Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
Què tal, família? Com esteu? Benvinguts al primer, segon i postres al programa Fodí de Ràdio Rubí. La Fira del Vi de Rubí està considerada una de les grans fires de tot Catalunya. Diuen que, els que ja entenen, vaja, que forma part del top 5 de les fires del vi catalanes per tradició. Aquest cap de setmana fem ja la tretzena edició. Per qualitat, és el primer esdeveniment col·lectiu on es poden tastar els millors vins de Catalunya, aquells que han guanyat un premi binari,
I per públic, cada any les xifres de copes s'enfilen fins més enllà de les 20.000. La proposta combina tastos, gastronomia i música en directe i s'ha convertit en una de les fires més emblemàtiques també entre els robinecs i les robinenques, que l'han feta seva decididament.
Però abans que arribi a la Fira del Vi, avui comença la Setmana del Vi amb una activitat diària al voltant del vi que acompanya els amants d'aquest sector fins a la inauguració de la Fira, que serà divendres a les 7 de la tarda. La Setmana del Vi ens permet marir de música i vi, fer de jurat per un dia descobrir les denominacions d'origen del territori i jugar amb les nostres habilitats per tastar vins. Acompanyeu-nos que avui dediquem el primer, segon i postres a la Fira del Vi. Primer, segon i postres al programa Fudi de Ràdio Rubí.
Saludem, com sempre, abans de començar, el Blai Ferran, el xef del programa. Blai, què tal? Bona tarda. Molt bona tarda. Ets de Fira del Vi, tu? Soc de Fira. Però fitxando? Fitxando. Els 13? Els que calgui. Els que vagi a falta, eh? I de Cuina amb Vi, també? Sí.
De cuina amb vi, sí. Ara, clar, ara cuino poc, ja ho saps tu. Ja vaig tindre la meva època. Però sí, jo era molt de cuina amb vi, de moltes maceracions, amb vinegre, molt cibet, molts adobs. I disfrutava, jo disfrutava molt quan venia a la tardor amb tema de casa. I m'ho passava molt bé. Les bèsties i les emborratxes passen millor. Hòsties, hi passen. No se n'entenen. No se n'entenen, tu.
Saludem també el Jordi Rostarazzo, el president de l'associació ruïnenca del vi. Jordi, què tal? Bona tarda. Les bèsties emborratxades passen millor, sí o no? Bé, potser políticament bé no està bé dir bèsties, però... Bé, no animals. Animals, sí. Segur que sí, segur que sí. El play s'ha passat més que... Pensa que bèsties quedava com més gènere. I allà al final del Maria Russàs, de Bodegas Russàs. Maria, què tal? Molt bona tarda. Ja, amb ganes de firar el vi... Sí, sí.
Sí? Sí, sí. O ja fins aquí, a la Fira del Vi. No, no, no, amb ganes, amb ganes. Encara sí, eh? Sí, sí, sí. Tots dos seran una mica protagonistes també de la Fira del Vi, ho són cada any, amb els tastos prèvies, amb activitats prèvies. Clar, Jordi, aquest serà el segon any de l'entitat com a tal a la Fira. Correcte. Sí? Què heu preparat? A veure, hem preparat una activitat pel dissabte, em sembla que és a les 6 de la tarda, que es diu Els Jocs dels Aromes.
Llavors el fem amb una noia que té un projecte, el Priorat, que es diu Constellats. No és un celler, tampoc són viticultors. Compren el vi i fan el vi d'una manera, diguem-ne, tradicional. Posten pels vins naturals o de mínima intervenció i...
Diguem que l'hem escollit per dos motius. Un, pels vins que fa, que jo he comentat fa uns segons, que són de mínima intervenció, naturals, és a dir, pura expressió del priorat, i també perquè farem un joc. És a dir, farem un joc intentant trobar els aromes,
de cada vi i el farem amb una aplicació que es diu Cajut, que segur que tota la canalla la coneix de l'escola, però serveix també per fer altres tipus d'activitats com aquesta. Si ens permet la cobertura, ens descarregarem l'aplicació i anirem jugant amb això i el guanyador segurament tindrà un premi.
Segurament. Segurament. Aquí ho deixem així, creant aquest clímax, aquesta emoció, aquest nen. Sí, sí, sí. Ens hi hem d'apuntar? Clar, a veure, us heu d'apuntar a la llista d'espera. Vull dir, perquè n'hi ha, em sembla que eren 30 places i estan totes ocupades, llavors...
És una llàstima, podríem fer-ho per més gent, però no tenim espai, no tenim infraestructura per poder-ho fer per més gent. I per què no posem el cajut a alguna banda? Com a alguna banda? No, no podríem baixar-nos l'aplicació i...
Ah, mon fill té un cajut i el té allà, no? Sí, sí. Tu no pots baixar-lo al cajut i pujar-lo a algun núvol o a alguna història? Sí, es pot fer, el que passa que no tindria sentit. No, perquè vas a Maria, compres el vi i l'olores a casa. Sí, sí, sí. De fet, el tema està en... que anirem un cop que estiguin tastats els vins...
anirem passant uns recipients petitons amb aromes i després anirem fent aquelles preguntes al cagut. I cadascú anirà responent guanyar el més ràpid, guanyar el que més encerta. Sí, sí, sí. El nas és el més difícil a l'hora de tastar vins?
No és que és el més difícil, és el més important. Tu penses que si et tapes el nas no ensumes res, no? És el més important, sí, sí, sí. També el més difícil, clar. Llavors és el més difícil, també. Vas viniendo a les mías. Sí, sí.
Tens raó, sí. Cavallera. Perdó. Però s'educen, entenc, no? Això del nas o què? S'entrena. S'entrena, més que s'educa. Exacte, s'entrena. Això és com tot. Ara m'heu veure, hi ha gent que té més facilitat per poder esbrinar quins tipus d'aromes...
També hi ha gent que ha estat en contacte amb molts tipus d'aromes, és a dir, no és el mateix una persona que ha viscut a la muntanya que el que ha viscut sempre a la ciutat, està més familiaritzada amb plantes i fruites i fruits, etcètera, però al final s'entrena, és a dir, és com l'esport, s'ha d'entrenar per poder anar esbrinant o detectant els aspectes d'aquells aromes que estan allà amagats.
A mi em sembla molt difícil, això. A mi també. A tu també, eh? Sí, sí, sí.
Maria, els teus tastos, com van de places? Bé. També tanquem, eh? Sí. També tanquem, eh? Però ja és una tònica habitual, eh? Tots els tastos que es fan als Premis Minaris els darrers anys, vull dir, abans que arribi l'última setmana, normalment ja estan tots bastant plets, per sort. No, no, ja està, eh? Tens un èxit especial amb algun dels dos que muntes? Tu fas el de parelles? Sí, i les seves. I les seves, eh? Sí.
El de parella sempre costa una mica més. La gent dubta de la seva parella. No es volen posar prova. No es volen posar prova. Però els dos són d'una dinàmica molt similar. Al final, en els dos estàs cegues. La gran diferència és que en un, doncs, jo treballo menys, i en l'altre és com una taula rodona i anem comentant els vins abans de destapar-los. Sempre es destapa i tothom sap el que acaba tastant. L'única en moments diferents.
Per parelles, què vol dir? Vol dir que un tasta i l'altre en suma, o les dues fan la mateixa cosa, o què? Els dos tasten i els dos intenten posar d'acord. Al final hi ha una fulla de respostes intentant encertar la resposta correcta a cadascun dels vins. Vols dir que demanes que la parella es posi d'acord? Sí.
Normalment la primera intuïció és la que més val. Sí? Sí. Molt bé. No és fàcil. Fins on us sembla que pot arribar la Fira del Vi? Sempre diem que és una història d'èxit. Sempre diem que en aquesta tretzena edició tornarem a omplir la Fira del Vi. Ho podem fer molt millor que l'edició passada? És a dir, la Fira és el que és. Cap on hauria de créixer, evolucionar, la mantindríeu així...
A veure, des del nostre punt de vista, la Fira és un èxit, ja ho sabem, funciona molt bé, però podria ser més gran. Més gran. Exacte. Clar, aquí s'ha de sacrificar l'entorn del celler per fer-la més gran.
Sí, podria ser. Podria ser més gran. Podria ser. Perquè, de fet, potser no poden venir tots els cellers premiats i podria ser que en un futur fos més interessant que vinguessin tots. No veuríeu malament renunciar a l'entorn del celler?
O sobrepassar l'entorn del celler? Sobrepassar-ho, possiblement, sí, sobrepassar-ho. No estaria malament, però això és un tema que ja no depèn de... No, no, no, si ara estem parlant aquí perquè fem un programa de ràdio, no té més. És una opinió. Segur que n'hi ha gent que diu que ja va bé que sigui així i no ens anem més enllà. Però l'horitzó és infinit.
No, no, però és que el Jordi no en té mai prou. No en té mai prou. De res. Maria, tu com ho veus? Bé, nosaltres sempre ens passen l'enquesta, no?, quan acabem, i què milloraria o què... Jo sempre dic, no, al final... És una enquesta que la gent fa cas, eh? O sigui, perquè sempre se n'ha millorat molt en moltes coses, la part més logística. Sí que és veritat que jo crec que l'entorn del celler és clau... Bé, és com, no?, bàsic, no?, que crec, eh?, que es faci l'entorn del celler per la història i per tot el que mou, i a part que també tens uns espais...
Molt adequats o adaptats per poder fer moltes activitats d'interior. Es queda curta? Sí. Que podrien venir més cellers? També. Llavors, el tema, jo suposo que el que queda és que deixa al voltant.
No, clar, amb vertical no. Amb vertical no podrem. Seria tancar aquella zona i créixer. Sí, podria ser. Per exemple. Carrers, carrerons. Sí? La setmana del vi. Com la veieu, la setmana del vi? A veure, està molt bé. Vull dir, hi ha activitats a les tardes i moltes em sembla que són prou bones.
I penso que també tindran un èxit com gairebé tot. O sigui que... És un tema que es podria... que cal mantenir, no? I fins i tot es podria ampliar. Tu vols un més del vi? A veure, anem a veure. Aquí tenim una catedral del vi. Correcte? Això ho tenim. Tenim una fira del vi prou bona. Top five. Llavors, a veure, per què no podem explotar-ho a tupi?
Perquè tampoc tenim tantes coses que podem, a nivell cultural, oferir a tothom. Per què no? Tenim dilluns, repassem la setmana del vi, dilluns vam fer això del roc som, aquests...
maridatge amb música i vi, amb el Toni Albiol, que jo ho havia fet, deia el Mari abans, fa dos anys, pensava que era l'any passat, no, fa dos anys. Però diferent, només era del Bruce Springsteen. Amb Bruce Springsteen, exacte. Dimarts 21 d'octubre al GamifyTast, que és un joc també per tastar i alhora descobrir que estem tastant a cegues, el jurat per un dia aquest dimecres,
Això us recomaneu? Perquè vosaltres de ser jurat, també, per un dia. No? En els premis binari. Us agrada fer de jurat? A veure... Està bé... Ai! No, però ara t'ho explicaré. Segurament al Marial li passa el mateix. És a dir, quan fas de jurat, llavors d'una sentada t'estàs 50-20.
Això en dues hores, és així, o menys? Sí, des de les 4 i... Llavors, vull dir... Se li tanquen els ullets. 50 et queda escur, eh? L'última edició eren 80. Dic 50, per posar un exemple. És una mica de saturació. És difícil, doncs, fer el juret. És difícil de gaudir-ho plenament, per dir-ho així. És una mica més de dir anem per feina. Que està bé.
Però, clar, és molta quantitat de vins i al final, a veure, no comences igual que acabes, eh? No, no, no, això no ho dubto, per molt que... Les puntuacions es mouen. Es mouen, sí? Però a taula completa, o sigui, generalment els companys de jurat de taula esteu més o menys d'acord amb les valoracions o no les comenteu?
Sí, sí que ho parlem. Es comenta. Sí que ho parlem coses. Sempre passen coses. No, ho comentem. O si algú troba alguna cosa especial o un defecte. Ui, ara qui he trobat... No sé. Sí que es comenta, però cadascú vota. Cadascú vota la solució. Però al final de cada taula s'agafa una decisió i normalment és democràcia.
No m'he imaginat fer l'hombre cimpiedant i tot això, no? Ai, ai, Maria... Això s'ha de dir que el Ramon ha fet coses molt interessants. Una d'elles és que el mateix vi el tasten dues taules separades. Ah, això és molt interessant. Llavors aquí aconsegueixes... Perquè si no sempre hi ha alguna taula a algú... Que va més de tort? No, no, no. No, no, no.
No, no et deia això. Penseu que estem fent visual ràdio i us veuen les cares? Sí, sí. Tampoc. Però el que vull dir és que a vegades pensa que això també hi ha una part subjectiva molt important. Al final cadascú també té els seus gustos i hi ha gent que, per exemple, els vins de mínim intervenció...
no es pot ni veure, i altres que són lo más. Llavors, què passa? Que està bé, segons com, separar i que un mateix vi el tasti en dues taules diferents i així una miqueta redueixes el que són els sesgos, una miqueta les puntuacions o molt altes o molt baixes. Només ho veig. Per homogenitzar una mica la puntuació, perquè no hi hagi ningú que es deixi endur més pel cor que pel cap.
Fins i tot et poden, i s'han donat casos, de la mateixa, diguem-ne, tanda, per dir-ho així, te la repeteixen. És a dir, potser ve una sèrie de cinc vins d'entrada i a la cinquena sèrie torna a venir la mateixa. Llavors això fa que el viatge que podem tenir es corregeixi una mica. I teniu prou ta memòria com per dir això ja ho hem tastat?
A veure, no ho sé. Jo crec que no. Entre 50 vins o uns quants més... Semblant, semblant, podria ser, sí, però... Però és complicat. Jo considero que és complicat. Quan et porten 3 rondes de vins negres a llarga criança, la majoria d'ells són priorats, 14, 15 graus, el número 24 tens la llengua que treu poc. Per això et dic que les puntuacions canvien, no perquè...
Ja, ja, ja. Que et posis content. No, no. Estàs ja cansat, estàs fatigat. És impossible prendre la mateixa decisió. En el primer vi que tastes, que en l'últim. Exacte. Clar, per això tardeu tant, també. Per això el tast és tan llarg. Però és que no pares, eh? No és allò que diguis, m'ho prenc amb més calma. No, no, no. I no hi ha pausa?
Sí, però... Si et portes... Si vas ràpid, sí. Si vas lent, et castiguen. I a l'ordre de les proves, com funciona? Perquè estem dient que si els primers vins pots valorar d'una manera i aquests mateixos al final d'una altra, hi ha d'haver un ordre. Sí, està tot fet amb sentit. És a dir, per exemple, per fer-ho fàcil. Si comencem amb vins blancs, per exemple...
continuaries amb vins blancs joves, vins blancs amb criança, continuaries, vins rosats, vins negres joves, i vas avançant, per què? Per intentar...
Llavors no s'atura. Per entrar en matèria. Exacte, però a veure si et toca una sèrie de, com ha comentat el Maria, de vins negres de criança, llavors allà va tot. Però jo quan vaig veure els premiats i les valoracions, estava super d'acord amb tot això, perquè...
S'han premiat vins que no són tampoc gaire cars, eh? I llavors si... El primer... Bueno, no, el primer no, el primer no. Però que està bé, eh? No, però és normal, perquè el primer és un gran vi. Vale. Llavors vol dir que ho hem fet bé, eh? Segurament ho hem fet més o menys bé, però n'hi ha molts vins que no són tan cars i estan allà, i dius, ei...
Aquí hi ha hagut treball, perquè tu no veus ni el celler, ni veus res de res. Llavors és totalment a cegues. És així. Això són els millors tastos, eh? Et treus tots els estereotips... I democràtic, és a dir, molta gent que va donar la seva valoració. Al final surt el que surt. I més o menys...
Penso que està bé. Però després, quan veieu els premiats, les etiquetes...
teníeu aquesta sensació d'haver-ho fet bé? Sí, a mi m'agrada quan, és el que he comentat abans, quan hi ha vins que no són molt coneguts, que no són de preus molt alts, i que tenen aquest valor que de vegades no li dona una marca, i estan allà. Allà, amb els premis ho veuen. Això està bé, perquè si tu veus uns premis i tots són els vins supercars...
Bueno, això és més fàcil, no? Vull dir... Això com deia el Núñez, que el de la portera que fitxava amb cèntims fitxa qualsevol, no? Sí, no? Escalàctic o sí. La portera de mi. Això ho direm, eh? Exacte. Llavors, aquí hi ha un treball. I ja està bé. Però sí, a veure, el que ha guanyat és un gran vi.
Llavors, podria ser que hem encertat una mica. Sí, no, no, al final. Pensa que, clar, tampoc no es presenten tots els vins catalans. Exacte. Llavors, aquesta és la... No, clar, vosaltres trieu entre les més de 200 referències, no, al final? Entren? Entren 200 referències al principi. No, 900. No, 900, sí. 900, perdó. 900 referències, al final, a la final, n'arriben això a 80, no? O 90. No sé quantes, però sí, podré una miqueta més, potser. No sé més? Sí, podria ser. Però, clar, són de les que es presenten.
Exacte, no hi són tots. Però això és com tots els concursos. No es presenta a tothom, exacte. No es presenta a tothom. I hi ha àmbits que es presenten que tenen un cert nom. Però cada cop la gent es presenta més. Sí, em sembla que més o menys, perquè cada any va créixer una mica. Sí, està allà al d'ordre dels 900. 900, 1.000, sí. Estem allà. Pensa que també has de mirar si tens més a guanyar o a perdre. Quan et presentes.
Com, com? Sí. És el que et volia comentar ara. Per exemple, si tu tens un vi d'un celler supertop i et presentes... Corres un risc. No, a veure, però és un risc mínim, també. Podria ser que no estiguessis premiat. Però com que no es publiquen les que no tenen premi. Sí, però pots guanyar un plata, per exemple... Quasi pitjor.
És quasi pitjor. Podries guanyar una plata i que el gran binari d'or o l'or no fos el teu. Correcte. Oh, m'està interessant més ara la votació dels binaris. Sí, sí, sí. Clar, i aquest punt de... Tu tens un vi de mil euros l'ampolla. Què fas? I el vens tot, eh? El vens tot. Què fas? El presentes o no el presentes? No, no cal. Què va, què va? No t'arrisques. No cal. T'arrisques anar a fer el ridícul totalment, no cal.
No cal. Bueno, escolta, el que entra està molt bo, eh? Jo crec que cada any són 13 edicions tot el que ha sortit guanyador... Clar, però digueu-me que són bons els que hem guanyat, perquè és que si no... Clar, ara estic pensant i no m'agrada. Bueno, Maria...
Ara es vol gastar els 1.000 euros, aquells. No, no, no. Anem al cap de setmana, perquè hi haurà alguns restaurants, alguns restauradors, que tindran premis etiquetats amb premis binari, coincidint amb la Fira d'Albi. Correcte, sí. Explica'm-ho, això. Te'ls has enredat. Jo...
Bé, al final també, el que dèiem, al final d'intentar fer créixer una miqueta la fira, que no es quedi només en aquell recinte, vam comentar la possibilitat de mirar que la restauració de Rubí pugui tenir, o sigui, algun dels premiats, com a mínim, durant la setmana o el cap de setmana de la fira. Per la gent que va a la fira, després es queda de dinar, barallar i torna, que pugui seguir la festa dintre...
dintre dels restaurants amb algun premi binari. I, bueno, la veritat és que la idea ha sigut posar-ho al màxim de fàcil possible perquè la gent s'hi enganxi. I, bueno, crec que hi ha hagut set restaurants que al final tindran... L'Artesana, el Gómez, la Sushiteca, la Tafrania del Pampol, el Jardinet, Calgori i el Racó de la Sidra. Correcte, perfecte. I què tindrem? Ho saps? Sí, bueno, sí...
Els vam preparar un tast, vam fer un tast abans de la setmana passada, reduït, no vam fer una àmplia, vam intentar simplificar-ho, i llavors també ha adaptat una miqueta, o sigui, sent realistes de les coses, al final el Grans Ponelles està molt bo, però posar-lo en carta potser era una miqueta fora de lloc. Llavors vam posar una miqueta de tot, de premis binari, diferents vins, diferents categories, diferents medalles, i la gent ha triat el que més li va agradar,
I, òbviament, el que més s'adapta, o ells creuen que s'adapta més al seu restaurant. A la seva carta, eh? Ah, correcte, sí. Cap de setmana de la fira, del 24 al 26, divendres també o en un mes de cap de setmana? No, divendres també.
Divendres també, eh? Sí. Divendres també. De fet, jo tinc un tast el divendres. Tu tens un tast el divendres. Tu tens un tast el divendres, sí. Sí, sí. Hauries d'anar-hi a dos quarts de vuit, em sembla, no? A dos quarts de vuit a divendres tens el tast de vins a cegues. Exacte. Inscripció prèvia ja ho podrem treure d'aquí perquè ja està doble. Sí, bueno, el de la llista d'espera sempre m'agrada. El de la llista d'espera és bonic, no? T'està bé. Exacte.
Una altra cosa que volia comentar amb vosaltres. El desgorjat d'ampolles.
que això ho fem dissabte de 12 a 2, davant a teva, també. Bé, davant de la porta, al final de la porta d'entrada del celler, la porta d'entrada està allà, a la plaça. Lavabos a l'esquerra, posa abans. A fora, eh, no dins. A fora, a fora, sí. Què és això del desgorjat d'ampolles? Doncs el desgorjat és... Això és el desgüeller, que es diu en castellà, eh? Sí, sí.
És que ho dius de huello i veus més clar que volen fer. Està clar què és. Està clar, eh?
Bé, és un desgoix totalment natural, en aquest cas no... Bé, és el natural, és el que es feia antigament i el de tota la vida. Llavors, els escumosos, quan fan la segona fermentació, és a dir, l'escomós és primer vi, després se li afegeix sucre i llevats, i torna a fer una segona fermentació dintre l'ampolla, que és el que li dona el carbònic, i per això fa puf, val? Però què passa? Que aquests llevats morts estan per allà, porulant.
I és lleig, saps? No vesteix. No vesteix. Llavors, hi ha la tècnica aquesta, no?, de posar els escomusos en rima, anar-los donant la volta, perquè quan passen un temps, uns dies, tota la que és aquesta massa queda en el...
I el desveu simplement és... Simple no és. És senzill, però simple no és. És el procés de... Tal qual, la poses de forma vertical, li treus el tap i just treus el tap, li poses el dit perquè no acabi de sortir. Quan obres el tap, surten disparades els llevats i mantens la gran part de l'escomós a dins.
No sé si... És a dir, has d'anar molt ràpid perquè l'aixeques, tal com l'aixeques l'obres, i quan està vertical ja has d'estar tot fora i llest. Llavors, has de deixar sortir el que no t'interessa... El tap surt a pressió. A pressió? Fa puf, també? Sí, sí, fa un bon puf. Fa un bon puf, d'acord? Perquè normalment es porten una capsa metàl·lica perquè no sortir disparat el tap per allà.
I això és el Brunature. El Brunature és així, no se li afegirà res més. Ja està, amb el Brunature ja el tindríem. Tancaríem, posaríem etiqueta... Correcte, que al final qui farà l'activitat serà el senyor Miquel Pons, que també ha guanyat un binari d'or a Escomós Reserva o Llarga Criança, no estic segur.
Crec que és Llarga Criança. Què vols que miri? Miquel Pons Brunature. La medalla que ha tingut és un or, és un or segur. L'únic que no tinc clar si la categoria és reserva o Llarga Criança. Ah, si no ve no el tindré davant. Si no ve... Clar, i només tindré davant els que venen. Sí, ve a casa amb nosaltres, sí. Però clar, a mi m'han dit només pots dir un, llavors he posat el... El teu. No, no, el de la Llena, perquè m'han dit el gran binari, saps? Però n'hi ha altres. I llavors, senzillament, el procés és aquest.
Llavors tindrà una placa commemorativa dels premis d'enguany, del 2025. Això és dissabte, dos quarts d'una del migdia, davant de l'estandar de Bodegues Rosàs. El mateix dia dissabte és el dia que vostès tenen més feina, perquè a les 6 haurem d'anar a veure el...
El tast d'anaromes de constel·lat, també si teniu la reserva ja feta i no esteu en espera. Això del desgorjat és obert, és a la plaça, simplement seu-hi, és dos quarts d'un, és l'hora del vermut. A veure, vist en un parell, vist tot el desgorge. Vull dir que totes són iguals. A veure, ven-te una mica millor. No fa falta fer cua per anar a mirar-ho, vull dir que estàs allà, desgorge...
Dius, mira, han desgorjat. És perquè deixin lloc els que estan desgorjats. No, però vull que es podran tastar. És una activitat molt oberta. Ells tindran una gàbia amb el vi per desgorjar i l'altre el vi desgorjat i taponat. Jo crec que pel comú dels mortals em podria dir he anat a un desgorjat. Sí, i tant. No es fa tant, eh? Per això? Vull dir, l'autèntic aquest, el de tota la vida, ja no es fa. No es fa, no es fa. Ara penseu que això que la gent pot veure dissabte,
Gairebé no es fa perquè ara el que fan és congelen el coll de l'ampolla i llavors ja ho treuen d'una altra manera. Diguem, més mecanitzada, amb més tecnologia. Però com ho feien abans, a cop de pressió, allà... Ara es congela, dius? Sí, li congelen... Tu imagina't, l'ampolla en punta, boca baix...
congelen el coll, que és on estan totes aquelles mares i tot aquell residu sòlid, i llavors surt sense cap mena de problema. En canvi... No fa pum. No, no fa aquest. Però el decorjament així tradicional és interessant i no hi ha gaire gent que ho sàpiga fer. I no hi ha gaire gent que ho sàpiga fer, eh?
El problema és aquest, que no hi ha gent que ho faci. Clar, clar, clar. No sé si heu vist la carta. Sí, l'hem vist, sí. Sí, heu vist la carta, més o menys, de tots els vins que venen a la Fira del Vi aquest cap de setmana. No venen tots els cellers premiats, de vegades perquè no hi caben, el que deia una mica el Jordi abans, de vegades perquè tampoc tenen prou ampolles com per participar en aquesta fira,
En la presentació de la Fira del Vi, el Ramon Rosset deia que aquí s'hi podran tastar vins per dos o tres tokens, que és aquesta monedada a la Fira, que potser en botiga seria una ampolla molt més cara. I que en canvi, amb dos o tres tokens, sí que pots prendre una copa o tastar una copa d'un vi...
que el comú dels mortals potser ha d'estar molt segur que li agradarà per acostar-se i comprar, no? Creu que això és bo pel sector, que creu que això funciona i que d'alguna manera, anava a dir, democratitza i potser és una paraula molt gran, però sí que rebaixa una miqueta el nivell d'exigència que posa a l'abast de tothom, també vins, doncs això, molt interessants.
A veure, ja ho has dit, tu tot. I tenies raó, que sí. Absolutament. A veure, absolutament. Igual no et compres una ampolla, però pots tastar una copa. Igual te la compres per una ocasió concreta. De totes maneres, tampoc... Vull dir, amb alguna excepció, els vins premiats no són excessivament cars. No són excessivament cars, eh? No.
En general, en general. De tots aquests, quina em recomanes que vagi a buscar? A veure, em sembla que n'hi ha un vi premiat del cellí Clua, de la Terra Alta,
I un binari de plata. És un bilanoi? No ho posa. És Millenium 2020. Jo te'l recomano perquè la dona del Xavier Clu és amiga meva també. Li faig un favor. Però no ho sabies quan ho vas tastar. No ho sabia. Però la forma de treballar que tenen. D'acord. De cuidar el territori, de treballar amb...
amb el medi i de fer una no sé com ho diria un esperit que tenen de treball increïble que està fora de la normal de fet per exemple també la dona del Clua és la presidenta de les dones del món rural i fan una tasca importantíssima perquè hi ha un munt de dones en aquest món
que no tenen tant d'altaveu i fan un treball molt dur en molts casos i cal reivindicar-ho i cal recolzar-les i donar suport amb el que fan. Llavors ella és un factor molt important d'aquell celler i aquest vi és producte també del seu treball. Llavors us recomano per això, perquè és amiga meva també,
I per tot plegat. I perquè no és una... tampoc un via, diguem-ne, supercomercial i excessivament conegut. Maria, què t'has, tu?
Mira que t'ho pregunto cada final, però... Però al final tastis el que tastis, tot el que està allà tasta el que t'agrada, l'etiqueta t'agrada i més. També has de pensar en tu què t'agrada a tu. Al final, perquè jo et digui, o algú et digui alguna cosa, saps? Però, home, hi ha una oportunitat, si porten el Grans Muralles, que és un vi d'un preu interessant poder-lo tastar. No sé quants toques faran demanar, per això, però... Quant val una ampolla de Grans Muralles? 100 llargs.
Llavors, si em fan pagar 5 tokens o 7 tokens, estupendo. Jo aniria allà amb l'ampolla buida i que va complir. Sí, no? M'hi apunto també. El Gran Morelles 2020 és el gran binari d'or millor vi català de la Conca de Barberà. Que vindria a ser el vi...
que ho ha guanyat. Que l'ho ha petat, sí. Que l'ho ha petat en esta edició. Grans muralles, 2020. Ja està. Doncs ja m'ho he apuntat. Robert, juguem amb música? Et sembla? Sí? Sí.
A propós d'això que fa el Toni Albiol al celler, que va començar la setmana del vi amb aquesta història de maridar música i vi, fa dos anys amb el Maria ja vam fer una tonteria i jo li posava una música i ell me deia amb què ho podíem maridar. Perfecte, m'encantes. Va ser una tonteria que va quedar molt bé la primera vegada i llavors aquesta segona vegada li vaig dir, Maria, tornarem a fer aquella tonteria.
Com que la Maria sempre em diu que sí. Vinga, dale. No? Hem aprofitat i hem dit també al... Estic millor, millor. En Jordi. I aviam si entre tots dos traiem alguna cosa. Hi ha sis temes musicals, sis intèrprets, que el Robert ha triat. N'hi ha cinc, sí. Sí, n'hi ha cinc. Perdó. N'hi ha cinc temes, només.
que he tastat abans de venir. Hi ha cinc temes. Hi ha cinc temes. El primer... El primer és aquest. Vegem si el sentim.
És aquest Puedes contar conmigo de la oreja de Van Gogh. Sentim la versió d'Amaïa Montero. Durant 17 anys el va cantar també l'Aire Martínez i el tornarà a cantar a Maïa Montero. Aquest grup que es torna està de pleníssim actualitzat per aquest canvi de solista, aquest canvi de veu principal. En què has pensat, Marià?
Un bon escumós, ho aixeca tot. Un bon escumós, ho aixeca tot. Un bon escumós, ho aixeca tot. Sí, sí, sí. Al final, per mi l'escumós és... No sabies què dir-me aquí i els dic que posarem un escumós. Jo no li puc dir que no, un bon escumós. Jordi?
A veure, jo ets he dit una cosa. La Maria ha agafat el comodí de l'escomós perquè serveix per tot. Ja l'he gastat, ja l'he gastat. Ha fet trampa. Ha fet trampa. A veure. Total. Jo que faria l'oreja de Van Gogh a pop un vi fresc. Molt bé. Un vi blanc fresc, jove, amb acidesa...
No et diré ni una marca, sinó em quedaria per aquí. D'acord. No ho sé, Xarello, podria ser. El Penedès. Més pel gènere musical que... Parlant sempre de vins de catalans, eh?
Jo em pensava, Maria, que em diries una cosa quan entra d'una manera i surt d'una altra. És un vi que té una segona veu. Bé, esclar, no ha pogut ser. Perfecte. Directe. Molt escumós. Tu no ets d'escomosos? Jo sí, jo sí. Jo soc de tot. Veus? Sí, és igual, mentre sigui bo, no? Al final.
No? T'agrada la verdura? Sí. Si és bona, sí. Doncs amb el vi i els espumosos, el mateix. T'agrada el vi? Sí. Si és bo, sí. Tenim una altra senyora, també, que ens cantarà alguna cosa. I go on too many dates
Fins demà!
La reina dels Estats Units, Taylor Swift, amb aquest shake it off. Més de moda no pot estar, empoderada, generacions joves cantant himnes com himnes feministes d'aquesta dona, omplint estadis com la Maridem, la Taylor Swift, perquè ja ho hem aixecat tot amb l'Orija Van Gogh, saps?
León, recitarem una altra coseta. Jo... Vale. Jo aquí tiraria... Ai, ai, ai. Ja està, ja està.
Jo tiraria de blanc o negre jove, vibrant, explosiu, fàcil fruitar i que pot cabre un ampollador o el que faci faltar. Lluentons, no? Hauríem lluentons, entre escoles que es duen en castellà. Jordi? A veure. Taylor Swift. Estats Units. Sí, sí.
pop. Sí. Abans hem dit l'Oreja Van Gogh pop, un fresc, vi blanc. Tornaria a fer un vi blanc. També un vi blanc? Sí. El que passa que el faria amb una mica més de criança. T'agrada més a tu la tele? Sí, m'agrada més la tele. T'agrada més, eh? I abans hem dit, al millor un xarel o no del Penedès. Jo faria un xardoner. Per això d'una varietat
que no és d'aquí. Té els suífers dels Estats Units, també hi ha molt bons xardoners dels Estats Units, de Califòrnia. Clar, jo pensava que em diries alguna cosa relacionada amb Califòrnia. Llavors, tot això barrejat. Per aquí aniríem, eh? Per aquí aniríem, penso. Molt bé. Haurem de trobar una dona que ens afegi a aquesta secció, perquè si no jo estic aquí molt benuda. Jo us ho dic. Una altra proposta. Que sona més o menys així.
Sí, eh? La Rosalia. Caixa seca nascú per ser milionària. Com si plouessin sant els bitllets pels aires.
La milionària, la Rosalia, amb aquest tema que cantava en català, que va ser un boom en el seu moment, la diva, més diva que tenim ara mateix a Catalunya. Rosalia, amb què la maridem?
Amb una sangria de cava, tu. Complicat, eh? És una categoria que sempre deixem allà mig abandonada. Viu rosat, saps? Rosalia, rosat, que bonic. M'ha agradat. També fresca, una carnatxeta també de la Terra Alta, xula, així, amb rosat, aquestes que tenen... Caràcter? Però són molt fresques. Jordi?
N'estic d'acord amb el Maria, amb el tema rosat. Molt bé. Però Rosalia és bombolla. Rosalia és explosió. És que jo hem cremat tot, saps, abans? És una altra història. Hem cremat tot el límit, aquell home. Rosalia és un escumós rosat. Fins i tot et diria un ancestral.
Vinga-hi, aquí veus molt de power. Autèntica, sí, és autèntica, és territori, Rosalia. Molt bé. Espumor rosat, per la Rosalia, amb molt de territori, amb molt de caràcter, amb molt de power. Sentirem els cartells, també.
I penso en tu a cada moment des que el sol treu el cap pel tagamenent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit. Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més fent el gos, fent l'amor, expulsant-los la mandra molt lentament. I és que per mi
Aquí, la nostra cap de guionistes, quan s'havia vist que havia plantat l'oreja de Van Gogh, la Rosalé i el Tony Swift, he pensat, anem a posar uns verbuts que no tinguin gaire pèl o alguna cosa perquè aquesta gent no se t'avali. I hem posat les catarres. I hem posat les catarres, que a més a més ho van petar al quilòmetre Cat fa molt poc, a la Rambla del Ferrocarril aquí a Rubí. Amb què maridem catarres?
Els promosos fora... Va, Maria, va. Em llenço per un brisat. Amb un brisat, mira, veus? Un brisat. El vi blanc, com es feia antigament, al final el brisat és maceració amb les pells i són vins molt interessants, molt diferents. Com ja està estat molt, els brisats són una molt bona opció per tornar-te a enganxar. T'ha agradat, eh, Jordi, ara?
Sí que m'ha agradat, però... Però tu en tens una de millor. Tinc una altra opció, no, millor, no. Diferent. L'any que ve, si tornem a fer això, ho farem en concurs. I us posaré una cada banda. Una lluita de... Exacte. Farem un duel de recomanacions musicals. Perfecte. Doncs jo faria catarres.
Vermut. Vermut, molt bé. Ara m'has agradat. Vermut, festiu, fresc, aquestes coses d'aquí. Clar, és que jo també els hagués posat cervesa, els catarres. Vermut de Reus, no? Sí, eh? Vermutet. Per aquí, per aquí. Vermuda, no? Sí. Té com aquesta pinta, no? Té com aquesta pinta, no? Música... Serien lluantons, la Rosalia Bumbolles, catarres, veus, vermuda. Un vermut, sí. Molt bé, m'ha agradat.
I ens en queda un, volíem posar una cosa encara... més complicada, i hem posat una música clàssica. Sí, això és Beethoven, ja ho sé. El gos no, el compositor. Quan penseu amb Beethoven, penseu, una de dos, o en aquesta novena sinfonia, o en el gos del cine. Llavors, el gos no és, és la novena sinfonia de Beethoven...
Amb què ens la bevem? I ara, això no és ni bombolles, ni power, ni res d'això. Vaig a un clàssic. Això sí, és un clàssic, això sí. Home, al final, jo... Cançó per prendre-te ara amb calma, relaxat, jo amb bon vi, negre, llarga criança, priorat, a més ara que comença... Bueno, esperem que entri el fred o... Una copa que et dura...
Caduri. Caduri, eh? De paladar. Sí, sí, sí. Bé, a més, els vins de llarga criança, també, quan te'ls envases, tenen un retrogust molt llarg. Llavors, encara que no l'estiguis vevent, perdura, perdura. Jordi?
Totalment d'acord. Totalment d'acord. Quan ho fem en concurs haureu d'estar tota l'estona en desacord, eh? No, però estem d'acord. Estem d'acord. Beethoven és el heavy de la música clàssica. Totalment. Llavors, alguna cosa poderosa, alguna cosa contundent. Buen negre. Vi negre, amb criança del priorat, amb grau...
Anem per aquí. Ens hem posat d'acord allà l'últim. Contundent, una cosa contundent. Alguna cosa contundent. Per veure Beethoven? No, per veure mentre escoltem o vivim Beethoven. El que jo no sabia, Maria, quan jo he proposat aquesta tonteria de la música, és que el Jordi tenia una història amb això de la música i el vi. A veure, jo vaig fer un projecte de... Diguem-ne, de justificar...
maridatges amb cançons o amb melodies. Però no així la tonteria que hem fet ara. Bé, però a veure, hem fet... Hem tret alguns... Hi ha hagut alguna coseta que ha sentit com el Betó, com la Rosalia. Tenen... Hem tret algun tipus de detall que sí que és interessant. Però penseu una cosa que el sentit de l'oïda, quan fem un tast de vins, utilitzem tots
menys a l'uïda. És l'únic que no utilitzem. Sí, sí, és vista, és nas i és gust, però en principi no sentim. La bombolla no l'escoltem, no? Tampoc? No, però això no té gaire sentit. És a dir, no pots dir com cau el vi ni res, no? Per gairebé tot l'uïda és superimportant.
I, en canvi, quan fem un tast de vins no sabem per on atacar-ho. L'hora de fer un maridatge amb un tipus de melodia té tot el sentit del món. Fins i tot n'hi ha pistes d'àudio que poden replicar el que són els gustos bàsics, no? Dols, amarg, etcètera, etcètera, umami. I llavors...
amb l'estructura de les cançons i diguem-ne com estan fetes fins i tot, penseu que ara està super de moda l'storytelling de qualsevol vi, és a dir, tu expliques una història del vi i el fas més interessant, com el fan, no sé, tota la trajectòria, i li dona un valor afegit al vi. Llavors amb això també es pot fer. Llavors és un tema que té un sentit...
científic. Però a banda també li pots donar una mica de storytelling i fer-ho interessant amb això. Bueno, al final. Si més de ciència i tenim retòrica... Però aquí hem fet coses que anaven per aquí, perquè el tema del Beethoven, no? Aquella música poderosa i... Això no et demana una... No sé...
No et demana el verbut que has dit pels catarres. No, ni a un vi blanc fresc. La demana una altra cosa. Llavors, veieu que té un sentit. Fins i tot amb la música pots canviar la percepció dels sentits. Penseu en les pel·lícules o els anuncis. Una pel·lícula de por...
Té una banda sonora i uns arranjaments musicals diferents. Una pel·lícula de por. Si tu no vols passar por, treu-li la música. O si tu veus Pirates del Caribe. Jo en aquest projecte feia una exposició i presentava el que són els late motifs.
I tu veies Pirates del Caribe sense la música, no? I... No té cap sentit. En canvi, et posaven la música i... Això eren uns pirates... Com canvia, com canvia. Impressionants, no? Sí, sí. Llavors, penseu que amb això, que amb el so i les melodies poden canviar les percepcions absolutament. I un vi amb una melodia o sense o amb una altra...
no tindràs la mateixa percepció. No dic que no sigui el mateix vi. Són temes de percepció. Mira, l'any que ve, no només farem el tast... Si ho sé, no... No, és que m'ha agradat molt. No farem només el tast amb temes musicals, sinó que també farem el maridatge amb pel·lis. Sí, jo et posaré una pel·lícula, et proposaré una pel·lícula i em diràs amb qui em vi me la veig.
Va, sí. Es pot intentar. No, clar que sí. Segur que sí. Si has pogut amb Taylor Swift, podrà ser amb Indiana Jones. O sigui, no crec que... No? Posarem un trosset de pel·lícula. Posarem un trosset de pel·lícula. Sí, sí, sí, està molt bé. Posarem un trosset de pel·lícula. Va, que marxem, que ja està, que hi ha, eh? Va bé, Robert Fernández, que hi ha. Que l'Omami ja té les 5.000 croquetes de la Fira del Vi sortint de l'esfregidor, eh?
Pràcticament. T'esperem taula que es fa tard. Tornem la setmana que ve. Ens anem explicant cosetes al perfil d'Instagram del programa. El primer, segon i postres. La taula el Blai Ferran. Avui també amb el Maria Rostàs, el Jordi Rostarazo, qui us ha parlat, la Mariona Álvarez i els fogons, com sempre, el Robert Fernández, que tancarà...
I la Leire, però l'oreja de Van Gogh no, la nostra. La nostra estudiant en pràctiques a la part tècnica. Acabarem amb aquest stopify d'aquest vino tinto d'atribut i ens veiem a les 7, a la inauguració de la Fira del Vi, divendres 24, al taller. Apa, adeu!
Y aunque me escondan entre las maletas, ya me temo y un poco de palo. Tú eres mi bule, yo soy un fiesta, pero tu cuerpo es una estlanda. Hay un demonio que siempre me dice ruébalo, y un angelito que me dice que estoy reta, y aquí en la boca solo el otro.
Fui con los años más o más listo. Niño.
Que esta es nuestra primera cita y yo ya llevo un rati de cerveza. No sé si me incita o me incito yo con naturaleza. Niña, lo que se da no se quita. Primer, segón y postre al programa Fudi de Radio Rubí. Fíjate un objetivo distinto, que soy como el vino tinto. Que si me tomas el frío engaño y con los años me hago más listo.
Grito a tu ritmo que soy como un vino añejo. Me da tiempo estando buscando y no me encuentro ni en el espejo. Fíjate un objetivo, buscate un objetivo.