Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Ja tal, família, com estan? Benvinguts, benvingudes del primer, segon i postres al programa Fodí de Ràdio Rubí. Si mirem enrere veurem com la innovació tecnològica ha anat canviant la nostra manera de menjar. La refrigeració domèstica n'és un exemple claríssim. El fet de tenir nevera va revolucionar la compra setmanal i la conservació dels aliments frescos.
La conserva també permet tenir certs productes tot l'any, fins i tot fora de temporada, i facilita i complim el rebost d'allò que més necessitem. I més recentment, els plats preferats, els aliments congelats, també han adaptat la cuina al ritme de la vida moderna. Però aquests canvis no afecten només les cuines domèstiques, també transformen la restauració, que adapta cartes, formats i serveis a noves demandes del consumidor.
L'auge dels plats per emportar, les opcions vegetals, els menús saludables o les elaboracions pensades per reduir el malbaratament alimentari són exemples de com la innovació alimentària també redefineix bars, restaurants i serveis de càtering. Avui les noves tendències no només responen a una demanda sinó que també la creen, modifiquen horaris, simplifiquen processos i redefineixen què entenem per menjar bé tant a casa com a fora.
Al final, cada innovació no és només un producte nou, sinó també un petit canvi en la manera com vivim. I potser, sense adonar-nos-en, les novetats d'avui seran els hàbits de demà. Acompanyeu-nos, que avui dediquem el primer, segon i postres, a fer tertúlia de xefs innovadors. Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
Saludem, com sempre, abans de començar el xef del programa. Blai Ferran, què tal, com estem? Molt bona tarda. Molt bona tarda, t'hem sentit res, ara? No, oi? Ara sí. És veritat, és veritat. Ara sí. Ara sí. Bon dia pel dematí, què tal, com estem? Com estem? Bé? Ara sí, ara sí, jo no sent ni l'hora que dic. Innovador. Sóc així jo, innovador. Innovador, estem als horaris. Fins i tot, eh? Sí, sí, sí, del tot. La tarda d'oliada, xefs la conformen, ja ho sabeu, el Jonathan Méndez, de la pastisseria Méndez. Jonathan, com estem? Bon dia, eh?
Estupendament. El Carlos Girado, emèrit, del racó de la cidra. Buenos días. I la Chili Mallà, la màgia, del xup-xup. Xup-xup. Xup-xup. Bon dia. Permeteu-me, abans d'entrar en matèria amb vosaltres a la taula, que saludem un altre xef, l'Antonio Damiano, el pizzaiolo de la pizzeria Tarantela Napoletana, que sabeu que té local aquí a Rubí i també a Mirassola Sant Cugat.
que és un dels nou finalistes de la Pizza Beat Competition Espanya, un concurs que arriba a la fase final dimecres, el 25 de març, alimentària. Connectem amb ell des del seu local de Mirasol. Antonio, què tal? Com estàs? Hola, buenas tardes a todos. Muy bien, muy bien. Cuéntame. Bueno, veo que vengo muy bien acompañado. Hay bastante...
al nivel de cocina, o sea que hoy tengo que estar atento en hablar. No, de pizza no hay nadie que entienda más que tú, ya te lo digo. Cuéntame, ¿cómo es esta movida del Pizza Beat Competition y cómo llegas a ser uno de los nueve pizzaiolos que el miércoles se lo disputan? Exacto.
Bueno, es una competición que se hace anualmente y nosotros pues fuimos participando, pasamos varias tapas y hasta que llegamos a la semifinal que se hizo en el Gastronomic de Barcelona. Pues había como nueve semifinalistas de Barcelona, esto se va haciendo en toda España. Y en Barcelona había nueve semifinalistas. Y pues ganamos la semifinal de...
Barcelona, pues ahora nos encontramos en la final de alimentaria de España. Es un concurso que en ganas, aparte de llevarse el premio, se lleva también la nómina de ser embajador de España en el mundo del Molinos de la Joana, que es el Molinos de Harinas que organizó el torneo.
Que yo creo que no hay nadie que se lo merezca más que tú. Antonio, que seas embajador de la pizza napoletana en España, porque yo recuerdo cuando vino al programa la primera vez Antonio y nos explicaba emocionado que la pizza de Nápoles era patrimonio de la humanidad y cómo él había recibido esta noticia. Yo creo que solo por eso ya debías de ser embajador de esta tradición que te has traído directamente de Nápoles aquí a Cataluña, a Ruy y ahora también a San Cugat.
Muchas gracias, muchas gracias. Bueno, pues es un poco... También lo que opinas tú, ¿no? Es que lo que yo veo es la mayoría de las cosas que opinan nuestros clientes y esto es lo que da la fuerza de seguir, ¿no? Cuando te paran, cuando te preguntan y tú ves la misma emoción que pruebas tú en este momento, que las has transmitido a tus clientes
Pienso que algo bueno hemos hecho. Antonio, la prueba final es elaborar una pizza margarita cada 20 minutos a lo largo de un día? Bueno, cada uno de nosotros tendrás 20 minutos de tiempo, se prepararán dos pizzas y todas serán iguales, todos prepararán la margarita y donde ahí los jurados una pizza irá para hacer foto y la otra pizza irá para los jurados.
Y ahí los jurados valorarán un poquito lo que es la consistencia, las estructuras, el hornear, la cocción. Luego hay también ingredientes como el tomate, la mozzarella. Todos son elecciones que hacemos nosotros, pero sí que se tendrán en cuenta. ¿Te has preparado de alguna forma especial para la final del miércoles?
No, intento no pensar. Llego allí, lo que intento hacer es despegar un poco la mente. Despegar mente porque sí que es verdad que es impactante llegar ahí, pues tenías como 10 jurados y 200 personas mirándote, aunque estamos acostumbrados aquí haciendo pizzas con cocina abierta.
pero sí que cuando estás a un cierto nivel, pues entonces intento despejar mentes. Intento a no pensar nada y lo que intento hacer es como si fuera trabajando en mi local y explicándole algo a un cliente cualquiera. Claro, para nosotros la pizza margarita es relativamente sencilla. Exacto. Digamos que la pizza margarita es el
Es la prueba, exacto. Por eso se presenta. Durante el concurso hemos ido poniendo pizzas que nosotros íbamos querendo, digamos. Pero luego a la final se presenta la margarida, porque la margarida es la prueba, es la madre, es la reina, ¿no? Y entonces, claro, pues para llegar a ser mejor tendrás que ser la mejor margarida
que aunque tengas tres ingredientes, puede parecer que todo el mundo la puede hacer iguales, pero sí que hay varios detalles que van cambiando y ahí sale el resultado final. Claro, con la margarita, al ser tan aparentemente sencilla, no hay margen para hacer trampa, no hay trampa ni cartón. Tienes que hacer una buena pizza por narices, si me lo recites la expresión. Exacto, exacto, exacto. Sí, sí, sí, no hay trampa. No hay ingredientes añadidos donde tú puedas modificar
o ajustar algún tipo, algún sabor. ¿Qué te diferencia o qué diferencia a un buen pizzaiolo, Antonio, de uno excelente, de uno que puede ser pues esto, embajador de la pizza napoletana aquí en España? Yo creo que hoy en día el nivel subió bastante, sobre todo en España. Pero sí que ciertos
que hay, yo veo, no por decir que soy yo, pero yo veo que hay niveles y niveles. Hay algún nivel de pizzeros o de pizza que son muy buenas, que vienen acompañados de un proceso, un procedimiento de amasado o de conservación de masas muy fácil. O sea, me refiero. Yo, por ejemplo, en mis estilos, que a mí me gusta muchísimo la tradición,
Sigo manteniendo lo que es la tradición. Hago el tipo de masa que se ven haciendo mis abuelos. Y el mantenimiento que hago, aunque hoy en día tenemos como cámaras de fermentaciones y tal, que te ayudan muchísimo, pues yo prefiero que todo el procedimiento sea lo más natural posible. Entonces yo creo que estos detalles son los que pueden diferenciar de uno a otro.
Una persona puede trabajar bien, por ejemplo, con un horno eléctrico de gas, que es bastante más sencillo, más fácil. Y otra persona puede trabajar súper bien con un horno de leñas,
muy complicados, mantener la misma temperatura, la misma ecuación, pero al final tendremos dos resultados parecidos, no quiere decir que una pizza sea mejor que otra, pero sí que es verdad que allá tenemos un profesional donde sabe manejar muchísimo más que otro.
Además, Antonio y el equipo de la Tarantela están acostumbrados a participar también en concursos. En 2004 fuisteis, 2024, perdona, la segunda mejor pizza de Cataluña en aquel campeonato, en el campeonato que organiza la búsqueda de la mejor pizza. En 2025 ya la mejor y este 2026, en este segundo concurso, os volvéis a presentar.
Sí, nos volvemos a presentar y la idea es mantenernos a este nivel. Ya sabemos que sube la presión. Llegar segundos ya nos puso presión porque todo el mundo viene y quiere probar la pizza campeona. Luego llegar primero fue impactante, fue muy bonito. La verdad que...
Bueno, en mi pensamiento sabías que teníamos un buen producto y que podíamos llegar a tener un buen resultado, pero llegar primero fue también increíble. Y eso es lo que hace, pues sube pressión, porque claro, lógicamente, pues tenemos que volver a preparar algo que sea igual o poquito más. ¿Y ya tienes idea, más o menos, de qué pizza va a ser?
No, después del verano. Todavía no, eh. Vamos a hacer una cosa. Vamos a hacer una cosa, Antonio. ¿Ves el miércoles? ¿Gana este concurso? Y luego ya pensarás en el otro. ¿Sí?
Exacto, exacto, exacto. Hablaré con la alcaldesa a ver si me deja el escardiu. Pues ¿por qué no? Yo te veo en fiesta mayor levantando pizzas por todo lo alto. ¿Por qué no? Exacto, exacto. Sería una idea. Antonio, toda nuestra buena energía desde aquí, desde Radio Rubí, desde Rubí, desde donde nació todo, porque ahora conectamos contigo en Mirasol, pero... Nunca se olvida, exacto, nunca. Yo siempre digo
La madre, la madre es como tengo la madre de las pizzas, la margarita, la madre de lo que es la tarantella es Rubí. Es Rubí. Pues eso, desde aquí, desde Rubí, te mandamos muy buena energía, mucha suerte, que no te traicionen los nervios el miércoles y que todo el mundo vea lo que nosotros ya sabemos, que tenemos al mejor pizzaiolo de España y del universo si hace falta. Gracias, Antonio.
Muchísimas gracias. Un abrazo. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. El vèiem a través de videotrucada, però se'ns ha quedat congelat l'Antoni amb la imatge i la lamentem, no... Veus, se'ns ha quedat així. Se'ns ha quedat així, poble. Si ens veieu a RadioRuby.cat, doncs hi heu notat que l'Antoni s'havia quedat congelat.
Però el que no hi ha recongelat és a les seves pizzas. Ja veieu que per molta innovació, per molta tècnica que hi pugui posar tots els restauradors i restauradores, ell continua apostant per fer coses com es feien abans i per la massa de mis abuelos. A mi em diu la massa de mis abuelos i a mi ja m'ha ganat.
Sí, sí, sí. Sí o no? Sí, que és veritat. I sense fermentadora. I sense fermentadora, ja està. Fermentació natural, totalment, escolta, sí, sí, sí. Bueno, tot això és un valor, clar. La bossa de plàstic i la caixeta. Que vagi bé. De tota la vida. Sí, sí, que sí. Él dice que no, pero siempre será la mejor. Ni horno ni esto, será la mejor. Probablemente. Él trabaja con la madera, uf. Sí, sí. Es complicado, eh. Es complicado.
Com veieu aquests concursos? La millor pizza, el millor pizzaiolo, la millor proposta, aquest tipus de concursos gastronòmics? Com us els mireu? A vegades fan por els concursos. Presentes el concurs i si no surts una mica per la part del davant, el primer, segon, tercer, si no estàs dels primers, sempre que després tu mateix et desprestigies. Però bé, ell té molta seguretat.
Té molta seguretat del que fa. De momento queda el finalista, entonces. I emporta dos de guanyats, també. Un segon premi, un primer premi, aquest va pel tercer. Bueno, el seu cas valent la primera vegada. Ara ja el tio ja va llançat.
¿Cuántos se presentan? Diez, ha dicho diez. Les semifinals eren... No, en el principio. Molts. Muchos. Pues imaginaos, eh. Molts. Molts. Les semifinals eren deu a cada semifinal, s'han fet tres, i eren nou a cada semifinal, i entraven tres, i ara queden els nou finalistes, que són els que van dimecres, demà, a alimentària.
a fer aquesta última exposició, aquests 20 minuts per fer la teva pizza margarita.
I és allò que has dit tu, eh? Sense atrapa ni que el trobo, Margarita. És que és la base. Clar, si tu fas un altre tipus de pizza, hi pots posar un condiment, hi pots posar, no sé, tòfona, no? Un trufa. Como si te dijeran a ti un bizcocho. Clar. A ver, cuidado, eh? Clar, ho pots disfressar molt si fas un altre tipus de pizza. La base és el bizcocho. Concurs de pa de pesí, tots amb els mateixos ingredients. No? Sí. Ximèndez? Suc d'acniaca? Va, va.
I que el producte sigui bo. Sí, i tant. És jugar amb els productes. Amb el tomàquet. Aquí la clau, veig jo, que és el tomàquet. És que no hi ha gaires ingredients, deia. La massa i el tomàquet. La farina perquè la posa el patrocinador, la farina. És a dir, la mateixa per tots. Això no ho sabia. Qui patrocina, tots tenen la mateixa farina. Llavors has de tocar el tomàquet. El tomàquet n'hi ha...
i saber-lo treballar i a veure com el converteixes, potser. Ells toquen molt el Sant Marsano, un tomàquet petitó. I el couen i el redueixen. Heu vist algun vídeo i toquen molt això. Després la mozzarella i l'albaca, ja està. Clar, que tampoc hi ha mucha cosa. L'albaca és l'albaca i la mozzarella, deu ser. Hi ha poca cosa, eh? Si és de bufala a bufala...
Hi ha rajoli d'oli que li tiren. L'oli també és important. Com un sis. Com un sis. A veure si té sort. I tenen 20 minuts. Sí, sí. I ja està. O sigui, vas arrellar amb els deures molt fets...
O d'allà no surt una pizza. 20 minuts són només 20 minuts. Però 20 minuts de 0... De 0 a 20, sí, 20 minuts. De 0 a 20, o sea, tienen que hacerlo todo. O ya tienen algo... Jo imagino que no en tindran la massa feina. La massa feina. El temps de fermentació... La massa fermentada, sí. Clar, perquè si no... Tots a l'hora no, que no nos ollen en casa.
Deuen tenir avui o demà, amb la farina, han fet la fermentació, o sigui, han fet la massa, la deixen fins que divirin dimecres. Si no, que amb 20 minuts, com no li fotit xixa. Faren 20 minuts, i a la part de pizzaiolo, això d'espectacle que veiem, allò de pizza amunt-pizzaval, no? Per formar que és lo más, no? Exacto.
l'únic que sé jo, de pizza, d'aquella de levantar-lo, i ja està. A partir d'aquí la massa ja ha d'estar fermentada, la feina mig feta l'has de tenir. Us heu presentat mai algun concurs de cuina? Però ni el de paellas de festa major d'allà, el poble on estiuegeu, no? Mai? No, mai. Mai. I de paellas em sembla que seria l'últim que faria. Sí.
Perquè el dia que la vols fer bé, aquell dia la pipi és del tot. Totalment. Bueno, el Dani se llevaria a la boina. Sí, el Dani segur que sí. El Dani té la mà trencada. No, eh? Ni heu sigut jurat, tampoc. No. No? Home, va. Jurat de truites jo he estat.
Tu has estat jurat de truites. Fa molts anys aquí a Rubia es feia un concurs de truites i ho organitzava l'Ajuntament Mercat. D'això estic parlant de molts anys, igual parlo de 30 anys, mare de Déu. Abans d'ahir, Blay. Sí, o l'altre. O l'altre. Vinga. I es feia un concurs de truites pel dia de la truita, no? Dijous gràcia. I es portaven truites de tots tipus, de tots colors, de tots sabors, i bueno, era divertit, era bonic, era bonic.
I al mercat hi havia unes jornades gastronòmiques que aquí sí que hi havia participat. Hi havien participat a uns quants restaurants de rugir. No sé vosaltres, Gori, no sé si hi havíeu estat. Però hi havien participat uns quants, em sembla que era un cop a la setmana, si mal no recordo, i anaves i feies una demostració de cuina d'un primer, un segon i un postre. Sí, que es van fer uns llibrets, no? Es van fer uns llibrets. El mercat al plat, sí. Sí, aquest, aquest. Nosaltres sí que també hi vam participar. Sí, sí, sí.
Tú no estabas. Sí que estabas. Sí que estabas, lo que no parecía él, que he visto yo en las fotos. No parece, pero es. De la primera edición, vamos a ver. Habían tres, ¿no? Hicieron tres. ¿De qué? Tres ediciones. Tres ediciones. Y aquí el primer, el segundo y postras también. Cinco, seis, seis o siete. Yo te lo truco nada más. Al costo era el cinque.
No em recordo. Sí, ja el buscaré. Jo era el segon, em sembla. Ja el buscaré. Jo em sembla que vaig estar el primer amb el Xavi del Parrilla. El primer. I el forn a l'Aribau. No em recordo com es diu. L'Antònio. L'Antònio. L'Antònia. Em sembla que sí. I aquí el primer i segon hipostres també vam fer un concurs de truita.
Una vegada, per dijous grans, que el jurat era jo pel Decreto 22. Una cosa molt científica, molt treballada. Els provaré totes jo, la que més m'agradi. Em sapia que tu vas portar una truita de bacallà, crec recordar. Emerito. I llavors no eres Emerito. Va venir també el Pau de l'Artesana, que també ens va portar una truita que no recordo de què era. Sé que la vas guanyar tu. Ah, sí? Sí.
Jo no sabia de qui eren les truites. Tongo, tongo, tongo, tongo. Aviam. Les bases estaven, vamos, antinotario totes, saps? Sí, sí, sí. Una truita de ceba i monieto, em sembla. De calçot i monieto. Potser sí.
No, potser sí, no. Tens més memòria que jo. No em refio de tu, que tens més memòria. De calçots d'immuniatos que jo vaig intentar reproduir després de casa i no va res així. Jo no l'he fet més. No va quedar tan bé. Home, amb calçot ha d'estar bona, bona, bona. Era espectacular, aquella truita. Jo he fet una amb calçot, amb romesco, amb... Sí. Vaig fer una vegada. Truita del que vulguis. És bo que el bon.
Aquí al primer, segon i vostre, s'han fet dos concursos. Aquest, de truita, i després, en el marc de la primera Festa Major, que vam fer un programa especial al carrer, des de Plaça Catalunya, vam fer un concurs de les millors patates braves. És veritat. I que va decidir...
Sí, qui va guanyar? Ja t'ho diré jo. Van guanyar les de la tapadera. De les que es van presentar a algun curs, les de la tapadera. Sí, sí, sí. Les van escollir els companys del Diez Tango Bar, que estaven allà a la plaça Sant Claver, on ara hi ha la madriguera, no cal que va tancar, però ara hi ha la madriguera, que ens van venir a tancar i a ballar, a cantar i a ballar tangos. Sí, sí.
I com que eren allà, vam dir, doncs mira, prova-les tu, perquè jo ja havia escollit la truita, saps? I no quedava bé. I no quedava bé. Llavors ells... Es notaria més el trungo. I el síndic de Greuges, crec, que va passar per allà. Sí, sí, sí, el Carles Alujo. És veritat, és veritat. Van tastar les patates que ens van servir i van guanyar-les del tapadera. I van guanyar-les del tapadera. Després va tenir el Lluís aquí, sí, sí.
Sí, dos concursos molt científics. Mots criteris claríssims, unes bases a banda notaris... Total. Una cosa... Una cosa espectacular. Ja està. Parlem d'alimentària? Parlem d'alimentària una mica? Us sembla?
Vinga, va. O posem un tema musical, Robert. Em sembla que anem a parlar d'alimentària. Parlem d'alimentària, va. És aquest saló, i el coneixeu, ha estat alimentària? Sí, fa molts anys. Fa molts anys. És el gran saló de la indústria alimentària, que es fa aquests dies a Barcelona, fins al 26, si no vaig malament, sí, fins al 26 de març, aquest any 50è aniversari,
perquè han començat el 76, mireu si fa anys, de saló. 100.000 metres quadrats, 7 pavellons, expositors de 3.300 empreses participants. És un dels salós punters a nivell mundial i es fa aquí a Barcelona. Explica'm una mica les vostres experiències. A què anàveu? Alimentària i per què hi veu deixar d'anar? Jo perquè ara és de dilluns a divendres, jo treballo, no puc anar.
I quan hi anaves, a què anaves? Anava al cap de setmana. I al cap de setmana anaves allà i a què anava? A buscar la cosa diferent. Tot el diferent que pogués trobar. El que ja coneixia, doncs ja no m'ho mirava. Tant estris com menjar, com productes, com tot. Jo anava per això. Méndez. Jo, a veure maquinària.
Les màquines de xocolata, les últimes vegades que vaig anar-hi era per veure les màquines de xocolata. I te'n sorties, trobaves coses? Sí, sí, sí. Brutalitat, eh? I motllos, de totes menes, de plàstic, de policarbonat, i les màquines, i les màquines. Els últims anys que vaig anar-hi jo, que ja per almenys fa 10 anys...
Vam anar a veure les màquines del Selmi, dels italians. Jo m'he buscat algunes de les coses que es presenten aquest any alimentari. Segur que tenen una secció nova, la secció en què d'alguna manera les empreses i la gent que s'inventa productes van allà i els presenten al públic. Me n'he buscat uns quants.
Jo us els explico, vosaltres en dieu. Això triomfarà o això no? Sí? Aviam si veieu una bestiesa molt gran o... Mira, doncs va, avanti. Sí? A veure què? Vinga. Vinga. Sobreassada i fuet de mar. Això ho fa una empresa que es diu Physiology, que converteix peixos de qualitat i talls menys comercials en embotits, com el xoriço, el fuet, la botifarra, pernil dolç, sobreassada, llar, fins i tot, de mar...
amb un enfocament també d'economia circular, perquè són coses, són peixos, són part dels peixos que no es farien servir. Esteu posant la cara al·lucinats? Que si no ens engegueu, ho s'hauríeu de veure. Jo ni me lo imagino en el paladar, desde luego, claro. Què? Què diríeu amb això? Sobreçada i fuet de mar. Anirà per modes. Si es posa de moda, bé, si no... Però el fuet de mar, però... De què és el fuet de mar?
La sobrassada ho tinc clar. Que todo me es trago. No ho sé. No ho veus, eh? Jo estic amb la xili. Aquí a l'alimentària hi vas per veure innovacions i veure coses que, per exemple, això et dius... Però això igual t'aporta alguna idea per fer alguna altra cosa després a la cuina i al restaurant. Això sí. Però em quedo amb la xili. Hi ha coses que són autèntiques modes, que es menjaran dos dies i s'ha acabat.
Y que esto está muy programado. O sea, está para élite, por así decirlo. A nosotros... Élite, el que ve ara. Fuet d'or.
L'empresa d'embotits Fonsans, que comemora el seu centenari, presenta el primer embotit recobert d'or comestible de 24 quirats. I qui ho paga, això? La tapeta aquesta, quant costarà? No qui ho paga, no. Quin sentit? Ja hem menjat. Jo el que no li veig és el sentit. Vull dir...
Li has de posar materials pesats en el teu estómac? No. Hort comestible de 24 quirats. A vegades els pastissos fiques aquella punta de fulla. Hi ha una pinxeria a la Cerdanya que fa anys van guanyar un concurs de pizzes, avui que parlàvem de pizzes, i també portava unes làmines molt fines d'hort. I dius, hòstia, cal? Però què pinta? Posi pernil boc, oi? Sí. Hort de fotre ara.
I el plat aquest, a quin peu? Això és una altra. No, clar, estem parlant d'elips, estem parlant de coses d'allà... No parlem d'un menú migdia del gori, no. Parlem, parlem. Parlem de gent que ja no sap què més pagar, sí? Sí. Perquè anar a pagar un fuet recobert amb or comestible...
Jo no sé si te'l piu varia. Fins d'arribar a aquesta necessitat has hagut de passar per moltes necessitats que ja tens cobertes. Moltes. Per arribar a dir, doncs ara em menjaré un fuet d'or. Un fuet d'or, tu. No ho sé. Què has dinat avui, Mariona? Fuet d'or. Ah, cachalades.
Fuet d'or. Fuet d'or. Vinga-hi. Bròquil 4.0. Aquest producte funcional incorpora un procés propi de deshidratació que estabilitza el sulforfan i multiplica fins a 50 la seva concentració sobre el bròquil normal, madur. Es presenta amb la idea que sigui un ingredient d'alt potencial antioxidant per propostes de nutrició avançada. I en diuen això. Bròquil 4.0. Mai.
Mare de Déu!
A veure... El món s'acaba. Si ho necessites, que és això, doncs... Ves el metge que et doni vitamina, no? És que ni lo veo, jo. És que a mi ja el beòquil no m'ha guiat. Quan em parles del beòquil... Podries buscar alguna cosa que me valla pa aquí, pa els d'aquí de Rubí. ¿Dónde están esos callos? Vale. Anem a una altra cosa. Callo 4.0, no? Anem a una altra cosa que també és present alimentari. Aquest va per tu, Blai. Vale.
caviar de cargol. Que se'l fotin. Sí, sí, ara hi pensàvem el caviar de cargol. Això m'ho ha dit la meva dona avui, també. L'empresa Cargol de Gredos... A veure, el caviar ja és llefiscós, però amb la bava de cargol... Amb la bava del cargol? Fa uns anys van fer la crema, però pel cutis de cargol, també. Eh, que va molt bé. Que va molt bé, per la cara, es veu. Jo no li piova de nom, però...
És que ara m'ho estic imaginant, i de veritat, eh? El caviar, caviar. Els cargols a la llauna, deixa'ls estar. I els cargols, cargols, i ja està. A la llauna, o a la gormanta, o amb suc, o com vulguis. Com vulguis, però no cal, caviar de cargol. Que també pinten bé. Xips d'ou.
Una empresa que es diu Ouec, m'encanta que es digui Ouec, saps? Com ou i ec. En català i en anglès. Exacte, per si de cas hi ha algú que no ho pilla. Ouec. Introdueix els primers xips d'ou del món, elaborats només amb clara d'ou.
Gràcies a una tecnologia pròpia de deshidratació, exactament, doncs el que fa és preservar nutrients i aconsegueix un snack molt al en proteïnes, nutritiu i segurós. Jo això ho veig. I si veig que hi ha una tendència a buscar healthy, a buscar vins, quan ve el rusterazo, sempre ens diu vins sense alcohol, vins en llauna, no? Sí, sí, sí.
Això ho comprem, l'OEC? A part que ens ha caigut bé pel nom. Sí, perquè no deixa de ser un ou. Sí, perquè hi ha molta... I sobretot la joventut d'ara. Tot això de la proteïna i tot el healthy. Sí, sí. Això sí? Això encara sí. De tot el que es presenta alimentària només hem salvat una cosa. La Clara d'ou. Espérate. A veure si m'han a cerrar maanyana.
Lingot de mar, una reinterpretació creada per un xef de Múrcia que es diu Tomàs Egiza, de l'ou de peix que combina ou de mújol embolicat en alga nori confitada en oli d'oliva amb un cremos d'ou amb un 98% de puresa.
En alta cuina. Se m'ha oblidat. No, és que no. Tampoc. Tenen molta mania els ous. Aquest any l'inventari saca huevos per totes partes. Ous remenats instantanis. Una empresa que es diu Alvarez Camacho presenta Ec Bum. Ec Bum. Ec Bum.
que són uns ous remenats instantanis que es fan en 90 segons al micro-ona. Com el yaquisoba, no? Com el yaquisoba, exacte. Ho sento molt química. Aquí jo bec química i d'allò... No, jo vull un ou de la gallina natural i així. I remenal com d'humane, no a micro-ones. Sense conservants, ni gluten. Jo aquestes porqueries, no. Ai, perdó, eh? S'ofereixen 6 varietats. Chili, clàssic, espinac, xurri, supernil, garam, massala i tandori. Garam, massala.
Però jo prefereixo fer l'ou, el rameno, i posar unes llesquetes de xoriço aquest ibéric, i ja està. Un xoriço de leó, i bueno. Sí, sí, sí. I res de deshidratat i aquestes coses. Però ja tienen sabor y todo. Ja tienen el sabor. Sí.
Sí, sí, sí. Tú puedes escoger el gusto. Como el brillante. Como el chicle de amaduxo, el chicle de menta. Pues el huevo de chorizo. El remanat. Vale, dues coses més. Torreznos de Chile. A veure, aquí. Carnicas Muñoz presenta uns torreznos amb gust a llima.
Home! I chili, però no chili de tot. No, no de mi, no. Que pica, pica. Pica, pica. Bueno, tu a vegades també, eh? D'una altra manera, però també, no? També.
Aviam, eh? Has dit con gusto. Con sabor. A lima i a xili. Bueno, la lima li deu... Deixeu un moment, eh? A mi m'ha agradat, perquè jo he dit torreznos i el Mendez s'ha il·luminat. Sí, jo també. Jo ens he dit lima i he dit... Clar. Bueno, la lima és limona que li deu la grasa, no? Estem matant uns plats que hi ha sols.
No ho sé, tio. Opino el mateix que tu. Molt bé. Mel de tòfona, chili o matxa? L'empresa alemany presenta mel de la península ibèrica amb ingredients d'alta gastronomia com la tòfona, el safrà... I el matxa. Chili, de nou. Però aquesta és la teva versió dolça, chili. Ai... I matxa.
Això sí, no? Pobre gent d'Alemany. Això encara. Tenim dos encares. Tenim el mel d'atòfono, que és l'altra cosa que hem salvat. L'uec, no? I l'última... I ara passarem a un tema musical així molt ràpid. L'última... Snacks de bagàs de cervesa.
Sabeu què és el bagàs? Jo tampoc no ho sabia. Per això m'ho he hagut de buscar. El 85% del gra que s'utilitza per elaborar la cervesa, després de premsar-lo i de filtrar-lo, deixa un excedent. El que seria el marró del cafè. D'acord? Doncs això en cervesa es diu bagàs en català. B-A-G-A-S. Però això no servia per espoliar?
com la baba de caracol per espaliar la cara. Tu no et poses la cerveja, Rina. No. No. En principi això és llença. En principi això és llença. I aquesta empresa ha dit, calla, no ho llancem,
I presenten els bagacitos. M'encanten els temes dels naming. A mi me tienen loca. Bagacitos. Que converteixen aquesta mena de marró, el bagàs aquest de la cervesa, en un ingredient del valor afegit. Molta fibra, 10 grams de proteïna per cada 100 grams. I es presenta també com un exemple d'economia circular. Són snacks, com patates, com xips, però del bagàs de la cervesa.
també funcionarà. Home, això funcionarà. És una manera de reaprofitar coses. Reutilitzar-ho total. Ho donem per bo. Tu això ho ves? Sí, a més, si té fibra i tot això... Són cruixents i amb sal, segur que estan bones.
Si són cruixins amb sal és igual. Engreixen o no engreixen? Engreixen o no engreixen? Això és per la gent que va al gimnàs. A veure, aviam, això és com tot. Si t'en tipes, t'engreixes. Poses 3 quilos de no... Jo ho dic per la gent aquesta, que no vol menjar entre hores i no pot aguantar, doncs menja una mica. I si menja això i no engreixa i només és fibra...
¿No sería mejor una chilla y una cerveza? Ya está. Es acabado. Torres presenta unes patates fregides amb oli d'alvocat, en lloc d'oli d'oliva. Bueno, sí. Sí. Li dóna un gustet. Caldera a baixa temperatura, que assegura un resultat cruixent.
Probablement també salat. I distintiu. I acabaríem amb xocolates Torres i l'empresa Real Fooding, que llança la primera xocolata a Espanya endulcida exclusivament amb dàtil. Bé, pot ser bo. Aquest sí, eh? Potser és el que més m'agrada. Potser perquè és la xocolata, no? I ens veia de la xocolata. I el dàtil. I l'altre també.
Ens queda parlar de mones, Robert, i jo m'he perdut de temps, ja no sé quan anem de temps. Digue'm quan portem de temps, Robert. 37. Ens posem ara l'efecto passillo, anem a un clàssic, anem a aquest pan i mantequilla de l'efecto passillo, rebaixem ànims aquí a l'estudi, que m'han vingut com molts barats avui, amb una història d'alimentària i del pizzaiolo, i acabem parlant de mones, va.
Bona nit.
Fins demà!
La sensación que te haga sentir
Cada paso tuyo a mí me contamina, mueve las caderas como gelatina, lindura divina, te comería con pan y mantequilla. Y yo subo escalón a escalón, quiero tocar el cielo azul, el cielo azul.
La sensació que te haga sentir que estoy junto a ti Primer, segon i postres. El programa Fudi de Radio Rubí.
No hem calmat els ànims gens, al contrari. Jo crec que mentre sentíem efecte o passillo encara ens hem esvalutat una miqueta més del que estàvem abans. Mont de mones, aquest. Va, parlem de mones, perquè ara marxarem de per on primaveral. Marxarem de vacances de Setmana Santa. El programa torna el 13, el 14 d'abril, diria, que és dimarts, no ho sé. 13, 14 d'aquella setmana. No sé quin dia és, tu. 13, 14 de... Sí, avui fatal, no sé quin dia és. No sé quin dia és, vull...
Una disbauxa, tot. I ja haurem fet la mona, que la mona és el dia 6, això sí que m'ho sé, el 6 d'abril. Feu mones, almenys segur, eh? Per fer-les... Jo me la menjo. O per comer-les? La compreu, la mengeu, la feu, o sigui, la regaleu, sou padrins o padrines... Normalment jo, por lo menos, las hago yo. Tu les fas, eh? Sobretot pa mi nietito. Pa mi nieto se las hago yo.
Però la típica, no de chocolate ni bolas ni nada. Mantequilla, fruta o... Ah, el pastill. Ah, jo és que jo sempre interpreto la mona a la figura. Però bueno, és molt xiquitito per si la fem normal.
Però la pròxima serà de hueu. Ah, de hueu. Clar, la clàssica... El hueu... Sí. O deshidratat amb ulls de xilixos. Tu te la menges. Jo sí. No la fas? No. No la regales? La regalava ara ja no. Ara ja no, eh? No. Quan tingui peques per casa, doncs tornaré a regalar. Però ara no. Fins quan es fa la mora?
O sigui, protocol·làriament, fins quan hauríem de regalar la muna als padrins i padrines? Des del dijous fins al dimarts. No, no, l'edat, l'edat. Ah, l'edat. Fins als debuts, eh? No. Sí, home. Quan tenen nòvio. La comunió. Fins a la comunió. Fins a la comunió. Em sembla que la tradició és comunió, eh? Ui, com estan? Per Déu, eh? La comunió. Em sembla a mi que és comunió.
El Jonathan d'això ja entén. Perquè més mones que el Jonathan no ha venut ningú. Bueno, claro, yo hablo de mis hijas. Mis hijas no estuvieron hasta la comunión llevándole mones ni su madrina ni nada. Fueron antes. No, no, mucho antes se terminó.
És comunió, ja que hem de fer... És comunió. Comunió. I els descreguts que no... Què? I el que no fa la comunió? No ho sé. Vols dir això, no? Hi ha gent que encara la regala. Jo tinc que encara fa el fillol 25 o 26 anys i li regalen. Que li agrada aquest any vol un satge amb un ou blanc.
Passem del tema monigote, no? Del tema dibuix animat, de la figureta... Si no n'hi ha canalla, sí, però si n'hi ha canalla, ja busquen algú per la canalla. Segui molt la tradició, no? Però si no feu mona, aquell dia no compreu el dilluns de Pasqua un ou de xocolata, per exemple? Una Sara. Una Sara. La xina té cara de Sara.
A tu t'ha agradat les ares? A mi no. No? No. Fruita? No, xocolata. A mi m'agrada la xocolata. Jo la mona la de fruita. Jo la mona la de fruita. La de fruita. A mi els plomeros. I me'ls poso per aquí. Per fer després el mono. El mono.
Què és el que més et demanen, Jonathan? Totes, totes. Pastis de xocolata negra, la salla, la de fruita, de fruita encara es fan, que és bastant tradicional, el de mantega, i després hi ha combinacions. Tinc un pi d'oreo. Què dius? D'oreo? Titoraré les oreo amb una mica de nata, ficaré per dintre... I de fas tu, que s'ha posat tan de moda? De moment no m'han demanat.
Ui, jo no vull dir res ara per la ràdio. La de kinder sí que faig cada any dos o tres petitones, pastís, pedapassic i kinder. Ple de kinder amb ous i les plumes.
Però, bueno, normalment les de mantega i fruita i la Sara són les que em faig. Home, jo a mi, si em parlen damunt, bec la Sara. No bec ni la de fruita ni aquestes. A mi la porten i dic, bueno, toca Sara. No m'agrada gaire, però...
La sarda és la que porta amella. Sí, sí, sí. I és de mantega. Per dintre, oi? Sí, i va cremada. La part de sota va cremada. Com amb rovell d'ou cremat. Sí, sí, amb gemma. La cremes, la deixes que es refredi, fiques mantega, tapes, mantega, tapes, i forres d'amella afilada, torrada. Potser una mica més de mantega, perquè no... És per això, és per això. Igual te'n bafa, no? Tanta mantega. Sí, oi?
La xocolata, en canvi, no te'n va fer. No, no, no. A mi m'agrada la xocolata. Sí, sí. La xocolata negra també en faig. Sí? Un pastís negre. Com el Satge? No, sense banyar. És negre, és trufa negra. El Satge es va banyat i aquesta no és com si fos una mantega, però de xocolata. D'acord. L'omples, papa, cinc negra, la xocolata i decorada amb xocolata.
Negrito. Negrito. Llavors, hem de donar quatre coses perquè la gent a casa, aviam, si heu de comprar una monda, li compreu el Mendez. Però si no l'heu de comprar, què dieu? Mira, jo a casa he de fer alguna cosa. L'any passat això va passar.
de la mona no va arribar. Ara què? Ara no tenim tant la tradició, la tradició. I vam acabar tunejant un pessic del Bonària, saps? Sí, què passa? Ja ho sé, jo la de la truita de turistes del Mercadona, de vegades també tunejo...
Passics del bon ària o del... No, devia ser de l'esclat. No? Una mica més de nivell? Bueno. És igual, és igual. T'agafes el pastís aquell, passic, l'obres... És un moment també fer-lo, no? Per ella tot és un moment. Com hauríem de fer, per aquesta gent que com jo el que fem és tonejar coses perquè no tenim temps, per exemple, la trufa per decorar.
Home, la trufa ja és més complicada. Sí, és que has anat a fer-li i jo et dic com la vaig fer. Tu explica'm com es fa bé. La trufa has de bullir la nata. Quan està bullint, has de tirar la xocolata. Més xocolata que nata. La proporció és més xocolata que nata. La deixes refredar, llavors ja tens una trufa. Pots rebaixar-la amb nata muntada, amb un batidor de vanilles,
Bats i... O te la metges. No, no, màquina no en tenim a casa. Ha de ser a mà. Ha de ser a mà perquè amb la màquina baixaries la nata. Sí. La baixaria i quedaria allò destriat i no ho tindries. Però, bueno, així ràpid, pa de passic, marmelada... Ah, sí, màquina de batre sí que tinc. Llavors no. No, batidor de varilles. Llavors ha de ser a mà, eh? A mà, no. Però el batidor de varilles sí, eh? Que serveix, tampoc. No, batidor de varilles de mà.
No, no, la mano, la mano. Tu així? Un batidor. No, no, no. Si ho he entès, ja. Ha de ser cop de canel. Si no la baixaràs, si ficas la màquina, la baixaràs. Y dices que hierve la nata, echas el chocolate, y al día siguiente ya está lista para poder... Ah, estupendo. Ja està. Jo sempre lo he hecho montando, digo, mira, un poquito de vainilla, un toque de gusto, de algo. De huevo. Llavors, si no tens màniga pastissera...
Agafes una bossa d'aquelles de congelar, li fas un colladet, que també és el Mercadona, i li poses tot allà, talles una mica la punta i fas el que bonament pots amb allò. Sí, no, no. Escoltem. Que sí, que sí. Te'ls haig de pensar totes. No? Jo, per no tindre que pensar tant, a casa ja n'hi ho faig. Me'n vaig a veure al Méndez. Bueno, i va el meu pare. Va, son pare. Si heu de comprar mones, hi ha la del Méndez, hi ha pastisseries de Rubí...
estupendes i meravelloses, i a totes us faran mones meravelloses i estupendes. I tant que sí. A mi va vingut al cap aquell primer pis de la Lionesa, jo no sé si encara ho fan. Sí, la Lionesa. Ai, me'n recordo, sí. Era com una exposició. Pujaves allà i tot. Tal qual, perquè quan ets petit el que va és el bitxo que hi ha a sobre.
Clar. Per mi la mona és el bitxo de dalt. És el bitxo que hi va a sobre. Al final el pastís... Una casa. Pot ser el que t'he dit jo tunejat, que amb tots els respectes als del Méndez i als dels mestres pastissers de Rubí, el nen el que vol és allò que hi va a sobre. I els ninotets que li ajuntis. Efectivament. I si avui toca... Quin és el...? Stranger Things, les K-Pops...
El nabubu... Què és nabubu? És un... Un enano. Ets a buscar nabubu? Què és nabubu? Està molt de moda, han obert una botiga a Barcelona i és un caos. De nabubu? El noi aquest, tu ets més jove que jo, nabubu o què, res? No, diu que tampoc. Tampoc li surt. Però no és com un osito, marron, ni blanc. Nabubu. Que sembla com un grem limpió, no és un grem. Oh, quina cosa més lletja, per Déu! A veure...
Aquest any l'esquiva ha fet això. Això és un nabú. No, no era el que jo deia. Hi ha de diferents colors i també està de moda aquest any. Això és com per fora sembla un gos i per dins un guerrero de algo. I cara de mussol. Fútbol, les de fútbol...
O les de futbol, sí. Les nenes, els nens de futbol, del Barça, del Madrid... No, has fet Messi i has fet Aitanas a Punta Pala, no? I les nenes què demanen? Això és un nabubu. Mira, mira, el nabubu. Si no el veieu, l'hauríeu de veure. És un... És bon letge. És coreano. És una versió punki dels...
Ara sortirà. Teletubbies. Ah, vale, vale, vale. Mira a dalt, la versió txuqui d'un teletubi. Txuqui no, que és tot content. Mira les dentetes. Amb aquestes dents, content. Jo no veig content aquí. Le regalo suyo a mi nieto y sale corriendo.
Que porta una floreta. Mira. Porta una floreta, però no saps on te la vol posar, la floreta, eh? A veure, eh, a veure. Que no hi ha qui l'aguanti, per Déu. Bueno, que marxem, que sí, que esperem taula, que queden dos minuts i que avui no hem fet una tertúlia d'improperios tota, des del principi i del final.
Ai, ai. De veritat, sort que l'Antoni hi ha posat una mica d'ordre, el Damiano. Sí, sort que ell hi ha començat. Hi ha posat una mica de prestigi a això que hem fet avui. Carlos, gràcies per venir. I mérito. Chili, ens agraden totes les versions, les picants, totes les versions teves ens agraden. Méndez, cuida't el canel, que ve la cosa complicada. Si hi posa una muñequera.
Blai Ferran, ens veiem ja després de Setmana Santa, avui desperem taula, tornem dimarts o 13 o 14, que no me'n recordo, a les 12 ens anem explicant cosetes al perfil d'Instagram, el primer, segon i postres, a la taula la Mariana Álvarez, els fogons del Robert Fernández, cuineu molt, mengeu bé i que tingueu molt bona setmana.
Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.