Què tal, família? Com estan? Benvinguts al primer, segon i postres, al programa Fodí de Ràdio Rubí. Recordeu la primera vegada que us vau arremangar davant dels fogons a cuinar? Amb sort, potser algú us en va ensenyar. Us odiem sempre a entredejar l'adolescència. Quan ens decidim agafar la paella pel mànec, tenir un mestre qui seguia els passos facilita molt la tasca de convertir-se en cuiner o cuinera, encara que només sigui de consum propi.
Ja fa temps que Rubi Jova, el servei de joventut de l'Ajuntament de Rubí, inclou dins de les seves programacions cursos de cuinar. Cuina saludable, panellets i aquesta tardor, arrossos del món. Un cicle de tres sessions on el xef d'Animàs explica tres receptes d'arròs. I ja sabeu que res és comparable a la presència física del mestre, que et guia, t'acompanya i t'explica. I sobretot, que t'anima a tornar-ho a provar quan allò que tenies per aprendre encara no acaba de sortir com voldries.
L'arròs és tan universal com diverses són les receptes que podem fer amb ell. Fins i tot aquell arròs més universal de tots, l'arròs blanc, el podríeu fer de moltes maneres diferents. Hi ha qui posa llorer, hi ha qui afegeix all, hi ha qui calcula les proporcions perquè l'arròs quedi completament sec sense haver-lo de colar. Amb l'arròs, cada sastre fa el seu nus.
Avui fem un programa molt especial. Si no ens veieu, ens hauríeu de veure, com sempre, a radiorubi.cat, perquè repassarem les tres receptes d'arròs que han après els nois i noies de Rubi Jove de la mà del Dani Mas. Acompanyeu-vos, que avui dediquem el primer, segon i postres als arrossos del món. Primer, segon i postres al programa Fudi de Ràdio Rubi.
L'arròs és un cereal que forma part de la dieta del 70% de la població mundial. Això de l'arròs blanc i bullit és fàcil, barat i versàtil. Potser per això l'arròs a la cubana és un clàssic dels pisos d'estudiants. Rubí jove s'ha proposat que les persones joves facin alguna cosa més que això de l'arròs a la cubana, que facin arròssos una miqueta més elaborats. I per això, dins les activitats de la tardor jove...
proposen un cicle de tres sessions d'arròssos del món que fan aquí, a Rubiforma.
Tots ja hem arribat, hem arribat aquí a la cuina del Rubí Forma i ens hem trobat amb el Dani Mas, que és qui dirigirà aquestes sessions formatives que tenen per objectiu, això, eh?, que els joves facin alguna cosa més que arroz blanc, que l'arroz pot servir per moltes coses. Dani, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Explica'm una mica com serà aquest cicle de tres sessions.
Bueno, vam fer una miqueta, vam pensar en el tema del... volien fer arrossos, volien tocar coses també orientals, i, bueno, una miqueta de diferents llocs, i llavors vam pensar, doncs, en fer tres sessions. Marxem primer a fer un arròs estil oriental, diguéssim, eh, com el fan ells, un tipus d'arròs basmati, amb verdures saltejades, amb una salsa teriyaki, i una miqueta així, que avui en dia està molt de moda i als jovent els agrada molt,
i ho enfocarem així, que aprenguin una mica a tallar, a saltejar, a explicar-los quatre nocions bàsiques, però perquè bàsicament s'espavilin a la cuina. I el mes que ve en tenim dos més, eh? Les altres dues sessions farem el risotto, que ja és més proper, farem un estil d'arròs risotto,
Sempre que fem aquestes sessions fem una recepta molt bàsica, senzilla, però que ells vegin que a partir d'aquella recepta variant ingredients poden afegir, treure, posar i els dona molta versatilitat. A vegades tinc una mica d'idea i amb els ingredients que tenen poden fer un arròs similar. Farem el risotto i després deixarem per l'última sessió ja un arròs més nostrat, una paella, un arròs negre, encara ho tinc una mica per decidir, però els hi farem un estil paella.
Aquests joves, aquestes joves que vindran aquí dins de la tardor jove, no necessàriament tenen per què saber res de cuinat. Vinen aquí que pràcticament, o potser, això, eh? És la primera vegada o la primera experiència en formació culinària. Sí, normalment ens trobem de tot, eh? N'hi ha que ja són molt espavilats i que a casa ja fan algunes cosetes i s'han cuinat, i d'altres que no han tocat mai una paella ni un ganivet.
Bé, llavors ens adaptem una mica, uns ajuden els altres, treballem de forma col·laborativa, en el fons una cuina, tot i que és bastant jeràrquica, però també si no hi ha un bon ambient de treball i un bon equip de treball, la feina no surt, no? Llavors, doncs, entre tots s'han d'organitzar i han d'aprendre, doncs, a preparar-se els ingredients i anar cuinant de manera que entre tots puguin elaborar la recepta.
Explica'm la recepta abans una miqueta, la d'aquesta tarda. Bueno, aquesta tarda farem alguna cosa molt senzilla. Diguéssim que l'arròs oriental tirem d'un arròs basmati que ja és una mica aromatitzat, llavors cuem aquest arròs per una banda, llavors toquem verdures, clar, el fem una miqueta més proper, perquè nosaltres ja no utilitzem verdures d'allà, sinó que utilitzem verdures més nostres, però sí que, per exemple, hi afegirem uns bolets, un shiitake...
que també són fets aquí ja, però venen de l'Orient, i aquesta recepta també hi podríem posar, per exemple, tofu, però en comptes de tofu hi posarem pollastre. Una mica tallem aquestes verdures petites, es poden fer juliana o es poden fer brunoise.
depenent una miqueta d'elaboració. A mi m'agrada més cotell i un petitó, així s'aprenen, se salteja millor, és més ràpid de coure. Llavors, quan saltegem aquestes verdures, deurem aquest pollastre talladet a trossets i llavors ho ajuntem tot i ho saltegem tot junt amb l'arròs i afegint-hi aquesta salsa tiri aquí, que en aquest cas l'hem comprat perquè ja seria molt fer-los-hi fer, no? Que és una salsa bàsicament que porta tres parts de soja, una de vinagre d'arròs i una de licor d'arròs.
I llavors amb aquesta salsa se salteja i li dona aquest toc oriental. Últimament diem molt al programa, és que la gent jove no en sap de cuinar, és que la gent jove no cuina. Tu què en penses d'això?
Jo penso que en general es cuina menys. Vull dir, la gent jove però també la gent gran, tothom busca ja quintes games, coses que ja venen cuinades, coses que venen preparades, el tema que la gent no té temps, però bueno, això del temps és molt relatiu, no? I a més a més es pot cuinar, si t'organitzes bé, pots cuinar moltes coses sense haver-hi de dedicar massa temps, també, no? Però bueno, és probable que no cuinin, però bueno, sempre n'hi ha que et sorprenen, eh?
I després que tenen cuines diminutes a casa, què han de cuinar si tenen aquella cuineta en aquell pis de 30 metres quadrats? Bueno, clar, això és un altre, cuines petites i normalment també si s'embruta després s'ha de netejar i tots són petits hàndicaps que van en contra una mica de...
Del fet de disfrutar i de gaudir. Sí, sí, Dani. Què s'ha fet, Dani Mas, del tast d'art? Els que hem dinat molt i hem menjat molt, Rubí, recordem coses, recordàvem el plat l'altre dia i recordàvem també el tast d'art. Què n'ha estat de tu?
Bueno, mira, jo diguéssim que Tast d'Art, continuo amb el nom, ara amb Tast d'Art Esdeveniments, jo quan vaig tancar els vaig posar a la web, als clients, que Tast d'Art no era un lloc sinó una manera de fer, i llavors jo continuo fent menjars una mica per encàrrec, per grups, per celebracions, i alhora amb el temps m'he reciclat, m'he format, i ara faig formació ocupacional, tallers de cuina, i una miqueta dintre del meu sector,
però sortim de la batalla diària de la cuina. I tu passes superbé a classe. M'ho passo de conya, m'agrada, m'agrada la gent, m'agrada xerrar, la gent que em coneix ja ho sap. I llavors, clar, si m'agrada xerrar, m'agrada la cuina, m'agrada el menjar, doncs al final fem una barresa amb tot això i la veritat és que reconec que soc afortunat perquè gaudeixo, disfruto del que faig i a més a més em paguen i tot a vegades.
Sí, eh? Això sí que és un luxe. Això ja és la bomba, per acabar-ho d'arreglar. Per tant, si volem una fideua o volem un arròs del tas d'art, encara te'l podem demanar? Encara me'l podeu demanar, sí, sí. Encara estic a Instagram, estic a les xarxes, qui em conegui, doncs encara està com el nom de tas d'art o Dani Mas, em poden trobar i em poden encarregar el que vulguin. Sempre es podeu venir.
Dani, mira, farem una cosa, ens quedarem a veure com surt aquesta recepta i vindrem també el mes que ve a fer risotto i l'altre a fer arròs mediterrani, et sembla? Em sembla perfecte, ja compraré una mica més de gènere perquè us pugueu endur un tàper. Exacte, perfecte, gràcies, Dani, va, som-hi. Un arròs, la diferència d'un arròs oriental, normalment, és que treballen amb els arròssos llargs, l'arròs tipus indi,
En aquest cas tenim un basmàtic, que són arrossos que no té tanta... no té tant bidó.
i normalment es bullen abans, es couen abans, i el que es fa és es fregeixen o se saltegen aquests arrossos. A diferència del més nostre, tant els risotos com els arrossos que fem aquí, fem servir una varietat que es diu japònica, és arross més rodó, molta més quantitat de midó, absorbeix molt més els sucs, i llavors per això nosaltres juguem amb les foccions que absorbeixen els sucs en l'arròs,
i l'important és el gust que agafa l'arròs. Aquí és al revés. Aquí tenim un arròs que ja és aromàtic de per si, però és un arròs neutre, bullit, amb sal i prou, i llavors aquest arròs el fregim o el saltegem amb el que vulguem, diguéssim. Què fa l'estil oriental? És que ja fem servir aquest tipus d'arròs, que farem unes verdures saltejades que quellen així un punt al dente, com fan ells. Nosaltres,
tenim algun wok, però aquí no tenim uns focs adaptats. Ells fan servir foc molt fort i llavors amb aquest foc molt fort saltegen molt ràpidament i hi ha molta temperatura. Amb nosaltres, amb els fogons nostres, no podem arribar a tanta temperatura, llavors fem un entremig. Saltegem una miqueta, saltegem aquestes verdures i posarem un bolec, que també és típic allà. Les verduretes hem de pelar, el carbassó no cal,
I hem de tallar les verdures primer de tot a palar i tallar les verdures a brunoise. El tall de brunoise és a quadradets petits, a cups petitons. Com ho fem? Doncs normalment agafem qualsevol hortalisa o verdura i la tallem a làmines.
i a partir que tenim unes làmines fines, llavors fem uns bastonets, que seria com una juliana, uns bastonets fins, ens agrupem tots els bastonets junts i llavors, clic, clic, clic, clic, anem tallant cups petitons. No cal que tampoc us mateu a fer-ho molt petit, moltes vegades també es pot fer amb juliana.
A mi m'agrada fer-ho petitó, perquè com més petit es cou abans. Llavors, amb una mica de temperatura, saltegem una mica i ja de seguida ja podem treballar. No cal que estigui molta estona al foc. Llavors, per una banda tenim aquestes verdures, us organitzeu, sou dos grups, us organitzeu per picar aquestes verdures. En aquest cas, les verdures les podeu posar totes en un bol, perquè les saltejarem juntes. Per una altra banda, tallarem a deuets el pollastre. Podríem utilitzar tofu, podríem utilitzar...
algun altre carn, un peix, podríem utilitzar, i normalment ho saltegem abans, ho durem abans, i llavors tindrem aquestes verdures, que les saltejarem per una banda, donarem aquest pollastre per una altra banda, i llavors bullirem l'arròs per una altra banda. Totes les coses hi ha coses com s'han de fer aquí. Llavors ens hem d'organitzar perquè quan ho tinguem ja tallat posem a coure l'arròs, saltegem les verdures quan tinguem l'arròs cuit, llavors ho barregem tot junt amb una paella,
I el toc li donarem amb una salsa teriyaki, que ja l'he comprat feta. La salsa teriyaki, bàsicament, és una salsa de soja, porta tres parts de soja, una part de vinagre d'arròs, el mirin es diu, i una part de saque, de licor d'arròs. Llavors, amb això es fa aquesta salsa, que és molt característica.
Llavors també he portat una mica d'oli de sèsam, perquè aromatitzen molt els olis i així, i l'utilitzarem, l'oli de sèsam, per quan durem el pollastre, donar-li també una miqueta un toque de gust. Llavors ens ho barrejarem tots junts, ho saltem tots junts i ho servim al plat i llavors ja ens ho podem menjar. Per què t'has apuntat en aquest curs de ressos del món?
No sé, perquè em pida l'atenció aprendre diferents coses. Tu cuines habitualment? Sí, de vegades. Tu menges, esclar, menjar sí. Menjar ho tenim. I bastant. I bastant? Sí. Mira, ja som dos. Cuinar, dius que una mica? Sí. És la teva especialitat. És que cuino de tot, la veritat. Però hi ha una cosa que segur que dius, mira, això em surt superbé, què és?
No sabria dir-te, de veritat. Li pregunto al Janis, a veure què et surt millor. Perquè són com família, no? Sí, són família. Sí? Janis, què tal? Bé, molt bé. L'has enredat tu a ella o ella a tu? La meva dona, en realitat. En realitat, la teva dona. Si estem parlant d'una tercera en discòrdia, que no és aquí, sí? Però vosaltres sou aquí per fer-li l'arròs a ella?
Sí, més o menys bé ser això. Vindries ser això? Com es diu la teva dona? Aitana. Aitana? M'agrada com penses, eh? Està molt bé, això. Quina és l'especialitat de la Marina, ho saps? Bé, és que a mi menjant, sí, no em sol fer gaire. A vegades fa galetes i coses així i li queden bones. La teva especialitat a la cuina quina seria?
Aviam, els macarrons, la pasta, la carbonara, ni que sigui. La carbonara en queda bona. També la pasta, el risotto també faig a vegades. El mes que ve hi ha risotto aquí, eh? Amb el Dani. Ja ho he vist. Aviam si pillo algun truc més per deixar-lo ja perfecte. Molt bé. Molt bé. Doncs et deixo que et segueixis barallant, eh? Amb aquesta brunoise, que està entre brunoise i Macedònia, ha dit el Dani, que va ser quadradets, petits.
Enric, ¿qué tal? Sorprendido porque nunca pensé que haciendo un taller por... Haciendo un taller, pues vienen los deletes como, ah, qué bien. ¿Y te gusta el arroz? Bueno, es un plato que me gusta comer.
Sabe bien. ¿Qué te gusta más, comer o cocinar? Comer, comer, comer. Aquí està els meus, l'Enric, també, eh? Sí, quiero que soy más de comer que cocinar. Ara saltejarem les verdures, ¿vale? Com que no tenim molt foc,
per poder fer un bon saltejat, ho farem una mica, amb dos o tres vegades. Posarem una miqueta d'oli i quan estigui calent tirarem les verdures i els donarem unes voltes. Les posarem a la safata, tirarem una miqueta més i així mirem cuent totes les verdures. Quan estiguin cuites les verdures, llavors saltejarem el pollastre i també ho apagarem. I quan tinguem l'arrò escuit, llavors ho barrejarem tot lluny.
A veure, va, Dani, vinga. Molt bé. Ho està fent superbé. Si no es veieu, ens hauríeu de veure. El Dani ho està clavant, aquí. Això... Un poc ben alt. En aquest cas...
Si deixem les verdures a una temperatura una mica baixa, les verdures el que fan és que treuen la seva aigua. Igual que ara no li tirem sal, perquè si tirem sal, la sal li extreu el suc intens que té, la seva aigua. Llavors començaria a treure aigua i es bulliria.
No volem una verdura bullida. Volem que la verdura s'impregni una miqueta de l'oli i agafi un palet de torradeta a fora perquè pugin els gustos. Perquè el que extreu són els seus sucres i aquests sucres torrats és el que fa que augmenti el sabor. Tres vegades ho farem. Posarem tres vegades les verdures, després ho tindrem cuit, ho traurem i posarem després el pollastre.
De seguida que torrem una miqueta les verdures, per mi és la base de la cuina, una verdureta només saltejada, ja pugen els aromes, comencen a torrar-se els sucres, i tot això ja comença, a mi em van les papiles gustatives. El qual, jo sé que és oriental, però la que la seva sofregeix una mica, ja...
Al final el que aquí fem saltejant és fer-li pujar aquests sucres, que quedin torradets, que això és el que li dona el gust. Després també fem el pollastre, també el daurarem amb aquest oli de sésam. Llavors ho saltegem tot junt amb la salsa i tota aquesta aportació de sabors al final és el que ens fa que el plat quedi ben sabroso. Torna a fer el moviment.
Quin moviment. Aquest, aquest, aquest. El de saltejar. Aquest, aquest, si no ens veieu ens hauríeu de veure. Això és molt difícil, però el Dani li surt així, com de natural. Bueno, sí, sí. Mireu, Jare, un segon. Els temps de cocció de l'arròs, depèn del tipus d'arròs,
tindrà un temps de cocció. Però avui en dia l'avantatge és... ens mirem a l'envàs del fabricant. Ja ens fa la recomanació. Si aquell arròs per la mida... Per la mida... Què passa, Laia? Que estàs crement alguna cosa, reina. Què ha passat aquí? Ah, que vas apagar el foc que no era. Així es bullirà més ràpid. Ja està, ja està. No passa res. Solucionat.
El que us deia, l'arròs, el fabricant ja posa quina quantitat d'aigua hi has de posar. En aquest cas, ens deia tres parts d'aigua per una part d'arròs. Per què? Perquè bulli bé, perquè l'arròs infla, perquè l'arròs ha d'anar saltant, perquè no s'enganxi, perquè vagi coent suelto. I llavors...
ens donava aquesta quantitat d'aigua i el temps, que ens deia 10-12 minuts. Hi haurà altres arrossos, perquè és el gra més gros, més petit, que ens donaran uns altres temps. O ens dirà, per fer una paella, l'arròs més gros per fer una paella normalment són 16-18 minuts. En canvi, aquest arròs, en 10-12 minuts, ha de quedar un arròs més solto, perquè després encara l'utilitzarem per cuinar i l'acabarem de coure amb el saltejat.
Llavors, jo ja ho he mirat en el paquet, en aquest cas, i sé que són 12 minuts, o si el Jared deia que en portàvem 3, ens queden uns 9 minuts. Tot i així, jo sempre us recomanaré que ho proveu.
Quan s'acosta el tempo, jo agafo una miqueta el gra d'arròs i dic, ja està bé? Perfecte. Que no, m'espero una miqueta. Sempre el nostre gust, el nostre paladar, sempre és el que ens acabarà de confirmar al punt de cocció. Si la temperatura és baixa, a mesura que m'ha pujat la temperatura, en aquest cas el pollastre,
es treu el líquid, llavors començarà a soar i se'ns quedarà bullit. Per això sempre que saltegem o pregim sempre hem d'esperar que estigui ben calent, perquè sol que fas sella la capa de fora i manté els seus sucs a dintre, que és el que ens interessa, perquè llavors queda cou, queda meló, queda gustós amb els seus sucs a dintre. Si ho posem en baixa temperatura va sortint aquest suc, queda rebullit i després queda aixut a dintre. Vinga, va!
Verdures, pollastre... Vinga, molt bé. Mira, recorda, posa-la a baix. Aquí. Ole! Molt bé, Janis, molt bé, va. Quan ho tens del foc, sense por, has remenjat aquí, i després t'ho fas venir. T'ho fas venir. Ho pones a sota i t'ho fas venir. Però sempre ho tens a prop del foc possible. I ara hi ha l'arròs i la salsa. Així ja ho teníem per tot.
Va bé, ja està bé, ja.
Ja li posem la salsa teriyaki. Una miqueta de salsa teriyaki. Aquesta salsa teriyaki està un pèl espessa, aquesta que venen. Bastant, eh? Aquesta espessor també li donarà una textura, però normalment la salsa no és tan espessa. Recordem que és una salsa de soja, amb tres parts de salsa de soja, però una part de mínim, que és vinagre de roc, i una part de saque, que és vinagre de roc. Llavors això, normalment, amb el foc, s'evapora i ens deixa tota la...
Tota la consistència del sabor, però s'elapora tot el líquid. Ens han deixat aquest arròs, també, per provar una miqueta? Amb el seu pollastre, la seva salsa de riachim... Mmm! Està bo, eh? Mira, jo colleré per tu, també. Mira, mira!
Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Hola, què tal? Benvinguts al primer, segon i postres de Ràdio Rubí. Fa un mes vam fer la primera de les tres sessions dedicades als arrossos del món, aquí, al Rubí Forma, amb el xef Dani Mas. La primera de les sessions va ser amb Arross Oriental. I avui, parlem amb ell, ens ho explica, endavant.
I estem aquí a la cuina del Rubí Forma amb el Dani Mas. I com hem dit, temporada d'arròssos. El mes passat vam fer aquell arròs japonès, oriental, eh que sí? Van fer un arròs oriental. I per avui, Daniel, què ens toca? Avui ja ens aprovem més cap aquí, ja més al Mediterrani, i farem un risotto, estil italià. Farem un risotto amb verdures, una miqueta al gust de tothom, un risotto bàsic,
El risotto, com tots els arrossos, i cap tot, però la base, sobretot, és la manera, el tipus d'arròs, un arròs rodó, normalment es fa servir un arbòrio o un canaroli, que són, aquí en el delta se sembren, però són tipus d'arròs rodó de...
Japònic, que va molt bé per això. I per què? Perquè el sistema de fer el risotto és en base que la cocció es fa remenant contínuament per anar fent que extregui el midó l'arròs i ens doni aquesta textura cremosa com a resultat final, com el típic risotto. Perfecte. Diguis, diguis.
No, no, res, simplement hi pots posar una miqueta els ingredients que tu vulguis, els tòpings que dic moltes vegades, però amb una base d'un bon sofregidet de ceba, un bon brou que s'associï, avui serà de verdures, si ho fem de verdures, si ho féssim de pollastre, de pollastre, associem el brou a el que hi posem i llavors bàsicament s'acaba amb una miqueta de mantega i amb un bon formatge, un gran apadano, un parmesà, un bon formatge que llavors ens ho lliga tot. I aquí tenim la textura que busquem.
Fantàstic, fantàstic. Avui concretament, el que tu dius, l'arròs ho permet tot. Aquest risotto d'avui, quin nom tindria? Quin risotto és? Com el farem?
A veure, jo el batejo, a veure, hi ha el típic risotto, el risotto fungi, que li diuen de bolets. Avui n'he portat també de bolets, però tenim una persona que és al·lèrgica als bolets i llavors potser en posarem bolets amb uns i amb uns altres no. Però bé, jo amb un risotto de verdures sóc molt pla, vull dir, un risotto de verdures que normalment s'utilitza en verdures de temporada, vull dir que sempre tenim, a cada temporada tenim les verdures.
tenim verdures de proximitat i llavors el risotto el podem anar variant segons la temporada, segons les verdures que tenim. Sobretot això, amb aquest sofregidet de ceba o aquesta ceba putxada que li dona aquesta melositat i aquest color especial i després hi ha amb aquestes verdures saltejades que hi afegirem al final i llavors acabarem fent la típica cocció de no deixar de remenar perquè vagis traient almidó i acabarem així el risotto.
i l'emplatarem amb aquesta mantega i aquest formatge que ratllarem al moment i que cadascú sol pot acabar una miqueta al seu gust. Formatge suposo, un tipus parmesà, un formatge sec, no? Sí, un formatge sec, un formatge curat, en aquest cas he portat un gran apadano, també una mica pel pressupost, avui no n'he trobat. Bueno, són de la família, són del familiar. Són el tipus de formatges italians que van molt bé perquè et donen aquesta textura i aquest aroma.
i aquest punt de sal i aquesta furtó típica dels risottos italians. Molt bé, molt bé. I tema verdures. Parlem de verdures de temporada. Per exemple, per avui, quines verdures has escollit?
A veure, avui jo... Aviam, la temporada avui en dia tenim verdures de semiproximitat, que tenim verdures molt properes, també tenim hivernacles i així. Llavors avui hem fet una miqueta un bàsic. Aquí posarem el sofregit de ceba, com ja he dit, una ceba de figueres, i llavors el que hi posem és una miqueta de porro, també hi posarem una miqueta de carbassó,
En aquest cas, ben bé temporada, aquí no seria l'espàrrec, però també en tenim, perquè tenim hivernacles, que també tot l'any ens fan uns espàrrecs verds, per donar-li un toc, una miqueta, al ser només de verdures, doncs li donem un toc, una miqueta, una furtó i un color una miqueta especial aquí, i llavors hi podem afegir bolets, que aquesta temporada sí que...
que ara sí que és època de temporada, i podríem posar-hi qualsevol tipus de bolet que tinguéssim al mercat. Avui, en aquest cas, també he portat bolets de... He portat uns xampinyons, que també en tenim tot l'any, però una miqueta per emular el bolet, que és un producte de temporada.
Bueno, doncs em sembla molt bé. Escolta, tu, anem per feina? Tu acabes de preparar que segur que els alumnes estan a punt d'arribar, no? Sí, ara arriben, ara de seguida. Anem-hi? Som-hi. Avui fem un risotto de... el farem de verdures, vale? El risotto és fer l'arròs estil italià, vale?
Normalment es fa servir un arròs rodó, però habitualment d'un se li diu arborio i l'altre se li diu canaroli. És un tipus d'arròs que és més típic d'Itàlia, tot i que aquí el planten en el Delta de l'Ebre i també el comercialitzen. Jo avui he portat un arròs rodó normal, d'aquí del nostre, que també ens funciona.
Poder no deixar anar tanta cremositat, tan midó com l'altre, però també ens funciona. La diferència... L'altra vegada vam fer un arròs oriental. El tema de l'arròs oriental, si us en recordeu, és un arròs llarg, tipus un arròs basmàtic, un arròs índic,
Aquest arròs normalment es cou i, igual que es fa a molts llocs de Sud-amèrica, l'arròs s'utilitza com un acompanyament. Es serveix per acompanyar salses, acompanyar carns, plats, o bé es fregeix, se li afegeixen ingredients, però sempre amb una cocció prèvia de l'arròs.
Llavors, la part més nostrada, el que són els arrossos que fem aquí o el que es fa al Mediterrani, també al Risotto, ja són arrossos que es cuinen amb els ingredients. Per això ens interessa el tipus d'arròs rodó.
perquè absorbeix molt els gustos. Llavors, al cuinar, amb els ingredients que posem, amb un brou, amb un caldo, aquest arròs xucla tots els gustos dels ingredients que hi posem i la gràcia ja no és que ens acompanyi un altre plat, una altra salsa, sinó que l'arròs en si sigui el propi plat, perquè absorbeix els sucs.
Llavors, quina diferència hi ha entre el risotto i quan fem nosaltres una paella o un arròs nostre? Nosaltres fem més aviat un arròs sec o un arròs caldós, però normalment posem un arròs en un líquid i el deixem que es cogui. Fa la seva cocció. Ho podem deixar que s'assequi, tipus paella, o ho podem deixar que no s'arribi a assecar, com un arròs caldós, o un arròs a la cassola, que es pot assecar més o menys, però normalment aquest arròs
l'incorporem en un brou calent i el deixem durant uns 18 minuts que faci la seva feina. La diferència amb el risotto és que nosaltres volem que el midó de l'arròs es desprengui i ens faci tota aquella cremositat d'un cremós del risotto. Que molta gent es pensa que és cremós perquè li posen formatge i mantega, també. Però ja veureu que encara que no arribem al punt, abans d'arribar al punt de posar la mantega i el formatge,
Ja ho és de cremós. I és cremós perquè es va tirant el brou calent, mica en mica, i es va remenant. Al tocar l'arròs, l'arròs, diguéssim que deixa anar el midó. I aquest midó és el que va espacint aquell caldo que anem posant. Llavors ens va quedant aquesta textura cremosa. Per això la diferència amb fer un arròs amb un altre tipus d'arròs,
És que el anirem cuent mica en mica. Tindrem el caldo calent, quan tinguem l'arròs, quan ja anem a posar l'arròs, amb un cullerot anirem afegint, fins que es cobreix, només cobrir i remenem. Quan l'arròs absorbeix el líquid, una mica més.
I el temps comptem igual que un arròs aquí, normalment, entre 16 a 18 minuts, depenent de com ens agradi el gra d'arròs. Però durant aquesta cocció, en comptes de tirar tot el caldo i esperar que es cogui, anirem tirant mica en mica i anirem remenant per buscar aquesta cremositat. Després, ara iniciem...
Un risotto sempre és amb una base, es fa una base d'un sofregit de ceba. Amb un sofregit de ceba on després en aquesta ceba hi podem afegir, com farem avui, altres verdures. Quan tenim aquesta ceba una mica ja transparent, comença a agafar una mica de color
afegim segons textures i mides que tallem, que ara us ho explicaré, anem afegint la resta de verdures perquè vagi agafant. Quan les verdures les tenim al punt, a un punt que estiguin una miqueta cuites però encara una mica al dente, hi tirem l'arròs i li donem unes voltes, perquè d'aquestes verdures una mica cuites i d'aquesta ceba l'arròs comença a impregnar-se de tot allò. Llavors és el moment que hi apaginem una copeta de vi i també s'aromatitza. Pot no posar-s'hi, si algú no li vol posar, tampoc passa res.
És típic posar-li una miqueta una copeta d'avi blanc perquè se li tira, o mitja o menys, se li tira una miqueta quan està calent al principi l'arròs i es deixa que s'evapori tot l'alcohol. Que només queda aquesta miqueta d'aroma. Un cop en aquest punt ja prèviament el caldo ja calent, comencem a tirar el caldo i anem remenant.
Comptem el temps, normalment són tres parts de caldo per una part d'arròs, amb la qual cosa hi ha uns 300 grams d'arròs per grup, doncs aproximadament serà un litro de brou, també el podem rebaixar amb una miqueta d'aigua si cal, és un brou de verdures, que ja us he posat a les olles per escalfar, i simplement anirem afegint com us he dit, anirem remenant i anirem esperant que es cogui.
Quan ja el tinguem al punt, que llavors anirem controlant el temps, quan ja el tinguem al punt que ens interessa també podem provar. A partir de 15 minuts podem tastar. A mi m'agrada així, el dente, a mi m'agrada una mica més cuit. Entre 15 i 18 minuts cadascú pot fer el seu ritme. Llavors això és un plat que acaba, és un arròs que reposa els últims dos minutets en el plat ja.
Llavors, el que fem és que quan ja el tenim, hi posem una nou de mantega, una miqueta de mantega, i formatge que ratllarem nosaltres. Amb el ratllador us ratllareu bé de formatge. I llavors s'empasta. S'empasta amb carinyo, perquè tampoc el que no volem és destrossar aquest arròs. Si no amb carinyo l'empastem perquè es barregi tot bé, llavors ja s'emplata, s'hi pot posar alguna espècie, una miqueta de pebre, i llavors l'estona des de l'empletat fins que arriba a taula és l'estona que reposa i ja ens el podem menjar.
Com tots els arrossos, és millor fer-lo, fer, reposar i menjar. Avui, si no us el mengeu, us l'endureu a casa, haurà reposat en excés, però també és bo. L'únic que el gra d'arròs, ja sabeu que amb temperatura continua coent, llavors el tendreu al punt, si el posem amb un tàper amb calent, quan arribeu a casa estarà una mica passat. Però el gust serà bo i el podreu menjar o a casa o aquí, si voleu, us mengeu el platet d'arròs aquí abans de marxar. Sí?
Comencem per la ceba, i el primer que hem de fer és tallar la ceba en juliana. La ceba en juliana, un cop tinguim la ceba pelada, la tallem de dalt a baix, la posem lateral i anem fent talls laterals, i la ceba es va desfollant així amb tires petites. Un cop tenim la ceba en juliana, segons com, ja podem començar a encendre el foc i a fer aquesta ceba. Això, com vosaltres veieu, si aneu més a poc a poc,
Podem tallar la seva enjuliana, deixar-la en un plat, llavors tallem el carbassó que teniu allà a sobre, el tallem a deuets petits, primer com? Primer fem làmines, de les làmines fem bastonets i dels bastonets fem quadradets. Els xampinyons els podem deixar sencers si voleu perquè ja venen laminats i els espàrrecs els tallem a trossets petits.
L'espàrrec és important per la part lletja, la part de baix. Us dic quina és la part lletja, perquè hi ha gent que em diu, això es treu, no, això és el més bo, el que es treu és la part de baix. S'ha de fer així.
El que es trenca fent clenc, fora. La resta d'esparra que és bo. Perquè és l'única manera de... Si no es trenca, fa fibra. I després la fibra la mengem. O sigui, l'agafeu del revés i l'agafeu de dalt a la punta i veieu, si jo faig així, aquí no es trenca. Una mica més. Una mica més, doncs aquest...
Doncs fins aquí. Vol dir que tota aquesta part és massa estallosa. És la manera de fer els espàrrecs. I després els talleu a trossets petits. Quan tingueu el carbassó a daus petits, els espàrrecs a daus petits, ho podeu pujar junt. Els bolets els teniu tallats. Ah, també us he portat el porro. Al porro li podem treure la primera capa.
perquè a vegades tenen una miqueta de terra, li podem treure la primera capa i li podem treure un trosset de dalt. I la resta l'obrim de dalt a baix
I el tallem també com si féssim, ja no una juliana, però sí mitges rodanxetes petites. Llavors l'ordre serà quan la ceba, quan ja tinguem tot emplatets, posem oli, encenem el foc, la ceba, quan comenci a enrossir, tirem el porro, unes voltetes, perquè és més primet, perquè primer es tiren sempre els bulbs a l'hora de coure, les cebes, els porros, tot això es cou primer,
Tirarem això i després ja hi posarem la resta de daus. Li donarem unes voltetes. Quan això ja ho tinguem a punt, llavors tirem l'arròs, donem unes voltes perquè s'impregni, però unes voltes ràpid, perquè l'arròs així també se n'acara, que li dona una capa de protecció i s'impregna una miqueta dels gustos, però tampoc volem que l'arròs se'ns torri. Simplement unes voltetes. Amb aquestes voltetes...
i el foc ben calent, tirem mitja copeta o una copeta de vi, apartem una mica, li donem unes voltes perquè s'evapori tot l'alcohol, només ens deixi l'aroma una miqueta fruitat, i en aquest moment hem de tindre el caldo ja calent, amb un cullerot, i ja comencem a fer el risotó.
Doncs vinga, arrenquem. Primer la ceba. Primer la ceba. Quan la ceba... Primer la ceba comença a posar-se transparent. Després de transparent comença a agafar una mica un toc grugós. En aquest punt, llavors seguirem afegint la resta. Però si la ceba es torna marrón...
A part que del marron acremat va molt ràpid, si es torna marron aporta un sabor massa fort, que no ens interessa. Llavors hem de buscar que el punt del foc no sigui molt alt perquè la ceba no se'ns torri gaire.
Després, quan tinguem la ceba caiguda, tirarem una miqueta el porro i després ja anem per textura, el que triga més. Li donem dues voltes al porro, posarem l'espàrrec, que és més dur, després hi posarem el carbassó. Sabeu allò que diuen del carinyo a poc a poc? Doncs al final has de saber que cada cosa té el seu temps. Ara ja pots tirar-li el brou. I si vols, mira, acosta-t'ho bé. Fot-li, has de cobrir-lo. Has de cobrir.
Ara podeis, a ver, como están esto, perdón, eh. Esto está estupendo, ahora puedes tirar las setas, ya. Ya podéis tirar las setas. Només cobrir, eh, només que... I un cop ho tens cobert, ho pots deixar una mica. Quan ha passat, quan ha passat ara? 5 minuts. Han passat 15 minuts, no? Sí.
Ara es tracta de, quan ja el tenim al punt, aquí encara s'acabarà de beure el caldo una mica, però com veieu ja d'alguna manera ja té una cremositat, que això ja és de la manera que l'hem cuinat. Llavors ara s'empasta. Normalment quan ho fem amb hostaleria ho fem per racions, llavors empastes i acabes una ració. Llavors ara simplement has d'afegir això,
Sí, sí, ho poses a dintre i ho hauràs de remenar. Sí, sí, i ara remenes i empastes tot, que es vagi fonent.
Juntament, Rut, que la pots ajudar tu per l'altra banda, Rut? Juntament ja hi podeu tirar el formatge. I ara, sense... Hem d'anar empastant tot, empastant tot junt. Fent tota una pasta, sense mirar de no trencar l'arròs, sinó agafar de dalt cap a baix, de baix cap a dalt, que no se'ns trenqui. Empastem tot i després podem emplatar un platet de mostra...
ja el tenim empastat, que ja té la textura. Llavors, el que farem, normalment agafem la ració, ja l'emplatem,
En aquest cas, podem agafar, si ens agrada, una miqueta de pebre. Aquí és una miqueta un volgut de diferents pebres. I d'alguna manera ja tindríem la ració, que amb el temps que cuit i ara entre que l'hem emplatat i que el portem a servir, amb aquesta mica de repòs acaba d'impregnar-se i acaba d'absorbir tots els sucs i ens acaba de donar la textura perfecta del risotto. Cremós i amb les seves verduretes. Bé,
Ja tenim, doncs, l'arròs acabat i ara el que farem és un tastet. A veure què tal. Bé. I ara consta que provar aquest arròs de verduret, és aquest ressot, amb aquest formatge sec. Espectacular. Aviam què passa. Dani, fantàstic. Molt bo, molt bo. Vinga, aquí acabem. Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Hola, què tal? Benvinguts al primer, segon i postres un altre cop. Estem amb el Dani Mas, per terça cop. Diuen que la tercera va la vençuda. Tema d'arròssos. El Dani ens farà una classe magistral d'arròs. Avui tinc entès que d'arròs negre. La primera va ser d'arròs... Com va ser? Quin va ser el primer? Hem fet un taller...
El primer, l'arròs asiàtic, si home, sí. I després, el segon va ser, vam anar cap a Itàlia i vam fer un risotto. Això mateix. Avui, Dani, benvingut una altra vegada. Escolta, arròs negre. Arròs negre. Què em tens que dir de l'arròs negre? Va, què els explicaràs als teus alumnes avui?
Bé, a veure, vam fer una passada molt ràpida així amb arròssos del món, n'hem dit. Primer un oriental, un altre ja molt més cap aquí, l'italià, el risotto, i ara fem un arròs més nostre, no? I, bueno, podríem tirar per fer una paella, per fer un arrossejat, per fer... Però, bueno...
hi va haver qui va votar per fer un arròs negre i penso que és un arròs senzill bo, és tradicional i crec que és bastant fàcil de fer i de la manera que el farem els ensenyarem els principis bàsics perquè puguin fer qualsevol arròs sec, arròs més nostrat que en aquest cas serà un arròs negre perquè hi posarem la tinta i farem el que toca pel tema de l'arròs negre però també tindran idees per fer qualsevol tipus d'arròs
Fantàstic. Bueno, parlant d'arròs, el que és tota la part mediterrània, d'arròsos en tenim, potser en buscaríem, buscaríem i en trobaríem més de mil, no? Diferents. Per tu, quins són els més predilectes? Aquests de peix, peix i carn, els de carn, a València són la típica paella valenciana. Digue'm una mica, quin tipus d'arròs és predilecte o prefereixes tu?
A veure, jo soc més partidari de l'arròs, la classe que se li diu japònica, que és més el nostre, que és l'arròs rodó, i també del tipus d'un arròs sec o un arròs melós. Llavors, jo la veritat és que l'arròs és una cosa que m'agrada molt perquè l'arròs és molt versàtil i també és molt agraït.
Llavors l'arròs, a mi el que m'agrada és que a cada estació de l'any, a cada zona, segons el producte que tenim, doncs aprofitem. Avui farem un arròs negre, que és en base amb una sípia i un fumet de peix, on aprofitem la melsa i la tinta, però després sí, de cara a l'hivern, podem fer un arròs, podem tenir carxofes boníssimes del Prat, fem un arròs amb carxofes...
quan estem a la primavera podem posar espàrrecs ara a la tardor i hem posat bolets, si estem a l'interior i matem un pollastre i posem un pollastre. Jo crec que l'arròs és fantàstic per això, perquè dona per tot l'any. Admet les mil i una combinacions, des d'aquelles coses que dius, bueno, és que no saps què fer, tens quatre coses a la nevera, improvises aquell sofregit i fer un arròs tampoc és tan complicat.
No, no, la veritat és que no. Moltes vegades la gent es pensa que l'arròs no, l'arròs el feia la mare, la iaia, el pare, perquè és molt complicat. No, l'arròs bàsicament un bon sofregit, un fumet, un arròs i els tòpings que jo li dic, pot ser vegetals, pot ser carn, pot ser peix, però si tens aquestes tres coses, fas un arròs estupendo.
L'arròs és d'aquelles coses que, quan parles amb Segonski, home, jo l'arròs no me'l menjo enlloc, perquè com el que fa la mare, o com el que fa el pare, o com el que fa la iaia, i per tothom hi ha un íntim a la família que fa l'arròs millor que ningú, que sigui. Això també és així, la veritat, és que a la cuina ja en general tenim molt associats els plats, quan ens els mengem, amb qui, qui els ha cuinat, tot això ens porta...
amb moltes emocions, ens porta records i tot això ajuda a acabar el plat, eh, moltes vegades. Mai ningú ens cuinarà aquell plat com aquella persona. Com aquella persona, vale, vale, vale. Escolta'm, tema arròs. Una altra coseta i després m'expliques la recepta, tal com els explicaràs amb ells. Anava a dir, sofregit, vale. Hi ha partidaris de sofregit amb seva, sense seva, amb pebrot, verd, vermell, de 50 colors. La teva opinió?
Mira, jo soc dels de ceba, i hi haurà que diran que si la ceba es tova l'arròs, jo tota la vida hi he posat ceba, per mi la ceba és un ingredient pràcticament indispensable en qualsevol plat a la cuina, i llavors jo soc de ceba.
Sí que és veritat que la ceba, el bàsic podria ser la ceba all tomàquet, però llavors podem posar-hi pebrot verd, avui només hi posarem pebrot verd, però podem fer de verd i de vermell. Jo crec que moltes vegades, inclús a vegades hi podem posar porro, hi podem posar pastanaga. També hem d'associar una mica la potència d'aquell sofregit, també perquè li deixi pas en el producte principal, si tenim...
un producte principal que és molt potent, llavors podem fer un sofregit més suau. Si no, és al revés, també compensem una mica.
Vale, vale, vale, perfecte. Molt bé. M'agrada la teva explicació. Jo sóc bastant per la paella de pebrot verd. Pebrot verd. De pebrot verd. La seva n'hi poso poca. No per la raó aquesta que es tobe l'arròs i aquestes històries. No. Mira, m'he acostumat una mica a fer-ho d'aquesta manera i funciona. Ja està. Tirem milles, eh? Molt bé. Escolta, aquest arròs negre, quins ingredients tenim per avui?
Mira, jo, de receptes n'hi ha moltes, val? L'arròs negre, bàsicament, és negre perquè s'hi posa la tinta de la sípia, o si es fes amb calamar, amb calamar, que jo crec que el més tradicional és una sípia. Tenim un sofregit, que en aquest cas posarem una mica de ceba, una mica de pebrot ver i tomàquet, això ben sofregit.
Després tallem una sípia fresca d'aus, sobretot molt important que ens guardin la tinta i la melsa, perquè després quan coem aquesta sípia dintre del sofregit afegim la melsa que aporta un sabor fantàstic i amb una potència amar que és molt interessant.
I després diluïm una mica aquella tinta i també l'acabem afegint després a dintre l'arròs. Llavors hi ha qui quan tira l'arròs s'ofregeix una mica l'arròs amb el sofregit i li afegeix mitja copeta de vi blanc i deixa que s'evapori, aromatitzar-ho una miqueta. Nosaltres ho fem opcional perquè a vegades hi ha gent que no em pren. És una cosa que per mi és més opcional.
I al final després tenim un bon fumet, un bon fumet de peix, i acabem fent la cocció de l'arròs i deixar-lo al punt que li agradi cadascú. Sí, sí, és que de fet el fumet és la gràcia de qualsevol arròs. Sigui un arròs fet al forn, sigui fet a la paella normal, sigui un arròs caldós. Si no tens un bon fumet, olvida't. Hi ha gent, hi ha qui diu que no, no, jo l'arròs amb aigua. Hosti, aigua clara, què vols que et digui? Potser que li donguem una miqueta sabor, eh? Sí, sí.
La veritat és que el fumet li dona molt sabor, per mi és bàsic, i també és veritat que ens ajuda molt. Podríem fer un arròs amb aigua, el que passa és que hi hauríem de posar molts més ingredients, deixar coure aquella aigua molta estona, al final el que estem fent és un brou o un fumet a dintre mateix de la paella. Vull dir que sí, el fumet també té aigua. És aigua, és aigua, si no malament. Escolta, explica'l una recepta, va.
Com el farem aquest arròs avui? Aquest arròs avui farem bàsicament un sofregidet de ceba, pebrot verd i tomàquet. Quan tinguem aquest sofregidet tallarem una sípia a daus, la sofregirem una miqueta dins del sofregit i afegirem la melsa i posarem la tinta diluïda amb una miqueta d'aigua calenta i després ja afegim l'arròs, l'anecarem una miqueta i tenim el fumet ben calent i posem el fumet.
I avui el fem així simple, moltes vegades podem posar-hi gambes, podem posar-hi al final alguna closca si volem. A vegades s'hi posa algunes gambes que prèviament amb els caps també ens ajudem per afegir potència de sabor al fumet i al final acabem aquestes gambes com a decoració. Però vull dir, tot això ja és una miqueta afegits que li podem posar. Afegits i una mica el gust de cadascú. El gust de cadascú. Escolta, abans d'anar per feina, tipus d'arròs, quin tipus t'agrada utilitzar?
Ets d'arròs bomba en aquest cas o no? Mira, jo l'arròs bomba m'agrada molt però jo m'he acostumat a fer servir l'arròs rodó el normal de tota la vida això sí, una qualitat extra una bona qualitat perquè si no l'arròs es trenca i després no t'ajuden a la cocció s'enganxa, és un problema un bon arròs d'una bona qualitat que en tenim molts aquí a Catalunya el Delta, un bon arròs del Montsià o un Nomen també del Delta de l'Ebre, qualsevol d'aquests arròssos per mi són estupendos
Sempre podem tirar, també podem tirar un bomba, no?, calculant les quantitats d'aigua i de fomet, però jo utilitzo un arròs normal. Bueno, el bomba el que té potser té una cocció una miqueta més lenta, també, queda molt suelto, d'aquestes avantatges. Però és clar que tu dius, si utilitzem un bon arròs, tot això també ho aconseguim. I tant, i tant. Dani, anem per feina? Anem per feina. Va, anem per feina. Vinga.
Com amb tot, l'arròs negre, hi ha molts receptes. I s'hi poden posar bàsicament, jo li poso sípia, li podíem posar gambes, li podíem posar almejas musclos, sempre es pot acabar decorant com vulgueu. Però el primer és un sofregit. Hem de tallar la ceba i el pebrot verd a brunoise.
Si us en recordeu, brunoars, són quadradets petits. Recordeu una cosa, avui farem com els professionals, ho farem tota la paellera de principi a final. Llavors, si els trossos de ceba i els trossos de pebrot no són petits,
triguen a coure i n'hi ha alguns que es comencen a cremar mentre nosaltres estan crus. Llavors, primer posem la ceba, que triga una miqueta més. Quan la ceba es comença a posar transparent, inclús comença a agafar un color una miqueta groc i afegim el pebrot. Donem unes voltetes al pebrot, que vagi fent una salsa. Quan el pebrot ja se'ns comença a coure, hi afegim el tomàquet, i llavors deixem que vagi coent. Ens hem de convertir aquest tomàquet, que és de color vermell, ha d'anar-se tornant marronós.
Per una altra banda tenim la melsa i la tinta, que ara us les ensenyo. La melsa és una part interna, són els interiors de la sípia, que fa com una mena de pasta de color marrón, és com una salsa marrón. I això ho separarem i posarem una culleradeta quan posem la sípia o en el sofregit.
Quan ja tirem la sípia a sofregir, posem aquesta culleradeta de melsa, dues voltes, posem la part proporcional de tinta, ens la repartirem també amb tres potets per cada arròs, tirarem també la tinta, i en aquell moment l'arròs, que també hi ha la quantitat, les quantitats ja us les he passat jo, perquè així ja no hi ha problemes, tothom té la mateixa quantitat de tot. Tenim el fumet, abans de tot això haurem d'haver encès el foc del fumet perquè estigui ben calent. Llavors tirem el fumet,
I l'arròs només es fa una remenadeta al principi perquè s'escampi bé per tota la paella i llavors ho deixarem a un foc alegre, mitja cocció. La cocció de l'arròs és entre 16 i 18 minuts. Llavors, mitja cocció, 8-10 minuts a un foc alegre, que vagi saltant, i després els últims minutets, i després baixarem el foc i deixarem els últims minuts de cocció.
i em sembla que no em deixo res. Felicitats a tots els alumnes. Dani, tanxa't, tanxa't, que et veguis. Genial, molt bo. Sí? Ha quedat bo? Fantàstic. Fins a la pròxima. Fins a la pròxima. Que veig bé. Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
I amb les tres receptes d'arròssos del món ja repassades, us animem, com sempre, que proveu de fer-ho a casa. Aquí d'Esperem Taula, que ja es fa tard, ens anem explicant cosetes tota la setmana al perfil d'Instagram del programa Primer, Segon i Postres. Un programa que fem a la taula el Blai Ferran, qui us ha parlat, la Mariona Alvarez, i els segons, com sempre, el Robert Fernández. Cuineu molt, mengeu bé i que digueu molt bona setmana.