Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
Què tal, família? Com esteu? Benvinguts al primer, segon i postres al programa Fodí de Ràdio Rubí. Per Nadal el més lògic és que la casa s'ompli molt per sobre de les seves capacitats. No passa res, ja farem lloc, i el lloc acaba sortint. Encara que sigui posant dues taules d'acamping en forma de tent un menjador de 15 metres quadrats perquè n'hi dinin 19 persones. Més o menys apretats, per Nadal ningú marxa amb gana. I això aplica per la nit de Nadal, el dia de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any...
i el Dia de Reis, que aquí fins al 7 de gener les festes no es poden donar per tancades. El menú tradicional mana servir escudella i cardolla per Nadal i fer canelons amb el bullit del caldo per Sant Esteve. Per la nit de Nadal i el cap d'any, sembla que el peix i el marisc tenen més tirada, per això que a les nits el peix sembla que passa millor. Per Reis, el menú és més flexible sempre que s'acabi amb un bon tortell amb fava, figureta i corona. Acompanyeu-nos que avui el primer segon i postres us ha preparat un programa molt nadalenc.
Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Encenem fogons i saludem. Abans, Carre, com sempre, el xef del programa, el Blai Ferran. Blai Ferran, què tal, com estem? Bon dia. Bé. Ets d'Escudella? Molt bé. D'Escudella, de Cardolla? Clar que sí, Escudella i Cardolla, però no tot sols el dia Nadal, qualsevol dia és igual. Qualsevol dia és festa, eh? Qualsevol dia pot ser Nadal, sí. De Camp Ferran, qualsevol dia pot ser Nadal. Que bonic que ha quedat això, ara. Molt bé, molt bé ha quedat.
Chili Malià de Calgori, la nostra especialista en cassoles, xup-xups i cuina a foc lent, per això l'hem conviat avui. Ah, gràcies. No, ha quedat bonic, eh? Ha quedat molt maco, això. Sí? Sí, sí, sí. Com estàs, Chili? Molt bé. Tens ganes de nedar-lo de que hagi acabat-hi, això? Dic la veritat? Sí, esclar. Set de gener. Ganes del set de gener. Sí, de set de gener, eh? Sí, sí, sí, ja hem començat allò a tope.
A tope. Entre dinars, després menjar per emportar... És al·lucinant. Si ho arribo a saber que et puc demanar coses per emportar. Ai, ai, ai, ai, ai. Ai, si ho arribo a saber. Escudell i Cardolla per Nadal, casa teva també? Sí. Sempre?
A vegades canelons. A vegades canelons, eh? La sopa la deixem i tirem pels canelons. Els meus fills em demanen això. Canelons. Perquè són fartaneres a casa, no? No, perquè els hi ha de... Els hi ha de molt. Sí, sí. I, clar. I algun any hem fet sopa, l'escudella, i després els canelons. L'escudella es fa el mateix dia?
O sigui, us aixequeu d'hora i feu l'escudella. No, jo el dia abans. El dia abans, eh? Anem a preu fet. Jo sí. I com a restaurant ja... tot va molt abans. Com a restaurant tot va...? Sí, sí. Home, és que si no, no arribo. És impossible. No arribo. És impossible, clar.
Sí, sí. A casa el dia abans, el 24 ja tindríem l'escudella feta. El 24 ja... El 23. Perquè el 24 a la nit jo ja tinc... Ja tens nit de Nadal, eh, ja? Sí, sí, vénen tots. Que és aquella nit del conillet d'Índies. Sí. Com ho saps, eh, com ho saps. Faig un pica-pica. Va començar tot, ho feia me mare, i me mare era el pernil amb pantomà, que no es volia complicar.
I jo vaig dir, home, pernil i pan tomàquet només, i clar, cada vegada vaig afegint més coses. I ja em demanen, diu, què hi ha de nou? Bé, és que el Nadal és de les mares. Sí. Va, sí, sí, sí. Ja està, és així. El Blai perquè cuina, però si no... Cuino, no ho sé. Com que no? Cuino al mínim. Bueno, l'escudillana de Nalqui la fa. Sí, bueno, m'ha tocat. Ah.
A veure, aquí les coses com són. Aquest any no tocava escudella, també anàvem de cara als canelons aquest any, i després un segon plat, encara no sé quin. Però tinc el meu net, que té 11 anys, i se li ocorreix dir tieta, la tieta és la meva germana, ho fem a casa de la meva germana, diu, tieta, què hi haurà l'escudella i la cardolla com aquell any?
No us ha tocat. Com aquell any. I si no, la que em dolla amb pilotetes. Sí, també, també. Allò que vagin flotant per allà. Un caldo ben contundent i 4 o 5 o 6 o 7 pilotes perquè d'uny amb els galets. També em dic, home, no podem posar un tros? No, no, les pilotetes que fas. Sí. I clar, tu saps què és? No, una de gron, no. No, no, pilotetes, pilotetes. Sí, sí.
Hem sortit al carrer amb l'equip del primer, segon i postres, amb tot ell, que vol dir el Blai i jo, i hem sortit al carrer... Jo estava cuinant. Tot. I hem sortit al carrer a preguntar al Rubinenques, a les Rubinenques, quina previsió tenien gastronòmicament parlant per aquestes festes?
I n'ha sortit això, que ara ho veureu, i què diríeu? Que escudella, no? O no? O creieu que peix? Mirem-ho i després ho comentem. Escudella. Vinga, va, que preguntarem als robinens i les robinenques, sabíem què menjarem per Nadal. Què tal, com estem? Molt bé. Què menjarem per Nadal? Doncs el dia de Nadal no ho sé. La nit bona sí. Peix. Peix, eh? Sí. Cuina vostè la convida.
Un dia vaig a casa del Montgellemà i un altre dia vaig a casa meva. Dies de família, eh? Sí. Per Sant Esteve i a Canelons? No. No? En un moment no. Però a veure què sale. Però a veure què sale. Sí? Sí. ¿Hay plan de venir para noche viajar?
Encara no. Todavía no, ¿eh? Temprano. Poco a poco. ¿Pero Navidad es día de sopa, de cocido? Sí, sopa, cocido y pollo, supongo el pollo grande de Navidad. Capón, ¿eh? Capón. Felices fiestas, que vaya muy bien. Igualmente.
Què tal, com estem? Bé, bé. Ja ho tenim planificat per Nadal? Sí, sí, a l'escudella, la cardolla, i a darrere, si podem, menjarem alguna cosa més, de rostit o el que es fa. Capó, pollastre, filet, no ho tenim decidit? Sembla que serà peix, eh? Peix? Aviam si passa, no? És més lleuger. Exacte. Exacte. Cuina vostè o la conviden? No, no, jo no cuino, però jo vaig a casa per això. Sí? Sí. Canelons? Jo vaig a casa, no, canelons per més tard.
Sí, per Sant Esteve? Sant Esteve cauran canelons? Segurament.
Molt bé, ella és canònica, tot el que toca fer per Nadal, ho fan tot a casa seva. Aviam la companya, vostè com es diu? Jo hem dit Joaquima. Aviam, vostè Joaquima, quina planificació culinària tenim? Una planificació també com cada any, escudella, candolla, però pollastre rostit amb prunes i pinyons. Tot ho fa vostè? No, vaig convidar de casa el meu fill i la jove. Oh, un aplaudiment pel fill i la jove, la Joaquima, per favor, des de casa, que la conviden.
Sí, sí, i per Sant Esteve vaig a l'altre fill. A l'altre fill? Sí, i prou. I tots dos cuinen molt bé? Bueno, sí, bueno, m'ho menjo tot i ens agrada molt, sí, sí. Sí, eh? Fan el que ens agrada, que ja ens coneixen de molts anys, doncs. I contents? Sí, i feliços, i tant, sí. Per Sant Esteve Canelons? No.
No, aquí no, eh? No, no, perquè no guisen canelons, els meus fills no en fan. Suponim que farà peix, vaja. Peix, eh? Jo trobo que aquest any hi ha com molt de peix com per baixar, eh? Trobo? I amb la companya, això aquí em va. Felicitats, eh, també. Com es diu vostè? Conxita. Conxita. A veure, vostè què tiene previsto?
Doncs jo tinc previst fer l'escudella i cardolla, perquè jo faig un bon pica-pica amb amanida al davant, i després l'escudella i cardolla, i l'endemà canelons. Ho fa tot vostè? Sí, ho faig jo a casa. Sí? Sí. Venen els fills, les filles? Sí, venen les netes i les filles. Doncs mira, els explica que els de la Joaquim cuinen ells. Sí, ja ho sé. Doncs t'hi diuen que sí. Si n'aprenen. Sí, eh?
Molt bé, que vagi molt bé les festes, bon Nadal. Què m'anava a dir jo, Quima? Jo cuino la nit bona. Ah, vostè fa la nit de Nadal. Sí, això, la nit de Nadal, perquè vull fer alguna cosa a casa meva, i ho fem la nit de Nadal, llavors cuino jo. I què farem aquest any? Doncs com cada any també farem peix per sopar, perquè esclar, és que per sopar... Pesa molt, no? Sí.
Ja t'he decidit el peix? Sí, segurament seran llagostins i gambes a la planxa, a la Jillo, amb una salseta que faig, que és molt bona, els agrada molt, i ja està. I contents? I tant, i torrons, i bueno, tot. I festa? I festa, i comencem les festes. Senyores, que vagi molt bé el Nadal, bones festes. Ja ho tens planificat? Ja tenim planificada el menú, la gastronomia d'aquestes festes? Doncs sí, sí, ja ho tenim ja. Bueno, cada any fem la família de la dona i la meva.
Un clàssic. Com ja tothom ja tenint una edat, no? És el típic, no? La meva germana anirem allà el dia de Sant Esteve i allà el dia de Nadal a casa dels cosins de la meva dona. I farem-lo clàssic. Canalons, escudella... Escudella i Cardolla el dia de Nadal. Correcte. Canalons el dia de Sant Esteve? Sí, així és. Afirmatiu. No està malament, eh? És un menú clàssic. O sigui, nosaltres a tota la vida, no? Abans ho feien els nostres pares, ja no hi són, ja. I nosaltres mantenim la tradició.
Nit de Nadal, també la celebren? Nit de Nadal, bona pregunta. No, però allarguem molt. O sigui, m'explico, no? Sí. De vegades la nit et confon, perquè clar, ens llevem de la taula a les 7, imagineu-se, eh? I diem, estaria bé, no?, fer una passejada ara...
A vegades hem anat al circ, a vegades hem anat a veure teatre. Hem fet activitats en bolera, també. Tinc un cunyat que és molt... Tothom té un cunyat, que és imaginatiu. Els cunyats, la veritat és que som divertits, la família. Llavors, clar, ens fem tots els grans, el típic. Els petits ja tenen ja 30 anys, 26. No està marament, eh? I la vida va fent. És maco, Nadal, i m'encanta...
Doncs bon Nadal, bones festes, bona escudella i bons canelons. Igualment, eh? Molt bones festes i visca Rubí, eh? Visca. A reveure. Tu ja tens planificat o ja saps més o menys què menjaràs per Nadal, Sant Esteve, aquestes festes que venen? Sant Esteve i les festes que venen, no, però Nadal, Escudella i Cardolla.
De tota la vida? De tota la vida. Qui la fa, la mama, la sogra, tu? Mira, la feia la sogra i aquest és el segon any que la fa, la dona. O sigui, té que continuar la tradició familiar. Li surten bona? Sí, ja està assajant. Ja en porto dues. Jo també ho faig això, de fer-ne de petites per anar assajant. Sí, sí, sí. Sant Esteve Canelons? No. No necessàriament? No necessàriament. No, no, és que no queda res el dia de Nadal.
Comencem a celebrar Nadal o la nit de Nadal, el dia 24 de la nit, també fem alguna cosa? Fem alguna cosa però molt light i en petit comitè. Som 25, allò amb els 4, 5 que sou a casa i ja. Som Nadal i Sant Esteve. I ja està.
Cap d'any? Cap d'any fora de casa. Fora, eh? Sí. Que cuini una altra. Exacte. Molt bé. Moltes gràcies. Bon Nadal. Ja està. Gràcies. Gràcies. Adéu. Ja t'he planificat, vostè, els àpats, la gastronomia d'aquest Nadal?
Doncs no, no, de moment no encara pensem a veure què decideix la meva dona. És la dona, eh? Sí, sí, la meva dona és la que fa, llavors és la que decideix. És la que decideix. O bé menjarem el cardolla o bé canelons i després una mica de vedella i ja està. Anem per passos. Nadal, Nadal és dia d'escudella i cardolla, aquesta tradició més o menys es manté que a seva? Sí, sí, en principi sí.
Hi ha tercer? Hi ha escudella, cardolla i després encara un rostit, encara un filet, encara alguna altra cosa? O amb l'escudella i cardolla tenim prou? Nosaltres ara amb l'edat que tenim ja en tenim prou. Sí, eh? Sí, sí. Abans menjàvem més, però ara no tant. Canelons per Sant Esteve? Canelons per Sant Esteve, sí, sí. També qui els fa?
Això els comprem fets. Això ja ho tenim fet, eh? Sí, sí, sí. Nosaltres no els fem, no. La part divertida només, la de menjar. Això mateix, sí, sí, sí, correcte. Doncs apa, bon Nadal, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Ja ho veuen, que més o menys la tradició es va mantenint, l'escudella, la cardolla, el dia de Nadal, i els canelons per Sant Esteve.
M'agrada el Nadal, faig petons i regals, als carrers i als balcons, plens de llums i colors. M'agrada el Nadal, un pessebre com cal, pastorets i torrons, i cançons vol al foc. Quan miro la nit, veig el vidre entelat, es creu que m'agrada... Va, treguin paper, llapis, boli...
Sí, esclar, perquè hem de fer la recepta del caldo de Nadal. Per això sou aquí, no us amireu així com si jo us deia demanar pels rius d'Europa. Si és un programa de Nadal, estem parlant d'escudelles, què voleu que us demani? No, no, sí, sí. Va, doncs venga, som uns a casa. Agata, agata, hi ha puta com la Mariona, es veu? A veure, jo vaig... Jo, la veritat, eh, jo vaig a...
A lo pràctic? Ja, i ara em diràs a l'ojo. A l'ojo, sí, sí, a ojo. I si fas molt caldo no passa res, després el que et queda el congeles. Sí, sí, no, per això no hi ha problema. Però més o menys, què hi hem de posar? A veure, l'aigua. Aigua. I poses les verdures, àpid, pastanaga... Àpid, mira-te, pastanaga... Sí. Porro. Porro.
La xirivia, que és allò que només es posa el caldo i que no se sap res més. I l'altre... El nap. El nap. El poso sempre, però no me'n recordo mai. Jo li poso una patatona.
Una patata gran. No, patates a casa n'hi ha d'haver. Que n'hi hagi. Menys mitja per cap, sí. Ah. Sí, perquè la patata amb el gust del caldo agrada molt, saps? No és com la patata bullida normal amb aigua. És allò... Sí, sí, no. Col? Sí, ara anava a dir quatre fulletes de col.
per donar-li el gustet. I després cigrons també li poso. I cigrons. Cegs, que he deixat en remull la nit abans.
Els fas de veritat, eh? Jo sí, els cigarrons aquí a casa sempre els fem de veritat. I si no, els faig a part i després agafo el suc i el tiro en el caldo. Poséssim de pot? Tampoc no passaria un drama, eh? No, però el sabor que et deixa... No sé cap drama. Ho sento molt, però aquí et dic que no. No? No, perquè si no, tu què vols?
La substància del cigreó. Clar. Aleshores, el cigreó de pot, primer que ja l'has de rentar. Aviam. Perquè allò del suquillo aquell no és... Suquillo? Allò és gelatinós, aquella cosa. Aquella cosa de pot, no. Que no, que no.
No, perquè hi ha molts establits. Anem a les carns i després contesto això del cigró. Vale, carns, jo li poso. Genoll. Genoll? Apa, de vedella, entenc. Sí, genoll de vedella. Després, espinada. Espinada. Després, falda, un tros de falda.
Alda. Tot això es va dir allà, eh? Sí. Després poso pollastre, que pots posar carcanades i després també coixetes per poder posar després a la candolla. De porc poso la careta.
Hi ha gent que li posa peu, però jo posant-li la careta, jo ja en tinc peu de... de graça de porc. Jo hi poso orella, en lloc de careta. Bé, la careta jo li poso tota. És amb tot, des del morro, la ganta... Sí, i l'orella, tot. Vull dir, tota la careta. Vinga.
I ara queden... La carn hi estaria, no? Gallina? És que jo li poso pollàstea. I ja està. No, la gallina es feia abans. Igual que també abans, jo recordo de petita que hi posaven les potes de gallina. Això no l'hi he posat mai jo. Jo recordo de petita de beure-ho a taula. I ara faltarien les llaminadures, aquí.
Què és la llaminadura? La botifarra blanca, el botifarra negre... Ah, això són les teves coses. Jo no li poso botifarra. I això només es posa al final. Sí. I després, a l'os de pernil, aquest salat, que li fa el caldo blanc...
I segir. I segir? Segir. Sí, un bon tros. I això ho enfarino i... i enfarinat i que li faci una miqueta de massatges. Que agafi la farina. Llavors, el meu punt és, amb genol de vedella, espinada, falda, pollastre, careta, peu, cuixa, carcanada, os, segir, bodifarra negra, bodifarra blanca i pilota, de debò que algú sabrà de què és el cigró? No!
Aquí està la cosa. No és pel fet que sàpigui... Aleshores, tu et vols menjar el cigarró. És pel suquet. Pel suquet del cigarró. Ja està. El suquet que deixa el coure el cigarró. No, no. Si vosaltres et dieu que jo faci el cigarró de veritat, jo el faig. El poses. I aquestes coses que van a la candolla, ho poses amb una bosseta. A dins del caldo. Sí, això sí. Perquè no es barregi. Això sí. Perquè si no, se't desfarà tot i així. I bullir, 3 hores. Mínim. A foc fort. Ho poses tot junt? Sí. Sí.
Jo sí. Cadascú té la seva variada. I quan falta tres quarts o mitja hora, trec tota la carn que representa, que serà la candolla, i poso les pilotes. La pilota la faig amb carn picada de port, picada de vedella, i jo a l'hora de fer-la ho faig amb una miqueta de pa amb llet. Una mica de llet, sí. Eh?
allò una mica amorosit, ou, i... em sembla, bueno... La farina, no? Per què això? La farina, li dones forma i ja està. I aquí hi poso un puntet d'all i julibert. No, jo sí, jo li poso una miqueta, però molt poc. Però molt poc, eh? Vull dir, potser... Molt poc, molt poc. Clar, jo amb la quantitat que poso són... són d'un pam, més o menys, i tres dits de gruixut, i en poso unes 10. Clar.
I amb tot això, una dent d'all. Ja n'hi ha prou. Que hi ha molt petitet i julivert. Sí, sí, perdona ara, home, simplement. Galets, els bullim a banda? Sí, però jo li poso una mica de caldo. A banda, és que hi ha gent que ho bulleix amb aigua. I a mi això... No. Li poso no tot el que és l'aigua del caldo, perquè queda com... l'hauries de fer molt poquet.
Jo ho faig mitat i mitat, perquè normalment trobo que els galets tarden la vida sencera a fer-los, especialment per Nadal. Sí, sí. El dia de Nadal tarden molt els galets. Ah, perquè estàs allà, no? Estàs allà. Perquè estàs allà. A veure, si estàs allà quan el caldo, aigua mig i mig, mig bullint, li tires als galets, que són 6 minuts? 13, eh? Depèn del tamany. 13. És que miraran els galets grossos. Aquells grossos. Ja, ja, però... 13.
13. Hem fet proves. Saps això del conillet d'Índies que dius tu? Jo porto dos escudelles a casa allà per provar punt de galets i per provar-ho i amb aquest. Aquests tan grossos necessiten més temps. Jo el que faig... El que jo estic posant és petit. És el petit top. Jo faig mitja cocció i quan veig que estan al dente que comencen a coure, apaco el foc i els trecs. No, no, però els deixo amb el caldo. S'acaben de coure en aquella temperatura. Jo faig mitja cocció amb aigua
Jo ho faig directament amb caldo, eh? Perquè caldo el fem abundant. Però bé, no passa res. I després l'altra mitja cocció ja amb el caldo que toca, perquè no se'm voli massa cosa. Perquè aquí he posat mitja paga, saps? Entretot. I has de tenir una bona olla, eh?, per posar tot això. Clar, és que som onze a casa. Llavors, dos. I si no, dues olles. Normalment faig dues olles. Dues olles i la teva.
La del Blai i la meva. Un cop teniu això ja apuntadíssim, la veritat és que hi ha molta gent que opta per externalitzar els àpats de Nadal, que és encarregar-los fora i ja per fora. Jo me poso guapo. Per Nadal res no estrena, res no val. Jo me guardo allò. Me poso guapa, estreno camisa i ja, si cas, que em faci la cuina una altra persona, no? Que sí, que sí.
El Jonathan Mendes, de la pasteixeria Méndez, que avui no és aquí perquè està enfaïnadíssim entre el panetone, el torró i no sé què, també ens ofereix la possibilitat d'encarregar-li entrants i postres. I com que ell no podia venir... I hem anat dos altres. Exacte. Un que manou a la muntanya, la muntanya va molt o el que sigui. En tot cas, que hem anat a Can Mendes i també hem fet una gravació. Jo aquell dia tenia una mica més de veu que l'altra vegada, o era el mateix dia. No era el mateix dia, llavors molta veu no hi ha. Però vaja, s'entendrà.
Ha sortit això, Can Méndez. Direm-nos-ho, va. Això del Nadal és un rebombori, una moguda, una complicació logística i d'ordre a totes les cuines. Segur que tant a la seva com a la meva també hem notat aquesta sensació del rebombori que se'ns cau a sobre. També a les cuines i als obradors, com el de la pastisseria Méndez, a qui avui hem vingut a visitar. Joan Adán, què tal, com estem? Hola, què tal? Rebombori a la vista per Nadal?
Molt rebombònic. Molt, eh? Molt, molt, molt. Clar, hi ha molta gent, com jo, com vostès, potser, que diuen, mira, jo de cuina, potser que ho faci un altre, no? I aquí l'altre, en part, també pot ser, per què no, el Jonathan. A veure, què oferim per aquest Nadal 2025?
Aquest any hem fet més que res entrants, perquè no tinc que fer els entrants, perquè cuina en si jo no en faig, i ja està. Hem fet coses ràpides, petites, que és el que li agrada a la gent, i el picoteo, que és el bàsic.
Ràpid és quan només n'has de fer una, però tu que ja en tens encàrrecs de 13 o de 15, no ràpid no serà, eh? No, no serà ràpid. Serà a base de màniga i pum, pum, pum, pum i anar fent. I ja està, eh? Tenim pasta salada, pastís de tonyina, pastís de salmó, coca d'escalibada, tartaletes variades, que és això dels canapés, que sempre queda bé, que sempre que vesteix, eh? Tenim sobrassa de pater, salmó, tonyina, rocafort i gambes. I també proposes postres.
Ostres, sí, sobretot. Torrons, panetones, troms de Nadal i el que sigui, el que demani. Anem a PAMS, a Panetone. Ja saps que Rubí havien entrenat els de l'equip mundial del panetone, aquell d'aquell concurs. La vam guanyar i en tot cas apostem pel panetone 100% rubinenc, que és el que fa aquí el Jonathan. Explica'ns una mica aquesta recepta i com tens les previsions de panetone.
A veure, el panetón és com un pa de passí més greix i és un postre molt elaborat, perquè al final comences a pastar a les 6 del matí i han entrat al forn a les 4 de la tarda, perquè té 3 fermentacions de dues hores, has d'anar amassant, treure, posar i els... com t'ho diria...
fer les boles, que és una massa que ens enganxa molt, posar els capirotes, després tallar, posar un porcinet de mantega i cap al forn. I és elaborat, és elaborat.
És d'allò que ja has d'estar pendent. Sí, ja has d'estar pendent. Amb el telèfon, les alarmes, i vas fent una cosa, i pim-pim, i pava, i sona, i correns cap allà. De quins gustos el tenim? De xocolata? Aquest any faig xocolata, el clàssic passes amb taronja, fareu un sense re, per poder-los omplir, injectar-los de la que el client vulgui, i aquest any fareu de festú.
De fastuc, eh? Que tu ja has descobrit aquella crema de fastuc, i està ahí, que la pones sentado, eh? Sí, i aquest any he fet el torró d'obait, aquest que estava tan de moda. Sí, eh? He comprat els fideus, i ho he barrejat amb la crema de pistatxos, amb pistatxos, també tronsos de pistatxos, la xocolata, i encamisat, i cap a dintre. I era bo, què? No, molt bo. Sí? Jo he donat a provar, i de moment m'agrada, de moment m'agrada.
Un tronc de Nadal. Això és com més típic, que és aquella mena de braç de gitano que no, enrotllable, que al final sembla un tronc, però és ninja. No deixa de ser un braç de gitano, li talles les puntes, fas un braç de gitano més petit, enganxes i decores i banyes de xocolata.
fer de nata, de trufa, de nata i trufa, de fastoc també, de fastoc també, i les mides que la gent es comença a volguin. Entre 5 i 6, tinc un d'encarregat per 12, que sortirà un tronc maco. Per 12? Sí, sí, sortirà un tronc, ja me l'han encarregat. Ahir per la tarda ho van encarregat. Sortirà un tronc, li faré una foto segur. A casa som 19, per Sant Esteve. Si et vinc a demanar un tronc per 19, igual. Es pot fer, es pot fer. Sí? Es pot fer, es pot fer.
Fins quan tindrien temps per acostar-nos aquí a la pastisseria a fer encàrrecs? A veure, jo intentaré tancar última hora el dia 22, si no és un encàrrec d'algú que ja no tingui que fer. Si és algú que tinc que fer, tires una mica més i fas l'encàrrec. Però jo m'agradaria que la gent, el 22, tancaré.
El 22, que és un dilluns, eh? El dia de la loteria. El dia de la loteria, exacte. Aquell dia de la salut, que si no ens ha de tocar la loteria però tenim salut, doncs no passa res. No? Quan obriu? Quan tanqueu? Aquest any, com cau tan malament, em toca treballar el dia 26, em toca treballar, i tancaré el dia 25.
I després ja cap a cap d'any i la marxa final... Doncs aquest any només tanquem per Nadal. Sí, només tango per Nadal. Bueno, i el diumenge que toqui, el 28. No, com tots els diumenges del món mundial. Bueno, si no cao... Si no cao en Sant Estònia, no ha de fer coca o no ha de... No s'ha estat mai aquí, eh? Torra de Gemma hi ha el temps de coco, el de nata i nous, el de fastup i el de xocolata. De tots aquests, quin és el que més es ve? La Gemma, la Gemma. La Gemma faig dos calaixos...
I surten unes 66 tabletes. Tenim una aquí. Si en tens una aquí, i si rebusqueu l'arxiu, l'any passat vaig posar sobre un d'aquests calaixos. Igual de bo que els d'aquest any, ja els hi dic. Jonathan, que passis molt bon Nadal. Ara mirem cap a l'obrador a veure quina pinada tenen aquests panetons. Sí, ara mateix, cap a dintre. On les heu posat?
Prendrem la paella pel mànec i ho farem improvisant. Enceneu el foc! Endavant! Un sec, al sucre i llimona, i farina, no la bona, xocolata millor! Sí!
A la pastisseria de Nadal hi trobem dolços sensacionals. Entre farina i llet s'han colat uns nens que causen gran en pastill. Fem en a la pastisseria de Nadal. És un tronc, és un amor. Ve del bosc ningú sap com. El més catxondo del Nadal. Tio, tiona, tot si val. Caga, caga, tio, emellos i torró.
I nosaltres esperant mandarines i fruits secs. I al rebost no hi queda res. Caga, caga, tio, nelles i torró. I els Reis d'Orient i el Paranoel no poden competir amb una tradició tan fric. Es tornem bojos al picar, nens ets.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
És un amor, bé del bosc ningú sap com, el més catxon del Nadal, tio, tiona, tot si val, caga, caga, tio, amelles i torró.
Amb aquest rock del tio, de l'Ali Begut, arribem al moment de posar-hi ampolles a la taula. I hem posat escudella, hem fet les mandonguilles, el caldo, el capó, tot plegat, ja està. I hem fet els entrants, els torrons, tot, ja està. La part sòlida ja la tenim tota feta, i la líquida, però calenta, ja està. Anem al vi, amb el Jordi Rostarazzo, el president de l'associació rubinenca del vi. Jordi, què tal? T'agrada Nadal?
Sí. Sí? Sí, m'agrada, sí. També per posar-hi recomanats del que regalen vi? Sí, i tant. Oi? Sí, és la millor oportunitat. És la tu i jo. Correcte, sí, sí. El Blai regala...
Escudella. Regala per Nil, no? El plaig regala per Nil a vegades. Sí. Doncs és lògic, també regala vi, no? Sí, sí, sí, absolutament. És d'aquell vi que no et compraries, doncs que te'l regalin. Que ve el Jordi i te'n porta una ampolla. Te'n porta una ampolla i dius, oh. Oh, clar que sí. Especial per tu, saps, la teva parella. Oh, tupendo, fantàstic. Ja t'ha regalat una nit romàntica, a més a més, i només t'ha portat una ampolla. O sigui, ja t'ha regalat l'experiència sencera. Volíem parlar de vi en llauna, Jordi.
Sí, és el moment. És el moment, no? Sí, sí, és el moment perquè la vellauna és tendència absoluta a tot el món.
I, mica en mica, es va obrir un pas al nostre mercat, que encara és una mica jovenet, en aquest aspecte. Aquí encara ens posem una mica les mans al cap, o què? Sí, sí. A veure, aquí ens posem les mans al cap per tot. En general. En general, per tot. I també amb el via amb llauna. Tenim uns tabús, tenim...
una sèrie d'arquetips o una sèrie de funcions marcades per tot i ens costa d'obrir pas a noves tendències, però a poc a poc, no fa gaire, la cervesa no venia amb llauna.
Jo vaig estar parlant amb... Hi ha una associació que es diu Associación Española de Latas, que la formen els fabricants de llaunes d'aquí del territori i estan associades a nivell mundial. I quan van introduir la llauna de cervesa també va ser un problema.
I ara mateix es venen més llaunes de cervesa que ampolles de vidres. Sí, sí, sí. O sigui que tot va amb el seu pas, no? I amb el tema d'albi en llauna també ha de seguir una evolució. És a dir, s'està introduint, costa, no tenim la cultura de beure l'albi amb la llauna, però gairebé tot, qualsevol tipus de beguda, ja està en llauna.
Llavors el vi no ha de ser diferent. Sí que no podem aconseguir... Ai, la Xili posa aquesta cara de tot el glamur, tot el glamur del vi. Té molt de glamur, i ara t'ho ensenyaré. Hi ha unes imatges que té aquí el mestre, i t'ensenyaré que hi ha glamur. Mira que bonic, mira que bonic. Per exemple, he portat unes imatges de mostra, això són unes llaunes de vi d'un celler del Penedès, Castelo de Pedregosa.
Llavors, el tema d'Arabiant Lleones treballa molt imatge. Deixa'm dir que si no ens veieu ens hauríeu de veure, a 3ds.rui.cat, perquè ara nosaltres estem veient aquestes lleones a través de l'Streaming, són lleones...
Una miqueta més altes de les lleunes de cervesa, i més estratetes, però estèticament són molt xules. Quina quantitat té? Això normalment 200-250, aproximadament. Com una lleuna de Coca-Cola. Poden ser més petitones, però és una dosi. Seria una copa. No, una mica més. Com una Coca-Cola, no? Sí, com una Coca-Cola, aproximadament. Cervesa.
Més o menys, 200 o 150. Llavors, què passa amb aquest tipus d'envàs? Que s'aprofita tot l'envàs sencer per fer disseny i per fer-ho atractiu. Llavors, ens trobem, per exemple, aquí hi ha un altre motiu, que és un celler de la Conca de Barberà, que es diu Can Ví,
I treballen també molt el tema del disseny i de fer atractiva la imatge per comprar, no? Això no ho podem fer amb una ampolla de... Home, per què no? Perquè només tens l'espai de l'etiqueta. L'espai de l'etiqueta, però el pots fer més gran. És que a mi això no em diu que és vi. Home, posa vi. Sí, canvi. Em suggereix més com una...
Com una beguda aquesta energètica. Aquesta és energètica. Bé, a veure... Perquè la forma de la llauna s'assembla una mica. Exacte, exacte. La forma de la llauna... Aquesta sensació, eh? És aquesta, però són vins. Si passem una altra imatge, sisplau.
Són vins i són ben xolos. Oh, que bonic! Això és un celler que es diu Glas, que també és del Penedès. Llavors, el format de la llauna té la fotografia de la copa amb cada tipus de vi. Una mica per identificar fins i tot varietats. Veieu que posa marlot, fins i tot fan vermut. És a dir, tot el que podem... Està tot en anglès. On has dit què era, això?
Això són del Penedès. Estan en anglès i té la seva explicació. Perquè aquí encara no té mercat. Té la seva explicació. És a dir, aquest tipus de producte al mercat nacional no tenen tanta sortida com al mercat internacional. Penseu que als Estats Units, que van ser pioners a Califòrnia en aquest tipus de format, el consum és massiu. I al nord d'Europa també.
Llavors, és normal... Però aquestes, amb copa, tu em presentes en un pícnic, no? Amb dues copes d'aquestes? Clar, clar. Són maques, perquè sí. És molt atractiu, és molt atractiu el format. Llavors, ens hem de treure una mica aquests prejudicis que tenim de... que només amb ampolla, que només... Ens hem de treure de sobre, perquè...
Perquè al final el producte ben bé és el mateix, i llavors si el producte és el mateix, l'envàs només és un vehicle per arribar a casa. No té cap diferència l'ampolla amb l'alumini? Cap mena de diferència. Jo tenia entès que és millor.
Amb alumini o amb TTV? Sí, ara us explicaré. El que és el vi en si, en si mateix, no té cap mena de diferència el que s'envasa amb una ampolla de vidre o amb una llauna. Cap mena. De fet, les llaunes estan recobertes d'una resina epoxi alimentària que evita que el contacte amb l'alumini pugui...
interferir amb el producte, amb l'oxidació, amb tot això. Llavors, és absolutament igual.
Què coses bones té també? Que són, veieu, són llaunetes, són racions individuals. No cal comprar una ampolla sencera de vi. Això està bé, sí. Això està bé, perquè quan obres una ampolla de vi, se't queda allà la meitat. Això no. A mi no em passa això, eh? Bé, bé. A casa no. Bé, però ens entenem. Sí, sí, sí, no, té raó. Si estàs sol, sí. Correcte. Més coses. Petxada de carboni.
És menor. És a dir, tot això... Això és més sostenible que el vidre? Molt més sostenible. És a dir, es gasta menys energia per poder reciclar l'alumini que el vidre, i gairebé més del 90% de l'alumini es pot reciclar, cosa que el vidre no. És a dir, és molt més sostenible que el vidre, però moltíssim més. I es deu poder refredar més ràpid.
Clar, i pensa, i refredar-ho, lògicament, es refreda més ràpid. Es pot transportar millor. Estar aïllat al que és el líquid de la llum. És important. És molt important. Podem viatjar amb ell amunt i avall sense cap mena de problema i transportar-lo. És a dir, són tot avantatges. Vull dir, no necessitem un obridor.
Són tot avantatges. El que passa que, clar, ens hem d'acostumar a un format diferent. Sí que és veritat, els més puristes diuen, però això no pot envellir. No, no pot envellir. Els vins que s'envasen amb llauna no estan fets perquè els tinguis a casa i envelleixin i millorin. No. Amb un o dos anys te'ls has de beure.
Però a veure, això no penso que sigui un problema. No, tant que no. Llavors veieu que són tot avantatges, el que passa és que no ens ho expliquen, es pensa que no tenen la qualitat adequada, que no sé, aquests prejudicis que al final va corrent aquest rumor i no són així.
Al final em sembla una proposta ben original. Sí, sí, sí. Molt més còmode, molt més pràctica que el vi. Correcte. Però que una mica la sensació de quan vam deixar d'anar al cine i vam començar a veure plataformes, no? Sí, oi? Que hi havia una part...
Aquella romàntica és laborós. El moment romàntic aquí es tenca. Sí, però a veure, això al final... La nit romàntica a mi ja me l'ha aixafada. Depèn. Aquí diré depèn. Que fa el clec-clec. Perquè tu t'arriba a casa una caixeta amb dues lleonetes tan maques com aquestes a un regalet i llavors ja...
La cosa ja s'aixeca. Segurament pujar-te la torre i fer-la amb una ampolla de vi no podràs. Però amb aquestes dues llaunes a la butxaca sí. I pel carrer tampoc pots anar amb l'ampolla de vi. Em sembla estar privit. Però amb aquestes dues llaunes a la butxaca potser sí. Ara bé, us dic una cosa... Perquè sí.
I gel, no, perquè faria fred. Posa-hi una mica de la teva banda. No, no, que està bé. Absolutament recomanable, és a dir, no beuràs el vi directe de la llauna. També és important. Clar, l'hauria de posar en una copa, no? Correcte, perquè si tu beus una cervesa directa de la llauna, agafarà una mica de gust de metàl·lic. I el vi igual, i la Coca-Cola igual, tot igual. Si t'ho serveixem en una copa,
És impossible diferenciar-ho. Que notis una diferència de gust entre... S'han fet, penseu, amb cervesa, aquesta prova s'ha fet mil cops. I els més entesos, jo sí que ho esbrino... No, és impossible. Si està ben servida...
No notes cap mena de diferència. No passarà, eh? Exacte. Segur que no. És un envàs, pensem que és un vehicle perquè ens arribi el vi a casa. I amb disseny... Normalment, totes aquestes empreses que es dediquen a fer via en llauna, a banda de treballar molt la imatge, com ho heu vist, exploten la sostenibilitat, exploten l'ecologisme...
intenten treballar amb vins ecològics, totes aquestes coses, donar valor afegit. Hi ha una proposta de valor afegit al voltant. Exacte, hi ha una proposta que aglutina una mica tot això, per tenir una mica més de valor afegit i que aquella llauna no sigui del vi que podem consumir amb una ampolla normal. Sí que n'hi ha.
Penyescal, per exemple, té vins amb llauna. Hi ha més empreses també que ho tenen. Però aquestes empreses que es dediquen al vi amb llauna i ho treballen bé i funcionen, donen un valor afegit al que hi ha dins de la llauna. No és el mateix vi que pots comprar amb ampolla, no, és una altra cosa. És una proposta global. No estan submesos, per exemple, aquí...
a les denominacions d'origen, excepte que només la Déu Catalunya pot fer el vi amb llauna, perquè Déu Catalunya és més lliure, però no estan submesos a aquestes restriccions a les D.O.s, llavors poden fer combinacions, poden fer mil i una proves per tenir productes diferents. I això és el vi amb llauna, és un producte diferent i...
que és tendència que el vi és d'una qualitat excepcional, igual que de l'ampolla, i que val la pena de tastar-lo, almenys fer la prova. I no val tant. Vull dir, al final, allò de comprar-te una ampolla, compres un parell de lleonetes, et surt més econòmic que l'ampolla sencera. Anava a preguntar això. Això quan em costarà?
N'hi ha des de dos euros fins a cinc euros la llauna, vull dir, és com el vi. Vol que l'ampolla... N'hi ha de tot, eh? Exacte. La preparació és la mateixa. Exacte, i no has de comprar l'ampolla sencera i amb dues llaunetes ja estàs ja satisfet, no? I vull dir que val la pena per això.
I com dius, que màxim dos anys pot aguantar? Sí, però això no és només... Home, és que l'ampolla, si és amb tap de suro, també perd. Correcte. Si no tens una bona conservació i d'això, el problema és, si és de plàstic el tap, que no ens agrada tampoc, aguanta més.
De plàstic al tap de vi, vols dir? Sí, aquesta silicona que posen al tap. Ah, silicones. És millor que no pas el de suro, que el de suro té porus. La xil·li venia pel caldo, però si hem de parlar de vi també parla. Sí, no, em sembla perfecte. Aquí no hi ha problema. Aleshores, també suposo que es conserva molt més bé el vi.
que et dius que té una vida de dos anys... És recomanable, és recomanable consumir-ho en dos anys, més que res no perquè es faci malbé, sinó perquè en dos anys el tipus de vi que s'envasa amb llauna comença a perdre propietats. No està preparat per envelliment. Penseu que qualsevol vi no pot envellir. Els vins que van per envelliment ja són...
Estan seleccionats perquè tenen unes condicions organolèctiques, etc., que permeten que aquest vi pugui evolucionar bé. Però no qualsevol vi, tu agafes una ampolla de vi...
el típic que deien el cosechero i tot això, i el deixes amb allí i als 8 o 10 anys és vinagre. En canvi agafes una ampolla del Vega Sicília i el deixes 4 o 5 anys i l'obres i flors i viola. I continua a ser el mateix. Ara veiem aquí el resum d'aquest glaç. Millor. Sí, i us volia comentar, perquè al celler glaç,
de Glaskant, del Penedès, té una sèrie d'aspectes o claus que són importants a comentar. Ja ho he dit, però... Sí, més o menys l'has dit, però la repassem. Tendència mundial, via enllauna, eco-friendly, dosi única, i el col baix, m'he oblidat de dir-ho, normalment el via enllauna no sol tenir una graduació molt alta.
Per què? Perquè manen tendència amb el món. I ara mateix, amb el món del vi, la tendència és allagir-hi l'alcohol. Baixar l'alcohol. Ah, sí? Sí. I llavors el vi enllauna...
Va més ràpid. És a dir, s'adapta més ràpid als canvis. Perquè no és un vi que hagis de tenir al celler tres anys, sinó que... I quina graduació més o menys té? A veure, pots trobar vins des d'alguns blancs amb vuit graus...
I negres amb 11, 12 graus podria ser. I llavors són fàcils de veure. I vull dir que no són pesats. I això és important també perquè baixem una miqueta a la graduació.
un gran ventall de possibilitats. Aquestes empreses fan, ja ho heu vist abans, vermut, també en llauna, fan esprits, esprits és una beguda a base de vi, com el vermut, llavors li fiquen bombolla i una mica, sí, amb macerat amb llimona i...
I és un altre tipus de beguda. I van explotant una mica tot el ventall de possibles consumidors. Però sempre, ja ho veieu, l'alcohol no és el motiu. És una altra cosa. I si el mestre em posa la segona imatge... Preparat per beure-hi fàcil de servir? Exacte.
El que hem parlat abans, preparat per veure, fàcil de servir, no cal un obridor, treballa molt el tema de sostenibilitat i agricultura orgànica, el que us he dit abans, l'ecologia, sense gust d'alumini,
Evidentment, sense gust metàl·lic, que això ara mateix amb la tecnologia que tenim es pot fer, però fa molt de temps això no passava. Les llaunes, penseu que a la Primera Guerra Mundial els francesos ja els donaven els soldats via llauna.
Però era de plom, imagina't. Si no els matava la guerra... Els matava el plom. Els matava el plom. És a dir, ara això ha canviat. I una mica la filosofia alternada al Via Llauna va per aquí.
Déu-n'hi-do. I aquí el país va avançant, mica en mica. El cava el veurem també, amb llaunes? Evidentment, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha. Sí, sí, sí, ja n'hi ha. A Vinyó, per exemple, a Vinyó. Era que ell, una de les llaunes, no? Una de les que hem vist no és cava. M'ho ha semblat per la copa, m'ha semblat, dic això. Sí. La tercera? Sí.
Veieu, amb bombolla? Sí, sí. Potser enrosat, un cava rosat. Aquesta que veieu que posa bubbles, són bombolles en anglès. I bombolles roseus. A veure, no és cava, perquè cava és un mètode de vinificació. Després coneixem que a la beguda li diem cava. Llavors, això podríem dir que és un vi escumós. És un escumós. És un escumós.
I n'hi ha, a Vinyó, per exemple, ja té llaunes amb escomós, que no podem dir cava, però... I fins i tot n'hi ha, és un mercat que és molt gran, amb la llauna és el petnat, que es diu que és petillant natural. Aquí hem parlat molts cops del vi ancestral, us en recordeu? Sí. Llavors, amb la llauna és fantàstic.
El via ancestral fins i tot n'hi ha a cellers que fan que acabi la fermentació dins de la llauna. Això és ja tecnologia punta. Déu-n'hi-do, no? I llavors el producte que tens és fantàstic, és una cosa extraordinària.
És una aposta també una mica com més healthy, no? Del món del vi. A veure, beure vi no és healthy. Per això. Però si baixem, per això t'ho dic. Home, els metges d'abans et recomanaven una copeta de vi al dia. Sí, i també. I negre. I el tabac feia passar-la tot. A veure. I l'ansietat. I l'ansietat. El penyac queda pel cor o alguna cosa així. Home, no, això és mentida. O sigui, no. No.
No és Kelsey, però sí que hi ha una tendència a aquesta gent, com més Kelsey, pel que veig, perquè baixes graduació, sostenibilitat, que l'alcohol no és l'objectiu.
El vi té alcohol, això no podem fer res, però l'objectiu no és emborratxar-nos, sinó gaudir de la beguda, que necessita de l'alcohol per poder ser una... com diuen els anglesos, balanced.
Arrogrit a la producta. Sí, sí, sí, és com la picada, ho acaba de lligar, però no és l'objectiu exactament de la carn. Ara serà més complicat. Ens queda un minut, eh, Xiri? No, no, que deia, si amb l'ampolla trobar-li el grau de fred ja és, segons com, una mica complicat, amb la llauna ja és... Se't pot passar, de fet, en el blanc no passa res, però amb el negre...
Bé, si se't passa de fred... L'escalfes. Deixa-lo una estona, no? Deixa-lo una estona. I si està calent, el refredes. A veure, això és molt fàcil. Jordi, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Per innovar-nos sempre amb les tendències del sector del vi, que nosaltres, ignorants, pensàvem que era una cosa com molt quadriculada.
I és que coneixem el Jordi i ens adonem que no, que la cosa innova, que la cosa canvia i que, a més a més, s'adapta als nous temps. Moltíssimes gràcies per venir, per obrir-nos aquest món, que passis molt bon Nadal. Igualment. Blai, cuida't molt. Ho farem. Cuina molt, menja bé. Cuino poc, menjaré bé.
I em cuidaré molt. Tot el que puguis i que consti que a la Xili no ens queda mai una mitja ampolla de vi perquè el que sobreu el fricandó. Això és així. Depèn del vi. Depèn del vi, no. Depèn del vi, farem un esforç i ens l'acabarem. Xili, cuida't molt. Cuina molt, menja bé.
I deixa't convidar també de tant en tant. Home, sí. No t'ho carreguis tot tu. Sí, sí, sí. Convideu-me. Nosaltres fem parada, parada de vacances, i tornem el 13 de gener, si no m'erro, si no m'equivoco. Entretant, doncs això, el Blai Ferran, la Mariana Álvarez i el Robert Fernández els fogons. Tornarem farts i contents, però després de reis. Cuineu molt, mengeu bé i bones festes. Adéu-siau. Adéu-siau.
El pastor rovelló que arboris un sac del dimoni escuat i que em donis cançons i un sac ple de petons, un dibuix d'aquest món sense mans ni calor.