Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
Què tal, família? Com estan? Benvinguts, benvingudes al primer, segon i postres al programa Fodí de Ràdio Rubí. Un cau és un forat que alguns animals caben a terra per amagar-se. Un cau de conills, per exemple. Un cau també és un refugi d'animals salvatges, un amagatall. Col·loquialment, una cambra privada per treballar o estudiar.
Els establiments de restauració, i especialment els bars, també són cau i refugi. Quan plou, i a mig camí cap al nostre destí necessitem alguna cosa calentona que ens reconforti, quan fa massa calor i una estona de climatitzacions converteix de nou en essers funcionals, quan ens cal de manera urgent anar al lavabo, encara que hagin de prendre una beguda per compensar l'ús de l'espai,
Quan sentim que la companyia d'altres persones ens farà sentir més segurs o menys sols, sempre podem entrar a un bar. Un bar, una cafeteria, un restaurant, una cerveceria, l'hostaleria, tota ella és de vegades un refugi. D'altres, un amagatall o fins i tot un cau on treballar sense ser vist. Acompanyeu-nos que avui, el primer segon i postres, parlem de caus i amagatalls, de cervesa artesana i de neteja. Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
Saludem abans, Carles, com sempre, el xef del programa. Blai Ferran, què tal? Com estem? Molt bé. Estem molt bé. Hem tornat després de les vacances de Nadal. Semblava que no, eh? Ja era hora. Això s'ha fet molt llarg. S'ha fet llarg, eh? Tenies mono de primer, segon i postres. Tanta escurella barrejada, hem vingut una mica de cervesa artesada, ja. Per favor, però si el Nadal és la festa major de la gastronomia catalana. Massa llarga.
Si fossin els 4 o 5 dies seguits, els matem i ja està, és fantàstic. Però això d'aquesta manera és una desbauxa total. Massa, eh? I són, s'han de fer i ja està. I han anat força bé.
Els bars són refugi, també? Els bars són un refugi, i tant. El que tu deies ara, com feies la presentació, els bars són refugi social per anar a parlar i prendre un cafè, per anar-te a refrescar, per anar-te a agafar temperatura, per anar a fer el pipí, com has dit, evidentment. Però el refugi que parlarem avui, que hem preparat per avui, jo em sembla que és un refugi molt especial que tenim a Rubí,
I, bueno, tema de cervesa artesana. Els bons amants de la cervesa artesana jo penso que hi han d'anar a fer la visita. Ja sabeu que perquè una cervesa sigui artesana s'ha d'haver elaborat només amb ingredients naturals, sense conservants, amb la mínima interferència de maquinària i seguint una recepta pròpia del mestre, de la mestra cerveza o cervecera, el que pertoqui.
Aquesta setmana, efectivament, coneixem un cau, una madriguera, que es dedica precisament a la cervesa artesana Rubí a la plaça, en Sam Clavé, número 20. I hem anat, us ho hem enregistrat, i hem anat moltes vegades, ho hem enregistrat, i ara ho veurem. I tornarem moltes vegades. De civil, però, sense treballar. Anem a la madriguera, Blay? Anem-hi, vinga. Va, som-hi, anem-hi.
Des del mes d'octubre, Rubí té un cau, un refugi de cervesa artesana, però també d'art. La Madriguera és un local d'art, de cultura i, evidentment, també de cervesa artesana. Hi trobareu tiradors de cervesa artesana i d'importació, ampolles, llaunes, però aquest cau de cervesa, aquí a la plaça en Selm Clavé, número 20, també vol ser un espai d'exposicions i esdeveniments culturals. El descobrim?
La Madriguera és el cau del José Luis Parreño i la Rosa Rosselló. Ell és el Brio Master, el cuiner de la cervesa, i ella la bartender, la dissenyadora de la marca, l'ànima d'artista d'aquest cau. José Luis, Rosa, moltíssimes gràcies per obrir-nos la Madriguera, per deixar que el primer, segon i postres passi una estoneta en el vostre cau. Expliqueu-nos una mica la història d'aquest local, la història de la Madriguera, Rosa.
Doncs mira, la madriguera sorgeix de buscar un espai a Rubí per poder obrir una cerveseria artesana, perdona, perquè nosaltres tenim... Fa dos anys que estem fent cervesa artesana a casa, de manera quotidiana, o sigui, de...
El nostre hobby comú és fer cervesa i al final vam decidir tirar-nos a la piscina i professionalitzar tot aquest món que estàvem descobrint. I llavors vam trobar aquest local que era preciós i la madriguera ha nascut a la plaça Anselm Claver.
per oferir cervesa artesana, art, cultura i entreteniment a tots els veïns. A tothom qui vingui, qui vulgui entrar per aquesta porta del pla Sencer Miquel que deies, tenim la Madriguera d'una banda, Fox & Hops de l'altra, que són dues coses diferents, però que segurament una no s'entén sense l'altra, tampoc.
Exacte, això m'agradaria explicar-ho. Fox & Hobs és la nostra marca de cervesa, i aleshores Fox & Hobs vol dir guineu i llúpols. Aleshores la nostra cervesa es diu així, però al local es diu la madriguera, que és el cau, com bé has dit, la casa de la guineu. Llavors es diu la madriguera. Us va costar molt trobar aquest local aquí al centre de Rubí? De fet teníeu molt clar que aquest projecte havia de ser a Rubí.
Sí, sens dubte. El projecte havia de ser Rubí, primer perquè nosaltres, com molta altra gent de Rubí, quan vol aquest tipus d'experiència, de prendre el servei artesana, havia de sortir de la ciutat. Hi ha cerveseries, hi ha un munt a Barcelona, hi ha alguna a Sant Cugat, algunes també a Sabadell, inclús a Sardanyola, però a Rubí no hi havia absolutament res, i per població se'ns tocava ja. Més de 85.000 habitants havia d'haver-hi com a mínim una. I vam dir, quin millor lloc que Casa Nostra,
obrir un negoci d'aquest tipus. Així, nosaltres ni altra gent haurà de sortir per poder prendre una bona cervesa. I la recepció dels clients s'ha notat i ens ho han comentat, tal qual.
De fet, aquest local és magnífic, és un local d'estil modernista, que va molt bé amb aquesta plaça. Aquí és on la família del Tango Bar tenia també el seu establiment. Des d'aquí els enviem també un petó i molta sort en els projectes que puguin tenir la gent del 10 Tango Bar. D'alguna manera va ser trobar l'orma de vostro zapato, perquè aquest espai encaixa molt bé amb la filosofia d'allò que voleu explicar.
Sí, va ser realment difícil trobar local per fer aquest tipus de negoci. Vam estar mirant des de... diríem que el tercer trimestre de l'any passat. De l'any passat, no, de fa dos anys, de 2024. Va sorgir algun local, vam estar mirant, que ens convencia o podia adaptar-se a les necessitats que nosaltres volem. I l'estiu passat, una mica abans, em sembla que el maig de l'any passat,
Va sortir al local, vam estar negociant amb els propietaris i aquí estem. Quan el vam trobar vam dir, aquest ha de ser local, perquè jo crec que no hi ha res que s'adapti millor al que nosaltres volem fer. Aquest espai va ser molt a primera vista, doncs Rosa? Sí, és preciós, aquest local és molt bonic, és molt acollidor. Des del primer moment que el vam veure vam dir, ostres, quin caliu que hi ha. I ja donant-li el color que li faltava, ja tot va quedar tancat, tot rodó i molt contents, la veritat.
Van obrir a l'octubre, veu obrir a l'octubre. Com han estat aquests primers mesos de Madriguera? Com us ha rebut la ciutat? Doncs molt curiosos, per una banda, i d'altres amb una mica de por de la cervesa artesana, molts prejudicis, d'avui això tindrà un gust molt fort, però quan venen aquí sempre tot el que demanen de tirador poden tastar una mica, llavors a poc a poc, si els agrada, trobem alguna cosa per a ells.
Una cosa que es destaca molt de la madriguera, que ho destaquen els vostres seguidors a Google, que us van posar cinc estrelles darrere, cinc estrelles, i que també el David García, el nostre company dels serveis informatius, que ens va vendre molt bé aquest local, ens deia que són molt bons, sobretot recomanant serveis d'artesana. Llavors, José Luis, jo et volia preguntar, primer...
Aquesta por, com l'arrequem? Com combatem aquesta por a la cervesa artesana que podem tenir? O que els diries a la gent que potser es tira una miqueta enrere? I després et donaria com fas per trobar el gust exacte de cadascú.
Doncs aquesta por la combatríem d'alguna manera dient i fent arribar aquesta gent que a la cervesa artesana hi ha cerveses artesanes que són fortes, hi ha cerveses que són amargues i inclús molt alcoholitzades, però és només una part. Igual que en el món dels vins i de pràcticament qualsevol producte, hi ha un ventall molt gran, hi ha cerveses artesanes que són molt suaus, que no són gens amargues,
i nosaltres intentem tenir sempre aquí al local un ventall de totes i cadascuna. Quan vas a una fira de cervesa artesana és una mica normal que t'enduguis aquesta impressió, perquè al final els cervesers porten 3-4, que són les que creuen que vendran millor a la gent que li agrada cervesa artesana. Però realment aquí, com pots veure, 8 tiradors, més de 50 llaunes a la nevera, intentem tenir de tot, cerveses fortes, cerveses suaus i cerveses per absolutament qualsevol perfil. 8 tiradors, que són aquests d'aquí?
Rarrera nostra, explica'm una mica quines cerveses tens en tirador ara mateix. Doncs mira, tenim de tot i per tots els públics pràcticament. Tenim des de cerveses d'estil belga, fortes, que tenim una de 10 graus, una cervesa molt clareta d'estil lager, que és el més semblant que podríem trobar a la cervesa comercial. També tenim cerveses de blat, com poden ser els referents comercials Paulaner, Franciscaner, però una cervesa alemanya de molta més qualitat.
Tenim tres cipes, tenim també una lager llupolada i també tenim cerveses negres, que també agraden molt, sobretot ara a l'hivern. La Rosa ha començat a explicar una mica que això ve, que vosaltres us enamoreu de la cervesa artesana una mica a nivell usuari i a casa, que així és com entreu a aquest món. Què té aquest món que us hagi dit, noi, és que m'encanta, és que acabaré fent cervesa, és que vull fer la meva cervesa i portar-la a tota la ciutat. Com us ha enganxat tant això de la cervesa artesana?
Realment tot això em va enganxar a mi, sobretot la part de la cervesa i de cuinar, perquè a mi sempre m'ha agradat moltíssim el que és la gastronomia, la cuina, tant internacional com local, i quan vaig descobrir que podia fer cervesa a casa, fa ja... la Rosa ha comentat abans dos anys, som...
Fa més, ja dos anys, ja tirem cap a pràcticament tres i mig. Doncs això, m'agradava molt la cervesa artesana, vaig descobrir que la podia fer, vam començar a fer proves i vam veure que era factible fer una cervesa de qualitat a casa. Per suposat, les primeres no surten bé, però a base d'aprovar, d'eitarar i d'anar millorant l'equipament, vam veure que podia haver no només una afició, sinó que podia haver-hi també una possibilitat de negoci.
I llavors va ser quan vam dir, i sí, mirem un local. I pelante? Per suposat, aquí... Bé, al final, fer-ho a casa, fer-ho a indústria, la idea és la mateixa, perquè, per suposat, nosaltres tenim, ara comentarem, la nostra cervesa pròpia, i s'esporta a fàbrica perquè has de tenir tots els certificats de sanitat per poder vendre-la. Però al final els processos, a gran o petita escala, són pràcticament els mateixos.
Ara anava a preguntar per aquest Juicy Dreams que heu presentat aquest cap de setmana passat. Explica'm com és la primera cervesa de la madriguera, aquesta primera cervesa pròpia de Fox & Hops. Sí, mira, vam buscar per fer com a primera cervesa, una cervesa sobretot que fos fàcil de beure...
però que no fos igual que una cervesa comercial, que no fos igual que una lager. Vam triar una d'estil neipa, que és una ipa de Nova Inglaterra, que són cerveses que tenen molt d'aroma llúpol, tenen molts tocs fruitals, tant d'aroma com de sabor, que tenen molt de cos, si val, molt d'ordi i molt de blat.
però que a la vegada no són gens amarga, són molt suaus, es prenen molt bé, tenen un toc dolç, i esperem que la veritat, i que pugui també a llarg termini agradar aquesta cervesa. Algú m'ho has explicat, és com si ja l'hagués estat dues vegades, igual. Aquesta recepta, aquests Juicy Dreams, al final és una cosa que tu t'asseus i dius, a veure com vull que sigui, no sé si us asseieu, si el procés creatiu tu també hi poses una mica de... Jo i...
Tu també, eh? Sí, jo també hi poso i també volia afegir que ens ho hem deixat, que ja tenim dues referències en tiradors sense gluten, per totes les persones que no poden menjar gluten, pel cel·liec, que es veia, que poden estar tranquils, que sempre tenim opcions sense gluten. Superimportant això, perquè hi ha molta gent que ho ha de demanar, Ser Rosa. Com és aquest procés creatiu i si tu tenies molt clar el gust que buscaves?
El procés creatiu és seure la Rosa i jo en una taula i dir què fem, què volem fer, quin perfil volem trobar. Volem aquest estil, creiem que com a primera cervesa pot funcionar millor aquest tipus, aquest altre. Fem una neipa, que ara mateix és un estil que tira molt, sobretot de cara a l'usuari de cervesa artesana, la gent que està acostumada, però intentem fer alguna cosa que potser...
no pugui empel·legar la gent que no està acostumada a aquest tipus de cervesa, perquè normalment té un sabor molt intens. Llavors seiem a la taula, busquem mirar aquest perfil, volem que tingui uns aromes de fruita, volem que no sigui amarga, volem que tingui molt de cos, volem que tingui inclús aquest color, més groga, més tirant capa tronjada, i llavors elabores la recepta, la proves de fer a casa, proves de...
fer-la un altre cop a casa per assegurar-te que aquella recepta és replicable, perquè també és molt important, sobretot quan treus la cervesa, i llavors vas a la fàbrica amb la recepta i supervises l'elaboració. T'es content amb el resultat? Molt content, la veritat. I sembla que l'acogida de la gent també està sent molt bona.
A banda d'aquest Juicy Dreams, en aquest temps des de l'octubre també heu fet cates per persones no iniciades en això de la cervesa artesana. Com han anat? Pel que jo he vist a Instagram han anat superbé. I quina és la sensació que et desprèn la gent? Rubi, és una ciutat de cervesa artesana?
I tant, la veritat. Aquestes cates que hem estat fent el novembre, i ara farem més, la primera d'elles vam asseure tot l'aforament, era un aforament petit, 12 persones, però no volíem que fos una experiència totalment personalitzada, on la gent pogués interactuar el màxim possible. Va haver gent que es va quedar fora de la cata, de fet, i la veritat és que molt bé, la gent va respondre molt bé, van preguntar molt, ho van passar tots molt bé, i ara de cara segurament a febrer tornarem a fer la següent.
Molt bé, ja tinc ganes d'aquesta segona cata. Rosa, la marca és teva, la decoració, aquests cartells aquí, tot té aquesta explosió de color de la Rosa Rosselló que ja coneixem. Una mica buscaves això, no? Caliu, comunitat. Sí, correcte. Això ho buscava i molt color i un espai que fos molt agradable per tot tipus de perfils de persona, tot tipus d'edats i que poguessin parar...
estar contents, o venir sols, però la cosa és que hi hagués un moment de posar la vida en pausa, agafem un got i tastem, aviam què passa. I bé, això és el que ens agrada fer nosaltres quan viatgem o anem a altres ciutats, busquem les cerveseries artesanes i fem això, un moment de pausa, de relax i de benestar.
I això ho volíem fer i crec que ho hem aconseguit. El moment de pausa i el moment de... Aviam què passarà, no? Comentaves també abans, fora de micro, que no sempre teniu les mateixes cerveses a tiradors. Si aquí hi ha l'opció de venir i diríem, José Luis, què tienes hoy, com el menú del dia?
Sí, també és una experiència per descobrir. Hi ha determinats tipus de cervesa, sobretot aquelles que són més suaus, que sí que mantenim més temps els tiradors perquè la gent que no està acostumada és la part a la que s'inicia i que si li agrada pugui tornar i tornar-la a trobar, com per exemple la Santa Clara. Però intentem també, sobretot, que cada cop que ve la persona hi hagi referències noves, tant a tiradors com a nevera.
Normalment et pots trobar dos cerveses noves cada setmana de tiradors i entre 7 i 15 cerveses noves a nevera. Sempre intentem que hi hagi aquest moment de vaig a la cerveceria a veure què en trobo. Ara direm a nevera, que vull que m'expliquis veure les cosetes que tens per allà, però deixa'm preguntar pel sòlid. Hem parlat molt de líquid, però jo imagino que perquè aquí la gent no surti del tot de tort, quan marxa a la madriguera, alguna oferta també gastronòmica teniu? Què és el que oferiu per acompanyar la cerveja?
Sí, tenim una oferta gastronòmica ara d'inici molt senzilleta, sobretot pensada per acompanyar, com tu has comentat, amb alguna cosa sòlida la cervesa. Tenim tapes de fuet, de formatge, també tenim per acompanyar el vermut, musclos, olives farcides, patates i demés. Però de cara al futur el que volem és ampliar la carta i poder oferir una oferta a la part amb la carta de cerveses que tenim.
estigui al nivell del pedazo de cerveses que teniu, no? Anem fins a la nevera i m'expliques cosetes de veure què tenim? Molt bé. Doncs va, anem.
Tenim aquesta nevera, tenim dues, però hem triat aquesta. José Luis, explica'm què és el que podem veure i el que tenim en aquesta nevera. Sí, mira, tant en aquesta com en l'altra tenim un total, a dia d'avui, de 50 cerveses, les hem comptat abans que vinguéssiu. I, per exemple, a l'altra nevera tenim més de 10 varietats de cervesa belga, que sabem que agrada moltíssim. De fet, hi ha molta gent que s'introdueix en aquest món per la cervesa belga, però centrant-nos en aquesta nevera que tenim ara, tenim, per exemple, a la Val de Dadal, 6 cerveses
Àcides, que són un tipus de cervesa totalment diferent a la qual estem habituats, tenen un gust àcid i sovint s'acostumen a mesclar amb diferents fruites. Tenim, per exemple, una amb plàtan, pinya i coco i una altra amb cirera, entre altres. Després tenim, jo diria que unes 20-25 cerveses de tipus IPA,
que d'entra de l'estil també hi ha moltes varietats. Tenim d'estil West Coast, que són més aviat amarga, com aquesta primera que tenim aquí, o d'estil Nova Anglaterra, com la que hem vist abans, de tipus Neipa, que és igual que el mateix estil que la nostra que hem fet. Tenim de tot, tenim a part unes llaunes que són molt vistoses, que surten amb un monstre, amb colors molt potents, algunes que intenten imitar fins i tot un paquet de detergent dels 90. Després, si continuem cap a baix, tenim cerveses més suaus,
de tipus Pilsner o de tipus Pale Ale i ja arribant a la balda de sota tenim cerveses negres, que també són cerveses que funcionen molt bé a l'hivern, normalment tenen graduació alta, inclús algunes tenen vainilla, coco, xocolata, cafè, tenen tot tipus. A part tenim també
tres cerveses sense alcohol, normalment tenim mínim entre tres i cinc cerveses sense alcohol diferent, i també una varietat sense gluten bastant gran. Crec que ara tenim unes sis-set cerveses sense gluten. Jo m'imagina que jo vinc a iniciar-me en el món de la cervesa artesana, posaré tres supòsits de tirar la cervesa que jo bec de comercial i em dius per on començo en l'artesana. Sí? D'acord. Per exemple, jo no passo de veure una estrella.
Aquí me quedo. No m'agrada ni molt àcida ni molt res. A mi m'agrada la cervesa molt freda. Què va ser? Per on començo? La primera pregunta que et faria és què és el que t'agrada de l'estrella? T'agrada perquè és més amarga? Per exemple, és una cervesa que dintre del seu estil és una cervesa que té un amargot notable.
Si t'agraden les cerveses amargues, intentaria anar cap a una cervesa de tipus Pils més llupolada, com tenim aquí la llum de Hopit o la ben plantada. O si el que t'agrada és que és una cervesa una mica més dolça, una mica més daurada, intentaria anar cap a alguna cervesa que tingui més percent la malta, com són, per exemple, les cerveses belgues.
Jo cervesa sola no en prenc mai. Jo el que prenc és clara. O sigui, me la barrejo amb llimona. M'agrada com aquest cruç de fruita i m'agrada que sigui refrescant. Què em recomanaries? Doncs tenim dues opcions. Per una banda, realment podem fer una clara. Una clara es pot fer amb qualsevol cervesa tipus Suau, i nosaltres en fem.
Hi ha clients que ens demanen, però d'altra banda el que també podem oferir són cerveses amb notes a fruita. Realment les cerveses de, per exemple, les neipes que hem comentat, són cerveses que tenen notes a tot tipus de fruites, des de préssec, maracullà, una mica més cítriques, com a llimona, i realment el perfil d'una cervesa d'una clara sí que no és el mateix que el d'aquestes cerveses, però realment el client li pot recordar per aquest gust a fruita que tenen.
I aquesta sí que soc jo. A mi m'agrada Mastaga la cervesa, a mi m'agrada la Túria, m'agrada la Boldam, m'agrada que tinguin cos, que tinguin presència, que m'agraden i que estic bevent cervesa. Per on començo en el món de la cervesa artesana? Realment, si el que t'agraden són cerveses com Túria Boldam, això són cerveses d'estil Marzen i realment anirien a buscar cerveses d'aquest mateix estil.
I, a més, per anar una mica més enllà d'aquest estil, buscaríem cerveses que tinguin un caràcter maltós, que la malta sigui present i sobretot maltes una mica més torrades, com per exemple hi ha moltes cerveses belgues que tenen aquest perfil, o una d'estil Peilel, per exemple. I l'altre pot a l'altra cara, l'altra part indispensable de la Madriguera és aquesta part de jocs de comunitat d'artisteo. Tu volies donar també espai a que la comunitat artística sàpiga que aquí la Madriguera també és el seu espai.
Sí, la madriguera està oberta a tots els artistes que vulguin exposar. Ara mateix tenim una exposició de la guia il·lustrada de Rubí, que van fer la Natàlia i el Francesc Baix, de Rubí Guiem, i es van fer una col·laboració, i era tan maco que nosaltres ho vam voler exposar aquí, també som punt de recollida dels llibres, però també volem fer moltes activitats artístiques, musicals, que ara estem...
treballant en començar perquè portem poc temps, però aquí estem, donant suport als artistes. Com han acollit també aquest sector de la ciutat de Rubí, aquesta proposta? Quan tu comences a oferir, mira, és que vull fer tallers, vull fer expos, què et diuen? Clar, tu, Rosa, també una mica per la feina estàs en contacte també una miqueta amb aquest sector, què et diuen? Què és el que notes d'aquesta part de Rubí?
que se n'alegren que hi hagi un altre espai en què puguin exposar, en què estigui obert, en què també nosaltres no volem encursar mai els artistes que volen exposar algun projecte concret o que vulguin interpretar alguna cosa. O sigui, sempre els donem bastant llibertat i que és un espai en què poden provar, veure què passa, igual que nosaltres provem amb les cerveses a veure com reacciona el públic. Doncs ells també tenen aquest espai obert.
Per què hi ha guineu a la vostra marca? Per què es tria aquest animal i aquesta manera de presentar-vos al món, també? Doncs bé, les guineus per nosaltres són símbol de viatge, són símbol de... sobretot som molt presents al Japó, nosaltres som uns enamorats del Japó i per nosaltres simbolitzen viatge, aventura, saviesa i coneixement i volíem un animal que fos la nostra mascota i vam decidir, ostres...
A la guineu, a part els dos portem un tatuatge d'una guineu, per tant ens representava superbé. Jo portàveu a la pell abans de tenir-ho, pràcticament. Sí, sí, un altre tipus, o sigui, la icona és la icona, està feta especial per aquí, però sí, sí, la guineu ho teníem força clar.
I teníeu també molt clar que volíeu tenir aquest espai, aquest complement de hi posarem jocs de taula, hi posarem cartes, hi posarem la polilla curiosa, hi posarem coses perquè la gent no només begui cervesa, no només tasti, només s'aventuri, sinó que també tingui una experiència grupal completa.
Sí, això ho teníem molt clar i de fet també volem afegir llibres i publicacions tipus fanzins, que la gent que també autopublica coses pugui mostrar-les aquí, la gent les pugui llegir, però sí, els jocs eren... era part de formar... de donar una eina perquè la gent s'ho passés bé i es creix aquest moment de m'ho passo bé, estic a gust...
i ajudar aquesta experiència. Ara que tindrem la Juicy Dreams, que és la primera servei, imagino que moltes ganes de presentar-la en societat i que la gent la tasti.
Sí, realment tenim moltes ganes de presentar-la. Amb totes les dates de Nadal, el tema de les etiquetes ens està endarrerint més del que voldríem, però sí, tenim moltes ganes de presentar-la i li volem fer una festa, però anem una mica a tope. Rosa, m'has parlat, m'ha semblat sentir taller d'aquarel·les, també aviat, i què tens al cap de programació així cultural pels propers mesos?
Ara vindrà una exposició del David Morera, que després es canviarà per una exposició de circ, que és el col·lectiu d'il·lustradors de Rubí Ciutat, que faran una col·lectiva. També estem parlant que la gent del taller d'enfang vinguin aquí a fer ceràmica mentre es fan un tast de cervesa.
Dinamitzar una mica i fer això, crear espais en què la gent pugui posar la seva vida en pausa i disfrutar una mica, gaudir de gustar, gaudir de fer alguna cosa aquí. José Luis, vine, sou aquí, sou aquí amb nosaltres. Acosta't aquí a la taula.
Nosaltres tornarem ara a la connexió als estudis centrals de Ràdio Rubí i, si et sembla, Lai, nosaltres farem això ara, eh? Seguir conversant, acabar de disfrutar una miqueta de la madriguera i, ja si de cas, els convidem també a la gent que ens escolta i que ens veu, aquí a la plaça Sant Clavé, número 20, la madriguera. Moltes gràcies, nois. Moltíssimes gràcies. Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
Doncs ja heu vist que Rubí té aquest cau, aquesta madriguera de cervesa artesana a la plaça Ensem Clavé número 20. Amb el José Luis i la Rosa us convidem a descobrir-la. Veureu que els vuit tiradors sempre tenen novetats, sempre tenen propostes perquè descobriu aquest tipus de cervesa, perquè us inicieu, si voleu, a la cervesa artesana, que estic convençuda que...
us seduirà, si no ve la beguda al local, i si no ells, i si no els jocs de taula, que al final tenen un projecte que han treballat molt, que l'han treballat amb molta il·lusió, i que a nosaltres ens ha convençut moltíssim. Blai, tu que no haurets de cervesa artesana, aquesta la provaràs, la tastaràs?
Bueno, ja la vaig provar. Bueno, ja. Clar. Però sí, sí, sí, sí. Tornarem a provar-la. I sí que m'agrada la cervesa artesana. Sí? A l'estiu, sí que m'agrada, sí. A l'estiu potser sóc més de cervesa convencional, la comercial, ben fresca, no massa forta, perquè si no el meu cap aviat diu tonteries, però de tant en quant una cervesa artesana, de fet, jo en compro de tant en quant i en tinc a casa.
Doncs els convidem a descobrir aquest projecte. Els donem des d'aquí les gràcies. Aquesta entrevista no va ser fàcil de fer. De fet, heu vist la versió final de dos intents. No ho explicaré més, però és el tercer intent. Al cinema, això, repetir, repetir. Fins que surt bé, no? Ja està.
I tant el José Luis com la Rosa han tingut una paciència infinita, no han posat mai una mala cara, no han tingut mai la sensació que ens feien un favor ells a nosaltres, al contrari, semblava que érem nosaltres que anessin a ells, i no, al final això és un win-win, al final són un local magnífic i espero que també un programa estupendo i que per tant aquí ens hem trobat. Que tinguin moltíssima sort, escoltarem un tema musical que ha preparat el Robert Fernández Morante de Love of Lesbian.
d'un anunci de cervesa, que no és artesana. Però a veure si us sona la marca de cervesa que promocionaven amb aquest tema, aquest fantàstic scent.
Days passing by the crowd Joy can rise from the dark As a flash in the forest Hey, for once I tell you what's true
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No ho hei.
Avui el programa va de caus, de refugis, i esclar, les neveres també poden ser un cau de bacteris. Si no, nevera, ben trobat-ho, eh? Ja ho hem enllaçat. Els naps de cuina, un refugi també d'aquests microorganismes que poden ser al final causants de malalties.
Com la cuina hauria de ser un refugi de salut i de benestar, parlarem avui de neteja amb la nostra experta en seguretat alimentària, ja ho sabeu, la directora general de l'ITEC, que són allà al carrer Terol número 9 de Terrassa. Cristina, què tal, com estem? Molt bé. Sí? Han anat bé, Nadal? Nadal perfecte i encantats d'encentrar el 2026 amb vosaltres. Doncs va, som-hi, perquè això, clar, les neveres i la cuina en general són un cau de bacteris.
Sí, però et diré... Em fas un pas enrere, si em permets? Va, dale. Si jo us preguntés, o preguntéssim al carrer, quin és l'escenari de casa seva que tindria més bactèries? Què creieu que dirien? Blai, què diries tu? Jo ja m'ho sé. Et reglejaré el tirier al lavabo.
No, lavabo. Dirien, i no. Eh que sí? Si ja diguéssim el primer que ens ve al cap. Doncs no. No, i no és així. No, no, no. A menys domèsticament, eh? Anem a parlar domèsticament sempre, perquè professionalment ja estaríem en un món... Ens hi faríem mal, sí. Sí, ens hi faríem mal. Per tant, efectivament, la cuina és una gran incubadora de bacteris.
que a més a més està contínuament alimentada pels aliments que cuinem, que comprem, que estivem, que fem per casa, i de fet nosaltres mateixos que pròpiament aportem la nostra càrrega microbiològica.
Paradoxalment, he de dir que el que utilitzem per netejar aquestes zones tant de cuidar que hem de tenir són uns elements que contribueixen a ser un cau específic de microorganismes i possiblement de disseminar tot això sobre la cuina. Per tant, efectivament, avui la idea era una enqueta parlar d'aquests caus i què tenim, quines prevencions, domèsticament parlant, hem de tenir en compte per tenir una cuina saludable. El més neta possible...
Perfecte. Un quiròfan no serà mai a la vida. No, no, no. No és la intenció. Però vaja, com a mínim, anar tranquils. Exacte. Comencem pels fregalls, si et sembla. Perfecte. Que són aquelles coses que al final arriba un moment que tot fregall, que es comença a esfilagarçar, i comença a tenir la sensació que allò caminarà sol. Sí, sí, sí. O que es tirarà la bessura...
Pel balcó? Pel balcó. O a la rentadora, no saps ben bé què farà. Sí, exacte. Però sí, efectivament, tots els estris de neteja no són eterns tampoc. No, eh? Tot i que pobres són sempre els últims en què ens hi fixem. Llavors, efectivament, no hem d'esperar que el fregall es desintegri completament. No hem d'esperar. I tant que no. No hem d'esperar que no. I sobretot hem de tenir en compte que els fregalls estan fets d'unes fibres en les quals, pel que us utilitzem...
per fregar les olles, cassoles, paelles... Per tant, arrosseguem restes d'aliments que es queden enganxats entre les fibres. Què fem habitualment quan acabem de fregar? Doncs es vendim una miqueta, no?, i el posem allà. Allà, aquella cosa que tens... I fins a la següent, i fins a la següent. Acabem de treure tot allò que mirem o que traiem de les olles...
Doncs amb sort sí, amb sort no. Per tant, les grans recomanacions és que després del seu ús, efectivament, hi hagi una bona esbandida i deixar secar. És molt important el tema de l'assecat.
Què passa amb un bacteri com qualsevol organisme viu que necessita aigua? Humitat. Si traiem aquesta humitat, doncs és una prevenció que tenim per evitar que es reprodueixin. Perquè evitar no ho evitarem, perquè és òbvi que no és un quiròfan i ho serà mai i no pretenem això. Però sí que intentar evitar i posar tots els estils possibles a la nostra disposició per reduir el risc.
Per tant, el fregall és aquest. I n'hi ha recomanacions fins i tot. Diu, ah, cada quant s'han de renovar? Aquesta és una altra, oi? Doncs uns dius cada setmana, dius, home, cada setmana. I cada setmana ja dic, jo cada setmana no pot ser. Cada dues setmanes, cada tres setmanes. Mira, això depèn de cada casa. Perquè no és el mateix una família de quatre que esmorzen, dinen i sopen, que una família de dos, que una família d'un, que més a mi és no dinar mai a casa. Per tant, això ho anirem veient.
Recomanable, quan no hem d'arribar, com aquesta foto que veiem aquí, no hem d'arribar a l'estrem de desintegració. Clar, això, aquesta desintegració no es veia on hauríeu de veure. Aquesta desintegració no l'hauríem de veure. No. Exacte. L'hauríem de rentar bé i un cop per setmana desinfectar bé, amb una miqueta de llegiu. Després us explicaré a la llegiu com fer-ho, perquè això del llegiu és una mica d'allò, eh? Llavors, deixar-ho secar i la nostra recomanació és que quan comencem a veure aquests indicis, renovar-ho.
No això, indicis. Potser un mes, potser dos mesos, en funció de l'ús que tenim a casa. De fet, tenim molt rentavaixelles. Per tant, allò del rentaplat...
és menys habitual i, per tant, això dona peu a que ens duri una miqueta més el tema de fregalls. I això serviria per tot, per aquells tipus nanes, allò que rasca, també. Els nanes tenen les seves històries també, perquè són un altre tipus de fibres, però, a més a més, tenen un període adicional, els nanes, i és que quan es comencen a desintegrar surten volant les fibres. Les fibres, sí.
I no les trobes mai. És allò que et queden els dits, no? Que dius, aquest pel que és? Ai, no, que és metàl·lic. Sí, i se m'ha enganxat com si fos una pua o alguna cosa així. I m'he fet mal, doncs és possible. O ha sortit i ha sortit volant i s'ha anat a caure, és a saber on. Que això menjar-se no deu ser bo, no? No, no, no. Incidències d'aquestes t'asseguro que en trobem bé.
N'hi ha, eh? Segur que sí. Sí, sí, sí. N'hi ha, n'hi ha. Per tant, la desinfecció, la neteja de desinfecció sempre és per tot, per tots els tipus de fregalls, d'acord? Llavors hem de veure les característiques cada un, però el més domèstic és el que tenim en pantalla i és el que habitualment fem servir. Aquest que té el salva-unyes, que té salva-unyes d'una banda i té la part més dura per fregat.
Per tant, la primera recomanació seria deixar que això s'assequi. Llavors, aquestes coses que ens permeten deixar-lo en suspensió, no?, perquè corri a l'aire, és millor que enfunyar-lo allà al got aquell, no? Sí, sempre hem tingut una mania de tenir-ho tot molt recollit, amb un cotet, arreplegadet, és molt arreplegadet, tot allà ben acumulat. No, eh? No. Fixa't-hi, quan tornis, si és que tornes i tens això, que sempre et queda amb un culet aigua. Què tenim amb l'aigua? Tenim la humitat necessària perquè sigui un caldo de cultiu. Per tant...
Evitem la humitat. Deixem les coses que respirin, que s'assequin, per poder evitar mals majors. Ja estic pensant que hi hauria un drama semblant amb l'escombreta del lavabo. La poses allà en aquell got... Sí, el que passa és que en aquell got...
Hauríem d'erradicar les escobertes de lavabo, també ens les podem carregar directament, no? Bé, i a mi els caldos de cultiu no em son agradables bastant. No, no, no, no ho pots imaginar, eh? Això, professionalment, sí que és veritat que es pot donar situacions, però clar, hi ha una renovació molt, hi ha una vigilància molt d'allò que no passa a casa, que estem més relaxats, que estem en un envís de... Sí, sí, vens a casa. Avui, vens a casa. Allò ho deixem respirar, d'acord. Ho podem rentar? O sigui, ara en casa n'hi ha uns que es posen al rentaplats. Mhm.
I també hi ha gent que el posa al microones, amb limon o no sé què, vinagre... Tot això serveix d'alguna cosa? Hi ha moltes sistemàtiques domèstiques, una mica del remedi o de la rebotica de no sé on. Instagram, tot surt Instagram. Mira, no ho sé. El que sí que funciona és el desinfectant químic, que és la de llegiu.
Jo amb un microones no ho ficaria mai, perquè allà fico altres coses per escalfar, per menjar després. No ho veus, eh? No ho veig. Automàticament potser una rentadora. La rentadora a màxima temperatura, com feien quan no vull ni pensar-hi un altre cop, però amb el coronavirus que vam utilitzar molt la rentadora, ok.
Quin és el desinfectat més eficaç del món físic? L'aigua bullint, oi? Sí. L'aigua que fèiem amb els biberons. Si serveixen un biberó, hauria de servir per un fregall. Dic allò. Per tant, desinfectant químic, llegiu, aigua bullint, també, però el més fàcil, el més domèstic, el menys aparatós...
és, després de netejar, desinfectar-ho amb un covellet petit, amb la dosi de llegiu que toca, que són habitualment uns 20 mil·lilitres per litre, això són dos taps per menys o menys per litre, 5-10 minuts, es van dir bé, i deixa secar.
I això seria l'ideal. En 5-10 minuts n'hi ha prou. No cal que estigui tota la nit. No cal que estigui tota la nit, no cal que fiquem dos cobells de llegiu, que sembla que cuanto más mejor, peor el vecino... No, tot això no. No, no, eh? Això no, no. És a dir, hi ha unes dosis i amb aquestes ja, de fet, podem provocar fins i tot que ens puguem intoxicar, per tant, no. Barrejar llegiu amb coses tampoc, ni amb desencrustants, ni amb bussants, ens podem intoxicar, per tant, això no.
I sobretot, sobretot amb el llegiu, eh? Ja m'avanço perquè així anem per feina. Sí, sí. No amb aigua calenta. No. Una cosa que sempre s'havia, no? O havíem escoltat d'aigua ben calenta i el reig de llegiu. No. Aigua freda. El llegiu es desintegra amb l'aigua calenta. L'hipocloritzòdic, la molècula es desintegra i el clor s'avapora. Per tant, deixa de ser un desinfectant. Brava.
Drama. Tota la vida. Tota la vida a casa la iaia ha dit allò l'aigua ben collent. Això per netejar molt bé, perquè el que fa és treure els creixos i demes pel deteixent, pel fairi perfecte, aigua calenta, però part pel llegiu no, aigua freda. Això pels fregalls, però les balletes són encara més, et diria allò, més escandaloses.
A casa hi ha un problema, en les velletes, eh? Hi ha un problema. A casa a tots, jo diria, però digue'm. No, no, que hi ha un problema perquè jo de vegades, això, jo les poso...
no? Perquè amb la idea que els toqui l'aire, que es ventili i s'assequin, la penjo de l'aixeta. I clar, no, no? Bé, jo prefereixo això que el remèdio de la... jo ben enfunyogor de ninyo allà dintre d'un recipient ben replegadet. Prefereixo això que no l'altre. Millor estesa.
d'un dia per un altre estesa, on s'estén les coses. Ja, ja, però estendre hauria d'anar... Però bueno, torno a dir, millor això hi ha el que fiquen també entre les piques, que fiquen allò penjatat allà. Mira, el més important és que s'arribi a secar i d'un dia per un altre te n'adones ràpidament que allò s'ha secat.
D'acord? Les velletes són més escandaloses, jo d'ella, perquè en alguna ocasió heu tingut una mala experiència, suposo, d'intentar, doncs, esbandir-la, i tenia aquella sensació d'oliosa, viscosa, que dius, no anem bé. Clar, amb què fem amb la velleta? Repleguem pràcticament tot. Tot. Les molles, l'oli del fogon, tot. No ho sé, el cafè que s'ha caigut una miqueta. És més, si se te'n va, trobes algú a casa que agafa per treure no sé què que ha vist al terra i dius... És més fotut.
Encara pitjor, no? Sí, sí. Llavors, aquí és un cúmul de brutícia que anem acumulant i que es van dir, m'assota el raig i ja està. I no, eh? I no, eh? I dius, home, això entre usos potser sí, però, clar, al finalitzar el dia o al finalitzar...
el cap de setmana especialment, que és quan més fas servir, doncs els excesses que estàs a casa, val la pena que les van dir, passi després una miqueta de sabó per rentar i ho deixis això dels 5-10 minuts amb el llegiu. Això seria l'ideal. La rotació és també bàsica, tampoc és eterna, es desintegra menys que el fegall, oi?
Però aquí la vida útil de la veieta és molt més llarga i llavors tu no la veus malament, no fa mala cara. No, no. No fa mala cara. No està tan malament. No. Ara bé, quan detectes aquesta mínima G-fiscositat, aquesta patina, hi ha estudis científics que diuen que, tot i que la vulguis netejar, desinfectar, treus fins a un 60% de caràmica biològica, però l'altre 40 el pots deixar fins i tot amb les soques més patogèniques. Per tant,
Escolta'm, substituïm. Sustituïm i ja està. De fet, quan ens passen aquestes coses que anem replegant tot amb la velleta, potser caldria passar el paper. Intentem evitar utilitzar el paper per treure el més gruixut i així no arribem a l'extrem de la viscositat màxima. De fet, en el vídeo que us sortia per aquí com una mena de càpsules que s'anaven produint, que són molt... Què és això? Aquesta viscositat es diuen biofilms.
I els biofilms, que és això que veieu en aquesta pantalla, és una mena de curassa que es fan els microorganismes, els bacteris, es van acumulant, es van organitzant, es van comunicant i van creant una mena de pàtina de cola per protegir-se davant de les neteixes i les infeccions. Per tant, és més difícil, per molt que t'hi posis, és molt difícil que arribis a eliminar del tot.
Llavors, quan passa? Quan arriba al màxim, s'obren un altre cop i es dispersen, però continuen a estar allà. Per tant, això ho deia, quan arribem a aquest punt, el més important és fer una substitució perquè això és terrible. No només passa a les balletes, eh? Trobaríem a més puestos, a les taules de tall...
Aquelles arrenures, aquelles enganxadetes, que són difícils, allà trobaríem. En els ganivets, entre la fulla i el mànec, hi ha aquelles arrenures. Puestos magnífics, humitat, restos d'alimentació, temperatura adequada. Però aquí hi ha ni rentadora ni res. Aquí? Quan arriba aquí? Quan arriba aquí, ni rentadora ni res. No.
Allò ho posem en una bosseta de plàstic, el rebuig, intentem reciclar el que puguem i ja està. I aquí ha arribat. Per no arribar aquí, sí que podríem anar a desinfecció diària, aquests 10 minuts. Efectivament, per evitar que els biofilms són invisibles, però no són invencibles, com deia una companya nostra.
Molt bé. Hem d'evitar que hi arribin. Llavors, què hem de fer? Doncs el que comentàvem. Intentar, doncs, això, es van dir entre usos, al finalitzar el dia, doncs, rentar una miqueta de sabor, es van dir, i el llegiu. És molt important. Ha de ser llegiu. O sigui, aquesta... Clar, ara també hi ha tendència, eh? Allò d'eliminar el 99% dels bacteris sin llegia. I et sembla que és com més bo, com més sa, com més saludable, o com millor pel medi ambient. No sé, eh? Que sí, que sí.
Una cosa substitueix l'altra o ha de ser llegiu? No, jo penso que n'hi ha d'altres. A mi el llegiu m'agrada molt, en el sentit que és el més domèstic, és més econòmic, és a l'abast de tothom, que és el que es tracta, que la seguretat alimentària arribi a l'abast de tothom, que és clor, que a cap i a la fi, quan s'asseca, es dissipa i no queden restos. I moltes vegades, en aquests que no tenen llegiu, tenen un altre tipus de components químics, que si queden restos no deixen de ser tan saludables com semblen.
Llavors, són súper bons, també, però jo m'estimo més a sempre recomanar el llegiu, però són igualment vàlids. O sigui, no estaria malament? No, no estaria malament. Seguint les indicacions del fabricant de les dosis, no allò del raig. Sí, sí, sí, el raig, el dojo. No, no. No, tot això no serveix. Tot això no serveix i, a més a més, és contraproduent per evitar qualsevol tipus d'intoxicació. De fet, amb el coronavirus van haver-hi un augment d'intoxicacions
que allò no va haver-hi que, clar, tothom ha de s'infectar amb molt, amb molt i amb tot. Un president dels Estats Units que se la bevia, la de l'Ixiu, o recomanava que ens l'havíem de veure. Això té un capítol d'Estrangers. Un altre dia, un altre dia.
El vinagre, el vinagre ens serviria? El vinagre és un desinfectant molt domèstic, també. Sí, ens en serviria, també. Les dosis, clar, aquí ja són més... Clar, jo amb la dosi del químic pots... Pots definir perfectament. Perfectament. Quina concentració necessites de desinfectar per desinfectar aquests bacteris que poden ser patogènics. Amb el vinagre, quantos més, menys... Em costa més definir. El gran, poso un litro... Ja...
Per això, qualsevol altra cosa desinfectant que tingui unes indicacions, una metodologia d'aplicació, pot ser útil, per què no? Pot ser útil, el que passa que la dosificació, la dissolució, tampoc la tindríem tan clara. Exacte.
De fet, pensem, per exemple, torno a llegir, sóc una passada, no tinc cap acció, desagradablement, no tinc cap acció amb cap empresa de llegius, per favor, si algun vol fitxar. Però sí que és veritat que, per exemple, la gent pensa que això no caduca mai, no pensem que no caduca mai, no, a casa no ens caducarà mai perquè, a més a més, té una rotació. Però sí que és veritat que, per exemple, un llegiu obert
amb exposició, amb altes temperatures, també es voler utilitzar el clor i, per tant, perd efectivitat. I, per tant, el que eren les dosis inicials que posava l'etiqueta ja no són suficients. I això ho veiem molt després quan anem professionalment a escoles o què dius? Ostres, no té la mateixa encàrrega de desinfecció i, per tant, no estem assegurant una desinfecció correcta. Per tant, a casa no és problemàtic perquè tenim un...
un ús bastant més de rotació, però en altres llocs hem d'anar en compte amb aquesta història, que també caduc en aquestes coses, i si es fan un mal ús, o es deixen oberts, o es deixen el sol, o amb les temperatures elevades, pot passar. Acabem a la nevera? Ens queden dos minutets per acabar el programa, Robert? Dos, eh? Dos només? Vinga, va. Llavors, ràpidament, la nevera, cada quant l'hem de rentar?
Vols que t'ho digui? Sí. Saps allò que dèiem, no? Per apuntar-m'ho a la gent ara quan surt. Allò de no és més límpio, el que és més límpio... Deixant això de banda, i cadascú cada casa és un món, però sí que és veritat que, per exemple, les meves valoracions...
Sempre estan basades en la meva professió i sempre recomanem que, perdoneu, que mensualment jo tingui una manera de desinfecció. Desinfecció. Recordeu que netejar i desinfectar són coses diferents. Això està net, perquè ens hi posem i ens regolzem, però no sé si ho lleparíem. Segurament que no està desinfectant. Està clar. Per tant...
Tenint en compte això, i sobretot quan fem el tema de les neveres, hem d'anar a treure per coses, no podem netejar amb allò tot posat, hem de treure, buidar, netejar i tornar a posar. Que no hi hagi contaminacions creuades a nivell químic. Flús, flús, flús, i allò es crea un núvol de...
Un Stranger Things, també. Una novella a Stranger Things. Sí, sí, sí. Cristina, moltíssimes gràcies. Molt bé. Ara vaig cap a casa a tirar-ho tot, a llançar-ho tot, a comprar tot de nou. I a comprar de nou. I ja està. Cada setmana ho farem nou i ja estarà.
I la nevera també, que a més. Vinga, ja està. I així no netegem res. Marxem, esperem deula, que es fa tard. Tornem dimarts que ve, a les 12 del migdia. Ens anem explicant coses com sempre al perfil d'Instagram del primer, segon i postres. Un programa que fem a la taula, el Bley Ferran, la Mariona Álvarez, els fogons, el Robert Fernández. Cuineu molt, mengeu bé, netegeu veietes i ens veiem dimarts. Adéu. Adéu.
Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.