Segons i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
Què tal família, com esteu? Benvinguts, benvingudes al primer, segon i postres al programa Fodí de Ràdio Rubí. A la cuina les coses no sempre són el que semblen. Allò que a priori sembla senzill potser no és tan simple com ens fan creure els ulls.
I per molt sofisticada que ens sembli la combinació de gustos d'un plat, potser està elaborat de manera ben austera. Perquè de vegades a la cuina, com a la vida, l'ull ens pot enganyar. Per bé i per mal, les croquetes que poden ser de cinquena gama i fer-se passar per casolanes, i també aquelles croquetes casolanes que es poden fer passar per un plat ben sofisticat.
Un enganyaull o un trampantojo en castellà és un concepte que descriu tècniques artístiques, pictòriques o culinàries que simulen una realitat diferent a la que en realitat és. Pastissos que semblen queixes fortes, pasta que en realitat és peix o pebre que en realitat és orenga. Els enganyaulls ens són tornar bojos d'emoció.
I esclar, el motiu de confusió més gran de tots. De vegades, un restaurant conegudíssim amb boníssimes crítiques et pot deixar escurat i amb gana. I un lloc encara poc conegut d'un barro d'una ciutat que no és ni capital de comarca pot amagar un local excel·lent que et deixa ple i amb ganes de tornar-hi. Acompanyeu-nos, que avui us hem preparat un primer, segon i postres, que no és ben bé el que sembla. Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Fins demà!
Com sempre, abans d'entrar en matèria, saludem el xef del programa. Blai Ferran, què tal, com estàs? Molt bon dia. Hola, molt bé. Estupendo, estupendo. Trobes bé? Em trobo genial. Fantàstic. Fantàstic. I ara amb moltes ganes de conèixer i que ens expliquin aquesta fusió culinària que portem avui al programa.
La cuina a vegades no és el que sembla? No, a vegades no, a vegades enganya, moltes vegades. Però a vegades per bé. Sí, home, gràcies a Déu, sort n'hi ha, si no ho tinc fotut. Exacte. Aquest matí compartim taula amb un restaurador que fa molt poc que han obert el local de l'antic Bullidor, la plaça Pla i Pallejar. L'Indocat es presenta com un local de fusió que barreja la tradició catalana amb la d'Indonèsia i promet que tastareu plats que no us els creureu.
El José Bayo i la Denisa, Benvinguts al primer, segon i postres. Moltes gràcies. Què tal, com esteu? Bien. Sí? Sí. Expliqueu-nos qui sou vosaltres, que fa dues setmanes que heu obert l'indocat. Sí, sí, fa dues setmanes. O sigui, vam tenir la idea perquè ella ja feia càterings i ha cuinat sempre molt bé. I va estar treballant amb altres cuiners i d'allò.
fusionant una mica els sabors d'Indonècia amb els sabors d'aquí. Per què? Perquè a Indonècia els plats són molt picants, forts i molt especiats. Llavors sí que estan bons, però pel paladar mediterrani semblen com una mica forts i una mica que se'n van, no? Llavors ha aconseguit perfectament fusionar aquests sabors traient una mica d'espècies, traient el picant a part, incorporant una mica els sabors d'aquí.
llavors aquests són els plats que hem preparat ara que encara no tenim la carta definitiva perquè no ens ha donat temps, no volem tenir una carta molt extensa perquè això no pot ser, perquè és una cuina molt elaborada, molt elaborada, i tenir 20 plats és impossible, que els tenim i farem això, farem la carta definitiva i cada cap de setmana incorporarem dos platets com a recomanació,
I estem molt sorpresos perquè a la gent que ha vingut li ha agradat a tothom moltíssim, moltíssim, perquè ja us dic que la fusió està bastant ben feta. I és una cosa especial, és una cosa que no heu provat mai, que el que vulgui provar això té de venir aquí perquè són plats exclusivament nostres.
I aquesta és la idea. Com arriba aquesta idea a Rubí? Per què decidiu obrir aquest projecte personal, familiar, m'atreviria a dir? Sí, familiar. I decidiu fer-lo justament a Rubí, no a Sant Cugat, no a Molins, no a Barcelona, decidiu que això ha d'obrir a Rubí.
Doncs mira, perquè vam trobar... Ella li feia al·lusió a muntar un restaurant sempre, jo li vaig dir sempre estàs boixa, perquè això és molt difícil. I està boja. Sí, sí, no han fet mai hostaleria, no tenim ni idea d'hostaleria. Una cosa és fer càterings per 50 persones, que ho fas tranquil·lament i ho portes tot del cop, però una altra cosa és obrir un restaurant que t'has de donar el servei a les dues hores, que és l'hora de dinar, o les dues hores o tres, que és l'hora de sopar.
I ostres, no m'atrevia. I un dia vaig tornar de Turquia a les quatre de la matí, que no podia dormir, i vaig estar mirant i veig l'anunci de... De l'Ester. De l'Ester, no? I ostres, no ho sé. Vaig dir, escolta, vaig a posar un mail.
I sí, sí, vaig posar el mail i em van trucar i em van dir, sí, sí, ja pots venir aquest matí a mirar-ho. O sigui, va ser al desembre. Això va ser exactament el dia 8 després de les festes de la Constitució, el 9 de desembre o una cosa així.
I mira, va ser tot rodat, o sigui, vam arribar amb una corta l'àster, el local ens va encantar, perquè és un local que ja té bonic, és un local bonic, que té un bon terrenar, que és un barri bonic, que la gent és molt maca, el barri, vull dir, no ho sé, em va agradar tot. Nosaltres vivim al carrer Doctor Gimbernat una mica més cap a Terrassa, diguéssim, no? I és un barri que està molt bé, que ens agrada molt, el local és molt acollidor, ja té un...
ja té un terrenar que ens va agradar, i bueno, vam canviar quatre coses, vam dir, vinga, va, pel·lant, li vas dir amb ella, t'atreveixes? I em diu, no, jo tampoc. Doncs vinga, va, anem-hi. Però s'ha de fer, i és com això que dius, quan ho veus, dius, ho has de fer, i ja està, i vam obrir el 14 de gener.
Danisa, ¿por qué el hable? Pero tú cocinas, ¿sí? Sí, sí. Aquí la que he trabajado... Ella es la cuinera. Pero aquí la que se deja las pestañas en el extractor es ella. ¿Cómo has pensado la carta en el momento de planificar qué vamos a poner en esta carta? ¿Qué quiero hacer? ¿Qué restaurante querías tener, Danisa?
Bueno, yo que quiero, claro, vive aquí, ¿no? Entonces, Indonesia catalán, porque no hay. En Barcelona tengo amiga, el restaurante Indonesia es Indonesia-Indonesia, no mezcla. Entonces yo pienso con él, vamos, una, dos cosas, porque aquí es muy...
Sí, sí, sí, eso es.
Català. La mezcla. Claro, ¿tú cocinaste hace mucho tiempo? No. ¿O no? No. ¿Cuánto hace que te dedicas a esto tú? Era 10 años o así, ¿no? Tenías. Tenías. ¿Deu? ¿Sí? Sí. ¿Más o menos? Más o menos. Vamos a decir que es mucho tiempo, 10. ¿Sí? Sí, pero... Hace la Catherine y si no mucho, tampoco. Vale. Antes no sabía cómo se cocina, entonces yo siempre he hecho lemurs de mi...
Comida. Ya. Entonces, claro, aquí no hay restaurante, en eso no puedes comprar. Entonces tienes que aprender cosas, mirar en YouTube, y luego probar y salir y ya está. Claro, José nos dice que nos vamos a sorprender muchísimo con vuestros platos. Sí. Sí, ¿eh? Sí. Bueno, de fet, la gente que lo ha probado... Yo faig la prova amb el meu pare.
Molt ben fet, això. Saps què passa? El meu pare és delicadíssim per mitjà. Té 80 anys. No ha sortit de Rubí mai. I si ell ho aprova, fantàstic. Si a en Bel li agrada, jo estic segur que a tothom li agrada. I si a en Bel li agrada molt...
ho petareu. I això ho tinc clar. I tots els plats els ha provat ell i els hi han agradat tots. De fet, ha vingut gent gran de Manresa, expressament, i s'han quedat molt sorpresos, perquè gent que diu, ostres, és que la meva dona no menja res que no sigui el que coneix. I això s'ho ha menjat tot.
I això és el que estic content. A vegades no es menja per la por dir, hosti, què em posaran, no? I aquesta por tira enrere moltes persones, que si després proven, ens trobem el que trobem. I això és el que estic molt content, perquè a la gent que ho ha provat, a tothom li agraden molt. Llavors vol dir que anem amb una línia que és correcta. Deies que aquest era un restaurant, el dia que ens vam conèixer, José, deies que aquest no és un restaurant només pels robinengues i les robinengues, que és un restaurant...
És per tothom. Que aspira que vingui gent també de fora a conèixer-se i a descobrir una oferta que no trobaran enlloc més. No, això han de venir aquí. I de fet han vingut, que a mi em sorprèn moltíssim que dissabte passat vam venir gent de Barcelona, gent de Sant Cugat, gent de Terrassa. I fa dues setmanes ho vam veure a Google i em van dir, mira, han vist a Google les ressenyes i em van dir, anem a provar. I es van quedar sorprendidíssims. Van dir, però és que és important.
Increïble trobar-te això a Rubí. Vull dir, perquè això tu ho trobes a Barcelona, tu ho trobes a Sant Cugat, o no sé, o a Marbella, o a Eivisa, i dius, vale, no? Perquè és més innovador, és com més xic, no? O a Madrid. Però clar, Rubí, aquests plats, amb un bar que...
Aviam, que no és el bulli, vull dir... Home, sí, el bulli sí és. Sí, sí, el bulli, no? El bulli sí. Però sorprèn molt, no? Perquè són plats, ja et dic, molt elaborats, que això es nota, això quan veus el plat es nota que, bueno, si tu ets cuiner, tu et saps perfectament. Té moltíssima feina, perquè ella ho marina tot abans, llavors, clar, té d'estar unes hores marinat i s'ha de cuinar el dia o següent.
Això no pots guardar-ho. I això és supercomplicat, perquè fer un bistec amb patates, això ho fa tothom. Però és molt arriesgat, també, perquè dius, hòstia, si això no el vens, o ens ho mengem nosaltres, o ho repartim pel barri, o ho hem de llançar. Doncs no hem hagut de llançar res. No ho feia res, eh?
Res, o sigui, i per això estic content, perquè dic, ostres, tenia por de quedar-me curt, no vaig fer res de publicitat, o sigui, no vam fer absolutament res de publicitat, ningú, res. Vam obrir un dia que jugava la Copa del Rei al Madrid. Que pitjor dia no pot ser. Que pitjor dia no pot ser. Que porta plovent des d'abans de Nadal.
I sí, sí, van venir amics, evidentment, el primer dia van venir molts amics, amics que ja havien provat, que ja havien estat a casa. Ostres, el segon dia van venir recomanats dels que van venir i van anar preguntant, no teniu Google, no teniu Instagram, no, no, no, el vaig obrir ahir o abans d'ahir l'Instagram.
No, doncs has de posar-ho a Google perquè posem alguna ressenya i tal, perquè està molt bé i volem posar ressenyes. I dic, bueno, va, vaig a posar-ho a Google, no? I el vaig posar a Google el dia, vam obrir el 14, 15, 17, el 17. I sí, sí, la gent va començar a penjar fotos, va començar a posar ressenyes, va començar a venir gent perquè havia vist les fotos a Google i tal. El primer dissabte, o sigui, això vam obrir dimecres, era dimecres, el 14, dijous, divendres, i el primer dissabte van venir turistes de Barcelona.
Que dic, ostres. On van aquests? Sí, sí. Van quedar contentíssims, també. Ella era de Singapur, que el seu marit era indonèsi, per això li va fer gràcia, i va venir expressament amb el tren, i es va quedar molt sorpresa, també. Sapiguent, era de Singapur, sap la comida que hi ha a Singapur, a Xina, el seu home era indonèsi, vull dir, sabia què era la cuina indonèsia, i es van quedar els dos molt sorpresos, per la combinació dels plats.
dels sabors. Clar, nosaltres venim, anem a l'Indocat, un dia d'aquests, en el desconeixement total d'Indonèsia. Total. En general. Però on hauríem de començar? Mira, nosaltres hem fet un pica-pica que no està acabat del tot, hem posat quatre cosetes, que són les boletes aquestes que hem portat perquè no s'han donat temps de fer res més avui. Deixa'm un moment, José, que digui una cosa. No parlem... Robert, truca al teu fill, que m'està trucant al mòbil. Sí.
Ja està. Perdoneu, que a vegades aquestes coses... Sí, aquestes coses passen. I són importants. I et truquen i és tu hijo, és de Nissan, i què vas a fer? No contestar, no, perquè estàs en directe aquí presentant un restaurante meravelloso. Però te sufres, entonces le he hecho a marido, que és Roberto Quellamé. Per on començaríem? Començaríem per aquest pica-pica, no? Doncs,
Sí, jo començaria perquè pica-pica, que no és massa especial tampoc, o sigui, no és, per exemple, com el randant que fem, que això sí que és... Bueno, això ho has de provar tu, que en saps, sobretot, que això està superben aconseguit, o sigui, és un guisat... Què és? Com és? A veure, explica-ho. El randant és un guisat indonesi, també es fa molt a Malàcia, que és un guisat de vedella, semblen al frikandó, però...
amb molta espècie, molt picant. Un fricandó indonesi. A mi ja m'has guanyat. Aquest plat fa plorar. A mi ja m'has guanyat. Però fa plorar per bo o per picant? No, ni per bo ni per picant. Perquè pots notar, quan menges la primera vegada, et recorda el fricandó nostre, de sempre,
I, ostres, i quan vas menjant, va entrant a l'aroma indonèsi, a les espècies indonèsies, no? Aquests guisats, clar, així com nosaltres aquí treballem aquests guisats amb el sofregit típic de la ceba i tomàquet. Vale, vosaltres, com ho feu? Això ja. No tinc ni idea. T'ha tocat. Més o menys. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més o menys per sobre. Més
Són espècies que no sé ni quines són. Ella ho sap, no? Són d'Índia i d'Indonesia. Però no sé, digues algun ingredient. És que jo no ho sé, no tinc ni idea. Serà un tipus curri, potser? No, no porta curri. No, sinc curri. La origina és com de chili. Picante. Picante, sí. Eso es lo que tienes que llevar de chili, pero claro, aquí...
No, a la gente no le gusta picante, entonces cambiar con pimentón rojo, sin picante. Entonces algo también de como comino, también jengibre poquito y no sé cómo se llama.
No sé, però tiene que oler la cocina una locura. Tiene que oler una locura. Sí, sí, aquí no hay. Entonces yo traigo en indonesia, porque a veces mi amiga va a indonesia y trae la cosa. Sí, hi ha molts ingredients que portem d'allà. Sí, sí, perquè aquí no n'hi ha. Aquí no es troben. Ni a Barcelona, no hi ha llocs especialitzats. Hi ha algun que no, eh? Algún, però no.
A Badalona hi ha alguns, pots trobar alguns al polígon aquest que van tots els xinos a comprar al metge seu. I després hi ha una botiga al carrer Nàpolis, que sí que porta alguna espècie d'Indonèsia. I després hi ha un importador a Portugal...
que també els demanem i ens ho envien. I si no, doncs amigues seves que van anant i tornant, els porten. Però si no, aquí no en trobes. I ja... Que no és curry, o sigui, és un... No, no, curry. Coriander... Coriander... Coriander... Sí, sí, sí.
És una barreja de diversos ingredients i una mica de canella, crec que porta, no? Sí, canella i galanga, no sé si saps galanga. És parecido a jengibre, però otro... És una rel, que no és gengibre, que és més suau. Sí, és similar. Vale, vale, vale. Que has dit que era?
No, no. Un arrel similar. Galanga. No, no, per això que és molt elaborat. Tu ho saps perfectament. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. És elaboradíssim. Vaig a provar alguna d'aquestes fodes que ens han portat? Primer provis els rollitos que estan... Aquí està tot fet caser. Les salses les fem nosaltres. Això ho fem nosaltres. A mi país ja m'alumpia.
¿Vale? ¿Qué lleva esto? Beruras. Cuenta como ensalada esto. No, bueno, porta... Soja, no, ¿qué porta? Soja. Zanahoria y... Es simple, ¿eh? Col, potser... No, col no. No. Es muy simple, pero es fresc. Que es la diferencia que n'hi ha amb els roditos de primavera que pots... Con salsa. Yo salsa es hacerlo también. Pero sin picar, ¿eh? La salsa la hace ella también. Tot ho fa ella, vull dir...
No pica, no pica. No pica, no pica. No traig picant. Pican no importa. Que ens hem quedat sorpresos, perquè hi ha molta gent aquí que li agrada molt el picant. Hi ha gent que li agrada. Hi ha gent, hi ha gent. Però aquí no ens podem permetre la cuina de fer plats picants.
Els nostres paladars no estan acostumats. Podries fer un, però... Una cosa concreta, però no tot, exacte. I en tema, ja què diu la Mariona? Diu això passaria com una amanida. Escolta, a la carta teniu plats freds tipus amanides? Feu algun tipus d'amanida especial? Garogaro. Se llama garogaro, sí. Vale, explica. I què hi porta? I què porta? Més menys, quins ingredients.
Ensalada típica d'Indonesia, a todo cocido. Ah, vale. Salsa, cacahuete. Está boníssima també. O sigui, en verdures cuites. Sí. Vale. Y la salsa de cacahuete. Salsa de cacahuete. Vale, vale, vale. Tema pescados. ¿Tocáis también algo de pescado? Sí.
Algo pescado. Sí, però encara no hem incorporat tot a la carta. Fem un salmó a la planxa senzillet amb una salsa que fa ella. Després tenim el que és l'alubina amb salsa de coco i curry mandara, que és un tipus de curry... Bueno, no sé si... Sí, sí, sí. Aquest plat és típic d'Indonésia i també de Malàcia, que està fet... Això no hi veia, eh? Sí, està fet al vapor. Boníssim, també. Però no ho hem incorporat encara per això, perquè com que estem començant amb el...
amb els plats que, diguéssim, són menys difícils de fer, però els incorporarem. I després hi ha un que és brutal, aquest tinc moltes ganes de posar-ho a la carta, que és un plat que va amb boques, es pot fer amb cranc, però jo ho faria aquí amb boques, perquè és menys difícil de menjar que el que és un cranc i gambes.
que el fa amb una miqueta de curiga d'aquest mandara, no sé quines espècies li posa, crema de coco també, i aquesta combinació amb el marisc està boníssima.
Molt bona. Molt bona. Yo creo que a José lo conquistaste por el estómago, ¿eh? Porque lo vende... Vamos. Això que has probat ara, que és el rollito, diguéssim, no? Això és lo més suau. És que això no sé què és. Prova això. Això què és? Això sembla, pels que no ens estiguin veient, que ens hauríeu de veure. A veure si ho ha adivinat. Això és com una croqueta rodona, però de textura, com si a l'ombre la massa, saps? L'haguéssim fet...
Aquell de los abetgers els haguessin fet endaus, eh? Aviam si l'endevino, avui, no? En què està rebossat? Això que li dius si ho endivina, que sí que ho endivinarà, en què està rebossat? Perquè no es veu, no es veu una farina, una textura molt fina, es veu això gruixut. No té farina. Sembla com pa... allò del pan de gamba. Vale. No? I a dins sembla que hi hagi gambes o...
Ell ho sap, eh? No, no, no. No ho saps? No, no ho saps, té. Com? L'hem ossecat jo, però és igual, no? Agafa una altra. Que tens alguna cosa? Ara, si estàs un mes sense venir, diran que és una forma meva. No seré culpa teva. Està molt bo. Agafa una altra. No, no, una altra no. No, que me la fotria. Què lleva esto, Danisa? Què lleva? Esto lleva gambas? Veus, gamba.
Entonces huevo. Arima. Y también tapioca. Tapioca, això és el que em... d'allò. Això és el que em faltava. Aquesta és l'amanida. Si no et poses el micròfon, no ens assenten, carinyo. Aquesta és l'amanida, eh? Amb la salsa de cacahuet. I les verdures cuites. Són verdures cuites, servides en un bol de bambú, no? Sí, molt bé.
I amb un ou, estupendo. Per què posem la salsa a part? Perquè com que hi ha gent que li agrada amb més salsa o amb menys salsa, doncs això primer què fan? Agafen una mica, proven la salsa, si s'hi agrada els hi van afegint salsa, al gust. Per anar acabant, fem horaris, dieu exactament quan us podem trobar oberts, quin dia de la setmana recomaneu que anem, si hem de fer reserva, com ho hem de fer...
Home, abans no havia de fer reserva fa dues setmanes. Però ara potser sí, no? Ara sí. Ara el dia 14, que és el dia de Carnaval, està ple, ja no puc agafar més reserves. Aquest dissabte està gaire bé, també ple, però nosaltres obrim. Què hem fet? O sigui, hem agafat de dimarts a divendres i hem fet un menú de 16 euros. Estupendo.
Per dinar, perquè la gent provi el menjar. Perquè volem donar a conèixer alguna cosa que no es coneix. I la gent vingui a menjar, doncs, un menú de 16 euros. Bé, que ja saps que amb això no fem res, però vull que la gent ho conegui. I després, a les nits, de dimarts a dissabte, obrim amb carta tota la nit. I el diumenge obrim fins al migdia. O sigui, fem dinars però no sopars. Però si hi ha gent que vol venir el diumenge i vol fer sopar, doncs...
Bueno, també hi estaríem. Però la idea ja és aquesta. És tancar el diumenge a les 4 o les 5 i obrir dimarts. Perquè necessitem un dia per anar a buscar... Dia a dia i mitjans. I has d'anar fent coses. T'ha agradat això o no? M'ha encantat. Estava tot molt bo. Et falta la croqueta. Falta la croqueta? La croqueta és curri. És croqueta de curri. Ja et dic que això és el més suau. Acaba de verenar, Mariona.
I no diu que no, la Maria Neu? Home, perquè ho provi. Diguis, diguis. Si fem fusió, fem fusió, nen. Això és més que res per fer uns entrants, i de cara quan obrim la terrassa, que no volem fer uns entrants normals, farem el nostre combo d'entrants, perquè hi ha un pa de gamba que també fa ella, que està molt bo, hi ha unes boletes tipus, com es diu això? La bola de gamba con aquello así...
No ho sé. És una cosa d'Indonesia fusionada amb Catalunya. Que farem un combo de pica-pica, perquè si venen quatre i diuen fem un combo, doncs que surti una mica més vegada, que pesa per pesa. I bueno, això. Que bé.
Ja està, ja està. No, ja està, farem aquest combo i anirem a provar el fricando indonesi. Farem. I anirem. I també tens una pinxa de pollo, es llama sate, també lleva salsa de cacahuete. Jo vindré un dia a recomendar. I la sopa, que és una sopeta que es fa. Ah, feu les sopes també. I ja està.
el sotoayam, que porta arroz, porta fideus de soja, i està feta amb el lemongràs, que tu saps el que és, que és l'herba aquesta que té gust de llimona, però no és llimona. L'acònic per un altre nom, que m'ho surt ara. Doncs el lemongràs, que s'ho plantem nosaltres a casa, perquè aquí no n'hi ha. Hi ha ingredients que el xile ho plantem a casa.
El Lemon Grass ho plantem a casa, perquè aquí costa molt de trobar. Per això dic que és tot molt especial i es nota. O sigui, la gent quan ve i ho prova diu, ostres, això no és... Estupendo. El Jose i la Denisa, que són la cara i la creu, l'ànima d'aquest Indocat, que trobareu l'antic edifici del Bullidor, allà a la plaça...
Pla i Pallejar, fent aquestes meravelles de fusió entre la cuina d'Indonesia i la catalana. Gràcies per venir a presentar el restaurant aquí al primer, segon i postres. Molta sort. Gràcies. Molta feina, que us canseu molt. I tant, una feina ja en tenim. Exacte, una miqueta més i que tingueu això, llarga vida també aquí a l'Indocat. Moltíssimes gràcies a tots dos. A vosaltres. Nosaltres sentirem també un home
Que mai no és el que sembla, que ens porta aquests instruments musicals que semblarien instruments... Sí, sembla una bota de vi, sembla un ventilador, sembla un pal d'escombra, però no, és aquest Music Man, aquest Sergi Estella, creant els seus propis instruments musicals amb coses ben estranyes i que ens canta aquest tema que ens diu Blood Like Wine, que també és una cosa que sembla sang, però...
Bona nit.
Someone please call 911 I feel something inside that I cannot define I think I'm going crazy Blood like wine Blood like wine running inside me Opens my eyes and makes me see Know everything is fine Blood like wine It's burning inside me
Desire to be free. Their chains are bad but they are still changed. Peaceful hands that shape your brain. We don't need any more science. Blood like wine. Red wine, cheap wine, I don't care. But I won't stand still, I swear. You don't draw my line. Blood like wine.
Fins demà!
Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
I avui que fem un programa on no tot és el que sembla, parlarem de vi 0-0, de vi sense alcohol. Així com a finals dels 80 la cervesa va començar a llançar propostes 0-0, pràcticament totes les marques en tenien una, ara també els prenen celles d'aposta per vi sense alcohol, amb allò que...
ens agrada del vi, però sense res que ens faci rodar el cap. En parlarem amb un home que és exactament el que sembla, un enamoret del vi i que en parla perquè en sap. Jordi Rostarazzo, president de l'associació Rubinenca del Vi. Què tal com estem? Molt bé, bona tarda. Què tal? Molt bé, aquí. Ara no és bona tarda perquè ara matem dilluns al matí. I dimarts al matí, però bueno. Això del vi, això del vi 00, està de moda? Està de moda. Absolutament. Penseu que
tenim un públic que no beu vi, no el beu perquè no beuen alcohol, o no poden beure vi perquè tenen alguna malaltia o alguna patologia que no els hi permet, o bé que no tenen aquest costum. Gent jove, per exemple, que no acostumen d'entrar a beure vi. Llavors, amb aquest vi sense alcohol s'obre un ventall.
És a dir, obrim un paraigües que no teníem i que pot cobrir un segment de públic que abans el vié amb el qual no podia cobrir. I està de moda. De fet, la Unió Europea dona subvencions ara per tot això i bé, tothom que vulgui ficar-se en el tema del sense alcohol o la desalcoholització té les portes obertes d'Europa.
Vull dir, hi ha una espècie de guerra contra l'alcohol i llavors els elaboradors de Vicenç d'Alcohol tenen moltes més facilitats que els altres. Una mica ens trobem això, com en aquell procés que la cervesa semblava que de cop i volta totes les marques en tenien i ara...
Això ha passat al sector del vi? No, encara no. Encara no, eh? Penseu que és molt primerenc. Vull dir, la cervesa té ja una trajectòria i està molt consolidada i està... Vull dir que el producte que ara consumim sense alcohol, jo el consumeixo també, és prou bo. Llavors, també cal dir que no és el mateix desalcolitzar 4 graus que desalcolitzar 12, 13, 14 graus. Ja.
Però vull dir que ens hem acostumat molt bé i el producte que tenim de cervesa sense alcohol és molt bo. De fet, Espanya és el país número 1 al món en consum de cervesa sense alcohol. Vull dir, tenim un avantatge, no? Per què no podem ser amb el vi? No ho sabem. Ja veurem a veure com funciona tot, no?
El públic a qui va dirigir, et deies públic jove sobretot. Sí, de moment estan fent sondejos i proves amb gent jove, gent que no ha tastat el bit mai, llavors sembla que els agrada.
entre cometes. Llavors aquest tipus de públic no és de, diguem que el target del vi puja una miqueta més d'edat, és a dir, no són jovenets i llavors podria ser que aquest tipus de producte
els quadrés, però no està tan clar. Vull dir, sí que, jo penso que és una solució molt bona per a gent que no pot beure alcohol, i almenys mates una mica el... o si tu condueixes camions o un tren, o està de moda, no? Conduir trens, sí. Sí, sí, sí, correcte. Llavors, fas un dinar i amb un vi sense alcohol, llavors no tens cap mena de problema.
El fet que el vi no porti alcohol sí que et permet el fet social, de beure vi acompanyant un sopar, o de brindar, o de... Et manté aquesta part de ritual. Absolutament. Això t'ho manté.
El que passa que el vi amb alcohol és un producte diferent. És que hem de veure que són dos productes absolutament diferents. Hi ha gent que confon, a vegades quan parlem vi sense alcohol, i vi sense alcohol és un vi que ha de tenir menys de mig grau d'alcohol.
No zero. Això diuen zero-zero. Per ser zero-zero, no. La cervesa és igual. Zero-zero és menys de mig grau. També n'hi ha d'altres vins que són que estan desalcoholitzats i estan amb 5-6 graus, que també estan bé. Vull dir, perquè la tendència mundial és reduir l'alcohol del vi. És fer o elaborar vins amb menys alcohol. Llavors, si no pots fer-ho
De la manera tradicional, llavors, el desalcoholitzes. És una opció. Però sempre, és a dir, no és most, el most és el suc, sinó que és un vi que s'ha elaborat, que ha fermentat, i després, a través d'un procés que és molt, molt tecnològic, ja us ho ensenyaré després,
Se li treu l'alcohol. Però no tot. No podem treure tot. No és un vi que el fem diferent, és el vi que el fem com sempre. El de sempre. I després, com aquell que desgreixa el caldo, li traiem l'alcohol. Exacte. És a dir, un cop que està fet, el desalcoholitzem a través d'un procés tecnològic.
El món del vi és molt tecnològic. Teòricament, una ampolla d'aquest gairebé zero, perquè no és zero, has dit? Sí, no és zero. Ha de ser més cara? No. No és més cara. Podríem pensar, com que tenim més intervenció de tecnologia, hauria de ser més cara. Però també hem de pensar que els elaboradors de vi sense alcohol, que no tenen unes normatives estrictes,
perquè això no... De moment el tema de les denominacions d'origen no acullen o estan treballant, però hi ha una sèrie de condicions que són molt estrictes i que encareixen el producte. En aquest cas no succeeix. I també penseu que els elaboradors de vi, els millors fruits no els dedicaran al sense alcohol. I no agafaran... Vull dir, no fan criances amb sense alcohol...
Hi ha algun que sí. Però, vull dir, penseu que el producte premium que surt de la vinya no es dedicarà al sense alcohol. Precisament es dedicarà al que potser no té tantes possibilitats d'envellir, llavors no és tan car.
I es poden fer moltes coses, és a dir, poden fer barreges, hi ha una llibertat que permet, com que no està etiquetat amb Déu, llavors podria ser que un elaborador compri el vi base a Múrcia i el fa aquí. Ja.
O a Ciutat Real, que n'hi ha milions d'actòlitres. Vull dir, podria ser, també. Llavors, per això, no és car i tampoc tindria sentit, si no un producte que surt així, nou, i que és una mica arriscat, si el fiquem una mica car. Si el pertem amb el preu, ho tenim. Clar, clar. I vull dir, s'ha millorat molt, però des del meu parer encara no arriben a...
no arribem a uns mínims perquè pugui comparar-se amb un vi. Sí que, a veure, n'hi ha d'alguns que són fantàstics, però els que estem acostumats a veure vi...
és una altra cosa. Si no has begut mai vi, llavors... Ja t'està bé. Perquè el sabor hi ha molta diferència amb alcohol o sense? Sí que n'hi ha. Penseu, per exemple, no és el mateix una colònia sense alcohol que fos aigua només. És a dir, hi ha l'alcohol...
és el cos del vi. És el que fa que tot s'arrodoneixi. Li dona aquest volum, malgrat que després és tòxic, perquè l'etanol és tòxic, però si no hi hagués alcohol, segurament el producte que consumim no seria el mateix. Llavors, aquí passa igual. És a dir, si tu treus una part fonamental d'un producte,
És difícil de... Amb la cervesa sembla que ho han aconseguit prou, no, això, el tema dels sabors? Sí. Però amb el vi, pel que dius, de moment encara no. Clar, penseu que s'han de reduir 4 o 5 graus. Clar, d'acord. Llavors, és molt més fàcil 4 o 5 graus que 11, 12 o 13 graus del vi. Que deies abans, sí, sí. Llavors, pel camí et perds un munt de...
de particularitats i d'aromes, moltes coses. Sí, sí, sí. Llavors, segur que amb el temps trobarem vins desalcoholitzats que ens quedem enlluernats.
Però també hem de comptar que és molta tecnologia, molta química, ja no és un vi. Sí, sí, sí. El vi ja té moltes coses. Si penseu que el vi és un producte natural...
Si ho pensem, estem absolutament equivocats. És gens natural. Però el desalcoholitzat, evidentment, té molta més intervenció. Encara menys. I com es fa, això de desalcoholitzar? Com es fa? Si el Robert ens passa una imatge, Tècniques 1, que li he enviat,
Us ho ensenyaré una mica. És un dia que vénen amb anglès. Vénen amb anglès. A veure, tots es caçaven o fan tot amb anglès? No, els convidats de l'Indocat també, entre ells es comunicaven en anglès. I l'idioma del món del vi és anglès. És anglès, sí. Penseu quina paradoxa que no tenen vi, o ara estan tenint, fan vi, però una illa que no tenia vinya...
és la que marca el calendari a tot el món. Sí, sí, sí. Però bé, us explico. En tres fases podem aconseguir reduir l'alcohol. Una primera, abans de fer la fermentació, és intentar que el fruit no agafi gaire sucre, perquè al final el sucre es transforma en el sucre. Llavors, podem irrigar
molt la planta, llavors queda molt diluït el fruit i té menys sucre, per exemple. I menys gust. Sí, clar, evidentment. Ja ho arreglarem després. Ja ho arreglarem, no? Amb la química. No hi ha problema. Llavors, també podem fer, per exemple, collir aviat. No quan està tot madur, sinó una mica més aviat. Què passa? Que no m'ho duro de tant, no tenim tant sucre. I aquí ja podem treure uns graus. Per exemple...
Llavors, un cop fem ja la fermentació, també podem fer alteracions. És a dir, posem llevats que produeixen poc alcohol. Llavors n'hi ha milions de tipus de llevats. Llavors, es posen llevats que ja estan entrenats per això, és a dir, que són modificats, i fan poc alcohol.
amb una mateixa quantitat de sucre, tenen un rendiment més baix. Llavors ja li hem tret una miqueta més. Però això no és suficient, perquè al final hi ha molt de sucre i això genera alcohol. I per últim pas és la vinificació. És a dir, què fem després quan ja tenim el vi que té alcohol, que té 8 o 9 graus i l'hem de treure el grau com sigui.
Llavors, primitivament, i això passa a la cuina, si escalfes el vi, s'evapora l'alcohol. Això quan es redueix una salsa... Això és el que et diuen quan fas el fricando. Tu posa-li ratafia, que després allò es dilueix. Els més llestos van dir, fem això, escalfem,
I se'n va l'alcohol. Però què passa? Se'n va l'alcohol i se'n va gairebé tot, la calor. Llavors, aquests mètodes de calor, això és una mica un exemple, però han anat evolucionant a mètodes amb menys calor...
És a dir, són destil·lacions, per exemple. Es pot fer osmosi inversa, que és una de les que teniu aquí. Es pot fer... Mireu, aquí veu... Destil·lació per osmosis. Es pot fer destil·lació al buit. És a dir, tot el que és destil·lació és com fem els licors. És escalfar el producte. L'alcohol a 80 graus evapora. I diguem que ens quedem amb la resta. Val?
Però sempre hi ha calor, hi ha pèrdua d'aromes, hi ha pèrdua de consistència. Llavors, ara últimament s'està utilitzant un mètode que és, ja no amb tanta calor, sinó amb vapor,
que és l'últim dibuix, és una columna de conos. Que és l'última que veiem ara en pantalla. Exacte, l'última que veiem en pantalla. Llavors, no cal tanta calor, em sembla que uns 40 graus o així és com a molt escalfa, i permet anar separant el vi base en les diferents parts i treure l'alcohol.
amb una pèrdua mínima. Llavors, més o menys aquest mètode seria el més novedós i el que permet que no tinguem tanta merma de... Més respectuós. Més respectuós. Però després, quan acabem això...
anem a rectificar. Llavors, químicament, es pot rectificar de moltes maneres. Sí que hi ha coses que no es permeten. No es permet afegir segons quins productes, perquè no es permet, però s'addiciona sucre, s'addiciona... si té poca acidesa...
Hi ha productes, és a dir, per intentar que sembli un vi. No podem incorporar extractes que no vinguin del vi, però sí que tenim un marge per poder intentar que s'apropi el vi desalcoholitzat a un vi. Llavors, seria més healthy? Absolutament, clar. Absolutament healthy, penseu. Menys de mig grau.
Tant healthy com una cervesa sense alcohol. És a dir, sí. D'aquella manera, no? No, absolutament, sí. Sota el meu parer, malgrat que han evolucionat molt, dels primers que van sortir els que tenim ara, penso que els falta una mica d'ànima, encara. Són tristos.
Una mica, una mica sí, Jordi. Ei, jo estic super a favor, eh? N'hi ha aquest món del vi, n'hi ha haters dels vincentes d'alcohol, però no us n'hi podeu ni imaginar. Sí, eh? I dels millors crítics que, bueno, no tots, però molts dels crítics o de columnistes del vi estan super en contra. Vale.
A veure, jo penso que no té sentit estar en contra perquè poden agafar un segment que no és el consumidor habitual de vi, fins i tot si tu no pots consumir vi perquè tens una malaltia o... Pots beure aquests vins, tens aquesta oportunitat, no has de beure Coca-Cola. Totalment. Llavors, per gent jove també està bé perquè...
Millor que s'acostumin a veure aquest tipus de begudes, els botellots i totes aquestes coses, no? Que al final... Vull dir que està molt bé. I que no cal estar malalt i que no cal... Simplement un pot tenir la llibertat de dir jo no ho prenc això. I si vols ho prens. I més o menys és un sucedà ni és com el Nescafé, no?
Podríem dir... No és cafè, però... Penseu en el Nescafè? Ja t'ha sortit el trist. Sí, sí, sí. Que sí, que sí. Però penseu que el Nescafè és un fenomen mundial, també? Sí, sí, sí. Totalment. Vull dir que té un consum brutal. Total. Si n'haguessin de comprar...
Algun, per tastar-lo. Diries, mira, va, recomanem aquestes ampolles que dins la tristor tenen espurna. No ho penseu, és que són productes diferents. Anem a veure. O sigui, no puc comparar una hamburguesa de blacangus amb una hamburguesa de soja, és això? Exacte, més o més. Són coses diferents. Dic hamburguesa les dues coses, però no. Exacte. De fet, per exemple, normativament no es poden dir vins.
I com es diuen? Es diuen vins. Però normativament no es poden dir vins perquè no estan fets com els vins. En una part sí, però ara s'està treballant i segurament amb el temps sortirà amb denominacions d'origen i tot, segur. Però ara mateix...
Bé, estan allà... Encara estan donant-hi forma, no?, una mica el sector, encara no està acabat de definir. Ens ha portat també una imatge amb algunes ampolles? Sí, mira, us ensenyo, per exemple, hi ha aquí, tenim a la imatge un vi rosat, que es diu Natureo,
Veieu que tots el 0-0 ho posen com a... Això és un màrqueting brutal. És màntic, eh? No és 0-0. Però es poden dir 0-0 si tenen menys de mig grau.
Llavors, aquests Natureo són de la família Torres, són dels més innovadors de tot el territori. Vull dir, aquesta família sempre estan investigant i fent coses a l'última i, evidentment, no podia ser d'una altra manera que tenen també una línia Natureo de vins 0-0, per dir-ho així, i que no estan malament. També, per exemple, amb...
veieu que hi ha una ampolla, sembla una ampolla de cava, és un escumós, no és un cava, és Vallformosa, estem al Penedès, i han tret aquest escumós, que no és com una cava o un xampany, que es fa amb el mètode tradicional, sinó que un cop acaba tot això que hem dit,
Injecten. Injecten el carbònic. El carbònic. És com un... ni tan sols és com un prosecco. D'acord. Però... més o menys. És un prosecco així... desalcoholitzat. Clar, si busco negres, difícil. Si busques negres, era molt difícil, però hi ha una... hi ha un celler que es diu Matarromera,
que estan a la ribera del Duero, que han tret un... Aquí hi ha una ampolla que es diu Wynn, i això va amb el màrqueting total de guanyar. Sí, sí, perquè sembla reserva, sembla una cosa per fora, sembla que allò sigui més vell que el de peu. Un vi negre, i a banda, ja té criança. Olé. Llavors, fan el vi negre, 12 mesos en barrica... I després el descoliten. I després...
Li fan tota la intervenció. Però ha estat 12 mesos en barrilla. Vull dir, van un pas una mica més endavant. És a dir, ja no només som 20 joves, com el Nature, o aquest 00 Le Naturel, que és de Navarra,
Aquest disfrutando, que ha posat un disfrutando fent servir l'O com a 0-0. Aquí estava sembrant el de màrqueting. Però aquests d'avui, que al final és el celler Matarromera, que és superconegut, ja fan criança. Anem avançant. I que segurament seguirà avançant també. I es nota, la fusteta es nota una mica.
Vull dir... Tu ho has tastat, això? Tot? Sí. I més d'aquests. A veure... La gent que ens agrada el vi... és una altra cosa. És una altra cosa. Que pot ser... substitut en algunes ocasions, sí.
Sí, aquests estan ben fets, vull dir, que els podries parar a la taula i sense mena de problema, però no arriben a el que és el vit com el coneixem tradicional. És el palito de cangrejo, però el vit. Bé, sí, a veure... Què succeda? Segurament, o sigui, aquests estudis que han fet amb joves els encanten. Segur que ben fresc, segur que passa bé.
Jordi, que marxem. Ja el tenim molt bé. Que ja s'ha acabat. Desperem taula que es fa tard. El primer segon i postres el fem des de la taula, ja ho sabeu. El Blai Ferran, que us ha parlat, la Mariona Álvarez, els fogons, el Robert Fernández. Cuineu molt, mengeu bo, cuideu-vos i fins la setmana que ve. Adéu.
Primer, segon i postre. El programa Fudi de Ràdio Rubí.