Title:

Nadal a taula: escudella, postres i vi en llauna

## Introducció nadalenca i tradicions familiars L’episodi de **Primer, segon i postres** a **RÀDIO RUBÍ** gira al voltant d’un Nadal molt gastronòmic. La presentadora i el *xef* **Blai Ferran** parlen de com, per festes, les cases s’omplen “per sobre de les seves capacitats” i de com sempre es fa lloc perquè **ningú marxi amb gana**. ### El menú tradicional de Nadal • Per Nadal: **escudella i cardolla** com a plat central. • Per Sant Esteve: **canelons** fets amb el bullit del caldo. • Per Nit de Nadal i Cap d’Any: més protagonisme del **peix i marisc**. • Per Reis: menú flexible, però amb **tortell amb fava, figureta i corona** com a final obligat. Es remarca com el Nadal s’allarga “fins al 7 de gener” i com les mares (i àvies) continuen sent les grans protagonistes dels àpats familiars. --- ## Xerrada amb el Blai i la Xili: cuina casolana de festes ### Ritme de feina i ganes que arribi el 7 de gener S’incorpora **Xili Malià de Cal Gori**, especialista en *cassoles i xup-xups*. Parlen del ritme intens dels restaurants per Nadal (dins, menjar per emportar, encàrrecs) i de la barreja entre il·lusió i cansament: • La Xili confessa que ja desitja arribar al **7 de gener**. • Expliquen que molts plats es fan **el dia abans** per poder arribar a tot, tant a casa com al restaurant. ### Escudella, cardolla i canelons a casa Es comparteixen dinàmiques familiars: • A moltes llars, l’**escudella** es fa el **dia 23 o 24** per tenir-la llesta. • Sovint es fa **sopa i canelons** el mateix dia o es guarda l’escudella per una altra ocasió. • Apareix la figura del **nete de 11 anys** que reclama repetir l’escudella “com aquell any”, símbol de com la canalla consolida les tradicions. > “El Nadal és de les mares” — diuen, subratllant el pes emocional i logístic que tenen en l’organització dels àpats. --- ## Enquesta al carrer: què mengem per Nadal? ### Escudella vs peix: què trien els rubinencs? L’equip surt al carrer a preguntar a **rubinencs i rubinenques** què menjaran per Nadal i Sant Esteve. Les respostes mostren una combinació de **tradició i flexibilitat**: • Moltes famílies mantenen el pack clàssic: **escudella i cardolla per Nadal**, **canelons per Sant Esteve**. • Altres opten per **peix** (especialment en sopars, com Nit de Nadal) per ser “més lleuger”. • Apareix sovint el **pollastre rostit amb prunes i pinyons** com a segon plat. • Alguns convidats prefereixen **no cuinar canelons** i tiren de peix o plats alternatius. ### Qui cuina? Repartiment de rols familiars Les entrevistes mostren diferents models: • Persones grans que ara són **fills i joves** els qui els conviden. • Dones que encara **assumeixen la cuina completa**: pica-pica, escudella, cardolla i canelons. • Famílies on es **compren els canelons fets**, quedant-se només amb “la part divertida: menjar-los”. • Celebracions que es reparteixen entre diverses cases (un fill per Nadal, un altre per Sant Esteve, etc.). Es veu com la **tradició es manté**, però amb adaptacions: menys quantitats per l’edat, externalització d’alguns plats i major presència del peix en sopars. --- ## Masterclass: com fer un bon caldo de Nadal Tornen a l’estudi i la Xili guia, pas a pas, la **recepta d’un caldo de Nadal contundent**. ### Verdures per al caldo • Aigua abundant (*caldo per molta gent i per congelar*). • Verdures bàsiques: *àpid, pastanaga, porro, xirivia, nap*. • Una **patata gran** (aprox. mitja per cap) perquè agafi el gust del brou. • **Col** (unes quantes fulles) per donar aroma. • **Cigrons secs** remullats la nit abans. Es debat breument sobre els **cigrons de pot**: > La Xili defensa els cigrons cuits a casa per obtenir-ne “la substància” i critica el “suquillo gelatinós” del pot. ### Carns i peces per a l’escudella Es detalla un fons molt ric en carns: • **Vedella**: genoll, espinada, falda. • **Pollastre**: carcanades i cuixes per després servir a la cardolla. • **Porc**: careta sencera (morro, galta, orella) o orella sola; alguns hi afegirien peu. • De vegades es feia servir **gallina** i fins i tot **potes de gallina**, record d’infantesa. ### Llaminadures i elements de gust • **Botifarra blanca i negre**, afegides **al final** de la cocció. • **Os de pernil salat**, que blanqueja i dona profunditat al brou. • **Sagí** enfarinat, que s’hi deixa una estona perquè espesseixi lleugerament el caldo. La presentadora ironitza que, amb tanta carn (vedella, porc, pollastre, sagí, botifarres, pilota...), **ningú notarà d’on ve el gust del cigró**; però la Xili insisteix que l’objectiu és *el suquet que deixa el cigró*, no només menjar-lo. ### Temps i tècnica de cocció • Es posa **tot junt a l’olla** (carns, verdures, cigrons). • Bull **mínim 3 hores**. • Cap al final (uns 30–45 minuts abans), es retiren les carns de la cardolla i s’hi afegeixen les **pilotes**. ### La pilota Composició: • Carn picada de **porc i vedella**. • **Pa amb llet**, ou i una mica de farina per lligar. • Punt molt suau d’**all i julivert** (només una dent d’all per a moltes pilotes). Es formen pilotes llargues (“d’un pam” i tres dits de gruix) i es couen dins el caldo. ### Els galets: com coure’ls bé Debat sobre la cocció dels **galets grossos**: • La Xili recomana bullir-los **a banda** amb **meitat aigua, meitat caldo** per no malbaratar brou. • Es constata que els galets “per Nadal triguen la vida a coure” perquè tothom està pendent. • Es parla de temps orientatius (entre **6 i 13 minuts**, segons la mida) i de deixar-los reposar dins el caldo perquè acabin de fer-se. També es comenta la logística d’olla gran o **dues olles** quan es cuina per més de deu persones. --- ## Externalitzar els àpats: visita a la pastisseria Méndez ### Entrants i picoteo per encarregar Davant de la sobrecàrrega a les cuines, es planteja l’opció de **“externalitzar” part del menú**: encarregar entrants i postres a establiments locals. Van a la **pastisseria Méndez** per parlar amb **Joan Adán**, en representació de *Jonathan Méndez*. Per Nadal 2025 ofereixen sobretot **entrants freds i salats**: • **Pasta salada**. • **Pastís de tonyina** i **pastís de salmó**. • **Coca d’escalivada**. • **Tartaletes variades / canapès** amb topping de sobrassada, paté, salmó, tonyina, roquefort i gambes. La idea és facilitar a les famílies un **pica-pica ràpid de muntar**, visualment vistós i que permet començar el dinar sense haver de cuinar-ho tot a casa. ### Panettone 100% rubinenc El gran protagonista dolç és el **panettone artesanal** de la casa: • S’explica que és com un *pa de pessic enriquit* amb molt de greix i que és **molt laboriós**. • Procés: comencen a pastar cap a les **6 del matí** i els panettones no entren al forn fins a les **4 de la tarda**. • Tenen **3 fermentacions de dues hores** cadascuna, amb fases d’amassat, formateig (fer les boles), posada en motlles (“capirotes”) i tall amb **porció de mantega** abans de forn. Aquest ritme obliga a treballar amb **alarma al mòbil** i una atenció constant a les masses. #### Varietats de panettone • Clàssic (panses i taronja confitada). • De **xocolata**. • **Sense res a dins** per poder-lo omplir al gust del client. • De **festuc/pistatxo**, aprofitant una crema de pistatxo molt intensa. ### Torrons i tronc de Nadal A nivell de **torrons**, Méndez produeix: • Torrons clàssics i innovadors, incloent-hi un de **pistatxo tipus “obaita”**: barreja de fideus cruixents, crema de pistatxo, trossets de pistatxo i xocolata, tot *encamisat* i enmotllat. Sobre el **tronc de Nadal**: • Es defineix com un **braç de gitano** que es retalla i es munta per simular un tronc. • Es pot farcir de **nata, trufa, combinació nata–trufa o de pistatxo**. • S’ofereix en diverses mides (5–6 racions, 12 racions...) i es comenta que es pot fer fins i tot per **19 persones** si cal. ### Terminis, obertura i torró de Gemma Organització de la campanya: • **Data límit d’encàrrecs** orientativa: **22 de desembre** (dia de la loteria). • Obrador obert gairebé tots els dies de festes, **tanquen només el dia 25** i els diumenges habituals. Quant al **torró més venut**, destaquen el de **Gemma**: • Fan calaixos sencers, amb unes **66 tabletes** cadascun. • També elaboren altres sabors com **coco, nata i nous, pistatxo i xocolata**. La conversa posa en valor la **pastisseria local artesana** com a aliada per fer les festes més fàcils sense renunciar a la qualitat. --- ## Maridatges i tendències: el vi en llauna La darrera part de l’episodi es dedica a la **beguda**: especialment al **vi** per acompanyar àpats de Nadal i Cap d’Any. ### El president de l’associació rubinenca del vi S’incorpora **Jordi Rostarazzo**, president de l’associació rubinenca del vi. A més de comentar que el Nadal és un bon moment per **regalar vi especial**, centra la secció en una tendència clara: > **El vi en llauna** com a nova manera de consumir vi. ### Per què vi en llauna? El Jordi explica que el **vi en llauna és tendència mundial**, especialment a: • **Estats Units (Califòrnia)**. • **Nord d’Europa**. I que aquí encara hi ha **tabús i prejudicis**, però passa el mateix que va passar amb la **cervesa en llauna**: al principi hi havia resistència i avui ja se’n venen més llaunes que ampolles. ### Disseny i imatge: llauna com a llenç complet Mostra exemples de cellers catalans que treballen el vi en llauna: • **Castelo de Pedregosa** (Penedès). • **Can Ví** (Conca de Barberà). • **Glas/Glaskant** (Penedès). Els punts clau del format: • Llaunes una mica més altes i estretes que les de cervesa, **estèticament molt cuidades**. • El **disseny ocupa tota la superfície de la llauna**, fet que permet: - Grans il·lustracions i tipografies. - Identificar varietats (per ex., *merlot*) i tipus de vi (blanc, negre, rosat, vermut, escumós) amb icones i imatges. • Moltes etiquetes estan en **anglès** perquè el **mercat principal és internacional**; aquí encara es ven poc. La Xili comenta que, visualment, li recorda més a una *beguda energètica*, cosa que evidencia el **canvi d’imaginari** respecte al vi tradicional. ### Format i quantitat • Llaunes d’uns **200–250 ml**, similars a una llauna de refresc. • Pensades com a **dosi individual** (una mica més que una copa estàndard), perfectes per: - Qui no vol obrir una ampolla sencera. - Consum ocasional o en parella, pícnics, esdeveniments a l’aire lliure, concerts, etc. ### Qualitat del vi i tècnica de l’envàs Punt clau: **la qualitat del vi no depèn del format**. • Les llaunes estan recobertes internament amb una **resina epoxi alimentària** que **impedeix el contacte directe** del vi amb l’alumini. • Això evita **oxidacions** i gustos metàl·lics. • En el fons, **és el mateix vi** que podria anar en ampolla, però presentat en un altre envàs. > “L’envàs és només el vehicle perquè el vi arribi a casa.” Per evitar gust metàl·lic cal: • **No beure directament de la llauna**. • Servir-lo sempre en **copa o got**: així és indistingible d’un vi d’ampolla ben servit. ### Avantatges del vi en llauna El Jordi en destaca molts punts forts: • **Sostenibilitat**: - L’alumini té una **petjada de carboni menor** que el vidre. - **Més del 90% de l’alumini es pot reciclar**; el vidre, no tant, i amb més consum energètic. • **Logística i transport** més fàcils: més lleuger, compactable, apte per portar-lo a sobre. • **Protecció de la llum**: la llauna és opaca, i això **protegeix millor el vi** que moltes ampolles clares. • **Ús immediat i sense obridor**: només cal obrir i servir. • **Ració controlada**: evita que sobri mitja ampolla; ideal per qui viu sol o beu poc. ### Limitacions i usos recomanats La principal limitació és l’**envelliment**: • El vi en llauna **no està pensat per guardar-lo anys**. • Es recomana consumir-lo en **un termini d’1–2 anys** perquè mantingui plenament les seves propietats. • Però això tampoc és gaire diferent de molts vins joves d’ampolla, que tampoc estan fets per envellir. Es recorda que només alguns vins (grans criances, vins de guarda com un **Vega Sicilia**, etc.) estan dissenyats per evolucionar bé amb el temps; la majoria estan pensats per consumir-se joves, sigui en ampolla o en llauna. ### Denominacions d’origen i llibertat creativa • Només la **DO Catalunya** permet, de moment, **vi en llauna** sota el seu paraigua. • Molts productors de vi en llauna treballen **fora de les DO** tradicionals, cosa que els dona: - Més llibertat per fer **barreges de varietats inusuals**. - Productes com **esprits**, *spritz*-like a base de vi amb bombolla i macerats cítrics. - **Vermut en llauna**, vins escumosos, etc. Aquestes empreses sovint aposten per: • **Vins ecològics**, agricultura orgànica i pràctiques sostenibles. • **Graduacions més baixes** (8–12º) per fer vins més lleugers i fàcils de beure. ### Escumosos i pet-nat en llauna Es confirma que **ja existeixen escumosos en llauna**: • Alguns productors (ex.: a Vinyó) elaboren **vi escumós en llauna** (no anomenat *cava* per temes de mètode i regulació). • Gran creixement del **pet-nat (petillant natural)** en aquest format: - Alguns cellers deixen que la **fermentació acabi dins la llauna**, aprofitant la tecnologia actual. - Això genera productes **molt interessants i originals**. ### Consum responsable i moda *healthy* Es matisa que **el vi no és “healthy” per definició**, però: • La tendència actual cerca **menys graduació alcohòlica**. • El focus és **gaudir de l’experiència del vi**, més que no pas emborratxar-se. • El vi en llauna s’adapta bé a aquesta moda: racions petites, alcohol moderat, contextos informals. ### Preu i accessibilitat Quant a preus: • Llaunes des d’uns **2 € fins a 5 €**, depenent de la qualitat i l’elaboració. • Sol ser **més econòmic que comprar una ampolla sencera** d’un vi similar. Això facilita **provar referències noves** sense gran compromís econòmic. ### Conservació i servei Algunes consideracions finals: • La **conservació** recomanada és similar a la de qualsevol vi jove: lloc fresc i sense canvis bruscos de temperatura. • Cal vigilar només que **no es passi de fred**, sobretot en vins negres; si passa, simplement es deixa temperar una mica. • Amb el vi blanc, el risc d’excedir-se de fred és menor i fins i tot pot ser desitjable en entorns informals. --- ## Tancament de programa L’episodi es tanca amb to festiu i proper: • S’agraeix al **Jordi** la seva aportació sobre **tendències innovadores del vi**. • El **Blai Ferran** declara que cuinarà poc però menjarà bé i es cuidarà. • La **Xili** deixa clar que a casa seva **no sobra mai mitja ampolla de vi** perquè el que resta serveix per fer **fricandó**. • La presentadora anima tothom a: - **Cuinar molt**. - **Menjar bé**. - **Deixar-se convidar de tant en tant**, no carregar-se-ho tot un mateix. Anuncien **una pausa de vacances** i el retorn del programa cap al **13 de gener**, després de Reis, “farts i contents”. En resum, és un episodi **molt nadalenc** que combina: • **Tradició gastronòmica catalana** (escudella, cardolla, canelons, tortell, tronc, torrons). • **Testimonis reals** del carrer sobre menús i dinàmiques familiars. • **Recepta tècnica i detallada** del caldo de Nadal. • **Reivindicació del comerç local** (pastisseria Méndez). • **Mirada moderna** sobre el món del vi amb la irrupció del **vi en llauna**.

['Nadal', 'gastronomia catalana', 'escudella i cardolla', 'canelons', 'caldo de Nadal', 'galets', 'postres de Nadal', 'torrons', 'panettone', 'tronc de Nadal', 'pastisseria Méndez', 'vi', 'vi en llauna', 'sostenibilitat', 'Penedès', 'Conca de Barberà', 'tradicions familiars', 'RÀDIO RUBÍ', 'Primer, segon i postres']