Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Què tal, família? Com esteu? Benvinguts al primer, segon i postres al programa Fodí de Ràdio Rubí. Què cuinen les persones més joves? Per inexperiència, el primer que acostumem a fer a la cuina és fred. La tranquil·litat de no haver d'encendre foc aporta valentia a qui encara no domina l'art dels fogons. Els entrepans, ràpids, senzills i solvents, són les primeres coses que ens atrevim a fer per autoabastir-nos.
Després dels entrepans, venen les amanides. En tenim prou, amb apilar els ingredients en un bol i remenar com si no hi hagués demà, per aixecar un plat saciant, saludable i amb una bona salsa, perquè no, també saborós. Però la gent de Rubí Jove anima els i les joves de Rubí a aprendre a cuinar sense pors ni tampoc complicacions. La programació de tardor del Servei de Joventut inclou un cicle de tres sessions amb el xef rubinenc d'animars per aprendre a fer arròssos.
A principis d'octubre vam aprendre amb ells a fer un arròs d'estil oriental i aquest mes de novembre hem après un plat que posa a prova els paladars més exigents, el risotto. Amb una bona copa de vi, un risotto soluciona qualsevol àpat, des d'un dinar d'empresa fins a una cita romàntica. Acompanyeu-nos que avui dediquem el primer, segon i postres al risotto i a les copes de vi. Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
Ens posem en marxa, com sempre, saludant el xef del programa. Blai Ferran, què tal? Hola, què tal? Molt bé, molt bé. Com estem? Bé, estupendo. T'agrada el risotto? Ets de risotto? A mi m'agrada. M'agrada el risotto i m'agrada pel punt aquell final del permessat que s'hi posa, perquè jo soc molt formatge. Tu ets molt de formatge. Si no fos pel formatge que s'hi posa, seria un arròs més, que sí, és correcte, però prefereixo d'altres arròssos.
La característica principal del risotto és això de guardar, de mantenir el midó, que al final de la cocció lliga els grans d'arròs entre ells i els converteix en una cosa molt untuosa, pràcticament una crema, amb l'arròs també encara sencer. Generalment els ingredients que es fan servir són la ceba, la mantega, l'oli, el vi blanc, això probablement seria un bé comú de tots els risottos,
i d'altres ingredients. Doncs el brou, el brou vegetal, el brou de peix, la carn quan n'hi posem, el pollastre, i molt sovint es gratina també amb aquest parmesà final i la mantega, que acaba de donar-hi contusitat i acaba de crear aquesta crema... Aquella crema, aquella cremositat, eh que sí? Del midó. Clar, nosaltres fa un mes vam anar, vam anar tots dos a prendre això de l'orres oriental. Sí, sí.
Però aquesta vegada ja has anat sol. M'has abandonat. No.
Sol davant del perill, no? Total, total, absolut. He delegat amb total confiança en el xef del programa. Llavors hi vas anar sol, sí? Sí, vaig anar sol a fer l'entrevista, a fer de càmera, a fer de tot una mica. Vas fer d'un llargista. Jo penso que ens n'hem sortit, eh? Jo penso que sí. El Dani val la pena. El Dani val la pena, eh? Dani, ajuda'm. Tira milers, tira milers. Sí, eh? Sí, el Dani tira milers. Et va ajudar? Em va ajudar moltíssim, la veritat és que sí. Re, titular, quina recepta vau fer?
Va fer el risotto amb verdures i hi havia algú que volets no en podia menjar, tenia al·lèrgia, i van fer uns risottos amb verdures i uns altres amb verdures i xampinyons. Amb verdura i xampinyó. Ja està. Això sí, acabats amb la mantega, però passar com no. Si no ens veieu, ens hauríeu de veure. Sí, sobretot, eh? Avui sobretot.
hem de dir que el Blai és un home eficient, és un home solvent, i un dia li vaig dir, mira, Blai, tu vés i grava, l'home se vino arriba, i ens ha gravat la peça sencera amb introducció i tot. La posarem sencera, perquè és cúbric, tot plegat, i llavors volem que ho veieu tot.
Déu-n'hi-do. Va, ens ho mirem. Vinga, va. Amb la intro i tot que ha fet el Blay. Va, i després ho cometem. Si no ens veieu de veritat, que ens hauríeu de veure, www.radiorubi.cat. I si no, després en diferit, ja segur que ho teniu tot al web, tot senceret, eh? Sí? Després ens faràs uns reels també d'Instagram. Vale, també. Va, veiem aquest risotto? Doncs va, som-hi.
Hola, què tal? Benvinguts al primer, segon i postres de Ràdio Rubí. Fa un mes vam fer la primera de les tres sessions dedicades als arrossos del món, aquí, al Rubí Forma, amb el xef Dani Mas. La primera de les sessions va ser amb Arross Oriental. I avui parlem amb ell, ens ho explica, endavant.
I estem aquí, a la cuina del Rubí Forma, amb el Dani Mas. I, com hem dit, temporada d'arròssos. El mes passat vam fer aquell arròs japonès, oriental, eh que sí? Van fer un arròs oriental. I per avui, Daniel, què ens toca? Avui ja ens aprovem més cap aquí, ja més al Mediterrani, i farem un risotto, estil italià. Farem un risotto amb verdures, una miqueta al gust de tothom, un risotto bàsic,
El risotto, com tots els arrossos, i cap tot, però la base, sobretot, és la manera, el tipus d'arròs, un arròs rodó, normalment es fa servir un arbòrio o un canaroli, que són, aquí en el delta se sembren, però són tipus d'arròs rodó de...
Japònic, que va molt bé per això. I per què? Perquè el sistema de fer el risotto és en base que la cocció es fa remenant contínuament per anar fent que extregui el midó l'arròs i ens doni aquesta textura cremosa com a resultat final, com el típic risotto. Perfecte. Diguis, diguis.
No, no, res, simplement hi pots posar una miqueta els ingredients que tu vulguis, els tòpings, que dic moltes vegades, però amb una base d'un bon sofregidet de ceba, un bon brou que s'associï, avui serà de verdures, si ho fem de verdures, si ho féssim de pollastre, de pollastre, associem el brou a el que hi posem, i llavors, bàsicament, s'acaba amb una miqueta de mantega i amb un bon formatge, un gran apadano, un parmesà, un bon formatge, que llavors ens ho lliga tot. I aquí tenim la textura que busquem.
Fantàstic, fantàstic. Avui concretament, el que tu dius, l'arròs ho permet tot. Aquest risotto d'avui, quin nom tindria? Quin risotto és? Com el farem?
A veure, jo el batejo, a veure, hi ha el típic risotto, el risotto fungi, que li diuen de bolets. Avui n'he portat també de bolets, però tenim una persona que és al·lèrgica als bolets i llavors potser en posarem bolets amb uns i amb uns altres no. Però bé, jo amb un risotto de verdures sóc molt pla, vull dir, un risotto de verdures que normalment s'utilitza en verdures de temporada, vull dir que sempre tenim, a cada temporada tenim les verdures.
tenim verdures de proximitat i llavors el risotó el podem anar variant segons la temporada, segons les verdures que tenim. Sobretot això, amb aquest sofregiret de ceba o aquesta ceba putxada que li dona aquesta melositat i aquest color especial i després ja amb aquestes verdures saltejades que hi afegirem al final i llavors acabarem fent la típica cocció de no deixar de remenar perquè vagis traient el midó i acabarem així el risotó.
i l'emplatarem amb aquesta mantega i aquest formatge que ratllarem al moment i que cadascú sol pot acabar una miqueta al seu gust. Formatge suposo, tipus parmesà, formatge sec, no? Sí, un formatge sec, un formatge curat, en aquest cas he portat un gran apadano, també una mica pel pressupost, avui no n'he trobat.
Bueno, són de la família. Són del tipus de formatges italians que van molt bé perquè et donen aquesta textura i aquest aroma i aquest punt de sal i aquesta furtó típica dels risottos italians. Molt bé, molt bé. I tema verdures. Parlem de verdures de temporada. Per exemple, per avui, quines verdures has escollit?
A veure, avui jo... Aviam, la temporada avui en dia tenim verdures de semiproximitat, que tenim verdures molt properes, també tenim hivernacles i així. Llavors avui hem fet una miqueta un bàsic, que hi posarem el sofregit de ceba, com ja he dit, una ceba de figueres, i llavors el que hi posem és una miqueta de porro, també hi posarem una miqueta de carbassó,
En aquest cas, ben bé temporada, aquí no seria l'espàrrec, però també en tenim, perquè tenim hivernacles, que també tot l'any ens fan uns espàrrecs verds, per donar-li un toc, una miqueta, al ser només de verdures, doncs li donem un toc, una miqueta, una furtó i un color una miqueta especial aquí, i llavors hi podem afegir bolets, que aquesta temporada sí que ara sí que és època de temporada, i podríem posar-hi qualsevol tipus de bolet que tinguéssim en el mercat.
Avui, en aquest cas, també he portat bolets de... He portat uns champinyons, que també en tenim tot l'any, però una miqueta per emular el bolet, que és un producte de temporada.
Bueno, doncs em sembla molt bé. Escolta, tu, anem per feina. Tu acabes de preparar, que segur que els alumnes estan a punt d'arribar, no? Sí, ara arriben, ara de seguida. Anem-hi? Som-hi. Avui fem un risotto, el farem de verdures, d'acord? El risotto és fer l'arròs estil italià, d'acord?
Normalment es fa servir un arròs rodó, però habitualment d'un se li diu arbòrio i l'altre se li diu canaroli. És un tipus d'arròs que és més típic d'Itàlia, tot i que aquí el planten al Delta de l'Ebre i també el comercialitzen. Jo avui he portat un arròs rodó normal, d'aquí del nostre, que també ens funciona.
Poder no deixar anar tanta cremositat, tan midó com l'altre, però també ens funciona. La diferència... L'altra vegada vam fer un arròs oriental. El tema de l'arròs oriental, si us en recordeu, és un arròs llarg, tipus un arròs basmati, un arròs índic...
Aquest arròs normalment es cou i, igual que es fa a molts llocs de Sud-amèrica, l'arròs s'utilitza com un acompanyament. Es serveix per acompanyar salses, acompanyar carns, plats, o bé es fregeix, se li afegeixen ingredients, però sempre amb una cocció prèvia de l'arròs.
Llavors, la part més nostrada, el que són els arrossos que fem aquí o el que es fa al Mediterrani, també el risotto, ja són arrossos que es cuinen amb els ingredients. Per això ens interessa el tipus d'arròs rodó,
perquè absorbeix molt els gustos. Llavors, al cuinar, amb els ingredients que posem, amb un brou, amb un caldo, aquest arròs xucla tots els gustos dels ingredients que hi posem i la gràcia ja no és que ens acompanyi un altre plat, una altra salsa, sinó que l'arròs en si sigui el propi plat, perquè absorbeix els sucs.
Llavors, quina diferència hi ha entre el risotto i quan fem nosaltres una paella o un arròs nostre? Nosaltres fem més aviat un arròs sec o un arròs caldós, però normalment posem un arròs en un líquid i el deixem que es cogui. Fa la seva cocció. Ho podem deixar que s'assequi, tipus paella, o ho podem deixar que no s'arribi a assecar, com un arròs caldós, o un arròs a la cassola, que es pot assecar més o menys, però normalment aquest arròs
l'incorporem en un brou calent i el deixem durant uns 18 minuts que faci la seva feina. La diferència amb el risotto és que nosaltres volem que el midó de l'arròs es desprengui i ens faci tota aquella cremositat.
d'un cremós del risotto. Que molta gent es pensa que és cremós perquè li posen formatge i mantega. També. Però ja veureu que encara que no arribem al punt, abans d'arribar al punt de posar la mantega i el formatge, ja ho és de cremós. I és cremós perquè es va tirant el brou calent
de mica en mica i es va remenant. Al tocar l'arròs, diguéssim que deixa anar el midó. I aquest midó és el que va espacint aquell caldo que anem posant. Llavors ens va quedant aquesta textura cremosa. Per això la diferència en fer un arròs amb un altre tipus d'arròs és que el anirem coent de mica en mica. Tindrem el caldo calent, quan tinguem l'arròs, quan ja anem a posar l'arròs, amb un cullerot anirem afegint fins que es cobreix, només cobrir,
I remenem. Quan l'arròs absorbeix el líquid, una mica més. I el temps comptem igual que un arròs aquí, normalment, entre 16 i 18 minuts, depenent de com ens agradi el gra d'arròs. Però durant aquesta cocció, en comptes de tirar tot el caldo i esperar que es cogui, anirem tirant mica en mica i anirem remenant per buscar aquesta cremositat. Després, ara iniciem...
Un risotto sempre és amb una base, es fa una base d'un sofregit de ceba. Amb un sofregit de ceba on després en aquesta ceba hi podem afegir, com farem avui, altres verdures. Quan tenim aquesta ceba una mica ja transparent, comença a agafar una mica de color...
afegim segons textures i mides que tallem, que ara us ho explicaré, anem afegint la resta de verdures perquè vagi agafant. Quan les verdures les tenim al punt, a un punt que estiguin una miqueta cuites però encara una mica al dente, hi tirem l'arròs i li donem unes voltes, perquè d'aquestes verdures una mica cuites i d'aquesta ceba l'arròs comença a impregnar-se de tot allò. Llavors és el moment que hi apagirem una copeta de vi i també s'aromatitza. Pot no posar-s'hi, si algú no li vol posar, tampoc passa res.
És típic posar-li una copeta de vi blanc perquè se li tira, o mitja o menys, se li tira una miqueta quan està calent al principi l'arròs i es deixa que s'evapori tot l'alcohol. Que només queda aquesta miqueta d'aroma. Un cop en aquest punt ja prèviament el caldo ja calent, comencem a tirar el caldo i anem remenant.
Comptem el temps, normalment són tres parts de caldo per una part d'arròs, amb la qual cosa hi ha uns 300 grams d'arròs per grup, doncs aproximadament serà un litre de brou, també el podem rebaixar amb una miqueta d'aigua, si cal, és un brou de verdures, que ja us he posat a les olles per escalfar, i simplement anirem afegint com us he dit, anirem remenant i anirem esperant que es cogui.
Quan ja el tinguem al punt, que llavors anirem controlant el temps, quan ja el tinguem al punt que ens interessa, també podem provar, a partir de 15 minuts podem tastar. A mi m'agrada així, saldente, a mi m'agrada una mica més cuit. Entre 15 i 18 minuts cadascú pot fer el seu ritme. Llavors això és un plat que acaba, és un arròs que reposa els últims dos minutets en el plat ja.
Llavors el que fem és que quan ja el tenim hi posem una nou de mantega, una miqueta de mantega, i formatge que ratllarem nosaltres. Amb el ratllador us ratllareu bé de formatge. I llavors s'empasta. S'empasta amb carinyo, perquè tampoc el que no volem és destrossar aquest arròs. Si no amb carinyo l'empastem perquè es barregi tot bé, llavors ja s'emplata, s'hi pot posar alguna espècie, una miqueta de pebre, i llavors l'estona des de l'empletat fins que arriba a taula és l'estona que reposa i ja ens el podem menjar.
Com tots els arròssos, és millor fer-lo, fer, reposar i menjar. Avui, si no us el mengeu, us l'endureu a casa, haurà reposat en excés, però també és bo. L'únic que el gra d'arròs, ja sabeu que amb temperatura continua coent. Llavors, el tendreu al punt, si el posem a muntar per amb calent, quan arribeu a casa estarà una mica passat. Però el gust serà bo i el podreu menjar o a casa o aquí, si voleu, us mengeu el platet d'arròs aquí abans de marxar. Sí? Sí?
Comencem per la ceba, i el primer que hem de fer és tallar la ceba enjuliana. La ceba enjuliana, un cop tinguem la ceba pelada, la tallem de dalt a baix, la posem lateral i anem fent talls laterals i la ceba es va desfollant així amb tires petites. Un cop tenim la ceba enjuliana, segons com, ja podem començar a encendre el foc i a fer aquesta ceba. Això, com vosaltres veieu, si aneu més a poc a poc,
Podem tallar la ceba en Juliana, deixar-la en un plat, llavors tallem el carbassó que teniu allà a sobre, el tallem a deuets petits, primer com? Primer fem làmines, de les làmines fem bastonets i dels bastonets fem quadradets. Els xampinyons els podem deixar sencers si voleu perquè ja venen laminats i els espàrrecs els tallem a trossets petits.
L'espàrrec és important per la part lletja, la part de baix. Us dic quina és la part lletja, perquè hi ha gent que em diu... Això es treu... No, això és el més bo. El que es treu és la part de baix. S'ha de fer així.
El que es trenca fent clenc, fora. La resta d'espàrrec és bo. Perquè és l'única manera de... Si no es trenca, fa fibra. I després la fibra la mengem. O sigui, l'agafeu del revés i l'agafeu de dalt a la punta. I veieu, si jo faig així, aquí no es trenca. Una mica més. Una mica més, doncs aquest...
Doncs fins aquí. Vol dir que tota aquesta part és massa estallosa. És la manera de fer els espàrrecs. I després els talleu a trossets petits. Quan tingueu el carbassó a daus petits, els espàrrecs a daus petits, ho podeu pujar junt. Els bolets els teniu tallats. Ah, també us he portat el porro. Al porro li podem treure la primera capa, d'acord?
perquè a vegades tenen una miqueta de terra, li podem treure la primera capa i li podem treure un trosset de dalt. I la resta l'obrim de dalt a baix, i el tallem també com si féssim, ja no una juliana, però sí mitges rodanxetes petites.
Llavors, l'ordre serà quan la ceba, quan ja tinguem tot en platets, posem oli, encenem el foc, la ceba, quan comenci a enrossir, tirem el porro, unes voltetes, perquè és més primet, perquè primer es tiren sempre els bulbs a l'hora de coure, les cebes, els porros, tot això es cou primer, tirarem això i després ja hi posarem la resta de daus. Li donarem unes voltetes, quan això ja ho tinguem a punt, llavors tirem l'arròs,
Donem unes voltes perquè s'impregni, però unes voltes ràpid, perquè l'arròs així també se n'acara, que li dona una capa de protecció i s'impregna una miqueta dels gustos, però tampoc volem que l'arròs se'ns torri. Simplement unes voltetes. Amb aquestes voltetes...
I al foc ben calent, tirem mitja copeta o una copeta de vi, apartem una mica, li donem unes voltes perquè s'evapori tot l'alcohol, només ens deixi l'aroma una miqueta fruitat, i en aquest moment hem de tindre el caldo ja calent, amb un cullerot, i ja comencem a fer el risotó.
Doncs vinga, arrenquem. Primer la ceba. Primer la ceba. Quan la ceba... Primer la ceba comença a posar-se transparent. Després de transparent comença a agafar una mica un toc grugós. En aquest punt, llavors seguirem afegint la resta. Però si la ceba es torna marrón,
A part que del marron acremat va molt ràpid, si es torna marron aporta un sabor massa fort, que no ens interessa. Llavors hem de buscar que el punt del foc no sigui molt alt perquè la ceba no se'ns torri massa.
Després, quan tinguem la ceba caiguda, tirarem una miqueta el porro i després ja anem per textura, el que triga més. Li donem dues voltes al porro, posarem l'espàrrec, que és més dur, després hi posarem el carbassó. Sabeu allò que diuen del carinyo a poc a poc? Doncs al final has de saber que cada cosa té el seu temps. Ara ja pots tirar-li el brou. I si vols, mira, acosta-t'ho bé. Fot-li, has de cobrir-lo. Has de cobrir.
Ara podeu... A ver, ¿cómo está esto? Perdón, eh. Esto está estupendo. Ara podeu tirar les setes, ja. Ja podeu tirar les setes. Només cobrir, eh. Només que aquí... I un cop ho tens cobert, ho pots deixar una mica. Quan ha passat? Quan ha passat ara? 5 minuts. Han passat 15 minuts, no? Sí.
Ara es tracta de... Quan ja el tenim al punt, aquí encara s'acabarà de beure el caldo una mica, però com veieu ja d'alguna manera ja té una cremositat, que això ja és de la manera que l'hem cuinat. Llavors ara s'empasta. Normalment quan ho fem amb hostaleria ho fem per racions. Llavors empastes i acabes una ració. Llavors ara simplement has d'afegir això...
Sí, sí, ho poses a dintre i ho hauràs de remenar. I ara remenes i empastes tot, que es vagi fonent.
Juntament, ja hi podeu tirar el formatge. Hem d'anar empastant tot junt. Fem tota una pasta sense mirar de no trencar l'arròs, sinó agafar de dalt cap a baix, de baix cap a dalt, que no se'ns trenqui. Empastem tot.
I després podem emplatar un platet de mostra. Ja el tenim empastat, que ja té la textura. Llavors, el que farem... Agafem la ració... Ja emplatem...
En aquest cas, podem agafar, si ens agrada, una miqueta de pebre. Aquí és una miqueta un volgut de diferents pebres. I d'alguna manera ja tindríem la ració, que amb el temps que ha cuit i ara entre que l'hem emplatat i que el portem a servir, amb aquesta mica de repòs acaba d'impregnar-se i acaba d'absorbir tots els sucs. I ens acaba de donar la textura perfecta del risotto. Cremós i amb les seves verduretes. Bueno...
Ja tenim, doncs, l'arròs acabat i ara el que farem és un tastet. A veure què tal. Bé, i ara pots trobar aquest arròs de verduret, aquest ressot, amb aquest formatge sec. Espectacular. Aviam què passa. Dani, fantàstic. Ha quedat bo? Molt bo, molt bo. Vinga, aquí acabem.
És que has fet tast i tot, Blai Ferran. Home, si ho fem, ho fem... A tope. No bé, però ho fem. No, home, no. Ho fem, clar. Que no, que molt bé, que està molt bé. Ha de tindre principi i final, acabem-ho bé. Està molt bé, m'he cregut i tot, que era bo. I el tast, i el tast me valga la pena. M'hauria menjat tot el plat. Te l'hauries menjat tot, eh? Molt bo, molt bo aquell restaurant. Sí?
Sí. I tant. El risotto serveix per tot, serveix per això, un àpat d'empresa. Qui no ha fet una cita romàntica amb risotto? Amb un risotto. A veure, qui no ha dit, va, faré un risotto que ve... I un vinet blanc, ben fresquet. I posarem un vi, no? I posarem un vinet, no? I posarem un vi blanc i amb això ja tindrem, ja hem fet festa. I tant, i tant. Eh que sí? Ara anem a copes, ara parlarem amb el Jordi Rostrado. Jordi, què tal? Bona tarda. Com estem? Molt bé. Bé? Molt bé. Deixa'm posar-hi abans un tema musical. Bé?
Escoltarem Expresso Macchiato, que és d'aquell individu que va representar Estònia a Eurovisió. No hem trobat vi, però hem trobat que cafè també servia. En Tommy Cash, que fa molta gràcia. I si no el veieu, l'hauríeu de veure.
Mi amore, espresso macchiato, macchiato, macchiato, por favore, por favore, espresso macchiato a corneo.
Espresso Macchiato.
Bona nit.
Mi amore, mi amore, espresso macchiato, macchiato, macchiato, por favore, por favore, espresso macchiato a porne.
Espresso Macchiato Me like to fly privati With 24 karate Also mi casa very grandioso Mi money numeroso I work around the gloco That's why I'm sweating like a mafioso Life is like spaghetti It's hard until you make it No stress, no stress It's gonna be espresso
Espresso Macchiato. Espresso Macchiato.
No anirem directament a l'Ari Expresso, passarem pel vi, passarem per les copes. Avui el rei de copes és el Jordi Rusterazo. Què tal, Jordi? Com estem? Molt bé, bona tarda. N'has portat un munt de copes, eh? N'he portat un munt de copes. Per explicar una miqueta quina copa van cada vi i el sentit que tenen i una mica per l'audiència per donar-li a conèixer la varietat que tenim de copes, igual que és la varietat que tenim de vins, no?
Ja sabeu que el Jordi és de l'Associació Rubinenca del Vi, que és sommelier dels que tenen papers i un títol, que ho acrediten, i que a més a més li agrada molt el món del vi, allò del que parla, i que sempre aprenem molt amb el Jordi. I pensàvem, mira, ara que toca venir Nadal...
I qui més, qui menys, quan posa una taula parada per molta gent i he de posar moltes copes de vi, doncs ens preguntem, aviam, les copes aquelles que vaig comprar a Suècia l'any passat hauran aguantat? O les trencaré? O no? I quina haig de posar? La del vi blanc, la del vi negre, la del cava, la de l'escomós? Aviam, Jordi, pel començament, per què és important la copa?
La copa és important, és a dir, li hem de donar el vi, en teoria, un recipient per poder-lo tastar adequat, per poder-lo gaudir plenament. Jo ara us explicaré una miqueta les parts d'una copa...
quina copa va amb cada tipus de vi, i al final us faré una conclusió, és opinió meva, però penso que servirà per tothom. Molt bé. Això sembla bé. Doncs va, som-hi. Perfecte. Una copa...
Aquí és la ràdio que es veu, però pels que no es veuen... Mira que bé que ho veuen. Si no ens veieu, ens hauríeu de veure. Llavors la copa està formada en un principi per la boca, que és la part de dalt. El forat. Sí, el forat, per dir-ho així. Després tenim el cos. Que seria el contenidor del líquid. Correcte.
La tija. La tija està claríssim, que és el tronc. Exacte, és com la cama d'un bolet. Correcte. I després tenim el peu, que és on suporta tot el pes. Llavors, en funció de cada tipus de vi, aquestes parts es modifiquen. Es modifiquen per intentar potenciar aquells atributs que pot tenir cada vi.
Podem parlar que n'hi ha copes per diferents varietats de vins, però ho farem una mica més senzill. Anirem a vins negres, blancs, rosats, escumosos, dolços, i amb això ja penso que podem... Tenim més que suficient per parar la taula de Nadal. Llavors, us explico. La primera copa que tenim és aquesta d'aquí. Exacte. Veiem que té...
una boca que pot ser gran o no massa gran, un cos gran, és molt alta, té una tija alta, llavors aquest tipus de copa aniria per vins negres. Per què? Perquè necessitem normalment més superfície de copa perquè es pugui...
oxigenar, perquè pugui respirar. No hi ha tant de problema que la temperatura del vi pugi. No tenim aquest problema, llavors ens aniria força bé. Això és la teoria. Després ja veurem que podem fer mil variacions.
Llavors, en segon lloc, tenim aquesta copa d'aquí. Aquesta copa primera, que seria la... És potser més ampla del centre, no? Sí, té el cos més gran, una mica més alta, diguem-ne que seria la copa més alta de totes, un cos més gran i necessitem més superfície per poder oxigenar el vi i que respiri. Llavors, això normalment succeeix amb els vins negres. Amb els negres.
Hi ha moltes excepcions, però anem una mica... En general. En general, d'acord. Exacte. La segona? Segona copa. Segona copa, que és aquesta d'aquí, és una mica més baixeta, és a dir, ja té una tija més curta, la boca normalment és una mica més petita i el cos és més estret.
Per què? Per vins blancs. Per què? Perquè no necessitem, no volem que se'ns escalfin. Llavors, al tenir menys superfície del cos, s'aguanta més la temperatura. També, normalment, la boca és més petitona i així no se'ns escapen aquells aromes que...
primaris d'alvi blanc, que els podríem perdre si tenim una boca més gran, més oberta, com els vins negres. Em sembla una mica que es vegi a la imatge. Estaríem parlant d'aquesta d'aquí. Exacte.
És semblant a quadrada, té la base una miqueta quadrada i era una època que estava molt de moda aquestes copes. Estava molt de moda aquestes copes tan rectes. Són d'aquestes. Els dissenys van canviant, però hem de tenir en compte. Vinegre, copa alta, un cos més gran i una boca segurament més gran. El vi blanc, copa més petita, pija més curta...
el cos més estret i la boca més petitona, també. Perfecte. Aquí, al seu cap. Molt bé. Ja està aixecat, he sortit de plano, ja tot fatal, ja s'està dient el Robert que ja el viso al ràdio, no sé què, i que per què m'he mogut. En fi, m'he mogut perquè ara la següent copa jo l'avançaré cap al meu castor, que és quan aquí es veurà més, no? És aquesta. Sí, sí. I si l'aixeco? Robert, què tal?
Molt millor, eh? Doncs ja està. Ara em poso jo a la posició de càmera i ja està. Hola. Parem l'anunci de net o algo. Sí, vale. Sí, Freixanet, exacte. Aquesta. Aquesta. Aquesta copa, jo crec que tothom ha brindat alguna vegada amb aquesta copa a casa, els avis, els pares, no? Sí. Que també estava molt de moda. És la de, digue-ho tu, jo ho diré. Aquesta copa és per escumosos. Per escumosos.
I té una història. Aviam. Té una història... És una llegenda, però que és curiosa. Com veieu aquesta copa, la forma que té, li dèiem Copa Pompadour. Llavors, Madame Pompadour era l'amant del rei de França, Lluís XV. Val?
I llavors... Ja veieu on vaig. Llavors, la forma de la copa diguem que reprodueix un pit de Madame Pompadour. D'acord. És la típica copa baixeta, ample. Exacte. És aquella copa que per la gent que és més gran de tota la vida, aquella de... La de xampany. De xampany, que dèiem. Exacte. Que té la forma, que és molt oberta,
I bé, doncs... Ja està, ja està. Ja està. Ja està. Llavors... Llavors, això encara ens funcionaria? Si posem una copa així... Encara ens funciona estèticament, adonísticament, però clar, pensa que el cava, els escumosos, tenen molta bombolla. Sí...
Llavors, amb aquesta copa la bombolla se'ns en va. Clar, no té recorregut. Exacte. Llavors, si tens un escumós que té moltíssima bombolla, et pot funcionar. Fes-ho. Però si no, se t'anirà tot. Vull dir, és més estètica o més, per dir-ho així... Jo et diria aquí que nostàlgia, eh? Nostàlgica, exacte. Aquesta és la paraula. Però ho pots fer, eh? Vale, vale. No hi ha cap mena de problema.
És aquella copa que si la tens heredada, que la tens les copes de la iaia, i les tens i tenen un valor sentimental... Bueno, i vols muntar una taula vintage aquest any, doncs escolta, va de conya. A mi m'encanta, eh? A mi m'encanta aquest tipus de copa. A nivell de disseny. Però...
Anem cap a l'altra. La que faríem servir per l'escomós és l'alta, que és aquesta que s'anima ara, no? No ben bé. No ben bé. Jo pensava que era l'única que sabia i tampoc. Aquí veieu un altre tipus de copa per escumós que es diu copa flauta. La flauta, d'acord. És aquella copa que té el cos prim, puja cap a dalt, en teoria té la boca...
petitona i així, no ens passa com a la copa pompa dur, que se'ns en va tot el carbònic. El podem salvaguardar, per dir-ho així. Manté més estona els pompons. Exacte. Llavors, aquesta es va posar de moda i sembla que era la copa infal·lible per...
Però té mancances. És a dir, no sé si ho heu provat algun cop, però quan agafeu la copa i intenteu veure, si voleu fer una anàlisi amb el nas... No és còmoda. No entra al nas. No acaba d'entrar, eh? No acaba d'entrar i segurament el mulles i queda una cosa estranya. Llavors es pot utilitzar, però...
No seria la copa més a dient. D'acord. Llavors, quina copa hem de posar per les fumors? Llavors, fins que no inventin una de nova... Posem aquesta. Posem aquest tipus de copa, que es diu tulipa. Té una forma de tulipà. Claríssim.
I és una miqueta més... El cos una mica més obert, la boca una mica més oberta, et permet poder ficar el nas... Mira, potser d'on que l'agafarem? Perquè n'hi ha moltes... Totes són transparents. Llavors, a càmera, costa que es vegi. Sí? I el Robert, evidentment, fent la seva feina, doncs em diu que ara aquí la veiem. Es veu, es veu, es veu. Tulipa, exacte. Forma de tulipa. Aquesta forma, no?, de tulipa aquí. Sí, sí, sí.
Té també la tija igual que l'altra, però és més curta. Exacte. Llavors, és una copa més adient, més adequada pels escumosos. Això ara. Segurament d'aquí uns anys es dissenyarà un altre tipus de copa i aquesta la deixarem enrere. Però té molt més sentit. Això que hem parlat abans de les parts de la copa, amb aquesta copa té més sentit.
per veure l'escomós. No, si hem de triar, hem de fer una llista de noces i tenim allò diverses opcions de copa d'escomós. La tulipa, millor que la flauta. Jo decidiria la tulipa perquè és més pràctica i es pot apreciar més les virtuts d'un escomós.
Aviam, què hem de fer amb això, Jordi? Això és una virgueria. A veure, he portat aquest tipus de copa perquè n'hi ha mil i un dissenys i són molt especials i no acabaríem mai. Però aquest tipus de copa podem fer-ho, per exemple, per vins dolços, xarès, fins i tot, per aquests tipus de vins una mica diferents. I...
Ja és un encant de veure la copa i de... per no fer-ho amb una copa tradicional. Per aquell... Aquell espacial, aquella cosa... Com es diu aquesta de copa? No té un nom concret. No té un nom concret. Aquesta té més cul que boca, perquè ens en tanquem. És més baixeta que la resta de copes de vi, que ja et convides la més baixeta de totes i et fa pensar que aquí va una cosa de poca quantitat.
Sí, de poca quantitat, de postres... Ja et diu que això és per un licor, no? El licor dolç, també. La boca és més primeta i el cos està una mica obert. Aquí el nas ni de conya, ja t'ho dic. El nas no. No. Llavors és...
per alguna cosa més delicada, més, no sé, espacial. Estupenda. Estupenda, estupenda. Aquí hi posaríem a casa un muscatel. Muscatel aniria perfecte. I estaria estupendo, eh? Sí, sí, aniria perfecte. Perfecte. Que bé.
Però n'has portat una. I en queda una. Sí, he portat una, que és al final el resum de tot. No sé si es pot veure aquí per càmera. La Mariona. La Mariona l'agafaré. La Xecull és millor. És una copa... Això és un tot terreny. Un tot terreny, oi? Sí. Penseu que pel tast, l'associació... Hi ha un tipus de copa que es diu AFNOR, que és de l'Associació Francesa de Normalització.
que és una copa molt semblant a aquesta que tenim aquí, una mica més petitona, més baixa, 155 mil·límetres, aquesta és de 210 aproximadament, i és la copa, la copa FNOR, és la copa de tast. És a dir, que els professionals normalment utilitzen aquest tipus de copa per analitzar qualsevol tipus de vi.
Llavors, a mi m'agrada l'AFNOR, però es queda una mica petita. Llavors, a moltes fires, per exemple, aquí aquesta copa que posa Fira del Ví de Falset, com a la Fira del Ví de Rubí, etc., utilitzen aquest tipus de copa que és AFNOR, però una miqueta més gran. I llavors serveix per tot.
Serveix pel vi negre, pel vi blanc, rosat, escomós, dolç, per tot. És a dir, al final, si no tenim una copa per cada tipus de vi, amb una copa d'aquestes que normalment ens trobem a les fires, estàndard, per dir-ho així, podem tirar perfectament. També podem quedar bé, vaja. Perfectament. Si només anem de triar una...
Tirem aquesta. Aquesta. Tirem aquesta. Exacte. És que no ens equivocarem mai. Mai, mai. I serveix per tot. Com aquell que té un abric beix, un de verd, un de vermell, no? Però després té la seva caçadora de pell negra, que li funciona per tot. Doncs això és el fons d'armari de les copes de vi. Sí, sí, sí. Amb això ja podries tirar tota la vida. És així. O tota la vida, fins que es trenquen. Sí, les copes tenen una cosa que... Que es trenquen. Que es trenquen.
Llavors les hem de comprar noves. No és una bruta perfecta. Però hem de ser de vidre. Vidre, ben bé, a veure... Hi ha una diferència entre vidre i cristall. Endavant. Llavors poden ser de vidre i poden ser de cristall. La diferència és que el cristall, la copa, és més cristallina, per dir-ho així, és més transparent...
és més delicada i això es deu perquè s'afegeixen òxid de plom. És més car, també, és més car a fer, però és més fina, per dir-ho així. La ordenació molecular de l'estructura és totalment ordenada i amb el vidre
encara que el veiem transparent, l'ordenació és desordenada, és com si fos un líquid. Llavors, és més dur, però no és tan subtil, no és tan delicat, etc. Per això, normalment, els gots i tot això són de vidre, i les copes, diguem, amb una mica de qualitat, són de cristall. Són de cristall. Exacte.
Però a veure, es pot beure amb copa de vidre perfectament. Però bé, sempre es pot millorar tot. Si no hi ha un somali a taula, les podem posar de vidre, que no passarà res. Sí, el que passa que... Jo tinc companys i companyes que...
Igual tot el que he comentat és una herergia i és una barbaritat. Home, no. I m'enviarien a l'infern. Sí, perquè... Hi ha molt fonamentalista de copa, també? Molts. Perquè amb el Riesling, la de Riesling. Amb el Bordeus, la de Bordeus. Amb el Cirà, la de Cirà. Perfecte. Perfecte.
Fes el que vulguis. Fes el que vulguis. Per mi no cal. Amb uns mínims, sí que no ho faré amb un got de plàstic, sí que hi ha una sèrie de coses mínimes, però penso que amb una copa com l'última que hem presentat és suficient. Estupet.
Si és més primeta, millor. Millor. Si, no sé, és més cristallina, és més... Millor. Però tampoc les diferències són gaire grans. I pels tastadors, realment, la copa no és una... No és tan important. Amb uns mínims, tu pots...
veure les característiques d'un vi i no et cal que sigui de la marca X, feta amb A i no sé què. No. Però a veure si tu vols fer... Escolta.
Bé, potser una mica al revés, no hi posem un material que ho espatlli, no? Exacte. Això sí que serien els mínims que et refereixes, no? Sí, els mínims de qualitat, per dir-ho així, i no, no, amb un got, no sé, tota una sèrie de coses. Intentar fer el tema del vi una mica més especial. Sí, sí. Perquè així l'experiència millora. Si prenem el vi com si fos un got d'aigua, llavors... Escolta...
Amorro, no? Pots fer amorro tranquil·lament. El del porró, allà a mig, també estupendo. El porró té la seva màgia, clar que sí. El porró, penseu que és...
És un decantador. Total, total. És un decantador. I un vi normalet te'l millora. Clar, però està ja respirant. Exacte, sí, sí. Està respirant allà. Que sí, Mariusa. N'has fet tres tremos i a la roda ja ha millorat tot. És fantàstic. Clar, no cal. Sí, sí. Un dia hem de parlar de decantadors, també. Sí, a veure, avui en dia ja no s'utilitzen tant.
No, però a casa també hi ha un decantador que algú em va regalar i dius, això què faig amb això? Sí, normalment els decantadors s'utilitzen amb uns vins, normalment vins negres, i depenent d'algunes varietats que ho necessiten, i també d'algun tipus d'elaboració que ho necessiten, és a dir, hi ha vins que tenen...
molts residus sòlids i intentem que no passa res, però intentem evitar que caigui i alguns el vins ho necessiten per poder respirar, perquè porten tant de temps a...
allà que estan absolutament tancats. Necessiten oxigen. Llavors el decantador és un instrument per poder oxigenar i evitar consumir els residus sòlids del vi. Dues coses encara sobre les copes. Fins on l'hem d'omplir? Per no quedar malament, diguem-ne. I per rentar-les rentavaixelles.
O no? En el cas ho hem fet sempre tota la vida. Si són de cristall, cuidado. Malament, no? Si són de vidre i t'hi caben... Els meus companys em mataran. A veure... Aviam, companys i companyes del Jordi, tingueu a bé que sóc jo la... Jo molts cops les fico renta vaixelles. Sí. Mal. Però normalment si una copa té una qualitat...
Més o menys de 100 es netegen amb aigua calenta. Punt. I punt. Sabó, tampoc? No. Ni sabó, eh? No. Ui, però això ma mare no em deixarà.
Llavors, sí, les fiques al rentavaixelles i fiques deu copes i surten vuit. Per això se'n trenquen, no? Cada Nadal. Entre que eren barates, que les he comprat allà. Han de viure, els que fan les copes. Entre que eren barates, que les he posat al rentavaixelles, per això se'n trenquen, no? Exacte, però en teoria amb aigua calenta i un pany i... Ja està, és suficient. I fins on l'omplo?
A veure, moltes copes tenen una mena de... Aquí no sé si es pot veure, però més o menys... La mateixa forma o marca? Una mena de panxa, no? Sí. Llavors, jo recomano sempre per la panxa. Per la panxa d'aquesta. Exacte. Que no és molt ni és molt poc. Ni és poc. Eh?
Estaria bé, estaria bé anar per aquí i no costa res anar... No, no, val més anar posant. Per què? Perquè no s'ha d'escalfir el vi, sobretot per això. El vi negre, per exemple, sí que podem posar una mica més, perquè potser necessitem això, que respiri, però amb el vi blanc, escumosos, és... Hi ha una cosa, per exemple, curies els escumosos, sempre que serveixen s'han de fer en dos cots.
Perquè si tu serveixes un escúmol d'entrada, et puges tot fora. Sí, sí, sí. Llavors, es fa el cop, esperes, i el segon cop. I acabis d'omplir. Exacte. Jordi m'ha après molt, eh?, de copes. I amb tu també m'ha après que dijous surt allò nou. Sí, a veure. Surt el bojolo, no ho sabré dir mai a la vida, eh? Sempre ho dic, sempre ho dic. No, tercer dijous de novembre. Tercer dijous de novembre, exacte.
surt el Beaujolais Nouveau. És l'estil de vi més venut del món. Surt el dijous, a primera hora, a totes les botigues del món, mai abans, tots alhora, i és un vi, ho hem comentat, que és un vi novell, com el coneixem aquí. És el primer vi que surt al mercat.
i és un aconteixement a nivell mundial. Llavors us recomano, aneu a les botigues, aneu a les bodegues, als cellers i que tinguin, pregunteu, és molt econòmic i us agradarà, és molt fresc, és fàcil de veure, molt aromàtic, normalment el disseny de les etiquetes és molt cridaner. I en quina copa el posem?
Podríem posar, jo ho faria amb una copa com la del vi blanc. Com la del vi blanc, no? Sí, perquè aquest tipus de vi, com us ho diria, és com un vi, com un pa que no està capat de coure del tot. No han tingut gaire temps, és a dir, estem a novembre, vam fer la barem a setembre, llavors se li ha de donar un punt de temperatura. Bé? Bé?
i no és una temperatura bi-blanc, però gairebé. Jordi, moltíssimes gràcies per compartir tot aquest coneixement sobre les copes i el món del vi amb el primer, segon i postres. Desparem taula, recollim ara mateix totes aquestes copes. Tornem la setmana que ve, ens anem explicant cosetes tota la setmana.
el perfil d'Instagram del Primer, Segons i Postres, un programa que fem aquí a la taula, la Iferran, qui us ha parlat, la Mariona Álvarez, i els fogons, el Robert Fernandes. Cuineu molt, mengeu bé, bebeu millor, i molt bona setmana. Adéu. Molt bé. Adéu. Primer, segons i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
No, no, no!
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a pell de cama. Nova prova de foc per a la Unió Esportiva Rubí. En el retorn a Can Rosset ens rebrà un baix de la zona alta de la Lliga Elis. Els rubinecs defensaran diumenge a les 12 del migdia la tercera posició de la classificació i a Ràdio Rubí t'ho explicarem en directe.
Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament en resposta a Ràdio Rubí explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.