no tinguin aquell moment de debilitat i puguin dir no tiro endavant amb el procediment perquè no puc, jo sola no puc. Que tinguin recolzament.
No sempre tenim el reforç d'una ordre de protecció en una denúncia, però això no vol dir que la dona estigui mentint, no vol dir que no sigui certa la història que explica o la problemàtica que ens relata.
L'ordre es dona quan hi ha un risc per a aquella donada que pugui haver-hi una agressió física en aquell moment. Però sempre els direm el mateix. A nosaltres ens dona igual si et donen o no l'ordre. Nosaltres continuarem treballant igual i si creiem que hem de donar una protecció la donarem, tinguem o no tinguem l'ordre.
Això volia preguntar-te perquè, clar, les ordres d'allunyament no depenen dels Mossos, per tant, quan la dona no té aquesta ordre d'allunyament, entenc que els Mossos la segueixen protegint, però i quan la tenen, quin és el seguiment que se'ls fa?
Nosaltres treballem una mica al marge de, com bé has dit, perquè no sempre tenim l'ordre de protecció per donar una seguretat a la víctima. Nosaltres treballem en el risc que tingui la víctima. Si nosaltres veiem que aquella víctima té un risc X, el que sigui, evidentment el que farem serà donar-li la protecció que calgui.
Sense anar més lluny hem tingut alguna protecció darrerament, en la qual en una primera instància no hem tingut el reforç d'una ordre de protecció i nosaltres hem cregut que s'havia de fer una protecció d'aquella dona i se l'ha acompanyat a l'escola a portar els nens, se l'ha acompanyat a la feina, s'ha fet seguiment de la seva situació i de la seva seguretat, sobretot. I què passa quan hi ha incompliment?
Quan hi ha incompliment nosaltres actuem de la manera més contundent possible. En aquest tema, en els incompliments, moltes vegades aquí està la feina que fem al darrere de protecció de la víctima. Moltes vegades aquests incompliments la víctima no se n'assabenta.
Som nosaltres que estem fent una protecció, veiem l'agressor i el detenim perquè està a prop del domicili, de la feina o llocs que freqüentia la víctima. I moltes vegades la víctima la truques i dius, ostres, jo no l'he vist, no ha tingut aquest contacte. Aquest és el treball que fan tots els companys i companyes al carrer quan tenim una protecció.
També m'interessa saber com actueu quan l'agressor pot estar utilitzant terceres persones o fins i tot intenta esquivar aquestes mesures. No sé si hi ha alguna mena de protocol en aquest sentit.
Bé, nosaltres els expliquem a les víctimes com funciona tot també perquè elles ho tinguin clar. Si un agressor utilitza terceres persones per tal d'intentar-se comunicar està quebrantant l'ordre igual. L'actuació per part nostra és la mateixa. Detindrem o investigarem la persona depenent de les circumstàncies. O sigui que si un agressor utilitza terceres persones per apropar-se a la víctima també estarà quebrantant l'ordre.
Quins són els principals reptes que teniu a damunt de la taula des del vostre grup d'atenció a la víctima?
Els reptes que tenim actualment i en un futur pròxim, espero, és intentar dimensionar més el grup per poder donar més respostes a aquesta problemàtica, per poder donar més seguiment, estar-hi amb la víctima més a prop, poder fer tasques que actualment, evidentment, les intentem fer també, però...
Ens dota d'una càrrega de feina considerable i és d'agrair perquè els agents que participen sempre quan tenim una situació d'urgència donen sempre un 120% del que normalment fem. Aleshores esperem que en un futur pròxim puguem dimensionar una mica més el grup.
Més recursos. Exacte, més recursos. Per una dona que està pensant en denunciar o apropar-se al grup d'atenció a la víctima, quin missatge li voldríeu donar perquè s'acosti, perquè no tingui por? Perquè moltes vegades les dones tenen por fins i tot d'anar als Mossos.
Sí, la veritat és que jo sempre els he dit el mateix, o sigui, quan entenc que hi ha una dona que em diu, Àlex, és que jo no sé si he de denunciar o no, perquè, clar, si el denuncio, segurament el cabrejaré més, tinc por a les represàlies, jo els he dit el mateix, has de mirar la situació que tens actualment, que no estàs denunciant res.
I tens la mateixa por. Tens la mateixa por quan arribes a casa, que hi hagi una baralla perquè tu has posat un goto en un lloc on ell creu que no ha d'estar-hi, o qualsevol altra qüestió banal. La situació és la mateixa. Aleshores, jo els dic, si denuncieu, tindreu la possibilitat de...
com el lema que utilitza l'Ajuntament, de ser lliures. De ser lliures, per fi, i no dependre d'una persona que et té sota el seu llugo i que et manipula i que està sempre en por. Quan tu estàs a casa és la teva zona de confort, és el lloc on hauries d'estar més tranquil·la i és el lloc on menys estan tranquil·les elles. Aleshores...
Jo sempre els encoratjo que denuncin perquè tenim recursos, tenim el CIAT que funciona molt bé i els dona els recursos necessaris a les dones perquè puguin enfrontar tot aquell vaivent d'emocions que tindran a partir d'aquell moment, de sensacions, d'estrès, d'una nova situació. Però jo em quedo amb que quan passa el temps aquestes dones venen i t'agraeixen aquell esforç d'empantar-les en aquell moment tan difícil per elles.
I, ja per acabar, i la ciutadania, com podem aliar-nos amb vosaltres, amb els Mossos, per poder ajudar? Nosaltres, sempre que fem xerrades, sempre que anem a fer qualsevol xerrada, ja sigui a les escoles, associacions, sempre els diem el mateix. Si tenen coneixement d'unes situacions, l'han de comunicar. Nosaltres no revelem mai les fonts que ens fan arribar la informació.
Nosaltres fem xerrades a les escoles, als instituts, i moltes vegades hi ha companyes o companys que ens envien correus o ens truquen dient que tenen una amiga, que saben que està patint una violència de gènere i no volen que sàpiguen que són elles les que donen la informació per no perdre aquesta amistat, aquesta...
més que que no pensi que se senten treïdes, perquè els han dit el que està passant en aquell moment a aquella dona. I nosaltres arribem al problema igualment sense necessitat de dir. El que jo encorajaria a la població és que si tenen coneixement es posin en contacte amb nosaltres. Una trucada és anònima, nosaltres no revelem les fonts i a partir d'allà comencem a treballar el problema.
Molt bé, Àlex, moltíssimes gràcies per explicar-nos avui com treballau des d'aquest grup d'atenció a la víctima molt necessari a la nostra societat. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a tu.
Arribam al final d'aquest programa especial del 25 de novembre. Avui hem escoltat testimonis, recursos i compromisos que deixen un missatge clar. La violència masclista no és un problema privat, és una responsabilitat col·lectiva. Nosaltres marxam i vos deixem en la càpsula, en la recomanació musical del Robert Fernández, que avui està dedicada a l'Albaluz.
En detrás de una goma quiero amarrar mi pelo en una trenza y no enredarme más a nada.
Hola, molt bon dia. Estem escoltant la cantautora, actriu i poeta rubinenca Alba Luz. Avui és la protagonista de la nostra recomanació. En un dia tan sensible com és aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, l'artista rubinenca protagonitzarà part dels actes que celebraran avui a Rubí. Ella sempre ha sigut una dona compromesa amb la causa feminista i d'altres accions socials.
Alba, que ja fa gairebé dos anys que no actua a Rubí, va confessar que té molta il·lusió per tornar a la seva ciutat tot just avui, en una data emocionalment complexa, compartint-la amb la família, amigues i veïnats. Tot això i molt més podeu escoltar de l'entrevista estreta de les declaracions al Rubí al dia amb la Lídia Martín. Us ho recomanem, que us rescateu, perquè és una magnífica entrevista.
L'Alba també va dir i va anunciar que aquell mateix dia, és a dir, avui interpretarà una cançó molt especial, Dejarà de doler, una cançó que considera la més especial i difícil del seu disc perquè narra la seva història d'abús. Explica que va néixer per ajudar-la a expressar el que havia viscut, com tantes altres dones.
Gràcies a la cançó va poder posar nom a la vivència, treballar-la en teràpia i compartir-la amb amigues. Va afegir, a més a més, que l'objectiu no és només la seva sanació, sinó ser una abraçada per a altres dones que han viscut situacions similars, transmetent que no és culpa seva i que compartir-ho en comunitat porta sanacions.
Una artista magnífica que ja fa molts anys que seguim de ben a prop aquí a Ràdio Rubí i que ens l'estimem moltíssim perquè és una bellíssima persona i una artista molt i molt especial. Avui, a les 4 de la terna, us convidem a formar part de l'acte Lliures, no valentes i lluitar tots plegats contra la xacra de l'evidència vers les dones, contra les dones. No us ho perdeu.
Us deixarem amb aquest tema tan especial Dejarà de doler de l'Alba Luz. No te consiento que vuelvas a mi
Quise frenarte y no tuve fuerzas Quise borrarte en mi cabeza Quise aprender lo que era el placer Pero el miedo me tuvo presa No fue mi culpa
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
No sé.
Un animal que quisiera besarme y vivir así tarde. Que hoy lo canto como si fuera la vida.
Las niñas tienen que poder elegir sobre su cuerpo y su placer.