Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
Què tal, família? Com estan? Benvinguts, benvingudes al primer, segon i postres del programa Fodí de Ràdio Rubí. Quan li demanem a la tieta què fa de les seves croquetes les millors que hem d'estar mai, quan la mare comparteix el secret dels fideus a la cassola o quan el pare respon als nostres interrogatoris sobre l'arròs dels diumenges, hi ha moltes possibilitats de rebre sempre la mateixa resposta. Ho hem cuinat amb amor. Què som? Com es mesura l'amor en una recepta? En grams? En litres? En pulsims?
De quina manera fem arribar l'amor a la cassola? I si l'amor és un ingredient, pot ser de millor o de pitjor qualitat? Al final, quan les mares, les tietes, els pares parlen d'amor a la cuina, volen dir paciència, temps i dedicació. Paciència pel xiu-xup, temps i diners per anar a buscar els millors ingredients i dedicació per estar pendent de la cocció i que quedi perfecta.
Però si la mort de les receptes és paciència, temps i dedicació, podríem arribar a substituir les mans de les àvies, les dietes i els pares per una intel·ligència artificial? Notem la diferència quan l'arròs l'ha cuinat la mare o el ruot de cuina que té a sobre del marbre? Acompanyeu-nos que avui el primer, segon i postres fa tertúlia de xefs. Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Saludem, abans que res, el xef oficial del programa Blai Ferran. Què tal? Molt bona tarda. Molt bona tarda. Què tal? Bé, estupenda. Tu hi poses amor quan cuines? Jo hi faig la vertical. Avui costarà molt fer el programa, senyores, senyores, costarà molt, perquè els tartulians, tartulianes, la tartuliana concretament, avui venen disbauixades. Una mica els verats. Venen les verades, venen felices, no sé per què, però venen felices. I Valia, què tal? Com estem? Jo, molt bé, amb una mica de fred.
Però bé. Benfred és l'estat general d'aquest hivern horrorós que estem vivint. Sí. No? Sí, sí, sí. Però amb alegria? Molta. Molt bé. Molta, perquè si no, malament a rai. Tu hi poses amor quan cuines? Sí. I l'amor exactament que hi poses, què seria? Doncs el més o menys el que has dit, paciència... Sí, no? Sí, sí, és un toc.
I la que a vegades no tens temps. Ho fas ràpid. I d'allò segur que et deixes algun ingredient i segur que, com que no ha fet el prou xup-xup i aquestes coses, no et surten bé. Sí, sí. Allà tenim el xef emèrit del racó de la cidra, el Carles Guiredo. Hola, buenas tardes. Carles, què tal? ¿Tú le pones amor a la cocina? Yo siempre, de toda la vida. De toda la vida. Toda la vida le he puesto amor. També. ¿Y cómo lo medimos esto?
És que és això. És que, claro. Cada un no tiene su medida de amor, vamos, digo yo. També estamos d'acord en això. Però en la cocina, allò, els fogons, jo he dit paciència, he dit temps, he dit dedicació. Passió. Passió, passió en sí, que te gusta. Passió. Sí. I que ho proves. I ho pruebas, sí, exacte.
O dius, falta alguna cosa, falta alguna cosa. Seguis molt d'enterrones, eh? Me faltava la passió, Guiara. Veritat. Aquesta no me l'esperava. Ja has sortit tu, eh? Jo, jo. Una culpa teva. És veritat, jo com cuinava al restaurant, a mi m'apassionava el què? Inventar, descobrir, fer coses noves. Tenia autèntica passió i quedar amb sol a la nit, tancat amb la ràdio...
A investigar, a fer cosetes. Això era un... A mi el que em passa és que... I ha fet la vertical, no? I ha fet la vertical, no? També, sí, per despejar, perquè a vegades a les 2-3 del matí que estava allí. Has de fer exercicis. És broma, és broma. Sí, també, oi? També.
El meu problema és que mai faig els plats de la mateixa manera, de la mateixa recepta. Sempre poso coses diferents, perquè vas, el que dius tu, Blai, vas innovant. Però no hi ha una fitxa que diu allò com s'ha de fer? Mira, la fitxa amb pasteleries, si ara tinguéssim el compad Méndez, ens diria que s'ha de seguir.
La pasteleria és molt una ciència quasi exacta. Però la cuina té aquesta sort, que admet petits canvis. La cocina té una base, i a partir d'aquí vas sumant-ho. La fitxa és per la base. No m'hablen tots a la vegada, que no s'ho escuchen en casa. No hi esteu molts, avui, que no ens entenen. El Jonathan, que en té 53, per cert, re, un petó.
Que no ha pogut venir avui. Tenia un problema amb el frigorista i ja ha sabut de quedar atenint el seu negoci. Jo us volia plantejar com introduir amb l'intel·ligència artificial en això de la restauració. Pues nunca habrá esa pasión que hay ahora por mucha inteligencia artificial. Aquí anava. Mica en mica, eh? Ja hi ha...
Enginys, gadgets, que s'han anat incorporant a l'hostaleria com una manera d'automatitzar processos que tenen a veure amb, bàsicament, engastar menys, no? En invertir una mica i engastar menys. Per exemple, restaurants que no tenen carta i que tenen QRs. Allà, que s'estalvien la impressió, s'estalvien...
no?, aquestes coses. Sistemes per fer la comanda sense cambrers. Si van... Si aneu a algun d'aquests... Un d'aquests restaurants que tenen pantalleta, no?, i tu ja demanes què vols, ja fas la feina tu, diguem-ne, fas la feina tu... No m'agrada. I ja te la porten.
I directament hi ha alguns restaurants en què no tenen cambrers. Si heu vist, són restaurants asiàtics en què tenen aquells cambrers, aquells robots. Aquells robots. Sí, que t'ho porten i tot, sí, sí. No m'agrada. Pues tú imagínate todo eso metido en una cocina. Un robot... No, el robot ja el tens. ¿Haciendo la comida?
Tens un robot de cuina. Sí, el robot de cuina ja fa molts anys que tu l'estàs fent. Jo hablo robot de manos, robot de pies. No, però, a veure, tens un robot que si vols et fa... Què vols? Una crema. Et pot fer, doncs, tot el... Excepte... ¿Dónde sale mejor la crema? ¿En el robot o en el chup-chup? Això és una altra cosa. Però el robot t'ho pot fer. Sí.
Jo l'altre dia vaig provar que amb el robot aquest podia bullir els ous, fer els ous escaldats. Em vaig quedar, dic, jo... I van sortir bons, escaldats? Sí. Bueno, és que, a veure, si tu els poses en l'aigua, tampoc no té cap misteri, no li poses amor. Sí, sí, no vota tant, potser, no? Quan el tires... És que, esclar, quan hi comencem a posar amor? Escalfar l'ou, no? No...
A lo que és la base... No te l'estimes. No, a veure si em surt el pollet, no? Au, venga, i això... Ai, ai, que costarà avui. Vale, vale, venga, va. A lo que és la base no poses gaire amor, és després, quan vas jugant.
Amb els ingredients. Li poses màgia. L'amor és la màgia. Amor, màgia, passió... Són uns romàntics, us ho dic. Són uns romàntics. És així. Quina diferència hi ha entre fer una crema i fer una crema amb el robot? És a dir, si la servici és diferent, la servici a cegues, a un client, notaria la diferència?
Yo creo que no. Hay quien sí y hay quien no. Yo creo que no. Hay quien tiene muy buen paladar y te lo acierta. Es difícil, ¿eh? Yo creo que no. Pero se nota, ¿eh? Se nota. Y vosotros lo habréis notado. Si son temas de chup-chup...
Aquí sí. Segurament. A part que un robot fas dos, tres reaccions, quatre... Sí, ja està. Per això que el robot... Sí, però la mida... És la misma, exacto. La mida, això és qüestió de temps. Que fos per dos o tres persones. I és qüestió de temps. Ara tenim aquests robots domèstics que tenim a casa, tipus termomics, perquè és del que estem parlant,
que estan pensats en aquesta mida, perquè a les cases hi viuen dos, tres, quatre... Dos, tres persones, quatre persones. Cinc persones i estem molt torrats, val? Però si no, més o menys... Que sí, que sí, estan pensats per això. Però mida industrial en podries tenir, si volguessis. Deixa el temps. A veure, jo tinc un termomix dels antics, encara el tinc, i el tinc allà a Montrachot, no el faig servir, som dos a casa.
I hi ha gent que m'ho diu, que a casa cuinem amb el Thermomix, que ho fem tot. Però això és per falta de temps. I saps per què el faig servir? Ara pita, pip, pip, pip, ara què he de posar? El tomàquet, vinga. Al cap d'això de pita, què he de posar? Hòstia, per això ja ho faig a la cassola directament. Jo també. Jo tinc la Thermomix també. Però tu perquè en saps, no?
No, i si no en saps, i si no en saps, que no ets cuiner, no ets cuinera, de la manera clàssica també es pot fer, també seguint el que tu deies abans, una recepta, una estructura, tens primer el seu fregit, que la seva, tal temperatura més o menys, que aquí, que allà, tal cosa, tal altra...
No ho sé, jo soc més tradicional. Ara, els robots aquests, el que sí l'utilitzava molt era per fer cremes, això sí, cremes. Emulsionava molt bé. Al moment final, aquell que hi posis una miqueta crema líquida, nata líquida, doncs, hòstia, donava un toc molt agradable. Molt agradable. Però, esclar, per cuinar al restaurant, jo penso que no cal ni parlar. No, no, perquè per dues o tres reaccions... Jo el tinc i l'únic que el faig servir és per trinxar.
I per fer huevos. No, és que vaig voler piubar. Això és de prova. No, no, vaig voler piubar perquè dic, no pot ser, no pot ser. I sí, sí, sí. I vaig trobar quina xorrada, perquè el foc allà... El temps que jo utilitzo, que faig servir per...
per fer tot això que dius. Ara pita, ara poses això. Has d'estar pendent, igualment. Has d'estar pendent de la maquineta. Si ens imaginem la restauració del 2039, perquè això és aquí darrere. Però va ràpid. Sí, sí, també corre. Anem a dir 2100 i ja ho fem gros. No lo veremos. No, exacte. Si ens ho imaginem, us imagineu...
Aquests robots servint més QRs que et portin a cartes... Això sí. Sí. Creieu que el servei a sala acabarà desapareixent? Hosti, quina pena, no? És una pena, eh? Sí, que l'ho he preguntat, no estic d'acord que sí, eh? Clar, clar, clar, sí, no, no.
Jo penso... És el que les llans cadenes estan utilitzant ara. Jo vull pensar que els restaurants petits encara es conservaran en plan mig tradicional, per no dir tradicional del tot. I m'agradaria que fos així, segurament que no ho veurem, perquè parlem a molts anys vista, no? Però que molts restaurants i molts establiments acabaran amb maquinetes, sí, segur.
Sí, ahí son. Lo malo es que te reducirán de ahí, te reducirán de comida también, te reducirán de... Es una pena. Te reducen de aquí, pero te lo aumentan en comida, en bueno, en calidad. Y no te lo van a hacer. Eso es lo malo.
En fi... Clar, si us hi fixeu, aquests restaurants que no tenen carta, que tenen QR, que tenen aquests robots cambrers, van orientats a un públic molt jove. Sí. I van orientats cada cop a una generació... Que aquests d'aquí uns anys... D'aquí uns anys... Ja estaran acostumats. Estan acostumats a tenir aquest tipus de tecnologia. Claro, por eso nosotros no lo vemos. Yo no lo veo eso, porque no hemos nacido como ellos ahora.
Ells ja hi pugen. A darrere nostre ve una generació que ja puja. Tot informàtic. I apps al telèfon, i no sé què. I que demanen molt per portar a casa. I després, el que dius d'un restaurant cuinar amb robot... No, ja no cuinarà amb robot.
El que s'està utilitzant alguns ara és la cinquena gama. I això ja és... Sí, directament no cuinaran. És que hi ha restaurants que ja no cuinen. Ja no cocinen. Compren la cinquena gama i els hi porten i és escalfar i posar la salsa. És que ja no cuinen. Hi ha molts restaurants així. Però bueno, cocinarà una, una central.
Sí, una central que tiene que cocinar. Però la central no cal que sigui el seu restaurant, sinó és una central de... Una central de lo que sea. Què passa? Jo he provat algun menjar així de cinquena gama que m'ho han ofert, no?, els canelons. Català, no ofert pel Gori. Sí, sí.
Però nunca está a tu gusto. No, no m'agrada. Tot té el mateix gust. És un gust molt artificial. Bueno, artificial. No té l'amor, la màgia. Aquesta que estem parlant. No ho té.
Però va cap aquí, la cosa, la Quintagama. Sí, sí, sí. Això sí que ho notes, perquè tu vas a un restaurant i demanes, i a vegades, entre tot barrejat, hi ha un... Un plató que està preparat. I és que et quedes així que dius, merda, ai, perdó.
No, pots dir merda, no passa res. Dius, cinquena gamma. I nosaltres, que més o menys ja tenim proveïdors i ho coneixem tot això, encara et molesta més. Perquè dius, per mi, no m'ho faig, no vull que m'ho facin. No vull que m'ho facin.
Clar, a mi se m'acudia a maneres d'aplicar la intel·ligència artificial, per exemple, a l'hora d'optimitzar la gestió del magatzem. Si tens intel·ligència artificial, que et diu això... Els estocs, tot, tot. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això et caduc. Això
Però bé, també ho has d'introduir. Hi ha neveres que ja porten intel·ligència artificial i que et diuen, mira, et queda això i amb això que et queda pots fer aquest menú.
Clar, a mi això em sembla... Jo el dels menús sí que ho he vist. Que tu vas i dius... Fes-me el menú de dilluns a divendres. I m'ho han ensenyat, eh? Un client va vindre i diu... Estava jo fent els menús, perquè el dissabte, quan plego, m'assento i organitzo més o menys. Faig un...
Una idea, sí, un esquema. Un esquema de com aniran els plats, que després no ho trobo en el mercat, ho canvio, no? Però em diu, no sé per què et tenen que està al cap, i em va vindre el dilluns amb tot un esquema, amb dos fulls que havien als menús de dilluns a divendres. Lo había hecho la inteligencia artificial. Fet per inteligencia artificial. Sí, y cuadraba más o menos con lo que tú...
No, només li va posar... Fes-me el menú amb ingredients de mediterrani, de la cuina mediterrània i tradicional. I sí, sí. No veus que... A veure, la intel·ligència artificial d'on té tota la informació? Ja la tenim tota. Les dades hi són tantes. Només és contrarrestar i agafar tota aquesta informació i t'ho fa. Si és per simplificar la feina...
I en el cas teu, per exemple, que estàs a la cuina i ets autònoma, i t'has de dedicar a fer el despatx, a organitzar menús, a cuinar i tot plegat, jo penso que fins aquí és interessant. És interessant. És que la intel·ligència artificial és important. Ben utilitzada, sí. Jo per això dels magatzems... Però clar, primer has de tindre un esquema que tu puguis introduir totes aquestes dades.
Cada vegada que et vingui un proveïdor, tu introduir el que t'ha arribat i tot. Perquè si no, també, si no ho fas, i també és un temps. És a dir, que al final, no sé... Compensa, ese tiempo que has invertido lo compensas.
Clar, la previsió de demanda, la intel·ligència artificial pot calcular l'històric de vendes, quants menys ha fet la Xili de gener a març. Els dies que ha plogut, quanta gent ha vingut al Gori i quanta gent no. Totes aquestes coses jo les faig amb anuals.
La previsió del temps d'aquest any és que plogui tants dies. I el gasto final. Doncs jo què sé, Xili, potser no cal que compris tant xai, saps? Perquè durant aquests tres mesos et vindrà menys gent de la que et va venir l'any passat, o al contrari, la gent que et vingui et vindrà més a demanar entrepans que a demanar-te manús. En general, el control de previsió de demanda... Això és molt difícil, eh? Perquè tal com va la restauració, que tant avui...
Patem, com demà ens hem de dedicar a netejar els armaris, perquè l'endemà dius, no, no vindrà ningú, torna a petar. És que el que és la restauració és horrorosa. Per això ha de ser artificial, la intel·ligència. Sí, artificial. Jo també em tornaria artificial al final, em quedaré allà. També he trobat un estudi de la Universitat de Clemson, concretament. Uau.
Que estudia la intersecció de la tecnologia i l'hostaleria. És un article del Mengem, que és aquest suplement del diari, que explica que hauríem de pensar no en quines feines tindran els robots a l'hostaleria o a la restauració, sinó en quines feines els consumidors permetran que les facin robots.
Ell defensa la tesi que la gent va als restaurants a sentir-se connectada amb altres éssers humans. Hi volen trobar gent, no hi volen trobar un xatbot, volen, doncs això, no un braç mecànic, sinó que de vegades el cambrer que et veia servir aquell tallat,
o aquell caldo, o aquell xuletón, potser és l'única persona amb la que parles al llarg del dia. Una persona agradable. I vols que sigui una persona. No vols que sigui un robot, ni vols que sigui un chatbot, ni vols que sigui cap mena de cosa artificial. Que no és tant l'amor que hi posem a les coses que cuinem, no tant al plat, com que el fet d'anar a dinar
A sopar, a esmorzar fora, implica interaccions socials, des que arribes i dius aquell bon dia, des que li dius a l'Alfred un tallat i el diu t'agrada llar de cafè, i tu dius sí, sisplau, i sense sucre, efectivament, t'asseus, te'l porten, te'ls cervells, vas a saludar la teva dona que està allà, no? Això, aquesta part... Imagina's que tot això ho hagis de dir a una màquina que ho faci.
I que no t'entengui. A vegades a l'Alexa li dius coses, dius coses a l'Alexa, a vegades, i surt per petanera. Ah, sí, per petanera. Te repite que no entiendo. Això que el tracte humà, jo penso que és el més important que hi ha. I, per exemple, el que deies, el xuletón, i li preguntes, el xuletón com està i en quin dia de maduresa està i tot això. Tu sabrà contestar aquest robot?
Bueno, suposo que el primer dia no, però el segon sí. Clar, al final, una altra aplicació. Si tot això se lo introduces, hoy tienes que decir esto y lo saben. O sea, sí, también. Sí. Hoy le dices que está bueno. No cal que cuinis, perquè només introduint tot això ja em diràs. Som d'una altra generació. Te pasas el tiempo introduciendo. Clar, aquí hi ha dues coses. Preguntes sobre el menú. Això porta... Quin tipus de cereal porta? Porta gluten? No porta gluten...
Aquest porro és de proximitat o l'has tret de la càmera de fot cinc dies? Això... Aquestes coses... Un cambrer potser no ho sap. Un xatbot segur que sí, si tu l'introdueixes. Sí, l'introdueixes, sí, però... Ara, un cambrer no... Sabrà que no ha de dir. També. Perquè no... Quants dies fa que tens el xuletón? Fa un mes i mig. Fa 30 dies que és a la nevera. No me lo han introducido.
No me lo han introducido. Està allà traient verd. Está un poco verde. Aviam, en el cas del xulete no, no? Però si el porro és fresc, potser és d'allí o davant d'allí. Que no passa res. Crema, venga, no? O què? No ho sé, eh? És que no té cap problema. El problema està si la teva nevera no està en condicions.
Exacte. Però si està neta. I amb les seves temperatures així, el porro estarà perfecte durant una setmana. Si està on té que estar, perfecte. Sí, sí. Noteu que hi ha gent que ve al gori, o que anava abans a la cidra, o que anava abans al gall, a veure-us? Sí.
O sigui, a passar l'estona en societat. Sí, i te buscan, te buscan, te buscan que vayas a saludarlos y venga, uy, tanto, eso es lo que decimos. Tu tens molt d'aquest, Xile? Sí, sí. Quina careta de pena que posa. No, no, no. Pena no, il·lusión, il·lusión.
Està bé. Bueno, los hay pesados, ¿no? No, el va por ahí? No, pesados, no. No hi ha que prendre el cafè, mentre l'Alfred el posa. Vaig a veure la senyora. Ah, ell sí. Ah, jo. Tu véns a veure. Ah, jo. I tu també, eh? No, jo m'alegro molt. I el Carlos què? Eh, eh, a la vegada no, a la vegada no. Noi, és que estic parlant jo. Ai, vale.
Estic tancada allà a la cuina i, clar, tothom va pel bar. Però fins a la cuina molt poca gent ve. I, clar, a vegades... Haber puesto la cocina adelante. Haber-ho fet al revés. No, jo estic molt contenta perquè és oberta. Imagina't la cuina tancada, que no et poden veure. Quin horror. Ja no seria cuinera. Clar, tu la tenies comprometida o no veia nada. Ah, no, no, no. Jo necessito veure la gent.
A mi el que em molestava a vegades, no sempre, i segons d'aquí, que em plés servei al restaurant ple, que vingués algú d'aquests que et coneixen, pum, directe a la cuny. I què feu, què deixeu de fer? Sí, sí, sí. Però no, no. Començava a suar, perquè em fotia nerviós. Amb molta educació, amb molta educació, ja. Vam vosaltres de saber a quina hora pots entrar o no pots entrar. Hi ha gent que no. Hi ha gent que no.
És que a la meva cuina no entres. I tu, que la tens o merda, encara més. No entres, vull dir, quedes a davant. Ja, però si tu estàs amb tres olles, un cullerot, el d'això, donant ordre... Te siguen, te siguen. No vas allà dintre dir, eh? Te siguen, te siguen. Fas així, ja està. Jo faig així, ja està, però... És diferent si... A veure, és com amb totes les coses. Hi ha gent que veu les coses i hi ha gent que no.
Si no ho deixes ben clar... No, no, no. Està claríssim. Ara posaré un tema musical. Abans m'agradaria passar per un altre tema així per sobre. No sé si us heu fixat que cada cop hi ha més restaurants amb espai de restauració. Perdó, supermercats.
Ah, supermercats amb espai de restauració. Tu abans anaves al Mercadona. Sí, sí. Ara hi pots anar a dinar. I era un súper. Ara pots anar a dinar al Mercadona. Sí, sí, sí. Tu em portes, sí. Perquè cada cop hi ha més... Al mateix moment. Sí, sí, sí. Ara ja tenen taules. Hi ha espais. Hi ha taules. Ai, això m'ho he perdut. Amiga meva, hi ha taules. Hi ha microones, hi ha taules, hi ha per seure.
Sí, però aquí ho sento molt amb la idea d'anar ràpid. Aquí és per la màgia i el bonic i el maco del xup-xup. Ja t'ho dic jo. Ni màgia ni amor. Allò és mercadona. Però no és lo mismo comer allí por cinco euros. O quatre. O quatre.
És per sortir del past. És com una tuita de patata. Una tuita de patata feta per tu o una tuita de patata del súper?
Els ingredients són els mateixos, però hi ha mort o no hi ha mort. I no té gust. Hi ha comida xup-xup, eh? Hi ha comida xup-xup. Aviam, xili, sobre això de les truites de patates. Jo, les truites de patates de xistorra al mercador a casa meva, va que vola. I et dic jo. De xistorra? La de xistorra, és la que ens agrada. Patata de xistorra. De patata de xistorra. També et dic que jo... Ah, mira, la faré un dia. Quan jo arribo a casa...
que són les 8 i mitja a la nit. La vida sencera em cansa. Que sí, que sí. Això ho entenc. A mi, la truita de patates amb xistora del Mercadona, em fa una declaració d'amor cada dia. Que me diu, te soluciono el sopar, te soluciono el sopar, i de repente és mi mejor amiga. T'entenc perfectament. Que sí, que sí. I todos los que te rodean también son tus mejores amigos, ¿no?
No, però alguna vegada, a l'estiu, a l'agost, que és quan no tinc el restaurant i així, moltes vegades, allò que vas d'excursió i tornes...
Y dius, no puedo, no puedo. I fins i tot un caldo mágico, un sobe de caldo que és horrorós, però en aquell moment et soluciona la vida. Però és un dia, és un dia. No, és un dia, és un dia a la setmana. Esos caldos los te recordaban la infancia?
El colegio. El colegio. Sí. El gust de sulegi. L'olor d'aquests caldos de sobre. Aquesta aigua amb sal. Ves a sentir a l'aigua. A mi em recorda quan era petit. Va bé un any que em vaig quedar a dinar al col·legi, que era molt petit, i a vegades aquelles olors que passis per un lloc que està embollint, això soc al col·legi. Sí, sí, sí.
Però jo el que m'estàs dient no és... És perquè... No estic dient que hi ha espais de restauració. És un problema de cansanci, un problema que no ho pots fer perquè ja no et queda temps. I valoro que sí, el menjar del Mercadona, o estem aixecant el Mercadona, eh? O del condi, o el que sigui. No, però digue-li... De qualsevol supermercat.
D'un supermercat. Diem el Mercadona perquè els qui més recentment han incorporat la part de taules. Fins ara tenien cada cop els mostradors de menjar per emportar, els lineals de menjar per emportar, són més llargs i tenen més oferta al Mercadona, al Lidl, a l'Aldi, a tots els supermercats. Però és cert que el Mercadona, darrerament, hi ha posat aquesta zona de restauració, aquesta zona que tu pots menjar, que és una zona de pícnic, al final. Restauració no és, és un pícnic.
Una cuina ràpida. Jo per cuinar ràpida la faig jo. Ho sento.
que he dit el d'abans de l'agost i que... Però prefereix un pa amb tomàquet i pernil, tu. Més ràpid que això no hi ha res al món. Doncs ja està. No? Sí. És que un arras bullit, què costa? És la cosa més bona del món. Això ja té la seva tècnica. Què dius? Deu minuts, quinze. Sí, quinze. Deu minuts, quinze, sí. Que ja sembla molt. En aquells moments sí, però us deixes el foc i ja està. I ja està.
Però segur que tens coses a la nevera. L'arròs bullit per mi és un dels grans recursos. Arrós bullit, quatre verdures que tinguis per allà, els hi poses, va, tindrà una mica més de sabor. Per mi és un gran recurs. I trobes un bistec o d'allò, el talles com la Juliana, i ho barreges tot, està deliciós. I què, quant temps?
Mentre el temps de fer l'arròs ja tens tot el més fet. No es tarda més, és una reacció més emocional. I més cansant, sí. A veure, tot aquest aliment que tu menjaràs empaquetat, vigila.
Els estabilitzats, tots aquells suquillos que no saps d'on venen. Azúcares. A punta pala. Olis. Azucar, tot. No són tan bons. No. Però, claro, tot això està pensat per la gent amb rapidesa. Ràpida, comida ràpida. Lo del Mercadona, per exemple. No creo que vaya a comer cada día allí. No, no creo. Però jo tiro més per la vida saludable, eh?
Intento... Jo el que he vist en algun d'aquests supermercats que tenen el menjar així preparat, persones que allò te'ls mires i dius, aquest o aquesta viuen sols. Sí. I amb una careta així, i que compren el menjar preparat... Perquè tu mires el carro... Mires el carro i dius, si se'n porta només el menjar preparat per dos o tres dies, aquelles croquetes, l'arròs, la fideu i un tros de truita de patates, per diàleg. Sí.
Per aquest tipus de persones que viuen sols que diuen, hòstia, ara he de començar a cuinar per mi, és un gran recurs. Sabem que no és saludable el tot, no, però és un recurs, perquè mengin alguna cosa calent, també.
Sí, perquè no li han trobat també el joc de la cuina, que jo li dic. Que ho dieu amb tristor, eh? No. Sí. Bueno, amb tristor no. Amb tristor sí, perquè és que el joc de la cuina, si comencessin, és molt engrescador. Tu comences a cuinar una tonteria i així, i cada vegada segurament t'aniràs animant més a... Doncs ara m'atreveixo amb això, ara m'atreveixo amb l'altre. Sí, sí. I te dona com aquella alegria.
Sí, quan et surt i et surt bé, buah, disfrutes. Però hi ha persones que no ha entrat mai a la cuina i ara posar-se segons quina edat diuen... Ara m'hi posaré. No fan com el meu pare, el meu pare té 92 anys. Però tu eres cuiner?
El meu pare feia, però cony-cunyé. També ho sóc jo i no faig el que fa el meu pare. El meu pare es cuina per ell sol dos mandonguilles, tres tallets de fricandó, es fa una fideuà, un arròs, per ell sol. La fideuà, l'arròs i tot això, però mandonguilles perquè no se les fa una d'allò i se les guarda. No, no, no, això de congelar aquestes històries no està per això ell. Ep, senyors. Música. Alegria. Alegria, que era el meu peu per passar aquest tema musical, que és fam d'alegria.
del grup Xiula, una banda sonora que va posar també banda sonora al banc dels aliments i que escoltarem ara per canviat. Després parlarem de menús del dia i tu i hem de parlar aviam de si fem el teu pare patró oficial del primer, segon i postres. La desigualtat que ara li donem la volta és quan has cridat saber que algú ja t'escolta ganes d'engreixar la pèl
Fem que l'amor arribi a tots arreu, som llibres que la fi mostreu, tenim temps de repartir alegria. Fem que estimar-nos sigui el primer plat, de segona solidaritat, i per postres fer-ho cada dia. Ja no em queda lluny veure com dóna la pobresa, ja no tanco el puny, ara vaig amb la mestesa.
Carca d'aliment és salut i és energia. I possiblement la connexió que ens calia. Ganes d'engraixar la veu. I fent que l'amor arribi a tots arreu. Somriure escala que mostreu. Tenim com de repartiaria.
Que estimar-nos sigui el primer plan, del segon la solidaritat, i per cor s'espero cada dia. Fem que les injustícies siguin fum, que les ganes de portar la llum.
I cau la pluja amb un ser blanc, la pau que puja des del flanc. I un mango pintar és bonic, que ho donen tot i no és ferric. I surt el sol pel menjador i s'omple el vol de l'emoció. Amb el paper esbuidant les desgràcies.
Fem que l'amor arribi a tot arreu, somriure que la fi mostreu, tenim fam de repartir alegria. Fem que estimar-nos sigui el primer plat, de segona solidaritat, i per posta espero cada dia. Fem que les injustícies siguin fons, que les ganes
No m'interesco ni caudona tot i no es fa ri I surt el sap, el menjar, no, i s'omple el món de l'emoció Amb el paper es guida amb les gràcies I tu ets algú aquí donant les gràcies Temps per estimar, per curar-nos la ferida Temps per recordar les esquerdes de la vida
La desigualtat, que ara li donem la volta. És quan has cridat, saber que algú ja t'escolta. Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
El preu mitjà d'aquesta, què diríeu? El preu mitjà a tot Espanya. Va, com a joc de cartes, què us semblaria?
Feu mitjà, eh? Mitjà? De tota Espanya. De tota Espanya? 14, 15. 15. 15? Bueno, yo había subido un poquito más. 18, 19. 14 amb 2 euros, amb 2. 14 amb 20. No pienses aquí.
Has de pensar per allà fora, que és... La resta d'Espanya. 14 en 20. No en Madrid, tampoc, en ciutats no, sinó general. En 1,5% més que l'any passat. Eren 14 euros fa un any quan vam parlar. Ha pujat aquest 20 cèntims el preu mitjà. Quina diríeu que és la comunitat autònoma on el preu del menú del dia és més baix?
Más bajo. Extremadura? Què has dit tu? Extremadura. Una parte d'Andalucía. Andalucía. Per allà. Suelecén, no? Galícia? No. Canàries. Clar, Canàries. Escolta, a la comunitat autònoma, Canàries. Canàries està a 13 euros. La mitjana del menú del dia. I el més car? Madrid. Madrid.
Torneu-hi a pensar, que aquesta és fàcil. A Catalunya. No. Sí? Sí. Hòstia. Què has dit, tu? Jo a Catalunya. No, no, no, no. L'he dit que sé el meu marit, que és l'únic, el Robert Fernández, allà als fogons, que per línia d'ordres m'ha dit País Basc, home, País Basc, on aneu? És que no hi pensem amb ells, tampoc. 15, molt bé, Robert, un gallifante. Ha, ha, ha, ha.
15,08 el preu mitjà... amb 80, perdó. 15,80 el preu mitjà. La mitjana més baixa de la comunitat autònoma és Canàries i de tot Espanya, el global d'Espanya, el preu més alt del menú del dia és el País Basc, amb 15,80. Catalunya. Catalunya té un... 15,40 euros. Ja anàvem bé, eh? Sí. 15,40 euros.
A quant està el Gori, ara? A 15,50. A 15,50. Pues, ves bajando. Ves bajando. Bájate un cèntim. Sí, ja no sé com fer-ho. El teu local emèrit... A 17,50. A 17,50. I el teu local emèrit... No sé, el gall no és el preu que té en el menú. A 16,50. 16 i algo, sí, vale. 16,50. Clar, però gasteu més que aquests 20 cèntims que ha pujat la mitjana, no?
Saps allò que fas tu? De què gasto? I què pujo? Ai, mareta meva? Sí, sí, mareta, mareta meva. Que de vegades ja no sé com fer... La balanza se va ajuntando ya. Se va anivelando. I només penses, dius, si seguim així, a pujar preus, perquè és que no pots, perquè tot el que és la matèria prima et puja. I al pujar matèria prima has de pujar.
I s'han de pujar quan toca, perquè no pujo, que s'enfadaran. A veure, tu no t'enfades quan t'ho pugen. No, tu vas i... I si aquest cop no puges i esperes a la pròxima, ja has perdut un pas. Sí, perquè aleshores... Això ens passava a tots. La pujada ho has de fer més gran. No quiero subir, no quiero subir, pero me subir a todo lo demás. No quiero subir, que si no la gente no vendrá y no. No es pot ser així. No venen els primers dies. Els primers dies. I després tornen. Sí.
¿Y sabes por qué torna? Per la màgia. Exacto. Por la màgia. Les da lo mismo, y a un euro más que en el otro sitio. La màgia ets tu, eh? Bueno, cuando puges... Jo la poso.
A vegades surt, a vegades no. Que mona. És que és així, és veritat. És màgica. Que mona. Com el rei. Com el rei, sí. Els reis són màgics, que sí. Ai, Déu meu.
Bàsicament viviu del menú, vosaltres. Nosaltres, a veure, tenim moltes coses. El gori té els esmorzars. Esclar. Després tenim el que són la loteria i les màquines i després també hi ha el menú. Hi ha tres coses, tres factors. I d'aquests tres, quin és el que més us funciona? El que més funciona...
El bar. Allà on feu més caixa. El bar funciona molt. El bar, eh? Els marges són diferents. Sí, hi ha més marge i a més és que té molta gent. Con uno solo, que es tu marido, ya tienes para todo.
Pobrecito. No, que té cap des. A vegades la que es queda sola sóc jo, eh? Perquè li envio els meus. Com els teus? La meva pinxa, a vegades dic, vés cap allà perquè no pot. Vés a donar-los un cop de mà, no? Sí, i cuino jo sola.
Clar, però tu tens màgia. Et saps, veus? Mira-la com està avui. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. De què voleu parlar? Perquè l'altra cosa que tenia era uns 10 minuts de programa. 10 minutets.
Llavors tenen dos temes. Ja, els pagesos, la proximitat i la corda del Mercosur, que jo no es veu i pa Mercosur, la veritat, ningú no les treix. O anem ja directament a la recepta de la setmana, que era estufat aquesta setmana. Estufat? Estufat de què? Ah, això m'ho has de dir tu.
El típic. Els nostres tertulians no se'n recorden, però normalment la tertúlia de xefs acaba amb una recepta o ve de producte o ve de alguna cosa, no? I els havia proposat per WhatsApp i fa 6 minuts, probablement, l'estofat. Llavors, si us sembla, fèrem una recepta
Cada un d'estofats? La paraula estofat... Estofat es pot estafar molta cosa. Però si direm el mateix... Un estofat és un guiset de carn. De carn, de llegum o d'un altre menjar que es cou a foc lent, en una olla o cassola tapada.
S'ofega. Més que fer xup-xup, això s'ofega. S'estovat, s'ofega. Si posa oli, ceba, sofregit, un ingredient, un segon ingredient, un líquid i tapes. Sí. I t'hi olvides. No, no, no, perquè has d'anar veient com va fent.
Va, quin seria el teu estofat de capçalera? El de vedella. El de vedella. El de vedella, i agafes la vedella, li poses sal, farina... Quina part de la vedella demanem a la carnisseria? Jo la vedella que tingui més... Que sigui melosa. Sí, melosa, i que tingui grasseta pel mig, com injectada de... Però no injectada de... Natural, eh? Natural. Sí, sí. Que cuidadina amb això de la carn.
que cada vegada treu més aigua i jo ja dic, les 10 en toca massa. Bé, el que dèiem, anem a l'estofat. Ves, ves. La vedella, li poso sal, pebre, una miqueta de farineta, oli a la cassola i la faig una mica, vull dir...
Després li faig una triturada de ceba, all, i que es vagi fent. Després, a més, li poso caldo, i que faci xup-xup, i tomàquet. Amb el sofregit. Amb el sofregit. Ah, bé, abans de tirar el caldo i tot això, l'emborratxo una mica, eh?
Vull dir, li poso una mica de cunyac, vi blanc i vi ranc. Al teu marit. A l'Alfred, sí. A l'Alfred, no, a la carn. I ve una emborratxada i quan ja resueix, és quan li tiro el caldo calent i el deixo allà que faci. Li tiro pèsols, després pastanaga ratllada, ai, ratllada a tacos, una mica de patata, i així que vagi fent xup-xup.
I això ho tindries quanta estona? A veure, fent xup-xup, potser tres quarts d'hora. Tres quarts d'hora. Vigilant, és que has d'anar vigilant perquè no et quedi sense l'aigua. I els que treballem amb olla ràpida, perquè no tenim tres quarts d'hora, 20 minuts, 40 minuts? Jo és que no sé cuinar l'olla. Jo la olla ràpida que tu dius no sé teva. És que ets ortodoxa, tu, eh? M'agrada el xup-xup. Ja, ja, ja. Ho sento. Ah, ja, si no dic que no.
Un minuto adicional. A ver, Carlos, tu estofado, ¿cuál sería? Yo ahora, como es temporada, creo que la haría de habas. Venga, dale. Muy sencillo.
Ajito, doradito, cebolla, bien sofrita. Desgranamos las habas, incluso se pueden hacer con la, si es de proximidad, podríamos decir que con la vaina, la sofrimos también. Bien sofrita, con la cebollita y el ajo, le echamos pimiento choricero. Sabemos lo que es el pimiento choricero. Esto te salva un día. Pimiento choricero.
caldito, en este caso, mejor que hago un caldito de pollo o algo, y cuando ya han hecho el chuchú, que ya está, tal, tal, se le agregará huevo batido, con un poquito de pimentón, huevo batido, pum, pum, nada, cocer el huevo y, oye, es un estofadito riquísimo. Hostia, m'agrada que esto. Aquest no el... Muy sencillo. Apuntem, chili, apuntem. Sí, sí, sí, apuntem. ¿Eh que sí? Y buitifarrané que hay...
Si no eres vegano... Ella vol fer la sort de la catalana. Jo la catalana, amb botifarra negra, pernil... La cançaladeta, la costella, que sí. Has trobat a faltar la morder. La xitxa. Aquí no hi ha xitxa, no, eh? No, home. Clar, si és vegana, aleshores, completament... Sense res de... Exacte, aquesta proposta... És vegana. És vegana. És jove. Bueno, vegana no és.
Si no poséssim l'ou perquè fos vegana vegana...
Sense l'ou. Una alternativa a l'ou no tindríem. Hi ha gent que fa servir aquesta farina d'arròs, emulsionada. Per què? Sí, però ja... Perquè fa veure que és ou. Com que per què? No cal, home, no cal.
Amb el sofregit i tot que li tires, ja està. Per buscar una alternativa. A la pobra gent vegana anava a dir, no, la gent amb tot el dret, sense pobra ni res, són vegans. Però ficar-li una farina? Per què? Ah, farina de cigró, farina d'arrò. Clar, perquè les truites de patates veganes es fan amb farina de cigró. Sí. ¿Y cómo está eso? ¿Está bueno?
No m'he trobat en la necessitat de provar-ho, de tastar-ho. Més de truita del Mercadona que de truita sense sou. Això és per donar-li més una miqueta de consistència i una mica de proteïna per el que és la farina de cigró, però res més, no? Seria per això. Com una hamburguesa, d'aquestes...
Sí, sí, sí, no, està bé, està bé. És per donar-li més consistència. En lloc de posar-li maicena o farina per donar, doncs... Sí, sí. El teu estufat de què seria, Blai? No ho sé, jo què sé. Què vols que truqui ton pare? Truqueu-lo a veure què està fent, eh? Eh, seria bo. No, no, que està enrogallat el pobre, està fònic. Va, fem una costelleta de porca estufada i l'acompanyarem amb unes mongetes del ganxet, vinga.
La costella tallada d'aus no massa grans, una mica enfarinada, ben frigideta, la guardem. O també podem fer, si és poca quantitat, quan la costella la tens a la cassola que la vas saltejant i poses la seva ben picada. I que vagi sofregint tot junt, tot junt, que vagi fent. Això és més o menys fins a l'estofat. Això seria l'estofat clàssic, sí.
hi afegim una mica de tomàquet, ratllat, si pot ser natural, molt millor, una mica de pebre vermell dolç, deixem que acabi de fer el xup-xup al seu frigit, com veus que la seva tomàquet ja té aquell punt de mermelada, i la costena no l'hem tret, hi posem un caldo que tinguem,
de aigua, però bueno, si és una mica de caldo, molt millor, i que vagi fent una horeta, una horeta. Tenim les mongetes cuites a part, i a l'últim moment, quan dius aquesta costella ja es cuita, i tires les mongetes a dintre, fas una bona picada, envalls una miqueta d'all, amelles i amellanes, per lligar la salsa, i et podria quedar un estufadet de costella amb uns mongetes. Xapó, primer, segon, i postre.
I ja està. I feliç. I feliços. Ja està. Quin seria l'estofat més famós de tots? L'estofat més famós. Comença amb F i acaba amb O i accentuat en català. Comença amb...
Ah, el fricandó. Un fricandó. El fricandó és un estofat. Sí, és un estofat. Jo no l'entenc com a estofat. És un fricandó i ja està. És un estofat. Igual que el gulaix també seria un estofat d'una altra manera. El gulaix és un estofat. Però com que ja li posem un altre nom, ja no ho entenem com a estofat. Sí, però ho és.
Yo creo que la palabra estofar es el chuchú. Es el chuchú y si puede ser todo junto. En las garantías son estufadas. Exacto. Tot és estufado. Doncs acabarem el programa amb un tema musical que es diu com... Fricando. Ah, Fricando, vale. Fricando, que estem... Vamos, que lo pitamos. Balla, baila. Del surfing...
Cirles? Cirles? Sarles? Bé, més o menys. Això, Fricantons ha quedat clar el nom del grup. Mira, fem el que puguem. Molt malament, eh? S'ha de dir bé. El Carlos Girado, la Xilimalla, el Blai Ferran. Gràcies per acompanyar-nos un dia més d'aquest primer segon i postres. Un programa que fem, ja sabeu. El Blai Ferran, qui us ha parlat la Mariana Alvarez dels Fogons, el Robert Fernández. Cuineu molt, mengeu bé i que tinguin molt bona setmana. Adéu. Adéu. No pots esperar per menjar-te el Fricantons
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Esquides a la gent perquè et surcen del nas. Sembla que per fi arribes al menjador. No m'ho haig a esperar per menjar-te el fricandor!
Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.